Rubia al dia amb Belén Tierno. Recte final del Rubia al dia. Entrem a la part més cultural i social del programa. Des d'anar i fins a les 12 us hem preparat un programa per quedar-se enganxat a la ràdio.
En uns minuts parlarem del programa Singulars. Es tracta d'un projecte que s'ha dut a terme aquest any en col·laboració amb la Fundació Garenca Fupari, que serveix per formar joves amb discapacitat perquè s'incorporin al mercat laboral. Ens ho explicarà la Verònica Casado, que és coordinadora del projecte, el José Cosuegra, que és tutor, i dos dels alumnes d'aquest programa Singulars.
I avui comencem la darrera setmana abans de Nadal amb recomanacions de cinema i de sèries. El nostre critic, el Jacín Furnols, ens parla de valor sentimental i Sendero Azul. Dues propostes, totes dues molt emocionals. El Víctor Pérez, de la seva banda, el nostre expert en sèries, ens fa el rànquing
de les millors sèries del 2025. I com sempre, tu també pots opinar, fins i tot en el cas de les sèries. Truca'ns al 93 588 59 60 i diga'ns quina és per tu la sèrie de l'any.
Com dèiem, avui parlem del projecte Singulars, un projecte que s'ha fet a la nostra ciutat, però que es fa també a d'altres ciutats catalanes. I per parlar d'aquest projecte ens acompanyen dos dels alumnes, l'Alejandro Suárez i la Leire Valverde. Molt bon dia. Hola. Hola.
Bon dia. I el tutor d'aquest curs, que és el José Consuegra, molt bon dia. Bon dia. I la Verònica Casado, que és la coordinadora del projecte. Bon dia. Expliqueu-nos una mica què és el projecte Singulars. Jo ho apuntava, però definim-ho una mica millor. Sí, mira, el projecte Singulars és un programa que financia el Servei d'Ocupació de Catalunya...
I està pensat per joves entre 16 i 29 anys que estiguin en situació d'atur, que no estiguin estudiant. Llavors, des de la FAC el fem per persones amb discapacitat intel·lectual o problemes de salut mental en general.
Per nosaltres és una oportunitat perquè joves d'això, d'aquesta franja d'edat, que no estiguin ni estudiant ni treballant, puguin reprendre el seu camí, per dir-ho d'alguna forma. I això, això és el projecte Singulars. I abans al sumari deia Fupar, m'equivocava d'entitat, és la FAC, és una entitat de Terrassa,
a Rubí també, però Terrassa, és una de les poblacions que tenen més centres de treball i més espais precisament dedicats a gent que té algun tipus de discapacitat, no? Sí. Explica'ns què és la FARC.
La FAC és una entitat social, però està molt arraigada a Terrassa, i promovem la inclusió social i també la inserció laboral, el que deia, de persones amb discapacitat intel·lectual o altres problemes derivats de salut mental. I el tema és que nosaltres estem molt arraigats allà a Terrassa, i aquí a Rubí tenen molta expertesa també en la formació, es viu aquí la meva companya, Verònica,
I llavors vam fer aquesta col·laboració, nosaltres posant aquest coneixement d'aquest col·lectiu i posant l'espai, perquè com deia, estàvem molt arraigats a Terrassa i aquí a Rubí no sabia...
Aquí a Rubí sí que és veritat que el Rubí Forma té el nivell de Rubí, el nivell de la formació, orientació i inserció. Sí que és veritat que amb tots els anys que es porta fent aquesta tasca, amb un col·lectiu especial només d'alumnat d'atenció, de diversitat funcional i altres tractors mentals i demés, no s'havia executat. Llavors va sortir a través de l'oficina de l'atenció de diversitat funcional
que es va posar en contacte amb Rubiforma per poder fer aquest grup. I dintre d'aquest programa que ofereix el SOC, es va demanar aquesta subvenció per poder fer aquest programa Singulars. I per això, com anàvem de la mà, nosaltres en formació tenim molta experiència, però sí que és veritat que un col·lectiu només d'alumnat amb diversitat funcional no l'havíem tingut i era un repte.
i encara que anàvem amb la mà de l'oficina d'atenció a la diversitat, doncs vam contactar amb la FAC, que sí que originalment era FUPAR la FAC, però ara és la FAC, i llavors es va signar un conveni de col·laboració per poder portar a terme aquest projecte durant aquest any. Si us sembla, perquè la gent que està a casa entengui ben bé què és això del projecte Singulars, millor que ens ho expliquin, amb la seva experiència, la Leire i l'Alejandro,
Expliqueu-nos una mica, fins on vulgueu, quina era la vostra situació i per què us vau apuntar al curs. Sou de Rubí? Sí, bé, som de Rubí. Jo em vaig apuntar perquè vaig veure que podia tenir una experiència laboral més en un futur i vaig decidir apuntar-me i jo crec que em va sortir molt bé.
En el cas de la Leire? En el meu cas va ser perquè no trobava feina, feia por que havia vingut aquí a Rubí viure, i per estar-me a casa i tal vaig decidir apuntar-me i...
per aprendre més coses de cuina i tal, per què no? I bé, he sortit bastant contenta d'aquest programa i de la gent que hem format part de tot això. Ara, no sé, ja heu acabat el curs, no? Sí. Per tant, ja sou auxiliars de cuina. Sí. Sí. Abans us havíeu plantejat dedicar-vos a aquesta feina? No. O va ser quan vau trobar el curs que vau dir, ah, per què no?
