Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són nou els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia un programa que iniciem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez que durant dues hores us porta tota la informació de la ciutat.
Fins que arriben les 10 i fem el relleu de pesantadores, el primer, amb la Valentierno, que es posa al capdavant de la tertúlia per analitzar l'actualitat, una actualitat que s'actualitza al bolletí de les 11, que acabeu de sentir, i ara comença aquesta, la quarta, l'hora més magasin d'un espai d'avui, dimarts 11 de novembre de 2025.
Ai, José, sí, ha plogut molt des de les 11 i 11, que encara no hem arribat, però gairebé, i 11 segons del dia 11 de l'11, que vam fer un especial. Després t'ho explicaré, eh? Sí, sí, sí, sí. Han passat 14 anys d'això. Però res, la vida continua, que també era un programa de Ràdio Rubí. Bé, doncs anem a dir-vos el que tindrem avui en aquesta última hora. Veus les 11 i 11 i el mòbil m'avisa. Ara sí que són les 11 i 11... Molt ben pensat, doctor.
I 11 segons. Doncs avui tindrem la visita de l'aula d'extensió universitària de Rubí, no de tota, sinó d'alguns dels seus representants, de la Junta, perquè ens expliquin les darreres activitats que estan programades per al que queda de novembre i també per al mes de desembre, perquè després haurem de saber a partir del gener què ens preparen des d'aquesta entitat tan activa que tenen entre conferències, seminaris, propostes teatrals, sortides culturals i, per què no dir-ho, gastronòmiques. Toma!
Sí, sí, vamos, que van a tope. Doncs avui ens visiten el Joan Manel Sampons, que és el president de l'Aula d'Extensió Universitària, i el Lluís Pernas, que ja sabeu que és un clàssic, també, que ens explica les seves activitats. A banda d'això, recordem que tenim invitacions per veure la pel·lícula molt lluny, que ens queda això encara, perquè és el dia 19 de desembre, però que tenim un telèfon de contacte.
Jo no sé si això és perquè el José és fan del protagonista d'aquesta pel·lícula. Què dice usted? No sé si li agrada a Mario Casas en general, perquè és el protagonista d'aquesta pel·lícula que ens arribarà dins del cicle Gaudí. Crec que m'està dient que sí amb el cap. Serà el dia 19 a les 8 del vespre a la sala i tenim el telèfon 93 588 59 60. Si voleu un parell d'entrades per veure aquesta proposta cinematogràfica de les poques que tenim a la ciutat.
A banda d'això, avui ens visita com cada 3-4 setmanes, depenent més o menys de com ens va bé, el Marc Toro, que ja sabeu... ¡Ay, qué cosa más grande! Sí, sí, también conocido como Rafa, alias Nadal. Sí, pues eso es una broma interna que tenemos nosotros, ¿eh? Yo le llamo Rafa, él me llama Eva, això depèn, ¿no? Comprende la filosofía, ¿no?
Sí, bueno, filosofia de cosas de deporte, que ell sí que en fa, jo no gaire, la veritat. El Marc Toro, que és farmacèutic de la farmàcia de Can Oriol, valgui la redundància, ens ve a parlar avui del Dia Mundial de la Diabetes, que se celebra o es commemora, segons com vulgueu, aquest divendres, dia 14, i vindrà molt ben acompanyat de la Cèlia Pla, que és companya seva i nutricionista, companya de la feina, vull dir, jo el resto ja no entro ahí en esos temas.
Doncs tot això i més coses fins que sí al migdia. Ja sabeu que aquí està al capdavant de la part tècnica des de les 8 del matí. I si cara abans i després, és aquest que us saluda. Bueno, este no és intel·ligència artificial, però és un alias del José Malagón, que ara mateix em posarà un tema. És la primera vez que llego antes de tiempo a mi trabajo. Excepto cuando cambiaron la hora. Esos malditos cambios. No quiero saber a qué hora ha llegado hoy, José.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Doncs Toritz Day o Joe DiMaggio diu en aquesta cançó Billy Joel, no parlaré molt perquè així podreu sentir la resta, a veure si agafeu algun dels noms que pertany a aquesta cançó We Didn't Start The Fire, que va publicar Billy Joel l'any 89. I ho fem perquè recordem que un dia com avui, però de fa 20 anys, Billy Joel va anunciar que tornaria a sortir de gira després de 8 anys d'estar retirat.
Després va tornar a retirar-se i ja sabeu que el Madison Square Garden té allà una cita mensual si ell vol tocar. O sigui, imagineu-vos com és important als Estats Units Billy Joel. Malauradament, en guany s'ha anunciat que ja no en farà mai més de gires, això diu, perquè teniu una prevista per aquest 2025 i 2026, però per temes de salut ja no en farà més. En tot cas, el recordem amb una de les seves millors cançons, aquest We Didn't Start the Fire.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
I ja sabeu que de tant en tant, cada mes aproximadament, ens venen a fer una visita des de l'aula d'extensió universitària, jo abans deia bé, a l'aula d'extensió. Dic, home, si haguessin de venir tots, potser hauríem d'ampliar les instal·lacions de la ràdio. En tot cas, sí que ens visita un clàssic i el jefazo de l'entitat. Sí, les coses com són, Sant Pons. Bon dia. Bon dia, bon dia.
