Bé, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Què tal, família? Com estan? Benvinguts i benvingudes al primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí. Poques vegades cuinem sols del tot. Encara que només hi hagi una persona davant dels fogons, a la cuina sempre hi ha més mans. Hi ha qui ha anat a comprar, qui ha parat la taula, qui ha rendat els plats o qui ha transmès la recepta de generació en generació. Tant a la cuina professional com a la domèstica, cuinar és clarament una feina d'equip.
Al restaurant, sovint imaginem el xef com un geni, o una, geni solitari, però darrere de cada plat hi ha brigades senceres. Hi ha qui talla, qui remena, qui emplata, qui neteja. A casa passa exactament el mateix. La truita surt molt millor quan hi ha algú que aguanta el plat, que l'hi hem de donar la volta. L'arròs queda al punt si algú ens avisa, que ja fa estona que allò vull.
I el dinar de diumenge només té sentit si hi ha algú a taula que l'espera. Cuinar és coordinar-se, escoltar-se i repartir tasques. I ser conscient que el resultat final no depèn només d'una mà, sinó del conjunt. Perquè la cuina al capdavall no va només d'alimentar cossos, sinó també d'assupir-se ni vincles. I a casa, com al restaurant, els vincles se sostenen sempre en equip. Acompanyeu-nos que avui, el primer segon i postres, parlem de feina feta a més de dues mans.
Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
La cuina és una feina en equip, la ràdio també. Avui dedicarem el programa al Blai Ferran, que s'està recuperant d'una intervenció quirúrgica. I salutarem les xefs en funcions del programa, que és la Xili Malla. Xili, què tal? Com estàs? Molt bon dia. Bon dia, bon dia. Bé? Molt bé, molt bé. Aquest càrrec de xefs en funcions del primer, segon i postres... Home, no ho faré tan bé com el Blai, però aquí estarem. Honor i glòria, Xili, eh? Sí, aquí estarem, aquí estarem.
Avui dedicarem la primera part del programa a parlar del grevi d'hostaleria de Rubí, una associació empresarial sense ànim de lucre que representa, defensa i promociona els interessos dels negocis relacionats amb l'hostaleria i amb el turisme. El seu objectiu és defensar els interessos, tan individuals com col·lectius, dels bars i dels restaurants de Rubí. Ha vingut una part de la junta d'aquest gremi de Rubí i l'Alfred Martí de Calgori. Alfred, què tal? Com estem? Hola, bon dia. Molt bé.
El Cristian Ríos de la Xuxiteca. Cristian, com estem? Molt bé. I l'Antonela Luna, que és col·laboradora del Gremi, que pertany també al Gremi del Vallès Occidental. Anabella, què tal? Com estem? Molt bé, bon dia. Benvinguts tots i totes. Expliqueu-me què és això. Què és això del Gremi d'hostaleria de Rubí? Exactament, perquè mi Gremi...
Així d'entrada pot sonar com antic, no? Perquè abans, antigament, hi havia una associació de professionals que eren els agremiats. Alfred, que és un gremi, que és el gremi d'hostaleria de Rui. Sempre hi han estat, el que passa és que som una sèrie de gent que tenim ganes de perdre el temps per ajudar els altres i per poder discutir els problemes que tenim amb l'administració i amb tothom. Però bé, fa anys hi havia una persona que ho portava
que era el senyor Jesús, es va jubilar, se manové al seu poble... Ha passat a millor vida literalment. Ha estat molt més tranquil, sense tants problemes i tants lius, i ara realment nosaltres vam fer una junta nova i vam agremiar el gremi del Vallès, i tenim una col·laboradora que és l'Antonela, que ens porta tot el dia a dia, que és molt important. I és la que posa a ordre, l'Antonela, no? Fa falta sempre posar-la.
Una mica, eh? Una mica, eh? Sí? Quina és la feina del gremi? Jo he dit assessorar, jo he dit promocionar, defensar els interessos. Una mica, quina és la feina que feu? Defensar els interessos dels nostres gremiats davant de tothom. Però realment, a sobresolta, amb les...
amb els diversos ens, perquè és una feina que s'ha anat complicant cada vegada més. Cada vegada hi ha més problemes amb sanitat, amb residus, terrasses... De mica en mica es va complicant tot. Hi ha més tràmits, hi ha més burocràcia... Molta més. No és tan senzill com allò que tenim al cap, no? Anem a obrir un bar.
No. Aixequem persiana i servim cafès. No, no és gens fàcil. Als anys 80, sé que aquí a Rubí molta gent que va plegar de bajosa, amb el que tenia el canet d'atur, van muntar bars i em van quedar molt pocs perquè a darrere no hi havia res més. I això ara passa igual, ha d'haver-hi alguna cosa més. Vocació, ganes i fer alguna cosa diferent.
I coneixement, entenc. Per descomptat. Antoni, això és una cosa que veieu també a la comarca, que hi ha molta gent que comença a obrir negocis i no sap ben bé per on començar.
Por desgracia hay muchísimos negocios que abren y cierran en el primer año y eso no se refiere a que su producto sea malo ni que la atención sea mala y muchas veces son fallos administrativos porque es verdad que la hostelería cambió mucho en los últimos años y hay más requisitos y hay más documentación y más burocracia detrás de la hostelería. Entonces, ¿qué pasa? Mucha gente está muy perdida al respecto y por eso estamos desde el gremio, para asesorar y para explicar qué necesitan, cómo hacerlo y cómo también sacar un poco de beneficio de todo eso.
Creo que el dinero siempre es la parte más conflictiva a la hora de tener una conversación sobre cuáles son las cosas que tienen que tener al día, porque es verdad que hay mucha formación obligatoria, hay muchos requisitos, por ejemplo, la protección de datos. Es algo relativamente nuevo que la gente todavía no sabe qué es, pero es obligatorio. Entonces, hablar de dinero con el hostelero duele un poquito. Y cuando abres un negocio y no tienes todo esto en cuenta, luego te sorprendes con muchos gastos inesperados. Y ahí queremos ayudar.
