Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són nou els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que iniciem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació de la ciutat durant dues hores, fins que arriba el primer relleu de pesantadores a les 10.
I és la Belén Tierno qui fa la tertúlia que acabeu de sentir just abans de la informació actualitzada del bollatí horari. I ara comença aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai d'avui divendres, 28 de novembre de 2025.
I avui al programa us parlarem d'una banda, d'una activitat que es fa aquest diumenge i que està inclosa dins del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Serà aquest diumenge al matí i serà una d'elles, que n'hi ha moltes. Ja han començat aquestes activitats i encara duraran, perquè és el dia 3 quan es comemora aquesta efemèride. Ens acompanyaran avui a l'estudi l'Anna Mosset, que és membre de Círculo Libre, ja sabeu...
Aquestes dones que trobem a faltar aquí al Rubí al dia i que ens feien una tertúlia. Una mujer t'imna d'admirar. Totalmente, totes, eh? I algunes fins i tot han tornat i una és tertuliana, també, d'aquest programa. Doncs parlarem d'una proposta solidària perquè es muntarà una paradeta on podreu comprar alguns articles que han realitzat elles mateixes i que, pel que estic veient aquí, tenen molt a veure amb el Nadal, o sigui que podeu penjar-los. Sí, sí.
A l'arbre de Nadal, o si no, per casa. Molt maques aquestes coses que tenim aquí com a arbre de Nadal. A veure, comprendo per què tiene tanto éxito. Hombre, i a més ja us dic que és solidària. Doncs l'Anna Mosset, que és membre d'aquest círculo libre i que a més està afectada per una malaltia minoritària,
De fet, aquesta recaptació serà per a l'associació Ehlers Danols. És que és una mica complicat, no ho he dit bé? Doncs després m'ho dirà l'Anna, que m'està dient que no, jo és el que tinc apuntat. Ve acompanyada de la Maria Clementa, que ja sabeu que és psicòloga del Cap Mútua i que també ens visitava amb aquestes tertulies que fèiem els dijous. De seguida en parlarem.
A banda d'això, recordem que tenim un telèfon de contacte, el 93 588 59 60, per si voleu preguntar, per exemple, a elles dues alguna cosa, o per si voleu invitacions per fer cultura a la ciutat. Superfina, a més que te cagas energy. Sí, sí, sigo estando flipando con este corte de voz, José. Doncs tenim invitacions, per exemple, per una proposta que ens arribarà el dia 14 de desembre, de la mà de la companyia La Brutal, i que es diu Les Bàrbares.
Ja sabeu, si voleu dues invitacions, 193-588-5960. Si tenim temps, us explicarem què més tenim per fer cultura a la ciutat. I gràcies a la Regidoria de Cultura i a Ràdio Rubí, doncs ho podeu fer de forma gratuïta.
Això sí, niños i no tan niños, eh? I no tan niño és el meu favorit que arriba avui, ja sabeu, cada dues setmanes des de la biblioteca Mestre Martí Tauler ens fan l'agenda de les activitats que tenen previstes per als propers 15 dies aproximadament, o fins i tot més enllà, perquè d'aquí no res, i parlant del Nadal, doncs l'oncle buscall també hauria d'aparèixer, perquè és un clàssic, ja...
Sí, no sé si alguna notícia nova ens donarà l'edu de la Biblio. ¡Ay, qué cosa más grande! És que és un fenomeno, l'edu. Sí, sí, ens explicarà què fan a la Biblio, com dèiem, i també si tindrem finalment la visita de l'oncle Buscall una mica abans del Nadal. Tot això fins que sigui al migdia i tornin de nou la informació. I ja sabeu que qui està aquí al peu del canó des de les 8 del matí en directe i abans posant els carrers...
I avui a Molleras és el José Malagó. Hola! ¿Esto lo tenías previsto o qué? A Molleras, sí. La veritat és que m'he quedat molt bé, José, la veritat. El que fa també per començar aquesta hora és posar-me un tema musical. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Música
Bona nit. Bona nit.
Ja esteu sentint un senyor en directe amb una actuació de l'any 68, cantant el tema Are You Lonesome Tonight, és Elvis Presley, perquè avui volem recordar que un dia com avui, un 28 de novembre, però de l'any 1960...
El rei del rock aconseguia el número 1 a les llistes de single amb aquest tema musical, que va estar durant sis setmanes allà al top 1 i va ser el tercer número 1 de la llista en aquell any 1960, quan acabava de tornar del servei militar. Per recordar aquesta efemèride, ja no trepitjo més, sentim l'Elvis. Is your heart filled with pain? Shall I come back?
Tell me, dear, are you lonesome tonight? I wonder if you're lonesome. Are you sorry we drifted?
Does your memory stray to a bright summer day when I kissed you and called you sweetheart? Do the chairs in your parlor seem empty and bare?
Do you gaze at your doorstep and picture me there? Is your heart filled with pain? Shall I come back again? Tell me, dear, are you lonesome?
