Rubí al dia amb Belén Tierno. Les 11 i 8 minuts, seguint endavant recte final del Rubí al dia. Des d'ara i fins les 12, moment de parlar amb els protagonistes de la informació més social. Avui tenim coaching i solidaritat.
Cap a dos quarts de dotze rebrem els estudis del Pau Navarro i el nostre coach i autor del Coaching Canal. Ens parlarà d'una eina de coaching que respon a les sigles SMART i que desballarà què vol dir cadascuna d'aquestes lletres i sobretot com ho apliquem al nostre dia a dia per aconseguir els nostres objectius.
Com cada dia us recordarem quines són les obres i les pel·lícules que es passen aquest mes de desembre, la sala, les bàrbares, més lluny o el concert de balsos. I si ens dona temps, ens podreu tocar al 93588 5960 per aconseguir entrades gratis.
I ara mateix, en uns minuts, parlem amb la gent de la Creu Roja en la secció de solidaritat del programa. Ens visitarà el David Bea, un dels portaveus de la Creu Roja, la Rosa Calbó, vicepresidenta de Creu Roja, Rubí Sant Cugat, i també l'Ester Bello i l'Àngel Berg, que ens parlaran de voluntariat i del Congrés Nacional de Voluntariat que es ha fet recentment.
Pràcticament passen 10 minuts de les 11 del matí, des d'ara i fins les 12, moment, com dèiem, de parlar amb els protagonistes de la informació. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Avui a la secció de solidaritat del Rubí al dia rebem els estudis a la Creu Roja. Ens acompanya el David Bea, que és el tècnic de la Creu Roja, Rubí Sant Cugàtica. És l'habitual d'aquesta secció. Bon dia, David, benvingut. Gràcies, bon dia.
que avui ve acompanyat de la Rosa Calbó, que és la vicepresidenta de l'entitat. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I l'Esther Bello, que és una de les voluntàries. Bon dia. Molt bon dia. Amb tots ells parlarem de la situació de la Creu Roja i de les moltes accions que dueu a terme, però deixeu-me començar per la campanya de joguines, que és probablement una de les...
Que feu amb més carinyo i des de fa més temps. Quants anys fa que la Creu Roja a Rubí Sant Cugat fa la campanya de recollida de joguines? Un munt, no? Doncs no ho sé, molts. Jo em fa 15, 16, 17... Ja he perdut una mica el compte. Fins ara els anava comptant, però ara ja no sé que ho faig jo. I abans ja es feia, perquè jo vaig començar...
No sé com vaig entrar, però fa molt temps. No me'n recordo. Expliqueu-nos una mica... És una campanya que molta gent coneix, per tant, s'han de portar o es poden portar joguines a la Creu Roja. Teniu diferents punts de recollida. De fet, Ràdio Rubia ha estat un punt de recollida.
Sí, tenim diferents punts de recollida. El que sí que demanem, sisplau, és que les joguines siguin sobretot noves, no sexistes i no bèl·liques. Sobretot noves perquè també els nens que tenen certes necessitats tenen dret a trencar el plàstic de la joguina, no que es trobin en un poder que potser li falta una peça, o que li falta una roda en un cotxe, o que està en un cert...
N'hi ha algunes que estan bé, però... El del dret a trencar el plàstic, estrenar-la, que diguem. M'ha agradat això del dret a trencar el plàstic. Escolta, deies, he perdut el compte, però més de 15 anys. Segur que pots fer una comparativa de com han canviat, com ha canviat aquesta campanya, per començar. Lo de no bèl·liques i no sexistes, doncs és una cosa que ara tenim molt clara, però potser...
Fa 15 anys segurament també, però potser fa 30 no. Sí, ara està molt més clar, sobretot tothom, però la Creu Rògi ho ha tingut sempre molt clar, que els nens són nens, i tant dona que siguin nens com nenes, com el que vulguin ser.
I quines altres coses han canviat d'aquesta campanya de recollida? D'una banda, dels que porten i d'altra dels que reben. Si és que ha canviat, eh? Perquè potser la cosa és molt semblant. Sí que ha canviat. Sobretot, referint-nos als que porten, les joguines ara són més noves. La gent s'ha anat conscienciant el que he dit jo, el dret a trencar el plàstic. N'arriben encara algunes d'usades, però sobretot ens arriba ja molta, molta joguina nova. Perquè...
Nosaltres hem anat fent difusió, ho hem anat dient, i la gent s'ha anat mentalitzant, ens arriba moltíssima cosa. I en quant als que ho reben, sí que han canviat. Sobretot ha canviat, diria, l'origen poder de la gent. I que abans, quan començàvem, no sabien ni parlar, es pot dir castellà,
Jo me'n recordo que els trucava per telèfon i els deia, ja deia directament en castellà, «¿Puede pasar a buscar los juguetes por la calle Marconi?». I em contestaven, «Sí, tiene que venir tal día, de tal hora, sí».
I la gent no em venia. Llavors vaig afegir-hi una pregunta. Repítame lo que le he dicho. Sí. Me cachis. No me n'han entès. Perquè si la pregunta, repítame lo que me le he dicho, em diuen sí, tornem a començar. ¿Me está entendiendo? ¿Hay en su casa alguien que habla castellano? ¿Un hijo mayor? ¿Un hijo alguien? I ho havíem d'anar fent així. Ara, la majoria ja parla en castellà, i si no el parlen, ja tenen qui li parla per ells. I després també ens han canviat l'origen. Ara ja va estar més...
