Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són nou els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez que durant dues hores us porta tota la informació de la ciutat i de també serveis municipals, entre d'altres qüestions. I el primer relleu de presentadores el fem a les 10 del matí i és la Belén Tierno qui es posa al cap davant de la tertúlia que heu sentit
just abans de la informació actualitzada en el bolletí horari de la mà de la Patria Díaz. No me de suene l'alarmà. I ara comença la quarta, aquesta, l'hora més magazine d'un programa d'avui, divendres 21 de novembre de 2025.
Ben vist, José. És veritat que a les 11.11 és una hora especial per mi. Encara no ho són. Estem a punt d'arribar. 19 segons hi seran aquesta hora. Avui al programa el que farem, d'una banda, és parlar de música, de cultura, però també de reivindicació.
perquè recordem que la setmana vinent, dimarts, dia 25 de novembre, se celebra o es commemora el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones. I aquí, a la ciutat, a banda de la lectura del Manifest, una de les propostes que s'inclouran en aquella cita, que començarà a les 6 de la tarda, no, començarà abans, però a les 6 de la tarda, a la plaça del doctor Guardiet, hi haurà una artista robinenca
que ens agrada molt i que ja sabeu que gairebé és part de Ràdio Rubí perquè l'hem tingut a diferents programes. És l'Alba Luz. Sí, sí, sí. Cantautora, poeta i també actriu. És una juventud sana, dinàmica.
i superpreparada. Em sembla que jo l'he entrevistat en les tres facetes que us estic comentant. Una mujer tindrà d'admirar. I tant. I la tindrem avui per via telefònica perquè ens expliqui com serà aquest concert i també per explicar-vos que avui, precisament, surt un nou tema musical del seu primer disc en solitari. Toma ja! Exactament. I, de fet, a les 12 del matí serà quan surti el videoclip.
Ahora comprendo por qué tiene tanto éxito. Es que tiene una campaña de marketing que sabe cómo hacerla, Homer. Doncs Dejarà de doler és la cançó, que la sentirem aquí, evidentment, i farem una mica de repassada d'algunes de les altres cançons d'aquest disc. A banda d'això, ja sabeu que cada dues setmanes tenim aquí el programa, últimament via digital, podríem dir...
Ostres, mai millor dit perquè és territori digital, la seva secció, el germà Bustamante, que és expert en... Ai, que cosa més grande. Pues sí, sí, jo lo veo grande aquí, que tinc una pantalla molt xula. Muy bien, veis niños, eso sí. Eh, este no sé quién es.
Doncs el nostre expert en seguretat i també a internet i altres moltes coses, doncs avui ens parlarà de la ciberseguretat i els joves, el jovent. El jovent està molt preparada, però... Estupendo! Sí, sí, potser hi ha coses que no tenen en compte quan es connecten o quan fan coses a les xarxes. Això ens ho explicarà el germà Bustamante a la segona part del programa. Això sí, us recordem que tenim un telèfon de contacte al 93...
588 59 60, entre d'altres coses, perquè tot l'equip de producció del Rubí al dia està treballant per aconseguir una entrevista amb l'Astea Teatre. No està siendo fácil. No sé si serà possible, però sí que la setmana vinent arriben al Teatre Municipal la Sala amb l'espectacle Avui no ploraré. Serà el dissabte dia 29 a les 8 del vespre i tenim unes entrades, si voleu aconseguir-les, 93 588 59 60. Tenim més coses, però ja us explicarem si dona temps.
Tot això, fins que sigui al migdia, ja sabeu que aquí està la part tècnica des de les 8 del matí, és el José Malagón, que us acaba de saludar i que arriba el primer aquí a la ràdio per si han fet alguna destrossa aquesta nit o alguna cosa. Ell està ja pendent de tot el que pugui passar. I això sí, el que fa sempre quan arriba més o menys a aquesta hora és composar-me un tema musical per començar.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Així es diu aquesta cançó, Island Girl, que va publicar Elton John l'any 1975. De fet, us he de reconèixer que jo aquesta cançó no la coneixia. I l'he fet servir avui per recordar que un dia com avui, un 21 de novembre de l'any 75, precisament, Elton John va rebre la seva estrella al passeig de la fama de Los Ángeles, allà al teatro chino d'aquesta ciutat tan vinculada amb Hollywood, també.
