Són les 11 del matí.
Molt bon dia. La Generalitat ha emès informes desfavorables de la línia de molta alta tensió que Forestalia volia portar a Rubí i que la fan inviable, tal com estava plantejada, segons han confirmat a Ràdio Rubí, fons de l'empresa aragonesa. Ara mateix, el projecte que tenien previst de portar a Rubí, l'energia generada a desenes de parts solars eòlics de l'Aragó i Lleida a través d'un corredor elèctric de centenars de quilòmetres, no es pot fer.
Es dona la circumstància, però, que, com el Ministeri de Transició Ecològica ja havia donat el seu vistiplau a aquesta línia, ara una altra empresa la vol aprofitar, almenys en la seva part de Rubí. Es tracta de l'empresa Planta Solar Obde, que necessitava la MAT per connectar-hi una planta de bateries, i ha rescatat el projecte de la línia amb un outreçat per la seva tramitació. Així consta l'estudi d'impacte ambiental de la planta La Reanyàs, que ja s'ha publicat i és en període d'al·legacions fins al dia 30 de gener.
Recordem que el Ministeri de Transició Ecològica va dictaminar que aquesta gran planta de bateries elèctriques prevista a Campí de la Serra, a només 400 metres de l'Institut J.B. Foix, necessitava dotar-se d'un estudi d'impacte ambiental, donats els possibles efectes adversos que la construcció i posada en marxa de la instal·lació podria tenir al medi natural. I és en aquest document on consten els plans de recuperar la mat en aquesta zona natural del nord-oest de la nostra ciutat.
I les urbanitzacions del districte 2 de Rubí denuncien des de fa temps ocupacions conflictives que generen problemes greus de convivència, inseguretat i també una sensació creixent de desprotecció. L'associació Districte 2 assegura que la situació s'arrossega des de fa més d'un any i el seu portaveu, Daniel Vila, ha diferenciat entre les ocupacions vinculades a situacions de vulnerabilitat i aquelles que, segons denuncia, estan relacionades amb activitats delictives i també amb sorolls. Escoltem-lo.
Primer, jo que el caldria distingir una mica entre ocupació d'un immoble per persones vulnerables, o sigui, sentim parlar molt dels mitjans de comunicació d'incoocupes i coses d'aquestes que no és el que nosaltres estem denunciant, i ocupacions que sovint ara, darrerament, s'està dient delinqüencials. És a dir, quan unes persones ocupen un immoble, malauradament, per fer algunes activitats delictives. Aleshores, això és el que denunciem nosaltres. Són ocupacions...
que els veïns som conscients perquè generen molèsties, generen soroll, i també hem arribat a les intimidacions, hem arribat també al maltractament animal. L'entitat exposat de diversos casos concrets com a habitatges en estat d'abandonament, acumulació de deixalles, fogueres a tocar de les façanes, botellots al carrer i fins i tot, com acabem d'escoltar, un cas recent de maltractament animal.
I en esports comencem amb les derrotes en bàsquet del CEP Sant Jordi. Toni Bravo Rodríguez.
Jornada gris pel CEP Sant Jordi. El sènior masculí va perdre de manera contundent, 43 a 96 contra el Barça, l'escola Montserrat. Tot i un bon primer quart, els rubinincs van quedar superats. En els següents períodes acumulen quatre derrotes en els últims cinc partits. Són penúltims a Copa Catalunya. El femení tampoc va poder sumar. Va caure 57 a 44 a la pista del Castellet. El partit es va trencar en un tercer quart desfavorable, però malgrat l'ensopegada, les rubinenques continuen a la zona alta de segona catalana amb 9 victòries.
Pel que fa al futbol de tercera catalana, cap de setmana en resultats oposats pels equips de Rubí. El grup 12, la penya blaugrana Ramon Llorenç, va guanyar 3-2. L'incrés Atlético Club puja fins a la tercera posició, 26 punts, després de sumar 3 victòries en les últimes 5 jornades. El Rubí, en canvi, va perdre 4-2 al camp del Sant Andreu.
I en cadena 6 derrotes seguides. Es manté 12 amb 14 punts. I a grup 7, l'Olímpic B, va caure 1 a 2 contra l'escola Pia Terrassa, baixa de la sisena a la vuitena plaça, 20 punts. L'equip trenca la bona dinàmica, haurà de reaccionar per no despenjar-se de la zona alta.
Doncs res més per ara. Nosaltres tornem amb més informació de la nostra ciutat en una hora al butlletí de les 12 i mentrestant ja sabeu que podeu seguir informats al nostre web a radiorubí.cat i també seguir-nos a les nostres xarxes socials. Ràdio Rubí. Notícies. Ràdio Rubí.
Fins demà!
Bolletins informatius de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el cinema català tornarà al teatre municipal La Sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen en la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per pagaràs exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Adeu de Camp. Adeu de Camp.
Final de primera volta per la Unió Esportiva Rubí a Sabadell Visita el filial Arlequinat per defensar la tercera posició a la Lliga League A Ràdio Rubí t'ho explicarem diumenge a dos quarts de set de la tarda
Fes la teva
Rubí al dia amb Belén Tierno. Les 11 i 9 minuts comencem la darrera hora del Rubí al dia, l'hora més cultural. Avui parlarem de filosofia de salut mental i de propòsits. Des d'ara i fins les 12, pren nota perquè t'ajudem a viure millor.
