Title:

Joves, franquisme i memòria 50 anys després

## Context general de l’episodi **Programa especial de RÀDIO RUBÍ pel 20N**, coincidint amb els **50 anys de la mort de Franco (1975–2025)**. Aquesta segona hora del programa se centra en: • **Com s’explica el franquisme als joves avui** • **Què en saben realment** i com ho perceben • **Per què una part del jovent mira amb simpatia les dictadures** • El paper de **l’escola, la família i les institucions** en la memòria històrica Hi participen **historiadors** i **professors d’història de secundària** que treballen a Rubí i formen part del **Centre d’Estudis Rubinencs** o de centres educatius com l’**Institut La Serreta** i l’**Institut Duc de Montblanc**. --- ## 1. Obertura musical i introducció al 20N ### Cançó sobre la llibertat El programa comença amb una **peça musical en castellà** que repeteix el leitmotiv: > "Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad." La lletra insisteix en: • *L’esperança* d’un futur de **llibertat** • La necessitat de **vèncer la por** ("huracanes de miedo ante la libertad") • La idea de **caminar plegats** i aixecar els que han caigut Aquesta cançó funciona com a **marc simbòlic**: connecta la memòria de la dictadura amb l’aspiració col·lectiva a la llibertat. ### Recordatori del context històric Després de la música, els locutors recorden que és un **especial del 20N**, dedicat a: • Com es va viure la mort de Franco a **Rubí** • Les conseqüències polítiques de la seva desaparició • La **transició** i el pas cap a la democràcia S’explica que en la primera hora ja han parlat amb testimonis locals (com **Joan Manuel Tres Serras “Mancaró”** i **Lorenzo Blanco**) i han fet una tertúlia sobre **com viuen els joves aquesta memòria**. Aquesta segona hora es dedicarà sobretot a: • Entendre **què saben els joves del franquisme** • Analitzar **per què alguns arriben a justificar o preferir una dictadura** --- ## 2. Presentació dels convidats ### Historiadors • **Jaume Parres** – historiador i membre del **Centre d’Estudis Rubinencs** • **Manel Soler** – historiador, també del **Centre d’Estudis Rubinencs** ### Professors de secundària • **Kira Climent** – professora d’Història de **4t d’ESO i 2n de batxillerat** a l’**Institut La Serreta**, cap del Departament de Socials i Filosofia • **Héctor Rodríguez** – professor de secundària a l’**Institut Duc de Montblanc** L’objectiu és **combinar la mirada del rigor històric** amb la **pràctica docent diària** a les aules. --- ## 3. Records personals del 20 de novembre de 1975 ### 3.1. L’experiència de Jaume Parres Jaume Parres explica que el 20N de 1975 **no era a Rubí**, sinó **servint a l’exèrcit**: • Va tenir el **“trist honor” de vetllar el cadàver de Franco al Palacio de Oriente**, dins una brigada especial traslladada des de **El Ferrol** a Madrid • Explica que entre soldats i mariners: - **Una part va celebrar la mort de Franco amb alegria**, especialment gent de El Ferrol - No tots ho feien obertament, però hi havia **joia continguda** Quan mesos després torna a Rubí, recorda: • **Imatges de joia i alleujament**, però també • Molta **incertesa i interrogants** sobre el futur polític Parres fa un apunt clau: > La democràcia no era un resultat "inevitable" del desenvolupament econòmic, sinó **fruït de la correlació de forces, la voluntat i la lluita**. Subratlla que: • La transició **no estava garantida** per cap “determinisme històric” • Sense la **pressió i l’empeny** de les forces democràtiques i subversives, moltes conquestes **no s’haurien assolit** • El projecte original de **Arias Navarro** era una **pseudo-democràcia controlada**, no una democràcia plena ### 3.2. El record de Manel Soler (amb 13 anys) Manel Soler tenia **13 anys** el dia de la mort de Franco: • La seva mare li diu que **no vagi a l’escola aquell dia** • Destaca que **la reacció depenia molt de cada família**: - Hi havia famílies que **obrien ampolles de cava per celebrar-ho** - A casa seva predominava la **por i la prudència** més que no pas l’alegria Explica el context familiar: • El seu pare treballava