Bé, jo sí que és veritat que al principi vaig... pensava que era un curs d'hostaleria, però em van dir que era de cuina i clar, jo pensava, no sé si m'agradarà, no m'agradarà, però al final em va acabar agradant.
I en el teu cas, la Irene? Bueno, en el meu cas, jo no soc molt fan d'això d'hostaleria, sí que he estat treballant, però no és una cosa que m'apassioni, però dic per què no per aprendre coses noves i per fer coses diferents, i dic per què no, i ara ja puc dir que puc saber fer una bona paella,
Una fe de guau també. I una fe de guau, lo que sigui. No era la seva passió, però ara sap fer paella, que malament no tenirà l'aire a la vida, eh? Saber fer una paella per treballar o per la vida. A partir d'ara ja podeu començar a buscar feina precisament d'això. Us veieu treballant d'això? Treballant d'auxiliar de cuinar? O fins i tot, què diria jo? Perquè l'Alejandro ha dit, m'ha sortit molt bé.
Doncs Alejandro, tu et veus mantenint, continuant els estudis dins de la branca de la cuina? Sí, sí que és veritat que ara mateix estic treballant, però sí que em veig treballant en un futur d'ajudant de cuina.
Heu aconseguit el que volíeu, no?, que era això, aprendre una mica més. Una cosa que ha dit la Leire que m'ha semblat molt interessant i que pot semblar una obvietat o una frivolitat, però deia ella, per estar a casa millor estic aprenent coses, no? Exacte. Com valoreu aquest programa? Expliqueu-nos una mica què és el que heu fet, quant de temps ha estat...
el que hem fet és, doncs, ha hagut una part de teoria, però també la part de cuina també té la seva part de teoria, la seva part, que diguéssim, xunga. Perquè, clar, no és només aprendre a cuinar, és saber tot, les al·lèrgies, tot, perquè cada persona pot tindre una al·lèrgia i hem de...
Perquè ser en un restaurant no és la cuina per la gent, sinó també mesurar tot, perquè els cèl·liacs i tot també influeix en aquest món. Bueno, la part és xunga, però que li salva igual la vida a algú, eh? Exacte. Aprendre a fer una quantitat o quines coses no es poden barrejar... Exacte. Però aprendre-ho, vols dir, té la seva complicació, no? Sí. Clar.
I en el teu cas, Alejandro, què és el que has après, què és el que més t'ha agradat? Bueno, si et dic la veritat, jo crec que el que més he après ha sigut a tallar. A tallar professional, eh? Sí, sí. Sense tallar d'un dut. Sí, exacte. Perquè no sabia com... I bueno, sí que és veritat que ara a casa, doncs, jo mateix em faig el menjar i...
I la veritat que molt bé. Tot això es fa amb un acompanyament, no? Com valoreu l'acompanyament? José és el vostre tutor, però entenc que teniu també altres profes. I em consta que la Verònica, perquè l'he vist en acció, de vegades el Rubí Forma fa molt acompanyament de vegades als alumnes, no?
Expliqueu-nos això. Perquè clar, jo m'imagino que la primera vegada que vas al curs, per molt que siguis tan valenta com la Leire, que diu, per estar a casa hi vaig, home, et trobes amb gent que no coneixes, amb unes circumstàncies que no coneixes, amb coses xungues que no saps si superaràs... És important, no?, estar acompanyat. Sí, bueno, a part, jo crec que...
amb els professors que hem tingut que des d'aquí els envio un salut, que és la Dani Laraia i la de Primers Auxilis, que ara no molt bé me'n recordo. Bé, jo crec que ens han ajudat molt i gràcies a ells podrem tenir un futur i agrair-los.
Escolteu què us diuen a casa. Bé, què us van dir el dia que vau dir m'apunto un curs de cuina? Home, ara, si us veuen tallar i fer paelles, potser us diuen coses bones, no? Diguéssim. No?
No us diuen res? Bueno, em van dir, pues, adelante. Perquè per estar a casa sense fer res, com he dit, almenys és buscar alguna cosa. No sé, una minifeina o... no sé, o uns estudis que diguis, vale, me'n donaran alguna cosa per poder...
portar diners o el que sigui, així. Alejandro, tu què et diuen a banda de tallar la seva? Em diuen que molt bé perquè pot ser un futur i que em pot anar molt bé.
Jo deia que havia vist la Verònica en acció al Rue Forma, perquè em consta que de vegades quan he estat allà venen alumnes del vostre curs o de qualsevol altre, i la seva feina és la de coordinació, però moltes vegades també aquest acompanyament als propis alumnes. Sí que és cert que jo estic com a coordinadora del projecte,
El primer que està a peu del canó amb l'alumnat són els professors que, com ha dit l'Alejandro, la Laia, el Dani, que és conegut també de la casa, el Dani Mas, ha estat amb nosaltres, doncs són els primers que passen les hores amb ells. El tutor, que és el que també...
té més contacte, jo estic amb el paper que tot funcioni. I aquesta vegada, com us comentava al principi, la primera vegada que es fa aquesta coagravació amb la FAC, aquesta figura que ha d'encaixar l'experiència que ja portava la FAC amb la falta de nosaltres, més la coordinació amb les tècniques de l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional,
de Cris Rubí, llavors, que tot funcioni. O sigui, era un repte, i era un repte per tots, era un repte per nosaltres, pels alumnes, i justament avui acabem de venir a fer una reunió de tancament de com ha funcionat tot, i de veritat que la valoració és super bona. Nosaltres, que som professionals i ho vivim en primera línia,
i els hem vist a ells de com van entrar, a com surten, té un valor que dius, els hem acompanyat aquest temps i ara poden continuar el seu camí.