Gent de Sud-amèrica que parla en castellà. Això de l'idioma o d'aquests entrebancs que et trobaves, segurament no és una anàlisi, no podem fer una anàlisi sociològica, però sí dóna informació de com els fluxos migratoris que s'han produït a la nostra ciutat. La gent s'ha anat integrant. Inclús molts d'aquests que abans no t'entenien, et parlen en català.
Una de les coses que tu preguntaves de què ha canviat, ja no és tan sols regalar joguines o tenir una joguina que tot nen i nena ha de tenir dret, ja no a estripar el plàstic que també, sinó per la seguretat de tenir un joc segur, però la intenció de la Creu Roja des de fa temps i de Creu Roja Joventut és la joguina educativa, és ensenyar a compartir uns valors, no només tenir una joguina, sinó joguina col·laborativa perquè puguin jugar, i aquestes coses que ara molts es perden, fins i tot un llibre.
que no tan sols és anar al cotxet amunt i avall, sinó un llibre, llocs col·laboratius que puguin jugar, amb els germans, germanes que tinguin, sinó amb els amics. Això és l'important i això és el que anem transformant. Ensenyem a jugar aquelles coses que es van perdent amb aquest joc que hauríem de tornar a recuperar.
Això és una mica el que anava a dir. Els lots estan composats per una joguina, joguina, diguéssim, més de jocs de societat, jocs puzles, jocs... Sobretot hi ha un o dos llibres, si podem, perquè no sempre en tenim, i llavors una joguina més... Joguina, que entenem pel que és una joguina. Pel que estàs explicant, i perquè ho sabem...
Aquesta campanya és una de les campanyes que us dona més feina. No és que us doni molta feina perquè sigui molt feixuga, etcètera, sinó que mimeu fins al darrer detall, pel que deies, perquè busqueu poder fer un lot que el contingui tot, que s'adapti a l'edat, que els lliuraments siguin com han de ser perquè tots els nens tinguin el seu lot de joguines...
Quan toca, per dir-ho d'alguna manera. Jo crec que avui no ens està escoltant cap nen, però per si de cas... Esperem, esperem. Per si de cas. La veritat és que és una campanya una mica... Són uns dies una mica intensos. De dematí a tarda, dematí a tarda i cada dia. Detendre gent i alguns problemes, i escoltar també una mica la gent. I, bueno, és això, una mica...
Vaja, per mi és molt viscuda. Jo és la campanya de les joguines que, vaja, no la vull deixar. Ja tinc 71 anys i, de fet, és l'única que porto a ple rendiment. Parlem de coses pràctiques, del calendari. Heu començat ja, entenc que sí? Avui. Avui comenceu. Sí, estic aquí, però ja tinc gent que està movent joguines perquè primer s'han d'escampar per classificar-les i després es comencen a preparar els lots.
És a dir, que ja es poden portar joguines. On les poden portar, en aquest cas? Jo, quasi, fent publicitat de la casa, aquí a Ràdio Rubí mateix. Es poden portar joguines. Un cop vosaltres després veniu a... A buscar-les. A recollir-les. Aquells dies sí, són intensos. Moltes vegades els hem compartit amb el David aquests dies de final, final, final. Tothom corrents. Després això ho porteu a un centre on...
com deies, feu la classificació i d'on surt el vostre llistat de famílies que necessiten un cop de mà o on els reis us han demanat un cop de mà per anar a aquella casa. Tota la gent que tenim ve derivada de serveis socials d'aquí de l'Ajuntament de Rubí i alguns venen derivats directament de Creu Roja, però aquests són els que han arribat a l'últim moment, que els han atès a l'oficina...
de Creu Roja, però tots ens venen derivats de serveis socials. Serveis socials envia unes llistes i són la gent que nosaltres atenem. I normalment tenim entre 250 famílies, al voltant de les 250 famílies, uns quasi 400-500 nens. Déu-n'hi-do. Data límit per portar joguines on no hi ha límit?
No, no hi ha límit, perquè si ens en sobren les guardem per l'any que ve. Més que l'aigua. Tenim un petit magatzem que només serveix... El carrer Marconi només funciona durant la campanya de joguines. Aleshores, aquí al carrer Marconi tot el que ens queda de...
d'un any passa a l'altre i ens va bé perquè ara podem començar encara que no ens n'hagin arribat. O sigui, les que ens arriben a l'últim moment les guardem per l'any següent. Insisteixen que han de ser noves, però si els hi porteu, que estan en bon estat, ells les utilitzen. Potser no per aquesta campanya, però sí per una altra cosa, oi? Bé, això és un tema una mica delicat, perquè Creu Roja només dóna joguines noves.
Les mirem de derivar... No les llancem, eh? Bé, alguna sí, perquè hi ha alguna que no està en condició. Home, si està per llançar-la i algú no l'ha llançat, doncs si passa per Creu Roja abans del contenidor o la deixalleria. Sí, fem tria, perquè m'he trobat diners sense braços, vull dir, m'he trobat de tot.
però normalment mirem de derivar-les cap a... de donar-los una altra vida, però a través d'una altra... una altra sortida, que no... Una altra entitat, que sí que ho fa. I el que també és important és que vingui sense embolica, perquè com ha explicat bé la Rosa, el que fem són lots, intentem fer lots més o menys que tots no han de tenir el mateix, però més o menys equilibrats, no? Si hi ha uns regals més grans, més petits, no? Que més o menys tots facin goig. Sí, i a més els hem d'obrir, perquè a vegades de dintre de paquets embolicats ens hi hem trobat
Sorpreses. Bé, per això el que dèiem, no? És una feinada perquè s'ha de pensar i està tot calculadíssim, eh? Tamany, varietat de joguina, adequat per l'edat... La veritat és que jo fa...