Quan vosaltres formeu aquesta nova era, aquesta nova etapa del gremi, de seguida contacteu amb Vallès Occidental, amb la representació de l'Antonio, per dir, nois, aquí també necessitem, com a gremi, també una mà que ens ajudi des de la comarca, no? Evidentment, perquè necessites algú que porti tot aquest dia a dia, que cada vegada, com et dic, són més complicats i hi ha més problemes cada vegada. Alfred, tu ets el president. Sí.
Com ha passat això? No hi ha ningú més que vulgui ser. És veritat. Però bé, estem tots... La Xili, a més de...
a més de ser la xef en funcions del programa, també és la presidenta consorte. La primera dama. La primera dama del gremi, eh? Mare de Déu. També hi ha el Pau Barceló en aquesta junta, que avui no ha pogut venir, el Pau Barceló de l'Artesan, el David Cabelló del Sant Patrics, i el Christian Rios de la Societecat. Christian, tu què haces en el gremi, eh?
Intentar ajudar en tot el que podem. Realment, l'hostalari ha canviat molt, tenim tot el tema digitalització també, totes les noves eines que hi ha, com per exemple el delivery i tot això. Llavors, ens reunim, parlem de tots els problemes que hi ha, intentem trobar solucions i ajudar. Quantes vegades us veieu al Gremi? Quantes vegades es troba? Un cop al mes, normalment. Un cop al mes? Al Gori. Al Gori o al Gori.
El dilluns a la tarda, que és quan més o menys no hi ha gent que fa festa. No, si no veniu a gravar el primer, segon i postres, no? Però avui és al matí, eh? Sí, home, sí, avui és dimarts al matí, ja ho sé, però gravem dilluns a tothom, això, perquè si no no vindria cap restaurador, perquè a les 12 d'un dia entre setmana els restauradors treballeu i ens heu de donar dinar tots i totes, perquè si no no ho faríeu. Molt bé.
Quins són els principals problemes, els principals esculls que teniu ara en cartera? Problemes, diguem-ne problemes, diguem-ne reptes, que teniu ara com a gremi? Com a gremi, ara tenim un repte que és bastant important, que és fer una ruta de la tapa de primavera, però bé, ja en parlarem, i després nosaltres, entre altres coses, anar discutint amb l'administració tots els problemes que van sorgint. Perquè, per exemple, aquí a Rubí, el tema residus,
Va venir la segona factura, que ha sigut... Això ha fet mal, eh? Va estar mal, molt mal, molt mal. A tothom. A tothom. Ja m'expliqueu-m'ho això una mica. Recicles. Això està bé, a priori. T'obliguen a reciclar, que ens sembla perfecte. Ho fem, ho controlen, ho fem bé. I després, seguidament, ens ve el del Consell Comarcal, perquè a Rubí no s'ha reciclat bé. Però hi ha una sèrie de gent que ho ha fet bé.
perquè ens ho miren, ens ho controven, ens diuen això està bé, això està malament, ho corregeixes, i normalment, com a prèmit, una taga rotada. Clar, tindríem la taxa de residus, la taxa d'escombraries, en general, els impostos en general, són una cosa que preocupa molt els restauradors, Antonella. Moltíssim, i no és l'únic municipi que té aquest problema.
En este momento hay varios municipios que el reciclaje se ha centrado en la discusión de todas las juntas porque en realidad hay muchos cambios con las recogidas puerta a puerta, sobre todo que por una parte es acostumbrarse a hacer las cosas diferentes y también en algunos casos buscar maneras de hacerlo más eficientemente.
Creo que más de una persona aquí en Rubí se ha quejado de que el día que nos recogen el orgánico y preparas una paella con marisco, pues eso huele, huele la calle, huele tu restaurante. Hay cosas que hay que mejorar, pero bueno, que cada población también tiene que hacer lo suyo para poder hacerlo en conjunto, todo el mundo, y hacerlo bien.
Cristian. Sí, nos reunimos, además es que nos reunimos con el ayuntamiento, con este tema de residuos, que al final pues mira, agradecemos que lo hicieran, nos explicaron también muy bien de dónde venía todo y al final ellos pues simplemente ejecutan, no pueden hacer más.
Les expresamos también las problemáticas que nos encontrábamos en el día a día de lo que decía Antonela. Hay restaurantes que la cocina es pequeñita. Si tienes que estar guardando orgánico por un lado, envases por otro, te comes el espacio. Hay un trabajo que tenemos que seguir haciendo de la mano del ayuntamiento para optimizar todas estas operaciones y facilitar el reciclaje que es súper importante y que nos va bien a todos.
Al final aquí hi ha vosaltres que sou com els delegats de classe dels restauradors i hostalers de Rubí i també sou els interlocutors amb l'Ajuntament. O sigui, també aquí manté aquesta comunicació amb l'administració més propera a la ciutadania i per tant també amb els restauradors. Com és aquesta relació i quins temes esteu tractant ara també amb l'Ajuntament?
Ara s'està parlant Acosta't al micròfon que si no te posaré un punt negatiu Ara estem amb el tema que s'està fent en una ordenança de terrasses ordenança de terrasses Aviam com es fa i aviam com si ens respecten les terrasses crec que és un tema molt important perquè serveixen per socialitzar la gent que la gent surti, faci és a dir, que s'ha una miqueta amb compte i poder que n'hi hagi i que funcioni
I aquest document encara no se n'hi ha redactat, que nosaltres en tinguem coneixement. És una cosa que s'està treballant, que ho estan treballant. Vam fer un estudi i sí que nosaltres del minut 1 ens hem posat del seu costat pel que necessitin per poder ajudar i que entenguin també quines són les nostres necessitats.
Quines són les vostres necessites? És a dir, des del punt de vista del gremi, dels restauradors, de les restauradores, com hauria de ser aquesta ordenança? Antone, la té mirant a ti. Me miran a mi.
Como yo vengo del Vallés y llevo diferentes poblaciones, hay una realidad que donde ha habido una junta más fuerte, ha habido una comunicación más fluida con el ayuntamiento, entonces la ordenanza ha sido más permisiva, si se puede decir de esa manera. Entendemos que hay unas normas que hay que cumplir y que no vamos a poder decir que no, pero también hay un margen de error en todo eso. Las terrazas crean comunidad.
