Title:

Solidaritat amb Creu Roja i objectius SMART

## Visió general de l’episodi Episodi de **Rubí al dia, d'11 a 12h** centrat en dos blocs principals: 1. **Solidaritat i voluntariat amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat** (campanya de joguines, soledat no volguda, salut mental i crida a voluntariat i socis). 2. **Secció Coaching Canalla** amb Pau Navarro, que explica l’eina **SMART** per definir i assolir objectius. A continuació, es detallen els continguts principals. --- ## 1. Campanya de joguines de Creu Roja (solidaritat) ### 1.1. Participants i context • Secció de **solidaritat** del programa, amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat. • Intervenen: **David Bea** (tècnic), **Rosa Calbó** (vicepresidenta) i **Ester Bello** (voluntària). • Tema central: **campanya de recollida de joguines** i situació actual del **voluntariat**. --- ### 1.2. Història i evolució de la campanya de joguines • La campanya fa **més de 15 anys** que funciona, amb una trajectòria tan llarga que la Rosa admet que ja ha perdut el compte. • Abans ja es feia recollida, però amb el temps s’ha anat **professionalitzant i refinant**. **Canvis principals al llarg dels anys:** • **Qualitat de les joguines**: - Abans arribaven moltes joguines usades; ara, gràcies a la conscienciació, **majoritàriament són noves**. - La Creu Roja defensa el **“dret a trencar el plàstic”**: els infants atesos també han de poder *estrenar* la joguina. • **Criteris actuals** per a les donacions: - Joguines **noves**, **no sexistes** i **no bèl·liques**. - S’evita reproduir rols de gènere o normalitzar la violència en el joc. • **Canvi en el perfil de les famílies**: - Al principi hi havia moltes dificultats idiomàtiques (persones que gairebé no entenien el castellà). - Anècdota de la Rosa: havia d’afegir la pregunta *“Repítame lo que le he dicho”* per comprovar si s’havien entès. - Actualment, molta gent ja parla castellà o català i sovint provenen de **Sud-amèrica**, fet que reflecteix **nous fluxos migratoris i més integració**. --- ### 1.3. La joguina educativa i el contingut dels lots Creu Roja i especialment **Creu Roja Joventut** han evolucionat el concepte de joguina: • No es tracta només de “tenir una joguina”, sinó de **joguina educativa i col·laborativa** que transmeti **valors**: - Jocs de taula, puzles, llibres, jocs que fomentin **compartir** i **jugar en grup**. - Es vol **recuperar formes de joc** que es van perdent amb la tecnologia. **Com són els lots de joguines?** • Cada lot sol incloure: - 1 joc de **taula / puzle / joc de societat**. - 1 o 2 **llibres**, si n’hi ha prou. - 1 joguina “clàssica” (cotxes, nines, etc.). • Es procura que siguin **equilibrats**: - Adequats a l’**edat**. - Amb una certa **equitat** entre famílies (mides, varietat i “categoria” de les joguines). > “No tots han de tenir el mateix, però que més o menys tots facin goig.” Per això es demana que les joguines **no vinguin embolicades**: • S’han d’obrir per comprovar què hi ha dins i fer la **tria i combinació dels lots**. • De vegades, dins de paquets embolicats s’hi han trobat **sorpreses inesperades** o joguines en mal estat. --- ### 1.4. Logística, calendaris i volum de famílies **Inici de la campanya:** • El dia de l’entrevista és **el primer dia de campanya**: ja hi ha voluntariat movent i classificant joguines mentre la Rosa és a l’estudi. **On portar les joguines:** • **RÀDIO RUBÍ** és un dels **punts de recollida**. • Després, Creu Roja passa a recollir-les i les trasllada al **magatzem del carrer Marconi**, activat només per la campanya. **Famílies beneficiàries i derivacions:** • Les famílies arriben principalment **derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí**. • Alguns casos arriben directament des de l’oficina de **Creu Roja** (situacions d’última hora). • Volum habitual: - Al voltant de **250 famílies**. - Uns **400–500 infants** atesos cada campanya. **Data límit per portar joguines:** • **No hi ha data límit estricta.