Rubí al dia amb Belén Tierno. Les 11 i 8 minuts entrem a la recta final del Rubí al dia. Avui tenim un programa molt especial perquè tenim públic, tenim el públic de tercer de l'escola Montessori i tenim també uns convidats molt especials a la taula. Són alumnes de
tercer de l'Escola Montessori, que ens explicarà en el seu projecte dels periodistes. També entrevistarem a dos quarts d'onze, dos quarts de dotze, perdó, la Pilar Rodríguez del Departament de Comerç de l'Ajuntament, que ens explicarà les novetats de la campanya de Nadal d'enguany i ens anunciarà un nou regal per Rubí. Es diu Regala Rubí. I finalment, entrevistarem també el portaveu dels comerciants de la ciutat, Miquel Ortuño, que ens parlarà de la campanya nadalenca. Avui...
en públic i amb els que esteu també des de casa, comencem a preparar el Nadal. Estem en temps de descompte.
Els nens i nenes de tercer de l'escola Montessori, la classe dels periodistes, ha vingut a explicar-nos el seu projecte. Saludem la Mia. Molt bon dia, Mia. Hola. Has de parlar una mica més fort, eh? Bon dia. Ara sí, ara sí. Aquests periodistes tenen avui una mica de vergonya, però sou que se'ls passa. També ens acompanya la Gésia. Hola. Hola, bona tarda. I l'Ian. Hola. I finalment el Jaret.
Hola, bon dia. Bé, amb tots ells parlarem d'aquest projecte que està en final a la seva escola. De fet, ja porten una estona aquí els estudis de Ràdio Rubí, han pogut conèixer una mica les instal·lacions. No és el primer mitjà de comunicació al que van, perquè ells ja han anat a una tele, perquè, com deien, són...
experts periodistes. I amb ells parlarem d'aquest projecte que han fet a l'escola. De fet, a la vostra escola us heu fet una gran pregunta, que és com puc canviar el món. Sí? Sí. Com podem millorar el món. Com podem millorar el món. Sí, aquesta, aquesta.
Aquesta. Però aquesta pregunta se l'ha fet tothom de totes les classes. Sí, tota l'escola serà feta i cada classe té un nom important com de natura...
I altres coses més. I cadascú, cada classe i cada curs, ha pensat de quina manera pot millorar el món. I vosaltres heu pensat que la manera de millorar el món és fent de periodistes? Sí, perquè hem notat que els periodistes, si no estiguessin els periodistes, no sabríem res ni el que està passant al món. No sabríem sobre la guerra de Gaza o de Rússia.
Bueno, bueno, aviam. No sabríem res. Sí. Les xarxes socials, suposo que les coneixeu. Sí. Hi ha molta gent que explica coses a les xarxes socials. Sí, però a vegades la gent no diu la veritat, sinó que diuen una altra cosa al contrari. O sigui, hem estudiat que a vegades la gent diu com la seva opinió. Mhm.
O la seva veritat. O sigui, per exemple, si el president d'Israel estigués parlant aquí en directe, doncs diria... Gaza ens va atacar primer i nosaltres ens hi vam tornar.
Ja, perquè a vegades no diuen la veritat i volen la victòria per ells. I això no diuen la realitat. O sigui, dèiem, cadascú té la seva veritat. Ara anem a això de la veritat. Què és el que heu après? Perquè heu après que és una notícia, que és una entrevista. Qui m'ho explica? El Jared, per exemple, que no ha parlat encara. Jared, tu em saps explicar què és una notícia? Una notícia és com...
Una informació que es dona per explicar el que ha passat. I les notícies tenen parts, no? Sí. Sabeu quines parts solen tenir les notícies? Quines? Haurien de tenir primer la part de presentar, després la part d'explicar la notícia i després la part final.
Molt bé. I ara que acabeu de fer una visita a la ràdio, us han explicat... Què més us han explicat sobre les notícies? Què més s'ha de tenir una notícia? Que hi ha notícies que els periodistes escollien fer-les i també que hi ha notícies que segur que estaven passant i la tercera part de la notícia és que és imprevist. Ahà, notícies imprevistes, eh?