Avui a la secció de coaching canalla del Pau Navarro parlem de propòsits d'any nou. Està demostrat que hi ha un percentatge molt elevat de persones que es planteixen deixar de fumar, practicar més esport o baixar de pes en aquest primer mes de l'any i també que molts d'ells abandonen el seu propòsit. Avui el Pau ens parlarà de què cal fer per millorar de veritat.
I una mica abans de tres quarts de dotze, entrevistem Menceslao Galán, el responsable del Club de Lectura de Filosofia Contemporània, que torna a començar demà a l'Ateneu. Li preguntarem pel club, pel llibre que llegeixen ara, i com acostar-se a la filosofia sense ser un erudit.
I avui, 13 de gener, és el Dia Mundial contra la Depressió. Entrevistarem el responsable del Centre de Salut Mental per Adults del COS, Rigober Triola, per saber de quina manera es pot superar la depressió. Són les 11 i 11 minuts. Ja saps que pots participar en directe al programa trucant al 93 588 59 60.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
No podíem haver triat millor Sintonia per aquesta secció, que és de coach, però que es diu coaching canalla, un clàssic, però reversionat, que és el que intentem fer en aquesta secció. Ja ens acompanya el Pau Navarro. Bé, benvenido. Bon dia, què tal? Feliz año. Igualmente. Què tal? Hoy hablamos de eso que se habla siempre, a principio de año, de propósitos, de eso que hace la gente cuando brinda...
que se plantea que va a hacer mejor, entre comillas, el año siguiente. Este año dejó de fumar, ¿no? Sí, es que los propósitos siempre son de ese tipo, ¿no? Sí, sí. Hoy vamos a hablar de esto, de propósitos. Ya aviso que lo ideal sería que cuando acabamos de hablar de esto, nuestros oyentes se fuesen al capítulo anterior, que hablamos de cómo planificar objetivos.
Objetivo y propósito no es lo mismo. Vamos a marcar esta primera diferencia. ¿Qué diferencia hay entre el propósito y el objetivo? El propósito es...
¿Qué es lo que quiero ser? ¿Qué me mueve a mí para hacer una cosa u otra? Y esa cosa u otra sería el objetivo. Entonces hablamos del SMART hace unas semanas, el año pasado, hace unas semanas, para ver cómo podíamos coger un objetivo, planificarlo y poner pautas que hagan que tenga una mayor probabilidad de éxito. ¿Pero entonces es antes el propósito que el objetivo?
No, yo el propósito... O puede ser simultáneo, ¿no? Exacto, yo el propósito, ahora porque vamos a hacer dos cosas diferentes o dos episodios diferentes, pero lo podemos explicar prácticamente junto, ¿sí? Porque el propósito, y es lo que vamos a tratar de explicar hoy, necesita algo. Y ese algo es esa motivación o por qué quiero hacer un cambio o qué me lleva a hacer un cambio.
O sea, traduzco o pregunto. No planteo quiero dejar de fumar o si lo hago digo quiero dejar de fumar para tener una vida más saludable. Ese es mi propósito, ¿no? Los para qué. Buscar qué es lo que me genera esa acción, la motivación. El por qué ya sé, la justificación. El por qué nos va a justificar. ¿Por qué es malo? Bueno, eso está de hoy para atrás. Yo ya lo sé, ¿no?
Pero el para qué es de hoy para mañana. ¿Yo para qué quiero dejar de fumar? Y eso es un poquito la parte importante. Después dejar de fumar tiene unos pasos. Hay personas, y lo hemos comentado alguna vez, que se levantan por la mañana y dicen yo ya no fumo. Y yo conozco un caso y fue así. Pero hay otros casos que necesitan mucha ayuda.
O un abanico amplio de niveles de ayuda. Desde aquí aprovecho para decir que pedir ayuda es sano. Para lo que sea, es sano. Podemos ir al médico de cabecera, porque ahora además hay unas pastillas, etc. Hay libros que hablan sobre cómo dejar de fumar. Hay grupos de personas, lo que sea, si realmente lo quieres. Lo que vamos a hacer es, ¿cómo sé yo que quiero eso? ¿Cómo sé yo que dejar de fumar es un propósito mío?
Que querer estar sano y dejar de fumar es algo que quiero yo, no algo que me están diciendo desde fuera. Y ahora estamos poniendo un ejemplo que está muy trillado y que a fecha de hoy, 2026, el tema de la salud nos ha machacado mucho para que esto se vea como algo casi obligatorio, dejar de fumar, por decirlo de alguna manera. Pero pueden ser otras muchas cosas que tienen que ver con lo personal o puede tener que ver con lo profesional. Los propósitos es...
Pues quiero mejorar en mi carrera profesional, por ejemplo. Quiero ser un profesional mucho más cualificado. Ese va a ser mi propósito. ¿Quién quiero ser durante este año o cómo quiero acabar este año? Los objetivos, pues, ¿qué voy a hacer para alcanzar ese prototipo o ese deseo o ese sueño de persona que yo quiero ser? Para llegar aquí, vamos a ver cuál es el punto de partida.
Año nuevo o final de año, está ahí, ¿no? Hay quien en Navidad ya se lo pone, hay quien espera después de Reyes. Es un momento muy proclive, ¿vale? Pero luego tenemos septiembre, por ejemplo, ¿no? Venimos de vacaciones, ¿no? ¿Cuándo empieza el año? ¿Septiembre o enero? Bueno, pues depende a quién.