a **La Josa**, com a encarregat de manteniment • Treballava a prop de **Manuel Murillo**, aleshores alcalde franquista de Rubí • Ell mateix tenia Murillo com a **professor de Química** – mostra la **complexitat dels equilibris locals** en un poble petit A l’escola, recorda una escena molt simbòlica: • Es repartien **fulls amb el “Testamento de Franco”** (una mena de testament polític) amb la cara del dictador • Un altre full contenia el **primer missatge del rei**, en un to més solemne i “granat” • S’anava creant el **relat oficial** del pas de la dictadura a la monarquia --- ## 4. Últimes setmanes del franquisme i naturalesa del règim ### 4.1. L’estat polític i repressiu el 1975 Preguntat per la situació del país a la mort de Franco, Manel Soler recorda: • Poc abans de morir, **Franco encara es mostrava públicament fort**: - Gran míting a la **Plaza de Oriente**, presentat com a “milió de persones” (ell calcula que la capacitat real és d’uns 200.000 assistents) • Les **últimes “coetades” del règim** van ser les **execucions** de militants del **FRAP** i **ETA** - Cita el cas de **Juan Paredes (Txiki)**, executat amb un pelotó de la Guàrdia Civil que disparava tret a tret, mostrant la **crueltat fins al final** ### 4.2. Jaume Parres: de règim colpista a estat carcerari Parres fa una síntesi molt crítica del règim: #### Origen militar i suport exterior • El franquisme neix com **règim insurrecte** contra la República • La seva força “nacional” depèn de: - **100.000 mercenaris marroquins** - **40.000 soldats feixistes italians** - **20.000 soldats alemanys** de la **Legió Còndor** i la Luftwaffe #### Repressió interna des del primer dia • Franco comença la guerra **fusellant generals i comandaments militars** que romanen fidels a la República • Posa com a exemple el **general Antonio Escobar** (Guàrdia Civil), fidel a la República i finalment **afusellat per Franco**, malgrat les ofertes de fugir > "Un règim que comença fusellant els seus companys acaba també fusellant." #### Traïció al Sàhara i continuïtat repressiva • Recorda la **traïció al procés de descolonització del Sàhara**: - Els **Acords de Madrid** entreguen el territori al Marroc i Mauritània, contravenint la ONU • Defineix Franco com a **general mediocre**, ascendent a base de: - Guerra colonial a Àfrica contra els *rifenys* mal armats - Suport logístic essencial dels **transports aeris alemanys** (pont aeri de 20.000 soldats marroquins) Segons Parres, **sense el suport nazi**, Franco **no hauria guanyat la guerra**. #### Estat carcelari i comparació amb el nazisme Ja en plena dictadura, descriu Espanya com: • **Un “estat carcelari” dissenyat amb assessorament nazi** (primer director del camp de Miranda de Ebro, etc.) • Amb una ideologia centrada en la **“conspiració judeomaçònica”**, similar als discursos d’Itàlia feixista, França de Vichy i Alemanya nazi Denuncia també: • L’exili polític de **centenars de milers d’espanyols** • L’emigració econòmica de **més d’1,5 milions de persones** cap a Europa i Amèrica • La dependència econòmica de les **divises dels emigrants** i del **turisme**, en un context d’**immens atur i misèria interna** > "La dictadura i la falta de llibertat van unides a la misèria econòmica; les llibertats i la democràcia, al progrés econòmic." ### 4.3. Franco com a dictadura exterminadora Parres insisteix que Franco **no volia una dictadura temporal** (com Miguel Primo de Rivera), sinó: • **Allargar la guerra** per **esclafar “per sempre” el germen de les llibertats** • Aplicar les ordres del **general Mola**: qualsevol afecte a la República, **afusellat** Compara l’actitud amb la de la zona republicana: • Des dels ports catalans sortiren **vaixells per salvar capellans, militars i gent de dretes**, sovint a risc polític de **Lluís Companys** i altres responsables • En canvi, **des dels ports franquistes no va sortir cap vaixell per salvar republicans** Parres defineix el franquisme com una **dictadura d’extermini polític i social**, orientada a: • Eliminar l’oposició • Reeducar la joventut a través del **Frente de Juventudes** • Construir