** • Les joguines sobrants es **guarden** al magatzem i serveixen de base per a la campanya de l’any següent. --- ### 1.5. Què passa amb les joguines usades? • **Política oficial**: la Creu Roja **només reparteix joguines noves** en aquesta campanya. • Les joguines en bon estat però usades: - No es llencen (excepte les molt malmeses). - Es busquen **altres entitats o circuits** per donar-los-hi una segona vida fora de la campanya de joguines. • S’han arribat a trobar joguines realment en mal estat (per exemple, nines sense braços), que cal descartar. --- ### 1.6. Voluntariat: perfils, necessitats i experiències #### 1.6.1. El Congrés Nacional de Voluntariat • **Ester Bello** ha assistit al **Congrés Nacional de Voluntariat** de Creu Roja. • Esdeveniment celebrat a **Sevilla**, després de 9 anys sense celebrar-se (pandèmia pel mig). • Hi van participar uns **300 voluntaris**, més l’organització. **Objectius del congrés:** • Espai **“per i per als voluntaris”**: - Compartir **necessitats** reals, frustracions i motivacions. - Exposar realitat de diferents territoris i projectes. • Dinàmiques de grup, tallers i intercanvi d’experiències molt diverses: - Tallers de memòria amb gent gran a Rubí. - Reforç escolar a Sant Cugat. - Acollida de pasteres a **Lanzarote**. - Unitats d’emergència i serveis preventius en diversos punts. > Fil comú de tots els projectes: **“el voler ajudar”**. --- #### 1.6.2. Tipus de voluntariat i horaris **Necessitat principal:** més voluntariat, però ajustat a la **realitat horària** dels projectes. • La majoria d’activitats es fan **entre setmana, al matí**: - **Repartiment d’aliments**. - **Tallers de mòbil** i d’alfabetització digital. - Activitats del projecte de **gent gran i soledat no volguda**. • A les tardes: - **Reforç escolar**. - **Converses en català**. Per això, el perfil ideal seria: • Persones amb **disponibilitat entre setmana al matí**. • Amb ganes d’**ajudar persones** i capacitat d’implicació regular. **Qui acostuma a fer voluntariat?** • Persones **jubilades** o pre-jubilades (com la Rosa, que va començar uns 10 anys abans de jubilar-se). • Persones a l’**atur** que volen mantenir-se actives mentre busquen feina. • **Estudiants** que busquen experiències de servei, sobretot en **vacances escolars** (Nadal, Setmana Santa, Setmana Blanca…). > “El dia és molt llarg”: es pot trobar espai per fer coses per un mateix i per als altres. També mencionen situacions curioses: • Jubilats que “fugen de les feines de casa” i troben al voluntariat una forma **productiva** d’ocupar el temps. • Joves que es prenen un **any sabàtic** i decideixen invertir-lo fent voluntariat. --- #### 1.6.3. Impacte personal del voluntariat **L’experiència de l’Ester amb la gent gran:** • Volia treballar amb infants, però a Rubí hi havia **necessitat amb la gent gran** i va acceptar el repte. • Ara està molt vinculada als **tallers de memòria** i descriu els participants com “les seves nenes i nens”, malgrat ser persones grans. • Assegura que **rep més del que dona**, en afecte i aprenentatges. **El cas de la Rosa:** • Creu Roja ha estat una **“gran salvació personal”**. • Li ha permès fer una **transició suau** del món laboral a la jubilació. • Ara s’organitza els matins a partir de les 10 h, combinant voluntariat amb vida personal (anar a comprar, gimnàs, etc.). > El voluntariat s’entén com un **espai de creixement personal**, no només de donació. --- ### 1.7. Nous reptes socials: soledat no volguda i salut mental La Creu Roja s’adapta constantment a noves realitats socials: • L’entitat es defineix com a **“camaleònica”**, canviant per respondre a les necessitats emergents. **Principals reptes actuals:** 1. **Soledat no volguda**: - Afecta sobretot **gent gran**, però també **joves**. - Inclou persones que, encara que tinguin gent al voltant, **se senten soles**. - Projectes: passejades, converses, visites a domicili, ús d’eines com l’**Alexa**. - Es destaca que l’important no és tant el dispositiu, sinó **la presència humana**: mitja hora de xerrar, parlar de la família, del menjar, de la compra… 2. **Salut mental infantil i juvenil**: - Es veu com un dels **grans problemes de la postpandèmia**. - Especialment greu en l’**adolescència**, franja que va quedar molt tocada pels