Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Què tal, família? Com estan? Benvinguts al primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí. La castanyada marca clarament la frontera entre els apats freds i els calents. De la mateixa manera que a partir de la castanyada ja és socialment acceptable treure el nòrdic d'allà on l'hem guardat tot l'estiu, també es normalitza tornar els apats de cullera. Les sopes, els brous, les cremes, els guisats de llagum...
La temperatura del plat, pensada per equilibrar la del cos, encara que últimament la castanyada la fem massa sovint en manera curta. Bolets, castanyes, moniatos, magranes, carbasses són els productes més típics de l'època i tots en algun moment o altre s'han fet servir per mantenir-nos calents. Les castanyes, sense anar més lluny, són un producte altament calòric que un cop cuites al foc, conserven molt bé la temperatura. Si les embolcallem amb paper gruixut, com ara una paperina de paper de
diari ens mantindran les mans calentetes una bona estona. Són un fruit sec, però les castanyes contenen menys proteïnes i greixos que la resta de la fruita seca. Per tant, tot i ser una font d'energia, no és tan calorica com altres fruits secs. I després, esclar, capítol a part i els panellets. Acompanyeu-nos que avui dediquem la tertúlia de xefs del primer, segon i postres a la castanyeta. Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Abans que res, com sempre, saludem el xef del programa, Blai Ferran. Què tal? Com estem? Molt bé, estem força bé i ben acompanyats. Has passat a cullera ja? Sí, justament avui, el primer dia. El primer dia? El primer dia. Qui ha sigut?
S'ha de dir tot aquí. Sí, esclar. Unes patates estufades amb costelleta de porc. Oh! Jo a casa hem inaugurat la temporada de brou i de caldo amb una escudella aquest cap de setmana. Bé, genial. Perquè feia fred. Llavors necessitàvem una sopa, ja ho saps, ho diem moltes vegades. I has posat careta, has posat orella, totes aquelles coses que t'agraden posar. Que no hem posat careta. No? Vale. No hem posat careta perquè això reserva per la de Nadal. Vale. Llavors...
A més, ja saps tu que jo tinc un pacte que no hi ha careta fins Nadal. Per això t'ho dic, per això t'ho dic. Doncs no ho hem avançat per allò que pugui ser, d'acord? Molt bé, molt bé. Allò al final, el Jonathan Méndez, la passi seria Méndez. Jonathan, què tal? Bon dia, molt bé. Has passat a cullera?
Sí, la setmana passada també vaig fer unes patates estufades. També patates estufades. És que m'agrada perquè veniu a donar-me suport a la tesi que planteja el programa. Allà al final el Carlos Guirado, ex-raco de la sidra. Carlos, què tal? Buenos días. Cuchara. Todavía no, si voy un pantalón corto. Bueno, pero es que tú vienes desfasado. Todavía no he empezado. Es que ara le pediría que se levantara. Si ens veieu, ens hauríeu de veure. Levantate, por favor.
No es veu, eh? Però tindràs que fer... Algo es veu, algo es veu. Algo se ve, però a veure si... Ai, ai, ai. Ai, Déu meu, senyor. No, però si està allà la càmera. Sí, ara este no. Bueno, que ve amb pantalons curts. Imagineu-vos uns genolls, allò, ben formats, todo bien, todo en su sitio, el Carlos que ve avui amb pantaló curt, totalment allò fora de la tesi del programa, és nou, és el Tartulià, és l'últim que m'he incorporat, llavors encara requereix una mica de rodatge.
Xilimalla, Calgori, què tal com estem? Molt bé, molt bé. Cullera? Sí, ja fa dies. També fa dies? Sí, amb cremes...
Tu vas d'estiu encara, però en el restaurant ja volen cullera. Sí? Sí, sí, sí. Sí, ja ho has notat, això? Sí. A finals de setembre hi ha gent que ja em comença a demanar. El gaspatxo el deixen a part i ja l'haig de deixar de fer i fer cremes, almenys tèbies, les feia. I ara ja són calentes. I ara ja, fumejant, eh? Que cremi tot, sí.
Luis és el mes de l'escola hostaleria a Barcelona, què tal, com estem? Bon dia, molt bé. Cullera? Sí, fa una setmana ja. També fa una setmana, eh? Sí, i tant, i tant, i tant. No s'han esperat ni a la castanyada, però si feia calor aquesta setmana. Què va, què va, què va. La setmana passada ja estrena. Ja està, eh? Ja està. Molt bé. Celebreu castanyada? Celebreu Halloween? Castanyahuint. Castanyahuint, tu, eh? Castanyahuint.
Ja no podem separar aquestes dues coses? Castanyada, castanyada, què coi. No, les pots separar ja. No, la gent fa això. És que la castanyada és molt familiar. I la gent vol festa. Aleshores, sí, clar, clar. Si tu fas la castanyada a casa, després se te'n van a la disco, els nanos i així. En canvi, si ho fas tot una miqueta, la castanyaguinca i diem, doncs ja està, ja se't queden.
Aquí el públic jove, això de la castanyada... no ho veus, eh? És més... catahuïn. Sí, catahuïn. Catahuïn, eh? Tu no, Blay, eh, deies? No, no, castanyada, i quan menys gent, millor. Ai, ai, ai, tots i benvinguts. Ell vol família, vol familiar i ja està. Perquè no tens canalla petita. Ten-ho, de dos, de dos. Ja n'hi ha prou.
És que no sé per què diu això, perquè... Va com va, eh? Perquè trobeu un personatge que no pots anar amb ell, des d'aquí fins a Ferrocarrils, sense que el parin a cada cantonada tres cops. Potser per això m'agrada la castanyada. És la cosa més sociable del món, el Blai. No, però és un dia, és un dia. No, aquesta i la castanyada serem quatre i estaré a Saldes. A Saldes, o sigui, no la faré a Rubí, estarem de colla. A volar. A volar, eh? Sí.
