Són les 11 del matí. Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia. El servei de Rodalia s'ha reprès aquest matí amb les limitacions previstes després de diversos dies d'incidències a la xarxa ferroviària. Segons han confirmat fons de Renfa, els trens i els autobusos programats han començat a circular avui.
Tot i la represa general del servei, la situació continua sent especialment complicada a la línia R8, que passa per Rubí. Ahir a la tarda Rodalies va suspendre novament la circulació de trens d'aquesta línia a causa d'un avís de despreniment en un túnel situat al terme municipal de la nostra ciutat. Fons de DIF han explicat que ja s'ha fet una primera inspecció a la zona, però...
que seguint el protocol de seguretat el servei no arrependrà fins que no es pugui garantir l'estat de la via. A hores d'ara, el tram de la R8 entre Martorell Central i Mollet Sant Fost es cobreix mitjançant autobusos, mentre que les estacions fins a Granollers queden enllaçades a través de les línies R2 i R2 Nord. L'estació de Rubí Can Vallonra tornava a estar buida a primera hora d'aquest matí.
A més a més, mentre duren les obres de reparació de totes les infraestructures, de totes les línies que ha provocat aquest caos en els darrers dies, especialment ahir, Renfe manté actius 10 plans alternatius de transport que inclouen la mobilització de 146 autobusos, entre d'altres coses. El portaveu de Renfe, Antonio Carmona, explicava aquest matí l'estat de les línies.
Avui el servei d'Erdualies s'està iniciant en la línia del que estava previst. L'AR1 està circulant entre Hospitalet i Arenys en servei ferroviari, Arenys, Massanet, Servei Alternatiu per carretera...
R2 servei ferroviari, R3 servei de bus, en línies generals tot el que estava previst. Seguim treballant amb els tècnics de DIF per poder seguir reobrint trams. Al llarg del dia, si hi ha qualsevol novetat, actualitzarem la informació i en línies generals podem parlar que el servei s'està prestand amb una raonable normalitat dintre del que hi havia previst pel dia d'avui.
Mentrestant, la crisi de Rodalies s'ha cobrat els primers cessaments. Es tracta del director de Rodalies, Josep Madrid García Alemany, i el responsable d'operacions i explotació de DIF, Raül Míguez Bailo. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
No deixem encara de parlar de rodalies, perquè el president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, ha lamentat l'impacte que aquest caos de rodalies té en la ciutadania i en l'activitat econòmica, que ha assegurat que serà difícil de xifrar, ho deia ahir, en la tradicional trobada anual amb els mitjans de comunicació.
L'impacte és important perquè, evidentment, si tu no et pots desplaçar, no pots... I sobretot, això, el que més jo crec que és més greu és la desprogramació. Perquè si tu et diuen demà sortiran els trens i tu vas a l'estació i surten als 7, però als 8 ja no surten, tot això causa un desgavell. Jo, arribar a xifrar la...
El muntant econòmic d'això no seria capaç d'estimar-ho. Podríem fer càlculs, però... L'altra cosa important és l'imatge que donem. Aquí ens visiten empreses estrangeres que venen a invertir. Tot això, aquestes notícies, calen dir... Per tant, jo diria que el fet reputacional és tant el més important que la pèrdua econòmica.
Talamàs ha considerat que la manca de finançament històric a Catalunya està al darrere d'aquesta situació, així com el dèficit fiscal i la poca execució de les inversions.
La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. En esports, comencem amb el campionat europeu de Waterpolo femení i el primer partit de la selecció espanyola amb presència rubinenca. Toni Bravo Rodríguez. Debut amb derrota d'Espanya davant d'Hongria a l'europeu de Funxal per 7 a 9. La rubinenca Bea Ortiz va anotar 3 gols, Ariadna Ruiz 2. Avui juguen contra la selecció anfitriona. Portugal, entrenada per Ferran Pasqual i amb el seu ajudant Ruiz Tiago del Club Natació Rubí. La selecció compta amb la jugadora rubinenca Maria Machado.
A la competició de primera divisió, victòria ajustada de les noies del Club Natació Rubí contra l'EIOA per 11-10. Les rubinenques continuen líders destacades a 7 punts de distància de les segones, el Club Natació Barcelona. Pel que fa al bàsquet, dues cares pel CEP Sant Jordi, la jornada 14. El femení va tornar a mostrar el seu gran moment amb una victòria contundent 64-46 davant el màgic Badalona Sant Josep. Les rubinenques consoliden la segona posició, segona catalana, Montse Triomf,
i només 3 derrotes. En canvi, el masculí va caure, 75 a 70, a la pista del Coll Blanc. Tot i arribar al descans per davant, un tercer quart desfavorable va ser clau. L'equip continua a cua de Copa Catalunya amb 4 victòries i 9 derrotes. Tornem en una hora al bolletí de les 12, amb més informació d'aquest dimarts 27 de gener. Serveis informatius de Ràdio Rubí.
Fes la teva.
La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen en la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Mitj quart de dotze del mati, darrera hora del Rubí al dia. Temps per la cultura i per l'oci. Avui parlem de pintura, d'història i de vint.
Maria Rossàs, de Bodega Rossàs, ens parla avui de vins naturals. Serà a partir de dos quarts de dotze del matí. Els vins naturals són aquells que s'han elaborat amb el mínim d'intervenció. Segons diuen els experts, Catalunya és una de les zones de producció de vins naturals més importants de la península. Li preguntarem al Maria si és el mateix un vi natural que un vi ecològic o biodinàmic.
Avui els convidats musicals del programa són els Take Dad, aquesta boy band famosa als 90, que és protagonista d'un documental que s'estrena avui mateix a Netflix. Diuen que amb algunes imatges inèdites i amb alguns secrets dels seus 35 anys dedicats a la música.