Parlem de mi fa 15 anys que ho faig, i ho faig acompanyat de la Lourdes. La Lourdes està a la sala, jo estic més atenent la part administrativa i els problemes de la gent, i la Lourdes està a la sala organitzant la resta de voluntaris, dient el que s'ha de fer i controlant la preparació dels lots perquè es facin tot de forma més o menys equitativa.
Parlem avui també de voluntariat. Bé, sempre que veniu parlem de voluntariat perquè a totes les entitats us falten sempre voluntaris, però en aquest cas perquè l'Ester ha estat, anava a dir la Fortunada, que ha anat al Congrés Nacional de Voluntariat. Es va fer a Navarra els dies 26. No, a Sevilla. A Sevilla. Ah, doncs tenia informació que havia estat a Navarra, deu ser un altre any. Sí, em sembla que feia 9 anys que no es feia aquest
Es fa cada quatre i jo crec que pel tema de la pandèmia que va caure pel mig, ara feia nou anys que no es feia. I va ser a Sevilla, a finals de novembre. Explica'ns una mica com va anar, perquè el voluntariat és una qüestió de la que parlem moltes vegades, però el fet de trobar-vos, entenc que éreu milers de voluntaris...
de tot l'Estat, suposo que també serveix una mica per compartir experiències i no sé si dir per traçar una mena de full de ruta cap a on ha d'anar el voluntariat. Sí, de fet, afortunada, no, superafortunada. Érem 300 voluntaris a part de tota la gent de l'organització.
era per i por los voluntarios. Era un congrés on nosaltres podíem expressar, abocar les nostres necessitats, perquè al final som els que estem en el terreny, com la Rosa molt bé sap, que porta molts més anys que jo, només en porto dos de voluntària,
I era una mica això. Va ser molt intens, a part de poder visitar Sevilla, va ser molt intens en quant a feina, dinàmiques de grup i tallers, repartits per tot un hotel en diferents sales, i van sortir moltes coses molt xules.
A part de poder conèixer altres persones d'altres assemblees amb diferents realitats, perquè jo faig tallers de memòria a gent gran aquí a Rubí i faig reforç escolar a Sant Cugat. Però clar, hi ha gent que està a Lanzarote fent acollida de pasteres, o hi ha gent que està en unitats d'emergència, o hi ha gent que està fent preventius en un altre lloc. Clar, no és el mateix.
Les experiències són molt diferents i tots podíem expressar la nostra cosa. Entenc que les experiències són diferents, però si hi ha un fil o un denominador comú, segur que en el positiu i en el negatiu, és a dir, les frustracions moltes vegades... El voler ajudar. Bàsicament, la premissa és aquesta, voler ajudar.
I deia, i les frustracions segur que també són compartides, eh? Tant de bo poguéssim arribar més gent, sigui aquí o a Lanzarote, no? Sí, sí, sí. De fet, jo estic a Rubí, com et deia abans, estic a Rubí, jo sóc de Sant Cugat, però estic a Rubí fent el taller de gent gran molt a gust, perquè ja l'altra vegada que vaig venir aquí a la ràdio ja vaig dir que tot el que em dona en aquesta gent gran és brutal.
Però perquè no hi havia ningú a Rubí. Faig una crida a la gent de Rubí. Una supercrida a la gent de Rubí. Les roses de Rubí. I ella segur que també la fa. Tu també segur que demanes. Escolteu, sempre fan falta voluntaris i no sé si ens podem posar exquisits aquí demanant...
Però quina mena de voluntaris serien... Per exemple, tu ara ho expressaves, no? Algú que pugui fer aquests tallers de memòria a gent gran, no? El David. No tant el que poden fer, sinó la franja de disponibilitat que tenen. Perquè la majoria de les activitats es fan d'entre setmana i de matí. Aleshores sí que ens venen molt tipus de gent, sobretot gent que està estudiant, però ens demanen voluntariat o caps de setmana, festius...
Ara mateix aquesta no és la nostra realitat i no tenim molta o gens oferta en aquest aspecte. Però entre setmana i pel matí sí que és on desenvolupem la majoria de les activitats. De tarda es fa alguna, com el reforç escolar o converses en català, que també ho fem de tardes, però al matí que és quan repartim l'alimentació, quan es fan els tallers de mòbil o d'activitat del projecte de gent gran, que és el...
contra la soledat no volguda, tot això es desenvolupa de matí. Si poguessin demanar l'exquisitesa, és persones que tinguin ganes d'ajudar altres persones, que això és el bàsic, i sobretot amb disponibilitat entre setmana i el matí.
Que això és més complicat, entenc, perquè moltes vegades, quan veniu aquí o quan venen altres voluntaris, hi ha molta gent que, quan es jubila, es fa voluntari de la Creu Roja o de qualsevol altra entitat. La Rosa feia així, és el teu cas, no? Sí, sí, jo em vaig fer voluntària...
uns 10 anys abans de jubilar-me, quan ja els fills eren grans i tal, vaig començar a entrar dintre del que és la Creu Roja. De fet, a mi em va ser la gran salvació la Creu Roja a nivell personal, també, perquè vaig poder...
anar deixant, diguéssim, el que és el treball de dia a dia de mica en mica. Jo els vaig dir, jo us vindré aquí a fer el que vulgueu. Això sí, a partir de les 10, perquè això d'aixecar-se a les 8, d'entrar a treballar a les 8, s'ha acabat. Vindré des de les 10 fins a l'hora que vulgueu, però no, vindré fins a les 10, podeu disposar de mi. Clar, però les 10 és una molt bona hora, oi? Sí, fantàstica. No, i jo puntualment ara no treballo.
