Són les 11 del matí.
Bon dia. Aquesta tarda es farà el primer ple municipal de 2026. Entre altres coses, es donarà compte de la pròrroga del pressupost de 2025. Avant d'aquest tema, també destaca l'aprovació del Pla Municipal de Prevenció d'Incendis de Rubí 2025-2030.
I també el PREP podria aprovar una moció pressupostària, volem dir, que servirà per la instal·lació de càmares de videovigilància a diferents punts de la ciutat. A l'apartat de mocions es presenten tres. En Comú Podem presenta dues propostes. La primera en solitari i en defensa de la legalitat internacional i en solidaritat amb el poble venezolà després de l'atac dels Estats Units contra aquest país.
El regidor de la coalició, Andrés Medrano, ha explicat per què porten aquesta moció a un ple municipal. I per què ho presentem en forma de moció en un ple municipal? Que podem dir això no és el ple de la ONU, perquè entenem que totes les institucions públiques s'han de mostrar en defensa d'aquesta tranquil·litat i d'aquest sistema de funcionament. Perquè si el que fem és dedicar els diners perquè vivim en un món de por i d'amenaça a la...
la despesa militar, doncs seran recursos que perdrem, recursos que perdrem de fer servir en altres objectius de la vida, que són els que per nosaltres són primaris, que és defensar el dret a la justícia social, a l'educació, a la sanitat, a viure en un món més just, i és per això que entenem que també ha de ser objecte de debat en un ple municipal.
En Comú Podem porta una segona moció al ple d'aquesta tarda. En aquest cas, de forma conjunta amb l'Alternativa d'Unitat Popular, la UB, i a instàncies del Sindicat de Llogateres, es tracta de demanar la regulació dels lloguers de temporada. La moció insta al Congrés dels Diputats a aprovar una regulació clara dels contractes de lloguer de temporada, però també de les habitacions i que se sotmeti al límit de preus de lloguer.
També s'instal·la Generalitat a desplegar definitivament la llei 11 barra 2025. Finalment, el Partit Popular també porta una moció al ple d'aquesta tarda, en aquest cas demanant una baixada d'impostos i disminuir la burocràcia de cara als autònoms rovinencs. El que demana és que el govern espanyol adopti mesures urgents per a lleugerir
la càrrega fiscal i administrativa dels autònoms cap al PP, representant un col·lectiu clau per a l'economia local i per a la seva supervivència. El ple, com sempre, serà avui, a partir de les 5 de la tarda, a la sala Enric Vergés de l'Ajuntament. Ja el podreu seguir des de casa al nostre web, www.radiorubi.cat.
I si preferiu la cultura en lloc de la política, avui també teniu una cita a la ciutat. La Biblioteca Mestre Martí Taulés serà l'escenari d'una nova sessió del Club de Lectura Veus de Dones que comptarà amb la presència de l'escriptora Montserrat Espallargues. L'autora comportarà amb els lectors rubinencs
els detalls de la seva darrera novel·la, la genètica de les passions, on es plora les ferides obertes i els silencis que es transmeten de generació en generació. Espallargues ha explicat a Ràdio Rubí que la novel·la és fruit de set anys de recerca i de reflexió personal. Ha confessat que l'escriptura li ha servit per identificar el seu propi mitú, fruit d'experiències d'assetjament viscuts en el passat en entorns polítics i periodístics. L'obra se senta
sobre la base d'una investigació profunda que inclou disciplines com la psicogeneologia i les constel·lacions familiars. Espallargues ha destacat la dificultat de trencar els secrets familiars, uns tabús que encara persisteixen en la societat actual. Jo crec que nosaltres hem estat tan víctimes en general, les dones, en aquests temes, i se'ns ha ensenyat tant a silenciar-los
perquè molts passaven en el context de l'àmbit familiar i era realment... Semblava que fos vergonyós, no? Que es continua en el silenci. A mi m'ha passat moltes vegades acabar una sessió de lectura i que ningú ha dit res allà, un club de lectura, i després a part et ve una senyora o una altra senyora. A mi també m'ha passat. A mi això m'ha passat, però no t'ho diuen mai en públic.
El Club de Lectura Veus de Dones es farà a partir de dos quarts de set a la biblioteca. L'activitat és oberta a tota la ciutadania. I en esports comencem amb el bàsquet, amb duels d'urgències i aspiracions pel CEP Sant Jordi. Ens ho explica el Toni Bravo Rodríguez.
Els nois del CEP Sant Jordi reben diumenge dos quarts d'un al Claret, quart classificat de Copa Catalunya. Els rubinens són coers. Quatre victòries, nou derrotes, encadenen quatre jornades perdent. Tot i competir millor en els últims partits, l'equip necessita transformar les sensacions en punts. Dissabte, la segona catalana serà el tor del femení. Visita a l'Igualada, les quatre, les rubinenques són segones, onze triomfs. S'enfronten a les setenes, les de la noia.
sumen 5 victòries seguides. Dual directe per mantenir el pols pel lideratge. Cap de setmana d'oportunitats i reptes per als equips de futbol de tercera catalana. La penya blaugrana Ramon Llorenç rep dissabte a les 4. El Molins de Rei, líder del grup 12, 7 victòries seguides. Els rubinencs, són setens, buscaran donar la sorpresa davant de l'equip menys golejat del campionat. A un quart de set, el Rubi B visita el camp de la Palma de Cervelló, cué amb només 2 punts, 6 derrotes consecutives, una bona ocasió per sumar i allunyar-se.
de la zona baixa. I diumenge a les 6, l'Olímpic de Can Fatjó B rep la sabadellenca B. Els rubinens setens volen consolidar-se a la zona mitja de la taula. Aquestes són les notícies de Rubí d'aquest dijous 29 de gener. Les actualitzem en una hora al butlletí de les 12. Ara continua Rubí el dia. Serveis informatius de Ràdio Rubí. Ràdio Rubí!
