Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Què tal, família? Com estan? Benvinguts, benvingudes al primer, segon i postres... al programa Fodí de Ràdio Rubí. A la gastronomia com a la vida, sovint només veiem la part final de la història. El plat que arriba a taula, l'ambient del local, el moment de tastar. Però darrere de cada proposta gastronòmica... hi ha moltes coses que no es veuen a simple vista. Hores d'assaig i error per trobar la recepta perfecta, setmanes, mesos, qui saps i anys, buscant un local ideal...
i una feina constant de neteja, d'ordre i de preparació perquè tot funcioni perfectament. I encara més quan es decideix fer un pas endavant i participar, per què no, a un concurs gastronòmic on cada detall compta, des de l'equilibri dels ingredients fins a la presentació final. Perquè al món de la restauració, insistim, com a la vida, allò que no es veu també hi és...
I es nota. Es noten els gustos dels plats que semblen senzills, però que s'han pensat i equilibrat al mil·límetre. Es nota en el servei que funciona amb precisió, com la maquinària d'un rellotge, i en l'espai on tot té el seu lloc per rebre la clientela i respondre a les seves necessitats. Acompanyeu-nos que avui dediquem el primer, segon i postres a parlar de coses que no es veuen a simple vista. Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Saludem, com sempre, abans que res, el xef del programa, l'Olai Ferran. Blai, què tal? Hola, què tal? Com estem? Estem bé, estupendo. Sí? Sí, sí. I, a més, aquests dies primaverals que ens comença a fer, encara millor. Fantàstic. Bueno, hi ha hagut una miqueta de tot, aquest cap de setmana. Ja està, ja està, això. Tenim superat. Si una cosa no es veu a taula, però sempre hi és, especialment quan parlem de restauració, és el pa. Qui no comença l'àpat
robant aquell trosset de pa que ens han posat en aquell platet, en aquella cistelleta. Aquell pa que representa que te l'has de guardar per sucar, per acompanyar, per fer alguna altra cosa, però tu, que ja ets a taula i ja tens gana, agafes aquell trosset de pa i ja comences, no? Sí, sí, això passa, això passa i potser passa més quan vas de restaurant que no pas a casa.
Perquè al restaurant hi ha llocs que et posen aquells panets individuals, petits, recient fets, inclús a vegades un pèl calentons, i, ostres, qui resisteix a no menjar un tros de pa o acabar tot el panet sencer?
Qui se'l guarda per després? Jo no, jo no me'l guardo per després. Tampoc, tampoc. Gairebé mai. A Rubí, si hi ha alguna cosa, precisament són forns de pa. A més a més, fa un temps, fa uns dies, el primer, segon i postres va sortir al carrer a preguntar al Rubinens i les Rubinens on compraven el pa. I això, més o menys, és el que ens van dir.
Farina, llevat, aigua... Pràcticament amb aquests tres ingredients, i només amb aquests tres ingredients, podríem fer pa. El pas és un element bàsic de la dieta tradicional, l'elaboració d'un cereal, encara la trobem a la base d'això de la piràmide alimentària.
El consum de pa a Espanya ronda, atenció, els 41 kg per persona i any, que ja són quilos. A Rubí, en molt pocs dies de diferència, han obert dos forns de pa. El forn Cabrianes, el carrer Justícia, número 2, i el Turris, el carrer Sant Cugat, número 2. Tots dos ofereixen el pa fet a la manera, diuen, tradicional.
Avui el primer segon i postres surt al carrer per veure quants forns de pa hi ha entre aquests dos que acaben d'obrir, entre el Cabrianes i el Torres. Volem saber també a quin preu venen la barra de quart i la idea és, si els rovinencs i les rovinenques es deixen, també preguntar a la clientela què han comprat, quan s'han gastat i per què han triat concretament
aquest forn de pa entra l'oferta de forns de pa que hi ha a la ciutat. Ens acompanyeu, perquè avui el primer segon i postres surt de ruta Panarra, justament i en començar des del forn Cabrianes. Com et dius? Manoli. Manoli, tu quant pa menges, més o menys, al dia? Dues llesques de pa. Dues llesques. Llavors comprem barra de pa, rodó... Compro un rodó...
Amb la meva parella un dia sí i un dia no. Tres dies a la setmana. Ho tens controladíssim. Sí. Quin és el teu forn de pa, de confiança? El Maxipan. El Maxipan. I per què tries el Maxipan? Perquè és a prop de casa? Perquè et ve de preu? Perquè és pa integral que m'agrada, perquè està ve de preu i està a prop de casa. Molt bé. Saps que ara han obert el Cabrià n'és aquí al Justícia i Turris allà a Sant Cugat. No el coneixia.