I aleshores t'ho pots compatibilitzar. Jo faig moltes coses amb el David, n'he fet algunes al matí, però també et permet de si has d'anar a comprar, de si vols anar al gimnàs, però pots fer-ho. Això m'ha agradat. Si vols, pots fer-ho. Això m'ha agradat, això que deia l'Ester, perquè segur que hi ha molta gent que pensa, ostres, és que tinc poc temps, si a sobre he de fer de voluntari, em quedaré...
No, segurament pots fer coses per tu mateix i coses pels altres. El dia és molt llarg.
No direm noms, però hi ha gent que està jubilat i fuig de la dona de fer feines perquè, clar, a casa molesta i ve efectivitat, o simplement perquè la dona li diu fas nos a casa, vés i ventíla't i fes coses productives per la societat, després ja tornaràs. Fins i tot hi ha gent que no és ben bé prescripció social, però en èpoques determinades, quan et quedes sense treball, que estàs a l'atur...
doncs tenim gent jove que diu, mira, mentre estigui en aquest procés actiu de buscar feina, jo vull fer coses, jo a casa no em quedo. I venen a fer coses, això és interessant, fins i tot fa poc vam tenir en època d'estudiants, gent que pel que sigui necessita aprendre's un any sabàtic, diu, necessito fer un any sabàtic, no puc més, doncs vinc a fer unes coses cap als altres, i això va bé, perquè el voluntariat tu dones però també reps, diferent manera, però també reps.
L'Esther deia que ella rebia molt més del que aportava amb aquests tallers, per exemple, que fa la gent gran. Sí, perquè jo el tema de la gent gran no l'havia contemplat quan vaig decidir fer de voluntària. Jo volia fer coses amb el món dels infants.
Però hi havia aquesta necessitat aquí a Rubí. Vaig dir, d'acord, provem. I ara que les meves nenes i nens no me'ls prengui ningú. Les teves nenes i nens, una mica grans, eh? Sí, sí. Però són com les meves mares i pares. Escolteu, sempre que veniu...
demanem que feu crides perquè es necessiten voluntaris, però quines més coses necessita la Creu Roixa? Recordo que en alguns moments ens heu dit en aquest moment necessitem material d'higiene, o roba d'abric.
En aquests moments tot això està com més cobert i... Clar, saps què passa? Que la pandèmia va canviar moltes coses, moltes. I una de les coses que a nosaltres ens va canviar en tot el tema de roba, nosaltres ara ja no recollim roba de segona mà perquè tenim grans...
magatzems, com grans productors, grans marques, que amb els excedents li donen a la plataforma humanitària de la Creu Roja, però molta, molta cosa, i aleshores ella ens la reparteix. I això ens estalvia molt el tenir que triar, que netejar, que entregar, robar...
amb condicions. Per això canviem, la Creu Roja és camaleònica, igual que nosaltres els voluntaris s'han d'adaptar, els tècnics evidentment també, i la institució va cobrint necessitats i ens anem adaptant amb el temps. I com bé dèiem, una de les coses que ens anem adaptant és la inversió poblacional que hi ha, cada vegada ens trobarem gent més gran, nosaltres els propis tècnics i voluntaris anem fent grans, ja comencem a tenir una edat.
I hi ha una cosa que la institució, a part de tot el tema de pobresa, d'alimentació, està tractant... Comença a ensenyar la pota, que és la soledat no volguda. I ja no tan sols gent gran, sinó joves... Aquesta, quan et sents sol, encara que no hi siguis...
que no ho siguis, nosaltres el que estem intentant és com què fem amb aquest problema, que no només nosaltres, però sí que s'està detectant, que ho tenim. I tot això també són regals a la post-pandèmia, tot aquest salut mental que ens va regalar la pandèmia, que ja ens vam fixar molt amb els nens molt petits i amb les persones grans, però una franja d'edat intermitja, que és l'adolescència, que li va fer molt mal, ara estem... comencen a ensenyar la pota, tots aquests problemes que han tingut.
I aquí necessiteu voluntaris? De quina manera esteu actuant? O voleu actuar en aquest punt? Estem a disposició de tot el que ens demani i vagin detectant. Tot el tema de salut mental infant o juvenil és un problema gran. L'Ajuntament de Rubí té una taula que està treballant molt. Nosaltres hem fet xerrades a instituts sobre la salut mental, les emocions, la gestió de les emocions...
I em podíem fer més si tinguéssim gent que li agradés tractar amb aquest tipus de persones. També traient a passejar gent gran que està a casa, no perquè tingui dificultat a baixar, que també seria un altre projecte xulo a desenvolupar, però simplement a passejar, a parlar. Quan no ho tenen hem entregat fins i tot les alexes, que ara s'ha posat molt de moda. Però, ostres, el contacte amb les persones és molt millor.
Per tant, gent disposada a fer coses entre setmana i pel matí, feina li donarem. Sí, perquè, perdona, això de l'Alexa... Perdona, Rosa. Això de l'Alexa no és anar a connectar a l'Alexa. És estar-te allà una mitja hora xerrant i que t'explica el net, la neta, el menjar, l'he anat a comprar i... L'Alexa és el suport. És el suport, però tu també estàs allà acompanyant.