Doncs per recordar aquella efemèride, això vol dir que fa 50 anys que Elton John va tenir aquesta estrella al Passeu de la Fama, sentim aquest tema del mateix any que es diu Aislanguel. Música Música Música
Bona nit.
Bolletins informatius de Radio Rubí.
Els envasaments han millorat significativament la seva situació. Estan al 23,3%. Encara no tenen data d'inici, però aquesta primera fase... La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. El contracte públic es va formalitzar per primera vegada el 2021, però aleshores... El responsable del centre afirma que estan treballant perquè aquest entrebanc afecti el menor nombre... Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Segona mostra d'entitats musicals de Rubí. Rubí Sound, 14-13 festivals.
Per iniciar la jornada, sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarà en East Wind en AJR Cats interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la Societat de Blues de Rubí convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A 3.12, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabte 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound!
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Duende trae una goma, quiero amarrar mi pelo en una trenza y no enredarme más en él. Quiero, siento. Duende trae una goma, quiero borrar su canto de miel que para mí es atardecer.
Sola, sabré guiarme, sabré marchar hasta mi. Sola, sabré encontrar el rocío que baña el jazmín.
Esteu sentint una cançó que es diu Duende i que és una de les que ens presenta la nostra convidada, que de fet ens presentarà un tema musical gairebé exclusiva, que estem molt contents, però primer sentim aquest tema musical que està en la raïs, aquest treball en solitari d'Alba Luz, aquesta artista rubinenca que la tenim al telèfon. Alba, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com estàs? Bé, molt contenta, molt emocionada avui.
aquest llançament... Primer de tot, explica'ns, en la raïs, què suposa per tu? Suposa un projecte de molts anys, realment, de molta composició, de molta investigació respecte al meu propi sol, el missatge que volia transmetre. En la raïs és un exercici d'entrar molt en les profunditats i de descobrir, doncs,
d'on vinc i quines són les coses que m'han portat fins al moment on estic ara, com a dona, com a activista, com a ésser humà a la Terra 2025 amb tot el que està passant.
Abans ho dèiem, vindràs a Rubí el dimarts de la setmana vinent, el dia 25, que es commemora el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones i entre les activitats que tot el mes s'han programat aquell mateix dia, després de llegir-se també el manifest i tot plegat, doncs tindràs una actuació allà. Alba, vull que m'expliquis com serà aquesta cita a la plaça del doctor Guardiet.
Doncs per mi molt esperada, perquè ara fa pràcticament dos anys que no topa ruït i em fa molta il·lusió tornar a la meva ciutat i poder compartir una data com aquesta, que sempre és un dia... Bueno, sé que per mi i per moltes companyes és un dia difícil, un dia en què normalment intento no treballar, però en aquesta data em feia molta il·lusió poder compartir un dia que és complexa amb tota la ciutat, amb la família i les amigues.
De fet, avui, ho dèiem també al principi del programa, també és un dia especial per tu, deies tu mateixa que estàs emocionada, perquè avui surt un altre tema que a més tocaràs aquell dia, oi que sí? Sí, avui surt Dejarà de Doler, que és jo crec que la cançó més especial de tot el disc que estic presentant, i la més difícil de compartir i d'explicar, és la meva història de gust,
I, bueno, doncs una cançó que en el seu moment va néixer per ajudar-me a poder expressar el que havia passat, com tantes dones, no? Per desgràcia. Et sembla si la sentim una miqueta, aquest Dejarà de doler? I tant. Doncs vinga. Me tocaras Solo quería que acabaras
i fugarme bien lejos de ti no te consiento que vuelvas a mí quise frenarte y no tuve fuerzas quise borrarte de mi cabeza quise aprender lo que era el placer pero el miedo
No fue mi culpa ni de mis hermanas si tú no quisiste quedarte con las ganas y no sabía que mi placer también importaba y que no era normal que tú no pararas y que no era normal que tú no pararas y que no era normal
Ho deies, una història que al principi et va servir per intentar superar, dic intentar, eh, Alba, aquell moment d'abús. Suposo que la intenció va més enllà, oi que sí? De base explico això perquè realment composar la cançó va fer que realment no em pogués adonar del que havia viscut. Jo no li posava aquest nom, no...