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Com us dèiem, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, i ara parlarem d'aquesta manera de dir-ho, es comemora el dia 3 de desembre. De fet, aquí al Rubial Dia també ho farem, aquell mateix dia, amb la lectura del manifest i una entrevista que farem dins d'aquest espai. Però les activitats ja han començat i l'acte central tindrà lloc aquest diumenge, dia 30 de novembre, a partir de les 10 del matí i durant pràcticament això, fins a les dues de la tarda,
serà a la plaça de la Nova Estació. I una de les propostes que tindrem és una parada solidària, ho diem al principi. Tenim aquí a la taula, després ens hi farem una foto perquè ho veieu a la web, un seguit d'articles que s'han fet perquè es pugui recaptar diners per una malaltia minoritària. I anem a parlar, precisament, amb una de les persones que estan dins d'aquest círculo libre de dones amb diversitat funcional,
i que pateix aquesta malaltia. La l'hem a presentar. Anna Mosset, què tal? Hola, com estàs? Bé, molt bé, gràcies. I has vingut acompanyada, com deia jo abans al principi, amb la Maria Clemente, que és psicòloga del CAP Mútua de Terrassa, de Rubí, però de Mútua de Terrassa, i que ja... Has trobava a faltar o què? Bon dia. Us trobava a faltar, sí. Aquí estem, acompanyant l'Anna.
i que ens explicarà una miqueta de què va aquesta parada, ens parlarà sobre aquesta malaltia minoritària, i res, estarem aquest diumenge en aquesta parada de l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional de l'Ajuntament de Rubí, i el grup de dones de Círculo Libre participaran d'aquesta parada amb aquests articles que han elaborat elles mateixes, que és brutal el resultat, i res, ja esteu tots convidats.
Doncs jo abans he intentat dir el nom de la malaltia, ho sento molt, he tingut allà un bloqueo, no ho he dit gaire bé, però per això estàs tu aquí també, Anna, per dir-ho correctament. Com es diu aquesta malaltia? És el síndrome de Lersdallos.
Elers danlos. O lalalalos. També. També ho podem dir així. Ens entenem. Clar, jo estava mirant la informació sobre aquesta malaltia i, clar, és molt diversa. És una mica complicat d'explicar. Per la gent que s'estigui sentint, per fer-ho fàcil, diguem, com podries...
Descriure-la. I difícil de diagnosticar, perquè qui no té algun símptoma de la malaltia i no és un síndrome de Lerdalus, doncs moltíssima gent. El que passa que quan tots els símptomes li passa a la mateixa persona...
Algo hi ha. O és casualitat? No, potser és que hi ha aquesta afectació. Principalment, l'únic és el tema del col·làixen. Tenim un col·làixen defectuós i ara em diràs, pren pastilles de col·làixen. No, no, jo no et diré res d'això perquè... Les persones poden dir, ah, però si hi ha en el mercat multitud de pastilles... Res, no fa res, perquè és una malaltia de l'ADN, contra l'ADN no pots lluitar, és el que tens i punto.
I afecta, on està el col·leixen? A tot el cos. Articulacions, òrgans, servei... Ossos. Ossos, articulacions, sí, a tot. És com, perdoneu, és com un pegamento, no? És el pegamento, exacte. I si amb l'edat ja anem perdent col·leixen, qui no el té...
doncs acabem com acabem. I cada un li afecta d'una manera diferent. De fet, el logotip és una cebra. Per què és una cebra? Diu, perquè és com els dits nostres, no? No hi ha dues cebres amb la mateixa simptomatologia. Inclús amb la mateixa família, perquè és hereditari. Amb la mateixa família, un pot tenir una simptomatologia i un altre pot tenir una altra simptomatologia.
És una malaltia genètica, però que, diguem, tu podries, diguem, precisament perquè és hereditària, podries dir, doncs mira, si l'hem tingut a la família, podríem fer-nos un seguit de proves per veure si algú la pot patir, però també és veritat que pot aparèixer a qualsevol moment. Bueno, no aparèixer en qualsevol moment, o sí, és que no sé, aviam, per exemple, en el meu cas, jo era la típica niña torpe, que me caía hasta con las ratlles de los pasosebres.
Llavors, bé, doncs eres torpe. I amb els anys, jolines, jolines, jolines, ara tinc això, ara tinc allò, és el que diem, no? Moltes malalties amb una mateixa persona. I el difícil és diagnosticar-la.
perquè no hi ha una prova ni la genètica, perquè hi ha el síndrome de Ehlers-Danlos i el de hiperlaxitud. El de hiperlaxitud no tenim encara el gen. Per això, aquesta fira, aviam si podem donar un impuls i saber quin gen afecta amb aquesta malaltia, diguéssim.
Clar, tu deies que quan eres petita eres la nena que se caía, no? I ja està. Però en quin moment vau poder saber que tenies aquesta malaltia? Perquè, mira, amb 10 anys potser he tingut 10 operacions. I, clar, aquí passa alguna cosa.