Las terrazas hacen que la gente salga, que gaste dinero en la misma población. Entonces, cuando generas ambiente, cuando generas ganas de estar en tu pueblo, yo creo que las terrazas de los bares es algo muy importante. Ahí va a ir de la mano Alfred con Cristian a tener todas estas conversaciones que son muy importantes, que la ordenanza también se adecue.
no solo al negocio de Rubí, sino a la infraestructura de Rubí. No es lo mismo una terraza en la Avenida del Estatut que una aquí en la Avenida Barcelona. ¿Por qué? Porque los pasos son diferentes, porque las aceras son diferentes, entonces hay que tener todo eso en cuenta y yo creo que van a tener que tener mucha comunicación. Igual que hay ordenanzas de terrazas nuevas que se han hecho y son seis páginas en un municipio del Vallés, hay otras que son 49. ¿Tocmán?
Exacto, entonces esto va a ser un proceso de comunicación básicamente creo que es lo importante que puedan ellos trasladar la problemática y las cuestiones importantes de los hosteleros de Rubí, cada población es diferente y tienen un trabajo muy arduo por delante.
Un poc l'ha dit això a Antonella, no és que cada ciutat sigui diferent, és que probablement cada terrassa sigui diferent. Cada espai, cada espai és diferent. És la mateixa la del Gori, per exemple? No, cada lloc hi ha la seva. Sushiteja no té, de terrassa? No.
imagina't si és diferent un problema menys que a les de la plaça Catalunya per exemple que estan en una via peatonal en què no hi passen cotxes i vosaltres per exemple la del Gori està molt a prop de la calçada i en l'ordenança hauria de contemplar totes aquestes coses
No diguin, la terrassa ha de ser així, com que han de tindre quatre parets o tres parets, cada terrassa és diferent, una és allargada, una és quadrada i això no s'ha de ser tan rígid, hauria de tindre en compte totes aquestes coses.
Fins ara ha sigut així, entenc. Sí, sí. Ai, ai, ai, aquí. T'has trobat de tot, t'has trobat de tot. Perquè també he dit de les terrasses, també he vingut alguna vegada una inspecció de Generalitat pel tema de fum, pel tema del tabac, que també és un tema d'aquells que, escolta, si tens tres parets, quatre parets, que, escolta, hi ha moltes administracions. Clar, les terrasses...
Les terrasses treuen el bo i millor de cada casa. És a dir, tot això que has dit, Donela, és cert, és així. És comunitat, és gastar la pròpia ciutat. La terrassa, anar a fer un tallat a una terrassa és el cap de setmana insertat dins de cada dia. Ese momento oasis de calma i de tranquil·litat.
Després hi ha les terrasses en què potser el volum és molt alt perquè és molt tard a la nit i potser els veïns també tenen problemes, no? Hem de conviure tot, això és normal. És un punt de convivència. I els horaris s'han de complir, això és el primer que no tant ho diem, però també l'espai és comú de tothom, hi ha dies i dies.
Festa major, festa major. Festa major no la comptem, perquè festa major... I quan hi ha un partit de futbol tampoc no t'hi pots ficar gaire, perquè clar, tothom està igual. Aquí depèn, eh? Sí, però... Clar, de quin equip? I per què? Ha d'haver respecte.
De fet, hi ha dues campanyes municipals, una és el respecte i l'altra és el mode silenci, que totes dues es sostenen o es recolzen també en terrasses, en aquells adhesius que teniu alguns restauradors a les taules que hi ha a les vostres terrasses. Hi ha un restaurador també de mantenir una miqueta
Sap que no feu més soroll, sap que tancar l'hora, això també... Això m'ho deia el company de la pastora una vegada aquí, que em deia jo soc el primer que vull que de la meva terrassa marxin a l'hora que hem de marxar. Primer, perquè jo vull anar a dormir, això és important, i segon, perquè el veí...
El veí es queda. El senyor de la terrassa potser marxa. Aquell que fa soroll potser marxa i potser no torna. Però el veí que ve a fer el tallat cada matí i després ve a esmorzar i després ve a sopar, aquell es queda. És el dia a dia. I aquell és el que em fa augmentar també el marge. El bon veïnat ja va una miqueta més enllà. Ha d'haver un feedback de tot.
d'una part i l'altra jo crec que l'Antonel ho ha dit molt bé quan ha dit comunitat al final la comunitat és això la definició és aquesta és això on jo arribo que tu també puguis arribar i entre tots dos anem fins al bé comú aquesta seria una mica la idea dinamització del sector com ho veieu? convé
Convé. Comercialment, Rubí ens hem rodejat de grans superfícies i ara dintre queda molta hostaveria i ens hem d'enremitzar una miqueta i fer els passos endavant. Perquè si no també s'està quedant molt... La gent marxa. La gent marxa. I hem d'intentar que es quedi. Sí, Cristian, la gent marxa. Com veieu? Com veieu?
Jo crec que sí, que als caps de setmana hi ha molta gent que marxa també. És veritat que molta gent es queda. Rubí és una miqueta singular. Entre setmana la restauració funciona a mitges i el cap de setmana és quan estem a tope, a tot arreu.
Llavors s'ha intentat que el cada setmana... I més làstima perquè aquests dos restauradors sempre estan plens. I un pas per davant de Calgori, que a més té aquelles boniques finestres de vidre, allò està ple, ja està. I la Sushiteca, tres quartos y un poco, que també té aquelles finestres de vidre, i també esteu plens, no? Sí, no, no, que no ens queixem per això. No, no, no. Al final la nostra feina no és només per nosaltres, sinó per als restauradors en general.
És de tot Rubí, és del barri, no sé, tenim els diferents barris, Can Oriol, Can Fatxó, tots. A vegades quan pensem en la restauració pensem molt en el centre? Nosaltres no, nosaltres ja pensem en tots.
Habitualment la gent sí, perquè quan surt, on surt, els entra. Ja ho sento. A no ser que estiguis al teu barri, tinguis el teu bar-restaurant de referència del costat i on fas el cafè habitualment. Però sí que la gent va al centre. Clar, costa, no?, que vagi també potser fins a barris.