Bueno, estava completament oblidat en el meu cervell, però el meu cos d'alguna manera em demanava que em parlés. I composar la cançó va servir per poder posar-li nom, treballar-ho a teràfia, compartir-ho amb les meves amigues i entendre una mica com la meva vida havia estat també atrevesada per aquesta vivència des de preadolescent, no?
i realment l'objectiu d'aquesta cançó no és només com una sanació interna o un posicionament sinó també que sigui una abraçada per totes les dones que per desgràcia també comparteixen aquesta experiència amb mi i no s'han atrevit a explicar-ho o ho han fet i encara ho senten al seu cos poder-nos expressar que no és culpa nostra i que el procés de compartir-ho i de parlar-ne i de...
i de fer-nos fortes juntes ens porta sanació. Per què creus que moltes vegades pensem que la culpa és nostra, Alba? Bueno, està clar que el sistema no ajuda gens, no? Culpabilitza la dona, culpabilitza la nostra forma de vestir, la nostra forma de ser, la nostra llibertat, i exculpa els agressors, o diguem, els silencia, no?
Aquest tema, com dèiem, surt avui i a les 12 podrem veure també el vídeo al teu canal de YouTube. Però m'imagino que el teu cercle més íntim sí que hauràs fet un tastet de la cançó i t'han fet alguna opinió al respecte. Sí, aquesta cançó en realitat va néixer el 2020.
O sigui, fa uns anys que ja fa voltes pel món, sí que és veritat que encara no l'havia gravat, no? Però l'he pogut compartir a molts concerts. De fet, ha sigut també una cançó que m'ha permès conèixer moltes dones i moltes històries, perquè sempre, després de tocar-la, al final dels concerts sempre se m'apropa alguna dona per donar-me les gràcies o per explicar-me la seva història de vida. I precisament per tot això, al videoclip, vaig decidir que fos un ritual amb les meves amigues
a l'Osc amb l'Esther Munec és qui està fent tots els videoclips del meu projecte i vam voler que fos un ritual de crema i per honrar la nostra força per honrar la nostra vida i la de les nostres ancestres també tota la violència que hem viscut i que seguim veient dia a dia poder ser un ritual de crema i també d'abraçada cap a nosaltres i de celebració del que som
O sigui que totes elles han pogut escoltar la cançó i viure-la amb mi i estan presents en aquest videoclip. I ara com a artista també és important que surti com a disc. Sí, tenia moltes ganes que he sortit aquest disc, la veritat, perquè sí que fa molts anys que em dedico a la música una mica per atzar i per necessitat també de posar la meva veu. I encara no tenia fora el que és aquest disc, encara no ha sortit sencer, però aquest és el tercer avançament.
Duende, el mapa i dejará de doler, com estàvem dient, i deies que t'havies dedicat una mica a això per necessitat i per casualitat. Sí, llavors vaig estudiar filosofia a la universitat i la meva idea era posar-me a investigar. M'agradava molt escriure i aquest era com el meu camí de vida. Fins que, bueno, es va creuar la música...
Vaig estar molts anys amb el projecte Xapos a la Nueva, que ja hem passat moltes vegades per Radio Rubí i hem fet moltes coses per Rubí. Després em queixia i, finalment, amb el meu projecte en solitari. I tot va néixer d'aquesta necessitat d'expressar. Vaig adonar que se'm quedava curt escriure poesia i necessitava posar la veu, posar el cos. I a partir d'aquí va néixer un projecte de cantautora que no estava planejat, però que m'està...
m'està portant molta vida i m'està ajudant a poder transmetre coses que per mi són molt importants. Al final, les cançons també són poesia, però musicades també. Completament, exacte, sí. Tot n'és d'un llibre de poemes que vaig publicar el 2021, que es diu Espacio propio. Que en van parlar també aquí, sí, sí, sí.
Sí, és preciós sempre tornar a Radio Rubí perquè sento que d'alguna manera heu anat podent seguir aquestes passes amb mi, de tot el que està sent una carrera artística que...
de tant en tant, en moments com aquest, puc mirar enrere una mica i dir, ostres, hem fet coses. Home, has fet moltes coses, perquè, com deies tu, per exemple, Xapaos a la Nueva, Espacio Propio, al llibre, són només alguns exemples, però també recorda que aquí, al Rubí al Dia, també has passat en la teva faceta d'actriu. Exactament.