Tens una veu? Sí, ha canviat. Ha canviat. Però, bueno, són gajes de l'oficio, diuen. Els angustipats aquests que et matxacan. Però, bueno...
Jo, de fet, ahir pensava, crec que estic a punt d'agafar-ne un de nou i no fa ni un mes que vaig deixar l'altre, eh? Aquests canvis de temps, no? No te'n recordes jo dels angustipats fins que no hi tornes a ser. Però bé, sense febre i aquestes coses, de moment... Com ho diuen, una setmana con medicinas o una setmana... O sete dies durmiendo, sete dies en la cama. Sembla que és... Bueno, passar el procés i ja està.
I ja està. Bé, doncs intentarem, no? En tot cas, no sé si tu veies Friends. Veies la sèrie de Friends? Sí, sí, home. És que sempre m'agrada explicar. Això és una tonteria. La Phoebe, que va cantar, hi va haver un capítol que agafava un refredat i li quedava una veu així més interessant, no? I quan cantava, doncs deia, oh, que bien me queda esto. I quan es va posar bona va dir, me tengo que respirar otra vez, sisplau, i anava buscant virus per tot arreu.
En Lluís Pernas, el clàssic d'aquí, de l'aula, aquí al Rubialdia. Com estàs?
Bé, bé, bé. Sí, home, com sempre. Anar seguint. Sí, però tu de moment estàs bé, no? De salut, vull dir, del refredat. No l'estàs agafant. Sí, és el que té vacunar-se. Ah, uf, sí? Sí, home. D'acord. Abans és igual. És igual, és el que té. Jo abans agafava també uns encostipats. Ja deia, jo n'agafo un a l'octubre. Només n'agafo un cada any. L'agafo l'octubre i em dura fins al mes d'abril.
A veure, això també acostuma a ser una cosa que està passant molt. Llavors, des que em vaig vacunar, perquè ens van dir que ara els nets són petits i us heu de vacunar perquè les virus i això, i no sé si és per això, però ara no els agafo tant, no n'agafo, i per tant, no sé si és per això, però per si de cas segueixo vacunant-me.
Molt bé, doncs fantàstic. Jo hauria de fer també, pel que veig, si tens aquesta experiència. No, no, aquesta és la meva experiència. Más vale prevenir que curar, no? Sí, home, a més amb el canal de les vacunes s'ha invertit molt coneixement i molts diners i llavors s'ha d'aprofitar el coneixement.
Parlen de coneixement, doncs aquesta és la idea que teniu també des de l'aula de proposar activitats que tinguin a veure amb el coneixement, però també amb la cultura. I avui, diguem que doneu promoció, una mica de suport a una activitat que no la feu vosaltres directament, però que sí que la fan els amics de la UAB.
Sí, avui és la xerrada mensual de les amics de la UAB. En principi que en el programa, com vam seguir, no estava tancada, però ara sí que evidentment ja sabem de què parlaran aquesta tarda. El títol és Salut mental i solitud en la gent gran i ho farà el Guillermo Parra Lorenzo, que és professor de Psicologia i Logopèdia de la UAB.
És aquesta tarda a les 6 a la biblioteca. A la biblioteca Mestre Martí Taulé. Dic això perquè l'altre dia ens va enrenyar que no... Vam fer una xerrada sobre el Martí Taulé. Com anar, per cert?
Bé, va anar bé. Vam fer la xerrada completa, perquè amb el Pol Febrer, amb els 15 anys de la biblioteca, hi va haver tantes coses que per parlar del mestre Martí Tauleno només van quedar uns quants minutets i llavors vam dir a l'Eduard que tornés i que la fes completa.
I es van esbroncar per què? No, no, no, no. Va dir, no, no, no, no, es va, no es va. És una broma. Ah, vale, vale. No, no, no. És que el Pernas és el Pernas. No, va dir que, clar, que es parla més de bibliorubí, de biblioteca, i llavors convindria seguir parlant que és la biblioteca Mestre Martí Tauler perquè el nom no vagi desapareixent.
que és una cosa que sol passar cada vegada. És que és molt llarg dir Biblioteca Mestre Martí Taulé. Llavors sempre es busquen dreceres i es van escurçant, es van escurçant, i al final potser perdrem el Mestre Martí Taulé. Bé, t'he de dir que nosaltres aquí o diem Biblioteca Mestre Martí Taulé o Biblioteca Municipal Mestre Martí Taulé, que encara és més llarg, o la MMT, que fins i tot els mateixos treballadors de la biblioteca fan servir també. Al final...