Sí. Bueno, quan hem parlat amb el Gómez, o hem parlat amb el Huelva, també ens hem de dir, bueno, és que la gent puja a fer les braves. Sí, puja a fer les braves. Puja a on? Com si haguéssim d'anar a pujar a la mola. I són deu minuts caminant des del centre. Tant qual. Però, ostres, a Rubí no sé, tenim un concepte de caminar una miqueta complicat. No, una mica idea també antiga, que són aquests quatre carrers...
del centre, no? Des de l'Ajuntament a Can Xercavins, de Can Xercavins, no? I mira, hi ha restaurants i bars bons, per la Tara del Gómez, i la Pastora, és que aquí és tot això a Can Oriol, però és que hi ha altres llocs que també estan molt bé. I també hi ha bona restauració en los polígonos. Sí, també. Tal qual. Tal qual. Hi ha molt bona restauració en los polígonos de Rubí.
D'acto, els polígons són la mesura, la barra de mesurar la qualitat de restauració d'un municipi. Tu vas a un polígon i el veus ple de bicicletes al matí i dius, para't aquí, perquè aquí hi ha un esmorzar que no te l'acabes.
I una mica és el que passa també amb els vostres dos locals, si em permeteu, no? Si els veus plens, dius, noi, aquí potser que ens apuntem que hi hem d'anar. L'Alfred deia que feia falta dinamització. Quan parlem de dinamització, a què ens referim, Antonella?
En el gremio queremos llegar a todos los restaurantes, a todos los bares de Rubí, no nos queremos quedar solos con los del centro. Sí que es verdad que ya tenemos agremiados en los polígonos, en Cafachó, en los diferentes barrios, porque no es que venimos aquí a dinamizar el centro de Rubí, sino a intentar que todos los restauradores tengan la misma información. Creo que es muy importante que, aunque tengan un nivel de faena u horarios diferentes, que también pensemos que ellos están haciendo la misma labor, exactamente.
Es verdad que hay gente que me dice, ¿puedes venir a verme a las 7 de la mañana al polígono, que es mi momento tranquilo? Voy. Hay gente que me dice, ¿puedes venir a las 6 de la tarde a verme porque es mi momento tranquilo? Vamos. ¿Por qué? Porque lo que queremos es que todo el pueblo se dinamice. Queremos que todos tengan la misma información, que todos cumplan la normativa, que nadie se lleve un susto, que nadie tenga una multa. No nos olvidemos de decir eso. También hay una...
la preparación previa que hay que hacer para que no te multen, sea con las terrazas, sea sanidad, sea una inspección laboral, sea lo que sea, a veces las multas son por falta de información. Entonces, si podemos transmitir todo lo que sabemos a todos los restauradores, vamos a tener una piña entre todos, vamos a hacer una piña y vamos a estar comunicados, nos vamos a llevar mejor y nunca olvidar que tu competencia más cercana tiene que ser tu mejor amigo.
No porque estés en la misma calle sos tu enemigo, si estás en el mismo polígono, pues también es tu amigo. Tenemos que hacer que la gente quiera estar. Si no hay nadie en tu bar, me sentaré en el tuyo, pero si un día está lleno, pues mírala al lado. Entonces es eso. ¿Y qué problema? Intentar gestionar que todos vayamos al unisono, con la misma información, con las mismas bases y con buenas relaciones.
Hi ha competència entre els restauradors, restauradores de la ciutat. Hi ha bon ambient, us coneixeu tots, perquè probablement si us coneixeu, si aquesta competència és sana, també és més fàcil que acabin tots sent agremiats i acabin sent tots una mica el que deia la...
Jo crec que no. Jo no crec que hi hagi competència, al contrari. Competència mal entesa, eh? I a més, a més, ho comentes i xerres entre els que coneixes i comparteixes algun problema. Escolta, mira, jo m'he trobat amb això. Sí, sí, hi ha diàleg. I ens ajudem. Us parleu, exacte, això ho volia dir. Hi ha diàleg. I ens ajudem quan algú té algun problema o necessita un proveïdor o alguna coseta. Hem passat una pandèmia.
Va marcar molt. Va marcar molt. Va ser un dels sectors més perjudicats. Però això va ser horrorós. Sí. Jo recordo el Cristian plorant en un vídeo de l'Ajuntament de Rubí que li vam fer en un viscomcompro. Va ser heavy. Que vam anar fins a la Xuxiteca i et vam preguntar escolta'm com has viscut aquesta... I se li anaven les llàgrimes. Fatal. Perquè realment...
Aquell moment o aquella crisi sanitària tan horrorosa, per les baixes, evidentment per les pèrdues personals, això és el primer, també va representar entre vosaltres...
Us vau ajudar més? Sí, sí, ens vam ajudar més, vam començar a haver-hi més entesa, va fer un canvi al tema de l'Ibero, etcètera, etcètera, i jo crec que hi havia molts que estaven a punt de plegar, que van plegar, o sigui que va accelerar moltes coses, el Covid, però després ha servit per a algú.
També ha servit perquè la gent tingués una miqueta més de por d'obrir nous establiments o no? O teniu la sensació que allò que deia, vam abrir un bar, continua sent exactament igual que era abans de la pandèmia? Ja ha passat, eh? Jo la pandèmia la recordo amb el telèfon. Primer no sabrem haver de...
d'arreglar una miqueta lo nostre i muntar reinvertir-te però nosaltres ja érem una miqueta experts en delivery i tot això i ho vam magnificar i ens vam fer una miqueta experts però jo vaig estar moltes hores al telèfon en restauradors que em deien no sé què fer i els deia munta això, fes-ho així no sé què per ajudar-los perquè jo deia podeu vendre perquè realment a ti no t'han dit que hagis de tancar
Tu no pots oferir al públic, però tu des de dins pots vendre. I sí, sí, es va ajudar moltíssim a molta gent.
Aquest és el tarannà també de la restauració, aquest d'adaptar-se, aquest d'esto sale, i al final els restauradors i restauradores tenen molt a veure amb els seus propis locals. Aquests que tenim aquí, quan tu penses en la societat, que penses en el Christian, no penses en ningú més, quan penses en el Gori, penses en aquesta parella de consortes i de presidents que tinc aquí, al final també és identitat la restauració i l'hostaleria. Home, has de lluitar.
sigui amb bones, amb males, d'allò, sempre has d'estar lluitant, perquè si esperes o et deixes anar, acaben amb tu. No, no, aquí no s'acaba amb nadie. No, no, però no sé, el gremi intenta oferir eines perquè la cosa sigui molt més fàcil. Aleshores és això el que intentem vendre, i com més siguem, millor.
perquè més força tindrem. És intentar lluitar. Quines obligacions, quins deures implica ser agremiat?