I, bé, el normal és psicològic, psicològic, psicològic, psicològic. I jo, no, psicològic, no, psicològic, aquí passa alguna cosa, aquí passa alguna cosa, fins que em vaig a sometre a un estudi genètic. I, bé, aquí es van veure unes coses. Llavors, el genetista, preguntant-me des del dia que vaig néixer, la meva vida, ell va dir, tens a l'alertar-los.
Que això cap metge m'ha preguntat, des que nascistes, com ha sigut tu vida. Llavors, en tota la història va veure que era alertar-los. Llavors, m'ho han diagnosticat amb un estudi visual...
Per això parlàvem moltes vegades, Maria, de la importància dels professionals que ens trobem. Sí, en aquest cas potser el que hagués faltat és aquesta història de vida. De vegades, pel poc temps que tenim per atendre els pacients, en 10 minuts et dona temps d'atendre la simptomatologia actual, el que t'està passant ara.
Clar, si tu acudeixes a la consulta, és el que tu dius, tu venies amb una sèrie de simptomatologia que era molt compatible segurament amb algun tipus de diagnòstic a nivell psicològic, de diagnòstic psiquiàtric. Per tant, ho associaven a això. Clar, i hi ha moltes comorbilitats. A mi em deien que tenia fibromialgia i el primer diagnòstic va ser, ah, posem fibromialgia. Jo vaig dir, no hi se t'acorreixi. Dic, jo no tinc fibromialgia.
És que no, no em fiques ja l'etiqueta, perquè no és això. Això és per acabar ràpid. El que passa és que a fibromialgia, n'hem parlat diverses vegades, aquí en la tertúlia, de vegades és... Al final és també com síndromes, no? És un síndrome de sensibilització central on quan es descarta tot el que més, diem, si no té això, no té l'altre, doncs és una sensibilització del sistema nervió central.
Ella tenia resistència a dir no, perquè jo sé que hi ha alguna cosa més. No deixeu de buscar, sisplau. Per això hi havia aquesta resistència. Per què no volgués tenir fibromialgia? Que podria ser també una resistència al diagnòstic. I va tenir raó, efectivament. Al final, la intuïció d'un compta molt amb això, no?
I les ganes, també. A veure, potser perquè a mi m'ha agafat jove, però jo sempre penso, joli, quantes persones ja hauran que tinguin alertar-los o una altra malaltia, que li diguin que és psicològic i estiguin ficades en un llit. Perquè és que jo vaig deixar de caminar. I això, quan deixes de caminar, què fas? Te tanques a casa? Doncs no.
I vas cap a baix, vull dir, al final... Exacte, exacte. Que jo no sé d'on he tret aquesta força, però... Bueno, perquè la tens. Ha sortit. Igual que tens el gen de la... Però no la coneixia, però no la coneixia. Igual que tens el gen de la malaltia, també tens el gen que tens un nervi, o sigui, tu ets una persona molt emprenedora, amb molta energia, molt potent, no?
Bueno, i de fet, això, quan al setembre sempre diem, bueno, què volem fer a lo llarg d'aquest curs, no? Bueno, pues, ostres... Pues vamos a ello, no? Dic, per què no fem alguna cosa solidària, no sé, per recaudar fons, dic, no sé, és que sempre fem coses que es queden amb nosaltres, no? Algo...
cap enfora, que la gent sàpiga, que la gent valori, no? I cada una de nosaltres amb la seva discapacitat, no. O diversitat. Ara parlem d'això. Amb la seva diversitat, no? Doncs ha fet coses i jo em quedo no amb el que recaudem, que també...
Però jo no em quedo amb la recaudem, em quedo amb la imatge que a mi se m'ha quedat a la retina, de veure-les a totes, amb les seves coses, sense les seves coses, com han fet, com han cosit, com han enganxat, com han...
Inclús una persona invident, posant-li una plantilla, retallant... Hem adaptat moltíssim les diferents diversitats del grup per poder tenir aquest resultat tan increïble. Jo no volia que ningú es quedés excloïda. Llavors he intentat, com he pogut, adaptar-ho una mica a totes. Les que han pogut fer més han fet més i les que han pogut fer menys han fet menys.
De fet, aquí al programa ja hem vist les ganes que tenen totes de fer moltes activitats diverses. És que això... Per exemple, es va fer un taller de polseres fa que jo encara no havia entrat. És una cosa que et quedes tu. No, però això té un objectiu. És donar visibilitat que les persones amb diversitat podem fer coses i podem aconseguir fites.