una “nova Espanya” a imatge dels **Reyes Católicos**, amb símbols com el *jou i les fletxes* --- ## 5. Veu dels joves: què en saben i què opinen de Franco? ### 5.1. Tall de carrer amb joves Els periodistes presenten un **reportatge amb testimonis de joves** que responen preguntes sobre: • Dates de la dictadura • Característiques del règim • Opinió personal sobre Franco i les dictadures #### Errors de coneixement Diversos joves **equivoquen greument les dates**: • Alguns situen l’inici o el final del franquisme als **anys 70, 90 o fins i tot 1992** • Confusió entre **Guerra Civil** i dictadura Això mostra una **desconnexió cronològica important**. #### Elements que sí identifiquen bé Diversos nois i noies descriuen aspectes bàsics del franquisme: • **Absència de llibertat d’expressió** i **censura**, especialment contra l’esquerra • *Antidemocràcia*: - Una sola força política, **sense vot real** • **Nacionalcatolicisme**: - Obligació de parlar **castellà** - Ser **cristià** i **“espanyol 100%”** • **Repressió de la dissidència** i violència contra qui s’oposava al règim • Situació de les **dones**: - Absència de drets polítics - Internats i maltractament Alguns parlen també: • De la **divisió social** en esquerres i dretes • De la **censura** i la persecució • De l’emigració a França com a sortida per moltes famílies #### Opinions sobre la dictadura Hi ha una **gran diversitat d’opinions**: • Alguns joves **rebutgen totalment** les dictadures: - Demanen que **tot el que tingui a veure amb dictadura estigui prohibit** - Consideren que amb Franco “no podies ser tu mateix” - Recorden el **patiment** dels avis i gent que encara ho narra “com un terror” • Altres mostren **ambivalència o justificació parcial**: - Algú defensa que **en determinats moments una dictadura podria anar bé** per “posar ordre” i limitar una suposada “massa llibertat” actual - Alguns assenyalen que **Franco també va fer “coses bones”** (Seguretat Social, carreteres, “molta cultura”), tot i reconèixer el colp d’estat i la manca de democràcia • Alguns expliquen que la visió positiva pot venir de: - Relats **idealitzats dels avis** - **Nostàlgia del passat** més que no pas de la realitat de la dictadura En conjunt, el reportatge mostra **coneixements parcials i molt desiguals**, barrejats amb **mites**, i una **presència no menor de discursos que relativitzen o fins i tot justifiquen la dictadura**. --- ## 6. Reacció dels professors: preocupació, desmotivació i causes ### 6.1. Kira Climent: preocupació i desvalorització del professorat Després de sentir els joves, **Kira Climent** reconeix que: • No se’n sorprèn, perquè: - **Estudis recents** sobre l’ascens de l’extrema dreta entre el jovent ja apunten en aquesta direcció • Però **ho troba molt preocupant** i confessa moments de **desmotivació com a professora** quan veu que el missatge **no arriba** Identifica alguns factors: • **Excés d’informació i desinformació** que reben a través de xarxes • **Pèrdua de prestigi i d’autoritat del professorat**: - Abans, el que deia el professor i el llibre tenia més credibilitat - Ara, molts alumnes donen més valor a **altres fonts no contrastades** Subratlla la contradicció d’algunes frases del reportatge: > Es defensa la llibertat, però alhora es justifica un règim que precisament **treu llibertats**. ### 6.2. Dades sobre preferència per la dictadura La presentadora aporta dades de l’**CIS**: • El **13% dels joves entre 18 i 24 anys** a l’Estat espanyol **prefereixen una dictadura a la democràcia**. Kira i la resta ho veuen com una **tendència alarmant**. ### 6.3. Jaume Parres: cal ser bel·ligerants amb el relat Parres matisa que també es pot llegir al revés: • Si un 13% ho justifica, **un 87% no ho fa**, cosa que és rellevant Però insisteix que cal ser: • **Bel·ligerants i vehements** a l’hora d’explicar la veritat històrica Fa una analogia: • Ningú permetria que un professor de ciències naturals **defensés el creacionisme** en una escola pública • En canvi, en història encara es tolera massa la idea que **“totes les opinions valen igual”**, incloses