Sí, o sea, ser del gremio, ¿qué quiere decir? Ningú. O sea, ¿qué obligaciones? Cap. Aquelles persones que ens escoltin, tinguin un bar, tinguin un restaurant, dic, vale, però jo què haig d'anar? Haig d'anar a dues reunions diàries, haig de pagar alguna cosa, què haig de fer per ser gremio? El gremiado tiene que seguir trabajando en su negocio y estar preparado para recibir ayuda de alguna manera. Ellos no tienen casa en nada. Un gremiado lo que necesita es...
juntarse conmigo, charlar y mirar cuáles son las cosas que le faltan para poder tener toda la información que le hace falta para trabajar en el día a día. La problemática más grande es que los autocontroles sanitarios, aquí en Rubí, antes estaba Jesús y Jesús informaba a la gente. Hoy en día hay mucha gente desinformada al respecto. Entonces, el miedo a que venga una inspección de sanidad...
està en el corazón de la mitad de Rubí, pero en realidad sanidad es una crítica constructiva perfecta para poder mejorar tu negocio, si te lo tomas de una buena manera. Entonces, ¿qué pasa? ¿Tú quieres ser agremiado? Perfecto, te vamos a ayudar con todo lo que sea. El gremio, al fin y al cabo, no tenemos ánimo de lucro, somos una red de conexiones, tenemos asesores energéticos, asesores de seguro, si quieres ahorrar dinero por algún lugar, siempre lo vas a poder hacer.
Formaciones obligatorias, y siempre me gusta recalcar esto, no ofrecemos obligaciones extra que puedas querer. Si tú quieres cortar jamón, te puedes buscar una buena formación de cortar jamón con un especialista. Nosotros nos basamos en ofrecer todo lo que es obligatorio para cumplir, para decir que estamos listos para abrir nuestro negocio y encararlo de una manera legal, correcta y al mismo tiempo un poco más eficiente.
si empiezas tu negocio ya sabiendo cómo tienes que controlar las temperaturas de tu nevera, los procesos de limpieza, tener los alérgenos, la formación de manipulador de alimentos, pues ya tienes la mitad del trabajo hecho. Porque luego tienes la operativa del día a día, que eso lo sabes tú como hostelero. No vamos a ir del gremio a decirte cómo hacer tu trabajo en la cocina, sino simplemente ayudarte y guiarte con todas las pautas de lo que es la normativa legal, como se puede decir.
Tú vienes a portar tranquilidad. Bueno, ayudar. Ayudar. Mi historia es particular porque yo soy tercera generación de hosteleros y mi padre era gremiado en Monca de Reisac. Vale. Entonces yo tengo la parte... Pues tú lo llevas en la sangre esto ya, ¿eh? Yo sí.
Sabes perfectament de lo que te van a hablar els restauradors. Abans, cobren la boca. Creo que el secreto es que cuando yo llego a hablar con alguien puedo leer un poco el ambiente de saber si tiene tiempo, no tiene tiempo, le va bien, no le va bien, vuelvo otro día, no tengo problema. Y también muchas historias de decir no, tienes a tus niños haciendo los deberes en el bar. Yo hice eso toda la vida.
Yo hice los deberes en el bar, comí en el bar, merenda en el bar y dormí en un colchoncito atrás de la barra porque en los 80 no había tanto control. Exacto. Entonces me gusta hacer esta faena porque para mí es intentar ayudar a que todo el mundo cumpla. A mi padre también. Le venían las inspecciones y le pasaban cosas y no sabía por dónde agarrarlo porque mi padre pensaba que era abrir una persiana y vender café.
però no lo era. Entonces, en ese sentido, para mí es personal. Yo intento ayudar a que todo el mundo tenga todo el día e intentar ver la mejor manera de poder alcanzar a cumplir todo. He tingut sort amb aquesta noia, eh? Jo us ho dic, eh? Sí. És que sí? Esteu contents, eh? Com a Junta estem molt contents. Sí, eh? Sí, sí. Molt bé.
Parlem de dinamització, parlem una mica de futur, també per anar tancant, projectes que teniu en ment, coses que voleu abordar com a gremi en el futur i després m'explicareu una mica què han de fer aquesta gent que ens escolta, que ja els hem convençut a tots, segur, tots apuntar-vos per apuntar-se al gremi o com ho han de fer. Anem cap al futur, quines són les coses, els projectes que teniu en ment?
projectes acorplats de l'etapa per la primavera, però després a la llarga fer jornades gastronòmiques i poder anar fins al vi, poder estar abans en aquesta sèrie de llocs, que ens veiessin més. Clar, per fires no serà, Rubí. No. Però que participi la nostra hostaleria.
Sí, el que estem aconseguint poquet a poquet és que des de comerç comptin també amb nosaltres per poder posar un puesto d'algun agremiat que pugui posar el seu puesto i pugui oferir el seu producte. Que el gremi sigui també com una referència a l'hora de muntar aquestes fires, de dir, bueno,
I no cal que sigui sempre el mateix restaurant o el mateix bar, sinó que es farà dinamitzar una manera que puguin ser diferents. De potser acordar un sistema de rotació. De rotació i, per exemple, si aquella fira o això es fa en el centre,
i tots els del voltant no poden participar perquè la gent va a tot el centre, doncs agafa un bar o un restaurant que es pugui ficar en el centre perquè també pugui portar el seu, no? Sí, el que ens hem trobat també molts cops a aquestes fires és que... Tot es fa aquí al centre, eh?
Sí, es fa al centre i la restauració que s'ofereix venia de fora. Llavors, tal com deia abans que aquí a Rubí quan realment es factura es treballa és el cap de setmana, a partir de maig comencem a tenir fires, històries, tots els caps de setmana,
i que vinguin restauradors de fora, tenint aquí restauradors que ho poden fer, doncs era una miqueta el que nosaltres intentàvem dir a l'Ajuntament que aconteixin amb nosaltres també per oferir el nostre servei. La Fira del Bi sempre és local?