Fesla. Fesla.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat.
A Ràdio Rubí els dilluns toca country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosi de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música. Less strength to love.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Després de l'actualitat i la tertulia és temps de cultura i oci, avui a la recta final del Rubí al dia parlem de llibres, d'història i de cuina.
En uns minuts, el Quico Buil, del Centre d'Estudis Ruinenc, ens parla de les visites guiades a l'Ermita de Samus. Aquest diumenge n'hi ha una, és el primer diumenge de cada mes, i en una estoneta el Quico ens farà cinc cèntims del que explicaran.
A la secció de cuina, fogons i davantals, els companys de Ràdio Tordera ens donen una recepta emproductada, proximitat i fàcil de fer. I, a més a més, ja estem amb temporada, perquè avui prepararem uns calçots amb carn a la braça, una cosa que no pot faltar en aquestes èpoques de l'any. A partir de dos quarts de dotze rebrem els estudis la Carme Pumareda i l'Enric Pallaris, que ens portaran propostes literàries per a adults i petits.
I la música d'avui la posa la Maia, una de les artistes que actuen aquesta nit al concert del Sant Jordi, en aquest cas en suport de Palestina. Recordeu que tenim un telèfon obert durant tota aquesta hora a les vostres propostes i comentaris. És el 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
El Centre d'Estudis Rubinenc s'organitza el primer diumenge de cada mes. Visites a l'Ermita de Samús. Aquest diumenge és el primer dia del mes de febrer. Per tant, toca visitar. Ens acompanya el Quico Buel, que és un dels responsables d'aquest projecte. Hola, Quico, bon dia. Bon dia, Valent. Gràcies per convidar-nos.
La primera cosa que volem dir és que les restriccions per no anar a les zones naturals no afecten a l'ermita de Sant Mús, eh? Correcte. Doncs van tenir aquest problema al desembre, que era molt recent tot, i molta gent va creure que no es podia arribar perquè estava en zona rural. Però, evidentment, a Sant Mús es pot arribar en carretera, en cotxe, caminant. No cal travessar pel mig de la muntanya, amb la qual cosa no s'està incomplint la normativa.
I es pot arribar tranquil·lament. És a dir? Amb cotxe, amb bicicleta, caminant... Anava a dir, donem-li la volta. Una de les poques coses que podeu fer a l'entorn natural de Robert. Efectivament, una de les poques coses que et pot fer. Sí, senyora, sí. Explica'ns en què consisteixen aquestes visites que feu un cop al mes, el primer diumenge de cada mes, i que podríem dir que són gairebé personalitzades.
Gairebé, perquè tothom que arriba tenim un horari d'11 a 1, però evidentment els caminants, les persones que volen visitar, arriben en aquest espai. Arriba una parella, arriben 4 o 5 persones i les persones que tenim voluntaris, jo, el Pere i altres persones que normalment som els que estem als domenyes, som els que oferim obrint la porta.
i la gent comença a entrar i comença a mirar, i molts comencen a preguntar, evidentment. I a partir d'aquí, amb la informació que tenim, es pot explicar la història de l'ermita, es pot explicar les pintures que estan barroques, què volen dir, es pot explicar també la festa dels xatos d'on ve, tota una sèrie de preguntes.
que sorgeixen de persones que millor fa anys que no anaven, o no han anat mai, o havien anat a la seva joventut, i tornen a obrir i sempre es diuen, ostres, sempre està tancat, i és una alegria que com a mínim un cop al mes es pugui obrir. I a partir d'aquí també ens expliquen les seves anècdotes, anècdotes que també serveixen per afegir les coses, perquè hi ha coses molt interessants que afegim també a coses a explicar.
Què té aquesta ermita que la converteix en un espai tan important històricament per a la ciutat? Doncs que és l'única ermita que queda en peus a Rubí. No hi ha més. S'estila de Sant Genís, que malauradament ja no existeix. Són quatre pedres. I és l'única ermita que tenim en peus. I que cal conservar, perquè té el seu interès. El seu interès històric, el seu interès artístic, patrimonial. No és que sigui una meravella, però... Si és una meravella, eh? El que passa és que...
Per Rubí és una meravella. Per Rubí és una meravella. Ho dic perquè de vegades quan tens una cosa a casa molt de temps no li dones importància i potser vas a visitar un altre lloc i veus una altra ermita que és igual que la de la teva ciutat però com la tens allà penses que no és important.
Vosaltres esteu molt capficats en que tothom reconegui la importància i sobretot en conservar-la. Precisament per això que deies, no? Perquè per una ermita que ens queda bé, doncs conservem-la, no? Com van aquestes feines? Sí, bueno, l'any 2007-2008 a la parròquia vam fer tota una feina, un treball de...
de mantenir menció, inclús de reforç de l'ármita. L'ármita s'estava obrint, havia esquerdes, i es va fer tot un reforç metàl·lic, amb una cimentació, tot un reforç de ferro metàl·lic, tant per dins com per fora. I això ha eliminat humitats i ha reforçat l'ármita de manera que no té cap perill actualment que es pugui...
que es pugui començar a caure de taulada les parets, està totalment reforçat i totalment en condicions de visitar i de fer-ho servir habitualment. Però necessità d'un manteniment, entenc. Necessità d'un manteniment, un manteniment que el Masovell, Joaquim Odena, aquesta persona aquest, fa el manteniment mínim que es fa, que es neteixà de tant en tant, obrir de tant en tant, però realment és això.