I bé, doncs això, jo em quedo amb la imatge que jo tinc de totes, des que m'ho mirava des d'una cantonada i veure-les a totes, i és que a més, perquè potser amb la sessió no podem parlar de, doncs mira, avui he fet un pastís, sinó parlem més coses, doncs terapèutiques, o com ens trobem, no? Però és que aquest dia es va fer la receta de la tarta de queso. Sí, de queso. O sigui, estaven cosint i anàvem parlant entre elles. Sí.
de coses que no tenia res a veure amb el círculo libre. I això també és una manera de... Sí, de sanar. És una manera de sanar. De fet, hi ha, per exemple, una participant que ha vingut últimament, els últims mesos, i faltava bastant. I just quan hem començat a fer les activitats d'aquestes manualitats, que han sigut al final quatre sessions hem dedicat, i m'he quedat, dic, ostres, bé a totes. No ha faltat
ni una. I quan ahir vam dir, escolta'm, voleu que de cara al 2006 fer alguna altra activitat, ella va dir, jo sí! I vaig dir, ostres, dic, de quina manera això sí t'ha enganxat, diu, totalment. Perquè al final és sentir-te útil, ser creatiu, la creativitat, veure un resultat final tan bonic, no? I al final, cohesionar-nos, aprendre coses noves, i si a sobre hi ha un objectiu final, que és
que això farà un bé a un col·lectiu en concret d'una malaltia minoritària, ja és cerrar el círculo. Jo crec que són activitats superterapèutiques. És el que t'anava a dir. Hi ha una teràpia darrere d'aquí, emocional. I l'altre dia amb una companya li preguntava coses que jo, per defuncions tal o qual...
que jo em trobava enfadada amb el món, no sé què, no? Llavors ella també va perdre la seva mare i van compartir, no? Escolta, tu et trobaves així? Diu, sí, sí. Diu, bueno, jo no era consciente de que estava enfadada, però mi hijo me decía, ay, mama, sempre estàs enfadada. I al altre dia, i va dir...
em va dir, ostres, Anna, mi hijo no me está preguntando que estoy enfadada. Dic, veus, no t'has donat compte que ja estaves deixant d'estar enfadada. I això, a mi també em va dir, ostres, mira, a vegades ens han de dir les coses per també donar-nos compte, no? De dir, estàs evolucionant. I, bueno...
Totalment, és que al final pensem en teràpia des d'una perspectiva molt cognitiva, molt mental, des de la paraula, però és que la teràpia és tan àmplia. O sigui, teràpia la podem fer amb el cos, per exemple, amb un tacte conscient, posem per cas, i a vegades en els grups de teràpia...
per aprendre què és el mindfulness, aterrissar. Els he fet un exercici de dir, mira, poseu-se per parelles i fem com un petit massatge en els braços. I els hi poso música, parleu entre vosaltres, pregunteu-se què heu fet aquest cap de setmana. Ho fan i no se n'enteren de res. Ara parem. Respirem.
Aterrissem, observa la teva respiració, els hi poses una música suau, tanques les llums... Tornem a fer el mateix exercici. Fan aquest exercici i de cop les sensacions s'intensifiquen, aterrissen, es relaxen... I això no els he hagut d'explicar què és el mindfulness. Poses el cos i ho fas. Això és una mica el mateix. A través de la creativitat, l'art...
És una teràpia bestial, no? I lliure. I lliure i t'empodera. Vull dir que les vies terapèutiques són infinites. Bé, t'has trobat amb alguna altra persona que tingui aquesta mateixa malaltia i que, com deies tu, estava tancada a casa i tu l'has ajudat a dir, mira, es poden fer coses? No, no. Aviam, jo conec persones que tenen aquesta malaltia, les de l'associació.
En plan individual no m'he trobat a ningú. Però bueno, animo també a que si algú pot tenir algun símptoma que s'assembli a l'Eler d'Arlos, també que vingui a la parada perquè estarà també una noia de l'associació donant informació i...
I amb el que podem ajudar ja dintre de la malaltia, volem donar també visibilitat, perquè és que les malalties minoritars ja no només aquestes, moltes... No es coneixen, clar. Sí, però potser tu directament no has fet aquesta ajuda, però jo et dic que en el grup, a veure, tu ets l'única persona que recordi que vens amb cadira de rodes, i veure aquesta força que té és inspirador.
I això ho diuen moltes, de dir, ostres, si l'Anna pot, perquè no haig de poder jo. Sí que inspires i sí que ajudes. A més que jo vull atrevir-me a tot. A tot. I quan dic a tot, a tot, és entrar a la piscina encara que hi hagi un atac d'espasticitat i estem al terra. Que després ho pago? Sí, després ho pago. Però jo ja m'ho he emportat.
Sí, sí. I això per mi és salut. És que estar a casa és que no guanyo res. Ojo, que és molt fàcil de dir-ho, eh? Que després cada persona té el seu tarannà, cada persona té... Jo ho entenc. Jo aquesta fase també l'he passada, de no sortir.
I vaig sortir amb cadira de rodes, perquè jo no volia cadira de rodes, però havia un concert a Rubí, i el meu marit em va dir, Anna, si no anem amb cadira de rodes, tu no pots anar. Torna a aparèixer l'art, eh? Quin concert era? Ara no me'n recordo, de festes majors, ara no me'n recordo aquí, com es diu, perquè la memòria també em falla. La memòria també em falla. Però no podíem anar en cotxe, perquè no podíem aparcar. I caminant va ser que no.