confinaments. - Treball conjunt amb l’**Ajuntament de Rubí**, que ha creat una **taula de salut mental**. - Accions: **xerrades a instituts** sobre gestió d’**emocions**, salut mental i benestar emocional. Es demanen voluntaris sensibilitzats amb aquests àmbits per poder: • Acompanyar gent gran. • Participar en projectes educatius i xerrades. • Donar suport en iniciatives relacionades amb la salut mental. --- ### 1.8. Suport econòmic i altres formes de col·laborar A més del temps, Creu Roja també necessita **recursos econòmics**: • Proposta de la Rosa: - Qui tingui poca disponibilitat de temps pot **fer-se soci de la Creu Roja**. - Les aportacions econòmiques són **clau** per sostenir projectes i campanyes. - A més, **les quotes desgraven fiscalment**. Altres formes flexibles de col·laborar: • Fer de **voluntari puntual per projectes concrets** (campanya de joguines, recollides especials, etc.), especialment pensat per **gent jove** que es mou per projectes. • Participar com a **col·laborador temporal**: - Es formalitza amb un compromís de **pocs dies** (una setmana, quinze dies…). - Permet “provar” el voluntariat **sense lligar-se a llarg termini**. - Tot queda cobert a nivell d’assegurances i responsabilitats. > “No us queixareu que no us posen facilitats des de la Creu Roja.” --- ## 2. Secció Coaching Canalla: eina SMART per als objectius ### 2.1. Introducció i to de la secció • Inici amb la sintonia de **Coaching Canalla**, conduïda per **Pau Navarro**. • Conversa distesa sobre els **dimarts amb “pinta de dilluns”**, el cansament setmanal i els **bioritmes personals**: - El Pau explica que els dimarts solen ser el seu **pitjor dia**, perquè és quan pren consciència que encara queda tota la setmana. - Es remarca la importància de conèixer **quan tenim més energia** per planificar. S’utilitzen referències de **cultura pop**: • **L’equip A**: record de la sèrie i la frase mítica “M’encanta que els plans surtin bé”. • **Origen**: la pel·lícula serveix per parlar d’idees que s’implanten al cap. • **Fama**: cita per dir que en el coaching “aquí es ve a suar”. • Més endavant, menció a “**Todo a la vez en todas partes**”. > Es remarca que el coaching **no és màgia ni fum**, sinó **treball, consciència i acció**. --- ### 2.2. Abans de SMART: és realment el teu objectiu? Abans d’aplicar l’eina **SMART**, Pau proposa dues reflexions clau: 1. **De qui és aquest objectiu?** - Pot ser un objectiu **imposat o suggerit** per altres (família, amics, entorn, societat), encara que sigui amb bona intenció. - Si l’objectiu **no és genuïnament teu**, té molta més probabilitat de **caure a mitges** o no sostenir-se. 2. **No preguntar “per què”, sinó “per a què”**: - El **“per què”** ens porta al passat i a la **justificació**. - El **“per a què”** ens projecta al **futur i a l’acció**. **Exercici proposat:** • Escollir un objectiu (perdre pes, deixar de fumar, aprendre anglès, canviar de feina…). • Preguntar-se **5 vegades seguides “per a què”**: - “Per a què vull perdre pes?” → “Per sentir-me millor.” - “Per a què vull sentir-me millor?” → … - I així fins a 5 nivells de profunditat. Aquest exercici deriva de la tècnica de les **“5 W”** (o els “5 why”) utilitzada per arribar a l’arrel dels problemes, però adaptada a l’orientació a **objectius**. > Objectiu + “per a què” cinc vegades = **claredat sobre el sentit profund** del que estem perseguint. --- ### 2.3. L’eina SMART: definició de les sigles **SMART** és un acrònim en anglès utilitzat per dissenyar objectius de manera eficient. Pau en dóna aquesta versió: • **S – Specific (Específic)** - L’objectiu ha d’estar **molt concretat i definit**. • **M – Measurable (Mesurable)** - Cal que es pugui **mesurar** el progrés (indicadors, fites parcials). • **A – Achievable (Assolible/Alcanzable)** - Ha de ser **realista** en funció dels recursos i condicions de la persona. • **R – Relevant (Rellevant)** - Ha de tenir un **impacte important i significatiu** per a la persona (alineat amb valors i desitjos propis). • **T – Time-bound (Acotat en el temps)** - Cal posar una **data límit** o un horitzó temporal clar. Es fa broma que **“smart”** en anglès també vol dir “llest” o “pragmàtic”, cosa que lliga bé amb l’esperit de l’eina. --- ### 2.4. Aplicació pràctica de SMART Pau utilitza l’exemple típic de **“vull perdre pes”** per mostrar com convertir-lo en un objectiu SMART. #### S – Específic • No n’hi ha prou amb “vull perdre pes”. • Cal concretar: **“vull perdre 5 kg”**. • Preguntes útils: - *Què vull aconseguir exactament?