Volarem amb cotxe, però volarem, sí. Molt bé. Catawin? Catawin, també. També? També, també. Però també pels fills? Clar, també, que aprofitem, clar. I els amics, i tot, i fas festa. Però què et disfresses?
Aquest any, no. L'any passat, sí. Ai, ai, ai, ai, ai. Va, va, va. Va, va. Encara hi trobarem cos, aquí. De què et vas disfressar, Xili? De bruixeta. De bruixa. De bruixa a maranyes. A maranyes. Però bruixa sexi o bruixa normal? Como siempre.
Tu creus? No. Se ha oído. No tallem requi. Aquí anem a pèl·lo. Les castanyes, doncs. Les castanyes sí que en preneu, eh? Sí. Comprades o fetes? O sigui, les feu vosaltres, les compreu. Les fem. Fem-hi foc. Fem un foc, aviam. Nosaltres a casa fem foc. A la barbacoa fem foc i les cuem allà.
Es poden fer a la barbacua, eh? Això m'interessa a mi. Aquest any m'interessa. De fusta. Aquest any. Aquest any m'interessa, això. A la barbacua. Sí, eh? Les podràs fer, les podràs fer. Fas foc i allà, eh? A l'avi, amb la paella foradada. Paella foradada, eh? Ja la talla preparada i tot. Ostres, jo això el recordo de petita. Si no, és que l'avi encara... Mentre tinguem avi...
Hi haurà totes aquestes coses. Hi haurà tota aquesta parafernàlia. El meu pare és tan xulo. L'any passat es va disfressar, que ja és... De què? De què? Es va posar una careta i es va pintar el cabell amb colors i el nen es va quedar... Perquè l'avi és bastant sèrio. I quan me'l va veure disfressat... L'avi és un senyor, també, eh? Un senyor, sí.
Anaves a parlar del teu avi. Sí, el meu senyor avi, pare, vull dir, amb les castanyes se les fa ell i sense foc. És tan xulo que les fa la vitroceràmica. Però té la paella foradada, eh? Però aviam, aviam, aviam, que m'està explotant el cap. No, no t'exploti, li surten de conya. A la vitroceràmica? I com ho hem de fer, això? Amb la paella foradada. Allí les posa i ja ho va remenant.
Santa paciència. Se'n té moltes. Se'n té tot el dia. Se'n té tot el dia. Això sí que és veritat. Vosaltres també paella, foradara, foc, fitoceràmica, foc, com ho feu? Fuego sin carta, si no, dentro de casa también.
Però sin vitroceràmica. Fuego. Jo al forno. Forn. Aquesta tècnica m'interessa. Com es fa, això? Res. Ai, ai, ai. Em poso nerviosa. Res, amb una plata i després... El tall aquell perquè es exploti. Sempre, sempre, sí. Remullades. Una miqueta. Remullades? A la paella de forats també les remullo? Sí.
Sempre. Sempre. La castaña, sempre. Si ho podíem fer en un forn, ho podríem fer en un airfryer d'aquests? Això ja no ho sé. Sí, també. Segur que sí. Un airfryer és un forn... No deixa de ser un forn. És un forn petit a maire. No me parles tot a la vegada, que no s'entienden en casa, saps? Vinga, el Carlos. No, no, iba a decir que si la hacemos en el airfryer hay que dejarlas en agua tíbia, abiertas, como unos 20 minutos, para que tengan humedad dentro del airfryer.
Molt interessant. Y la haces... Me parece que son... Lo puse yo... Ayer, precisamente, también. Diez minutos, 190 grados. Y salen perfectos. Algo así. Taparlas con un trapito. Sí, claro. O un papel, en este caso. Pero tapaditas también. Estos diez minutos. Y quedan fenomenal. Sí, sí. Pero hay que remojarlas.
20 minuts, aigua tèbia. Tíbia tirando a calentita. Perfecto. Perfecto, 10 minuts. Si no, te se quedan secas. A mi, 10 minuts. 10 minuts m'ha semblat una molt bona dada. 10 minuts m'ha semblat molt bona dada. 10 minuts, 190 grados. Perfecte.
Perquè el dia de la castanyada, qui més qui menys s'ha fet una cua davant d'un d'aquests llocs que venen castanyes, no? Per arribar allà al final, dur-te una paperina així i fer curt, o una paperina així i tenir castanyes durant un mes. Però després pots fer coses. Després parlarem de les coses que pugueu fer. No te m'avancis, Xili, no te m'avancis. La teva tècnica
Jo normalment a casa al forn o inclús al microones, és una mica ràpid. Encara que a mi només naturals. Microones, a veure. A mi m'agraden naturals, calentes no m'agraden. A mi. No t'anen torrades a tu les castanyes? No, que va, que va. A mi, crues. Crues, no? Són bones. Cruçets. Sí, sí. Jo ja reconeixo que la castanyada probablement és la tradició culinària catalana que menys disfruto. Perquè a mi les castanyes em són bastant igual i els panellets...
M'agraden, però no és una cosa que dius que hi hagi un panellet cada dia. No. Clar. No.
I amb aquestes calors, menys. I amb aquestes calors, ja estem. No? El panellet és una cosa que m'embafa, generalment m'embafa, i que els que m'agraden són els de pinyons, que són aquells que a la família sempre s'acaba lluitant, colza i tal, per endur-te. Perquè són els que es menjen abans. Els pinyons, ja està. La resta de coses, tret d'alguna cosa que m'ha portat el Jonathan, això ho he de dir, el de l'any passat, el de pistatxo amb sal...
Estatxo amb sal. Sí. Ah, molt bé. És que és com els turrons, no? Sí. Que pots fer... El turro també... La base és el maçapall. I per els hipertensos no hi ha? Tienes de com sal? Malament, eh? Sí, salta minaco. Vale.
En tot cas, hem parlat amb un castanyer. Sabeu que teníem una castanyera de tota la vida, senyora Maria, que lamentablement ja no és amb nosaltres, que ens va deixar, una senyora molt gran. I ara hi ha aquests llocs que segur que heu vist per Rubí, que és trenada de quioscos de castanyes. Hem anat al de la plaça del doctor Guardiat i hem conegut en Breia.