Com està ara mateix aquesta faceta, Alba? Doncs ara mateix no em dóna la vida per tot. Estic molt més amb la música, la gestió cultural i m'estic dedicant molt a les teràpies també. Jo estic formada en gestal i amb altres teràpies humanístiques i m'estic dedicant molt a fer acompanyament. I los hombres blancos deben morir, que després s'ha fet amb altres actrius. Tu l'has vista sense estar tu, diguem, allà a escena?
Doncs saps que encara no hi tinc moltes ganes perquè va ser una obra molt important per mi. Una obra de l'Ignasi Muñoz que em va aportar molta alegria i molts moments molt bonics. I tinc moltes ganes de veure'm el repartiment que tenen ara. Així que també animem a tothom que hi vagi. No sé si el dia 25, a banda de cantar, també llegiràs algun dels poemes, Alba. Doncs no ho sé encara. Mira, ara que ho dius.
sempre estan inclosos en les cançons, però de base, en principi, vinc només a cantar, però la poesia sempre està inclosa. Si em nega en el moment, potser sí que hi ha alguna cosa més que comparteix. I conces per Rubí, què? Doncs jo en tinc moltes ganes i estic així amb aquesta previsió de quan es tregui el disc poder-lo portar. Tinc moltes ganes que passi això cap a primavera, o sigui que espero acabar de tancar coses en aquest sentit.
A la primavera, eh? Ens ho apuntem.
Doncs, Alba, moltíssima sort amb aquest treball. Moltíssimes gràcies per estar aquí sempre amb Ràdio Rubí. El dia 25 ens veiem allà a la pressa del doctor Guardiet i esperem que continuï aquesta carrera multidisciplinar, si em permets també l'expressió, i que sobretot serveixi per, d'alguna manera, curar-te, però també mostrar a la resta de persones...
en aquest cas, per dejarar de doler, que cal fer comunitat. Completament. Us podria dir millor. Gràcies, Lídia, per tot. A tu. Sentim la cançó, ens acometem així, perquè la gent tingui ganes a les 12 de veure el vídeo i després d'estar el dia 25 també aquí a Rubí. Gràcies, Alba. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé.
No fue mi culpa ni de mis hermanas si tú no quisiste quedarte con las ganas y no sabía que mi placer también importaba y que no era normal que tú no pararas y que no era normal que tú no pararas y que no era normal
No pararás No pararás No pararás No se lo conté A nadie
El hecho de que mi voluntad fuera irrelevante para todo animal que quisiera besarme y mira si tarde. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Bé, he de dir que últimament em sorprèn bastant la tria musical que ens fa... Bé, de fet no tant, perquè...
o sí, perquè parlem de joves avui, però el Germà Bustamante i la seva sacció territori digital m'ha exposat uns anys que si no arribés pel José, jo no sé qui és. No sé qui és perquè no l'he sentit mai cantar. Sé qui és perquè hi ha hagut coses xungues d'ell. Germà Bustamante, bon dia.
Bon dia i bona hora. Què tal? Sí, estem parlant de Morat, estem parlant de l'Hospitalet de Llobregat. Eh, com molta honra, que jo vaig néixer allà. No, no, no, vull dir, cap problema. Però és un personatge, és un personatge controvertit, és un personatge que té, anem a dir-ho així, que té dues cares. Perdona? Té la cara d'artista i té la cara de malote i de xungo del barrió.
Sí, sí, de fet, tinc una notícia d'ahir que diu que la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet de Llobregat el va detenir la matinada del dijous per presumptament trencar l'ordre d'allunyament que té amb el seu pedrastre. És que li van posar un ordre d'allunyament del barri. Del barri en general.
en general. És un personatge una mica peculiar en el barri. I jo crec que s'ha venit d'arribar fruit de la fama, fruit d'omplir un Palau Sant Jordi amb els seus concerts, etcètera, etcètera. Però no s'ha acudit millor manera de començar una secció sobre seguretat, no sobre seguretat ciutadana, que també podríem parlar de seguretat ciutadana, sinó de seguretat a la xarxa per joves amb un M-A-D-L-R.
Tu saps què és? Un M-D-L-R, Lídia? Espera, espera, que això ho he d'apuntar. No és una droga, eh? Jo pensava que sí, eh? M-D-L-R. Si ho has de buscar, malo, eh? No, no, no ho estic buscant, ho estic apuntant.