I en uns minuts parlem amb Miquel Bert, aquest muralista i professor de dibuixers, autor del mural dedicat a la Riera, que s'acaba d'estrenar al barri del 25 de setembre, i també d'un mural de Neus Català. Amb ell conversarem sobre la seva obra dedicada en bona part a la història, a la identitat i a la relació entre allò individual i allò col·lectiu. Des d'ara i fins les 12, tot allò que necessites per estar al dia del que passa a la ciutat culturalment parlant.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Des de fa unes setmanes, al barri del 25 de setembre, llueix un mural d'homenatge a les víctimes de la Riarada, precisament a la plaça que porta el nom del barri i on es fan els homenatges cada any. L'autor és Miquel Bert, un artista que pràcticament s'ha especialitzat en murals històrics o de record.
i que, entre moltes altres coses, és també autor de cara i creu, un mural de gran format dedicat a Neus Català, en aquest cas, a Malgrat de Mare. Avui era especialment interessant poder parlar amb ell en el dia que recordem l'alliberament d'Ausbid i, per tant, també el dia de record de les víctimes de l'Holocaust. Miquel, Bert, bon dia, benvingut. Bon dia. Em sentiu bé?
Sí, et sentim força bé. Jo deia que t'has especialitzat en morals històrics, no sé si és voluntat o una cosa t'ha portat a l'altra, però certament has fet molts morals amb un rarafons històric o d'identitat, no?
És cert que això va sorgir de manera natural, no és que hagi volgut especialitzar-me, però és veritat que jo crec que quan vaig començar a treballar, sobretot amb feina de taller, perquè també soc pintor i exposo a galeries, vaig començar a treballar amb material d'arxiu, amb la memòria, primer una memòria anònima, i és veritat que una cosa em va portar a l'altra.
ja sigui ajuntaments o algunes persones que han contractat per així dir-ho els meus serveis, han vist ja una mica la sensibilitat i la tònica de les meves feines i per això potser els ha fet pensar que era la persona adequada per treballar sobre aquests temes. O sigui, també prefereixo treballar sobre aquesta línia que sobre una línia més comercial, per així dir-ho.
De tota manera, aquesta cerca de la identitat és una cosa que està als orígens fins i tot de la teva creació artística. Molt abans de començar a exposar, molt abans de fer aquests murals pràcticament quan eres molt jove, et dedicaves a això, a investigar, em sembla que comencen per la teva pròpia família o la teva pròpia identitat.
Sí, per qui no coneix la meva obra, és veritat que tota aquesta espurna va sorgir una mica amb aquesta cerca de l'identitat. Tinc una branca de la meva família que és de Suècia i és veritat que els he conegut a través d'aquesta herència, d'aquest llegat de fotografies, de pel·lícules de Supervuit. Va ser una mica aquesta investigació per conèixer una mica més els meus orígens, els que va fer que m'obsessionés, si es pot dir així, amb aquest material d'arxiu, amb aquesta...
amb la pròpia factura d'aquestes fotografies que pràcticament ja són un vestigi del passat i ara tot amb el digital s'està perdent. Amb aquesta encània, amb aquesta gràcia que tenen també la imatge en paper, aquesta imatge que pràcticament desapareix i que hem d'intentar concebar entre tots.
A més a més, deies que tu volies fugir en certa manera de la part més comercial, ara ets pintor i moralista, però en els teus inicis també vas fer grafits, no sé si en l'àmbit més urbà i amb aquella estètica més urbana.
Sí, quan era adolescent diguéssim que el meu primer contacte amb el carrer va ser el grafiti i no m'anamago i de fet li tinc molt carinyo i encara segueixo una mica el que es va fent. Però és veritat que em vaig anar desmarcant d'aquesta estètica més americana diguéssim de grafiti per anar buscant la meva pròpia identitat. Va ser un camí molt natural i no va ser una... no sé...
No és per després... No és una renúncia ni un desprestigi. No, exacte. I tampoc per despreciar el fenomen del grafiti que em segueix interessant i, com et dic, segueix una mica de raull i tinc bons amics. Però sí que vaig veure que jo pintés d'aquella manera no tenia tant sentit per mi en aquell moment vital. Vaig voler tenir un contacte més directe amb...
Som la memòria de la gent, dels espais, dels barris, del color dels barris, de les històries dels barris i vaig trobar que era més natural que parlés en un llenguatge més figuratiu i en aquest cas apropiar-me d'aquesta memòria.
dels espais, de les fotografies que m'aporten els veïns, de les vivències que m'expliquen quan pinto el carrer. Però és veritat que aquest primer contacte amb el graffiti sí que em va permetre descobrir què m'agradava
treballar en un espai públic. La feina de pintor en el taller és molt solitària i això no ho tenim, aquest feedback dels comentaris de la gent, tant positius com negatius, i el fet de treballar al carrer
és molt més viu, molt més intens i també trobo que és molt agraït. Però és un bon complement a la feina també de taller. A vegades també ve de gust estar sol, treballant i sense interrupcions.
De tota manera, en aquestes últimes dècades ha canviat moltíssim, afortunadament, la relació que tenim amb aquest art urbà, sigui grafits o siguin murals. De fet, a la nostra ciutat tenim molts murals i jo crec que els ciutadans ens hem acostumat a conviure...
amb aquest arc que ens acompanya. Aquí ja estem veient el mural que has fet pel barri del 25 de setembre. A mi m'agradaria que ens expliquessis per què tries aquestes imatges i no pas altres. La imatge central
és la imatge en què es veuen unes persones travessant un pont pràcticament improvisat i aquest espai, que és l'Escardíbul, que és on físicament es troba la ràdio, és, tal com es recull en aquesta imatge, o era en aquell moment, i com diuen molts testimonis, una mena de mar. Tothom explica que l'endemà de la Rierada...
el que era aquest espai era una mena de llac enorme o de mar enorme. Per què vas triar aquesta imatge i no altra? Perquè realment hi ha imatges molt, molt impactants d'aquell moment.