Clar, un curs d'aquestes característiques, quants alumnes hi ha, José? 12. 12 alumnes. Però a més a més, uns alumnes amb unes característiques molt específiques, cadascú amb les seves característiques. Com has gestionat això? Perquè entenc que també t'has d'adaptar a la dificultat que pot tenir cadascun dels alumnes, i que moltes vegades potser no la mateixa que l'altre, no?
Sí, bueno, jo el primer que em vaig plantejar quan va començar el curs va ser crear un ambient acollidor per tothom. Hi havia algunes persones que havien patit situacions de bullying, de fracàs escolar... I llavors el que no volia és que les formacions del programa no fossin això, no? No fossin doncs acollidores i... No volia que ningú vingués.
per suposat ni amb por, però tampoc amb desgana, no? I llavors, des del principi, l'objectiu número 1 va ser aquest, crear un ambient acollidor, que no sé si... Ells ens ho podran dir, no?, si ha sigut així o no. Sí, jo crec que sí. Al final, jo crec que hem arribat a ser com una petita família i...
I jo crec que el José ha aconseguit el seu objectiu. I des del punt de vista d'aquelles coses que, dèiem, cadascú de vosaltres té una dificultat en una cosa com la resta de persones, però el fet que...
algú treballi perquè aquella cosa que per tu és una dificultat i que moltes vegades segur que t'ha posat molts entrebancs doncs sigui només una cosa més, és a dir doncs no sé, l'Alejandro potser té una dificultat en això, però allò, allò i allò ho fa fantàstic doncs això com us ha ajudat? El fet de dir jo tinc una dificultat, com tenen altres persones però puc fer altres coses bé, del que no puc fer bé o em costa més
Serà així, però el que sé fer bé, ho faré fantàstic, anava a dir una paraula que no es pot dir a les onze i mitja del matí. Però això també entenc que us ha ajudat, no?, el fet que tots us conegueu i que tingueu un tutor que entengui que, doncs, de vegades una cosa se't pot fer molt difícil, no?, o molt xunga, com deia la Leire.
A veure, jo el que he vist en aquest projecte és que tots érem molt diferents, tots teníem les nostres coses, però a l'hora de veritat, quan estàvem a classe o alguna cosa, sempre estàvem units i, com deia l'Alejandro, érem una petita família. Sempre ens apujàvem en tot, si un dia tenia un mal dia, sempre estàvem recolzant-lo i...
Jo, pel meu punt de vista, no he vist pas que hi haguéssim mal rotllo. Sí que hi ha alguna vegada algun xoc, però ja està. Però això és normal, la feina, després tu ho trobes. Exacte, i a més que som persones totalment diferents, tenim les nostres mànies, però igualment jo em quedo amb aquest record de formar una família i...
I aprendre tots junts i superbé. Perquè això és un punt important. Jo crec que això de quan hi ha hagut alguna dificultat, que evidentment hi ha hagut alguna, convertir en una oportunitat d'aprenentatge. Hem donat suport, tant individual com grupal, perquè una de les coses que té el programa és que acompanyem les persones, però també, diguem-ne, que fem...
un aprenentatge en habilitats socials, una sèrie de competències transversals, tenir una feina, mantenir-la... Llavors, aquestes coses que han passat en alguna hora, que han sigut molt poques, la veritat, hem tingut molta sort i hem estat molt a gust, s'ha treballat sempre interdisciplinariamente, amb la meva companya i la resta de docents, i sempre a donar-li un enfoc de...
d'aprenentatge. Això en el món laboral, què passarà? O sigui que sí, s'ha convertit en una oportunitat d'aprenentatge. Us deixo pensar, vaig a parlar amb la Verònica, però penseu, una cosa que abans us donava molts problemes, o us donava problemes, o perquè no la sabíeu fer, o perquè de vegades els problemes ens els posem nosaltres, o perquè creieu que no la podíeu fer,
i que ara sí que us surti. I no cal que sigui tallà, eh? Potser també de relació de... No sé, aneu pensant, eh?
Us poso com a exemple, a mi abans em feia molta vergonya parlar amb la gent i ara no em fa, o he adquirit habilitats o estic més segur o més segura de mi mateixa. Aneu pensant perquè parlo amb la Vero i després us pregunto, eh? Us deixo temps, eh? La Verònica, explicaves que la teva feina ha estat una mica de coordinació per Rubí Forma, era un col·lectiu molt concret, el que no us havíeu adreçat...
i entenc que l'aposta ha sortit bé. És a dir, que al final l'objectiu de Rubí Forma és anar cobrint i anar ajudant aquests col·lectius que tenim a la nostra ciutat i que tenen les seves característiques pròpies i quan més filem prim a l'hora de formar-los, més possibilitats que aquestes persones acabin tenint èxit. Així és. La meva argumentació sempre és la mateixa de fa molts anys. Cadascú d'ells, dels alumnes...
venen per un camí, venen amb les seves coses a la motxilla, personals, familiars, d'estudis, d'experiències, fins i tot de salut, i cadascú d'ells, la nostra idea és que quan surtin, tinguin un camí que poder seguir. En relació a això que ells diuen, hi ha alguns, diu, no, jo no sabia que hi havia auxiliar de cuina ni que m'agradaria.
Hi ha una cosa bona dels auxiliars de cuina, que independentment que trobin feina en aquest sector, tots mengem, per sort, i ens agrada menjar bé. I llavors aquesta autonomia també l'han agafat, l'agafes, que a vegades no la tens perquè t'acostumes que a casa hi ha cuina o vas a dinar fora.