Jo volia fer ja una última crida. Qui pensi que no té temps, o qui no disposi de temps, sempre es pot subscriure. A part econòmica també existeix, perquè per fer coses també es necessiten recursos. Aleshores, fer-se soci de Creu Roja també pot ser una bona idea. I desgrava.
Sí. La Rosa sempre pragmàtica, eh? És una vicepresidenta. Anava a dir ara sortint la vicepresidenta i la part econòmica. No, i la gent jove que es mou per projectes, perquè clar, la Rosa i jo tenim una edat i ens apuntem i fem això cada dimecres o cada dijous, però la gent jove que es mou per projectes, doncs hi ha la campanya de joguines, que s'apuntin a la campanya de joguines, hi ha la campanya de recollida de no sé què, que s'apuntin. Poden, sobretot a les èpoques de vacances,
de Nadal, de Setmana Santa, que no hi ha classes, o que tenen una aturada de la Setmana Blanca, llavors poden buscar projectes concrets que en aquells dies de disponibilitat per ells poden afegir-se a fer molta cosa. I se'n va un cap a casa. Superguai, sí. I també si algú no és voluntari, però voldria intentar provar-ho
per exemple, anar a la campanya de joguines, que és una cosa més aviat xula i divertida, i ho vol provar i veure una mica la Creu Roja per dintre,
pot fer-ho durant un determinat de temps molt curt, com a col·laborador, se li fa una documentació, designar una documentació, perquè aquí tot va molt mirat per qüestió d'assegurances i per qüestió de coses, es firma un compromís de 15 dies, d'una setmana, del que es vulgui, per veure-ho i provar-ho en pròpia pell, no allò de dir, és que m'he compromès i no sé si m'agradarà o no, es pot provar. No us queixareu que no us posen facilitats des de la Creu Roja.
Moltíssimes gràcies, Rosa, Esther, David. Que vagi molt bé aquesta campanya, no només de joguines, sinó de Nadal, que és una època, sobretot per tot el que té a veure amb la solitud que deia el David, especialment sensible. Per tant, que vagi molt bé, que treballeu molt i, per tant...
que acompanyeu molt a totes aquestes famílies i ens tornem a trobar en unes setmanes. L'any que ve, no? L'any que ve. Ara ja, el 2026. Gràcies als tres. Gràcies. Bon dia. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí. La primera en informació local. Sempre al teu costat.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Són dos quarts i mig de dotze del matí. Estem escoltant Human, el darrer tema musical de Robbie Williams. En aquesta ocasió, en col·laboració amb Jessie Joy, es tracta de part del seu tretzer àlbum
es diu o es dirà Britpop, perquè estava previst que sortís el 10 d'octubre, però en un comunicat es confirmava la setmana passada que finalment s'enderedeix aquest llançament fins al 6 de febrer de 2026. I què millor que un tema musical que parla d'humans, o després de parlar d'una cosa tan humana com és la solidaritat.
Fins demà!
Fins demà!
Don't fear the sun, just let it shine All chemicals will feel so blind None of the strongest will survive
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Entonces, aquí está Sintonía, empezamos hoy la sección de Coaching Canalla. En un martes decíamos que tiene pinta de lunes, por tanto, qué mejor que empezar con esta versión de Wonderful World.
Pau Navarro, muy buenos días. ¿Qué tal? Buenos días. Y tú no tienes martes con pinta de lunes, ¿no? Tú vienes a tope. Sí, podría ser. Podría tener un martes de lunes, pero mira, hoy... Normalmente los martes no son mi día, ¿eh? No. Pero igual porque es como un lunes, igual se me está dando bien. Ah. Normalmente el martes es mi peor día de la semana.
Ya me es raro. ¿Eso también está estudiado en los coaches? ¿También estudiáis que, no sé, hay gente que tiene animadversión por los miércoles o los lunes? Estudiar o no, tú puedes detectar, preguntar y ver qué es lo que le genera a una persona una cosa u otra. Yo lo tengo claro en mi caso, es un tema que el lunes la energía la llevo bien. El martes es como que soy consciente que me queda toda la semana por delante. El lunes no me entero de nada, voy en plan zombie, pero no me afecta ni para bien ni para mal. El martes es cuando soy consciente de...
Bueno, pues aún queda un poco. Es que al final va de eso, ¿no? De consciencia y de objetivos. De hecho, de eso hablamos hoy. Yo decía en el sumario, hoy vamos a hablar de la herramienta SMART. Exacto. Y decía, y nos va a explicar, Pau, letra a letra qué es lo que quieren decir.
Exactamente. La herramienta Smart es una forma de trabajar objetivos. Pero antes de todo, vamos a poner en contexto a nuestra audiencia. Tenemos por ahí una pequeña coña de muy ochentera. Vamos a ver qué nos sacan por aquí. En 1972, un comando compuesto por cuatro de los mejores hombres del ejército americano fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. No tardaron en fugarse de la prisión en que se encontraban recluidos.
Hoy, buscados todavía por el gobierno, sobreviven como soldados de fortuna. Si tiene usted algún problema y se los encuentra, quizá pueda contratarlos. Ahora viene lo bueno. Sí, sí, el equipo A.
Es una serie maravillosa que todos los que tenemos cierta edad la hemos disfrutado mucho. Es de acción, se disparaban muchas balas pero allí no caía nadie, fijaos. Creo que hay un capítulo en toda la serie donde muere una persona, con lo cual nos dice el talante. Sí, muy blanquita, era muy blanquita. Sí, sí, muy de sábado, de planchar, de fin de semana, ¿no?