Molt bé. Tu creus que hi haurà prou comprador de pa per tant de forn? N'hi ha molts en el lloc que està. Estem al carrer Major i hi ha molts forts i moltes fleques i bé, no sé si la gent menja pa o menja dolços, però ja es veurà. Molt bé. Gràcies, guapa, que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. ¿Cómo te llamas? Albert. Albert, ¿qué has comprado aquí en el horno? Dos croissanes. ¿Cuánto te ha costado, te lo puedo preguntar? Un euro quince.
¿Es la primera vez que compras aquí en el Cabrianes? La primera vez. ¿No lo conocías hasta ahora, lo has visto nuevo, has querido entrar? ¿Cómo ha ido esto? No, lo vi nuevo el otro día, que hacía la inauguración, no pude venir y digo, pues voy a entrar. ¿Y probamos, eh? Por curiosidad. ¿Comes mucho pan? No. ¿Nada? Muy poco. ¿Pan no, pero cruzones sí? Hoy un capricho se da, pero pan intento no comer.
Intentas no comer, ¿vale? ¿Has visto que últimamente aquí en el centro hay como muchos espacios donde venden pan y horno y cafeterías y este tipo de cosas? Sí, eso ya hizo un programa La Sexta. ¿Sí? Sí. ¿Y qué? ¿Qué hacían? ¿Qué decían los de La Sexta? Bueno, sobre el pan este, bueno, que también viene de la Free Pan y todo esto. Que hay exceso de... Bueno, que están desapareciendo las panaderías de toda la vida para... Bueno, que normalmente lo regentan chinos para entrar a estas panaderías.
A ti te da igual, Albert, porque tú no tomas pan. No, pero cruzanes sí que me gustan, ¿ves? ¿Sí? Sí. Vale. ¿Este te lo vas a comer ahora o dentro de un rato? No, este me lo voy a comer ahora. ¿Puedes...? Y me dices qué tal. Hombre. Uno. El otro luego... O sea, lo pruebas... Este lo pruebas y luego me dices a ver qué... A ver... Tranquilo, tómate tu tiempo. Porque normalmente en este programa, como yo, pero está bien que Albert haga para nosotros la cata del cruzán.
Está muy bueno. ¿Está rico? Gracias, Albert, que ve muy bien. Es veu que a la sexta ja hem parlat d'això, que hi ha molts forns de pa. És igual, nosaltres avui seguim amb Ruta Panarra. Vaig a veure què val la barra de quart i us ho explico, sí? Vale, ja està. Aquí el forn Cabrianes. La barra de quart val un euro amb 20. Després també tenen la baguette, que val l'1,15, però és més petita. La barra de quart o 20.
Seguim, va. Aquí a la pastisseria Méndez també venen pa. Però com que això és un directe que en realitat no és directe, perquè ho hem gravat divendres a la tarda, avui el Méndez tenia tancat. Jo de veritat que faig un acte de fe i confio, Jonathan, que siguis a l'estudi i em puguis explicar quan vens la barra de quart. Sí?
I quan arribem pràcticament a plaça Catalunya ens trobem en dos locals també relativament nous. Tenim el Santa Glòria, coffee and bakery, i el Vivari, que és bakery and coffee. Hi ha vivaris que venen pa, però el de Rubí diria que no. El Santa Glòria, tot i que és una cafeteria i pastisseria, diria que també tenen una barra de pa. Anem a mirar?
No, aquí pa no venen, eh? Hi ha víveres que sí, però concretament aquest d'aquí no, no venen pa. Vas, com et dius? Rafael. Rafael, aviam, què et passa tu amb el pa avui? Com? Què t'ha passat avui amb el pa? Anaves buscant una cosa o no l'has trobat? Anavo a buscar pel 365 pa de vidre i resulta que no en tenen. I li he preguntat que por qué no ho fan i me diuen que és que no té gaire sortida, però bueno, jo sempre lo compro. I fins ara no m'he trobat sense.
I ara on vas a buscar pa de vidre? Vaig allà al... Can Brians, perquè aquest matí... Can Brians és una presó. Al forn Can Brians. Sí, sí. Al forn Can Brians. Que he passat aquest matí, l'he vist, i com que no he trobat aquí, em vaig a mirar a veure com és. Venim d'allà i tenien molts pans. No m'he fixat exactament si hi havia pa de vidre, però n'hi havia molts. Bueno, pa de coca o pa de chapata, més o menys és lo mateix. Rafael, mengeu molt pa a casa? No.
Però el poc que mengeu ha de ser de vidre. Sí, ens agrada que tinguin poca amiga, que sigui planet. Ah, que sigui... Si no sou de sucar pa, sou de posar coses sobre el pa i que cruixi. Sí. Sí, eh? Sí, sí. Què hi posarà sobre el pa de coca? Doncs mira, aquesta nit potser fiquem escalivada i enxogues.