Aquesta autonomia la creixen, independentment del que vulguin ser de grans, sí que els dona aquestes habilitats, unes normes a seguir, trobar-se amb dificultats que llavors es trobaran tant en els estudis com en el mercat laboral. Llavors, independentment del que vulguin seguir fent amb el seu itinerari, són molt joves...
i poden fer el que ells vulguin fer, sí que els dona aquesta base per continuar. Ara he tingut un temps que no m'agradava la cuina, ai, doncs mira, se'm dóna bé. Com a professió no m'hi veig d'ara fins que em jubili treballant d'auxiliar de cuina. Hi ha alguns que sí i alguns que no. Però també ho poden utilitzar perquè provisionalment puguin treballar
d'això, perquè tots necessitem diners per ajudar a casa, per tenir les nostres coses, i que també això sigui de suport per continuar amb el seu camí. Que és una cosa extensible a d'altres formacions que feu, el Rubí Forma, també de vegades és com una entrabanca en el camí que acaba...
Portant a una altra cosa. Jo crec que totes, de tots els programes que tenim allà, sí que és veritat que la idea és aquesta. Poder els cursos de formació ocupacional, els tradicionals que tots puguem conèixer, no tenen aquesta figura tan important d'una persona tutora i una persona psicòloga que acompanyi en aquesta trajectòria. Pensem només que els joves ho necessiten, però jo crec que també els adults tenim moments crítics a la nostra vida que també necessitaria.
El FOAP, per exemple, no està pensat per això. Singulars està pensat per joves, els PFI estan penjats per joves. Sí que és veritat que de la Rubí Forma també tenim a l'altra oficina d'informació i orientació, Garantia Juvenil, que hi ha una figura que acompanya. Però és una figura més d'acompanyament, de tutorització i de dir mira per aquí o que hi ha els recursos i per aquí per allà.
Jo vaig una mica més enllà i si em permets, perquè jo crec que ens hem trobat també amb famílies que necessiten també aquest suport. Les famílies de l'alumnat també a vegades diuen, també perquè les famílies coneixen, és diferent el punt de vista que tenen dels seus fills i filles,
que el que nosaltres veiem. I a vegades aquest punt d'intermediació entre famílies i alumnat va molt bé perquè ajudes a ells que es coneguin amb els seus pares, que tinguin millor comunicació, que arribin a un pacte de, mira, aquestes coses. I això és realment el salari que ens paguen a nivell professional, no al final de mes, no? I jo crec que tots els que hem participat en aquest projecte, aquest salari emocional, ens l'emportem.
I José, des del punt de vista de tutor, quins progressos has vist en els alumnes i com creus que els ha anat a fer aquest curs? No només aprenent cuina o atallà, no? No, sí, sí, jo he vist una evolució en general molt positiva, o sigui, en alguns casos diria que espectacular.
Jo crec que ha servit per agafar rutines, per aprendre el que deia abans, aquestes competències transversals,
I he vist evolucions de tot tipus, no? Des de, no sé, persones que quasi bé no sortien de casa i ara han anat tenint feina, per exemple, o persones que, no sé, que tenien dificultats a nivell d'estar en una classe, no? I fent adaptacions i amb els companys, amb l'ajuda dels companys, sobretot, dels alumnes en aquest cas, vull dir.
al principi ha aguantat, ha après, ha millorat, i jo crec que el resultat és, en general, molt positiu. És una pena, ja que arribem a aquest punt, dir-ho.
que ja no es faci més el programa Singulax, l'entret de l'oferta al Servei d'Ocupació de Catalunya, i és una llestima. Sí que tindrem uns altres programes, però aquest acompanyament, perquè al final, per resumir-ho una mica, tenim que la persona està al centre, dins del programa, tenen la treballadora social, el psicòleg, el tutor...
els docents, i clar, jo crec que si es fa bé i si es fa una bona selecció, doncs pot ser un any molt positiu, molt positiu, i, bueno, doncs, malauradament això no estarà, que no vull dir que no hi hagi altres programes, o sigui, les persones que ens escoltin, doncs que sàpiguen que es poden adreçar a Rubi Forma i trobar programes, no com aquest potser, però similes. Ja heu pensat la cosa que abans se us donava, o no se us donava també, i ara se us dona millor?
Jo crec que a l'hora d'enfrontar-me a la mateixa cuina, que abans, per exemple, no... Tenia por de fer-me, per exemple, un ufragit i ara doncs em dóna molt bé. Tenies por perquè pensaves que no et sortiria bé? No, més per l'oli que saltaria.
O sigui, que et faries mal, no? Sí. Tenies por a fer-te mal. Sí. I ara que ja saps fer un ou ferrat ben netxo, què? No n'hi ha per tant, no? No. I segurament t'has cremat o t'has fet més mal al llarg del curs que amb una mica d'oli saltant, no? Bueno, una vegada vaig posar malament la sarté i sense voler un company...
va passar i va caure tot a l'oli. No sé si la Leire se'n recorda. Bueno, però no va... No llegó la sangre al río, no?, que es diu el castellà? No. Leire, quina cosa a tu et costava i ara s'adona millor? Jo em miro més a lo personal perquè, encara que no ho sembli,
Confiar en la gent que no coneixes de res feia cosa, però els pocs dies de conèixer el grup que érem es feia respectuós, o sigui, estava guai.