Y a ver, ¿qué hacemos aquí en el Coaching Canalla poniendo al equipo A? Bueno, pues ya sabéis que me gusta mucho, Cultura Bob, con lo cual siempre que tenga una oportunidad va a caer algo de ahí. Pero ¿qué frase mítica teníamos en el equipo A? El señor Aníbal Lecter decía aquello con... ¿Aníbal Lecter no? No, Aníbal Lecter no. ¿Cómo era? Aníbal Lecter. Yo me he ido ahora de...
No, Aníbal Lecter era otro. Este era Aníbal... No me acuerdo el apellido. Aníbal Lecter. Debo tener un cruce de cables. Algo del subconsciente. Seguramente. Decía aquello tan mítico de... Me encanta que los planes salgan bien. Y entonces no vamos a tirar de puro
Vamos a tirar de Smart. ¿Sí? Bien. De Smart. Aníbal Smith. Por eso se te había olvidado. Aníbal Smith. A mí Lector. Porque era... Smith es como un García. Claro. Sí, muy común Smith. Me pasa esto con el cantante de The Cure, que es Robert Smith y normalmente le llamo William Smith.
Y tengo un lío siempre. También cruces, ¿no? Sí, los cables. Vale. Que los planes... Me encanta que los planes salgan bien. Claro, pero para que un plan salga bien, y estamos en el mundo coaching, abro un paréntesis, el coaching no es una herramienta mágica. Y aprovecho, cuando escuchéis por ahí gente vendiendo soluciones fantásticas, maravillosas, que os suene a vender humo, pues es eso.
Vendiendo el humo. En el coaching, como decían en aquella otra gran serie Fama, aquí se viene a sudar. A sudarlo. Sí. En el coaching, y ahora lo veremos con esta herramienta, el coach, el profesional, lo único que va a hacer es intentar llevar a la persona a que vea qué es lo que quiere alcanzar, pero de una manera realista. Cuando te he preguntado lo de los días, evidentemente, pues una persona que se dedica al coaching...
no va a creer que los martes te dan mala suerte por no sé qué, pero sí puede explicarte con qué energía te enfrentas a cada uno de los días y puede ayudarte a entenderlo. Exactamente. O sea, la cosa va de pragmatismo. Exactamente. Si mi ciclo vital en una semana laboral, vamos a llamarlo semana laboral,
Yo los martes no son el día que... Pues difícilmente iniciaré un proyecto un martes. Quizá me salga más a cuenta llegar al miércoles. ¿Lo importante de esto qué es? Ser consciente, como tú decías, que yo el martes no tengo la energía para esto. ¿Puede parecer una cosa muy estúpida? Bueno, lo puede parecer, pero el tema es, ¿a mí esto cómo me afecta? A mí como persona. Si esto me afecta así, lo voy a tener en cuenta. Es una de las cosas de mi entorno más interior, entorno interior, por decirlo de alguna manera, que me define.
A mí un lunes, para lo que quieras, un martes no me llames. Bueno, eso es como los biorritmos, ¿no? Exacto. Hay gente que funciona muy bien a las 10 de la noche y a las 8 de la mañana es que no se le ocurre ninguna idea. Exacto, exacto. Las temas de creatividad, hay gente que es muy nocturna, ¿no? Hay gente que no, que se levanta muy temprano y es cuando funciona. Todo esto, evidentemente, que es lo que cada uno es y con esto es con lo que tenemos que trabajar. Nadie te va a decir...
nada ni va a hacer ninguna magia contigo. Esto se trabaja, uno se lo tiene que currar, si no, no hay. Y antes de empezar con esto, y hablando del tema de currar, de currárselo uno, y por eso tenemos de fondo la banda sonora de origen,
Spoiler, si no habéis visto Origen, ojo, tampoco va a ser un spoiler muy bestia, pero se trata de, esta película trata de meter ideas que no son suyas en la cabeza de otros, ¿sí? La película es un festival, la película de todo el mundo, quien no la haya visto, ya podéis ir corriendo a verla, ¿vale? A verla, a descargar en plataforma, donde sea, ¿eh? Ya no está en el cine.
Y antes de empezar a explicaros qué es Smart para conseguir objetivos, esta herramienta, hay un paso previo. Y es, ¿ese objetivo? ¿Ese objetivo de quién es? ¿Ese objetivo es mío? ¿O ese objetivo es alguien que me está diciendo, con toda la buena intención del mundo, muchas veces, deberías hacer esto? Entonces, este proceso de reflexión tiene que existir. Porque si no, cuando el objetivo no es mío,
Como decía aquel poema apócrifo que decía los planes de futuro tienen tendencia a caerse por la mitad, ¿sí? Pues no va a pasar esto. Muchas veces no conseguimos un objetivo porque realmente no era nuestro ese objetivo. Así que vamos a hacer primero este ejercicio, ¿vale? Vamos a pensar el objetivo, el que sea. Puede ser profesional, puede ser personal, puede ser... Ahora que esto van a estar, vienen fechas muy de objetivos, ¿no? Muy de propósitos de año nuevo y tal. Bueno, pues vamos a ponerlo. Son importantes también a veces...
El típico, ir a gimnasio, voy a dejar de fumar, voy a aprender inglés. Esto pueden parecer obviedades, pero detrás puede haber una gran carga. Esto ya depende de cada uno. Hemos puesto tres ejemplos muy típicos de la época, pero hay de todo. Así que debo saber qué objetivo quiero alcanzar y que sea mío. Y otra cosa antes incluso de hacer esto es hacernos la siguiente pregunta. ¿Para qué?