Bé, primerament és cert que quan un treballa al carrer hi ha diversos factors que s'han de tenir en compte, com evidentment el context i en aquest cas també el format. Ens trobem amb un format molt panoràmic, més panoràmic per així dir-ho que una pantalla de cinema, veiem que és molt allargat aquest mur i això ja ens condiciona. Normalment ja parlo o treballo a partir de diverses imatges creant una petita narració, no li diríem tampoc.
còmic, però és una pintura narrativa, i sí que, diguéssim, a partir d'aquestes vinyetes, una complementa a l'altra. I el que sí que volia és que la imatge central fos potent i també representés una mica aquesta força del poble i aquesta diversitat. Un barri que va quedar totalment destruït. S'ha de dir que els detalls de tota aquesta...
de tota aquesta tragèdia, no els coneixia. Això també és interessant quan treballem amb la memòria dels barris, de les ciutats, dels pobles. Evidentment no ho coneixem tot. Jo soc relativament jove, no ho vaig viure en primera mà, però aquesta investigació és molt rica i també m'aporta molt. Aleshores, vaig trobar una imatge on es veia que el veïnat havia...
construït aquest pont efímer o totalment improvisat pràcticament el dia després, i per mi va simbolitzar molt aquesta unió popular, no?, de dir, entre tots fem el que sigui per tirar endavant, i és la demostració, bueno, crec que era maco, i alhora tampoc hi ha uns retrats concrets, són gent que es veu de lluny, però crec que s'identifiquen que això és una gent diversa de totes les edats, de tota condició de sexe diferent,
no era donar el poder a un retrat concret i a una imatge molt coneguda. Aquesta imatge precisament la vaig trobar amb les meves cerques, però no és la imatge més potent o la més representativa perquè no té un dramatisme extrem, però sí que és una imatge poètica i aquest pont per mi representava bé aquesta reconstrucció.
Absolutament d'acord. Jo tampoc vaig veure la rierada, però sí he parlat amb molts testimonis. La primera cosa que m'ha cridat l'atenció és que reproduïa allò que diuen moltes persones que passaven en aquest espai, que era perquè realment...
el segon pla no es reconeix res, és com si hi hagués això, un mar, un llac, que és el que explicaven, i crec que també has recollit molt bé el que va significar aquesta tragèdia per la nostra ciutat, que va ser això, un temps de solidaritat màxima, ja on la gent es va haver de...
i que a més a més recollia el que tu deies, com aquesta tragèdia va afectar gent de tots els estrats socials, més aviat aquelles persones que vivien en una zona, en unes condicions no gaire bones, però recull molt bé com era la població rubinenca d'aquell moment,
I cert que hi ha imatges que són més icòniques a la ciutat, però aquesta, que és més singular i potser no sabés, segurament ho es convertirà en un espai molt especial pel barri. Deies que t'has documentat, no sé si has tingut oportunitat de parlar fins i tot amb alguns, perquè tu...
Un altre dels avantatges que té la teva obra és que la fas in situ. Per tant, mentre estàs creant, està passant, en aquest cas, gent del barri que sí que molts estan familiaritzats o van viure la tragèdia. Vas poder parlar amb alguns d'ells?
El que vam fer és preparar una sessió preliminar, perquè la feina de moralista o un pint al carrer s'ha de pensar que té una certa responsabilitat perquè és una cosa que queda almenys durant un temps. El que no voldria, i jo crec que l'organització, en aquest cas amb l'Ajuntament i amb un tècnic de l'Ajuntament també ho va entendre, i amb l'Associació de Veïns, el que no volia era...
arribar allà, plasmar la meva idea i marxar i ja desaparèixer. Aleshores el que vam fer és una reunió amb veïns, vam convocar els veïns que van voler, totalment obert, i allà ja vaig recollir algunes idees, també els vaig ensenyar algunes imatges i teníem diverses propostes. I després, un cop ja definida la proposta,
també durant la realització vaig tenir ocasió de parlar amb molts barins. Algunes d'elles molt emocionades, que apreciaven molt la feina. És cert que també despertava aquests sentiments i aquestes emocions de moments tràgics, però ho agraïen d'alguna manera. Jo crec que
Sempre que desperta una mica aquest record i aquesta memòria, hi ha sentiments que rivalitzen, que d'alguna manera
però molta gent ho apreciava i crec que una de les coses per mi més important d'aquest mural és que els més joves que potser passen per allà i que evidentment potser sí que saben per què el barri té aquest nom, aquesta data tan important, però els que no o els que arriben ara de fora també,
que pugui servir de motiu per poder explicar aquesta història, per mantenir aquesta transmissió i que no es perdi, que entenguin per què aquell barri es diu 25 de setembre, per què es va construir...
quin va ser l'origen. I si pot servir ja només per, d'alguna manera, un mural en un punt didàctic o pedagògic, ja també té un sentit. Per mi el muralisme i la pintura moral o la pintura al carrer és un art popular en el millor dels sentits i no... Bé, ja trobava bé que tingués aquest component més narratiu i pedagògic, o que pogués servir com a complement.