I dic-te així, jo em miro més cara a lo personal, perquè lo de la cuina dius, bueno, ja aprens, no? I més que jo cuino a casa i tal, pues ho veia més...
Algú fora de l'extrem, però a lo personal i la gent que érem he après més a no tindre la por de conèixer gent pel que diran o per com et jutjaran i...
Doncs quasi millor que ser auxiliar de cuina, eh? És un emprenentatge més important per la vida. Moltíssimes gràcies, Verònica, José, Alejandro i Leire, per haver-nos explicat què és el projecte Singulars. Molta sort. Aviam si un dia vaig a un restaurant i us trobo allà fent d'auxiliar de cuina, per exemple. Moltíssimes gràcies als quatre. Gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a pell de cama.
Últim partit del 2025 per a la Unió Esportiva Rubí. S'acomiada de l'any davant d'un històric com és el Prat. Cita per avisar-te tarda i que podran seguir a l'emissora municipal. Ens posarem en marxa quan passin 10 minuts de les 5. Us hi esperem. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anava bé.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
20 minuts, perquè siguin les 12, fem la darrera secció de cinema i sèries del 2025. És a dir que hem de fer-ho molt bé perquè molta gent, a partir de la setmana vinent, veurà un munt de sèries, un munt de pel·lis i aprofitarà el temps lliure de les vacances també per consumir cinema i sèries. Ja ens acompanya als estudis el Víctor Pérez. Hola, Víctor, benvingut. Bon dia.
I a l'altra banda tenim també el Jacint Fornols, el nostre crític. Hola, Jacint, bon dia. Hola, bon dia. Estàvem comentant que el Víctor ja ha vist la primera pel·li de la que parlaràs, jo només he vist el tràiler i he llegit la sinopsi, però té boníssima pinta. De fet, és una pel·li, valor sentimental, que es va estrenar just abans del pont, però l'has volgut recuperar perquè és una cosa que tu creus que ha de veure tothom, eh?
Efectivament, és una de les bones pel·lícules que ens arriben aquesta setmana. Ens van arribar aquesta setmana passada. A veure, és un drama familiar explicat a través de dues germanes amb el seu pare, que és un director de cinema,
I Joachim Trier, el seu director, aconsegueix realment emmirellar-se en el cinema d'Immad Berman. Construeix un drama sòlid, emotiu, amb interpretacions magnífiques de l'Estel de Nesgasgaard, la Reynata Reinsberg, Ellen Fanning i una actriu que jo desconeixia que es diu Inga Lisdóter-Lilleas, que és l'altra germana.
Què puc dir d'aquesta pel·lícula? Que realment entemo molt que Sirat tindrà molts problemes amb els globus d'or perquè s'enfrontarà a aquesta gran pel·lícula. Sirat també és una gran pel·lícula però s'haurà de decidir a veure quina és la millor. I a mi em fa molt l'efecte que aquesta pel·lícula ambientada en el món del cine, en què ens parla de la solitud que viuen dues germanes per l'excepció del pare, que després les intenta recuperar a través...
d'un guió que li ofereix amb la Germana Gran, que és una atriu de teatre que, per cert, Renata Reinsberg està que se surt, una atriu que, després de veure-la amb la peor persona del món, sembla que s'ha convertit en una de les figures emergents, una de les atrius emergents més destacades del cinema.
Una pel·lícula més que recomanable. Per cert, Joaquin Trier presenta la pel·lícula a través d'unes imatges i la història d'una casa. Realment és magnífic. La casa passa a ser un altre personatge destacat d'aquesta pel·lícula. Jo diria que és d'aquelles històries, que tu la veus, que fa pensar, que reflexiones i té un final, penso, molt emotiu i molt interessant.
El Víctor precisament deia, la vaig veure l'altre dia i em vaig fer un fart de plorar. Té tota la pinta, eh? Perquè diu, però, que el trailer no reflecteix bé com és la pel·li.
No, efectivament, és que és molt intensa. Jo és que el mèrit també són les quatre interpretacions i la direcció del Joaquim Trier. És que aquest home, a veure, és que té pel·lícules com La peor persona del món, 2, lo 31 de agosto, El amor es más fuerte que las bombas, o una pel·lícula que a mi em va sorprendre molt a Sitges que es deia Telma,
que era una noia que descobreix que s'enamora d'una altra noia, però a més a més té poders paranormals, que va ser premiada a Sitges. Aquesta pel·lícula ha sigut premiada amb el Gran Premi del Jurat al Festival de Canes. O sigui, ens trobem davant d'una pel·lícula que segurament, segurament, es convertirà en aquelles que fan el rànquing. Quines són les millors de l'any? I té que estar a valor sentimental.
Per mi la millor. Sí? Sí. Escolteu, però es va estrenar fa una setmana, ho dic perquè, clar, ara venen unes dates en què molta gent aprofita per anar al cinema, perquè té més temps, però venen aquestes superproduccions nadalenques que potser desplacen a bones pel·lis com aquesta. Una. Dèieu que es podrà veure? Només n'arriba una. Ah. Una, que és Avatar.