Ho veiem? Les podríem fer al forn, les podríem fer això de l'art frayer, les podríem també fer amb aquelles paelles que tenien les àvies que portaven forats, si és que encara tenim foc a casa. Però si el que volem és fer una celebració de castanyada com Déu mana, hem d'esperar que faci fred, i això està complicat, i sortir al carrer a buscar aquelles paperines de castanyes, que és el que autènticament fa la festa. Hem vingut a la d'en Brian. Brian, què tal? Molt bé, la veritat...
Això és una ciutat molt bonica, amb molta gent molt agradable. Nosaltres portem més de 10 anys aquí amb les castanyes, no aquí situant en aquesta ciutat, però molt bé, la veritat. Això és per ajuntament tot i la veritat és que la meva mare i el meu pare van vindre aquí i clar, jo per provar he posat la distància i m'ha vingut. És el primer any que munto, però molt bé. Quan fa que hi ets?
Aquí a Rubí, des del dia 9. El 9. O sigui, la temporada de castanyes, perquè ens entenguem, comença del 9 al 31 d'octubre? No. Jo tinc aquí la distància d'estar al 31 de desembre. Però, clar... Allò que és fort és ara, eh? Que és abans de la castanyada. La castanyada i pot més. Això és la castanyada, com molt, molt, molt... El dia 5 de novembre ja no n'hi ha res. Ja està, eh? Sí.
Ajuda que faci fred? Sí. Quan encara vas en maniga curta amb la cosa, per això teu? Molt, molt. La veritat, quan fa fred es nota molt. I la veritat és que, clar, aquí passa molta calor pel forn i tot això, però ajuda molt. La veritat, el fred és que es nota. Explica'm, d'on són les castanyes que tu vens i en quin format les pot comprar a la ciutadania? Aquestes castanyes són d'orència, de Galicia...
I nosaltres la comprem al Mercat Vallès, a Barcelona, al Prat. I clar, això comprem per lot, és tot per lot, i clar, però totes són de Galésia. Aviam, que tenim aquí, no el percebe, no, la castanya gallega, nen. Ja veuràs. Aviam. Aquí el posa de vorense, però no es veu molt bé.
No, no ho veig jo de prop i ets fatal. Orense, el posa aquí, orense espanyol. Sí, sí que ho posa, he hagut de mirar per sobre les ulleres, però sí, sí que ho posa. Ensenya'm una miqueta el xiringuito, Brian. Què tenim aquí? Això és el forn, que aquí hi posem la llenya, quan estan els moniatos i tot això, els posem de baix, i la llenya també la posem de baix perquè si està verda i així, amb el foc, amb el calor i tot això, es seca molt bé.
Després aquí tenim, jo poso aquí les castanyes, quan estan nous, per picar-les perquè si no exploten. I també és per guardar les coses, això el tinc de magatzem. Ensenyem això, que és molt xulo. Això és de Portugal. Això és de Portugal. Tenim castanyes d'Orença i ventall de Portugal. I això és per, si quan no tens fot, com ara que s'ha apagat, el dones una mica...
I ell sol posa... I poses l'oxigen, allò que es fa a les barbacues de casa, que bufem per tirar-hi una miqueta d'oxigen, doncs ell tenim aquest... aquest ventall. Ara, ara l'estudi, quan torni, jo ja hauré buscat com es diu això, que ara mateix no me'n recordo de veritat, eh? Però... Tampoc me'n recordo. No, eh? Aquí? No me'n recordo. I la castanya s'ha de fer sempre amb aquest tall a la meitat, eh? Sí, perquè si no es plota.
Sí, explotaria. Sí, explotaria. I et pots fer molt mal. Ensenyem les paperines. Tenim paperines petites, mitjanes i grans, oi? A veure, aquesta és la petitona, que aquí caben més o menys? Entren més d'una dotzena. Jo l'omplo, l'omplo, però entren més d'una dotzena. Una dotzena, una miqueta més, eh? Sí. Molt bé. La mitjana? Aquesta és la mitjana, que entren bastants. Més de dues dotzenes, segur. I aquesta és la gran, que...
Mogollon. Hola. Sí? La gent et compra l'engròs, et compra petit? Sí, petit i mitjà, la veritat. El petit, molt. Però la gran, molt proper. Bueno, la gran potser és pel dia de la castanyada. Sí, pel dia de la castanyada potser que sí. Que vendre de la gran potser...
I quan ens acostarien aquestes paperines de castanyes? Tenim la petita 6, la mitjana 8 i la grana 12. La grana 12, eh? I la de 12 tenim castanyes per tota la família? Més o menys n'hi ha un quilo passat, eh? Un quilo passat, eh?
Si jo la compro el dia de la castanyada, el dia de la castanyada anem tots tard, Brian. Anem tots tard, tenim gent a casa, no sabem encara si Halloween o no sé què, ens despertem, venim aquí... Això com ho hem de guardar i com ho hem d'escalfar si és que ho hem de tornar a escalfar a casa? Si ho vols escalfar altra vegada, el poses al micro i no passa res. I ja està, eh? Sí. I clar.
i per guardar-los i tot això al congelador, al frigo, però tampoc molts dies perquè, clar, això és un fluxet i es posa dolent enseguida.
I recordeu quan les peleu, que s'han de menjar pelades, no m'us mengeu la pell, de treure-hi també aquell tel, perquè aquella mica de tel amargueja. És la cosa que... Si diu, no m'agraden les castanyes, és que no hi estàs traient el tel. És això, eh? A mi tampoc m'agraden les castanyes. No em diguis que no t'agraden, Breia. A mi no m'agraden. La veritat, agafo un o dos... Bueno, perquè tu ja l'has avorrit, potser. Potser això. No? La veritat és que sí.
Molt bé, Brian, doncs moltes gràcies per atendre el primer, segon i postres, i que et vegi molt bé aquesta temporada de castanyes. Ja sapigueu que aquí estem, quan vulguem, agafant des de castanyes i ja està. N'hi ha molts, treniu parades com aquestes per tota la ciutat, la del Brian, és aquí, a la plaça del doctor Guardiet. Dorense té les castanyes al Brian.