I us han parlat de les preguntes de les notícies? Les preguntes de les notícies. Mireu, us ho explico jo. Les notícies han de respondre sempre a cinc preguntes. Sí. Que són què, qui, on, per què, quan i per què. És a dir, què ha passat, qui ha fet aquesta cosa, on ha passat...
i, com deies, per què ha passat. Us recomano que a partir d'ara, ara que ja sabeu més coses de les notícies, ho busqueu, perquè a totes les notícies es pot trobar aquestes 5, li diem 5 B dobles, perquè les preguntes són en anglès. What, when, etcètera, etcètera.
Doncs, a banda d'això, vosaltres heu treballat el periodisme, o la feina periodística, l'entrevista, la notícia, a diferents matèries, és a dir, a castellà i català, per lògica, però a quines més matèries? Bueno, el que hem fet és separar-nos per grups i cada grup s'ha especialitzat en un tema diferent. I hem començat a gravar i cadascú ha explicat el seu.
Bueno, abans d'això havíem fet unes entrevistes, però no entrevistes a altres persones, sinó a les del col·le, i així vam practicar, buscar informació i tot això, i d'ahir vam gravar. Però, per exemple, vosaltres no heu decorat la vostra classe o l'entrada de la vostra classe? Sí, sí.
Com heu decorat la classe, Mia? Que ens ho expliqui la Mia, que no ha parlat. Doncs la porta, que té un fons blau, doncs cada grup ha fet cada part de la porta. El meu grup ha fet la tele de la porta. Heu posat una tele, per exemple, no? Perquè va de periodistes. Estem fent un programa de televisió que es diu Ulls al món,
I el teu grup ha fet la tele. Sí, per exemple, el meu grup ha fet un diari, perquè també hem treballat bastant el tema dels diaris, de quines tres coses feien els periodistes. Hem vist que eren els diaris, la tele i la ràdio.
I el vostre grup, el de la Géssia i el del Jared, què heu treballat? O sou d'algun dels grups? Em refereixo per la porta, eh? Perquè jo us he preguntat, a castellà i a català, heu treballat, per exemple, per escriure les notícies, lògicament.
S'ha d'escriure molt bé en castellà o en català, però em sembla que educació artística és on heu fet aquests dissenys de la porta. Sí, són del mateix grup. Ah, d'acord. Tots dos diaris. I tu, Gésia? La meva no és del meu grup. La meva té un altre grup. Per tant, el teu grup què ha dibuixat? Aviam si el seu grup des de fora l'ajuda...
Tenim a l'altra banda de la peixera els companys de classe. Potser algú se'n recorda, ara que la Géssia no se'n recorda. Ah, sí, jo me'n recordo. Digues. El seu grup va fer el megàfon d'on surt les paraules boniques que va fer altre grup. Només que paraules boniques surten paraules de com cuidar el món. Sí, sí. I paraules importants
Per a tots, així, que jo crec que seria molt bo que els nois i noies que passin per allà, ells veuen que nosaltres volem un món millor, que no els tractem malament, que no els diem coses que no toquen, perquè primer, abans de dir-ho, deus plantejar-te'n
i dir-te a mi m'agradaria que m'ho fegin, a mi m'agradaria que m'ho diguesin,
Déu-n'hi-do, eh? Aquesta pregunta és molt important. Com jo reacciono. Perquè si a ti no t'agrada això, pensa en l'altra persona. Perquè això també està en un grup que es diu el racisme. I... a l'escola va venir un noi que era de la... que treballava de universitat. Mm-hm.
I se diu... Abdulai. I us va parlar del racisme, dels insults racistes i de què? I de la discriminació. Sí, vam fer unes preguntes, vam fer unes preguntes, vam estar a diferents classes escoltant-ho...
i sobretot li van fer preguntes a aquell grup. No hi ha ningú aquí d'aquest grup, però... Però això és fer de periodista, precisament. Escoltar alguna cosa que t'explica algú i convertir-ho en una notícia, en un programa, etcètera, etcètera. Expliqueu-me què treballa cadascun dels vostres grups. El meu grup és la informació falsa. Oh! Les fake news. Sí. Sí.
I què esteu fent amb les fake news? Hem fet un cartell i el que hem pensat és fer un cartell, anar pel carrer i no sé parlar, les persones que estan ahir, nosaltres podem dir, perquè no cometen un greu error, de dir aquesta aplicació, tal, tal, aquesta aplicació te fa veure...
si és veritat o mentira aquest vídeo, perquè jo tinc un exemple que és molt dolent. Explica'ns. Que seria si una persona, no ho sé, d'Estats Units, les diu que Israel va atacar a Espanya. Imagina't, tota la gent se'n va d'Espanya. O sigui, de cada poble, de cada ciutat, de tot.