Una que és Avatar, però es farà 7 o 8 sales. Però quina? Una, però quina? No hi haurà espai per altres pel·lícules. Doncs la gent que s'afanyi per veure el valor sentimental. La veritat és que jo, amb la recomanació i amb el tràiler, m'han vingut ganes de veure-la, perquè s'indueix que és una cosa més profunda que una simple...
podríem dir... Dramèdia, alguna cosa així. Sí, o drama familiar, o s'intueix que hi ha més coses al darrere. A més a més, hi ha una cosa molt important a la pel·lícula, que fa un retrat de com un director s'enfronta a una pel·lícula molt interessant. Hi ha una seqüència en què va buscar un director de fotografia i és un director veterà, que és l'Estela Nesgasgaard, i va buscar el director de fotografia i que no el veu,
Aquell bon home ja té més, gairebé 80 anys, va amb un bastó i ell diu, bueno, ja et diré alguna cosa, ja et diré alguna cosa per fer de director de fotografia.
I això és una mica un homenatge a tota aquesta generació que va tenir el cinema escandinau, amb directors com l'Immad Berman, i fa unes referències que, si tu estàs una mica a la guaita del cinema, molt interessants, sobre el fet de construir una pel·lícula, fer una pel·lícula, la importància d'un guió, i com un actor s'enfronta a un personatge, que això també és magnífic.
És a dir, que té molts nivells de lectura. L'altre que ens proposes... Jo volia dir una cosa, si em deixes, de la pel·li, que anava a dir que és una pel·li que m'agrada moltíssim, perquè sent més del que parla, potser, que és una cosa que ens passa a molts a la vida, i a part que crec que utilitza l'art com a forma per sanar ferides, que és molt important això, i com ho mostra la pel·li, per mi això em va tocar tant, perquè crec que ens podem veure reflectits tots en això.
Anava a dir que el Jacint aquesta setmana ha vingut emocional, perquè l'altra pel·li que ens proposa és Sendero Azul, salvant molt les distàncies, també va de coses profundes. ¿Esta es su casa? Es un homenaje del gobierno. ¿Homenaje? Sí, es por su edad. ¿Desde cuándo hacerse vieja es un honor?
Revisión de documentación. Aún me quedan tres años. Aquí consta que debe comparecer en el ayuntamiento ahora mismo. ¿Tengo que ir en el carruaje de las arrugas? Nuestro país vuela hacia el futuro. ¿Pero no sabías que ibas a la colonia? No sabía qué sería ahora. Hay cosas que aún quiero hacer. ¿Dónde está la señora que vino a lavarse?
¿Y usted? ¿Qué va a hacer en Itacoatioca? Asegurar mi lugar en el cielo. ¿Para qué quieres el dinero? Compraré mi libertad antes de que me arresten. Que nadie se interponga en su camino. Dicen que tiene poderes mágicos. Verás cosas que nunca has visto. Doncs Jacint, aquesta peli també deia, em parla de coses profundes perquè parla de la bellesa.
Sí, però ho parlo d'una manera molt personal. És que és una faula distòpica, d'entrada. Ens presenta un personatge que és la Teresa, que és una dona de 77 anys, rep una carta que diuen que l'envien en un lloc que han creat una colònia magnífica per persones grans i que allà tindrà tots els beneficis que pugui desitjar. Però en realitat explica que les persones quan són grans són desplaçades de la societat perquè deixin espai als més joves.
interessant faula perquè, a més a més, està escrita o està explicada en clau de Root Movie i ens endinsem en alguns paisatges de la Amazonia realment magnífics. Jo, des de Fris Carraldo, potser no veia una pel·lícula en què retratava també aquest espai que, malauradament, sembla que s'està degradant de la Amazonia. La gran interpretació de la seva protagonista, la Denise Weinberg, crea una situació realment...
diríem que possible futura, que pugui ser un possible futur, en què les persones grans per qüestions econòmiques siguin desplaçades i de subsistència siguin desplaçades i són realment una nosa. I aquesta és la crítica que fa realment la pel·lícula a aquesta societat, futura societat en grau distòpica, que potser no està tan lluny, no ho sé, caldrà veure com funcionen les coses, però
A mi m'ha semblat una pel·lícula realment interessant. A més a més, va ser premiada també al Festival del Berlín amb el Gran Premi del Jurat. És d'aquelles històries que et commouen. Per què? Perquè juga amb elements del realisme màgic, amb la ironia, amb l'humor i, a més a més, amb la realitat. Amb la realitat futura, propera o que ja hi som.
Segurament no estem en aquest futur distòpic, però sí amb un cert edadisme, és a dir, que és una bona reflexió sobre les persones grans i sobre aquesta reivindicació de la Teresa de fer la seva vida, de fer el que vol fer.
A més a més, està magníficament fotografiada, rodada, és una d'aquelles pel·lícules que et sorprèn, té unes imatges, no us la perdeu si podeu, perquè és una història que no es veu fàcilment a la pantalla amb aquesta qualitat.
Totes les recomanacions que la gent que ens estigui mirant i escoltant i vulgui anar al cinema al Nadal per no veure un clàssic de Nadal té alternatives. El Víctor s'ha compromès a fer-nos avui el top 5 de les sèries de l'any. Tens 10 minuts. No sé si et donarà temps. Em poseu les traies de fons i jo vaig tirant sense problema. A veure si dóna temps i li preguntem al Jacint les seves preferides de l'any de pel·lis. Per quina comencem? Vinga.
Comencem per Pluribus. La poso al número 5, la sèrie que vaig parlar fa un mes i escaig, que es va estrenar, Apple TV, que aquest any ja per mi Apple s'ha confirmat ja... Jo crec que podríem dir que si no la millor plataforma està lluitant amb HBO ja. Però molt poques. Posen molt poca cosa. Molt bona, però molt poca.