Normalmente sí que tenemos el concepto de propósitos de año nuevo. Sea como fuere, hay una cosa que hay que tener muy clara. Y es la idea de que hay una frase... Hoy estoy un poco en modo frase de taza. ¿Sí? Ya veréis. Pero hay un poco que los sueños se trabajan. Y yo tengo un corte preparado para los más ochenteros. Igual la música ya empieza a sonar. Sí. Esto nos ha servido siempre para muchas cosas. Fama.
Y aquí teníamos una señora que dejaba muy claro que aquí se venía a sudar. Además que venía, o sea, salía en la careta de inicio, que eso también era una... Sí, sí. Lo que no recuerdo es el nombre de esta señora.
Pero venía a decir que lo que hay que hacer es que la gente viene a por un sueño, a cumplir un sueño. Hombre, yo creo que los que tenemos cierta edad... Mira, mira. Buscáis la fama, pero la fama cuesta.
Pues aquí es donde vais a empezar a pagarla. Si es que no lo sabemos los que tenemos, lo que decía, cierta edad. Pues esto, que a nivel friki ochentero queda muy bien, esto es una realidad, ¿no? Porque las cosas hay que trabajarlas. Es decir, que yo haga lo que yo me lo proponga, ya sabemos que no va a funcionar. Pero esto, el ser humano cae mucho en esta piedra, ¿eh? Todos hemos caído en esta piedra, ¿no? Proponérselo no significa alcanzarlo.
Y hay una frase que me gusta mucho de estos poemas apócrifos que dice que los planes tienden a caerse por la mitad. Entonces, si queremos realmente llegar a cumplir un propósito y cumplir los objetivos que tenemos de por medio, vamos a necesitar poder llegar a esos sitios. Entonces, tenemos por un lado la herramienta de Smart, pero yo lo que quiero proponerle a nuestros oyentes es que
Piensen mucho para qué quieren alcanzar esos objetivos, ese propósito y que lo escriban. ¿Sí? Este es nuestro trabajar. Vamos a empezar a sudar. Vamos a hacer una cosa que hace mucho tiempo que no hacemos. Escribir. ¿Podemos coger el teclado? Podemos coger el teclado. Yo recomiendo papel y boli. ¿Sí? Papel y boli. Porque nos va a enfrentar a una situación diferente o que ya no recordamos tanto y aquí el cerebro va a generar otras.
Y aquí tenemos que darnos margen para la épica. Tenemos que darnos margen para soñar. Es una carta que nos vamos a escribir a nosotros mismos explicándonos...
¿Para qué queremos? Dejar de fumar, por ejemplo, que hemos dicho que está muy trillado, pero que es muy vigente. Ir al gimnasio, cosas banales, aunque consideremos que son cosas banales a nivel de sociedad, para cada uno tiene una gran importancia. Y esto hay que ponerle chicha. Hay que coger y sentarse y reunirse con uno mismo, uno misma, y decir, venga, va...
Si no soy sincero conmigo, ¿con quién voy a serlo? Vamos a escribir este documento que yo lo puedo guardar en un cajón, lo puedo poner en el comedor, donde quiera. Lo puedo hacer público si quiero o lo puedo guardar en un rinconcito al que yo iré a buscar cuando tenga alguna debilidad.
Es curioso porque decías, vamos a hacer una conversación con nosotros mismos, vamos a ser sinceros con nosotros mismos, pero estoy segura que si tú lees la carta al cabo de diez minutos, te sorprendes de lo que te has dicho a ti mismo.
Supuestamente de forma consciente. Sí, y es probable que rompas dos o tres hojas antes de tener la definitiva. Entonces, como ejercicio de introspección, por decirlo de alguna manera, de buscar un momento, y esto puede sonar, pero buscar un momento solo para ti en ese momento es un autocuidado.
que es una de las cosas que últimamente, por suerte, se va hablando de cuidarse a uno mismo para poder cuidar a los demás y que los demás te cuiden para poder recibir luego esto. Bueno, esto también son otras formas de hacer. Pero solamente ese momento puede ser un punto de partida muy potente para alcanzar todo aquello que nos vamos a proponer. Claro, todo aquello que nos vamos a proponer.
Hay que ser también sinceros. Hay que ser flipados, ¿no? Exactamente. No nos vengamos demasiado arriba. Voy a dejar de fumar, a adelgazar 5 kilos, a ser mejor persona, mejor profesional, demasiado. Claro, hay que poner que los tiempos sean lo que hablábamos en el episodio anterior, ¿no? Que las cosas sean...
alcanzables, medibles, que sean cosas que se pueden realizar. ¿Yo puedo perder 5 kilos en un mes? Probablemente. Pero si mi objetivo son 20, no será en un mes. Probablemente sea en un año. Y para hacerlo bien, probablemente tenga que recurrir a algún profesional que me eche un cable. ¿Que no tengo recursos para un profesional que me eche un cable? Bueno, pues los busco por otro sitio.