Meravellós. Meravellós. Tenen un sopar de pa i verdura fantàstic. Rafel, que tinguis molta sort i trobis aquest pa de coca per poder menjar aquest sopar mascalibada. Molt bé, gràcies. A tu. I al Blai. I al Blai, que és el càmera.
Aquí tenen pa, eh? Aquí el 365, evidentment, tenen barres de pa. El que passa que no hem acabat d'aclarir quina seria ben bé la barra de quart, eh? En tot cas, hi ha un pa francès que venen una barra a 0,95, però si te'n quedes dues, a 1,55. Un preu molt competitiu. I després tindríem el pa 365, que el tenen la barra a...
Un euro en 20, també prou, eh? Com et dius, tu? Carme. Carme, a tu t'agrada el pa? Sí, m'agrada el pa. Molt? Home, soc panarra, sí. Sí? De les meves, la Carme és de les meves. Quant de pa compreu a casa, més o menys? Normalment dues barretes de baguets al dia. Dues baguets al dia? Al dia, sí. I on les compres?
Normalment allà davant del distop, que no sé ni com es diu la panaderia aquella. Quant et costen les barres? 1,50. 1,50. I per què les compres allà? Perquè és a prop de casa, perquè són bones? És a prop de casa i no està malament. Entre els pans que hi ha per aquí està força bé. El pa és per suc amb la salsa o per entrepà?
A casa és per sucar amb la salseta. Sí, eh? Entre pans pocs. Pocs. Sí, molt poc. A casa, a casa els aves fins i tot mengen la fruita amb pa. No, jo així ja no, aquí ja no rigo. Però m'agrada el pa amb nocilla, per exemple, com els nens petits. Molt bé. Canvi sucre?
No, el vi amb això no, perquè el vi no m'agrada el cava. Però a fricandó i a sucar, eh? De tot, de tot. Allà on hi hagi salseta ja m'hi trobaràs a mi, al meu marit i a la meva cunyada, la Roser. Ai, la Roser que s'amaga per allà. Gràcies, Carme, que vagi molt bé. Que vagi molt bé, gràcies. Aviam, com es diu vostè? Josep. Josep, a vostè li agrada el pa? Ui, molt, soc molt pesada, però ara no em puc mirar.
I per què li agrada més el pa? Per sucar o per entrepar? Per entrepar, bocadillo, cago amb l'hòstia. Molt bé. Josep, el millor entrepar del món de què és? De pa i pernil. De pernil serrà? Sí. Ibèric. I per tomàquet. I ja està. Ja està. Una mica de sal, una mica d'oli. Això sempre. Soc l'home més feliç del món. I amb això fem, eh? Va.
Bueno, Josep, ja està, eh? Com si no ens coneguéssim de res, vostè i jo. Ja el deixaré. Sí, miri, veus? Aquell senyor d'allà que està darrere a la càmera, si se salta molt la dieta i pren molt pa, li tocarà el crostó. També li dic. Doncs això, que la barra de quart va a 1.25. Aquí, l'Opant, que tenen aquesta senyalització d'aquí de fer bon pa perquè som forners. Ho tenen claríssim, aquí l'Opant.
que eren dels primers que es van establir aquí a l'illa de Vianants venint fort de pa, i ara, de cop i volta, estan rodejats d'altres locals que també ho fan. Un 25, la barra de quart, a l'opan. Com et dius? Marcel. Marcel, véns del Turris. Sí. Per què has anat al Turris? Doncs mira, perquè va obrir fa poc, i com que l'altre dia estava molt ple, i no hi havia gaire ningú, dic, aprofito, i ja que tenia gana, doncs aprofito i compro alguna cosa per berenar, i ja està.
Mira, per fer el xafarder què has comprat? Doncs un croissant, un croissant de xocolata i molt bo, la veritat. Sí, quant t'ha comptat? Quant m'ha costat? Dos cinquanta, més o menys. Dos cinquanta, però bo, eh? Sí, però bo, però bo, sí. Perquè a vegades vas a algun lloc, dos cinquanta, i potser la qualitat tampoc és la mateixa. Però bé. Marcel, vius a Rubí? Sí, sí, soc d'aquí. I normalment on compres el pa? Doncs el pa, normalment, quan tinc temps, vinc aquí al centre mateix, o si puc, m'escapo a Polbonària, que és el que tinc més a prop de casa, per practicitat.
Ja n'hi ha dos que van al Bonari o a l'Àries de Guisona, i mira que tenim l'illa de Vianants planíssima de forns de pa. I ara més, perquè tenim el Turris de fa molt poc, i el forn Cabrianes, allà al final, que és d'on venim. Avui estem... Ai, m'està caient el bolso, ja està, és igual, deixem-ho estar. Avui estem de Ruta Panarra, el programa. Tu creus que tants forns de pa d'antes cafeteries sobreviuran, aquí al centre?