De fet, és tal jo que m'has posat. Jo t'ho aclareixo. Un M de la R, i en Morat fa gala d'això, és l'acrònim francès d'Amèc de la Rue, que és un xaval de la calle, dit així ràpid. El que havíem fet tots els anys 80, els que som dels anys 80, què fèiem? Passar més hores al carrer que a casa.
Bàsicament. Avui tanquem el cicle que vam començar fa unes quantes setmanes amb la gent gran i vam seguir amb la canalla fa dues setmanes i avui ens posem a la perspectiva dels joves i dels riscos i les precaucions que han d'adoptar per no sortir malparats en l'ús de la tecnologia.
No diem res de nou quan parlem de joves internet i de la dependència que s'estableix o que ja s'ha establert entre ells i la tecnologia. Accés a continguts audiovisuals, hores i hores d'exposició a pantalles, moltes vegades amb continguts que no són del tot adequats per les edats, suplantacions d'identitat, casos de ciberassetjament, etcètera, etcètera.
Farem una mica, com havíem fet les altres setmanes, farem un decàleg de riscos i de precaucions, però abans de tot això, deixeu-me que doni algunes dades impactants d'un estudi que ha fet el govern espanyol...
en col·laboració amb UNICEF, amb Red.es, amb la Universitat de Santiago de Compostela i el Consell d'Enginyeria Informàtica, a més de 100.000 joves. La mostra és important, eh? Més de 100.000 joves entre 10 i 20 anys. Una dada important. El primer telefon mòbil arriba als 10,8 anys de mitjana. 10,8 anys. Estem parlant de cinquè de primària, perquè ens fem una idea, eh?
I gairebé el 79% d'usuaris d'aquesta edat ja estan en alguna xarxa social quan acaben la primària.
A l'ESO això es dispara, els 92,8% ja tenen telèfon propi i el 92,5% ja està registrat en alguna xarxa social. Com a mínim una. És a dir, a partir d'aquí embolica que fa fort. Perdona, hi ha alguna dada que digui quina és la xarxa més preferida, en aquest cas? No, l'estudi no l'especifica, però ja t'ho dic jo ara, que serà TikTok.
Jo també, però jo queria que me elijeras tu, si hi havia la dada Fidel. TikTok seguida d'Instagram i segurament seguida de YouTube. Segurament aquestes són les, evidentment, i si parlem de WhatsApp com a xarxa social, que diguéssim és un format una mica híbrid, doncs també, evidentment.
9% dels infants de 10 a 12 anys passa més de 5 hores diàries a la xarxa entre setmana. Un moment, un moment, un moment. I gairebé el 20% durant el cap de setmana. 5 hores diàries? 5 hores diàries. Que es diu molt ràpid, eh? Però si tenim en compte que anem a classe una mitjana de 8 hores diàries i que en dormim 8 més... Bueno, hauríem de dormir, però...
hauríem de dormir, però en aquestes edats encara pots fer-los dormir una mica aquestes hores. Home, l'edat podria arribar a ser fins i tot una mica preocupant. No, no, ja ho és. No cal que facis comptes. Un altre. Un de cada quatre joves reconeix haver sentit ansietat, tristesa o depressió com a conseqüència, diguéssim, de l'ús de la tecnologia. I...
aquesta és una dada que sempre apareix normalment, l'accés a continguts de caire pornogràfic comença als 11 anys i mig i el 29,6% dels alumnes d'aquestes edats asseguren haver vist pornografia. I el 9%, i aquí és on venen les coses que rasquen més, el 9% ha rebut pressions per enviar fotos o vídeos de contingut sexual.
Un panorama una mica pessimista, però que només es pot revertir d'una manera, des del meu punt de vista. Pedagogia i sensibilització.
I ja està. És a dir, si li volem posar tanques al camp, li posarem tanques al camp. Però és a partir de la pedagogia, de la sensibilització, de tenir un esperit crític que podem acabar revertint aquests problemes o aquestes qüestions que afecten els joves i l'ús de la tecnologia i l'ús de la xarxa.