I vaig dir, pues cadira de rodes. Doncs... I m'ho vaig passar a xupi. Sí, sí. I primer m'arrossegaven i ara ja vaig... Motorizada. I tenies por de parlar al micro i també ho estàs fent ara. I deixa'm afegir només una cosa que l'ajuda molt a l'Anna al sentit de l'humor. Sí.
És una tia que és molt canyera, s'enfada molt, també, quan s'ha d'enfadar, vull dir, té aquella rebeldia, però té un gran sentit de l'humor, jo sempre ho penso, que és de les teves grans virtuts i que t'ajuda a superar tots els obstacles que et vas trobant. I si puc que em mirin aquí, a la cara, millor que no em mirin de coll cap a baix. Intento sempre portar un somriure
perquè és el que crida l'atenció. Quin missatge més maco, eh?, per acabar. Això sí, us recordem, a partir de les 10 del matí fins a les 2 a la pressa de la Nova Estació, que podreu comprar aquests articles molt nadalencs que han fet les dones de Círculo Libre per aquesta malaltia, Ehlers Danlos...
ara ho he dit bé, minoritària, que s'ha de conèixer, i només una coseta, Maria, dèiem abans al principi aquesta nomenclatura del Dia Internacional de les persones amb discapacitat, hem parlat de diversitat, al final, com ho hem de dir?
Diversitat funcional es refereix a que funciones diferent, sobretot a nivell de mobilitat. Per això diem diversitat auditiva, diversitat visual. El concepte de diversitat s'ha afegit per treure aquest concepte de discapacitat, que estem dient que la persona és menys capacitada que la resta de la gent.
Però és un terme que és controvertit inclús dintre del mateix col·lectiu, perquè el fet de dir que no, tu no tens una manca de capacitat, sinó el que tens és una diversitat, pot fer que inclús pensis que llavors no hi ha cap dificultat, simplement ets diferent. I això inclús podria tenir una connotació a nivell polític, posem per cas, a l'hora d'oferir certes ajudes, perquè tu simplement ets diferent, adapta't, o farem coses perquè t'adaptis.
I és un rerefons que hi ha gent que defensa més el terme discapacitat i hi ha gent que defensa més el terme de diversitat funcional. Per això, de vegades, veurem que encara a dia d'avui veiem que avui és el dia de la discapacitat.
Bé, en tot cas és donar visibilitat i donar a conèixer aquestes malalties i que es poden fer moltes coses i amb un somriure, com deies Anna. Moltíssimes gràcies, Maria. Moltíssimes gràcies, Anna, i que vagi molt bé el diumenge. Ens veiem. Molt bé, gràcies.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Per iniciar la jornada, sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarà en East Wind en AJR Cats, interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la societat de blues de Rubí, convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A 3.12, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabte 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Fins demà!
Doncs així es diu aquesta cançó, ja sabeu, un clàssic dels Beatles, I saw her standing there, que en aquest cas estan interpretant el John Lennon i el Tom John en directe en un concert, un dia com avui, un 28 de novembre, però de l'any 74, al Mason Square Garden de Nova York. I per què aquests dos? Perquè el Tom John tenia un concert...
i es veu que s'havia fet una aposta amb John Lennon i li va dir que si perdia l'aposta havia d'actuar amb ell i per això va aparèixer en aquell concert per interpretar tres temes musicals, un d'ells aquest. O sigui que això, el 28 de novembre del 74 hi va haver aquest encontre màgic.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. Sun in the sky.
You know how I feel Breeze drifting on by You know how I feel It's a new dawn It's a new day It's a new life
And I'm feeling good. Doncs sí, Michael, ens sentim bé, perquè ens acompanya ja a l'estudi el meu favorit des de la Mestra Martí Taurela, M.M.T., l'Edu de la Biblio.
Bon dia, Martins. Què tal? Mare meva, quin luxe aquí, després de John Lennon i Michael Bublé entrar en directe una setmana més. I el Tom Jones, no te lo dejes, que estabas aquí cantando como un loco. I el teu amic Elton, sí, sí, aquí, com si no portés perruca, saltant com... Sí, sí.
Està en fallar, també, José. El veig, el veig, el José, que està, sí, sí, avui endolladíssim, com sempre. Molt, molt, molt. Bé, doncs hem tingut aquí una representació, podíem dir, del Círculo Libre, perquè aquí hem tingut tertúlies durant un temps, i tu, clar, també les coneixes.