El centre d'estudis, si vols, comencem... El que ha fet és tota una feina de neteja i de preservació. El que s'ha fet és un procés de neteja, desinsectació i conservació dels elements patrimonials, sobretot de fusta. S'ha fet un treball, una feina per a l'Abel i per a algun voluntari més, les portes, una barana que hi ha al cor...
i a l'altar s'ha fet tot un procés amb els líquids i amb uns components determinats, s'ha fet tot un procés que s'ha desinsectat, ja em saps que... Sí, les termites, suposo, no? Les termites, sí. Doncs em sembla que es diu els cors, es posen dintre la fusta i comença un procés de destruir. I doncs això, en principi, hem d'intentar parar-lo com a mínim
em sembla que s'ha aconseguit, i estem aquí. Després també hi havia moltes runes dins, sota una escala que anava al cor, hi ha un pou a la sacristia que també hi havia moltes runes, i dintre d'aquestes runes han sortit moltes peces, unes peces de vidre, unes peces de porcelana, que ara tenim posades a unes vitrines, que és una de les altres coses que hem fet nosaltres,
hem portat uns mobles antics de finals del segle XIX i principis del segle XX donats per Pere Abel, els ha donat al centre d'estudis i nosaltres els hem col·locat a la sacristia. I dintre d'aquesta vitrina de vidre es poden veure totes les peces que han sortit, que estaven allà amagades, a punt de per llançar les escombraries pràcticament, i s'ha volgut recuperar, són peces de principis del segle XX, fins al segle XIX, i té el seu interès.
Estava pensant, ja em veig jo, historiadors traient runes per trobar literalment el material. Sí, sí, senyora. Amb el traje, no, amb el monoletral. I per de pols, si puc treure. Escolta, teniu més projectes per aquesta ermita, oi? Sí, tenim projectes, sí. De moment el que tenim és una exposició de fotografies i exposició de quadres a la sala d'exbots,
és on estava antigament l'exbox no sé si ho cal explicar-lo és amb totes unes peces que eren com quan una persona tenia un miracle no considerava que havia tingut un miracle o una lluita a Sant Mús doncs feia l'ofrena d'unes peces podien ser de cera podien ser unes aquarel·les uns quadres petits
el trage de núvies, palmons... Tot això eren ofrenes que feien i s'escol·locava tot a la sala d'aquests vots. Això es va buidar en el seu moment perquè estava tot molt fet malbé i ara l'hem recuperat i hem fet una exposició de fotografies i de quadres. La intenció és adequar aquesta sala d'aquests vots. No té llum actualment, l'única llum vent pel món a la finestra que quan es fa de nit no es veu res...
Volem posar llum per tant a la parròquia i em sembla que està disposada a posar llum. També volem que la finestra que està oberta, només tenen una malla metàl·lica, que estigui també amb la possibilitat de tancar i obrir amb una finestra. I d'aquesta manera fer una sala d'exposicions.
I inclús intentar recuperar algun d'aquests esbots, que com que no siguin originals, estem treballant a aconseguir les que són les quadres petitons, que eren... Jo he tingut un miracle perquè ha caigut un llamp i ha salvat del llamp. Nosaltres vam fer un petit quadre i aquest quadre es penjava. Això es va retirar el grup de col·laboradors del Museu de Rubí, T4...
però al Museu Etnològic de Barcelona, al Montjuït, hi ha 11. I estic ara actualment en converses amb ells de manera de poder aconseguir com mini les fotografies i a veure si amb el futur és possible aconseguir, si no permanentment, poder aconseguir temporalment algun d'aquells per fer una exposició d'aquests bots que hi havia antigament a la Sant Mús.
La idea que teniu és no només mostrar l'ermita, que ja té el seu interès, sinó anar fent activitats allà i, sobretot, obrir, encara que sigui un diumenge al mes, per mantenir-la viva, perquè al final segur que hi ha molta gent que va passejar per la zona i diu, ah, i això no està obert o no la puc visitar? Que passa amb moltes ermites. A més a més, el dia gran, diguéssim, és el dia de...
dels xatos, que sí que hi va tothom, no? Sí, exacte, el dia dels xatos, o festa de primavera, que també diuen, va molta gent, està organitzat per els bars d'ençà i per el foment de la sardana, i és l'únic dia que realment s'obria l'ermita al públic, no? Que està bé, però hi feia la missa, tu portava el sant de plata que tenim a la parròquia, però la nostra intenció és que, a més a més d'obrir un cop al mes, i obrir-ho per tots,
Intentar dinamitzar l'ermita una altra vegada. Com volem dinamitzar? Això són projectes, que estem encara en converses amb la parròquia. Què és, volem fer...
A part d'exposicions, fer concerts. Una manera de dinamitzar, periòdicament es podia fer concerts, no evidentment un concert de rock, però concerts de corals, concerts de guitarra, solistes que podien actuar. I aquesta era la nostra intenció. Tot això és un projecte que hem de parlar i veure a la parròquia fins a quin punt.
ens deixa l'ermita per fer aquestes activitats. En principi, estan oberts, però cal tenir una conversa sèria i veure fins a quin punt el que no podem fer dins de l'ermita. És que, al final, l'ermita de Sant Mus, tot i que és patrimoni de la ciutat, és propietat de l'Església Catòlica. Per tant, per molt que vosaltres, com a historiadors i persones que volen preservar la història de la ciutat, tingueu molt d'interès
Al final, en certa manera, li he de demanar permís al propietari. Tenen en compte que l'ermita encara està sacralitzada. I està sacralitzada, vull dir que és un lloc de culte. I es fan misses. No és un lloc com altres esglésies que han sigut desacralitzades i llavors sí que queda lliure per fer aquesta sacralitzada. Amb la qual cosa hem de controlar una miqueta les coses que es fan a dins. No es poden fer qualsevol cosa.