Comencem amb aquest decàleg ràpid. Ja és que m'he deprimido, m'he deprimido, germà. M'he quedat així en silenci perquè... No, perquè no és una secció en la qual ens vinguem a deprimir. No, no, no, per això. Alegria, avui ha sortit el sol, fa fred, però fa sol... Fa molt de fred, eh? Rubí, mas. Però tu vas amb màniga curta, eh?
Sí, però jo soy otra especie. Vale, vale. Doncs, a veure, aquests riscos. El primer dels riscos que m'agradaria destacar és el del ciberassetjament, que és una qüestió molt seriosa. Insults, humiliacions, amenaces a través de xarxes socials, a través d'eines de missatgeria, entenguis WhatsApp, o jocs en línia que afecten
indissolublement la salut emocional dels nostres joves. Lluitar contra això és complicat, perquè l'anonimat que et pot arribar a generar a la xarxa fa que els ciberassetjadors creixin. Creixin en el sentit que es fan grans. I, per tant, entre altres coses, el consell bàsic que podem donar
és que aquests assetjadors els hem de bloquejar, els hem de treure de les nostres xarxes i de les nostres vides i no tenir por a parlar amb adults de confiança i no tenir por i que no ens tremoli la mà a l'hora de presentar denúncies. Perquè recordo que l'assetjament a través de les xarxes és un delicte penal.
I, per tant, és un delicte que pot anar o pot acabar en un judici. I acaben a judicis. Per tant, no tinguem por, de la mateixa manera que quan ens roben la cartera o ens trenquen el vidre d'un cotxe fent la denúncia, doncs aquests actes també són denunciables. Molt bé.
Precaució o risc número dos. Un terme anglès que es diu grooming, que en català hem traduït com a entavenament. És molt més sexy dir grooming, lògicament, però entavenament és la forma correcta. Què és el grooming? Són aquells adults una mica disfuncionals, una mica tarats, anem a dir-ho així, que es fan passar per joves per guanyar la confiança d'una persona jove,
i cometre abusos, que poden ser a través de la pròpia xarxa o que poden acabar fins i tot en un abús en format físic. Això ja són casos més extrems. Consell bàsic, consell que sempre es dona en aquests casos, mai compartir informació personal amb gent que no coneixem i sobretot desconfiar de peticions estranyes, urgents, amb coaccions, etcètera, etcètera.
Allò que ens deien quan érem petits, Lídia, no li diguis... Si no coneixes algú pel carrer, no t'aturis a parlar amb ell. O no obris la porta a ningú que no coneguis. Doncs estem en el mateix calatge, l'únic que hem canviat els escenaris. Però la resta és exactament el mateix. Molt bé, seguim. Número 3, la sextorsió. És aquell santatge que s'estableix amb imatges íntimes per obtenir
per obtenir fins i tot diners per fer una mica aquesta qüestió del xantatge.
Aquesta és una pràctica molt habitual entre joves, d'enviar-se fotos, anem a dir-ho així, pujadetes de to. Ah, sí? I és una qüestió que no s'ha de fer a la babalà. És una qüestió que és molt seriosa, perquè quan tu et fas una foto, anem a dir-ho així, en roba interior, per exemple, i l'envies a algú que en aquell moment és de plena i de màxima confiança, aquesta foto, un cop ha sortit del teu telèfon,
tu n'has perdut el control. I, per tant, la pèrdua de control vol dir que amb aquella foto es pot fer qualsevol cosa. Des de difondre-la en grups de WhatsApp fins a passar per aquesta fase de trucatge a partir d'eines d'intel·ligència artificial i en aquella foto que tu apareixes amb roba interior, de cop i volta apareixes completament despullat o despullada. I això, evidentment, porta moltes conseqüències.
I, insisteixo, en aquest cas, aquest també és un delicte que està repullit en el Codi Penal.
Punt número 4. El que vindrien a ser les addiccions a les pantalles, aquest risc d'addicció a les pantalles. Escoltàvem abans aquesta xifra, no? Aquest accés pot afectar no només els estudis, lògicament, sinó també els cicles de son,
i, evidentment, a les relacions socials. I aquí faig un petit incís. A les relacions socials, moltes vegades es diu, no, és que ara els xavals i les xavales no es comuniquen, només estan pendents del mòbil o de la pantalla. Hem canviat de paradigma de comunicació. És així. Abans, als anys 80, baixàvem al carrer per comunicar-nos amb els col·legues o trucàvem per telèfon. Ara el paradigma ha canviat. Però ha canviat, compte, sí, però...