Sí, sí, Circulo Libre venen aquí tots els dijous al matí a la biblioteca, tenen reservada la chill-out per fer, doncs, això, trobades, xerrades, aquests tallers de manualitats, doncs, sí, sí, allà tenim la família de dona i discapacitat, doncs, això, tots els dijous al matí i supercontents. No sabia que estaven avui convidades i m'ha fet gràcia perquè venia jo també preparat amb...
amb la informació del diumenge, perquè també surt l'Adrià and Family al carrer, davant de l'estació, i m'ha fet gràcia que ja hem fet un repàs i un recordatori, heu fet aquí una entrevista molt xula. Sí, i vosaltres també feu una hora tranquil·la, que no és la primera vegada que es fa, que també la feu allà, diguem-ne, a les instal·lacions pròpies de la Bíblia.
A veure, nosaltres hem fet en moments puntuals de setmanes i celebracions vàries, hem fet hores tranquil·les, però així de manera fixada amb el servei de l'Ajuntament, juntament amb la Biblioteca, tenim fixat sobretot el CineChic. El CineChic abans de començar la pel·lícula i tenir...
músiques o trailers de pel·lícules molt altes fem el que es diu l'hora silenciosa de 4 a 5 a
a la planta infantil, i abans de començar les pel·lícules, això ho fem als CineChicks, tot els mesos, fem aquesta hora silenciosa, sí, sí, abans de començar. I en aquest cas el diumenge serà de 10 a 11 del matí a la plaça de la Nova Estació, amb el capo de l'AMMT. Sí, sí, sí, l'Adrià estarà tot el matí, muntarem la biblioteca...
Montaparadeta amb l'Adrià i família. Qui és la família? Que ja ho has dit dues vegades. Entre campo i família ja me parece muy mafioso todo. Sorpresa, sí. Doncs s'ha d'anar a veure. Us convidem.
Doncs això, convidem a tothom que vingui el diumenge tot el matí dins d'aquest horari que has recordat, des de les 10 fins a les 2, pràcticament estarà allà tot funcionant. Hi ha una exposició, hi ha entrevistes, hi ha una lectura d'un manifest i després això com a activitats destacades...
Ves com està enxufat? Sempre, sempre atents. Doncs, de Déu a on se farem aquesta hora silenciosa, aquesta hora tranquil·la, sense sorolls excessius. Allà, doncs, també a tota la plaça, doncs, això, serà l'hora silenciosa. La biblioteca, doncs, això, tenim paradeta tot el matí, amb una selecció de contes, recursos inclusius per nens, també per adults. Hem agafat també jocs de taula...
inclusius, també, algun memory per tothom que vingui. A veure, la veritat és que és una jornada que es pretén que sigui molt pràctica d'apropar-se, conèixer les entitats, comprar les manualitats, estar ja amb la paradeta que munta la biblioteca i, doncs, això, gaudir després també de l'espectacle que hi ha a la una del migdia, espectacle de circ únics amb la companyia Col·lectiu Mur i, doncs, això, convidem a tothom a participar en aquesta festa que hi ha diumenge al matí.
De totes maneres, també continua la programació d'aquest dia, la resta de setmana es fan altres activitats i també feu, el dia 3 feu també una activitat, no? A dos quarts de sis de la tarda, la presentació de l'aplicació al teu costat, segons tinc entès.
Sí, sí, això ja és la setmana que ve, és una altra de les activitats que es fa la setmana que ve. Sí, sí, ara ja... Jo estava concretant en aquest diumenge, però sí, sí, completant això també aquest dia 3 amb la presentació de l'aplicació. Clar, el dia de les persones amb discapacitat, que estàvem dient si discapacitat, si diversitat funcional, això ja cadascú més o menys que vagi fent-se...
diguem, la idea, que es pot sentir de les dues maneres, però també tenim una altra commemoració que encara estem treballant, que és el 25e.
Sí, el 25. El portem celebrant ja des de fa diversos dies. Hem fet xerrades, una xerrada molt interessant sobre la Mercè Rodoreda. Hi ha exposicions també bibliogràfiques. Avui fem una xerrada i presentació de crònicos, un grup de...
dones amb fibromialgia i altres patologies, a les 5 de la tarda a l'auditori podeu venir a aquesta presentació del col·lectiu Crònicus i també volem destacar la decoració tan xulíssima que ens han fet a la façana de la biblioteca totes les noies de circ, el col·lectiu circ de Rubí, que tenim unes il·lustradores increïbles a Rubí que guarneixen, doncs,
tots els aparadors dels comerços del centre i també en aquest cas amb la gent de Neus Català, la Marta Ribes, no em vull deixar ningú, tota la gent que ha participat, superagraïts perquè han fet una decoració xulíssima de la façana de la Biblio que convidem a visitar-la.
Molt bé, doncs comencem per dilluns, ja hem parlat una miqueta d'això, i dilluns tenim una activitat ja a les 6 de la tarda que es diu La creació d'opinió pública en temps de postveritat i algoritmes. Sí, sí, Déu-n'hi-do, quin títol. Doncs això, si parlem d'aquesta temàtica...