Y ahora, para hacer un poquito más friki el día de hoy, tengo un pequeño corte, ¿sí? Vamos a ver. Cuenta con mi espada. ¡Hombre! Aragor. Y cuenta con mi arco. Légolas. Y con mi hacha. Esta es la mejor de Gimli. Cuenta con mi hacha, ¿sí? ¿Y a qué viene esta fricada? Siempre que pueda las voy a meter, ¿vale? Pero busquemos aliados. Lo que yo decía, hay que buscar ayuda, claro que sí.
Si puedo hacerlo yo solo, pues tampoco pasa nada. Pero en según qué propósitos, por ejemplo, el de fumar, por ejemplo, pero no me quiero centrar solo en este, pero hay algunos que son, que pueden cambiar mucho nuestro día a día, hábitos, etcétera, etcétera, vamos a buscarnos un pepito grillo, por decirlo de alguna manera, o vamos a buscar un aliado, ¿no? Un cuenta con mi hacha. Alguien a quien yo pueda pedir la ayuda, decirle, oye, mira, yo este año me he puesto muy serio con este tema y me gustaría no perderme del camino.
Y lo voy a convertir en mi cómplice. Una persona que me vaya recordando cada X tiempo cuáles serán mis motivaciones o me vaya preguntando cómo lo llevo. Alguien con quien yo tenga la suficiente confianza, puede estar en casa esa persona, puede estar fuera, con la que tenga suficiente confianza y complicidad o porque entienda o porque haya pasado por ahí, por ejemplo. Y que me sirva como de ancla, de persona que me va a echar un cable a la hora de...
tirar adelante con todo esto dicho esto
recordar que le hemos pedido a esa persona hacer el favor. Luego lo vayamos diciendo, eres un pesado, eres una pesada, déjame tranquilo, déjame en paz, porque entonces, flaco favor, nos estamos haciendo. De todas formas, si alguien pide ayuda, está bien ser un pepito grillo, pero estás acompañando a esa persona. Quiero decir que tampoco hace falta... Bueno, pero estas son cosas que hay que pactar. Pero es importante. ¿Pactar hasta dónde llega? ¿Su intervención o cómo te gustaría que fuera?
Sí, lo que pasa es que cuando tú buscas una persona de confianza, cómplice, debes poder tener una conversación donde esto salga de manera natural, por decirlo de alguna manera. Hay que elegir bien al cómplice. Exacto, exacto. Y es más, cuando yo os he dicho, hombre, luego no le tiréis los tratos por la cabeza. Bueno, igual...
Se los puedes tirar, por decirlo de alguna manera, pero es otro tipo de conversación, ¿no? Es decir, oye, mira, te agradezco lo que me dijiste y tal, necesito que lo hagamos de otra manera. Si es que tenemos que tener esta conversación. Qué organizado, qué organizado. Yo creo que no me saldría tan natural. Y esto es lo duro. Ni tan organizado. Esto es lo duro, esto es lo de fama. Claro. Hay que trabajarlo, ¿sí? Porque si no, poco sentido que tenemos.
¿Tenemos que compartir esta carta que hemos hecho con esta persona? Bueno, esto ya lo dejo un poco al criterio de cada uno. Esa carta, como yo os decía, nos tiene que servir para, durante el año, ver si me estoy acercando o no, si tengo un momento de debilidad o no. Y luego pasa lo que nos decía John Lennon, que la vida es aquello que te pasa mientras tú haces otros planes. Se te puede caer el plan el día uno, porque en la vida pasan cosas.
se te puede caer el plan en el mes 3, en el mes 6, porque en la vida pasan cosas. Y esta carta nos puede ayudar a reestructurarlo, a darnos un tiempo, pueden pasar muchas cosas, de ámbito personal, profesional, a darnos un tiempo, o sobre todo, hay momentos que son complejos, que son duros, y tenemos que poner esto en pausa, por decirlo de alguna manera.
Pero esta carta nos puede ayudar en un futuro, cuando nos encontremos mejor, a tirar adelante. Debemos ser conscientes del elemento frustración. Si ponemos demasiadas expectativas, que este es otro tema que no hemos comentado, pero el tema de las expectativas, hemos de tener mucho cuidado. Por eso insisto en lo que decíamos cuando hablábamos de smart, de cosas que sean realizables realmente, que lo podemos hacer, porque si no...
Mi expectativa está muy alta y al final se me va a ir al suelo. Voy a acabar perdiendo cómo es esto.
Vale, ¿por dónde vamos? ¿Cómo vamos de tiempo? Estamos llegando... No, no, vamos bien, vamos bien. Creo que hoy me he hecho el propósito de acabar bien la sección. Sí, vale, perfecto. Cositas más que nos pueden ayudar. Yo te he dicho antes, hoy estoy un poco en modo frase de taza. Vale, tenemos un audio por ahí. Es una banda sonora que vamos a ir dejando sonar de fondo, pero es muy chula.
Y lo que sirven las bandas sonoras de películas épicas para estos propósitos, que te ves tú ahí ya encima de la colina. Exacto, porque es cortita, se cortará en algún momento, ¿vale? Simplemente es porque esta banda sonora, este fragmento de la banda sonora es de la película Invictus, dirigida por Clint Eastwood, con Morgan Freeman, Matt Damon, etc, etc.
que nos explica la historia de esta Sudáfrica que renace tras una época de apartheid. Bueno, es una película muy recomendable, larga, pero es muy recomendable.