les que blanquegen el franquisme Reivindica que es digui clar: > "Franco era un inútil" i no va crear ni la **Seguretat Social universal** (atribuïda a governs democràtics posteriors com el de Felipe González) ni la major part de les grans infraestructures. --- ## 7. La transició com a “pacte de silenci” i les seves conseqüències ### 7.1. Pacte de silenci i continuïtat d’estructures Jaume Parres critica durament la Transició espanyola: • La defineix com **un pacte de silenci**: - Es recuperen llibertats i democràcia, però **sense revisar ni depurar** el passat • Sectors clau que **no es van tocar**: - **Judicatura**: jutges del Tribunal d’Ordre Públic franquista passen a ser jutges de l’**Audiència Nacional** - **Cos policial**: cap depuració comparable amb Alemanya o Itàlia Compara amb altres països: • Alemanya, Itàlia i França (govern de Vichy) **sí van depurar** col·laboradors i jutges • A Espanya, la **Llei d’Amnistia** va equivaldre a **amnistia per als repressors** i manteniment d’estructures Parres conclou que: • **Sense veritat i sense exhibir el passat** és impossible una **llibertat col·lectiva plena** • El pes d’aquella continuïtat **encara es paga avui**, especialment en òrgans com el **Tribunal Suprem** i l’**Audiència Nacional** ### 7.2. La por i el silenci a les llars Més endavant, es destaca que: • El franquisme va aconseguir **instal·lar la por a les cases** • Molta gent que va viure la guerra i la repressió **no va parlar mai a la família** de política Parres relata casos personals: • Un tiet seu, **Julià Peixó**, del qual la filla diu que **mai es va parlar de política a casa** • Antics dirigents del **POUM** o republicans que van **optar pel silenci** fins a la mort • El seu propi pare, republicà, que només mostrava el rebuig a la OJE amb **un cop** quan ell volia apuntar-s’hi, però **sense explicacions** fins molt més tard > Aquest silenci, reforçat per l’Església catòlica i el seu suport al règim, va consolidar una “cultura de la por” que ha fet molt difícil la transmissió de la memòria. --- ## 8. L’escola i el currículum: mancances i estratègies ### 8.1. Héctor Rodríguez: crítiques al decret educatiu Héctor Rodríguez remarca que l’escola **no és el principal creador d’opinió política** dels adolescents: • Les influències principals venen de **família, xarxes, entorn social** • Tot i així, alguns alumnes que rebutgen el franquisme ho fan **gràcies a les classes d’història** Critica el **decret d’ensenyament de l’ESO**: • Substitueix el model de **currículum de fets històrics** per un model centrat en **“valors”** • Això permet que un professor **no estigui obligat a explicar la Guerra Civil i el franquisme a 4t d’ESO** • Molts docents continuen fent-ho **per responsabilitat professional**, però **la llei no els ajuda** Héctor subratlla que: > "Ningú obliga un professor a explicar el franquisme a quart d’ESO." I això és una **manca gravíssima**. ### 8.2. Problema del temps: arribar tard i malament Kira Climent explica la situació actual: • A **1r, 2n i 3r d’ESO** hi ha **3 hores setmanals** de Socials • A **4t d’ESO** s’ha reduït a **2 hores setmanals** (si el centre no compensa amb hores d’autonomia) Això implica: • Més dificultat per arribar a explicar **bé** la Guerra Civil i el franquisme • El tema acostuma a quedar **per final de curs**, quan el temps ja s’esgota Per això, al seu centre han fet una **reorganització per blocs**: • **Primer trimestre** de 4t d’ESO: històries d’Espanya del segle XX (Segona República, Guerra Civil, franquisme, transició) • **Segon trimestre**: revolucions dels segles XVIII i XIX (Revolució Francesa, Revolució Industrial, etc.) • **Tercer trimestre**: grans conflictes del segle XX Així asseguren que **els alumnes coneixeran sí o sí** la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició. Però afegeix que: • Amb només **2 hores setmanals**, el nivell d’aprofundiment és **molt limitat** • Queda poc marge per **sortides, visites o projectes** que ajudessin a fixar millor el coneixement ### 8.3. Diferències entre ESO i batxillerat • A **segon de