No por qué, para qué. Porque el para qué siempre nos va a llevar hacia el futuro, acción. Para conseguir algo, si yo me pregunto por qué algo, me voy a ver a la justificación, voy a ver a lo que hay hacia atrás, que está muy bien en algunos casos. Un psicólogo, por ejemplo, su proceso es buscar el por qué pasan las cosas. Y en el coaching vamos a buscar el para qué quiero que suceda algo o quiero alcanzar algo.
Entonces, una forma muy interesante es, si yo tengo un objetivo, es preguntarme para qué quiero alcanzar ese objetivo. Y a esa respuesta le vuelvo a preguntar para qué. Y la idea es hacer cinco veces la pregunta a esa respuesta. ¿Se puede? Se puede. O sea, ¿se puede responder cinco veces a para qué? Yo puedo decir, ¿para qué quiero perder peso? Para sentirme mejor. ¿Para qué quiero sentirme mejor? Para X. ¿Para qué X? ¿Sí?
¿De dónde nace un poquito esto? Esto nace de una teoría que se llama las 5 W, que tiene que ver con encontrar la raíz de un problema. Y preguntas 5 veces por qué. ¿Por qué ha fallado este mecanismo? ¿Por qué una pieza estaba suelta? ¿Por qué estaba suelta? Porque el material... Y se supone que llegas a esa conclusión. Eso trabaja mucho en gestión de equipos en muchas multidisciplinar. Pues ahora en vez de irnos a buscar el motivo, vamos a buscarnos el objetivo. ¿Para qué?
Y esto yo animo a que la gente lo escriba y lo dibuje. Aquí hay una parte de salirnos de lo habitual. Dar al cuerpo algo diferente. Dejarnos fluir. Bien, ya tenemos saber si la idea es mía o no. Ya tenemos este para qué cinco veces. Que trabajera en dos minutos. ¿Qué hemos dicho al principio? A trabajar, a sudar. Venga, smart. Antes de que se me vaya el tiempo. Smart.
Smart, que es un acrónimo, son cinco letras. Smart en inglés sería simple, sencillo, pragmático, por decirlo de alguna manera. Vale, pues vamos a ver qué significa smart. La primera se llama, la primera, la S, digamos que es específico, pero viene del inglés. Specific.
Tampoco es muy complicado, pero bueno, tenemos una S y no una E. Específico, luego iremos un poquito. La segunda, la M, es que sea medible, que ese objetivo S, que sea específico, la M que sea medible. La A, que sea alcanzable.
Sí, ahora explicaremos un poquito, pero que sea alcanzable, que sea realista. Ir a la Luna, pues no va a ser. Pues no va a ser. Es que tengo 48 años. Bueno, puede ser, pero claro, hay tantas cosas que necesitas por el camino. Sí, sí, sí. Además, es un ejemplo que se le pone muy habitualmente, este de la Luna. La R, relevante, porque...
Un objetivo porque sí, pues no, pero tiene que impactarnos de alguna manera. Relevante que no tiene por qué ser relevante públicamente, puede ser relevante para mí. Debe ser relevante para mí. Exactamente, debe ser relevante para uno mismo, porque si no, va a ser el objetivo de otra persona. Si el objetivo cumple los deseos de otra persona, ya tenemos ahí un elemento que nos va a distorsionar mucho. Y luego la T, que es el tiempo temporizable, el timing bound, es decir, que tiene que tener una fecha.
Eso hay que hacerlo con una fecha límite. Porque si no, seguimos ahí, dejamos ahí el tiempo y bueno, pues ya será. Lo traduzco con el ejemplo que ponías antes. No quiero perder peso, sino cuánto peso quiero perder, ¿no? Específico. Quiero perder 5 kilos. Tiene que ser medible. Mira, este es súper medible. La A que has dicho que era...
Alcanzable. Alcanzable. Es alcanzable perder 5 kilos en no sé cuánto tiempo y la T de temporizable pues pueden ser en... También debería ser realista, ¿no? Es decir, que sean 5 kilos en 5, 6 meses. Por ejemplo. No sé ahora cómo estaría el tema, pero puede ser. Por poner un ejemplo muy práctico. Y lo relevante es que impacto tiene en mí esa pérdida de peso. Y ahí pregunto, pregunto, pregunto 5 veces.
Bueno, deberíamos haberlo hecho antes. El objetivo debe tener esa opción. Vamos a ver poquito a poquito qué sería. Este específico. Necesitamos detallar al máximo cuál es el objetivo que queremos lograr. ¿Quiero perder peso? No. ¿Cuánto peso quiero perder? Entonces, preguntas que me haría. ¿Qué quiero lograr exactamente? ¿Cuál es el resultado que voy a obtener? Este tipo de preguntas.
¿Qué significa medible? Necesitamos subdividir ese proceso como en mini procesos, ¿no? Para que yo pueda ir midiendo. Por ejemplo, si hemos puesto perder 5 kilos, pues saber cuándo he perdido 1, cuándo he perdido 2, cuándo he perdido 3. Un poquito sería esto. Es decir, yo tengo que hacerme preguntas del tipo cómo sabré que he ido alcanzando estos pequeños ítems, ¿no? O qué indicadores me van a decir que voy en la buena dirección. Por ejemplo...