Y decía que hoy estoy en modo frase de taza, que abro un paréntesis, yo todavía no sé si me gustan o no lo de las frases de taza. Ya, yo también estoy ahí, pero me las compro. Exacto. O sea, tengo dudas, porque me parece así como filosofía baratilla. Exacto. Pero oye, ¿te anima en la mañana? A eso voy. A veces una frase bien leída en cierto momento, entonces...
Me pongo modo frase de taza, pero no para vender un humo, sino para generar reflexiones, ¿vale? Y esta película, Gustavo Nacional, me sirve porque, evidentemente, te recomiendo mucho esta película por lo que explica, por cómo lo explica, Clint Eastwood es espectacular dirigiendo y explica cosas muy chulas. Pero hay una frase...
de Nelson Mandela, que a mí últimamente me está resonando mucho y que siempre lo utilizo para el tema de los productos, dice que tus decisiones sean el reflejo de tus esperanzas, no de tus miedos. Quiero decir con esto...
Hay varias biografías, son muy potentes. Es un personaje que te puede servir mucho para generar una motivación. O esta pizca épica la necesitamos. El ser humano necesita moverse por emociones. Esto es así. Los propósitos, una de las particularidades que deberíamos incorporar es que no sean en reacción a algo malo.
que pueden tener ahí su origen, pero que lo hagamos dirigiéndonos a lo bueno que nos puede generar. Porque el ser humano, con las emociones, y hoy precisamente, no sé si se sugirá el tema, pero temas de salud mental, temas de depresión...
el cerebro ahí se encuentra, normalmente se suele encontrar mejor que no en otras situaciones, porque le genera cierta comodidad. Entonces el esfuerzo, el fama, lo que cuesta, el trabajar, es hacer esta reflexión. Planteo la frase como un momento de reflexión. ¿Yo esto que quiero alcanzar es en reacción a un miedo? Puede serlo. ¿O es una esperanza, es un sueño?
Ambos puntos de partida son válidos, que nadie me malinterprete. Lo que pasa es que si es en reacción a un miedo, hay que darle, no una vuelta, hay que ir un paso más allá. Y ese miedo convertirlo en cuando yo supere ese miedo, ¿qué seré? Ya tenemos esa esperanza, ese punto de llegar.
Esto tenemos que saber... Esto no se hace en una mañana. Esto no se hace en una mañana. No se hace en un brindí con los amigos. Esa es la semilla, probablemente. Esa es la semilla. O ese sea el momento de enterrar la semilla y la semilla viene de momentos atrás. Hemos pasado situaciones que no queremos volver a repetir y queremos cambiar cosas...
Hace un momento también hablamos, ¿no? Relaciones humanas, cómo cambio... Bueno, pues igual el momento en que tú te das cuenta que hay algo que a ti no te acaba de encajar, eso ya es el momento de plantearse estas cosas. Así que, por un lado, por ir cerrando un poquito, por un lado el propósito es eso que nos mueve a hacerlo, los objetivos es cómo llego yo a cumplir ese sueño, ese propósito,
Tiremos de épica. Yo creo que aquí sí que es un momento de tirar de épica. Tiremos de épica para nosotros, para encontrar cómo hacemos las cosas. Libros. Hay libros de autoyuda, de motivación, historias épicas. Hagamos lo que consideremos. La gente es libre de hacer. Contemos con las personas. Yo no soy tan fan de la línea individualista del hombre hecho a sí mismo, aunque el occidente nos lo mete mucho. Ayudar.
Ayudar a otras personas, que otras personas te ayuden, con cosas tan insignificantes como un propósito personal o tan importantes a la vez, y luego hay otras muchas cosas. Ayudarnos unos a otros, esto es muy importante. Y divertirse, ¿sí? Hay que divertirse. Y hay que celebrar, cada vez que consigamos algo de ese propósito, celebrémoslo, en la medida que cada uno considere, ¿eh? Si quiere hacerlo muy bestia al principio, bueno, pues igual superarlo va a ser difícil. Entonces, poco a poco celebrarlo, esto es importante.
Yo creo que es básico porque nos va a ir retroalimentando de esa energía positiva. O si no queremos hablar de energías, que yo también soy un poco... no conozco mucho sobre ese mundo, pero sí de sensaciones, de emociones positivas, que eso sí que a todo el mundo nos gusta. Y dentro de esta línea de pasarlo bien y tal, por ir cerrando ya la sección...
La música. Yo en la música encuentro un gran punto de partida, una forma de... Yo y mucha gente, pero a mí me sirve mucho. De partida y de continuidad. Incluso de cerrar algo. Exactamente. Hay canciones para todo. Exactamente. Igual que a veces nos hemos buscado las canciones más...
que más te hunden porque estás en un momento fastidiado y la buscas y te sirven, y te sirven porque te ayudan a sacar fuera cosas. Yo creo que para estos propósitos también la música nos va a ayudar. Y para despedir la sección, pues traigo un tema diferente, ¿sí? Normalmente cerramos con la... Pero tengo un tema que a mí, que ya suena, Brian Adams, Can't Stop This Thing, The Starter, a mí me genera un buen rollismo tremendo. Y bueno, pues nada, animar a la gente que...
que busque su música, que busque sus elementos, sus libros, sus épicas, sus películas, sus series, que le den buen rollito y adelante, que queda mucho trabajo por hacer, pero que si llega a buen puerto al final habrá valido la pena. Gracias, Pau. A vosotros, a vosotras.