El bufador de Portugal. Bufador, exacte, ho he buscat, eh? M'ho he recordat a mi mateixa. Bufador o manxa de foc, també ho podem dir. Manxa de foc. Perquè manxa. M'agrada. Ja, ja, però no manxa. Bufador. Bufador queda més. Bufador, quan entra barbacoa, allò no et xuta, bufes, no? Igual. A veure com? Bufador. Bufador. I si ho fas fort, manxa, esclar.
Teníeu coneixement, exacte, teníeu coneixement que les castanyes d'Orense eren especialment alguna cosa o què? Sí, en Robert diu que sí. Les gallegues són bones. Les gallegues són les que tenen la fama. Sí, però més de prop no en tenim, de castanyes. Sí, al Montseny. Al Montseny, ja, de castanyes. I molt maques. I molt maques. Tant castanyes com pinyons. I els pinyons meus d'aquest any són del Montseny.
Tu l'última vegada que vas anar a buscar pinyons no et vas saltar un programa. Ens vas deixar plantats, és veritat. Què fem amb les castanyes que han sobret?
Doncs les pots utilitzar. Mira, si en moltes coses em diràs, però digue'm en una. Doncs... Ficant-me en el lloc del Mendez una coca, en lloc de pinyons, fiques les castanyes allà. I un bon raix de nís, sucre, i ja està. Ja va, eh? Sí. Tenim coca de castanyes. Ara diem què em diràs tu, perquè la coca de castanyes ja te la diràs. Un puré de castanyes.
No, un rostit de conill. I li poses castanya. Sí, sí, sí. Sí? Sí, sí. No li poses la picada, sinó que li poses la castanya. I és igual que hi estigui torrada? Sí, no? Me l'has de fer una mica, sí. L'hauries de fer, eh? Per poder pelar-la, sinó com la peles, també. La castanya? Sí. És que, a veure, jo necessito coula una mica, almenys,
perquè se'm pugui treure les pells, tant la de fora com la de dins. Perquè, si no, allà t'hi mores. Tu que te les menges crues? Sí. Com les peles. Ah, amb paciència. Amb paciència. A poc a poc, que no tinc pressa. No les escaldes? No, escaldades no. Saps què feia mi mare? Mi mare les comprava crues i les posava amb una plata al sol.
I és el mateix que posar-les una miqueta al forn. I aquell escalfor després es pelava superràpid.
El Robert està preocupat per la teva salut. Diu que crues són molt indigètes. Sí, són una mica, però jo menjo quatre. Ja està, quatre, com molt. Amb el temps que les peles. En quatre m'entrigo una hora. Com qualsevol fitxec que sigui cru. Al col·le n'hi ha un senyor gran que sempre porta, quan l'està empurada, sempre les porta crues.
Sempre està arrossegant. Jo menjo quatre o cinc només. Sí. Mengeu castanyes fora de temporada. Vull dir, en Brian és aquí fins al desembre. Fins al desembre. Un cop passa el 31 d'octubre... Jo sí, jo també. Sí? Sí, alguna vegada cau.
Allò que tens gana, no saps què menjar, i així passes per un lloc d'aquests... Són més baratites. Han bajado de precio. Sí. I potser fa més fred, no? També. I si vas pel carrer i la paradeta és cuca, maca. Bueno, totes són iguals, eh? Són aquests xiringuitos així... que semblen de fusta, però no. No. El dia que hi vam anar... Si la decoren una miqueta bé, et criden l'atenció i diuen, mira, unes castanyes.
Aquí jo diria que ens guiem més per l'olor que pel cuqui, eh? També, eh? Home, a veure, l'olor que fa tampoc no és que... No t'agrada? No, em fa recordar la tardor, l'hivern, que ja ve el fet.
La fageda d'en Jordà. Tu olores i dius, mira, la fageda. Ojalà. No, però tu passes per allà i sents fusta cremada. La castanya no la sento gaire, jo. A mi m'agrada. Ha coincidit que no estan posant castanyes al foc. El dia que vam anar, el pobre Brian no li anava el generador i tenia el xiringu sense llum. Els fosques, pobres.
I llavors el Blai va haver de posar un focus... Amb una mala càmera, amb una altra focus... Ja s'esveia una mica fosc. Sí, sí, sí. Eren les 7 de la tarda quan vam gravar això, eh? Déu-n'hi-do. Era abans del canvi d'hora, llavors encara... O sigui, ja era fosc, però no tan fosc com es veu. Com es veu aquí? Sí, sí, sí. Sembla que haguem anat a les 12 de la nit, no? Però fa més festa. Sí.
On posem castanyes? Va, que ens han de sobret. Aquesta, el conill, jo ho havia fet, però els pots posar inclús amb peix. Allò que fas algun peix amb una salsa amb metlles, fem una salsa de castanyes. Ja està, sí. La feina, on està? Pelar les castanyes, però a partir d'aquí el procés seria el mateix. Seria el mateix, eh? I pelar les escalfes i és més ràpid. Clar.
Jo tinc una crema de castanyes amb un tot de tronya. Aquesta és bona. Va, vinga, va. Algú que ha fet els deures aquí, en tres. No, simplement és la castanya. Pot ser això, que t'hagi sobrat. I si no, calenta, ben pelada, ben picadeta, un sofrellit, una mica de ceba, una mica de brou vegetal, castanya i triturat. I una cremeta...
Quan la tritures la deixes reposar, la fiques una mica de pèl de taronja i ho deixes infusionar una estona i ja està. Puc fer servir de salsa, de crema, crema freda, crema calenta. Hem anat a calent, ja. Aquesta te la menges? Sí. Que només cua. Aquesta ja no és cua. No, aquesta no. Si un cop les elaborem ja sí que hi ha... O si és amb un conill, amb una carn i això, cap problema. Carlos, tu receta.