Bé, doncs a la MMT o a la biblioteca, o a la biblioteca Mestre Martí Taulé, avui a les 6 de la tarda aquesta activitat que té a veure amb la salut mental i la solitud a la gent gran, serà a les 6 de la tarda, com dèiem, gràcies a la UAB. Però teniu altres coses, perquè s'apropa Nadal i ens arriba una activitat que és l'exposició que té més èxit aquí a Rubí, i vosaltres tindreu la sort de fer visites quan encara no s'inaugura.
Sí, sí. En principi, l'Associació de Passavistes va fer una proposta que l'any passat ja ho vam fer. L'any passat o fa dos anys? Fa un parell d'anys. Fa un parell d'anys. I té força resó entre els nostres associats i llavors fem grups petits perquè, clar, la sala tampoc dona, per tant. I llavors es fan tres visites de deu persones que s'apunten a la pàgina web i els dies són...
Espera que ho miro. El 6... No, no, el 14. Són els divendres. 14, 21 i 28 de novembre.
i veuran la gent com està en ple treball. De fet, tenim més d'un associat que està a l'associació de pessebres i també està en l'aula. Llavors, bueno, es van a visitar ells mateixos o alguns companys els van a veure, però sempre és interessant. A més a més, és visita obligada del Nadal. Qui no va a veure els pessebres? Bueno, suposo que hi deu haver gent, però em fa l'efecte que tots els que estem per aquí, poc o molt, hi anem.
I encara es poden apuntar? Sí, sí, encara es poden apuntar. Per aquestes tres cites que estàvem mirant, eh? Sí, és una cita setmanal, està 10 persones, i encara queden bastantes places.
Molt bé, doncs el 14, el 21 i el 28 de novembre. Bé, el 14 o el 21 o el 28. Ja, però són aquestes tres. Home, si podem anar els tres dies, no sé, ho tenen una miqueta futur. No, que s'esperin a que s'inauguri a mitjans de desembre i que tornin i ja està. Molt bé, el dilluns tenim, això sí, també un altre cop a la Biblioteca MAMT, una conferència a les 6 de la tarda.
Sí, està dedicada a una astrònoma pionera i apassionada de la ciència, que és l'assumpció català POC. Tant en tant ens agrada mostrar el que han fet sobretot les dones dintre del camp de la ciència, perquè sembla que no existeixin massa i estan molt amagades i a nosaltres ens agrada que apareguin i que se sàpiga quina feina fa.
Aquesta també el farà una altra dona, la Francesca Figueres Sinyol, que és la directora i professora d'astrofísica de la Universitat de Barcelona.
És el centenari del naixement de l'assumpció català poc i és una de les fases efemèrides de la que va posar la Generalitat de Catalunya com a efemèrides dintre de l'any 2025, que és una altra de les coses que sempre estem buscant. Busquem algunes de les que siguin efemèrides i afegim-nos amb elles per donar-li més promoció.
Molt bé, doncs serà el dilluns a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, aquesta conferència sobre l'Assumpció Català POC. I després teniu una d'aquestes cites que us agraden, perquè marxeu por ahí, a fer cultura i també, per què no dir-ho, a fer cultura gastronòmica, oi que sí?
Sí, home, i a més a més en un lloc tan maco com Sitges. Jo, és que, mira, ja... Perquè no us heu volgut preguntar com va anar la visita a la casa del Maglari. O sigui, perquè me da mucha envidia. Però ara ja amb Sitges també...
Sí, bona gastronomia i bon lloc per visitar. De fet, aprofitarem per anar a veure el Museu del Cau Ferrat i Maricel i llavors estarem allà i ens quedarem a dinar i el retorn també es farà des d'allà. És una visita, esclar, moltes vegades anem a Sitges i no aprofitem per veure aquestes col·leccions que hi ha del Santiago Rossinyol, del Ramon Casas...
i d'altres artistes catalans, i que és una excusa com una altra per sortir i veure coses que estan molt properes i que potser no els sabem valorar tant com es mereixen. Suposo que ja no hi ha places, no?
Em sembla que estava ple. Sí, hi havia una llista d'espera. Per variar, no? Sí, bueno, sí, sí, és el que hi ha. No, no, està molt bé que tingueu aquest èxit. Sí, no, no, ara des de fa un temps sempre s'omplen ràpidament les places. Clar, tenim associats que en el moment que reben el programa el miren i ja van i s'apunten. I ja està. I després, si de cas, si no hi podem anar i ens borrarem.
Però bé, és una manera de fer i cadascú actua com vol.
Molt bé, en tot cas, doncs ja ho tenim ple, hi ha llista d'espera, vull dir que si algú ho està sentint, es vol apuntar, mira, podria haver-hi un miracle o no, i que poguessin anar finalment. M'ho he fet venir bé per el tema de la següent activitat, que es diu el Club de los Milagros. Sí, costa criada. Sí, bueno... Què, no la fem? Sí, sí, es fa. El que passa és que no es fa la pel·lícula aquesta del Club de los Milagros. Això és una...