On ens trobem nosaltres, l'Escardíbul, és on es va produir la tragèdia. Aquí hi ha un monument de sobiracs en honor de les víctimes. Ara l'altre homenatge de la ciutat està en aquesta plaça
que és on es fan veritablement els actes d'homenatge, cada 25 de setembre, i que certament necessitava la dignificació d'aquesta plaça. És a dir, hi havia... Em sembla que era una lona amb els noms de les víctimes i era una forma de recordar-los, però d'aquesta manera queda per més temps i, a més a més, com tu deies, dona peu també a que la gent es relacioni amb la seva pròpia plaça o amb aquest...
en aquest espai. T'ho agraïm molt. Avui dèiem que volíem preguntar-te per un altre mural teu, que està, home, no diré que molt lluny, però lluny d'aquí, està amb el Grat de Mar. És un mural dedicat a Neus Català. Ella és filla predilecta de la ciutat, una de les 11 persones de Rubicaba està en un camp d'estermini. Avui estem...
commemorant el dia de les víctimes de l'Holocaust, i el mural que tu vas fer, i que ara veiem en pantalla, recull aquella imatge icònica de la Neus Català vestida amb l'uniforme de Ravensbrück, però...
He llegit que vas voler allunyar-te de la part més fosca dels camps, una mica en la línia del que ens explicaves del 25 de setembre, que no volies quedar-te en la tragèdia, sinó en el positiu, i aquí veiem un grup de dones, entre les quals es troba la Neus Català. Per què vas decidir, en aquest cas, triar aquestes dues imatges?
Mira, en aquest mural, que és més vertical, aquí veiem aquesta diferència respecte a l'anterior, que cada mural, cada suport té les seves característiques, en aquest cas era molt més gran i molt més alt. Quan a metres quadrats ara no ho sabia dir, però sí, una mica més gran. Les proporcions són gairebé la inversa.
Sí, vaig fer una composició, en aquest cas no es veuen aquests marcs o aquestes vinyetes de separació, queden les imatges més conjuntades, i sí que trobem aquesta imatge icònica, en aquest cas sí que vaig voler treballar amb aquesta imatge icònica, perquè la Neus Catalana, la imatge aquesta que veiem amb l'uniforme de presa, de fet és una fotografia que es va fer, va demanar que li fessin un cop alliberada.
va ser la imatge amb la que ella volia que recordés aquesta imatge.
aquesta tragèdia i aquest moment vital i trobava que era respectuós de mantenir aquesta idea. Si ella volia que es recordés així, introduir-la en el mural trobava que era lògic. Però és veritat que no volia quedar-me únicament amb aquest cliché del pijama de ratlles i de l'uniforme i de les dones que veiem a l'esquerra amb aquestes creus a l'esquena, que era la manera
de diferenciar-les i d'estigmatitzar-les per part de la gent del camp. A la part de baix veiem aquestes dones en un moment més vital i molt més feliç. És una imatge de la Neus Català amb unes companyes a França. Unes companyes de...
Del moviment antifeixista. Exacte, que vam crear allà a França. I trobava que era més positiu veure aquesta espècie de caminar cap endavant i ja ens n'han sortit. Intentem reconstruir-nos tot i haver viscut aquesta tragedia.
I a més a més, amb la sensació que aquestes dones caminant són el primer pla i en el rarafons el passat, allò que volen deixar enrere. Aquí, com deies abans, és on està l'art popular, en el millor sentit de la paraula i barrejat,
A més a més, als carrers i places del país. Miquel Bert, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui, per traduir-nos aquests murals que fan referència a la nostra ciutat i moltíssimes gràcies per haver dignificat el barri del 25 de setembre.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Avui són notícies els Take Dad que expliquen la seva història, tots els detalls, la gelosia...
els abandonaments, els problemes de salut mental i també, titubejar les drogues, ho expliquen, com dèiem, en un documental que s'estrena avui mateix a Netflix. Fa 35 anys que van començar la seva història, es van convertir en un dels grups més famosos dels 90, una boy band
quan a l'altra banda o en la part de les dones estaven les Spice Girls, qui més ha perdurat en el temps és Robbie Williams, que segueix fent música. Escoltem, ens quedem avui amb el seu Back for Good. A partir d'aquesta nit, a Netflix.
Bona nit.
Fins demà!
Whatever I did, I didn't mean it I just want you back for good See, I want you back for good Whatever I'm wrong Just tell me this song and I'll sing it You'll be right as I'm the star I want you back for good
Fins demà!
Bona nit.
See, I want you back for good. Whenever I'm wrong, I tell you. I just want you back for good. I want you back. I want you back for good. Whenever I'm wrong, I tell you. I want you back. I want you back for good.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. A Radio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per parlaràs exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista. Ràdio Rubí Ràdio Rubí
Bona nit.
Bona tarda.
No és això. No, i molta gent ens pregunta al revés, si això és natural, l'altre, què és? Què és l'altre? No és natural, no? No natural, és artificial? Sí, mira, primer comencem, no? La paraula natural, de fet, a mi no m'agrada gaire, perquè al final crea molta confusió, no?
Això és una tendència que ve de França, com moltes altres, i aquí el que estem interpretant és més vins de mínima intervenció, o baixa intervenció, precisament per evitar confusions, malentesos, amb què és això de natural, no natural, perquè al final...
Clar, qualsevol vi, hi ha una min... O sigui, intervenció n'hi ha, des que tu plantes el cep, el podes... Hi ha una intervenció, no és allò que, mira, cau, fermenta i ja tens fi, no? Llavors, una miqueta va per aquí, no? Llavors, jo, per exemple, el que sempre comento és... Per mi hi ha tres grans grups, no? Són els vins tradicionals, els que no tenen cap mena de certificació...