Però és un espai tan emblemàtic, tant a dins com a fora. I el so per fer aquestes coses va molt bé. En petit format està molt bé. Hem fet alguna vegada alguna cosa i realment el so és adequat pel tipus de concerts.
També caldria posar cadires. Hem de coordinar la parròquia. Intentarem també implicar l'Ajuntament, de manera que si es pot deixar permanentment cadires d'aquestes plegables, perquè poder posar, i no cal que cada vegada que hi hagi qualsevol activitat, pujar i baixar cadires.
però tot això són projectes que t'estic dient però encara no s'ha parlat estem treballant en això com deia ell el que sigui estem ja començant a treballar em van contactar amb una dona que es diu, tinc aquí el nom Paula Nogales que és restauradora conservadora d'events culturals especialitzada en pedra i pintura mural i aquesta dona va contactar amb nosaltres i està oberta a col·laborar perquè és de Rubí i a treballar
I hem parlat de fer un projecte per restaurar, com mínim per fer un procés de conservació, que hi ha actualment un procés de conservació, però per restaurar les pintures. No, evidentment, el que volem fer és deixar-la estar com estava en un principi, perquè hi ha que recompulsar i això no està de moda. Això de recompulsar la pintura com abans no. El que fa és que el que està fet està fet,
Sí que s'accentua els colors, se fa un procés de donar vivacitat a la pintura, i per les pintures que han desaparegut, els ossos que estan desapareguts, es queden igual. Però això, com sempre, aquí ja tenim el problema de sempre, que són els diners, no?
Això és un procés que és molt car, que cal implicar a la parroquia, que cal implicar ajuntaments, potser a la Generalitat, diputacions... Jo sé que, per la seva banda, Josep Puigventós, en el seu moment, va fer tota una tasca molt bona per intentar... Bueno, es va restaurar l'armita, però pel tema de les pintures no hi havia més diners, se van acabar els diners. Però, bueno...
Ara anem per les pintures. Per què no? No ja ho tenim. A veure si podem aconseguir les pintures. L'altre dia va estar el director del Manac, que és responsable de l'art barroc del Museu del Manac. Va venir Joan Lleguas, es diu, i va venir a veure les pintures, perquè les havia sentit, però no les havia vist in situ, i es va dir que...
sense ser unes pintures d'aquestes molt, molt, molt relevants, no relevants en quant d'un pintor o d'un artista molt important, doncs sí que té la seva importància perquè a Catalunya hi ha poques ermites o esgléss que encara conservin pintures barroques i que només per aquest motiu ja és molt important. I la vaig comentar, la possibilitat del Menach...
i va dir que el Màrrec, en principi, té els seus especialistes, els seus treballadors, però només treballen pel menac. Però es va orientar una miqueta que l'Ajuntament, perdó, que la Generalitat i que la Diputació, doncs, si és possibilitat que poden aconseguir, si no, un diner de cop, per fer tot de cop, però sí que al mínim, doncs, parcialment, anar fent per cada any, o cada quin temps, anar fent trossos de les pintures barroques que tenim actualment. Una meravella.
Abans d'acabar, Quico, què cal fer si volem anar? Perquè no cal fer gaire cosa, eh? Entre les 11 i la 1 de la tarda, plantar-se allà. Res, allà estarem allà nosaltres i qualsevol pregunta, qualsevol cosa que voleu, doncs han vingut grups també, a vegades venen grups, escolta, aniran 10 persones, 12 persones.
Han vingut diferents grups de... L'altre dia va venir una sortida del consorci lingüístic, van passar molta gent. L'altre dia van venir també del centre excursionista.
I llavors aquests ens avisen i llavors sí que fem una visita concreta per ells. Però tal com han arribat, doncs va bé. A millor si arribem molt de cop, uns quants, esperem 5-10 minuts i llavors aprofitem per fer conjunta. Perfecte. I fem un recorregut.
Doncs moltíssimes gràcies, Quico Vull, per haver-nos explicat aquestes visites que tornen a començar i que es faran, repetim, cada diumenge, cada primer diumenge de mes. Excepte l'agost. Excepte l'agost. Que fan vacances. Sí. Que fan vacances. Moltíssimes gràcies. Doncs esperem a tots allà. Fins un altre dia. Gràcies, igualment.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Tres minuts i seran dos quarts de dotze del matí. Avui al Palau Sant Jordi hi ha un concert molt especial. És un concert en favor de Palestina amb un munt d'artistes catalans i de la resta de l'Estat. Una de les que actuarà és a Maia. Escoltem un dels tarrers treballs musicals d'aquesta cantant basca. Ara l'art.
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes.
Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de las 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión. Continguts en xarxa.
Som amb la cuinera de la ràdio, la cuinera de capçalera, la Joana Molins. Bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia a tothom. Quin plat o plats tens preparats per avui? Avui, com que fa fred i és temps de barbacoes,
llavors us he portat una verdura que és adient per fer la barbagoa, que són els calçots. Perquè ara és de més temps de calçots. Llavors els calçots es poden fer de moltes maneres. Es poden fer a la brasa, es poden fer rebussats, es poden fer en truita, hi ha gent que en fan canelons... Bueno, infinitat de plats.