La Fira del Vi... Tots els restauradors i restauradores són locals a la Fira del Vi. Els últims anys sí. Dos, tres, quatre, els que jo recordo ara sí. Els últims anys sí que ha sigut així. Jo he estat allà també. Tu, tu, tu, tu. Exacte. I sí que els últims anys és un lloc on són quatre, crec que són quatre... Hi ha la taverna del Mercat i després hi ha el carrer Santa Llúcia. Exacte.
No m'equivoco. I poden ser quatre els que estan. I són quatre, eh? I sí que els últims anys han sigut de Rubí. Però sí que venia també la Fiera de Cervesa, per exemple. Per exemple, és diferent. Que aquí, doncs, ven una pila de restauradors externs i, bueno, que tinguem també l'oportunitat d'oferir als agremiats que hi siguin. El que nosaltres fem és parlar amb l'Ajuntament per intentar que ens generi aquests llocs.
I també amb la Festa Major, per exemple, posar un bar que sigui també del Gremi, aquí a l'Escardívol, perquè no n'hi ha cap, no? No. Hi ha gent de barri que potser no farà per Festa Major... I li agradaria, doncs, posar-s'hi. Clar, això al Gremi sí que ho podria demanar, no? Clar, són coses que volem demanar. Aquestes coses, clar. El Carlos va marxar.
Cristian. Sí, Cristian. Rios. Mira que em sabia, eh, el coc. I tant. Jo en Cristian havia de marxar. Deixa'm felicitar-te per aquest tercer lloc meravellós del sushi hot dog trufat de salmó de la Sushiteca. Gràcies. D'aquesta ruta d'etapes. Això tan meravellós que tenim aquí. Bueno, no ho veieu aquí, però ho veieu allà. Els que són a casa, si ho veuen, aquesta d'aquí. Que guai. Que bo.
La tercera classificada, la tercera etapa més votada, l'assigna aquest any de la ruta de tapes. La del novembre, la que tenia iniciativa municipal, l'Alfred Mitz ha dit que potser esteu preparant alguna cosa per la primavera. Per la primavera, sí. Quines ganes de tapes a la primavera, per favor? A la terrassa? Home, no fa fet, i és a les terrasses.
Amb terrasses, tot accessible, segur, fantàstic, tot meravellós, moltes ganes. I tant. Christian, enhorabona, que vaya muy bien. Muchas gracias. Et deixo marxar. Molt bé. Tenim, de fet, el Robert Soria, que és qui ha guanyat aquesta ruta de tapes, que ara es canviaran entre un i l'altre. Deixo primer, deixeu que acomiadi l'Antonela i l'Alfred, també.
Acabem. Vies de contacte, com ho fem per contactar amb el gremi per aquells restauradors que potser n'estigui escoltant i pensi, jo em vull apuntar a això, perquè jo realment també pensava que era fer que fessi prou i resulta que no. Com ho hem de fer això? Pues se pueden contactar conmigo directamente, bueno, la mayoría de la restauración lo conoce al Fred. Sí, sí, sí. Y si no, por nuestro Instagram también pueden enviar un mensaje privado.
Y a partir de ahí me pongo en contacto y puedo pasar por los locales cuando les sea conveniente. El gremi es Gremi Rubí? Sí. El perfil d'Instagram. Restauració Rubí. Fem un DM o fem un missatge directe. Si no, que truquin a l'Alfred també a Calgori. Sí, que l'Alfred t'ho digui a tu i tu t'ho apuntes. Igualment, la majoria de los bares y restaurantes de Rubí ja he pasado y he dejado mi número de teléfono y les he dejado la información del gremio. I ja te conocen, eh?
Muchísimo sí. Y la verdad que hay gente que hace muy buen trabajo en la hostelería de Rubí. No solo por la comida, la atención, la amabilidad. Hay mucha calidad aquí en el pueblo. Antonella, muchísimas gracias. A ti. Per haver vingut a Radio Rubí. Gràcies Alfred, també, president del Gremi de Rubí. Nosaltres hi posarem un tema musical en què també sentirem una rubinenca, l'Helena Fajula, que és membre d'aquesta banda Partí Peres.
amb un tema musical que es diu Bocata de Calamaris, quin clàssic d'aquests que també es venen molt sovint, aquest Partit Peres són finalistes dels premis en derroc, teniu fins al 18 de febrer per votar-los i fer aquesta robinenca que està dins la banda o allida en un dels premis en derroc, gràcies Alfred, gràcies Anabel, tu no marxis que tu ets xef en funcions Ah, vale, aquí me quedo Exacte
Els cors venen amb un banc de les i fum i un paper queda a terra. Ens escoltaran un poble enfadat, és un poble seriós.
que no fa tanta humitat i a l'estiu segur que ajuda. Els corns venen amb un banc de lesit fum i un poc te queda a terra. Ens escoltaran d'un poble enfadat, és un poble serió. Això de l'independència viaja en un quadre, ara ho sabrem d'envergir.
Fudi de... Primer, segon i postres. El programa Fudi de Radio Rubí.
Jo és que ja no sé com presentar també aquesta entrevista, així que saludarem senzillament el xef de l'anticostal del Gall, el Robert Soria, que és de gremiat, també, del gremi. Robert, què tal? Molt bé. Enhorabona. Gràcies. És que ho han tornat a fer. Sí.
Dos anys ja, no? Tres. Li dita. Tres. Tres anys. Si ens mirem la història de la ruta de tapes, el 2017 l'antic hostal del Gall ja va guanyar aquesta ruta de tapes, quan l'establiment estava regentat per un altre equip professional. Ah, vale, vale, vale. Per qui m'he liat jo?
Amb el Robert Sori al capdavant ha estat l'establiment amb l'etapa més votada en la ruta del 2024 per un ravioli cruixent de cua de bou amb salsa de bolets. El 2023 amb una cançalada confitada amb permenti de patata i alioli negre. I finalment aquest 2025 amb el seu melós de tardor amb més de 200 vots. Això ja, així és. 3 de 3. Sí, sí.