Fins demà!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Bé, la depressió bàsicament es caracteritza per un baix estat d'ànim
i per la pèrdua dels interessos, de l'interès en activitats, que en altres moments l'usuari o la persona en gaudia. I això durant un període de temps llarg. No valdria avui tindre un mal dia, o fa tres o quatre dies que no em prevo gaire bé, sinó que nosaltres quan parlem de depressió parlem d'una temporalitat de més de dues setmanes.
seguides amb aquests dos símptomes principals, que són aquest baix estat d'ànim, és a dir, la tristesa, la desesperança, més la pèrdua d'interès per aquelles activitats que habitualment un en gaudia. Això fa
que nosaltres, quan estiguem tristos perquè hem perdut un familiar i perquè hem tingut algun desamor o perquè hem tingut un contratemps i d'alguna manera tot això formaria part de la tristesa com a símptoma normal, no en direm depressió. Per tant, hem de tenir molt clar els símptomes i aquesta temporalitat de més de dues setmanes seguides.
Perquè és cert que de vegades trivialitzem o fem servir la paraula depressió, avui estic depre. Crec que queda clar amb el que explicaves. Efectivament, efectivament. És el trastorn mental amb més prevalença sobre la població?
Bueno, probablement, juntament amb el trastorn d'ansietat, serien dels més prevalents. Per exemple, nosaltres, en el Centre de Salut Mental Adults, per exemple, en el darrer any potser hem tingut un 29,5% de consultes, de percentatge de persones amb aquest tipus de trastorn.
Entenc que la depressió nosaltres la categoritzem amb lleu, amb moderada i amb severa. D'acord? Hem d'explicar, i sobretot en un dia com el d'avui, que una depressió, no diré es pot curar, sinó es pot superar. De quina manera, quines són les claus per superar aquest transform? Sí, fonamentalment...
El tractament varia molt en funció de cada cas concret. També depèn del grau d'intensitat de la malaltia i també, com no, de les preferències de la mateixa persona afectada. Podríem parlar des d'abordatges de psicoterapia, psicologia, o també incloure tractaments farmacològics.
però es pot curar, podem superar-la. Sí, sí, efectivament. Últimament es parla, i sobretot en un dia com avui, de l'utilització de fàrmacs psicodèlics, em sembla, o amb psicodèlics. Què en sabeu d'això, els que treballeu el tema, i què en penseu, sobretot? Bé, bé, és una línia de recerca que en els propers probablement dos anys ja començarà a donar resultats.
Hi ha treballs molt esperançadors, per exemple, amb substàncies, com tu dius, que són psicodèliques, com els fongs al·lucinògens o d'altres fàrmacs que s'ha anat veient i s'ha anat constatant que pot tenir una acció molt favorable pel tractament de la depressió.
ja tenim en aquests moments altres fàrmacs com per exemple un derivat d'un fàrmac anestèsic que és la ketamina i a nosaltres el nom és ketamina que s'ha demostrat que també pot ser eficaç sobretot en aquelles depressions resistents a tots els altres intents de tractament per tant s'alvira
un futur, un horitzó esperançador pel tractament de les depressions. I ja per acabar, Rigoberts, últimament s'ha fet públic que persones precisament conegudes, esportistes, comunicadors, actors, actrius, han fet públic el seu diagnòstic o de depressió o de trastorn mental. Creus que això és important per visibilitzar
aquesta malaltia, normalitzar-la i que ens acostumem a que en algun moment de la nostra vida podem patir aquest trastorn? Sí, està clar. Pensa que una depressió probablement
entre una de cada cinc persones pugui tenir una depressió. Per tant, sí que és veritat que tot el que sigui visibilitzar, donar a conèixer, sortir a la llum, parlar-ne'n, evita o lluita contra el que seria l'estigmatització d'aquesta malaltia. Habitualment, la depressió o els trastorns
social. A ningú li agrada tenir al voltant persones que tinguin alguna afecció i tendim a amagar-ho, a no parlar-ne'n i això fa que aquesta tendència en aquestes persones més mediàtiques de donar, de sortir a la llum, això afavoreix que en puguem parlar i
Doctor Triela, moltíssimes gràcies per haver-nos atès en un dia com avui i per la feina que feu des del cos. Gràcies i salut.
Un parell de minuts, els que falten perquè siguin tres quarts de dotze del matí. Posarem música aquest dimarts 13 de gener, dia contra la depressió, perquè dèiem de la importància que les persones mediàtiques, els actors, les actrius, els cantants, facin pública el seu trastorn mental per normalitzar aquelles persones que el poden patir.
És el cas d'aquest senyor que escoltem, Chris Martin, cantant de Coldplay, que no fa gaire aquesta primavera va explicar que patia una depressió. Ens explicava el Rigober Triola la importància de visibilitzar aquest tipus de trastorns per normalitzar-los. Ens quedem amb el seu Viva la Vida. ... ... ...
Fins demà!
It was a wicked and wild wind Blew down the doors to let me in Shattered windows and the sound of drums People couldn't believe what I'd become Revolutionaries wait For my head on a silver plate Just a puppet on a lonely screen Or who would ever want to be king
Bona nit.