Si el multipliquem de manera desmesurada, llavors aquí tenim un problema. Consell, establir horaris més o menys tancats per disfrutar, gaudir de les pantalles. I...
saber o tenir tots els mecanismes necessaris per gaudir amb activitats que no impliquin un ús d'una pantalla. T'acabes de ficar en un camp aquí que no sé jo, si això és fàcil de...
No, no és gens fàcil. Això requereix una força de voluntat extrema per part d'un jove, que ja normalment amb aquestes qüestions ja pecan una mica de manca d'aquest tipus de força de voluntat, o implica la força de voluntat o la força bruta, fins i tot et diria, dels propis pares i de les pròpies mares.
És una qüestió complexa, no és fàcil de resoldre i genera molta controvèrsia, perquè aquí sortiran els detractors i els que estan a favor, els que estan en contra, i podem acabar sentint...
Comentaris molt extremistes, tant per una banda com per una altra. I al final, com tota la vida, hem de saber trobar el punt d'equilibri per no caure en extremismes. Punt número 5. Fake news i desinformació. N'havíem parlat aquí a la temporada passada...
la qüestió de la Dana, de València, són totes aquestes notícies falses que poden influir en opinions, en decisions, notícies falses que normalment, ja ho havíem vist, tenen una intencionalitat, no es fan fake news per entretenir i ja està, es fan amb una voluntat determinada, social, política, econòmica, etcètera.
Això, i els que ens dediquem al món del periodisme ho sabem molt bé, Lídia, segurament coincidiràs amb mi, primer de periodisme et deien contrast a les fonts. Ahí está, sí, sí.
Doncs aquí és exactament el mateix. Contrastar les fonts. Allò que ens envien i que ens sembla real, anem a mirar si és real o no a través d'altres canals. I aprenguem a tenir aquest pensament crític que tanta falta li fa en aquesta societat, a no creure'ns tot allò que ens posen al davant dels ulls, a tenir aquesta mirada crítica, aquesta mirada de «Ui, potser això no és veritat».
Punt número 6, que si no, no acabarem. Robatoris d'identitats. Aquesta moda de hackejar comptes, d'anar a buscar dades personals, doncs això ho solucionem
Bàsicament amb una política de contrasenyes segures. No fer servir, ja ho havíem parlat també, no fer servir sempre la mateixa contrasenya, no deixar-nos entre amics les contrasenyes, que això és una cosa que passa. A qui se li ocorre? És que no...
Doncs passa molt més sovint del que ens imaginem. Precisament per compartir... És a dir, és com un extrem de compartir coses, compartir les contrasenyes. És com els germans de sang, no? A més de fer un jurament de sang, te paso la contrasenya y tú me pasas la tuya.
Exacte. I jo parlo amb algú com fent-te passar per mi, però així de bon rotllo. Però clar, aquest bon rotllo d'ara, demà pot ser la pitjor de les enemistats del món. Tots hem tingut un amic molt amic que en un moment determinat s'ha convertit en un idiota i l'hem volgut apartar de la nostra vida. Però havia estat el nostre millor amic o la nostra millor amiga durant un temps.
Per tant, contrasenyes segures, dobles factors d'autenticació, no compartir credencials, molt important. Els joves, un número 7, estan molt exposats, exposadíssims als fraus i a les estafes online. Precisament per això, perquè no...
Perquè no tenen aquest esperit crític, es creuen a tot allò que els hi ve, que els hi entra pels ulls. Ofertes falses, concursos que enganyen, influencers que diuen coses que ni ells mateixos es creuen però aquí al darrere ja...
tota una estratègia de màrqueting o tota una estratègia de voler fer creure una sèrie de coses per augmentar seguidors, aconseguir clics, etc. O fins i tot els casos de phishing. Què els podem dir als joves? Que no facin clics en enllaços...
sospitosos. I quan dic enllaços sospitosos, ho dic des del coneixement que un enllaç pot ser sospitós, però el propi jove potser ja no es planteja que aquell enllaç pugui ser sospitós. Per tant, davant d'aquesta mena de paradoxa, la consigna seria no et refis de tot allò que és massa bonic i és massa bo. Mira, vaig a fer un incís molt ràpid, que consti que avui gairebé no t'he tallat, eh? No, ho has deixat fer així.