Mira-la, aquí també la tenim. I ara si en feu una a la primavera amb els del gremi, jo crec que això és un inventat. Per veure si guanyes la ruta de tapes dos cops l'any. Perquè amb un no en teníem prou. No ho sé, jo és que tampoc sé què dir. Donar-li les gràcies a la gent i poc més. Això vol dir que ho fas bé?
Bueno, jo crec que vol dir moltes coses, vol dir que ho fem bé, que tot l'equip ho fa bé, que l'establiment és un establiment que molta gent ha provat a tapa, bé per la ubicació, bé perquè si guanyes...
Si guanyes, la gent l'any següent vol vindre a tastar-la. No sé, jo vaig amb el nostre establiment, quan fem la ruta d'etapa, només fem la ruta d'etapa, que aquí no ho fa, em sembla estupendo, però també és una inversió i és una manera de fer...
Home, et fas conèixer. Exacte. És el més important en un restaurant. Sí, sí, sí, i tant. I tant, i tant. Sí, de fet, després ve molta gent durant la setmana o el cap de setmana. No, i l'etapa? Dic, no, l'etapa era... Era dijous. Era quan era. Sí, sí. Però sí, sí, no, molt contents. En vendes, més o menys, els 3 anys s'han anat igual? En nombre de tapas servides? Sí...
Sí, aquests tres anys s'ha fet de la mateixa manera, crec. Sí, els dijous del mes de la compra. Sí, sí, més o menys. No me'n recordo ara de xifres molt exactes, però els 300 han sigut semblants. Jo havia fet un any, el primer, el 2022, que no es va fer concurs, però s'havia fet d'una altra manera, els fesos cap de setmana, crec que eren dos caps de setmana seguits, o alguna cosa així, que ja sí que havíem fet més
Era una setmana, però començant amb cap de setmana i acabant amb cap de setmana. Eren com 7, 8, 9, 10, 11. Era 11 dies, començant divendres i acabant el següent dia. Una cosa així. Aquell any sí que vam fer més, però els tres següents. Però eren més dies, potser. Sí, sí. Més vol dir, ara, en aquest format de dijous, estaríem al voltant del miler? Sí, una mica més.
Una mica més o una mica menys? Més. Més, eh? Una mica més de mil. Els tres anys? Sí, més o menys. Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, per ser només quatre dies al mes, de fet. Sí, i de fet, l'últim generalment és fluix, i el primer, depèn de l'any, aquest any va estar molt bé, però no sé si va ser l'any passat o l'anterior, que el primer també va ser fluix, perquè crec que va ploure i la publicitat no va arribar gaire temps. Més aviat és la publicitat, que falla una mica al principi, o no? Jo aquest any no ho sé, però l'any passat sí recordo que el primer dia va ser horrible i hi havia molta gent que encara no ho sabia.
També és veritat que el seu format nou potser ja està més establert, ja ho portem tres anys, però potser el segon encara la gent estava despistada i crec que va ser l'any passat que la possibilitat va arribar tard, o justa, de temps, i el primer dia va ser dolent. Però bueno...
Però tot i així has fet més de mil als tres anys. Sí, sí, sí. Més o menys, eh? Sí. Que astronòmicament, quan et poses a pensar en quina etapa oferiràs, entre aquest estrès que hem dit ara, hi veus una constant? O sigui, hi ha alguna cosa que tu diguis, jo sempre he volgut que sigui xup-xup, que sigui tradició, que digui alguna cosa de mi? O sigui, són tres maneres de dibuixar una mateixa història? Sí, i a més, entenc que cadascú fa el que vol, però per mi és molt complicat, perquè...
Per mi la constant és que jo vull fer... Jo no puc oferir una carta, un menú diàriament sempre, d'una manera, i que l'etapa sigui d'una altra. És a dir, si jo cuino tradició, cuino tradició. Cada dia. A l'etapa també.
El que passa que portar la tradició a una etapa amb tot el que vol dir fer més de mil, amb moltes coses, és complicat. No et serveix fer qualsevol... Hi ha plats de tradició que estarien molt bons i serien una passada, però portar-los a fer el format d'etapa d'aquesta manera, vull dir... No et funciona. És més complicat logísticament.
Podries fer cargols, ara hi ha una. I posar en lloc d'una llauna, o un guis de cargols amb peus de porc. Però fer això, i en el moment de l'etapa treure 500 en una nit... I ha de ser fàcil de muntar, també. Exacte, i ràpid. Sobretot el muntatge, ha de ser ràpid. Que et vinguin, perquè clar, et pot vindre dues persones, és fàcil de muntar-ho. Però que et vinguin 10, 15, 20 persones de cop...
has d'anar superràpid. I ha de ser aquesta tradició i tot això que tu vols donar ha de ser fàcil. Per això dic que portar la tradició, i no vull fer una altra cosa, perquè és el que vull fer sempre, però portar-ho a la ruta d'etapa no és tan fàcil. No serveix qualsevol cosa. La cosa és que estigui bo el guís, tots ho estaran. Però potser no em serveix per fer la ruta.
Dels tres, aquests que hem dit, quina és la que a tu t'agrada més? A tu per tu, eh? A mi els raviolis. I et va ser el primer, poder? El segon. El segon. A mi els raviolis perquè vaig inventar...
Jo, per així dir-ho, em l'ajuda més, però me'l vaig inventar, i a tothom li agrada. I a mi és una cosa que m'agrada molt, a mi, i que em va semblar molt guai, i que al principi de posar-ho de carta, perquè primer va estar de carta i després va estar a la ruta. Quan ho vaig posar de carta, em costava molt que la gent ho proveix. Ho veien, o sigui, ho llegien, i no ho provaven, i jo els hi dic, proveu, proveu que... Está bueno. Está muy bueno.
I amb el temps sí, li ha agradat a tothom. Les tres coses, són tres coses que més o menys d'una manera o una altra es poden trobar a la carta? Sí, sí, sí. Veu, veu, que si no... Perdoneu. Si no s'hidrata... El melós i els raviolis estan sempre a la carta. A la cancerada ara ja no. Abans va estar, però ara ja no. Però ara ja no. D'aquestes tres, com a mínim dues, les trobarem habitualment a la carta del gall? Sempre. Sempre, eh? No sempre, els cap de setmana, al migdia i a la nit.