Cada any, des de fa uns 3 anys, 3-4 anys, ens afegim a la quinzena del cine espiritual, juntament amb l'església protestant de Rubí, i llavors ells fan una pel·lícula, una activitat, i nosaltres en fem una altra, i aquest any hi ha hagut certs problemes amb la...
amb drets de pel·lícules, i que en principi semblava que aquestes podria fer, però no les farà. Es farà un documental sobre la cooperativa Mondragon i, a més a més, ens explicarà com es va crear i l'evolució, perquè també, bueno, no és que sigui... De fet, el té a veure espiritualment perquè va néixer de l'Església, però, clar, la cooperativa Mondragon no és una cosa, és una...
És una entitat que no té gaire a veure amb la seva fundació i que creiem que serà interessant. Molt bé. I això serà el dia 26 a l'Auditori Vallonrat. A l'Auditori Vallonrat. Això serà l'Auditori Vallonrat. A les 6 de la tarda. Anem ràpidament cap al desembre. Tenim una conferència el dia 1 a les 6 de la tarda a la Biblioteca.
Sí, vindrà la Milagros Pérez d'Oliva, bastant coneguda perquè intervé a moltes tertúlies, a moltes ràdios. És la representant dels lectors del diari El País i ens farà una xerrada que és la creació de l'opinió pública a la societat digital.
i és un tema que ella ja està treballant molt, no tant el tema de fake news, ni fake deep, ni això, sinó com a través de la societat digital es pot anar direccionant, dirigint l'opinió pública. Molt bé. Doncs aquesta serà el dia 1, com dèiem, i després acabeu el seminari d'aquesta temporada, l'acabeu el dia 4.
Exacte. Fèiem el temps que dèiem que no tocavem res d'arquitectura i vam dir, doncs, fem algunes xerrades sobre aquest tema. L'última l'ha de fer el Xavi Matilla, que havia estat a Barcelona durant les Olimpíades, i aquesta última tindrem la quota robinenca, que vindrà el Josep Milà, que ens parlarà de l'habitatge social al llarg del temps, una mirada de l'arquitectura al servei de la societat.
ell plantejarà les accions que s'han de desenvolupar per afavorir l'habitatge de les classes més desafavorides creiem que és bo tractar diferents temàtiques i amb aquesta tancaríem una miqueta aquest cercle que hem dibuixat sobre l'arquitectura
Em sembla que el Lluís volia dir alguna cosa al respecte. Sí, no. He sigut una petita relliscada perquè va començar parlant de l'Olimpiada, de les Olimpiades, en Xavi Matilla, però en Xavi Matilla les Olimpiades tenia 14 anys. És veritat. Tens raó. Perquè després va parlar de les illes de la Colau... No, llavors el Xavier Matilla va ser arquitecte en cap de Barcelona de l'any 2019 al 2023.
Molt bé, doncs aquesta apreciació que fem i anem amb una caminada solidària que es farà el dia 13 de desembre a Sant Mus.
Sí, però abans hi ha el dimarts 19... Sí, el dimarts 19 hi ha una xerrada dels amics de la UAB. Teniu ja qui te farà? Ah, vale, perquè jo no ho tenia. Sí, és el poder ocult del moviment quotidià, una mirada a l'activitat física incidental, a càrrec d'Eva Perrado Romero, del Laboratori de Psicologia de l'Esport i de l'activitat física.
suposo que ens farà un cop d'ull sobre com l'activitat física incideix en el benestar general. Amb una mica de sort farà fer una miqueta de gimnàs allà mateix mentre es fan la conferència? Espero que no.
Bé, el que sí que serà activitat física, però també solidària, serà aquesta caminada que deia per Sant Mús el dia 13 de desembre, dissabte. Sí, crec que és la quarta ja, o la tercera o la quarta, ja no me'n recordo. Però seguim amb aquesta beta solidària, que ja vam començar, que, per cert, ara fa cosa de tres setmanes vam escenificar una miqueta el lliurament de la...
de tot el que es va recollir durant l'espectacle d'inauguració del curs. El Guateque. El Guateque, que ho hem donat al Metge Sense Fronteres, va venir una pediatra que treballa per ells,
i li vam fer la donació dels 1.430 euros que teníem. I aquí, amb la caminada solidària, seguim amb la idea que, ja que podem organitzar coses, és una caminada fins a Sant Mús, amb el dret a tenir un bocata saludable, és a dir, no hi ha bocata xoriço, que és el que jo reclamava que hi havia. Ho sé, ho sé, me'n recordo de l'any passat, imagina't, ho tinc, t'estava veient.
L'han dit que el bocà de chorissos no tocava. Bé, seran de truita i de formatge, amb algunes peces de fruita que ens regalen la plaça, el mercat, i llavors les inscripcions es poden fer el 9, 10 i 11 de desembre a l'Ateneu,
de 6 a 8, i també al mercat municipal l'11 de desembre de 11 a 1. La inscripció mínima són 10 euros, però també hi ha fila 0, donacions, el que vulgui, tothom que vulgui col·laborar va bé fer-ho, a més amb una malaltia com aquesta del càncer que tenim aquí, que sempre ens toca de prop o de lluny.