Pràcticament són tres quarts de dotze del matí. Aquest dimecres es reprèn a l'Ateneu el Club de Lectura de Filosofia Contemporània que fa Venceslao Galant. Galant ha estat professor de filosofia a diversos instituts de la ciutat i és autor de llibres com El Fuego en la Voz o Tomar-se la Palabra. Amb ell parlem avui, precisament. Venceslao, bon dia, benvingut. Hola, bon dia. Moltes gràcies.
Explica'ns una mica, el club de lectura que comenceu demà es fa de forma quinzenal, els dimecres, a partir de les set. Està obert a una quinzena de persones, tot i que ara em deies, doncs mira, per aquest trimestre hi ha al voltant de 25 persones apuntades. Amb quin objectiu feu aquest club de lectura?
Amb quin objectiu? Bé, no hi ha cap objectiu determinat. El que fem és agafar un text important o assenyalant del camp acadèmic de la filosofia i ens reunim per elaborar-ho. I elaborar-ho vol dir per veure les significacions que pot tenir, a què ens pot derivar per desplaçar una mica el significat...
entre tots buscar el sentit o els sentits en plural que hi són en aquest temps i això és el que busquem Esteu o ara fareu el llibre Crítica de la modernidad Sí, així és de Xavier Robert de Ventós Explica'ns, clar, sense fer espòiler que diuen ara per la gent que ens pugui estar escoltant i que s'hagi apuntat al club de lectura què és el que preteneu
Justament amb aquest llibre, que és el que tractareu, treballareu. Sí, això dels llibres és una... Em penso que és el tercer any que fem al Club de Lectura i llavors en cada trimestre tenim dos o tres lectures de referència. I ara, per petició dels companys, de la gent, hem triat autors que fossin més propers.
és a dir, que siguin espanyols o catalans, i més aviat que estiguin vius, i també, per preferència de la gent, que siguin dones més que homes. Bé, doncs aquest és el perfil. I hem començat amb l'Anna Carrasco, molt interessant, i ara agafem un autor més o menys d'actualitat, que és Robert de Ventors, s'ha mort fa poc. Crec que va morir amb l'epidèmia aquesta del Covid, no ho sé, no estic segur.
Bé, total, què era el que busquem? És un llibre molt interessant, és un llibre en el que agafa tot aquest lloc comú ja per la filosofia contemporània, que és que la realitat va perdent el seu caràcter, es va diluint, i el que tenim és una mena de simulacre continu, i el món està més a vegades constituït per un simulacre de...
de realitat que no per la realitat mateixa. Aquest és com el motiu. I això ho elabora d'una manera molt maca, molt ben esquita, amb molta punta, molt ingeniós. Està molt bé, sincerament, sí.
Per a aquells que ens estiguin escoltant, perquè quan es parla de filosofia es pot pensar que és una cosa com molt elitista, a la que no tothom arriba, jo entenc que entre aquestes 25 persones que s'han apuntat hi ha gent de tot tipus, hi ha gent amb més instrucció, amb menys, no es tracta d'acabar-se convertint en un erudit de la filosofia, oi?
Tot al contrari. Una de les experiències més interessants del curs, sobretot per mi personalment, és el fet que hi ha persones que venen a molts estudis, també persones que han estudiat filosofia, i hi ha persones que no han cursat res absolutament, no tenen ni l'ESO.
Bé, doncs en un nivell molt horitzontal, molt fraternal, el que busquem és que justament cadascú s'hi trobi a gust en el seu lloc, trobi el lloc que li correspon, que no hi hagi ningú...
que pretengui exhibir-se ni tampoc que s'amagui amb una modestia inadequada. I llavors cadascú des del seu lloc intervé, elabora, sent el que diuen els altres, diu si li ve de gust el que vol proposar. I és un treball, per dir-ho així, molt horitzontal. No hi ha la persona a la que si la suposa que sap...
que seria jo, el professor, i els que no saben, sinó que més aviat, entre tots, intentem pensar què és el que vol dir això. I realment ho aconseguim, aquest és el to del club. No són classes acadèmiques, és un club de pensament. I el que fem és pensar de tots.
Clar, és que al final això és la filosofia, no? Al final la filosofia té a veure amb el pensament humà i això està bastant per sobre dels coneixements acadèmics, no? Bueno, ja són les dues coses. Eh...
Deia que és com una referència que hi ha filosofia en el sentit acadèmic, vol dir que hi ha una institució, hi ha noms, hi ha llibres que es publiquen, assignatures, institucions també en el sentit, diguem-ne, escolar, en els instituts, etc. Hi ha també filosofia en sentit mundà.
És a dir, qüestions que atanyen el subjecte i que són pensades i elaborades, no passant necessàriament pel coneixement de l'acadèmia. Bueno, aquí fem una mica les dues coses, és a dir, agafem el text i l'autor de referència de la institució, som autors reconeguts, és a dir, Hores Robert de Ventós, i en altre moment és Marx, i en altre Nietzsche, i en altre Adorno, etcètera.
i després, diguem-ne, el portem a un lloc o a un espai de debat, de discussió, de pensament, on el que fem és pensar en un sentit mundà, no acadèmic. I, per tant, veure la relació que tenen aquestes tesis, aquestes idees que estem llegint, amb la nostra vida, amb les nostres expectatives, amb el món i amb la realitat en la que vivim.