Una mica difícil ho veig, perquè sí que és veritat que molta gent, no sé si opina el mateix que jo, però cada cop que veus un local tancat, sempre obren un forn de pa. Potser és un boom i després canvien les coses. A vegades el forn de pa també és un centre neuràlgic de gent que socialitza i tot, i també està bé. Però a poc a poc... Forn de pa o ungles. Exacte, sí, sí, depilació, ungles o forts de pa. Però està bé.
Marçal, que vagi molt de gust el teu croissant i que segueixis comprant parrover. Gràcies. Va, Blai, que tenim el Rafa aquí, que em sembla que ho has aconseguit. Ho has aconseguit, Rafa, sí o no? Sí, sí. Bueno, no és exactament igual, però és un pa que m'agrada. Quin pa és? No sé, m'han dit un nom molt raro, que una farina que t'ha fet a la pedra, no sé què...
T'han enredat? No ho crec. T'has deixat enredar. Sí, bueno, he vist que m'agrada la impressió, que m'ha agradat. Llavors, penso que serà bo. Quant ha costat? 2,60. 2,60. I t'han donat això un rasca? Sí, un rasca per un descompte per la pròxima compra. Ah, un rasca, eh? Sí, sí, el tinc que rascar a veure què hi ha a sota.
Ah, molt bé. I ja sabem que és forn Cabrianes. Sí, bon Cabrianes, que lo van inaugurar fa un parell de dies. Molt bé, doncs que vagi molt de gust, eh? Gràcies. Records a casa. A vosaltres també. Re, reto aconseguido per l'escalibada d'aquest vespre de Can Rafa.
És que ens hem trobat aquí la síndica de greuges emèrita, la Milagros Calleja, i aprofitarem per preguntar-li aquí davant del Turris. Què tal, Milagros, com estàs? Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, bé. Tu menges pa? Sí. Molt? O sigui, la Milagros és una dona de sucar i pa? Sí. Sí. Sí, ho fa amb cara de culpable, ma, mira amb aquella cara de culpable, eh? Sí, eh? Sí, la veritat és que sí. On compres el pa habitualment? Mira, en el Maxipan. El Maxipan, allà, eh? Sí.
Què comprem? Una barra, un rodó, congelem? Una barra. Al dia? Bé, al dia però congelem. Congeleu? Sí, congelem, per tant, una cada dos dies, una cosa així. Més o menys? Més o menys. És per sucapar, és per entrepans, com us el menja el pa?
És per acompanyar el menjar i entrepà al matí. Un entrepà petit entrepà al matí. De pernil? Home, doncs està bé, sí. Un dia de pernil, un altre de fuet. Anem variant. Molt bé, Milagros, ja està. Aquest atracament amb armada sobre pa ja s'ha acabat. Gràcies, bonica. Que vagi molt bé. És que han obert el turris, per això estem fent aquí com aquesta. No has entrat mai? No. Bueno, és que fa molt poc que obren, eh? Sí. Nosaltres vam estar a punt d'entrar, però al final n'hem entrat.
Gràcies, adeu. La barra clàssica, aquí al Turris, val un euro amb deu. Ben bé una barra de quart no seria, seria més petita. No sé si la cosa seria competència equiparable amb la resta de barres que hem vist. Però la barra clàssica, un euro amb deu. Aquí al Turris. Hola, què tal, com te llames? Adrián. Adrián, com és pan? Com és mucho pan? ¿Te gusta el pan? Yo soy muy panero.
¿Sí? Sí. ¿Cuánto pan compras? Más o menos al día, a la semana? Una vez a la semana en el mercado y pan de payés. ¿Congeláis, guardáis? Congelamos en rebanadas. ¿En rebanadas el pan es para mojar en salsa o para bocadillo? Para la mañana, para la turrada del matí y esporádico.
¿Cuánto te cuesta el redondo del mercado, más o menos? Está entre dos y tres euros. El par de payes de medio kilo, el de medio kilo un poquito más caro, quizá. ¿De cuarto o de medio kilo? De medio kilo o de kilo, correcto. ¿Por qué escoges el del mercado? ¿Por qué está cerca? ¿Por qué está bueno? ¿Por qué tienes confianza? El del mercado está cerca de casa y también por el comercio local, la panadería del mercado y bueno, nosotros vamos al mercado de Rubí.
Ya sabes que hay dos locales como mínimo muy nuevos de pan aquí en el centro. El Turris que está ahí mismo y hacia allí el Forn Cabrianes. Últimamente hay muchas panaderías aquí en el centro. ¿Tú crees que sobrevivirán todas?