Creació d'opinió, imagino que també parlarem dels algoritmes, de les fake news, que ara estan molt al peu de carrer, i en aquest cas ens visita la llicenciada en ciències de la informació Milagros Pérez Oliva,
per fer aquesta conferència, dintre del cicle de conferències que organitza EUR, a la biblioteca, doncs això, tothom que vulgui, entrada lliure, oberta a tothom, sempre ens recorden els companys d'EUR que us recordem, doncs això, 111 places de l'auditori de la biblioteca, us esperen per sentir aquesta conferència tan interessant, dilluns 1 de desembre a les 6 de la tarda.
Encara que sigui molt breument, perquè n'hem parlat ja aquesta setmana aquí al Rubí al dia, però el dia 2 teniu una cita, podríem dir, triple amb la fotografia.
Sí, hi ha una cita triple amb la gent del grup fotogràfic El Gra, que fan la xerrada d'Explica'ns el teu rotllo, que fan habitualment a la biblioteca, i això s'ajunta amb la inauguració de l'exposició del Quim Botell sobre la Índia,
I això, ja la presentació d'aquesta exposició, que ja queda instal·lada a la sala d'exposicions de la biblioteca fins a finals de gener. Doncs això, exposició de la Índia, retrats molt personals. De fet, són dues exposicions. Amb ànima, sí, sí, són com dues exposicions. Com era...
Rassó de les ànimes. Rassó de les ànimes. I joli. I joli, perdó. Sí, sí, la lletra petita que ens mata. És que ja tenemos que llevar tu dos gafes. Ja tenim aquí això, les ulleres de prop i de lluny. Doncs això, aquesta triple, quadruple...
trobada amb la gent de la fotografia a Rubinenca. Us esperem aquest dimarts, dia 2 de desembre, a les 6, amb la xerrada del Gra, amb la inauguració de l'exposició d'en Quim Botell i això que veniu a veure, aquestes exposicions tan personals, amb retrats amb ànima, com diu ell, d'en Quim Botell.
Hi ha una proposta, perdona que faci un incís d'una activitat anterior, però ens sorpreneu de vegades a la biblioteca amb segons quines activitats que feu, com el tarot terapèutic. Com va anar el tarot terapèutic? El tarot terapèutic va anar molt bé, va anar molt bé, sí, sí, va amb...
va tenir una bona acollida amb el Rubén Ferrer, doncs sí, sí, vam fer una activitat dintre del món aquest del creixement personal i de les trobades que anem fent, doncs en aquest cas de tarot terapèutic, que sí, sí, va tenir una bona acollida i jo crec que... Se va fer otra vez? Més endavant potser repetirem, sí, sí, sí, sí, Déu-n'hi-do. Sí, sí, ja estem en negociacions.
Bé, i ho dic per enllaçar-ho amb una proposta que teniu, que està molt bé perquè és solidària, però, clar, sorprèn, diguem, la temàtica. Sí, sí, sí. A veure, ja sabeu que la Marató de TV3 ja és un clàssic. Jo crec que ja ho tenim tots els catalans en vena i comprem els CDs de la Marató i fem l'hora del conte de la Marató. En aquest cas, nosaltres també muntarem el mercadal solidari de la Marató. Quan comença, per cert?
La setmana vinent la trobarem els tres dies. La setmana que ve són quatre dies, però nosaltres ho deixem amb dos, tres, quatre. Aquests tres dies per la tarda Mercadal Solidari per recaptar fons per la Marató. Però, perdona, el dia ull ja o després del pont?
No, no, abans del pont estic parlant de memòria, Martins. Ah, ja t'estic agafant ara. Si mirem l'agenda, doncs és això, ara tres dies, al desembre, fem el Mercadal Solidari, però en aquest cas, clar, tu parlaves d'aquesta activitat, doncs...
Una mica més diferent del que fèiem, que és la batxata solidària amb l'Antònia Soriano per recaptar fons per la Marató de TV3, també. Doncs això, 3 de desembre, 7 de la tarda, a la biblioteca us esperem, per recaptar fons, en aquest cas amb una trobada de batxata solidària. I ballareu vosaltres també, o com va?
A veure, la Toñi sempre comença fent una petita sessió per ensenyar passes de ball i després es fa una exhibició en què, evidentment, algun membre de la biblioteca participarà. Això està claríssim. Però és sorpresa, no? No sabem si. Sorpresa, evidentment, com tot el que fem al desembre, que hi ha molta sorpresa. Bé, i al mateix dia 3 teniu una nova proposta, o nova perquè canvia d'emplaçament i la feu vosaltres? Sí.