De castañas. Bueno, nosotros hacíamos allí flan de castañas. Un flan de castañas. Sí, sí. Y si no, un pudin de castañas también. Va, cuéntame, ¿cómo se hace el pudin de castañas? Pues el pudin sería coger, por ejemplo, las castañas que te han sobrado y triturarlas simplemente como si fuera un flan. Con la leche, el azúcar, la castaña y simplemente ya meterlas en los cazuelitos y al horno.
Y quedan fenomenal. Eso es el pudín. Y el flan, prácticamente, andamos con lo mismo. Primos hermanos, l'únic que canvia el molde. Exactamente. Ingredients. Mira que teniu idees, si us sobren castanyes d'aquest any. Si sobren, es perfecto con eso. Nosotros cuando dábamos ahí castaña, sobran, bueno, pues venga, triturar, y al baño maría. Al baño maría, ja està. Ja està. Jonah, obrim-me-lo de panellets, va. Vinga, va.
Quantes voles has... No, de moment... Avui he fet 200. Vaig tard. Vais molt tard aquest any. Solo? Sí. Hoy, solo. ¿Y en una hora y media? Madre mía. 200. 200. Tengo que hacer por lo menos 5.000.
Faràs 5.000 panellets? Sí, més o menys. Per la pinta que porta, tu solo. Solo, solo. Ya no puedo más. Les mans et deuen anar soles, no? Fent les boles. Venga mi cunyado, venga mi suegra, mi suegro, tiro de la familia y sí, yo estoy solo. De dos en dos. De dos en dos ya lo poleo a cine, de dos en dos. Claro.
Tiene muñeca de parellero, ¿sabes? Tiene... Los de piñón y todo eso ya los vuelvo de dos en dos. Esos son más complicados, los gustos son más complicados. Claro. Porque los de coco tienen su forma, los de café tienen cada una formita, cada uno tiene su forma, pero nada, haré, piñón, almendra, coco, fastuc, avellana, naranje choco y... Nada, solo, ¿no? Casi nada, solo. Del otro lado hacía 21 clases, ¿eh? Hostia.
Veintiuna. Fan veintiuna clases. De unido. Inafeinada. Cómo se nota que te estás haciendo mayor. Y además es una fiesta que me carga mucho porque son tres horas parado, no te mueves, no sabes cómo poner las piernas, no sabes cómo poner el culo a la espalda. Es una fiesta machacante.
Y este año, pues mira, he inventado coca y canela. Con curgente de chocolate. Cada any el Jonathan fa una cosa. Fa les clàssiques i després es deixa anar. Saps? Sulta la melena i fa una cosa. I fa una cosa. Que cuaja, que no. Doncs ja no. El fas tu, veig que l'hem incorporat, que era el de l'any passat. I bañaré... N'hi haurà amb sal, sense sal, i bañat amb xoco.
Mitat bañada en choc. ¿Con éxito? Sí, sí. ¿Fas tú el pistacho? Es que ahora es de moda. Está de moda, pero muchísimo. Tengo una crema de pistacho que relleno cruzales. Bueno, como la del... ¿Cómo se llama esta pastelera tan...
Ja t'ho dirà. Ja ho diràs demà. Que hace los croissants con crema de pistacho. Sí, pero ¿puedes comprar la crema de pistacho? Hay muchas. Hay muchas. Ara està com molt de moda farcir croissants amb cremes de fruit sexe. Sí.
Perquè totes aquestes cremes es fan servir pels gelats. Sí, oi? Tots a la vegada, no? Tots a la vegada, no? Tan pastoso. Com el cacahuete, no? Sí, rebagas con un poco de chocolate blanco y tiras... Y tiras lo que quieras. És que el fruit sec en diem fruita, saps?
Sí. Que ja ens val, també. Però anem fruita, llavors tenim aquesta aparència, aquest bel com healthy, com sano, no? Després són calòrics com el que més... Quan omplo un croissant d'aquells, jo no me'ls halaria mai. No. I després les crema... Em va fer...
De fastuc. De fastuc, de Nutella, de Kinder, de lo que sigui.
Però ho posis aquesta cara, que això ho vens tu. No! A mi no... Això és per la joventut. Jo prefereixo un cosant de crema. Un cosant de crema pastigera. Me'l menjo. És més lleuger. De nata. I jo li tiro. Jo agafo la màniga, fot un cinc i el que surti. Jo no... ni bascula ni res. Com el pare. Cantallo. Cantallo aquí no hay. Cantallo, eh? Que antes i van por unidades, ara van por cinc.
El paraí em va a pales, tu. Si no te podes morir. Jo el que deia, que aquí la indústria és una mica tramposa, que ens ven com a fruit sec, com si això fos com més sa que un altre farciment, com la crema que deies, i al final és un fruit sec que li has posat sucre
També. Vinga. Aquests prelinets aquests de festuca o d'avellana, el que sigui, són molt bèsties. Són molt bèsties. Molt calòrics. Exacte, són molt calòrics. Després vas al gimnàs. Tots han de vendre aquí.
al gimnàs, perquè tu t'has menjat el croissant aquest de festucs, i ja està. Jo crec mal. Clar, jo crec mal. Has de córrer molt, eh? És que no, home. Va, que provarem un panellet. Xili, dale. Vinga, va. Va. Ara que s'ha posat de moda la canyella... Vinga.
Ara tenim de moda la canyella, amb pestelleria, sí? Sí, la gent demana perquè li tinguis el cafè, llet, les infusions... Què tal? Té canyella, eh? Sí, sí, sí. Hombre, esto no sería como con canela. Como con canela. Vinga, Carlos. És que ja, la xivi ja entén. Carlos, Moisés.
Bueno, té la bola i tirada. Vols provar el teu panellet? Ah, si està tirada, no m'ha guiat res. Ell no vol provar el seu panellet, al tanto. Bueno, perquè està fins aquí dalt, del panellet. Perdona, a veure si té algun polvo d'ell, mágico.