Ahir, mirant, a veure si m'havia arribat un correu d'un company d'aquí de la ràdio, que m'estava enviant una cosa important, vaig anar a la carpeta d'espam, per si acaso, i vaig trobar un mail d'un tal Joshua Patrick, que em deia, entre d'altres coses, que era del Fons Monetari Internacional en comparació amb Nacions Unides,
i que hi havia com 2.800.000 euros, que a lo mejor me tocava algo, vamos, resumint. I em demanava el nom complet, l'adreça, el país de residència, el número de telèfon o WhatsApp, a veure si t'has equivocado...
correu electrònic de la feina o de casa, el DNI passa por o carnet de conduir. I després penso, i la cuenta? Suposo que això vindria en un altre moment. Correcte. O no vindria mai. Però amb totes aquestes dades, amb totes aquestes dades que has llistat, i això és molt important que la ciutadania ho sàpiga, amb totes aquestes dades que has facilitat tu, o sí que has facilitat, que has llegit aquí i que tu no has facilitat, amb aquestes dades pots demanar un crèdit.
Anoteu. I hasta ahí puedo leer. El que vingui després ja és de rebut. Molt ràpidament, punt número 8. Aquesta exposició excessiva, compartir massa informació personal a la xarxa, pot...
pot i posa, de fet, en risc la nostra privacitat. Totes aquestes fotos de reportar absolutament tot allò que es fa i tot allò que en el moment determinat, les històries de quan estàs amb els amics, quan estàs de festa, quan estàs... Explicar la teva vida com si fos una pel·lícula.
Doncs això és una vulneració, una autovulneració de la privacitat. Pensem bé abans de publicar què publiquem i sobretot pensem si aquestes publicacions les veurà tothom, les veurà només un cercle limitat de gent, perquè a partir d'aquí si obrim l'aparador a tothom...
doncs, evidentment, tothom tindrà accés a les nostres imatges, a les nostres històries, als nostres continguts, a la nostra privacitat, en definitiu. I, perdona, també puc afegir que si tu fas una història dient que en un moment concret estàs al cinema veient no sé què, doncs, dices, bueno, doncs si sabes on viven, potser que t'endrien a robar. Bé, això és allò típic, me'n vaig una setmana a Bali, d'acord?
I jo reporto cada cosa que faig de vali. Quan arribo a l'aeroport, quan entro a l'hotel, quan em prenc el primer còctel, quan faig el primer bany, i així successivament cada dia, estic deixant la porta oberta de casa meva. És així, tal qual. I ho fem de manera inconscient. Per això és molt important l'esperit crític de pensar les coses abans de fer-les, d'acord?
Número 9. En parlàvem abans, aquest contingut inapropiat, un risc, aquest accés a material de caire violent, de caire sexual, de caire perillós, en general, de continguts que no toquen per l'edat que toquen.
Aquí hi ha la controvèrsia també de si s'ha d'instal·lar o no un control parental, si s'ha d'acotar molt allò que veuen els fills i les filles. Sí, però també és molt important, i ho deia al començament, aquesta conscienciació, aquesta educació, aquesta explicar què és adequat i què no és adequat. Perquè al final, encara que siguin una generació digital, són una generació que necessita acompanyament.
no van ensenyats. No hi ha un xip que et digui que tu ja ets plenament conscient quan et posen un mòbil al davant o una pantalla de tot el que et trobaràs. 30 segons. I finalment, sí, pressió social i autoestima. Aquestes comparacions que s'estableixen a les xarxes ens poden generar entre els joves i generen entre els joves ansietat i moltes vegades baixa autoestima.
Un recordatori molt ràpid. Les xarxes mostren realitats filtrades. No és realitat, 100%. I, per tant, és un lloc en el qual hem de tenir molta visió i molt esperit crític, insisteixo. Doncs, Germà, moltíssimes gràcies per aquest decàleg de consells sobre si va seguretat per al jovent. I d'aquí dues setmanes, ara no me'n recordo que tens, però ja en parlarem, eh?
Farem una quinta sorpresa. Perfecte. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies a tots. Molt bon dia. Nosaltres marxem perquè arriba la informació. Molt bon cap de setmana.