Canvina de certificació, vols dir? Oficial. Quan a la intervenció. Exacte. Tant a la vinya com a celler. Llavors, el que ja comença a haver-hi més restriccions i acapar coses són els vins ecològics, que això és una certificació europea, i que bàsicament, sobretot, limita. No indica com has de fer les coses, sinó que posa limitacions a nivell d'editius, a nivell de... Quines coses no pots fer servir perquè tinguin la certificació d'ecològic. Exacte.
Sobretot és un tema de sulfurós, que està limitat, i de tractaments amb vinya, de coure i de més, que se'n poden tirar, però limitats, bastant limitats. Fem breu incís, l'Adeo Penedès, aquest és el primer any que tota la vinya que forma part de l'Adeo Penedès és 100% ecològica.
no hi ha cap altra denominació d'origen al món que sigui ecològica. Doncs costa molt, perquè conec la zona, i costa molt fer vins amb mínima intervenció... Ecològics, en aquest cas seria ecològics. Però ecològics vol dir que no es fan determinats tractaments i això, en certa manera, jugar-se-la molt. I més, per exemple, aquest any, amb tanta pluja... És que aquests dies de pluja precisament la gent del PNDS estava dient
Que la minya ja no podia xupar més aigua. Que això era impossible. I això després repercuteix en la colleta, claríssimament. Per això és el moment en què, si ha de ploure, millor que plogui ara, perquè encara no ha sortit el raïm, i per tant és més difícil que es podreixi, que sortin determinades enfermedades, però sí que estem... Bueno, benvinguda sigui, no? És que passem d'uns extrems als altres d'un dia per l'altre.
Naturals ecològics, deies... Primer, com més permissiu, els vins clàssics, després tindríem els vins ecològics, un pas més restrictiu ja serien els vins biodinàmics, el que passa és que aquí a Europa no s'hi posa, és una certificació privada, que normalment és una certificació que posa Demeter, alemanys.
Però jo he vist 20 catalans i espanyols biodinàmics. Vé aquesta empresa certificadora d'Alemanya i te'ls certifica. Això val uns calarons. I què vol dir que és biodinàmic? Primer, per ser biodinàmic, abans has de ser ecològic. Si tu no tens la certificació ecològica, tu no pots demanar la certificació biodinàmica. I és una empresa privada, això que quedi clar.
I a partir d'aquí, a part dels límits que estableix l'agricultura ecològica, té una altra sèrie de límits més restrictius, tant a nivell de sulfurós, que demana una miqueta menys, com a nivell de tractament de la vinya. És a dir, el que intenta la biodinàmica és tancar cercles naturals.
Doncs escolta, que tinc tal bitxet, doncs escolta, en comptes de tirar aquest pesticida, doncs escolta, intenta posar aquesta abella o aquesta feromona per evitar de tenir-lo, d'acord? I llavors, a nivell d'adops, també intenta ser una agricultura més regenerativa, d'acord? Doncs deixar herba verda, doncs perquè al final...
crea vida i això crea microbiota i al final enriqueix el subsol. I llavors hi ha una altra part que també té a veure amb el tema de les llunes i demés, que aquesta és la part que a vegades com... que a nivell científic no està 100% demostrat. A mi m'agrada molt aquesta part. Sí, no, és molt romàntica i, escolta, que...
Vull dir, pels tastadors tenim un calendari de tas que va en funció de la lluna. Tens dies a res, tens dies a flors, i segons quin dia, tècnicament no és bo, o els vins tenen diferents aromes i sabors. I llavors això també s'utilitza, per exemple, en el moment de trasbassar vins, en el moment d'embotellar. Doncs, escolta, quan és lluna plena potser millor no...
No sóc expert en aquest aspecte, però sí que es regeixen molt pel calendari lunar. Aquesta és la part d'aquella gent que diu, escolta, jo segueixo els principis biodinàmics, però aquesta part me la salto. Però no estan certificats. I és una certificació de part, ven aquesta gent d'Alemanya, i llavors, òbviament, cobren per ampolla que porta aquesta etiqueta. Clar.
I, per tant, els vins naturals estarien a dalt de tot quant a més restriccions, o...? Què passa aquí? Què ens trobem? Que vins naturals, o, com els comentem, mínima intervenció o baixa intervenció, no hi ha cap mena de certificació. Val.
Llavors, és a dir, aquí a Espanya, a França sí que hi ha una certificació. O sigui, per portar una etiqueta de vi natural o de mínima intervenció, tenen que seguir uns paràmetres encara més estrictes. Què passa? Aquí a Espanya no està arreglat. I aquí és una miqueta on es genera certa confusió. Perquè has de confiar molt i molt bé en la persona que la elabora. O demanar analítiques. O sigui, hi ha una part d'analítiques, però després, clar, hi ha certs processos
que o els veus, o si no... A veure si ens entenem. No saps si s'han fet o no s'han fet. Però després, en el resultat final, algunes d'aquestes certificacions, si ja es noten, no? Sí. Aquí, clar, al no haver-hi una certificació, semblava, doncs, escolta, mira, quan menys coses li faci el vi, doncs millor. Però, clar, també hi ha una ciència darrere. I quan tu fas coses...
o amb poques eines o molt rudimentàries, treus vins com es feien abans, que eren vins més rústics, més salvatges.