I a Espanya queda res. Nada. Solo quedan les cases i tot això. Així que si això lo publiques o fas una altra cosa que estigui malament,
Això, si tu lo fas per ganar likes, que se suscriben i això, no. Jo te dic que així no arribes a res. A res. Te humillan, te deixen comentaris molt lleig.
Perquè primer he de plantejar si a ti t'agrada. A ti t'agrada que te diuen coses que són mentira i que són molt fortes. Però, Géssia, tu sabries, quan veus una cosa a les xarxes socials, tu saps veure si és veritat o mentida? Perquè és difícil, eh?
A vegades, a vegades jo dic, això no crec que sigui de veritat, perquè hi ha coses que per una aplicació les posen o diuen coses de mentida. És a dir, hi ha coses que tu ja veus que podrien ser mentides. Per tant, què pots fer per buscar una altra informació, no?
Sí, jo dic la meva opinió, però jo això, jo no em meto, perquè no deixo ningú un comentari. I sobretot no t'ho creus, no? Sí, o sigui, no tot me lo crec, no tot. Molt ben dit. Mia, i en el teu cas, el vostre grup, què està treballant? Doncs el meu grup és la Xiales Tecnologies.
que jo utilitzo les tecnologies quan els meus pares em deixen. Déu-n'hi-do quins temes heu triat, eh? Són temes importants. I hem fet una entrevista al Derek, que és un nen de sisè, i...
Doncs estem treballant sobre... Els de 6C fan servir més les tecnologies que vosaltres, oi? Sí, perquè ells tenen portàtil, però són per coses com matemàtiques i així, però no els feien servir per enganxar-se els vídeos. Però mòbil potser sí que tenen, no, Mia? Sí. I això enganxa més, no?
Sí. Vosaltres esteu treballant l'addicció? Sí, l'addicció a les tecnologies. I què? Encara no heu acabat la feina, però quines intuïcions teniu? Què és el que us sembla que passa? Doncs... És fàcil convertir-se en addicta a la tecnologia?
Doncs... Sí i no. Sí i no. Sí. Sí. En tu grup és com si evita això, no? Estaria bé si vosaltres feu un cartell i lo diguessis o lo grabessis. Algo així. Jo crec. És la meva opinió. Sí, com...
Com posar de portada no a l'addicció a les tecnologies i posar coses que no podem fer i unes altres que sí podem fer, com utilitzar-les en temps limitat o per estudiar... O podríeu posar les xarxes socials. Ja. Perquè quan ells les mirin, les xarxes socials...
Diguin, ah, diguin, ah, yo no lo sabía esto. Ja, és que a vegades la gent fa com si no sap això i de debò que... La Gésia segueix buscant els de les notícies falses i els que creuen o els que es fan que no saben les coses. Digues, digues, Mia.
Doncs que sobre l'equip de la Iglesia, a mi, quan jugo a la tablet, sempre surt un anunci de temes que és una tablet, que jo sé que és mentida perquè...
Com només clica l'anunciet, va anar portant paquets, una taó. Si no sabran on vius, no? Sí, si vius ahir, si ja tens temo per molt temps, ja sabran on vius. I si pedigés també moltes coses, ja s'acostumaran.
Però si no, com ho saben? Bona pregunta la que et fas. Em sembla que el nostre tècnic ens pot ensenyar la vostra porta de la classe. Aquesta és la nostra porta i hem enganxat fotos nostres de cada cosa que passa en el món. Jo, per exemple, jo m'he posat un huracà, una cosa així, un tornado que estava per aquí la meva foto,
I un altre s'han posat com de notícies, així. Som periodistes, diu, eh, la porta, eh? I el megàfon. Em falta, per saber, el projecte en què estan treballant l'Ian i el Jared, que és el mateix, no? Sou del mateix grup. Què esteu treballant vosaltres?