Doncs, què us sembla si us dono cita pel desembre i així m'acabeu de dir el que queda, però sobretot em dieu coses noves, que suposo que ja les sabreu, no? Sí, algunes. Estan quasi bé totes lligades.
Molt bé, doncs ja hem fet aquesta repassada. Sí que diré, així refilon, encara que sigui només, que el dia 15 de desembre, que ja ho explicareu, perquè vindreu abans, es fa una conferència que es diu Demència, conèixer per prevenir claus d'un envelliment saludable, i que es farà a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler a les 6 de la tarda, el dilluns, dia 15. Vamos, a l'Auditori de la EMA, Mati.
Moltes gràcies, Joan Manel, Lluís, i ens veiem al desembre. Ara us agafo la cita i ens ho puntem. Que vagi molt bé. Molt bé, amiga. Molt bé, moltes gràcies. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ràdio Rubí
Bona nit.
Aquesta cançó es diu Seven Days in Sunny Juny. Ens queda una mica lluny també el juny, però en tot cas ja Miracle no ens queda tan lluny. Va actual la setmana passada a Barcelona. El que passa és que jo estic tan liada que gairebé ni me'n vaig a recordar. Sentim aquesta cançó perquè pertany a la banda sonora d'una pel·lícula que es diu El Diablo Viste de Prada, que per cert s'està preparant la segona part que s'estrenarà el dia 1 de maig de l'any vinent. Evidentment, una altra copa a Mail Strip en Hathaway, però també amb el senyor a qui volem felicitar...
Un home que és actor, que es diu Stanley Tucci, que va néixer un dia com avui, un 11 de novembre de l'any 1960, a un poble que es diu Peekskill, a Nova York, això vol dir que fa 65 anys. Ha fet pel·lícules, diguem serioses, com Conclavé, o també una pel·lícula molt còmica de l'any 93, que jo recordo un personatge que es deia Muerte,
amb una pel·lícula que es diu Undercover Blues, em sembla, que és el seu títol en anglès, ara no em surt en castellà. Cuidado con la familia blue, es diu aquesta pel·lícula. Doncs el recordem i avui el felicitem perquè fa 65 anys amb aquesta cançó. Drinking white and killing time, sitting in the summer sun.
Fins demà!
Fins demà!
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de camp. Duel inèdit per a la Unió Esportiva Rubí. Aquest dissabte tarda visita un ciudad cooperativa amb qui mai s'ha enfrontat al llarg de la història. T'esperem a Ràdio Rubí a les 6 de la tarda. A pell de camp. Tots fem esport.
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre, escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80.
Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Recordadme viviendo la Dolce Vita, porque eso es algo que nadie nos puede arrebatar. Recordadme, tendida en el río, con la sonrisa y los brazos dorados, perezosa, descalza en el parque.
Doncs està claríssim que està més pendent de la música el Marc Toro que no pas jo, perquè de seguida ha sabut què és el que estava sonant ara mateix. Marc, què tal? És que la veu, no? És com identificativa.
Sí, és veritat que jo estava parlant amb la teva companya mentrestant i que jo l'únic que pensava és, no me cuadra, que es lo que he puesto en la escaleta, que está sonando una cosa que no es. Però bueno, per això també està el José, per sorprendre de tant en tant. Home, por supuesto. I aquells efectes que apareixen de tant en tant són molt divertits. Mira, eres muy fan, eres muy fan de...
Del José, te lo agradecerás seguro con algo, dentro de nada. Al Martoro, que avanza, cuando estaba entrando para la puerta, digo, bueno, aquí presento la Celia y la Lidia, Eva para los amigos.
que no és Eva Amaral, no, és Eva Nasarre, que és la broma que tenim nosaltres perquè, doncs, una vegada o dues... Ens mantenim en forma, no? Bueno, tu tienes menos brazo que Rafa, però jo vaig dir que de un i dos... No, a ver, eh, a lo mejor ahora ha perdido, eh, como està... No és que te hayas ganado. No és que te hayas ganado, és que...
Bueno, vamos a dejarlo, porque si no, no farem res. Aquesta cançó era una broma del José, ¿no? Em lo puedes repetir, Dolce Vita, ¿no? Es diu la cançó, y eso. ¡Toma ya! L'he captat, eh, l'he captat, l'he captat. Anem a parlar, no?, que el dia 14 de novembre és el dia mundial de la diabetes i la Dolce Vita.
Li encaixa, no, la cançó? Li encaixa, sí. Sí, sí, durant molt de temps la teva vida ha sigut dolxe, doncs pot ser que acabi... Puede ser Dolce Gabbana, però Dolce Gabbana ja en tanto no, no? Bé, anem a presentar a la Celia, que deu estar flipant ara mateix. Però això hi va de salut? Exacte. Esto va un poco de todo lo que nos sale aquí.