Però a la brasa són molt bons, eh? I amb tèmpora també, també són bons. Llavors jo us he portat una barbacoa amb uns calçots i llavors per acompanyar aquests calçots una galta de porc, si us agrada la brasa o costella.
Venen una costella ara, que és diferent, és com la d'abans, però se'n diu la costella del llunzat, que la desfà ni no té tanta grassa. Llavors aquesta costella a la brasa, només senzillament amb sal i pebre, és molt bona i no t'enfalega tant com l'altra.
I llavors, doncs, bueno, aquests ingredients per 4 persones, com sempre, posarem dos manats de calçots, perquè cada manat de calçots normalment n'hi van 25. I llavors 12 jo crec que és correcte per cada persona. Si aneu de menjar més, en compreu un altre paquet. Però jo crec que dos manats està bé. Llavors, una galta per cada un. La galta, si la podeu comprar d'uroc o ibèrica millor, és més bona.
Costella, si en compreu i la voleu barrejar amb aquestes galtes, només dos talls, perquè sembla que no allarga molt. Si feu tot costella, doncs vosaltres mateixos, o un per cada un o la meitat. Llavors necessitarem oli, sal i pebre per salar aquestes galtes i aquesta costella. I llavors què necessitarem? El principal que és la salsa dels calçots.
La salsa dels calçots jo sempre la faig jo, no la compro, perquè primer aquesta salsa, si te'n sobra a la nevera, ha estat d'un mes. Perquè, esclar, com que tot és cuit, vull dir, llavors pots fer una aixetonada, pots fer amb verdures a la brasa, que n'hi poses una mica de salsa, la pots fer servir per moltes coses. Llavors, aquesta salsa, farem 50 grams d'ametlles, que jo els compro, que ja els venen pelades, així no tens feina pelar-los,
Torrades, eh? No sense torrar. 50 grams d'avellanes, també torrades, 8 tomàques de penjar, que aquests tomàques els escalibarem,
una cabeça d'alls o una i mitja, una anyora, sal, oli, pebre i vinagre. Això són els ingredients. Llavors, per fer aquesta salsa, què farem? Jo agafo la salsa, les tomaques, els poso en un bol que sigui apte pel micro-ones, una mica gros, i la cabeça d'alls també. La separo, no la poso sencera, gradar-hi, sense pelar, eh?
I llavors ho tapo i ho poso al microones, poder, què us diré, 10 minuts. Ho destapo sempre tapat perquè, si no, les tomaques a vegades es rebenten i llavors t'embrotirien tot el microones. I, a més, el microones sempre tapat millor.
doncs llavors ho destapo i si veig que les tomàques ja estan, ja s'han obert, la pell queda oberta, que vol dir que ja estan cuites, ho trec. Llavors què agafarem? Agafarem el mini pimer, pelarem, traurem la pell d'aquesta tomàca, els atallarem, els posarem al mini pimer i posarem aquests aix que després sí que els apelarem.
Jo els hi trec sempre el grill, diguéssim, de l'ai, perquè no ens retorni, hi posarem les ametlles, hi posarem les ballanes, hi posarem un bon raig de vinagre, de vinagre jo l'hi poso de poma, perquè no és tan fort, llavors una mica darrere de pebre,
i la sal i l'oli. I després l'anyora l'he posat en remull amb aigua tevia, amb un got, o amb un bol. I mentre que tu hi ha aquests estomaques, els escalibes i tot, doncs ja aquesta anyora s'ha hidratat, perquè llavors, com que és seca, agafa l'aigua i s'infla. Llavors l'obres i amb un gabinet
treus tot el que hi ha dintre de la nyora, que és la carn de la nyora, que és el bo. Llavors això ho tires al mini pimer, ho tritures tot, i llavors hi ha el teu gust una mica espès, perquè pensa que quan t'ho poses en un bol, el posar-hi al calçot ha de quedar la salsa enganxada. I llavors hi poses o més oli o menys, depèn del triturat. A mi m'agrada ben fineta.
de triturat, a vegades has de parar una mica per no carregar-te el túrmix, de cap d'un rat, ho tornes a batre més, i quan ho rectifiques de sal i pebre al teu gust, ja ho tens. I podem fer una barbacoa amb aquesta calçotada i aquesta carn. Un plat per dissabte, per diumenge, pel dia que tinguem, que puguem disfrutar d'això, amb unes torrades, vull dir, excel·lent. I si no teniu foc a terra, ho podeu fer també al forn.
llavors aquesta els calçots els podeu fer al forn i la carn també la podeu fer al forn o rostida però si teniu foc a terra el millor és això i ja està i això és el plat que us proposo aquesta setmana
Molt bé, ens pots fer una relació dels ingredients? Tornem a repassar els ingredients, eh? Doncs dos manats de calçots, les quatre galtes, una per cada un i un trosset de costella, si volem, per compartir-ho una mica. L'oli, la sal i el pebre per salar aquesta carn.
I llavors el més laboriós és la salsa dels calçots. Llavors aquesta salsa dels calçots són les 50 ametlles, ai, 50 grams, 50 ametlles no, 50 grams d'ametlles, 50 grams d'avellanes, els 8 tomàquets aquests de penjar que els escalibarem, una cabeça d'alls, sencera, una nyora, sal, oli, pebre i vinagre.