Però millor poc i bo que Netflix, que sempre ho diem. Encara que a vegades tenim series com Adolescència, que no he posat aquí per cert, algunes les faran a faltar, però està bé la sèrie. Però Pluribus és la nova sèrie d'Alvin Gilligan, que va ser el creador de Breaking Bad, sobretot una de les series més conegudes de la història de la tele.
I després de Better Call Saul repeteix la protagonista d'aquesta segona, la Ria Seahorn, que és protagonista absoluta de la sèrie. És una sèrie que se centra en un personatge només, cosa que no es veu habitualment, tot el pesc recau sobre ella. És una sèrie que no puc dir massa a la trama perquè és que la sinopsi, ja ho deia, perquè ho parlava fa unes setmanes, que parlava de la dona, la mujer más infeliz del mundo quiere salvar el mundo, de la felicidad. Aquesta és la sinopsi. Hi ha moltes referències en molts clàssics del cinema, una vegada ja comences el primer episodi,
vas entenent una miqueta del que va a la sèrie, que pot ser tant una crítica a la intel·ligència artificial, ho pots veure així, també una crítica a les xarxes socials i a aquest mode de vida de todos tenemos que ser felices, també és una crítica a això, i el que veig sobretot és un creador i una persona i un artista darrere de la sèrie, que potser a les sèries costa més veure una figura creativa tant com al cinema, un director amb les seves idees, la seva manera de filmar,
i en aquest cas es veu clarament. Si vas veure Brikimbat o Béter Casau, veuràs que està aquest home darrere. Es nota moltíssim, des del muntatge fins a totes les seves imatges i, evidentment, la trama. Molta gent, poca, que critica la sèrie i diu que no passa res a la sèrie. Jo sempre parlo amb la Núria, això de la sèrie, que la gent potser està acostumada a la sèrie és modo TikTok. I potser una sèrie més normal, que se cueza a fuego lento, que ens presenta una història diferent, a la gent no li agrada tant,
però per mi és sens dubte una de les millors de l'any i a nivell d'estrenes... La cinquena, eh, per tu? Sí, la cinquena. I a nivell d'estrenes de noves és la segona, darrere de la que diré ara. Molt bé, doncs aquest és el 5 del top 5. Anem a la quarta.
Sí, la quarta és per mi la millor nova sèrie, nova sèrie que ens entenem per, seria minissèrie o primera temporada d'aquest 2025 i és TASC d'HBO, que HBO sempre ha defensat, que és la cadena que millor sèries fa, sí que és veritat que aquest any a nivell d'estrenes potser ha sigut més fluixet aquest 2025, però tot i això ens ha donat aquesta minissèrie, que per mi, bueno, minissèrie.
que al final s'ha convertit en drama, perquè es va presentar com a miniserie, però degut a l'èxit crític, sobretot, HBO ha decidit renovar-la per una segona temporada. Ui! Clar, avui en dia ja sempre ho parlem, això també, amb la Núria, que les sèries, mai se sap si seran miniseries o no, en aquest cas, renovada per una segona, jo tinc por, evidentment,
Veurem què passa, però el que sabem és que la primera temporada és espectacular, excel·lent, amb el Marc Rufalo com a protagonista, una sèrie que se centra en un cas típic, que podríem dir de crim i tal, però va per un altre costat la sèrie, no s'enfoca tant en el crim, s'enfoca més en els dos protagonistes, que és el policia de l'FBI, el Marc Rufalo, i el criminal, entre cometes, que ho és, però no és un criminal a l'uso, és una persona diferent amb la qual pots empatitzar,
és el gran poder d'aquesta sèrie, sobretot l'empatitzar amb els personatges, amb tots els personatges, i sobretot un missatge molt fort sobre el perdó, que està molt bé parlar de perdó quan tu no estàs involucrat en què passa, i això és una tontària, potser, però deixeu parlar aquesta sèrie, i sobretot me'n recordaré sempre per un monòleg final del Marc Rufalo, que té una escena com de 5 minuts, que se't queda gravat al cap, és un actor espectacular, que sempre deia que Marc Rufalo sembles...
Sempre fa papers de persona trista, sempre està trist, però és que ho fa molt bé, sent trist, i això potser no tots els actors ho poden dir. Ho poden fer. Doncs aquestes dues les tinc pendents, perquè no les he vist, les que venen ara sí. La tercera millor sèrie del 2025 per tu és Separacions.
Separacions, sí, la segona temporada. Aquí comencem amb noves temporades. En aquest cas, una sèrie que portava 3 anys d'espera, que mare meva. Sempre parlem d'això de les sèries, que la gent es desconnecta, normal. I en aquesta, amb lo rara que és, et superdesconnectes. O sigui, és que l'has de tornar a veure. Evidentment, sempre a favor de quan passen tants anys entre temporades, s'ha de veure una altra com la sèrie, perquè si no, és que no.
No te'n recordes. I no van mirar l'últim capítol perquè te situes de golpes. És com, bueno, però aquí què passa? No, perquè hi ha coses, referències que venen d'altres capítols. Totalment. O trames que t'han passat. Jo estic a favor sempre que les plataformes facin un resum. A Netflix, sobretot, ho fan, però són de dos minuts. Fes un resum de deu minuts, tampoc és tant d'una temporada, i tu ho veuràs i t'enteraràs més.
Però en aquest cas, parlant de la sèrie d'Apple TV, també és la segona de les 5 que tinc d'Apple. És una sèrie que quan va sortir el 2022 va pillar molt per sorpresa, perquè jo crec que després de Ted Lasso va ser la primera gran sèrie d'Apple que tant crítics com a audiència mireixin d'una manera més conjunta i descobreixin la plataforma.