Això és massa pa sense coure. El coco no m'acaba de, llavors... Aquest sí, que porti cañella. Està molt bo. 50-50. Coco o mazapán. 50-50. La canela és afrodiseta, no? La canela és afrodiseta, no? Poder que comencem més. M'agrada molt la combinació. I el piquet de xocolata perquè doni aquell... Aquell... És molt bo. És molt bo. Està molt bo, eh?
Està molt bo. A veure si triomfa. Genial. Jo crec que sí, eh? Té pintat. Sí. De moment, les que s'han quedat, la taronja amb xoco, maçapà, taronja confitada, picada, maçapà cru, fan la bola, i després la suca en xocolata, en cobertura. Deu ser bona. Ese també l'has hecho ahora. Este ya lo hago desde...
O sea, va relleno de... No, hago la bola de mazapán, trincho la naranja... Y en vez de piñones va relleno de su... Sí. Y luego lo baño. Y luego me menos. Un Ferrero Roche, vamos. A la vieja juega. Sí, hostia.
Amb guants i ben rentat i tot, eh? No us ho penseu. Els guants són... Són una cosa que hem de portar. Sí, però agobien molt. No, no és que agobien, has de vigilar molt, també. Perquè a vegades... Amb els guants, el que passa és que amb la xulata, amb els guants, després haig de posar la reixa i tot...
Un facha de mi, pero me agobia mucho. Que gato con guantes no caza rato. Y nosotros que nos lavamos las manos 100 millones de veces. ¿No cal?
No, la mà ben rentada. I ja està. El guant s'ha demostrat que té més microbis que... I que altra cosa? Ojo, eh, el que dic. La mà ben rentada és millor. Per què? Perquè els guants tens la mania d'agafar més coses. No només el que estàs fent. Et dona una falsa sensació de seguretat. Manipules més coses i al final acaba...
sent pitjor que la mà de rentar. Que no se't trenqui i deixis alguna resta en el menjar. Si tens que volear de pillones con guante, que vengan i me los pliquen, perquè és impossible. La mà ben neta i ja està. I està demostrat, han fet estudis i tal. No, no, t'ho puc garantir, eh? Segur, eh? La xocolata sí, perquè la xocolata és molt pringosa, però per fer panellets o per fer qualsevol cosa...
Al final te lavan las manos mil veces al día. Sí, te haces algo, te lavas las manos. Los guantes no te... Falsa seguridad. Sí, sí, sí. Realment és així. Luego con el huevo te quedan las manos... Ni crema ni nada. Et queden finíssimes. Finíssimes, finíssimes. Et queda que ni res, la millor crema del món. D'ou. Meravellós, clar. Com ho faig perquè els pinyons s'enganxin a la bola?
A veure, de la meva manera. Jo agafo el... De la meva manera. El cos i quadrat. Tiro els pinyons. Dos grapes de sucre i ustre. Pum. I ja ho he batut. Ou sencer batut. Tiro una mica, rameno, i després em vaig mullant les mans amb l'ou. I vaig agafant un grape de pinyons i vaig apretant, vaig apretant, vaig apretant. O sigui, la manera que és apretar...
Si apretes, se meten pa dintre. Bueno, apretar, apretar, pressionar suavement. Això, ara ho has dit. I les mans sempre sucades amb l'ou. Són molt bruts. Són una mica així. I mira el que t'ha dit. Sou flick. Amb l'ou. La pegues l'ou, aquí. El que fa d'enganxar. Sí, sí, sí. L'element que ajuda que allò s'enganxi és que hi hagi ou. Sí.
Amb les dos grapes de sucre justa, que fa també com de pegamento. Llavors tu remenes tots els pinyons i vas agafant el grapadet amb assapar i pipí. Quan necessites humitat, vas mullant-te la mà. Una miqueta d'humitat i vas posant a la llarona i després cap al forn. És la manera. A quant van els panellets aquest any? Jo a casa meva estaran a 55. El de pinyó, 50 al variat. No ha subit gaire, no?
Yo he comprado bien el piñón de hace ya dos meses. Están hablando de productos que son muy caros. Ahora mismo está a 62, comprando 25 kilos. ¿El piñón? Ahora, ¿eh? Yo te los compro a 53. Fíjate. ¿Ahora? Ahora.
Nacional, eh. Nacional, eh. Ay, ay, ay. Tan, tan, tan. Se ha respirado la tensión en el ambiente. Yo los tengo... Yo este año me he hecho los deberes bien. Sí. Los parté después de San Juan. Ahí está. Los parté después de San Juan y me los han traído hace un mes que los tengo.
I el pum-pum. Descarga. Papelito. Tanto. Vale, ¿lo tienes? Vale, ara vengo. El saco. És que són productes molt cares. I no se'n refien. No se'n refien, no se'n refien. I l'enveia amb la Marcona a 8,70. També he patat la de panellets i la de... Torrons. 40 quilos.
És que és una passada. Ara està tot. Ha pujat tot tant. Molt, molt, molt. Com no vagis amb la previsió, quan tinguis una mica de calés de pensar la següent diada... Ja està, ja l'has perdut. Quan acabi Nadal, ja començarà amb la mantega. ¿Cuánto me vas a dejar 40 kilos de mantequilla? Pa' la Pasqua. Sí, la Sara. Sempre serà 4 o 5 mesos per davant. Sí.
Si la paraula va a missa... La resta, compreu panellets? Feu panellets? No, lo hacemos, pero ahora ya no. La compramos y ya está. Es mucho lío ya. Si no tienes niños pequeños... Ara ho has dit, jo quan tenia els petits... Cuando mis hijas lo hacíamos entre todos... Feies la festa, llora... Ara ja no...
Ara que t'aguin. Sí, ara que t'aguin i... Per aquests mateixos, eh? Sí, sí, sí. No es volen embrutar les mans ja. Ah, doncs les meves filles... I la cuina encara menys. Ara jo la cuina no vull que me l'anen. Perquè la deixen malament. No, jo recordo de petits que començaven perquè, clar, s'embrutaven, anaven aquí. S'embrutaven i anaven aquí. Al final tenia tot el taulell de punta a punta, tot...