Tu ja fa anys que estàs jubilat, però no sé en quin punt està ara la filosofia als centres educatius, ho dic perquè va desaparèixer o es va diluir, després algú es va adonar que potser sí era important seguir fent filosofia. En quin punt estem ara?
Bé, sí, realment fa ja quatre anys que no treballo. No treballo tant perquè m'hagués jubilat, sinó perquè vaig patir un accident vascular, per dir-ho així, i em van donar com una mena de discapacitació, per dir-ho així.
Després, quina és la situació? Exactament no ho sé, perquè va canviant tant i ha canviat de règim tantes vegades i de salut. En principi queda com una assignatura de batxillerat, jo crec que obligatòria en el primer curs de batxillerat i no en canviant els segons i també ampliant-la
que crec que és això el que refereixes, ampliant-la a l'últim curs de l'ESO. I, efectivament, crec que el quart de l'ESO, l'últim curs de l'ESO, es pot... I, de fet, els instituts ofereixen com una mena d'introducció a la filosofia o de pràctica de la filosofia o alguna cosa així. Bueno, té la seva presència en el currículum del batxillerat mesurada, però, bueno, és una presència interessant, per dir-ho així.
Home, jo recordo que la meva època, quan jo estudiava, era una de les assignatures troncals. Sí, sí, això... Els de ciències i els de lletres, etcètera, etcètera. Aleshores has perdut, sí, sí. Però com a persona que t'hi has dedicat, no creus que caldria...
que fos una assignatura o un contingut que treballéssim pràcticament i tal com estaves explicant es pot explicar des de diferents nivells per tant també es podria treballar des de diferents nivells des de molt petits es podria treballar la filosofia en aquesta versió més mundana probablement no?
Sí. No acabo de tenir una posició molt clara. He tingut companys que treballen en un projecte que es diu Filosofia 6-18, em penso, que vol dir que és la filosofia des de petit, des de nens i nenes de 6-7 anys fins als adolescents de 18. De vegades també em pregunto si una persona, diguem-ne, abans de la seva maduresa,
dels 16 anys pot desenvolupar aquesta reflexió filosòfica. No sé quina és la resposta. De les companyes que l'havíem dut a terme, estaven satisfetes i això em fa pensar que, efectivament, pots ser un nen o una nena de 8-9 anys i tenir com una certa capacitat de pensament genuí, és a dir, pensa certes coses i desplaça certes coses,
I això és el que es pretendia. En aquest sentit, sí, seria possible que tingués, per últim mes, presència en el vaginat. Bueno, evidentment, sí, clar, tot el que sigui, diguem-ne, crear espais on es pugui elaborar pensament és molt positiu.
I aquests espais els trobem de vegades als diaris, de vegades a aquest club de lectura, és un espai de pensament, tal qual, i també a institucions més acadèmiques com l'institut, la universitat, però no garanteixen el fet que hi hagi una assignatura, no és garantia que sigui un espai de pensament.
Sí, sí, realment és així. Depèn de l'actitud de la persona que el porta, de les condicions en les quals comparteixen els presents el que estan fent, d'allò que es tria... Clar, pot ser molt interessant o pot esdevenir un sermó o un sermonet, en fi, avorridíssim, que no té cap nivell.
Bé, clar, aquesta és la gràcia, però segurament, i tal com va el món, no ens aniria malament en aquests espais de pensament per explicar-nos fins i tot allò que passa en el nostre dia a dia. I ja per acabar, avui que hem tingut la secció de coach...
i que hi ha tantes disciplines sobre pensament, autoajuda, etcètera, etcètera, et demanaria que ens expliquessis quina diferència té amb la filosofia. I abans de començar l'entrevista em deies, és que no té res a veure. És que una cosa és la filosofia i una altra cosa són aquestes tècniques d'autoconeixement o aquestes tècniques d'entrenament, o no sé com...
Com dir, allò del coach, que poden conviure, m'imagino, però són coses diferents. Sí, sí, clar, clar. Poden conviure en el sentit que, de fet, hi conviuen, en els objectes, en la societat. Crec que el coach i aquestes disciplines que tendeixen a l'autoconeixement, a l'autoestima, etcètera, tenen, sobretot, un caire molt psicològic, principalment,
I per contra, no, la filosofia. La filosofia és definir determinats problemes, problemes que tenen a veure amb... problemes que s'assuciten en el pensament i a partir d'aquí trobar conceptes i defensar tesis i veure el sentit d'aquests problemes. Però és el problema i el pensament al voltant del problema. Això és la filosofia.
Demà torna a començar aquest club de lectura. Es fa de forma quinzenal, vol dir que es farà també el 28 de gener, el febrer també durant dos dies i el març. I m'imagino que el fareu durant tot el curs. És a dir, que hi haurà un tercer trimestre. Sí, sí, segur. Hi haurà un tercer trimestre ja a l'estiu, per dir-ho així. I bueno, canviarem de lectura i buscarem també una cosa interessant...
Bé, està tenint com cada cop més acceptació i més interès en alguna gent, gent que justament té com una certa vocació pel pensament a banda que hagin o no estudiat en el moment del batxillerat o de la càrera.
Això m'ha agradat molt. Venceslau Galán, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. T'esperem un altre dia per seguir parlant de filosofia. Fins una altra dia. Molt bé. Vinga. I amb això posem nosaltres avui punt i final aquest Rubí al dia. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez.
Radio Rubí. Noticias.