Nosaltres estem treballant els mals hàbits. Els què? Els mals hàbits. Jolín, però quins temes heu triat? Són difícils, eh? Sí, és que sóc la tercera. I estem fent molt l'alimentació saludable, hem estudiat que mals hàbits és una paraula molt general, poden haver-hi molts mals hàbits,
Per exemple... El sucre? El sucre és... Però deixem parlar el Jared, que no ha parlat molt. Jo, no ha parlat molt. Aviam, si te'n recordes d'alguns hàbits dolents que esteu treballant a classe. Hàbits dolents és com no rentar-se les dents. Fatal. No rentar-se les mans, també. No fer esport. Mhm.
Seguim amb el Jared. Algun més, recordes? El tabaquisme. El senderisme. Poteix que ho digui, que no l'hem sentit. Va, que potser necessita que li deixem una mica més de temps per pensar-ho, oi, Jared? Menjar poc saludable. Menjar poc saludable.
Molt bé. I no me'n recordo més. No te'n recordes més. Bueno, no està malament els que heu dit. Escolteu, avui heu vingut a la ràdio, un altre dia em sembla que vau anar a una tele. Sí, a Canal d'Oreus. Més o menys aneu aprenent de com es fa aquesta feina de periodistes. Sí, nosaltres ens hem centrat més en la televisió, però com que els de la ràdio també són periodistes,
també hem vingut a veure com ho feu vosaltres, a diferència de com ho fan els que treballen a la televisió. I què heu après avui? Avui i a l'escola? Hem après les tres maneres.
Les tres maneres que deies abans de les notícies, eh? Quines més coses? També els periodistes. Quins periodistes, per exemple, nosaltres, si no haguéssim vingut aquí, no sabíem res de tècnic de so, o de la sala de controls, o de... Moltes coses. O de que... Uf.
Se t'ha oblidat ara. T'ajudo? Si em dones una pista, potser t'ajudo. Potser et puc ajudar. Doncs, si no n'hauríem sapigut tampoc, que es feia des d'una tauleta. Jo pensava que eren diferents taules alineades amb una petita paret de cristal i parlar així amb el micrófon aquest.
Home, ara... Ara heu après molt d'aquesta part. I vosaltres esteu preparant un programa. Sí, un programa. De tele, de ràdio, de què serà? No, de tele, de tele. Ja t'he dit que és dius del món. Sí. Que és com...
Els ulls del món ho hem de treure perquè nosaltres veiem, però per les notícies i tot això, nosaltres veiem l'InfoK, que tens i tal, tal.
I a partir d'aquí fareu el vostre informatiu? Serà un programa informatiu, entenc, eh? Quan el presentareu? Sí, també ens hem centrat bastant en les teles locals. Hem vist la diferència entre la tele local i una tele com TV3, que és tele que no... d'això.
Per exemple, TV3... Per ser periodista s'ha de ser molt específic, eh? No es pot dir això. Segur que hi ha una paraula que ho explica. TV3... És més gran, no? És com... Si jo vull cobrir les notícies a Rubí, o si jo vull veure les notícies...
de Rubí, doncs hauré d'escoltar més Ràdio Rubí que TV3. Perquè TV3... Parla de moltes altres ciutats, no? De tota Catalunya. I TV3... I no parla d'una sola cosa. Clar.
I ara, que és Ràdio Rubí, ara, en Ràdio Rubí, podem... Poder... Bueno... Saber coses de la ciutat, no? Per exemple, quan vam anar a Canal Reus, vam veure que era una tele local... Que parlava de Reus. Que parlava de Reus. I que, per exemple, no parlaria de les Terres de l'Ebre. Però, per exemple, TV3 sí que parlaria de les Terres de l'Ebre.
Bé, però això vol dir que es poden fer les dues coses, no? Si vull saber coses de la meva ciutat, miro un mitjà de la meva ciutat, però com també he vist que a Catalunya, a Espanya hi ha el món, doncs també puc mirar altres mitjans de comunicació. No m'heu explicat... M'heu explicat com es diu el programa...
que entenc que l'esteu fent per parts, és a dir, que cada grup presentarà la seva part del programa. I això ho presentareu davant dels pares i de les famílies. I quan està previst això? Final de curs? No ho sabeu. No ho sabeu encara.
Però com porteu el programa? El teniu enllastit? Bueno, sí, el bordem bastant bé. Jo crec que a mitjanes del segon trimestre o a finals del segon trimestre ja el presentarem. Aviam què diuen les mestres. Com va de preparat? Aviam què... Què diuen? Que no està tan preparat, eh? Dedueixo. Sabeu que un programa de ràdio sembla...