Yo creo que sí y que cada vez, pues, hombre, uno también compra cuando puede y cuando le pilla, que al final con la familia hacemos lo que podemos. Y yo creo que sí, que va en auge y que, bueno, que yo estoy de acuerdo con que vaya a más el tema del pan. Yo creo que es un buen alimento. Adrián, te hemos pillado saliendo de la lionesa. Heu vingut a Brenar. Con los niños, por la tarde, la merienda. Un clásico. Un bueno, sí. ¿Qué habéis tomado? Pues hoy es viernes, así que hemos salido un poco de la rutina y hemos hecho un croissant
¿Y los has hecho felices? Hoy tocaba un poco de felicidad.
Genial, Adrián, muchísimas gracias. Que vaya muy bien. A vosotros, gracias. És que un cruz em fa felicitats, si és que és així. És que hem vingut a l'hora de berenar, Blay. L'hora de berenar aquí a la Lionesa està plena, eh? La barra de pa, aquí a la Lionesa, a un euro amb vint. En queden algunes, no masses. Diria que... quatre. Tot just? Ara que són... Doncs mira, falten cinc minuts per tres quarts de sis de la tarda de divendres, encara que la gent ens estigui veient dimarts del matí.
Però en tot cas, fins aquí arribava la ruta de forns de pa que hem volgut fer aquesta tarda, des del forn Cabrianes fins al Turris. Hem completat aquí a la Lionesa per tancar just la zona en què hi ha aquests forns de pa al centre. Però com que la gent ens ha parlat del Maxipan, que està aquí mateix, si us sembla ens hi acostarem i mirarem també a quan va la barra de quart i després fem la comparativa final de quan costa la barra de quart al centre de Rubí.
El Maxipan, aquí a l'Avinguda de Barcelona, com ens han dit un parell de robinengues, mirem quan tenen la barra de quart, que també és una oferta. És dues barres de francès d'un quart, per tant, dues barres de quart, a 1,50 euro si en compres dues. Ideal per això de fer entrepans i congelar o congelar directament.
I fins aquí la Ruta Panarra del primer, segon. I postres a la càmera el Blai Ferran i qui acomiada la connexió des de l'Avinguda de Barcelona, Ruta Panarra, la Mariana Alvarez.
Tanta ruta amunt i avall, se'ns ha florit el pa, senyors i senyores, se'ns ha florit el pa, i li ha començat a s'ho ser com verdet, i quan surt verdet vol dir que alguna cosa més, que no sabíem què hi era, i és, i avui que el programa va això, de coses que no es veuen a simple vista, també hem convidat la nostra experta en seguretat alimentària de capçalera, que és la directora general de l'ITEC, la Cristina de Rido. Cristina, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé.
Moltes gràcies. Ja quan arribem aquí, ells no ho veuen, eh? Si no ens veieu, ens hauríeu de veure. Quan arribim aquí ja és tard, oi? Molt tard. Aquí ja no, eh? Aquí ja no. Ja no hi ha res a fer. Més que mirar aquesta... Aquest dibuix tan xulo. Això que és cubista, no? Però això ja no es pot menjar, això, eh? No.
Avui parlarem de florit, amb la Cristina, que és un tema que des del principi ha entès com meravellós, i m'encanta això. En castellà diríem mou, no? Correcte. Però en català diem floridura. Perfecte. O verdet, deia la iaia, perquè és d'aquest color, no? Així com aquest jersei que porta la Cris, verdet. Exacte, exacte. De fet, per mi és l'ocupa gastronòmic.
Ocupa gastronòmic, m'encanta. Aquesta és molt maca. Va, parem un moment per això, ara hi hem posat el ganxo, per parlar d'aquest bon home, que és el Sergi Estella, un cantant Rubinenc, que ens interpretarà aquest 12-pack blues, amb una guitarra i un micro fets amb llaunes de cervesa. Mira-te'l.
És que no es llença res. Aquí no es llença res. En aquest programa no es llença res. I el Sergi no llença res tampoc. Vinga, dale, Sergi. Ja ho tens o no? Ara, ara.
Like you did when I couldn't find my guitar
Primer, segon i postres, el programa Fudi de Ràdio Rubí.
Doncs va, entrem en matèria i parlem de seguretat alimentària i de què fem quan allò que havíem comprat tant de morir tant de carinyo resulta que ara és verd i no hauria de ser verd, Cristina. O està posseït. O està posseït. El mo, la floridura, què és això?