Ja sabeu que si voleu celebrar la castanyada el Halloween. A Rubí teniu l'opció del Castanyesu Festival, que organitza l'agenda la Sònica. Hi haurà diverses actuacions a la plaça del doctor Guardiat, allà on hi havia en Brian, al costat, el 31 d'octubre. És el dia 1, és dissabte. Dissabte.
Hi ha molts grups, hi haurà la gent de les Topify, hi haurà la gent del Parti Peres, hi haurà la gent dels PDF i em falta un grup. Robert, ajuda'm. Rodelerdo, això, exacte. Els Parti Peres són aquesta gent que sentim amb un tema que es diu avui, avui queda't.
Tot, tot, tots els meus amics ara estan emparellats. Sembla que són molt feliços i el futur encaminant. No tinc ganes de ratllar-me, que tampoc cal comparar. Gato, gos o termomics i ara em truquen per pintar. Fa quatre setmanes que vaig dins de la Pambel. Tinc fotos molt guapes però no sé quina a posar-me. Ara més traçat, molts missatges encallats. Entre el curro i el cadà, crec que potser peto cable. Una cita, una altra cita i mai passo de dos. El que és mono no m'excita i al revés tampoc.
Ara dic-s'haplar, que no sé què pare d'amà, só puc sempre que va, i no te importa. Ara dic-s'haplar, que no sé què pare d'amà, só puc sempre que va, sol-la-os.
I balles, i balles, i balles, i balles, uns la lleu al cap, altres aixequem batalles. I balles, i balles, i balles, que mons a les quatre de la nit i ja hem arreglat el món. Alegria, com quan surts tard de la feina i és de dia, que ens la varem ben d'ara un altre dia. Que Guardiola és un passat i el món de poc ha canviat gens i mica. Una birra, una altra birra, avui passo de dos. El que és mono no m'excita, però ara molt millor. Ara tinc sense plan.
Fins demà!
Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
La gent de Partit Pérez que sopen sempre kebab i que són l'hòstia, perquè sempre sopen això. Nosaltres avui volem parlar també, res, d'aquest estonet que ens queda de programa, d'aquest concurs, el plat favorit dels catalans. És un concurs que promou la revista Cuina, aquest any en col·laboració també amb Abacus, que posa en valor la riquesa, la diversitat de la cuina catalana. Les votacions estan obrir-te fins al 10 de novembre, ho podeu fer al seu web, platfavorit.cuinar.
i després el plat favorit sempre s'acaba nomenant. És un concurs que fa 10 anys que fan, llavors ja tenim 10 plats favorits escollits prèviament. Jo ara us dic, els que queden...
Me'n trieu tres, cada un. Està molt difícil, eh? Està molt difícil, eh? A veure... Me'n trieu tres cada un i m'ho argumenteu, m'hi justifiqueu una miqueta. Després també jo diré els meus, sí? Els que queden són suquet de peix, cargols a la llauna, canelons, trinxat, arròs a la cassola, esqueixada, calçots amb romesco, botifarra amb seques, escudella, fricandó, bandonguilla amb sípia i pen tomàquet.
Ho torno a dir? Hi ha cap hipòta? Nota. No la lieu. Cargols a la llangona, suquet de peig, canelons, trinxat, arròs a la cassola, esqueixada, calçots amb romesco, botifarra amb seques, escudella, fricandó, mandonguilla amb sèpia o pa amb tomàquet. Quin seria per vosaltres el podi, els tres, que serien els plats favorits dels catalans?
Dels catalans del primer, segon i postres, vaja. O sigui, vosaltres. Perquè aquí això té la validesa científica que té, cap ni una, eh? Tu tens clar, Moïcés, oi? Jo sí, claríssim. Endavant. Jo tinc el pan amb tomàquet, sí o sí. Pan amb tomàquet sí o sí? Sí, perquè no falta cap casa. O sigui, totes les cases pan amb tomàquet, sí o sí. Fricando, chup-chup i picada i cuina tradicional. I escudia cardollà.
Val. Coincidim amb dos de tres. Jo hagués votat Fricandó claríssim, si jo tinc claríssim que Fricandó és per mi el primer,
per tradició, per elaboració, per com olora la cuina quan acabes, perquè després d'aquell fricando allà encara hi pots fer un arròs a sobre, perquè serveix per tot i posaries un ou amb allò que et queda, aquell suquet, poses un ou i un tros de pa i fas festa. I fas festa, ja està. L'escudella...
Perquè una escudella t'aixeca un mal dia, però... I potser una mala setmana, això ho hem dit moltes vegades. Una bona sopa, una bona escudella, amb aquella pilota, no? Allò que fan al gall... Jo quan estic deprimida, a vegades, vaig al gall només perquè em serveixi l'escudella, amb aquella casoleta de fang individual, que és tota per tu. Aquella pilota de tenis. Mia! Mia! Només això? Només això m'alegra el dia. Escudella. Claríssim. I el tercer...
Clar, a mi el tercer m'ha costat molt, perquè el pa en tomàquet no el tinc gaire clar, tampoc. Jo crec que faltarien los canalones. Llavors, probablement jo votaria canalons. Jo estic entre el tercer. Els dos, el fricandoll i l'escudella amb candolla. Sí. Ara la xilea, fricandoll i escudella, d'acord? Sí. I després el tercer és que estaria entre els canalons i el suquet de peix.
Doncs m'has de dir què? Home, tradicional, tradicional, són els canelons. Canelons, eh? Sí. Carlos? Igual. Jo, los canelones, la escudella y el fricandó. Para mí es de toda la vida.
Vinga, Mendes. Les seques. Amb botifarra. Botifarra amb seques. El pa amb tomàquet i el fricandó. El pa amb tomàquet i el fricandó. Blai. M'ha tocat, va. Els carregols, el trinxat i l'escudella. Els carregols, el trinxat i l'escudella. Els carregols, el trinxat i l'escudella.