Això ho pensàveu abans d'anar a la tele de Reus o aquí, que un programa de ràdio, de cop, doncs es fa així com... Normal. Presento, porto uns convidats i els faig unes quantes preguntes. Sí, a vegades... Heu après que això no és tan fàcil, no? No és tan fàcil. Per exemple, els convidats han d'acceptar, tu també has de poder... S'han de passar moltes coses. Sí.
necessito tota la documentació que m'ha enviat la vostra tutora del que feu per saber què preguntar-vos necessito un guió on tingui les meves preguntes per saber què us preguntaré no us preguntaré qualsevol tonteria i després la posada en marxa i després espereu que busco encara una qüestió més
Si és un programa de ràdio, tindrem una escaleta, perquè abans ja heu conegut la part tècnica, perquè el José i jo no ens parlem. És a dir, el José i jo no ens podem parlar, perquè jo estic en directe i estic parlant tota l'estona, per tant, tinc una escaleta, que és un guió que seguim els dos.
En algun moment puntual ens podem parlar, però tots dos sabem què toca en cada moment, quan toca posar una música, quan entraran uns convidats... Això encara us falta. Però diu la mestra que cap al gener ja tindreu el programa. Sí, perquè a meitat de curs jo crec que estarem preparats, menys o menys, ja sabrem més coses i crec que a final de curs ho farem així.
Escolteu, jo crec que esteu molt ben preparats, ja. Només heu d'assejar una mica. Hem d'acabar, però si us vull preguntar, perquè segur que ara que sabeu més de les notícies, potser mireu les notícies a casa, o li dieu als pares, tu saps que no totes les notícies són veritat? Això us ha passat? Ara teniu una relació diferent amb els mitjans de comunicació, ara que coneixeu una mica més?
Per exemple, la Gèssia, que és la crítica del grup, que sap que hi ha les fake news, ara ja les saps veure, no? Sí, hem gravat, no només en la nostra classe, hem gravat en altres classes, en primer i crec que també en segon, en la classe del bosc, en les gotes viatgeres i no sé qui més, però...
Sí. Hi ha alguna relació diferent, per dir-ho d'alguna manera, amb els metges de comunicació? O algú que digui, mira, jo ara miro les notícies i abans no les mirava, perquè pensava que eren un rotllo. Jo, a mi m'ha passat, perquè jo pensava que era un rotllo que a mi no m'agradava. I ara les mires. Sí, bueno, no les miro, sinó que no les miro perquè no sé com s'aposa i això...
Però si les estan mirant a casa no et sembla malament. Sí, o sigui, a vegades que vaig a la casa del meu tiet, ahir veig les notícies, veig intonacions, o sigui, tsunamis, coses així, coses que estan en guerra, moltes coses. Potser a vegades puc veure les notícies que m'interessin, no? Sí. Per exemple, un Barça-Madrid, doncs a mi, personalment, m'interessaria molt...
Però això no seria la notícia, això és el partit. La notícia és el que després expliquen, no? La notícia seria com... Però a tu et sembla que un Barça-Madrid és un tema noticiós. O sigui, podem veure per...
Podem veure les notícies que a nosaltres ens interessen. Per exemple, la guerra de gasa, doncs si ja em porto quatre dies mirant-ho tot, doncs potser no m'interessa tant. Ja, perquè tu ja estàs alerta i tot això ja estàs avisat del que ha passat.
Molt bé, doncs, nois i noies, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i per haver-nos representat també a la classe de tercer. De res. Que seguiu, que continueu amb aquest projecte i, qui sap, potser d'aquí uns mesos ens veniu a fer el programa, no? Sí, a veure si un dia venim i ja lo tenim tot muntat. Muchísimas gracias. Sí, sí.
Moltes gràcies. I podem mostrar-te el nostre programa. Clar.
M'encantarà veure el vostre programa. És la competència, eh? És la competència. La competència de? La competència al nostre programa. Té sentit i té lògica. Té lògica, té lògica. Moltíssimes gràcies als quatre. Fins un altre dia. Que passeu bones vacances, que ja està a punt les vacances. Igualment. Que teniu molts regals. I ho teniu contadíssim. Doncs que us ho passeu molt bé per les festes de Nadal i que treballeu molt a la tornada, d'acord?