Doncs mira, les floridures, o el moho en castellà, és un fong, ens posem una mica científics, eh? Una miqueta, va. Una miqueta només. És un fong microscòpic, que creix en ambients favorables, que són atemperats i en humitat, i que poden, algunes de les seves espècies poden crear unes toxines que es diuen micotoxines,
que són o poden ser molt prejudicials pels sers humans, pels aliments també, òbviament, que ens ho mengem. I això, lligat amb la vostra secció de pa, va molt bé, també. Però bé, en veureu. Llavors, això no es pot menjar? No es pot menjar...
Aviam, definim, són bons, són dolents, els fongs, el que veiem en aquesta foto, per exemple, el que veiem és la punta de l'Eiseberg. Els fongs treballen en silenci i van creixent amb les arrels cap a baix, que es diuen IFES, i poden arribar, un puntet d'aquests verds pot arribar fins a 5 centímetres endins, que no veiem. Per tant, moltes vegades, o sovint, quan tallem, creiem que muntany minimalista per aprofitar al màxim, perquè, escoltem, s'ha de aprofitar, eh, amb tots els diners...
Doncs és suficient i no ho és, d'acord? Llavors ens hem d'anar molt en compte amb sàpiguer, perquè no pel color, perquè és el de sempre, és el func aquest que sempre localitzem, no sempre són bons i per tant, a simple vista, no sempre està bé. Per tant, hi ha uns aliments que és recomanable que llencem sensers. Sensers, eh? Sensers. Encara que sigui una barra de pa i el tros del final sigui blanc, eh?
ni 5 centímetres, ni 6... Aquell pa, aquell pa que ha sortit floridura. Clar, jo no sé, per exemple, habitualment solen passar aquests que són amb bossa, oi? Que els deixem oberts, que troben aquella temperatura estupenda, que estan oberts i per tant és fàcil que es contaminin. I què passa quan tenim una peça o un trosset petit que enseguida
tenim tota la resta s'escampa de seguida. Tenen un potencial de dispersió brutal. Per tant, per això sempre diem, escolteu, no te la juguis, deixem-ho, perquè a més a més aquestes micotoxines que us comentava abans i que són molt típiques, per exemple, en el sector del cereal,
La OMS, per exemple, es classifica com a potencials naturals carcinògens. Per tant, ni que els bullis marxen, ni que els fregeixis, ni que facis un exorcisme culinari. Cap d'aquestes coses funciona. Per tant, amb aquests productes que ja veiem superficialment el fong, no cal, s'ha de treure.
On surt més? Perquè hem posat el pa. Qui dius, ostres, el pa que no té aigua, no? Que dius és un producte potser més estable, però també hi surt, per tant. I a més a més, solen ser unes espècies més perilloses que no pas d'altres, d'acord? I la fruita? La fruita, per exemple, la fruita pel fong és un spa.
Perquè té un contingut d'aigua, sucós, magnífic i és com si posem una castifa vermella perquè entressin en un spa. Aviam, qui no ha anat al súper ha comprat una safateta de maduixes perfecta de la vista, oi? I en dos dies semblava un experiment de laboratori. Doncs què hem de fer quan arribem a casa amb les maduixes i aquests fruits que són tan d'allò, no? És revisar que tot estigui bé, si hi ha un, en seguida, treure-la perquè no hi hagi l'efecte aquesta dispersió.
no rentar la fruita per no afavorir la humitat dintre de la nevera, per exemple, posar papers absorbents a sota de les fruites, o tomàquets, d'acord? Són petites coses, petits tips que recomanem per evitar la dispersió i el creixement del fons, que és una cosa bastant natural, vull dir que no és que sigui una qüestió culpa nostra, és que es dispersa amb l'aire, per tant, és molt difícil d'evitar-ho. Que sí, que sí.
I si la fruita aquesta, la llimona, sempre hi ha una llimona allà al final. O una poma. O una poma. Sempre hi ha una llimona o una poma, no, al final. Però si està en el calaix de la verdura, per exemple, i allò està tancat i hi ha aquesta dispersió, hem de llençar tot el calaix de la verdura? No.
Home, hem de llançar el que veiem que estigui tocat. No hem de llançar amb tota la verdua. Tot no, eh? No, no, no. De fet, torno a dir, eh? Productes com tomàquets, verdures, toves, fruites per descomptat, marmelades, iogurts, salses, allò que tanquem hermèticament, oi? Que cap de no sé quants mesos... Ai, ostres, en teníem d'aquella salsa, anem a veure. I tot, allà, el topo blanc que hi ha, no? No, fora, no traiem res perquè allò ha escampat cap a baix, d'acord?
Què podríem pensar que podríem salvar, no? Doncs no ho sé, vegetals, per exemple, durs tipus pastanagues, cols, pebrots, coses d'aquestes. Clar, també és més difícil que surti aquí. Exacte. Els formatges, els formatges secs o molt curats, tipus, no ho sé, el parmaçà, tipus manxec, ratllat no. Com aquesta foto no, eh? Ai, mira, ratllat, ahi sembla bé. Es va vingut aquí. Oh!