¿Alcanzable? Pues evidentemente tiene que ser realista. Antes decíamos, ir a la luna. Bueno, pues salvo que seas el dueño de Amazon, que puede pagarse un viaje y tampoco llegar a la luna, ¿no? Porque todos tenemos ya una edad, pero no es realista. ¿Es el sueño de tu vida? Bueno, pues búscate otro, fantasea con ese y ya está. Tiene que ser alcanzable, ¿no? Quiero perder 20 kilos en 6 meses. Bueno, pues vas a tener un problema. A no ser que tengas
una economía que te permita hacer algo. Entonces sí que sería alcanzable. ¿Sí? Pero sí un poquito, ¿no? Entonces, ¿qué recursos tengo disponibles para alcanzar este objetivo? ¿Tengo conocimientos? ¿Tengo las habilidades que necesito? ¿Tengo los recursos que hacen viable? Porque eso también me va a alargar en el tiempo. Claro. Es decir, claro, estamos hablando de una cosa como muy frívola que es lo de perder peso. Pero si, por ejemplo, yo me estoy planteando
un cambio profesional o un cambio profundo en tu vida, si no tienes los recursos, puedes conseguirlos. Correcto. Todo esto, como tú dices, partimos ahora de un ejemplo un poquito sencillote, ¿no? Pero que esto lo podemos extrapolar a todo, siempre y cuando cumplamos con estos elementos. ¿Vale? ¿Qué tenemos ahora con el tema del relevante? El relevante tiene que ser ¿cómo será este mi yo futuro? ¿Cómo seré yo
Aquí sí que vamos a tirar de individualismo, ¿sí? Porque esto va a marcar la pauta de... ¿Soy yo o es la otra persona que espera de mí? ¿Sí? A veces las familias, los amigos, con toda la buena intención del mundo, ¿no? Pero generan. ¿Cómo seré yo, no? Cuando llegue a este momento. Y ese yo está alineado con mis valores o con mis principios o con cómo me muevo yo en la vida, ¿no? Esto hay que tenerlo en cuenta, ¿no? Porque eso debe pasar un montón de veces, ¿no? Que al final...
¿Ese objetivo que te planteas o ese yo del futuro que te planteas choca tanto contra lo que tú eres en esencia? Que me imagino que los profesionales hasta lo debíais ver, ¿no? En algún momento decir, bueno, bueno, bueno, vaya torta... Aquí es donde normalmente pasa esto, porque sobre todo cuando el yo futuro tiene que ver con cosas materiales, a veces entramos en contradicciones de qué significa tener cosas materiales con el concepto, por ejemplo, de felicidad o sentirse con lo mismo.
Aquí empiezan a friccionar cosas. Si yo omito la parte de los valores, yo tiro. Yo tiro, me da igual. Y también tiene la tendencia a que se caiga por la mitad, también es objetivo. Pero al momento que yo pongo mis valores y voy a buscar la alineación,
Aquí ya la cosa me va a hacer trabajar. Insistimos, que es que hemos venido a sudar. Aquí hay que currárselo muchísimo. Y para finalizar este tiempo, ¿en qué fecha voy a poner límite? Porque si pongo fecha límite voy a poner una necesidad de urgencia.
No me puedo dormir en los laureles. Tengo que haber planificado y haber puesto en recursos todo para que esto se haga en el tiempo que debe hacerse. Porque si yo no pongo una fecha límite, si yo no me busco algo que me genere urgencia y genere, bueno, por un lado la motivación, pero también la disciplina para llegar allí, pues tengo un problema.
Oye, ¿y tiene que ser en ese orden? Lo digo porque seguro que todos tenemos en la cabeza gente, o nosotros mismos, que si lo temporalizamos resulta que podemos con todo lo demás. Hay gente que tiene que empezar por la T, pero no sé si técnicamente es recomendable. Sí, la herramienta lo que es, la herramienta lo que ha hecho es buscar una palabra que suene bien para esto, pero el orden es todo a la vez, ¿no? Todo a la vez en todas partes, ¿sí? Otra película, venga. Sí.
Esto es un trabajo que vas haciendo de manera continuada y que tú puedes empezar por donde más veas que tengas engagement. El tema es, hasta que yo finalice, yo puedo retocar cosas. Yo puedo haber empezado como tú decías, bueno, voy a poner una fecha límite.
Pero empiezas a tirar de otras cosas y dices, ostras, esta fecha límite no es realista. Y eso también es un ejercicio. Saber, darte cuenta que eso no es realista para arriba o para abajo, o para más lejos, más cerca, hablamos de tiempo, sí, también es un elemento. O no poner fecha hasta justo el final. Bueno, pues tienes todo un trabajo generado para poder acabar.
Esto sería explicado así muy rapidito, muy sintético. Nos queda muy poco tiempo. Muy poquito. Entonces, nada, animar a la gente que se ponga el chándal, calentadores de color fosforito hasta las rodillas y a preparar que vienen fechas de muchos objetivos y por lo menos hoy ya una herramienta, una pistita o un inicio ahí hemos podido dejarlo.
Pero uno, ¿no? Uno o tres, pero no nos pasemos, ¿no? Específico y pocos. Sí, más vale centrar el esfuerzo en una cosa que mucho abarca, poco aprieta. Poco aprieta, eso es. Aníbal Lecter, exacto. Bueno, a veces el subconsciente hace estas cosas. Seguro que tiene una explicación.
Pauna Borro, muchísimas gracias. Vamos a ver si empezamos a aplicar este sistema Smart y a la vuelta, que ya será el año que viene, lo comentamos. A ver si nos ha ido bien o no. Muy bien. Gracias. A vosotros. Amb això posem punt i final. El Rubí al día d'avui. Tornem demà a partir de les 8.
Bona nit.