Això per mi és molt important i estic agafant informació i moltes gràcies per tot.
i per coses que jo ni sabia. L'he après ara. Sabeu que és una cosa molt important als mitjans de comunicació? El temps. I ens hem passat de temps. I ara tenim una convidada que també li hem de preguntar moltes coses. Per tant, us em plaço a venir un altre dia. Heu sentit això? Sí. Això vol dir que hem de sortir corrents. Moltes gràcies. Moltes gràcies a tu.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a pell de cama.
Últim partit del 2025 per a la Unió Esportiva Rubí. S'acomiada de l'any davant d'un històric com és el Prat. Cita per avisar-te tarda i que podran seguir a l'emissora municipal. Ens posarem en marxa quan passin 10 minuts de les 5. Us hi esperem.
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de servei.
El que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí. La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
El Nadal és una de les èpoques de compres per excel·lència, compres pels àpats, per decorar la casa, regals. Rubí Comerç, l'àrea de comerç del Consistori, treballa perquè, durant aquestes dates, els rubinencs es quedin a casa també per comprar. Per parlar de la campanya de Nadal tenim amb nosaltres la Pilar Rodríguez, que és tècnica.
de Comerç de l'Ajuntament de Rubí. Pilar, molt bon dia, benvinguda. Bon dia. Gràcies perquè físicament esteu treballant en aquesta campanya aquests dies. Dèiem, hi ha un munt d'activitats. La intenció definitivament és incentivar la compra a la pròpia ciutat, perquè a Rubí tenim de tot, tenim moltes coses, i per tant això és positiu, donat que és una època de compres, que es facin a casa, no? I això és positiu per tothom.
La idea és generar espais a la ciutat que siguin de passeig, de consum cultural, perquè aquí només hi ha comerç, hi ha cultura, que té un pes molt gran en la programació, amb totes les activitats que fan el celler...
a l'Ajuntament, i llavors és com generar un espai al centre, en sentit ampli de la ciutat, perquè la gent passegi amb els nens, amb els adults també, i llavors en aquest passeig hi hagi també acte de compra.
De fet, només cal anar a determinades hores, passar per la ciutat, per veure que aquestes dates són dates d'això, de passejar, de portar els nens a fer activitats, també de fer alguna compra, etcètera, etcètera. Tot el tema dels vals de compra, el Rubí Subal, funciona cada any molt bé i és una forma...
diríem que força enginyosa, d'ajudar els comerciants, però també aquells que han de fer una compra, dèiem abans, són compres de... poden ser regals, però és que també és moltes vegades preparar-se pels àpats, per decorar la casa, aquell detall que falta... Per tant, que trobis tot, tot allò que puguis necessitar.
La veritat és que el Rubí Subal és a nivell comercial, és l'estrella total de la campanya de Nadal. A més, aquest any l'Ajuntament ha posat gairebé el doble de diners que l'any passat. Vull dir que això també...
S'ha notat i cada vegada hi ha més establiments adherits, però sí, sí, és un èxit rotundo des del primer dia. Al principi estàvem una mica... Això va ser el 2020 i, ostres, no? I la veritat és que funciona força bé.
Home, s'acsaureixen, es posen a la venda en dues ocasions, em sembla, durant les festes nadalenques, i s'acsaureixen de forma immediata. I al final és una cosa que fem tots, amb més possibilitats, menys possibilitats, però fer algun detallet o augmentar les nostres compres durant el Nadal és una cosa que fem.
que fem tots i totes, i aquests vals permeten això, permeten fer-ho en la mesura del que tu vulguis. Et pots gastar moltíssim o poquíssim, o una quantitat determinada, no?
Diguéssim que en el directori de comerços que hi ha al Rubí Subal hi ha una mica de tot. Hi ha regal, hi ha alimentació, perquè la cistella de la compra per Nadal és molt important. Hi ha parades de mercat, hi ha una mica de tot. Aquests dies que tenim ja la Fira de Nadal instal·lada també és un altre incentiu.
no sempre vas a comprar, o no sempre compres moltíssim, potser només vas a comprar un ram per decorar casa teva, però passeixes, fas ciutat, et relaciones... Al final és allò que deies tu, no? És una experiència de comprar. És una experiència de compra a cel obert, no?