Sí, el col·lectiu de Romantici Rubí ens ha demanat, amantes del Romantici, per ser més exactes, a Instagram, les trobareu, ha demanat fer aquest club de lectura de la General Romantici a la biblioteca,
I això es farà una primera trobada el proper dia 3, a les 7 de la tarda, a la planta 2, si voleu venir la gent aficionada a aquest tipus de novel·la que barreja els romans, la fantasia, que té ara tant seguiment amb aquestes...
novel·les com Blackwater, com la nissaga d'Ales i d'altres, doncs això, farem una trobada. Si tot va bé, segurament això tindrà la seva continuïtat. Doncs amb un altre club de lectura, en aquest cas ja seria 9 més 1, 10 crec que ja comptem, 10 clubs de lectura. 10 ni 2. 10 ni 2, si 10 ni 2 és la paraula.
que fem ja de manera permanent a la biblioteca. I això, si voleu venir, si us interessa aquest tema, aquest gènere, el romàntesi, ja sabeu, 3 de desembre, 7 de la tarda. Molt bé, és que t'has posat nerviós perquè crec que tu tens unes ganes boges d'anar a aquest club de lectura.
Bé, estarem allà una mica veient com funciona i a veure què tal. És un gènere que ara ens demanen molt.
Bé, tenim una presentació de llibres just el dia després, el dijous dia 4. Sí, sí, ara portem diverses presentacions de llibres d'autors locals de diferents temàtiques, algunes també relacionades amb la vida sana, altres més de ficció, en aquest cas també una mica relacionat amb la vida sana. Doncs això, el dijous 4 de desembre a les 18 hores a l'auditori,
ens visita l'autora Isabel Gómez Hurtado per parlar del seu llibre Más allá del reflejo, un llibre que parla d'acceptació, de confiança, d'amor propi i això esperem que ens visiteu si us interessa i ara l'autora signant llibres i com tot sempre el que fem gratuït i això amb entrada lliure.
Molt bé. I què més? I més presentacions de llibres. En aquest cas no es titula El secreto de mi èxit, gran pel·lícula, sinó que es titula El salto a l'èxit, del Guillerme Calixto, que també és un llibre parlant d'emprenedoria, també d'aquest autor Rubinenc, que en aquest cas ens visita el proper divendres, 5 de desembre, a les 18 hores. El salto a l'èxit.
Guillerme Calixto. Molt bé. Alguna proposta més que vulguis destacar? I ja saltarem, sí, una miqueta més enllà amb dues activitats que ja farem l'altra setmana, però que volem destacar especialment. En aquest cas, l'última sessió del Cine Chic, que hem de dir que ha funcionat molt bé aquest any. Hem tingut moltes famílies fidels que ens han visitat més a més. Estem molt contents. Aquesta combinació de biblioteca...
Omnium Cultural i pel·lícules doblades al català ha funcionat perfectament. Ja tenim acceptada la proposta per tot el 2026, també, o sigui que continuem convidant a venir a veure les poques pel·lícules que es doblen al català, a veure-les gratuïtament a la biblioteca, que es transforma en un cinema un cop al mes, i en aquest cas acabem l'any el dia dimarts, sempre és el dilluns, però en aquest cas dilluns no pot ser dimarts, 16 de desembre.
A les 6 de la tarda, l'incident alienígena del petit Alan. Qui vulgui, cine xic, a l'auditori de la biblioteca. Molt bé. ¿Y me has leído el pensamiento? Un clàssic que sé que t'agrada molt, cada any en parlem, l'arribada de l'oncle Buscay, en aquest cas dimecres, el dia següent del cine xic, dimecres 17...
A les 18.15, aproximadament, mai concretem l'hora perquè és una mica aproximada, encara s'està despertant del seu somni d'aquests 11 mesos que carrega forces i això va preparant el...
colgafocs, la bastona i això, comença a caçar tions. Crec que m'ha contestat a la teva pregunta si ens visitaria properament amb un ja veurem. O sigui que això, oncle Buscai, arribada de l'oncle Buscai, dimecres 17 de desembre 18.15 a la biblioteca Mestre Martí Taulé amb la Laura Rueda.
Però ja veurem, tu ha dit el mateix oncle Buscall o tu ha dit... És un missatge que no sé si ha estat el mateix oncle Buscall, algun cosí, algun administrador de les seves xarxes, sempre ja saps que és una sorpresa, també una sorpresa, però vaja, en principi...
A la biblioteca, sobretot, nens, nenes, famílies, un any més l'oncle Buscall aterrarà a la biblioteca aquest dia 17 de desembre a les 18.15. Doncs potser... Sí, a Ullea, però potser el dia 17 li faig jo una contraprogramació perquè jo també estaré per la biblioteca aquell dia, aquell hora. Uau! Ara te lo explico, perquè encara no és suficient, però bé.
Doncs moltes gràcies per tota aquesta informació. Ens hem quedat sense temps de fer unes coses que volia fer amb tu, unes coses de cine, eh? De cine. Bé, doncs d'aquí dues setmanes ens tornem a veure. Molt bé. Amb l'ocla o sense. D'aquí dues setmanes, a pa de Déu, adéu. Gràcies, que vagi molt bé. I nosaltres també marxem, que ara arriba la informació. Bon cap de setmana.
Serveis informatius de Ràdio Rubí.