Què tal, Célia? Molt bé, molt bé. La Célia Pla, que ve des de la farmàcia de Can Oriol, també, i a banda de farmacèutica ets nutricionista, i abans el Marc deia, tindrà molta feina amb tu, Lídia, però això ho deixem fora d'antena ja, si acaso, eh? En tot cas... En privat, en privat. En privat, ho farem. Com dèiem, aquest divendres és el dia, diguem, per commemorar o per donar visibilitat. Sobretot això, no?
a la diabetes, i per això has vingut amb la Cèlia per explicar-nos diferents coses, que algunes segurament ja les sabem d'any rere any, una altra cosa és que ens fem cas o no. Ja, ja, ja. Però les sabem. Però la sensibilització cada vegada és més important, eh? Claro. De la població, la sensibilització cada vegada és més important.
Bé, per qui no sàpiga què és la diabetes, com ho definiríem o com ho expliquem ràpid? Mira, de forma senzilla, és el trastorn, que és metabòlic, endocrí, que fa que els nivells de sucre en sang siguin elevats. I per què es produeix això? Doncs pot ser per dos motius, també en funció del tipus de diabetes. La gent no sé si ha sentit, no, la diabetes tipo 1, la tipo 2, la gestacional, en funció del tipus de diabetes pot ser causat, o bé,
perquè en el cas de la tipus 1 el pàncreas no és capaç de secretar l'insulina.
I en el cas de la diabetes tipus 2, que és la diabetes més habitual, més pròpia del pacient adult, és per una, diguéssim, disfunció de la insulina que secreta. O sigui, que la insulina que secreta té menys capacitat per metabolitzar el sucre i això fa que s'incrementin els nivells de sucre. I així a grans trets és la definició del que és la malaltia i els dos tipus principals. Cal destacar també, per si ens està escoltant algú, o bé que estigui embarassada o bé que tingui algun familiar
o alguna familiar embarassada, que hi ha un quadre, que és la diabetis gestacional, que cal també tenir en compte perquè en les etapes més tardanes de l'embaràs es pot produir un increment dels nivells de sucre, que s'ha de controlar, i això és un factor de risc de desenvolupament de diabetis tipus 2 quan siguem adults. Per tant, és bo que les dones embarassades, que ja ho fan els seus metges...
perquè es fan uns tests específics, també mantinguin uns controls adequats de la glicèmia, sobretot en la part final del seu embaràs, per evitar aquest trastorn a futur.
Clar, de fet, jo dos minuts abans que diguessis això no coneixia el que era la diabetes gestacional. Ho he buscat just abans que ho expliquessis perquè no tenia ni idea que hi havia també aquests tipus. I ara hi ha una que ja està datada per l'OMS, que és la diabetes LADA, que és una mica més complexa, que és una diabetes tipus 2, que és la diabetes de l'adult, però que té un patró...
genòmic similar al de la tipus 1. O sigui, com si no secretessis insulina. És complicat, això. Però bé, que són pacients tipus 2 que han debutat, pacients diabètics que han debutat tard, però que requereixen molt aviat insulina injectada perquè tenen aquest patró de diabetis tipus 1. És un nou patró que s'ha descrit en els últims anys. O sigui, podríem dir que hi ha quatre tipus. Tipus.
I aquests quatre tipus, hi haurà un o més que l'altre que es dona, segurament. El tipus 2. El tipus 2 és el més freqüent. Quin impacte, diguem que té, globalment parlant, aquesta malaltia? Així ràpid. Un de cada nou pacients ara al món pateix diabetes tipus 2. I de cara al 2050 serà un de cada 8. I l'impacte principal seran aquells països de renta mitja baixa.
O sigui, que en els països, diguem, en vies de desenvolupament, la cosa està encara pitjor? Anirà pitjor a mesura que... En els vies de desenvolupament l'impacte no és igual, perquè hauran de fer un...
el seu estatus haurà d'incrementar-se és quan passes aquest estatus baix-mig, que incorpores hàbits dietètics econòmics, que són els que et fan disparar-te. Sobretot, i no tinc cap problema en dir-ho així, sobretot els patrons de fast food importats d'altres països que no són el Mediterrani.
Clar, i això és el que finalment fa que hi hagi més casos. En aquells. Bé, doncs, què hem de fer? Imagineu-vos, jo tinc una amiga que no era diabètica i li va sortir fa 3-4 anys, i li va sortir perquè de cop li van fer una prova i li va... Com es gestiona aquest canvi? Vull dir, perquè clar, del dia a dia estàs acostumat, no cal que vagis a una hamburgueseria, però pot ser que tinguis uns hàbits concrets. Com t'afrontes això en un primer moment, Cèlia?