I, a més, la ciutat està molt bonica perquè està molt engalanada i hi ha moltíssima llum, i això també acompanya molt. I la Fira de Nadal és el pol, diguéssim, de la zona sud, una mica, al costat de l'estació, per fer aquest itinerari no dibuixat, però que sí, és un itinerari emocional. Jo crec que tothom té bastant clar l'itinerari.
O cadascú fa seu l'itinerari, no? No té gaire pèrdua, no? Al final, és la ciutat dels seu minuts, no? Doncs en cinco minutos. A banda de tot això, ja sabeu que tenim els espectacles dels Malquiades, el trenet dels comerciants, una altra cosa que triomfa sempre, el cap de setmana, a més a més, el Tió... Però, a més a més, si tot això no fos suficient, us heu inventat una cosa nova que...
s'estrena precisament per les dates nadalenques, tot i que no és una cosa exclusiva del Nadal. Es diu Regala Rubí. Explica'ns, és una capsa, podríem dir, d'experiències, no? No ben bé. O no només, no? Pot ser experiències, però també més coses. És un combinat. No sé si heu vist algun opi com aquest a la ciutat, sense cap més explicació. Sí, Regala Rubí. Regala Rubí.
Doncs el regal a Rubí és una... O sigui, en realitat, és una targeta regal, que té dues versions. Una targeta... Una versió digital, que fas en versió digital, una mica com els vals de consum. És descarrega i després tu pots anar a vescanviar en els comerços.
I després té aquesta versió més emocional, que és una capsa, que dius, aquí dintre què hi ha? Hi ha un directori dels comerços on pots anar a canviar. És simplement per donar-li a aquesta campanya de fidelització una eina, un recurs, per no fer-ho només digital, que sempre...
Parlem, per exemple, de la bretxa digital, hi ha gent que no està encara com molt en el món digital, llavors això et permet fer aquest regal. I és una capsa. I és una capsa. Clar, això ho pots embolicar i...
El destinatari obre una capsa que conté la possibilitat de gastar, em sembla que són o 30 o 60 euros, els vals són de 30 o de 60 euros, i tu pots vas canviar per, jo deia, no només experiències, perquè entenc que els comerços on es pot vas canviar són diversos. Posa'ns exemples perquè la gent es faci una idea.
Mira, ara tenim adherits en aquesta... Haig de dir que aquest projecte, que és un projecte nou, està subvencionat per la Diputació de Barcelona i ho hem fet en col·laboració amb Comerç Rubí, que és l'associació de comerciants més gran de la ciutat. És una prova pilot, per tant, a veure si funciona i després valorarem.
Ara mateix hi ha 59 establiments adherits i 33 punts de venda. 33 punts on la gent pot anar a comprar aquesta capseta. La resta són adherits, o sigui, són per haver-se canviat, però no són punt de venda. Més o menys, eh? Tenim des de roba, roba, electrodomèstics, temes de salut, d'estètica...
de restauració, no gaire, però també hi ha restauració, equipament a la persona, en fi, tenim una mica de tot, diguéssim. Home, 59 comerços. Està força bé. I jo estic pensant en els que han de regalar, que tots ens hem trobat en aquesta...
i dius no sé què regalar, tots tenim de tot. Per tant, jo crec que aquest tipus de capses que la gent segur que s'està fent a la idea, perquè hi ha grans marques que les tenen, acaben funcionant, pot ser la solució. Jo estic pensant en gent que aquest cap de setmana, per exemple, vagi a passejar per Rubí i trobi això i li doneu la solució al seu problema. Ostres, no sabia què regalar,
això és un bon regal, i després la persona s'ho es canvia per allò que prefereix. A lo millor prefereix una roba, o a lo millor prefereix anar a la perruqueria per fer-se un canvi de look. Aquesta és la idea. O sigui que prova pilot, però segurament té pinta de ser força interessant. I el que dèiem, no només per Nadal, això es pot estendre a d'altres èpoques de l'any, no? D'entrada està previst, perquè darrere hi ha una plataforma de...
una plataforma digital, està previst fins al 30 de març. I una vegada arribi al final d'aquesta campanya, valorarem. Tant de bo, o sigui, tant de bo continuï, tant de bo puguin adherir-se a altres comerços, que potser que no estiguin associats, però això és massa aviat per parlar. Avui teníem previst parlar amb tu, parlar...