Si hi ha una ruta del gremi que la fan a la primavera, pelante o què? Sí, bueno, sí, encara no sé com està la cosa, ens hem de reunir, veure, tot, però sí. Però tu sí, eh? Sí, sí, sí, no tinc cap problema.
Sí, ja ho tens com molt per la mà, això de fer mil tapes. O sigui, tu recordes el teu jo de fa, això del 2023, recordo que va venir aquí i va dir uff, ja veuràs que hem acabat amb el porc de tot el Vallès Occidental. Recordo que va venir amb el seu soci i ens deieu això, no? Perdona, més que tindreu molt per la mà és que vas aprenent. Jo recordo la primera ruta d'etapa no la tornaria a fer, mai, aquell plat.
per el que et deia abans, per la logística. Mai el tornaré a fer. Però fins que no ho fas, no ho saps. Hi ha coses que et pots imaginar com són, però fins que no les veus, tampoc. Ara quan mires la tapa ja no mires, la veus, estudies la forma de presentar-la i quantes puc treure
En poc temps. I què puc tindre fet amb antelació? Què puc fer el dia anterior? Si em sobren, ho puc congelar per la ruta de tapa la setmana següent? En el moment, què ets de tindre calent? O què ets de fer en el moment? O què ets de tal? I com ho emplato? Perquè la ruta de tapa no és un plat i uns coberts i seure a taula. En principi. La idea.
Ha de ser que es pugui menjar amb dues o tres mossegades amb una forquilla. Exacte. I ja està. Però també em passa que sembla que estiguem dient que tot el que puguis tindre fet abans és millor. Però tampoc. Jo, per exemple, la ruta d'etapa aquella de la cancel·lada no la tornaria a fer perquè no he treballat tant en ma vida.
Perquè jo recordo d'estar 3 setmanes abans de rodar la tapa quedant-me cada dia després dels serveis a cuinar. I era confitat. Trigava 6 hores. És que si no, no és confitat. Però és horrible. I després s'ha de guardar. Perquè si tu cuines 2 setmanes abans, guarda-ho.
I has de tenir espai, o sigui, són moltes coses. Logística, logística. Llavors, ho tinc per la mà? No. Vaig millorant? Crec que sí. Però no em refereixo a si el plat és millor o pitjor. Jo crec que, més o menys, quan decidim fer alguna cosa, ens agrada.
Incentives molt el vot? Els hi demanes molt a la gent, escolta'm, voteu-me? No, i és una cosa que, perdona, estava parlant amb el Robert abans d'entrar amb el teu marit, crec que... Si digues que és el meu marit, la gent pensarà que parles amb tu, una tercera persona, i no. Crec que la gent vota poc, i és del que estàvem parlant. I és normal que votin poc perquè no hi ha cap incentiu de res. Tu vols un premi? No, no, no. Jo no ho dic per mi.
No, dic per la persona que vota. Entre tots, és un premi. Exacte. Que no sigui... La gent no vota. No vota tant com podia votar. I llavors, clar... La gent... Hi ha dues coses. Una, que no és del tot fàcil votar
nosaltres ho tenim més per anar-me i tal, però la gent s'ha de descargar-la, no sé què, i després, que votar o no votar per la gent és igual, si no reben res. Jo des del primer Saunipost, ja fa dos anys que ho dic, jo vull un premi... Això és una cosa que en el gremi s'està estudiant. Jo vull un premi a la Fertanera. O sigui, vull un premi a aquell que sigui capaç de demostrar-me amb un sergi que les ha aprovat totes.
Són 37 eren l'última. Una menció especial, un excessi. Això és guai perquè aquesta persona s'ho mereix. Perquè s'ho mereix, no? Sí, sí, sí. I després algun tipus de sorteig, alguna cosa, entre tots els que votin, doncs... I estaríeu disposats que el premi fos, per exemple, un sopar al gall? Sí, sí, sí. Estàs anticipando cosas.
És que jo soc molt llista. El Gremi està estudiant una miqueta això. Sí, no? Que hi hagi aquesta possibilitat. Que en aquesta de la primavera, aquesta ruta de l'etapa a la primavera, hagi algun incentiu més. És a dir, algun premi, no només pel qui fa l'etapa i la guanya, sinó pel qui els vots i...
i tot això. Mira, et llenço aquí un guà abans d'acabar. Xili, el gremi. Què? Si fem aquesta etapa, aquest premi a la Fertanera, que seria la persona que les ha tastat totes, tu li dius que és el premi primer, segon i postres i després aquesta persona que guanya pot venir al programa i fer-me la crítica de totes les... Molt bé, estaria molt bé. De totes les tapes que ha provat. Els peus i els contres de com les ha trobat i així. Però jo només veig
Això ho apunto i ho guardo, però com demostres que les ha provat totes. Hi ha d'haver-hi un passaport, hi ha d'haver alguna cosa que pugui segellar... Això és el que estem estudiant i a veure com ho podem fer, perquè... Un compte d'Instagram, la foto d'aquell home, aquella dona, amb totes i cadascuna de les tapes, no? Sí, sí. Divertit. Això és el que estem estudiant, perquè la idea estava per aquí, però...
I amb el passaport o...? La logística, sí, sí. La logística, com la cançàvem. Per això ho estem estudiant. Robert, moltes felicitats. Moltes gràcies. Gràcies per venir al programa, gràcies per tenir tanta paciència cuinant cançalada confitada fa 3 anys. Gràcies per invertir-te els raviolis cruixents i gràcies també pel melós d'aquest any, que només el pronuncies, llavors, melós de cardó, i ja saps que és bo. Sí. És així. Ei, l'has fet amb bona, eh? És així. Gràcies. Sí, sí, sí.
Moltíssimes gràcies. Desparem taula. Gràcies, Chiri, per ser avui la nostra xefa en funcions. Tornem, ja ho sabeu, dimarts a les 12. Ens anem explicant coses durant tota la setmana al perfil d'Instagram del Primer, Segon i Postres. Un programa que fem avui amb la Chiri Maia i la Mariona Alvareta a la taula, el Robert Fernández als fogons. Cuineu molt, mengeu bé. Bona setmana. Adéu. Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.