A nivell d'alimentació, a nivell d'alimentació és primordial afrontar-ho. A la mínima que et detecten el que tens el sucral, per diverses vies, i el primer és l'alimentació. Llavors, un ha d'estudiar...
bàsicament el que fa, si un estudia el que fa ja sabrà el que fa malament, però bàsicament es tracta d'assegurar un estat nutricional adequat per la persona. S'ha de mantenir el pes, s'ha de controlar el pes, s'ha de revisar no només la glucosa en sang, sinó també nivells de lípids, colesterol, triglycerides, etcètera, perquè tot pot ser que vagi lligat. Òbviament la tensió, també s'ha d'avisar la tensió,
Però bàsicament el que es tracta és patró mediterrani, és el que més, òbviament, el que millor va. Com deia el Marc, el que s'ha d'habitar són aquests... No només aquest menjar fast food, sinó bolleria. Sí, ultraprocessats. Ultraprocessats. Les pizzas congelades, que parlàvem l'altre dia. Tot. S'ha de tornar a menjar menjar.
Vinga, titular, titular. Seriosa, eh? Clar, i si un menja menjar, no li passarà. Ni això ni altres coses. Ah, exacte. Perquè la diabetes és plurimetabòlic. Vull dir, tinc diabetes, però pot ser que també tingui hipertensió, pot ser que també tingui colesterol, dels triglicèrids, el sobrepes, l'obesitat... Però una cosa va lligada amb l'altra? O poden aparèixer a la vegada sense tenir relació?
Pregunto. El més normal és que vagin lligats, sobretot la tipus 2, la tipus 1. Però la tipus 2 sol anar lligada amb un sobrepès, amb una obesitat i amb uns nivells de lípids en sang alterats. I pressió arterial, també. I el colesterol, també, no? Sí. És un pacte. És el que se li diu al síndrome metabòlico, que va tot junt. Llavors, si tens un factor de risc d'aquests, un o dos, s'han de vigilar tots.
I com dèieu, la dieta mediterrània ja fa molt de temps que s'està dient, però és clau per tot plegat. És clau perquè els aliments que t'aporten la dieta mediterrània és precisament... No és bolleria, no és processat, sinó que és fruita, és verdura, és el cereal integral, és...
carn, peix, ou, amb les limitacions, sempre vigilant, més ous i més peix i menys carn, ojo amb la carn vermella, bé, els patrons de sempre. Però bàsicament la dieta mediterrània t'aportarà tot això, tota aquesta fruita, tota aquesta verdura, tots aquests llegums, tots aquests grans cereals integrals que són bons, que t'ajudaran.
També pel diabètic, el diabètic ha d'estar sempre molt acompanyat, sobretot quan un de repent li diuen que és diabètic, d'entrada és dur a nivell emocional, et canvia la vida, sobretot el tipus 1 sobretot, però si ets tipus 2 també. Llavors has de tenir, t'han d'acompanyar, algú t'ha d'acompanyar en aquest procés d'adaptació i d'aprenentatge.
Llavors també a nivell nutricional hi ha com unes taules que es donen, que es fan servir molt per als diabètics, que són taules d'intercanvis que els ajuden, els ajuden a saber
què puc menjar en quin moment del dia, perquè és molt important el control durant el dia. No has de deixar de menjades, però si vols revisem els mitos, no? Però no has de deixar menjar, simplement has d'anar menjant de forma coherent i coordinada durant el dia, perquè tan dolent és una pujada com una baixada.
Però quan dius una taula d'intercanvis, perquè es poden canviar aliments d'una hora a un altre el mateix dia? No, d'una hora a un altre no. Tu tens les hores del dia i el que sí que pots, si em toca un carbohidrat, puc escollir. O sigui, l'intercanvi et diu que dins d'aquest carbohidrat pot ser 50 d'aquí, o si et donen les opcions o em toca proteïna, doncs puc escollir entre aquesta proteïna. Llavors això facilita, no és una dieta tancada, sinó que és una dieta que el pacient pot anar aprenent
I que no avorreix. No avorreix, i a més te la fas tu i aprens, perquè al final has d'aprendre, perquè això ho hauràs de fer sempre. Clar, perquè la diabetes quan arriba ja és per quedar-se, no? Bé, doncs parlem de mites, que deies, Cecília.
Parlem de mites, parlem de mites en alimentació. Això vol dir que no poden menjar res dolç mai més de la vida, ni xocolata negra. Jo vull a lo mío, eh? Per si acaso me passa, saps què vull dir? Xocolata negra, a partir del 85% pots menjar. El 85% de... I te'n vas amb una alegria. Però, com sempre, no puc menjar una tableta de xocolata per l'esmosar perquè em ve de gust. No.
Tots els excessos són malos. Això mateix, molt bé. Un mite típic en aliments, no puc tornar a menjar, trob xocolata les i tu, però alguna cosa més fàcil, ni plàtans ni raïm, perquè són els que menys sucre tenen.
No, clar que pots menjar plàtan si raïm. Un plàtan o 10 o 12 granets de raïm potser t'aporten el mateix que una poma o un meló. Simplement és saber controlar-ho durant el dia. No et mengis el plàtan i el raïm junt, de cop. No, fes-ho quan toca. O...