En aquest moment, que no sabem si han sigut posseïts o estan massa curats, no, aquests s'han de llançar tots. Però sí que aquests que us dic que són més curats, sí que podem potser remenar una mica, però a més a més, no jo tall minimalista, com he dit abans, sinó dos, tres centímetres, dos i mig, tres. A assegurar l'apartement. Exacte, sí, sí, sí, totalment.
I aquesta sigui una mica la casuística. Per tant, la majoria de coses on ens floreixen a la cuina, les hem de llançar, malgrat que ens costi una mica de vegades, perquè els fons són molt ràpids, ja et dic, treballant en silenci i és bastant difícil de parar-los. I aquí mala passar el talent també per evitar-ho, no? Perquè això, si...
Si ja ho tenen, diguem-ne, si tenen el fong, nosaltres no hi podrem fer res aquí. No, no, senzillament hem d'anar cuidant... Les neveres, per exemple, als fongs no els agraden les temperatures molt baixes, per tant, recordeu allò de les temperatures entre 0 i 4, per exemple, evitar això, que hi hagi ambients húmids dintre, és a dir, que jo renti coses i les posi húmides dintre de la nevera, que puguin contactar diferents productes, per exemple, els vegetals, els formatges, que hi hagi aquest contacte, allò de protecció, d'acord?
Per tant, tot el que són salses, frescos, cuinats o precuinats, tot està ben protegit, d'acord? I el que són, torno a dir, els tomàquets o maduixes, coses d'aquestes, no tapar-les, però sí que posar papers absorbents i anar fent una revisió freqüent a la nevera, perquè enseguida, és el que dèiem, la puma podrida, de seguida escampa. Això passa... Aquí tenim, per exemple... Això que era? Això suposadament era una llimona.
Va haver-hi un temps que era un llimon. És absolutament delinear, diria jo. Sí, oi? Sí, sí. És la cara oculta de la luna, mira. Exacte, l'altra banda, això. Exacte, exacte. Però no tots els fongs són dolents, Cristina. No, no, no. Anem a treure una mica el drama. Anem a treure. Perquè jo suposo que us agrada el Rocafort. Ens encanta. El Calbrí, el Camembert, tots aquests, oi? Ens encanta. Necessitem d'una floridura. El que passa és que aquesta floridura es cultiva de forma controlada.
amb ambients molt controlats i, per tant, clar, això ens dona una seguretat que no... Què passa? Com detectem en aquests casos quan està florit o no? I dius, ostres, quan hi ha una floridura fora de lo normal, d'aquelles que semblen el tàper del teu fill el diumenge quan no l'ha tret el divendres de la motxilla,
que dius... M'encanta aquest meme, m'encanta. Eh que sí? Si no ens hauríeu de veure. Em penso que el Robert... Això és una desfilada, és alta costura, això. Correcte, correcte. I tu perds el col·le després de passar el cap de setmana... I és que és tan real. És tal qual. T'ha passat a tu, oi? Bueno, moltes vegades. I a mi...
No podia deixar de mencionar-ho, que anava de fongs. M'encanta. Per tant, en aquests casos que el formatge ja està florit, perquè de forma natural ens dona aquesta textura i aquest sabor tan estupendo, doncs quan veiem coses anormals les hem de desfer perquè no val la pena. De fet, no ens hem d'oblidar del penicílium més important, que és el de l'antibiótic, que això prové també d'un fong, i per tant aquest ens ha donat
Molt, molt, molt, no? Que no mori amb unes engines, eh? Per exemple. Però clar, hi ha d'altres que són dolents i hem de saber quan hem de retirar alguna cosa. De fet, estructuralment, a les estructures dels pisos, és un problema també amb les humitats i això doncs dona problemes d'asma,
En fi, afeccions respiratòries importants i, per tant, no és poca broma. Hi ha un gènere, una família, que és l'espergillus, que realment dona molts problemes. I en el sector on està, que és les farines, pans, cereals, és un paràmetre que sanitàriament i legalment està molt controlat.
Pel tema dels microtoxines, com que us comentava abans, quan hi ha moviments, exportacions, importacions, s'es demana sempre a bulletins, doncs perquè és una forma d'evitar que pugui arribar al consumidor final. Amb un for de pa, per fer un pa, perquè torno a dir, jo ho feien després amb una toxina dintre d'un for de 280 graus i no en fem res. Ja poden fer l'exorcisme que vulguin, però no farem res. Que no hi ha manera. No.