I això són els ingredients que es necessiten. Llavors els calçots ja sabeu que jo el que faig és procuro tenir paper de diari i quan els anem escalibant els anem tapant amb aquest paper de diari i llavors els poses en una plata gran i si tardes un rato els tapes en una altra plata i així et queden calents. Perquè una mica tevis són més bons. I això és de la manera de fer-ho.
Doncs un plat que serà molt ben triat per aquesta època, sobretot perquè ara el que tingui barbacoa a la torre també pot fer... Pot gaudir aquesta barbacoa, si no a la llar de foc, i si no, al forn. Al forn, si no al forn. Doncs moltes gràcies, Joana Molins, per la teva participació en aquest espai de fogons i davantals, i serà fins a la setmana vinent. Doncs molt bé, adéu-siau.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
¿Te gustaría descubrir nuevos géneros musicales y vivir la música como nunca antes lo habías hecho? Si es así, no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! El programa de música experimental de Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adriana Guizabal. Todos los viernes a partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubic.cat Te esperamos aquí en Experimenta.
La genètica de les passions és la novel·la de Montserrat Espallargues que s'ha llegit aquest mes al Club de Lectura Veus de Dones. Aquest dijous les lectores podran conversar amb ella. I nosaltres tenim l'oportunitat de parlar amb ella. Rubi, al dia Montserrat Espallargues, molt bon dia, benvinguda. Bon dia, bon dia.
Explica'ns què és la genètica de les passions. És l'obra que acaben de llegir al Club de Lectura i en alguna entrevista tu expliques que vas viure el teu propi Me Too i que això també queda reflectit a la novel·la. Bé, és una novel·la que m'ha costat set anys en escriure per diferents circumstàncies. Nosaltres diem als escriptors que, bé, que
que escrivim que els temes no els tries tu, sinó que et trien, i que ens trien en funció de dues coses, en funció dels fets amb els quals estàs en amistat.
i de les raons d'aquesta amistat. I durant aquests set anys jo vaig estar buscant i entenent per què aquest tema m'havia triat a mi. Fins que arribo a la conclusió, tal com dius tu, que jo tenia el meu propi mito. Però és curiós que aquest mirall que em portava aquesta història, que és una història basada en una història real d'unes persones que vaig conèixer, no vaig mai...
arribar a la conclusió que aquesta història era un mirall també per mi. Llavors, és una història que ens parla sobre com som el que hem viscut. Jo sempre dic moltes dones, però l'altre dia amb un altre club de lectura, que no ve el cas d'una altra autora molt jove, ens deia que hem viscut totes les dones. Jo diria que totes. Jo diria que totes. Per edat era més prudent, però aquesta noia ho deia...
molt clarament, una autora catalana també, i deia totes les dones. Doncs sí, totes les dones. Llavors, doncs,
allò que no vols veure, doncs, a tu t'ha passat, no? També, llavors, bueno, jo vaig viure, doncs, el meu propi mitú durant uns anys que vaig treballar en el món de la política i del periodisme i allò va ser un assetjament, doncs, bueno, ho vaig deixar en part per això, eh? Bueno, va ser una part molt important i després també, doncs, bueno, doncs, d'infant també vaig ser una víctima, no?,
dona al meu entorn familiar, que això m'ha mantingut, era un món estructurat, però no volia veure que més enllà també hi havia alguna cosa. Llavors, jo volia reflectir això, una història com la que hem viscut tantes dones, i a més basada en una història real, de dones, i en aquest cas de dones i d'homes, que passen de generació a generació, traumes que no estan processats,
i una empremta emocional que vas repetint. I com era molt complicat per mi, he fet molta investigació, investigació amb diferents branques. He llegit des del Tractat de les Passions Humanes del Nescartes fins a això que en diuen les constel·lacions familiars i també he llegit sobre la psicogenologia, que és aquesta que és una branca de la psicologia social que ens parla d'això, de com generació a generació anem repetint diferents
qüestions, no? I això m'ha creat una gran dificultat i ha estat molt complex. De fet, tu deies per diferents circumstàncies, he triat set anys perquè t'has documentat molt bé i en realitat no es tracta d'explicar
una història més d'assetjament o de violència, sinó que has buscat, sobretot, quines són les raons, la conducta humana, allò que porta, d'una banda, aquell que assetja i també a les víctimes. Aquí sí que veig jo el rerefons de periodista i de buscar raons, no?, i de buscar explicacions més que...
Sí, perquè la protagonista explica la història des del present i a partir d'aquest present ella s'explica la història a si mateixa i va explicant com va trobant aquests motius, o sigui, aquestes raons.
I això és el que a mi em va portar aquesta investigació. Necessitava explicar-me a mi mateixa, igual que ho fa la protagonista, què està passant. De fet, a mi aquesta història m'interessa, ja us dic, a partir d'una història concreta, per tant el que faig és retratar aquesta història.
en què, a partir de la mort d'un germà, d'una noia, que era una família de tres germans, dos noies i un noi, a partir de la mort d'aquest noi, amb unes circumstàncies molt estranyes, jo diria fins i tot literàries, perquè no és una mort dramàtica, és una mort molt...
molt surrealista, doncs em va cridar molt l'atenció i a partir d'aquí esclata el drama d'aquesta família i d'aquesta dona que comença a buscar els motius de com de generació i generació es van, com he dit abans, traspassant traumes no processats.
A part d'això, a part del que és la violència en el context de la família, de l'àmbit familiar, a mi el que m'interessava sobretot posar l'atenció era amb els infants, amb el maltractament infantil.
perquè darrere d'aquesta història el que hi ha sobretot és maltractament infantil. Crec que en una societat en què no es dona prou visibilitat encara a la violència de gènere, encara em sembla que se'n dona molt menys el que és el maltractament infantil, que era el que jo realment m'interessava. I llavors, doncs...