I llavors, quan tu tastes aquests vins i estàs acostumat a el que estàs tastant els dies d'avui, hi ha certes diferències. En aromes, en boca... Al final, què està passant? La tendència aquesta de vi natural, ecològic, per exemple, està calant molt fort i amb molta força. A Espanya, sobretot, és a Barcelona. Tenim una comunitat d'expats important, francesos i d'altres regions, que això té molta tirada. De fet, si tu parles amb algunes botigues...
d'alguns barris de Barcelona, Poble Sec, Poble Nou, una mica Sant Andreu, ostres, és que diuen, no, no, jo sí, el 60% dels vins que venc són vins de mínima intervenció. Curiós, no? Moltíssim. Perquè, per exemple, en el cas de la vostra botiga no és així ni molt menys, no? Ni molt menys. Sí que és veritat que hem experimentat en els darrers dos anys un increment important, sobretot,
Curiositat. Ja hem fet alguns tests de vins de mínima intervenció, perdó, i d'a més, però és més curiositat i sobretot també una comunitat més de gent de fora. Normalment gent que no és d'aquí o francès, que cada vegada hi ha més gent que viu a Rubí, o alguns francesos o anglesos que venen per la zona, són els que, ostres,
Busco això. Llavors ja hem creat una petita secció que anem creixent. Nosaltres també en aquest aspecte... Soc una miqueta primvirat. Per mi crec que no tot s'hi val. Llavors sí que nosaltres tastem molt i busquem vins que realment... Primer de tot, que per nas siguin agradables i que per tant et vinguin ganes de veure'l.
i que després amb boca també siguin francs, no? És a dir, ostres, són vins que... I que a vegades tu diries... O sigui, perquè tu m'ho dius, si no, jo no diria que és de mínima intervenció. Per mi aquells són els vins, per mi, eh? Doncs autèntics vins de mínima intervenció ben fets, ben elaborats, que els pots disfrutar...
i que no pel fet que siguin de mínima intervenció has de patir certes conseqüències, no? Com a dir, per exemple, hi ha alguns certs aromes, aromes bruts, com a més quadra, i hi ha aromes bastant, alguns d'ells, desagradables, que fins fa poc s'emparaven en el concepte de no, és que és un vi de mínima intervenció. Llavors...
Jo, com a mínim, no he vingut a patir. Ni vols que els teus clients pateixin. Però és la meva forma de fer que, al final, nosaltres... També coneixeu molt bé la vostra clientela. I, per tant, sabeu què és el que serà dient per la majoria. Perquè, al final, tu t'adreces a una majoria de persones. Segur que hi ha algú que voldria una cosa diferent, però...
Això primer, no? Al final també, i també, fent el tu, nosaltres som la selecció que fem, no? Clar. I per tant, nosaltres, per sort, tot l'equip comprega més o menys igual, que al fet, anar a buscar coses que realment puguem disfrutar, i que si a sobre és de mínima intervenció, millor que millor, perquè voldrà dir que és un vi menys intervingut, però que en cap cas no hem de patir conseqüències no molt agradables, i dir, ostres, saps? Això no m'encaixa. Llavors...
Això és el comerç de proximitat, no? Al final, fer una primera tria pel client final, no? Exacte, i tenim coses més punquis, eh? O sigui, tenim coses que dius, ostres... Vinga, va, perquè hi ha client que li agrada i hi ha client que al final... I també és molt diferent, o sigui, si tu agafas una d'aquestes ampolles i la reparteixes entre 4 o 5...
Ara, jo sempre dic, acabar-se amb una ampolla d'aquestes, segons quines, entre dos o tres, és complicat. Llavors, està molt bé per descobrir, per innovar, per conèixer. També està ara la moda de vins prisats o els vins taronges, els orange wines, que al final no deixen de ser vins blancs elaborats com es feien abans, que vol dir que bàsicament hi ha contacte amb les pells. Fins ara, quasi el 99% dels vins blancs
es feien sense contacte amb la pell, és a dir, tu el prensaves, treies el most i la pell fora ràpid, i ara hi ha aquestes tendències de vins brisats o oranys, que al final tens unes hores o uns dies, més aviat són dies, de contacte amb les pells. Són vins amb un color més pujat, amb tenir, o sigui, al final tu notes aquella sensació de...
allò que rasca, no?, allò que notes que és vi, que normalment ho tenien només els vins negres, doncs ara ho trobem també amb vins blancs, brisats o oranys, i que tenen, doncs bueno, que són diferents, agradaran més, agradaran menys, però que realment és una altra tendència que s'estan portant i que són vins, doncs bueno, que et desperten altres aromes, altres...
inquietuds que segurament abans era impossible de cobrir perquè els vins no es feien d'aquesta manera. I, repeteixo, els nostres avis i besavis feien els vins d'aquesta manera, perquè al final la pell...
és un conservant natural afegit a l'alcohol i que, per tant, ajuda que el vi es mantengui sense cap sulfurós o de més producte afegit dissenyat per aguantar el vi. Estem sofisticant el món del vi, els novismes a part. Jo crec que està molt bé que es pugui experimentar moltes vegades, fins i tot tornant als orígens, perquè jo crec que ara ja tenim força experiència, i aquí em refereixo sobretot a la clientela, als consumidors,
i es volen coses noves, està bé que s'experimenti, que es sofistiqui una mica, no? Al final el producte perquè hi hagi més diversitat, no? És un món amb molta curiositat, no? Molt de tastar coses, de provar. És que si no, jo no existiria. Al final, jo crec, per mi, cada canvi, cada innovació, és al final, ostres, doncs ara experimentem endavant joanes, que també és com es feia antigament, doncs,
Escolta, nosaltres ara amb tines de fang, però és que el fang és el de la vinya, perquè... Perfecte. Al final tot aporta i també és un tema molt de prova i error. Al final... Sortirà bé o no sortirà bé? És que al final... La majoria de cellers...