amb el Departament de Comerç de l'Ajuntament, però també parlar amb els comerciants. El que passa és que se'ns havia anat una mica el temps, però jo crec que podem connectar, ni que sigui dos minuts, amb el Miquel Ortuño, precisament de l'associació de comerciants més important de la ciutat, perquè dèiem, aquesta és una època comercial, sé que aneu tots de bòlit, els tècnics, i també per descomptat els comerciants, però...
crec que paga la pena poder parlar públicament i que la gent que està a casa sàpiga que pràcticament tot el que necessita o que puguin necessitar aquestes festes ho trobarà a la ciutat. I si, a més a més, t'atenen gent de la teva ciutat, que potser coneix els teus gustos, que fins i tot et coneix...
Sempre li posarà més carinyo per la importància de seguir fomentant aquest comerç de proximitat i sobretot en aquestes dates. El que dèiem, de vegades no acabes comprant o compres una cosa però passeges, tens aquesta experiència i et relaciones amb...
amb la teva ciutat. Pilar, deixem que tornis a la feina, perquè, dèiem, físicament està tot l'equip desplegat fent aquesta feina i repartint aquestes queixes del regal a Rubí, que espero que triomfin, i ens tornem a veure a partir del març, perquè, mira, jo crec que això funcionarà molt bé. Com a compradora, que es troba moltes vegades amb aquest problema, crec que resoldrem
la necessitat de moltes persones.
Això ho esperem. Moltes gràcies. Et deixem. Bon Nadal a tothom. Que tingueu molt bon Nadal i que pugueu descansar també. Estem intentant contactar amb el Miguel Ortuño, que dèiem també volem que ens expliqui la campanya de Nadal o la campanya de comerç que faran els comerciants. Ja sabeu que habitualment els comerciants de la ciutat tenen tota una sèrie...
d'activitats de dinamització. Aquest cap de setmana torna bé activitats al carrer, per tant, us recomanem que gaudiu de la ciutat i que, doncs això, que practiqueu la cobra rubinenca.
Fins demà!
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
T'espero, la vida i l'esperança. Diu si pot tornar ja cap a casa. M'ho penso, que tot s'oblida, tot aquest espectacle. Esperant que riguis d'una vegada. No, no soc feliç al teu costat.
Podia viure sense tu, però m'adono que no vull. Porto massa temps que ens ha de demanar ballar-me. He matat les papallones acostant-me per voler tocar-les. I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima cagar la vida.
A cagar la vida.
Quatre minuts perquè siguin les dotze. Heu reconegut els Figaflauas, un dels grups que van passar per la festa major de la nostra ciutat. I és que encara que no us sembli, a l'hivern també hi ha festivals. Per exemple, el Festivern 2025 es fa a València, concretament a les tavernes de Valldigna,
Els dies 29 del 29 de desembre, el 31 de desembre, és una fórmula alternativa de celebrar el Nadal sense família, potser amb amics i gaudin de la música. El Festival 2025, que entre altres coses, tindrà com a protagonistes els figaflaues, però també a la fúmica, la fúmiga...
detiets, buots, boicot, doctor Prats, un munt de grups que actuen, com dèiem, a les savernes de Valldigna, a València, per un preu de 43 euros i tota aquesta gent els dies 29, 30 i 31 de desembre. Aquesta pot ser una proposta si preferiu passar aquests dies o el cap d'any fora de...
les celebracions tradicionals i els àpats tradicionals, amb aquest festival, el Festivern 2025, on actuen, com deia, entre d'altres, els Figaflaues.
He matat les papallones acostant-me per voler tocar-les. I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima, a cagar la via, a cagar la via. Ronyoneres amunt, Don Chugorri cantem aquí a la fresca.
Som la Coca-Cola i els mentos. Calipso, fugi un acte amb el mento. Sempre surt la teva cara quan d'altre coso m'alimento. Estic ferit i tu ets la medicina. Com un gat amb l'épula ferit. I tu quina llengua que tens i la cara i la tens, que bonic quan t'acaba.
Amb el bon rotllo dels figaflaues, posem punt i final aquest Rubí al dia d'avui. Ja sabeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez i la informació i tota la resta, la tertúlia, les entrevistes fins les 12 del migdia.
O no.