és el que volia retratar. Hi ha unes dades esgarrifoses que jo no sé si tinc temps per comentar-les, però pensa que l'OMS, aquí també vaig estar investigant, l'OMS ens diu que el dia d'avui hi ha 40 milions de nens maltractats en el món, dels quals la immensa majoria, ara no sé ben bé el tant per cent, són el 70%, si el 70% són menors de 3 anys,
i en el cas d'abusos sexuals és significativament major els abusos de nenes i de nens.
T'he de dir una cosa, l'obra ha estat molt ben rebuda, és explícita, segons quines coses, per les dones sobretot, però sé que hi ha, en els pocs homes que hi ha en els clubs de lectura, una certa cosa, no et dic un rebuig, però s'ho miren des de la distància i algú em va dir que era necessari i tant, i jo dic sí.
perquè els que ens han precedit a nosaltres, en aquest cas els escriptors, no han pogut dir més enllà del que podien dir per censures i altres coses, i crec que nosaltres hem de fer una passa endavant, i sobretot les dones, i dir les coses com han estat.
dius que en alguns moments el que intentes esbrinar és perquè es donen aquestes situacions de secret i de silenci a les famílies o als grups humans, que jo crec que és extensible no només a aquests casos sinó a moltes altres històries, encara tenim molts tabús, oi? Socialment, eh? I temes dels que no podem parlar o dels que... Cada família els seus, eh?
Mira, et puc dir que jo crec que nosaltres hem estat tan víctimes en general, les dones, en aquests temes, i se'ns ha ensenyat tant a silenciar-los, perquè molts passaven en el context de l'àmbit familiar i era realment...
Semblava que fos vergonyós, no? Que, bueno, que es continua en el silenci. A mi m'ha passat moltes vegades acabar una sessió de lectura i que ningú ha dit res allà, bueno, un club de lectura, i després, apartat d'una senyora o una altra senyora, a mi també m'ha passat. A mi això m'ha passat, però no t'ho diuen mai en públic.
Hi ha una escena molt, bueno, no la desvetllaré ara, molt concreta i molt estranya dintre del llibre que a mi em van explicar i que recordo que una conductora del club, d'un club de lectura, em va dir, ui, a mi això és l'única cosa que em va, que em va, que em va, la vaig sobar estranya i la vaig sobar que, no sé, que no, no sé, que no em semblava res semblant.
I una senyora del públic, uns 65-70 anys, aixeca la mà, diu, jo això ho he viscut. Es va fer un silenci a la sala, un silenci i res més, ja ningú va dir res més.
i tothom, ja et dic, totes les dones, o sigui, si fem cas als percentatges, doncs, quan ens reunim, si els percentatges estan ben fets, doncs, quan ens reunim, vull dir, és que totes hem patit d'alguna o altra manera, doncs, aquest, això. El que passa és que ho hem viscut, tal com dius tu, d'una manera silenciada i se'ns ha ensenyat a silenciar. Per sort, avui en dia hi ha aquests contes com, no sé, aquests contes d'Instagram, com el de la Cristina Fallaràs,
que és escandalós el que cada dia publica de dones que no són dones de 70 anys, ni de 50, ni de 60, que són dones de 20, i de 18, i de 25, i els agressors no són aquests estrangers,
que vénen tan dolents de fora, del Senegal, i malgrat a mi no, no, són del seu entorn, són d'aquí, són espanyols, són catalans. Alguna cosa hem fet malament, les dones de la nostra generació, per no haver aconseguit que aquestes dones més joves i aquests homes més joves no es relacionin de la mateixa manera. Per això em crida l'atenció aquell lector que et deia que perquè eres tan explícita, doncs probablement no hem estat prou explícites.
I el lector, si m'ho permets, no era un lector amb tots els respectes per totes les persones de totes les formacions, de totes les condicions culturals i intel·lectuals, però m'agradaria ressaltar que aquest senyor...
Era un senyor, era mitja, amb una gran formació i ja tenia una edat. Sí, sí. Jo quan em diuen això, mira, si m'ho permets, si tinc temps, m'agradaria dir, mira, hi ha un llibre que ho recomano molt, que és El tiranosauros, d'en Guillem Frontera. En Guillem Frontera és un autor que, bueno, que no se li ha fet, jo crec, la suficient justícia. És un autor mallorquí que ha tingut molts reconeixements, doncs,
Però, bueno, ja ho sabem, no?, que només es publiciten els autors mediàtics, no?, i aquest no ha estat un autor mediàtic, però ha estat un gran autor. Bé, doncs ell, en el seu dia, va escriure una obra que es diu Tiranosauros, basada en la seva pròpia història personal. Ell va estudiar el que és la Porcíncula. La Porcíncula era un seminari que hi havia a Mallorca,
I molts joves dels pobles anaven allà a formar-se, ja que els pobles no disposaven potser d'escoles o d'instituts, etcètera.
Ell parla dels abusos que va viure allà, però ho fa d'una manera molt silenciada. Ho escriu en els anys 70 i escriu fins al que pot escriure. Se li va censurar molt en l'època franquista i és un llibre en què tot passa a porta tancada. Tu només veus portes que es tanquen, però no hi ha una cosa explícita.