Tenen petits departaments, encara que no els diguin, d'AMSD, doncs que, ostres, mira, aquests 200 litres me'ls guardo per aquí, els posaré i faig... I van veient, van envellint, i van veient com això evoluciona per veure si finalment té sentit treure un nou vi o un nou producte en aquest estil, no? Han sortit meravelles, eh?, d'aquestes experimentacions.
I molta gent diu, ostres, si n'hagués fet més. Clar, sí, sí, sí, absolutament. Escolta, els vins de mínima intervenció, que a partir d'ara ja he après que s'ha de dir així, són de grans marques o trobem també petits cellers? Ho dic per a aquells que ens estiguin escoltant i que diguin, ostres, jo m'atreviria a provar-ho. Quines recomanacions ens fas?
Aquí hi ha molt pragmatisme i molta ideologia. Normalment aquestes tendències van sorgir, sobretot les primeres tendències van ser quasi vins de garatge. Què passava? Quan van arribar aquí a Espanya, eren vins mínim intervenció, ho faig al garatge de casa, ho faig aquí, és el que comentava abans, no hi havia molts recursos...
No dic que no n'hi hagués, però potser no era com el d'un gran celler. I, per tant, sortien coses, o els primers que jo vaig tastar, que era com...
Jo això... No, vull dir, poc control químic, o sigui, a nivell d'analítiques, i clar, si al final ho fas, ojo de ben covero, està bé fins a cert punt, no? Avui en dia, com s'està veient que és una tendència, que faig que és una tendència molt efímera, és a dir, ostres, m'ha agradat aquest, però busco un altre, o sigui, no em caso, o sigui, això de casar-se, la gent és molt infidel, ja cau jo amb els fills i els escomusos, val?
Llavors, sí, sí, sí. Llavors, sí que el món del vi de mínima intervenció s'està professionalitzant molt, s'estan fent coses espectaculars, molt xules, o sigui, per mi espectacular és no saber si és mínima o no mínima, i llavors t'estàs trobant que cellers, grans, grans, grans cellers, no entren en aquest joc, perquè al final són economies d'escala, i al final són uns vins que és difícil trobar-los en supermercats o...
perquè al final els has de mimar una mica més. El no tenir tan sulfurós o productes que ens ajudin a conservar, si tu el tens en un magatzem a plestiu a 30 graus, doncs... O sigui, al final es transformen i no són el que toquen. Llavors, són vins de tirades més petites, de comandes més petites, de petits estocs guardats i servits de forma més contínua, perquè al final el millor lloc on està el vi és en el celler. Tècnicament, eh?
Llavors, una miqueta va en aquesta línia. Però sí que és veritat que cellers, hi ha mitjans, doncs estan fent línies o estan fent proves, que fins i tot ho fan en cellers totalment a parts, amb vins de mínima intervenció. I aquí, jo com a mínim noto un canvi qualitatiu molt important. Vull dir que hi ha algunes marques, alguns cellers, que diries, ostres, a mi això... Perquè em dius que és de mínima intervenció, si no té aquell nas, entre cometes, brut, o no té aquell punt animal, saps? Que es nota en alguns d'ells i dius...
i pràcticament no notes diferència. Recomana'ns a algú? Alguns. És a dir, entenc que hi ha vins blancs i vins negres, és indiferent
de fins i tot la varietat del raïm, no? M'imagino. Sí. O hi ha varietats que funcionen millor? Bé, clar, al final, per exemple, tu quan busques, si tu saps que no pujaràs cap punt de sulfurós o sulfurós afegit, penseu que també es parla molt del sulfurós, però en el procés de fermentació ja s'elabora o es desprèn una part de sulfurós. De fet, a França,
Vi natural com a tal és aquell que com a molt té 10 miligrams. Per què? Perquè sobreentenen que en el procés de la fermentació hi ha una... Ja es produeix. Llavors, fins a 10 és totalment natural. Llavors, si tu passes de 10 a 30 miligrams de sulfurós, ells el tenen classificat com mínima intervenció, o baixa intervenció.
I és per sota de 10 el que ells marquen com a... O sigui, que no hi ha sulfurós afegit. Però està arreglat. Aquí, a Espanya, no està. Llavors, al principi es posaven moltes etiquetes, vi natural, vino sin sulfitos, añadidos, perquè ficava la gent sin sulfitos, però añadidos. Perquè sí que en té. Exacte. Això és com el sucre. Llavors, més que res per la gent que és intolerant o al·lèrgica al sulfurós, que em porta, però amb una quantitat molt petita. Però em porta, saps?
Llavors, aquest buit legal que a vegades malinterpreta o al final tu pots estar venint a una mínima intervenció i que no sigui realment...
de mínima intervenció. Llavors aquí el que es demana una miqueta és si es fiqui una mica d'ordre per res, per categoritzar-lo i que no passa res. Va, mullat. No et vols mullar, eh? Ens queden 100 minuts i veig que no et trauré un nom o una proposta. Mira, jo et diria, si voleu entrar dintre dels vins de mínima intervenció, és a dir...
aquests vins que et deia que no et mulles gaire, però ja estàs entrant, algú que és bastant més o menys extès i tal, hi ha una línia d'uns vins que es diuen xic de mel, que són del panadès, i tenen el blanc, el negre i el brisat. Tots ells són de mínima intervenció, però molt ben fets. I llavors també hi ha un altre que m'agrada molt, que és el nu, de coca i fitó,
que aquest any ho ha passat per guanyar algun premi binari, també, que és una garnatxa del Monsant, que aquí... L'he tastat. És un vi molt franc, molt net, o sigui, la gent no tiraràs enrere. Si busques una miqueta més canya, aquí potser ens en podem anar al pur...
de Torreveguer, que això és un brisat amb llargues maceracions, amb un punt taronja important, i aquí ens anem a una altra vida amb totalment mínima intervenció i amb un temps de contacte amb les pells important. I després, fora d'aquí, trobareu mil coses, al final és... I sobretot són petits projectes, molt petits, que ara hi són, demà se'ls han acabat les ampolles...