* - *Quin resultat observable hi haurà quan ho aconsegueixi?* #### M – Mesurable • Cal dividir el procés en **fites petites i mesurables**: - Per exemple, saber quan hauràs perdut 1 kg, després 2, després 3… • Preguntes clau: - *Com sabré que m’hi vaig apropant?* - *Quins indicadors em diran que vaig en bona direcció?* #### A – Assolible • Ha de ser **realista** segons: - Edat, condicions físiques, situació econòmica, temps disponible. • Exemple: **20 kg en 6 mesos** pot ser inviable o poc saludable per a molta gent. • Preguntes clau: - *Quins recursos tinc (temps, diners, coneixements, suport)?* - *Tinc les habilitats que calen o puc adquirir-les?* També recorda que en objectius grans, com **canviar de professió**, cal considerar si es poden **aconseguir els recursos necessaris** pel camí. #### R – Rellevant • L’objectiu ha de ser **important per a tu**, no només per complir expectatives alienes. • Cal imaginar-se el **“jo del futur”** un cop assolit l’objectiu: - *Com seré? Com em sentiré? Què canviarà a la meva vida?* - *Està alineat amb els meus valors i manera de viure?* Aquesta part acostuma a fer emergir **contradiccions**: • Per exemple, quan l’objectiu està molt lligat a **materials i estatus**, pot xocar amb valors com la **simplicitat**, la família o l’equilibri personal. • Si ignorem aquests valors, l’objectiu es pot sostenir un temps, però **tendeix a trencar-se**. #### T – Temps (data límit) • És imprescindible fixar una **data límit o termini**: - Sense data, l’objectiu queda en un **“ja ho faré algun dia”**. • La data genera: - **Urgència sana**. - Necessitat de **planificar i disciplinar-se**. > Posar data és un altre exercici de realisme: cal comprovar si el termini és **massa curt o massa llarg** i ajustar-lo. --- ### 2.5. Ordre i flexibilitat de l’eina Pau aclareix que **l’ordre de les lletres no és rígid**: • La paraula SMART és pràctica i fàcil de recordar, però a la pràctica els elements es **treballen en paral·lel**. • Es pot començar per la T (data límit), per exemple, si això és el que dóna **impuls inicial** a una persona. • Durant el procés és normal **reajustar**: - Potser la data no era realista. - Potser cal fer l’objectiu més específic o més assolible. > L’eina és **dinàmica**: no és un contracte tancat, sinó un marc per pensar millor. --- ### 2.6. Missatge final del Coaching Canalla • El coaching **no promet miracles**; posa estructura i consciència perquè la persona **es posi a treballar**. • Es convida l’audiència a: - Posar-se metafòricament el **xandall i els escalfadors vuitanteros**. - Escollir **pocs objectius (1–3 com a màxim)** i aplicar-hi l’eina **SMART**. - Revisar, d’aquí un temps, **què ha funcionat i què no**. La secció es tanca amb la proposta de tornar “l’any que ve” i comprovar si l’audiència ha començat a aplicar **SMART** en els seus propòsits. --- ## 3. Tancament del programa • Després de la secció de Creu Roja, el programa introdueix el tema **“Human”** de Robbie Williams amb Jessie & Joy, connectant-lo simbòlicament amb la **solidaritat** com a valor profundament humà. • El programa **Rubí al dia, d'11 a 12h** es tanca amb una falca recordant que **RÀDIO RUBÍ** és “la primera en informació local” i animant a seguir l’actualitat de la ciutat. • Finalment, es clou el magazín fins a l’endemà a les 8 del matí.

['RÀDIO RUBÍ', "Rubí al dia, d'11 a 12h", 'Creu Roja', 'voluntariat', 'campanya de joguines', 'solidaritat', 'gent gran', 'soledat no volguda', 'salut mental juvenil', 'Serveis Socials', 'Congrés Nacional de Voluntariat', 'Ester Bello', 'Rosa Calbó', 'David Bea', 'Pau Navarro', 'Coaching Canalla', 'objectius SMART', 'propòsits d’any nou', 'joguina educativa', 'joguines no sexistes', 'joguines no bèl·liques']