I és una sèrie que és excel·lent en tots els sentits, des de a nivell cinematogràfic, que potser és la millor sèrie en aquest aspecte que tenim a l'actualitat, fins a una trama puzzle, que diríem que a mi les sèries aquestes de misteri, de preguntes, a mi m'encanten. Evidentment, si després tot es va solucionant d'una manera correcta, que això a moltes sèries els acaba passant, que es van fent una bola i acaben anant en lloc, la 1 Separación ho està fent molt bé, portem dues temporades, ja veurem com tira això,
i sobretot per un cast que, bueno, és un escàndol. El protagonista, l'Adam Scott, fa una de les millors actuacions dels últims anys, sens dubte, a televisió, i sobretot la coprotagonista, que potser la gent no la coneixia tant, que es diu Britt Lower, que ja aquest any va guanyar l'EMI a millor actriu, i està genial. És una gèria increïble, que parla de l'horror de les megacorporacions, de com tracten els seus empleats, i no deixa fer gràcia que la faci Apple, no? Al final que Apple és més de lo mismo.
Jo la vaig veure perquè me la vas recomanar tu, perquè ho vaig intentar, deia, no ho acabo de veure, i tu em vas dir, segueix, aguanta, aguanta. I la veritat és que em sembla una de les millors sèries que he vist en els darrers temps. Però la top 2, la que per tu és la top 2, per mi és la millor sèrie de la història del món mundial, és de Beard, i després entendreu perquè per ell no és la millor.
Doncs sí, la quarta temporada de la sèrie d'aquesta Disney, que és de la cadena FX, i que per molta gent ja The Bear des de la tercera temporada ja no és la sèrie que era, molts crítics diuen que ja està baixant molt el nivell, s'equivoquen. The Bear per mi és una de les millors sèries, o sigui, estem parlant d'època post-Covid, d'aquesta nova dècada, per mi...
és una sèrie que defineix la televisió. Però és una sèrie que sí que és veritat que a nivell de muntatge, de direcció, potser és més novedosa d'aquests temps, però a nivell de sèrie, com a sèrie, sèrie, el cor que té, jo crec que és més sèrie de fa uns anys més antiga, podríem dir, no? Tant l'emoció que té amb els personatges, una sèrie més petitona a nivell d'història, però que dona molt fort. Quan te pega, te da molt fort. Té una emoció molt aconseguida,
Té el Jeremy Allen White, evidentment, que li ha donat aquest salt també al cinema per ser una estrella a Hollywood, que a mi sempre ho dic, molts dels actors que coneixem es fan famosos a través de les sèries, més avui en dia, que les sèries són tan importants. I una quarta temporada, parlant de la que ha sortit aquest any, que per mi la tercera potser va ser la més fluixa, sent boníssima, però la quarta un altre cop recupera el nivell
sobretot amb aquest personatge que veiem aquí, Jamie Lee Curtis, que cada cop és més important i té unes escenes brutals, i una sèrie que segueix parlant del trauma, de les ferides del passat, que podem tirar cap endavant, tot i que costi molt. Si ellos lo hacen, los versatos, nosaltres també podem, perquè m'anava bé com està aquesta família.
És una sèrie meravellosa que potser ha perdut aquesta ansietat boja que tenien les dues primeres, però no perquè la sèrie no va d'això. Jo crec que la sèrie va d'aquesta ansietat a la cuina i és una part de la sèrie. Jo crec que la sèrie no va d'això, va de la història d'aquesta família, d'aquest personatge principal, i d'arreglar d'alguna manera la seva vida. La cuina és una cosa secundària, que també és molt important, evidentment, però jo crec que és més l'altre. Jo deia que la primera sèrie al top...
quan pel Víctor no pot ser de Beard perquè ja sabeu que és un friqui d'Star Wars, etcètera, etcètera. I clar, la número 1 per ell és Andor. Sí, la segona temporada d'Andor. Jo sóc molt friqui de Star Wars, però mai havia posat, crec, una sèrie Star Wars al top 5 a la meva vida. Però és que això és una cosa que no es pot explicar.
Jo soc un soci, tinc el carnet de soci de la sèrie d'Andor, perquè és que per mi la segona temporada directament... La primera era molt bona, però la segona és una hora mestra. Per mi és un deu absolut. Una sèrie que recorda els fonaments principals de Star Wars, que és la crítica al feixisme, que és la crítica a una cosa que estem veient molt actual, tant als Estats Units com arreu del món, i Andor no té por a parlar d'això, no té por de parlar de genocidis, de governs d'extrema dreta...
de veure com aquests governs feixistes actuen i aconsegueixen arribar al poder, i que això ho faci Disney, no em deixa de sorprendre, la veritat. És que no sé com ha passat. Vull dir, una sèrie que ha costat més de 500 milions d'euros. Me n'alegro que a vegades l'arte triunfa.
Clar, malgrat tot. Malgrat tot, sí. Hem de deixar-ho aquí. Jacint, Víctor, moltíssimes gràcies per la secció d'avui i per tot aquest 2025 de cinema i sèries i per haver-nos acompanyat. Que mireu moltes coses i molt bones. Per cert, perdó, task. Jo em quedo amb task. Molt bé, sí que m'agrada.
No l'he vista, l'he de veure. Són dos contra uno i, a més a més, dues persones amb molt criteri. Moltíssimes gràcies. Ens veiem. Bones festes i bona endavant. Igualment. I amb això acabem l'edició d'avui del Rubí al dia. Demà a les 8 tornem.
Fins demà!