Clar, el trinxat també és de la Cerdanya. Sí, i un bon trinxat. Llavors, el primer segon i postres ha determinat... A quinc minuts. El Fricandó. El Fricandó i l'Escudeta tenen un empat a cinc vots. Molt bé. Llavors, entre aquests dos...
Match point, si n'haguéssiu de votar un... Jo l'Escudella. Jo l'Escudella. Espera, espera, espera. Torri, Torri, Robert, va, va. Va, si n'haguéssim de votar un. Fanfarria. Carlos. Escudella. Escudella Cardolla.
Escudella i Cardolla i amb la que queda de sobres de can i això, feix croquetes i feix canadons. Sí, sí, sí. I els canadons, eh? Escudella, com el Moi. Sí, sí, sí, estem amb el Moisés. Escudella i Cardolla i aquí no es llança res, ni molt menys. Lamentem molt el tema fricandó, però aquí consideraríem que l'escudella i la Cardolla... És que dona per molt. Sí? Dóna per molt tot el que hi poses. Bene, preu.
Mira, els canelons... Els canelons ja poden sortir d'aquí. Si comptem amb el que aprofitem i el caldo que quedava l'altre dia, i tot això surt molt a compte, eh, el caldo. I l'escuderia de Cardolla. Aquells calets grossos. No t'he preguntat a tu, Robert, és veritat. Els teus 3 vots quins serien? Va, a veure això desempata tot ara, Robert. No, perquè no tens cas. Pots parlar, oi, que tens micròfon.
Puc parlar, però no m'escolto. Fricando, 100%. Fricando ben fet. Te dan una alegría al cuerpo. Té molt d'acord. Encara que tota la resta que han dit jo m'ho menjo també. Si fem una taula ben oberta, allà m'hi poso. I els altres dos? Escudella l'altre, no? Escudella també. Sí?
I els canelons. Amb la mama allà picant la carn per preparar els canelons i estirar-los els ensols i m'hi dona aquell rotllo de nostalgia. A mi m'agraden molt els canelons.
Molta feina. Ai, aquest a casa. Tornem a empatar, hem tornat a votar. Escudella, eh? Ja està. Terminem, Escudella, ja està. Sabeu qui guanya a les votacions, en realitat? Perquè això és el que hem fet nosaltres. Però en la votació temps real, amb dades d'ahir, dilluns, la votifarra en secats amb 747 vots. Què dius?
Sí. Després, els canelons, amb 438 vots.
I després l'escaixada, que ni us l'heu mirat, en 387. És que a veure, l'escaixada hi ha moltes maneres de fer-la. L'escaixada és un plato frío. Estamos hablando de invierno, ¿no? No, no, són tots els plats. Tots els plats. ¿Y por qué la botifarra con secas? ¿Por qué? La primera. És molt típica. Però l'escaixada és típica catalana. Sí. Sí, el que passa... Empedrat, sobretot. Empedrat. Empedrat.
És un plet senzill, contundent, allioli... Clar, això ho defensen... Sabeu que està defensat per xefs, no? La botifarra amb seces la defensa en el concurs, eh? Que ets una botifarra bona de Vic i agafes unes seces de Santa Pau, doncs dius... Estarà bona segura, no? Ojo, clar. Ja, però quina part de...
cuina ja, saps? Aquí hi ha producte. Bueno, si fas la botifarra a tu, se la... Sí. Pica-pacant, l'embotidora. Aquí no és això. No, només no. Aquí és la botifarra i ja la compres. Perquè és un plat que es ve molt. És típic, sí, és típic. I és tradicional. Tu fas una almorçada de forquilla i agafes la botifarra aixecat. És molt tradicional. És més la tradició que res més. Però...
És el que ell diu, no té gaire feina. En canvi, el caldo, l'escudella i la carn d'olla, tu saps la feinada que comporta això? Sí que és veritat que és versàtil, la mongeta amb seques. És el que deia, et serveix d'esmorzar, de dinar i de sopar.
No? Que sí, que sí. I et serviria de berenar. Posaries entrepà i... Un entrepà de pilota. Mira, això m'ho apuntaré. Això ho acabem de fer. D'alguna manera també ho podem fer, això. Entrepà, pilota. Vale, doncs ja està. Ja ho tenim avui. No tenim gaire cosa més. Hem votat l'escudella, que la defensen en aquest cas en Marc Ribas, aquí de la comarca, i ja ho veuré, que no veig res.
L'Eli... L'Eli... Ai! L'Eli Ferrero. Aquest plat d'hivern, brou, verdura, carn, galets... Ja està. Tot el que hi ha. No hi ha res millor que una bona escudella, i és així. I és així, i de fet estem esperant que arribi a dalt només per poder fer escudella de dalt. I ja està. La resta és accessori.
Què m'has posat? La careta. La castanyera. La castanyera. La castanyera. La castanyera, que ja està, que pleguem, que bona castanyada, que bon cata, que tot el que vulgueu. A la taula avui un munt de genells. El Jonathan Méndez, el Blai Ferran, el Carlos Guirado, la Xilimalla i el Moisés Almeda. La Mariana Álvarez, els Fogons.
Com sempre, el Robert Fernández. La Leiri no hi és avui, eh? Doncs avui no hi ha l'estudiant en pràctiques, la Leiri, però segurament hi serà la setmana que ve. Cuineu molt, mengeu bé, passeu bona setmana. Molt bé. Molt bé. Bon dia. Adeu. Som de la música.
del temps de collir castanyes, la castanyera, la castanyera. Ven castanyes de la muntanya, la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan traplos i en ballar sempre gira així. Soña la música, ara l'alimenta,
Ràdio Rubí, l'emissora del Vallès.
Ràdio Rubí, notícies. Molt bona tarda. A partir d'avui fins diumenge 2 de novembre, el cementiri municipal de Rubí amplia el seu horari, com és habitual per aquestes dates, per la festivitat de Tots Sants. Qui vulgui aprofitar aquests dies per visitar la instal·lació municipal ho pot fer des de les 9 del matí...