També, ni pasta ni arròs, nosaltres a la farmàcia ens hi trobem, és que no puc menjar ni arròs, ni pasta, ni pa. No, no, no, clar que pots menjar, clar que pots menjar. Ojo amb aquestes coses, pots menjar, pots menjar però ho has d'anar dividint i ho has d'anar controlant, controlant les quantitats i, òbviament, les qualitats.
que mengem. No és el mateix l'arròs que l'arròs integral i no és el mateix un pa comprat a un supermercat que està envasat que anar al front de pa i comprar-te el pa. I queixar de centeno i aquestes coses. Bueno, si no te gusta centeno, pues que siga normal, però intentar evitar envasats. Ni vin... Perdó. No ens patrocina, tranquil. Bueno, ja m'enteneu, que no siguin envasats.
Molt bé, i llavors, consells generals que podem seguir, en aquest cas, per millorar la vida d'aquestes persones que, com deies, han d'estar ben acompanyades en un inici, sobretot, quan veuen aquest canvi a la seva vida. Han d'estar molt acompanyades, i l'educació nutricional i l'acompanyament és molt important. Llavors, s'han fet com 15 punts que hauria de fer un diabetis, en aquest cas, sobretot tipus 1, però, òbviament, el tipus 2 també, que serien...
Mesurar nivells de glucosa en sang, o sigui, fer-se aquests anàlisis sempre, cada cop, mínim un a l'any, i si és necessari dos, tres, doncs dos, tres. Però no només això, el que dèiem, l'atenció se l'han d'aprendre. S'han de controlar una analítica en sang per veure colesterols, etcètera.
No hem parlat dels efectes que causa la diabetes, efectes extres, però com hi ha afectació, pot haver-hi factió ocular, s'han de fer exàmens ocular anual. Com hi ha afectació de peu, pot haver-hi tema del peu de diabetes, no sé si us sona, s'han de fer revisió de cames i peu, podòleg, també, un cop a l'any com a mínim.
Aquest punt és important perquè hi ha una pèrdua, és una neuropatia, que es coneix com a neuropatia diabètica, que el que fa és que el pacient perd la sensibilitat en extremitat inferior. Llavors jo em faig una ferida i aquella ferida no la noto. Perquè no et fa mal i no saps que la tens. Perquè tens la neuropatia. Llavors aquella ferida va creixent i de cop i volta el problema...
se t'ha complicat. De tal forma que potser hi ha un nivell d'infecció que requereix d'altres coses. Per això és important les revisions. Són molt importants. Renal, també. S'han de fer revisions renals perquè també et pot afectar a la funció dels ronyons. Òbviament controlar pes...
Òbviament, si fumes... Deja-lo. Recolzament o ajudes a anar disminuint i deixar de fumar. No hem parlat de l'alcohol. Òbviament l'alcohol també és perjudicial.
Si tu reps, ets diabètic, i comences a rebre una informació, també pots opinar sobre si el que està rebent t'està ajudant o no. Per tant, pots opinar sobre l'atenció que està rebent, perquè ens trobem moltes vegades que els pacients surten d'urgències i no saben res, no els han fet un bon recolzament. Llavors, que opinin, que demanin, que assisteixin a cursos educatius. Òbviament, si el pacient és un nen o un jove, necessitarà més recolzament a nivell pediàtric.
I això seria una miqueta en general. Embarassades, important també. Han de fer un recolzament especial pel que ha parlat el Marc de la diabetes en l'embaràs, de la gestacional. I l'altre, els ulls també, les reciclopaties també són importants. I després, el de sempre, avui en dia, tant psicològic com emocional, també necessiten un recolzament important.
Doncs digues, digues, perquè estem acabant. Jo que ara, també gràcies a la Célia, vaig aprenent una miqueta més en relació a la dieta que s'utilitza a taules per intercanvi, la veritat és que és gratament sorprenent el fet de veure com pots diversificar el teu menjar sense pràcticament, evidentment, oblidem-nos d'alteroprocessar, però pràcticament renunciant a res,
Simplement endreçant i tenint en compte que així com abans jo sentia molt a parlar, la ració, la ració, la ració, aquí ja ve definit. I si algú necessita ajuda, doncs allà a la farmàcia l'ajudarem. Ja sabeu, a la farmàcia de Can Oriol tindreu la Cèlia Pla per donar-vos tota aquesta informació i fer-vos també, si cal,
Doncs un planning per tot aquest seguiment del menjar, per aquestes o per altres coses que us puguin passar més enllà de la diabetes, que, com dèiem, es comemora el Dia Mundial aquest divendres, dia 14. Moltíssimes gràcies, Cèlia. A vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies, Lídia. Rafa, moltes gràcies també per venir. Per convidar-nos. Ens veiem d'aquí unes quantes setmanes. Gràcies. Que vagi bé. Que yo grite con tu canto que nadie nos lo puede arrebatar. Solo es Dolce Vita.