I això sí que és veritat que nosaltres cada vegada estem incorporant més referències en aquest aspecte. Preus molt cars, ho dic perquè vaig buscant i, bueno, al voltant dels pinteuros? Els xics crec que estan una miqueta per sota, però sí, al final tot arrenca entre 9, 10, 20.
Bé, també estem parlant d'un micat, tot i que no tinc intervenció, si és el que dèiem, si és arriscat.
És a l'escat, no hi ha economies d'escala, aquí no se'n fan tirar les de 20.000 ampolles. Ningú, no conec ningú que faci tant. Però aleshores està molt bé. Clar, clar, clar, no són petits projectes. Qualitat-preu, em sembla... Clar, clar, i pensa que la gent s'ha... O sigui, al final, els teus costos els has d'imputar en funció de les ampolles que vens. Si són menys, saps? Hi ha més costos allà afegits. I hi ha projectes molt macos. Ara estem a punt d'introlar un altre, que és el celler Lapical, del Penedès. Molt xulo, també. Mínima intervenció, gent molt maca, amb moltes ganes...
Ja porten uns anys al mercat, però estan fent les coses molt xules, també. He trobat que hi ha una mena d'associació d'evins naturals, de productors d'evins naturals, que, a més a més, un cop l'any fan com una trobada, un saló...
Fina, aquí. Que s'ha fet? Ara, al bustic. Abans d'ahir? Sí, a Barcelona. Llàstima. Llàstima perquè, mira, podríem haver enviat a la gent a anar. Entenc que ha estat diumenge dilluns, entenc que ha estat per gent del sector o oberta a la ciutadania? Diumenge normalment és públic general, perquè també és important que la gent vegi, conegui, tasti. I et dic, també a Barcelona hi ha molt baraví orientat en aquesta tipologia...
Ja tens moltes més opcions, ja et dic, al final de poder-los tastar copes, de poder-los viure. Nosaltres tenim un sortit que mica en mica va creixent i fem alguns tastos. L'any passat vam fer un parell de monotemàtics de vins de mínima intervenció. Aquest any segurament en farem més. Jo crec que és una cosa que va en auge i tot el que acaba entrant a Barcelona... Sí, arriba aquí. Aquí, ràpid. Doncs una descoberta avui, aquests vins naturals. Jo algun l'havia tastat sense saber-ho, eh? Veus?
de vegades sí busco aquest punt ecològic o més natural, perquè les recomanacions que m'han fet sobre aquest tipus de productes acaben sent molt bones, per què no provar-ho? I mira, no ho sabia el que tu deies, no ho vaig notar per res, perquè és un tipus de Déu que consumeixo molt i no em va semblar diferent, o no molt diferent, a la resta de Montsans. Com tenim el calendari del seminari?
Dels binaris, bueno, estem a gener. Bueno, estem al gener, no? Però com heu de fer, els tastos... La fira serà a final d'octubre i els tastos, doncs, crec que parlarem la setmana que ve. Sí! Però em comentaran alguna cosa la setmana que ve, però sí, primer hi ha les rondes, les primeres rondes d'eliminació.
I la ronda final es fa, com sempre, a Rubí, primera setmana o segona de setembre. Ja sé que queda molt, però la feina la comenceu a fer... Sí, aquí hi ha una feina més important de la realització dels Premis Binani, que, per cert, han canviat de director. En Ramon ha fet un pas a la dreta i ara torna a venir l'Esther Bach, que ja va ser-ho d'uns quants anys, a l'inici, i amb ganes també de reprendre i de veure els canvis que hi haurà.
Home, perquè gràcies a aquests premis, als tastos, a les activitats que organitzeu els botiguers, els comerciants de la ciutat paral·leles, també hem conegut
molts vins. És a dir, que recordo aquell estiu de... No recordo com es deien, aquells vins joves. Sí. Jo crec que això també ha contribuït a aquesta cultura del Viquei, a cada cop més, a la ciutat. Molt. Ens apuntem al calendari perquè aquestes coses són importants. Maria, moltíssimes gràcies. Gràcies a nosaltres. Ens donem un mes per tastar vins naturals, com a l'escola. Vinga.
I només tornem a parlar d'altra qüestió, però així podem repassar el que hem experimentat. Els deures fets. Són deures molt fàcils de fer. I si no repetir no importa, saps? No importa, s'ha de provar, s'ha de provar moltes vegades. Moltíssimes gràcies. A tu. Fins un altre dia. Amb aquesta secció posem nosaltres avui punt i final aquesta edició del Rubi al dia d'aquest dimarts 27 de Xaner, que és
el dia de record de les víctimes de l'Holocaust, el dia com avui de fa 81 anys es va alliberar el camp d'extermini d'Auschwitz, per tant una efemèride que no hem d'oblidar, tot i que ja ha passat pràcticament un segle. Això, els problemes a Renfe i altres qüestions referides a la ciutat és el que estem seguint, els programes i els informatius de Ràdio Rubí, us
Recomanem una vegada més que consulteu 3BW Radio Rubí.cat per seguir tota l'actualitat de la ciutat. El Rubí al dia torna demà a partir de les 8 a primera hora amb les notícies i amb la Pamela Martínez, que acabeu de passar una molt bona tarda. Si no heu agafat el paraigües, ja aneu tard perquè s'espera que aquestes primeres hores de la tarda plogui.
Ràdio Rubí, notícies.