Quina por, eh? L'altre dia em vaig trobar fong a la barbacoa. Carai, em va agradar la barbacoa que vas fer abans. I he pensat. I preguntaràs a la barbacoa. I a fong a la barbacoa. Ha plogut. Ha plogut molt. La barbacoa és de la tercera, després calor. Allà hi havia... Mira que la neteja amb la barbacoa, eh?
Però, clar, un trosset d'organisme viu queda, o sigui, un trosset de carn... Sempre, proteïna, alguna coseta... Alguna mica de proteïna, exacte, sempre queda. Per molt que ens hi hem d'esforçar. Llavors, en aquests casos, quan la floridura no és a un aliment, sinó és a coses, com la barbacoa, un estri també pot passar, una cullerera fusta... En aquests casos, què hem de fer? La cullerera fusta, la has fet. Aquesta? Aquesta se'n va.
La barbacoa no puc fer, això que m'acosta molt cara. La barbacoa no. Deixem, comprem barbacoa, sí. No, netegem, netegem, recordem, netegem i desinfectem. Netegem bé i després fem aquelles... Jo sempre penso en l'algegiu, que per mi és el barat i el fàcil per tothom, el domèsticament parlant.
i desinfectem posteriorment i ja està, perquè a més a més la barbacoa després agafarà unes temperatures estupendes també, per tant el foc en si no hi farà, no li agradarà gens, no és gens favorable que també... El foc també serveix per cremar la part, diguem-ne que es crema. I tant, i tant, i tant. La temperatura sí, Robert, que sí, que ja ho sé que vam fer cremar la barbacoa i des va morir tot.
Oh, per favor! Vau fer una crema controlada, eh? Perquè si el permà, l'àptic aquell... Oh, oh, tal. Llavors, el foc sí que serviria. Sí, clar, en aquest cas és perfecte.
No va quedar viu, eh? Allà, re? No, no, segur. Segur que no. L'arxiu per safates, estris, aquest tipus de cosa. Interiors de nevera, les neveres aquelles que deixem, desendullem, i no les deixeu tancades, home, perquè tenim un ambient humit allà, perquè les deixem obertes perquè ventili. D'acord? D'acord. Doncs això és el que afavoreix, o evitem que afavoreixi el creixement dels fongs.
I quan hi hagi un estri que tingui aquesta floridura, directament, doncs, li donem les gràcies pel servei que ha donat. Especialment si és de fusta. Especialment si és de fusta, no? Sí. Si no, la renta baixés també fa bé. Llavors, en aquestes...
taules que fem servir per tallar, que són de fusta. Ara també està de moda això, eh? De dir que s'estrien, no? Això per Instagram des va molt. Que s'estrien i que a dins també poden créixer cosetes? Sí, i tant. Amb fongs és l'una de menys. Fongs, microorganismes, biofilms... Això és un altre capítol. Ai, per favor, eh? Però res, hem de tenir els estris íntegres. I quan veiem que estan... Doncs que ja han fet la seva feina, el que hem de fer és retirar-los, donar-los una jubilació...
i donar les gràcies pel servei i ja està, i substituir-los. Doncs justament per evitar això, al final recordeu que el millor liat per prevenir coses és la prudència i la prevenció. Per tant, en aquest cas és fàcil.
Hem de jubilar més les coses. Jo crec que tenen massa vida útil. I donem vida als que fabriquen. I donem vida als que fabriquen i no tenir tant apego a les coses. No passaria. Ahir estaven fent els tupers de la setmana i ja n'hi havia un
que tenia un color una mica. I vaig pensar en un capítol que vam fer amb la Cristina i va dir, no té bona pinta, no? No, aire. Fora! Fora. És així. Fora, no cal. Sí? Amb això ho tindríem, lo dels fongs, ja? Amb això ho tindríem, lo dels fongs. Molt bé. Doncs ja està. Robert, que ja estem, rei. Marxem. Sí? Sí. Cristina, la propera vegada que vinguis,
Parlarem també d'artes alimentàries d'aquestes de, ah, ah, no, xòpet, no sé què, no ho podem comprar. Sí? Qui les emet? Per què les emeten? Què fan els supermercats quan emeten aquest? No? Perfecte. Potser hauríem de parlar de peste porcina també, no? Bueno, de fet estem tocant tot, toquem l'Apiar, toquem el porcí, les vedelles amb els nòduls, bueno, en fina. Ens falta un conill, em penso, no sé què més ens falta. Ja arribarà, ja arribarà, vés a Lleida.
Que marxem, que ja està. Blai Ferran, Cristina Garriga, moltíssimes gràcies per ser aquí al programa. Nosaltres marxem, desperem taula. Els segons, com sempre, el Robert Fernández. Cuineu molt, mengeu bé, tireu els tuppers vells i fins la setmana que ve.
Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.