I jo amb en Guillem el vaig conèixer, va haver-hi una connexió, va morir l'any passat, vull dir, un senyor molt més gran i d'una generació molt diferent de la meva, però va haver-hi una connexió de sensibilitats i tal. I jo sempre penso, quan em diuen això i ho dic, jo penso que si en Guillem no sé, no sé si hi ha un altre més enllà o no n'hi ha, però si en Guillem jo tingués la possibilitat ara de parlar amb ell, de fet quan jo vaig guanyar el premi li vaig dir, encara era viu, li vaig dir, escolta,
He guanyat el premi canviant la primera plana, inspirant-me en una escena seva, i li diria, jo he anat, o sigui, tu vas arribar fins aquí, on tu podies, però és obligació dels que anem darrere vostre, no?, fer una passa més enllà, eh?
quan la Margarit Llucenar escriu en l'any 29 Alexis o el tractat d'un combat inútil en el que posa de manifest un matrimoni en el qual ell és homosexual i li explica a la seva senyora i ho fa d'una manera molt...
amb molt de tacte, no?, i d'una manera gens explícita, i tot i això és un escàndol, fa el que pot fer en aquella època, no?, i crec que els que anem darrere hem de fer, hem de contribuir, no?, amb això jo crec que una de les coses que ha de fer els escriptors no som periodistes, no som com tu, o sigui, no ens dediquem a... la nostra funció no és aquesta, no és la de retratar la realitat, no, sinó és la de posar sobre la taula coses que qüestionar-nos, no?, com...
No sé, ara me'n vaig una mica de tema, però com els germans Caramazó, Fandostoyeski, què fa? És posar sobre la taula si és lícit o no matar un pare, que des del punt de vista com a pare no era un ser humà. Aquesta és. Nosaltres, com a escritors, el que hem de fer és plantejar noves interrogacions existencials i plantejar noves qüestions. No donar les respostes, però sí plantejar.
Interpel·lar l'actor. Interpel·lar l'actor i interpel·lar la societat i anar més enllà del que han anat els escriptors que ens han precedit, perquè si jo he d'anar tancant portes jo les he d'obrir perquè és el meu deure com a escriptora perquè ara es pot obrir.
Fa uns anys, no? Montserrat, abans d'acabar, sempre li pregunto als escriptors o escriptores que venen a un club de lectura per què és tan interessant poder compartir una zona amb els teus lectors, lectores i fins i tot algú m'ha dit en alguna ocasió que li han fet lectures del seu llibre que ni ell o ella s'havia plantejat.
Mira, aquesta reflexió que fas, naturalment és molt encertada i tal, però jo et diré una altra, i amb això vull fer una denúncia, pels escriptors que no són mediàtics i els que no estem a les plataformes dels mitjans de comunicació, doncs és molt difícil arribar als lectors. O sigui, hi ha, com a totes les...
totes les professions, a tots els col·lectius, interessos que van per sobre nostre. Sabem que hi ha premis, i això ja s'ha dit, però no premis com el planeta. Diu, és que el planeta està donat. Bueno, és que a mi el del planeta m'és igual, perquè el planeta s'escriu en castellà, però és que el nostre territori, en llengua catalana, o sigui, hi ha...
premis que són escandalosos perquè responen a interessos editorials. I no són un, ni dos, ni tres, són cinc i sis, m'entens? Llavors això fa que els que ens movem amb aquests interessos editorials ho tinguem més difícil. Per tant, un club de lectura ja no és només el que tu dius, sinó és una possibilitat que per altres autors que hem picat pedra
que hem guanyat premis, però que els hem guanyat d'aquests que no es regalen, perquè jo no conec el jurat aquest que me'l va donar, que era de Ciutat del Coi, i que jo també he tingut la possibilitat d'entrar en aquests circuits, i no m'ha convingut, perquè el preu a pagar era molt car, però que tinguem una altra manera de donar-nos a conèixer. Per tant, per mi jo abogaria per això.
Doncs ens quedem amb això segurament al boca-orella, en temps en què tot és tan mediàtic i tot passa fora de la realitat. Sobretot per interessos, per interessos mediàtics i editorials, que són gravíssims.
Perquè tan greus, i ara t'ho diré ben clar, que jo penso, quan dintre d'uns, jo què sé, si continua el català i que sobrevisqui, que això ja és molt difícil, quins llibres de literatura que llegissin els nostres infants diran aquest i aquest eren els nostres escriptors de referència. I diran, no, doncs potser no eren tan bons. I això és el que passa, això és el que és trist, que per interessos editorials, doncs, bueno, es faci...
El bon lector, aquests que van al club de lectura, aquests són bons lectors perquè si no ja no hi anirien. I t'ho diuen, és que jo això i això i allò i allò i aquest premi ja no el compro i aquest altre tampoc. Però és clar, no tothom fa aquesta reflexió, no tothom té temps per fer aquesta reflexió.
Doncs Montserrat, Espallarga, és un plaer conversar amb tu, una escriptora valenta, no només perquè s'ha atrevit a parlar de coses silenciades, sinó perquè tampoc no calla davant del que dèiem, aquest món més mediàtic i on cal fer renúncies que a determinades edats ja no estem disposades a fer. Moltíssimes gràcies, que sigui un èxit.
Moltíssimes gràcies a vosaltres i moltes gràcies per aquesta entrevista i per donar difusió a la meva obra.
Així posem punt i final avui al Rubí al dia, un programa que us ha acompanyat des de les 8 del matí, seguint tota l'actualitat social, política i cultural de la ciutat. Tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez. Continua la programació de Ràdio Rubí, podeu continuar informats també al nostre web. Que acabeu de passar un bon dia.
La primera en informació local, sempre al teu costat.
són les 12 del migdia.