batxillerat**, la matèria d’Història d’Espanya (obligatòria per a tots els itineraris) **sí cobreix a fons** des de la Restauració borbònica fins a la Transició • El problema principal se situa a la **ESO**, on es forma la **majoria de joves** i on es juga la batalla bàsica de la **memòria democràtica** --- ## 9. Fer comprensible què és una dictadura (i per què no els beneficiaria) ### 9.1. Manel Soler: concretar què implica una dictadura Manel Soler insisteix que molts joves **no tenen interioritzada la realitat d’una dictadura**: • Quan diuen “amb una dictadura aniríem millor”, **no entenen** que: - **No hi ha oposició**: qui discrepa va a la presó o és afusellat - La corrupció és **sistèmica des del minut 1** - Ells no serien dirigents, sinó **mà d’obra explotada** Proposa treballar amb preguntes concretes: • *“Tu qui posaries de dictador? El teu veí que pega la seva dona?”* • *“Tu series el cap, o un dels treballadors forçats fent carreteres i pantans sense cobrar?”* L’objectiu és **trencar la fascinació abstracta** i portar-los a **posar-se en la pell real** del ciutadà corrent sota una dictadura. ### 9.2. Héctor Rodríguez: estratègies didàctiques Héctor explica diverses estratègies pedagògiques: #### a) Comparar amb el nazisme • Sovint, abans de parlar de Franco, s’explica **Holocaust i feixisme europeu** • Després s’estableix la **relació entre franquisme i altres règims feixistes** > Si Auschwitz els esgarrifa, els hauria d’esgarrifar també el **sistema repressiu franquista**. #### b) Fer-los pensar com els afectaria en primera persona • Fer-los preguntar a les seves **àvies** com era l’educació de les dones • Explicar **drets i deures de les dones** durant el franquisme • Analitzar **condicions laborals, manca de drets, repressió lingüística** (per exemple, del català) Això genera reaccions com: > “La meva iaia m’ha explicat que…” – i aquí neix una **empatia** que no tenien abans. #### c) El problema del component de classe i l’odi al dèbil Héctor assenyala un problema més profund: • Una part del jovent ha incorporat **l’odi cap al dèbil i l’admiració pel fort** • El franquisme, com a projecte nacionalista espanyol autoritari, **encaixa amb aquest imaginari** Però destaca una contradicció: > Aquests joves **mai formarien part del grup fort**, sinó de la massa explotada, sense drets. També remarca que els estudis mostren que la simpatia per la dictadura sovint és **més freqüent entre sectors amb menys formació**, és a dir, **els que més hi perdrien**. --- ## 10. El paper de la família i la transmissió generacional ### 10.1. Allunyament temporal i manca de consciència de classe Kira Climent apunta que molts joves perceben el franquisme com: • **Quelcom molt llunyà en el temps**, gairebé com la prehistòria • Un període que **“no els podria haver tocat”** personalment Això es veu reforçat pel fet que: • Els **pares ja no l’han viscut directament** • Cal arribar a la generació dels **avis** per trobar experiències directes A més, assenyala una **pèrdua de consciència de classe**: • La majoria de joves **no es defineixen com a classe obrera** • Aquesta desclassificació afavoreix que **discursos de dreta radical** puguin arrelar en sectors que **objectivament són classe treballadora** ### 10.2. Por, silenci i necessitat de “remoure el passat” Kira també destaca que: • La por imposada pel franquisme va fer que **moltes famílies no parlessin** del que havien patit • Només alguns alumnes tenen avis que els han explicat la guerra, la fam, la repressió – aquests solen tenir **més curiositat i consciència** Sobre la memòria, defensa que: > No n’hi ha prou amb dir “ja ha passat massa temps, no remoguem el passat”; **cal remoure’l per curar ferides**. Parla de: • Necessitat de **demanar perdó**, reconèixer responsabilitats • Acceptar que hi haurà qui **no voldrà perdonar**, però que **sense veritat i reconeixement** no hi pot haver tancament real ### 10.3. Exemples positius: quan l’escola activa la memòria familiar Héctor relata experiències on el treball a classe **activa relats familiars**: • Deures com preguntar als avis **què feien entre 1936–39 o 1939–45** • A partir d’això, descobreixen: - Avis que van estar a **Argelers** - Parents deportats a **Mauthausen** També comenta que no només el departament de socials s’hi implica: • A l’**Institut Duc de Montblanc**, els departaments de **Català i Castellà** treballen **literatura de la Guerra Civil a 4t d’ESO** • Això permet fer **rutes de l’exili** i altres activitats de memòria --- ## 11. Institucions i memòria històrica: què s’està fent i què falta? ### 11.1. Visió desigual per territoris Quan se’ls pregunta si les institucions fan prou per la memòria històrica, hi ha **silenci inicial** i després matisos: • **Depèn molt del territori**: - A **Madrid**, ha costat molt treure Franco del **Valle de los Caídos** i qüestionar aquest espai d’exaltació del règim - En altres comunitats, la **localització i exhumació de fosses** i la creació d’espais de memòria ha estat **més activa** Parres destaca que: • Al Valle de los Caídos hi ha **milers de cossos (uns 40.000)** de tots dos bàndols, traslladats **sense consentiment de les famílies** • No és acceptable que aquest lloc sigui un **espai d’exaltació franquista** Viu positivament que: > Franco sigui traslladat a un lloc **digne però discret**, com qualsevol mort, i que es desactivi el valor simbòlic del mausoleu. ### 11.2. Mutació del franquisme a la dreta postfranquista Parres narra una anècdota local significativa: • L’alcalde franquista de Rubí, **Manuel Murillo** (fins a 1977), considerat **“el més franquista de la comarca”**, dimiteix • S’emporta un **bust de Franco** a casa seva declarant-se **franquista fins al final** • Quan li pregunten a qui ha votat a les primeres eleccions democràtiques, respon que **a Alianza Popular** (no a Falange) Això il·lustra com: • **Molts franquistes es reciclen políticament** a **Alianza Popular** i posteriorment al **Partido Popular** • Durant anys, l’herència franquista ha tingut **influència directa** dins del sistema polític democràtic ### 11.3. Exemples locals de memòria a Rubí Manel Soler aporta exemples concrets a Rubí: • **Refugi antiaeri** d’una antiga fàbrica d’avions al **carrer Cadmo**: - El refugi aprofita un antic túnel de la Pelleria (fàbrica de tractament de pells) - Ha estat **ampliat i recuperat** com a espai de memòria - Explica que hi ha testimonis de gent que **realment hi va baixar** durant alarmes aèries • Recorda que la zona entre **Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal** va ser **escenari real de combat** al final de la Guerra Civil, malgrat que molts relats parlin només d’un “passeig fins a Barcelona” després de travessar el Llobregat • Menciona l’existència de **tombes i restes humanes** encara avui disperses per zones com **Can Mir, Castellnou i Can Ferran**, de soldats i civils morts en retirades i combats Subratlla que tots aquests projectes de memòria: • Són **necessaris però costosos** • Requereixen **pressupost i voluntat política** --- ## 12. Tancament de l’especial Cap al final del programa, els presentadors: • Reconeixen que **dues hores s’han fet molt curtes** per abordar un tema tan complex • Acomiaden els convidats (Jaume Parres, Manel Soler, Kira Climent i Héctor Rodríguez) agraint-los les aportacions El missatge final és una **crida a l’esperança i a la responsabilitat cívica**: > Tant de bo les coses evolucionin a millor i que professors i historiadors aconsegueixin que la gent interioritzi què va passar fa 50 anys. El programa es tanca amb l’enllaç amb les **notícies d’actualitat de Rubí**, tornant del passat al present immediat. --- ## Conceptes clau destacats ### Franquisme • *Dictadura exterminadora* sorgida d’un **cop d’estat** i una **guerra civil**, sostinguda per suport feixista internacional i caracteritzada per: - **Repressió massiva**, afusellaments i presons - **Estat carcelari** i camps de concentració - **Nacionalcatolicisme** i persecució de minories polítiques, culturals i lingüístiques ### Transició • Procés de pas a la democràcia marcat per: - **Conquesta de llibertats** gràcies a la mobilització social - Però també per un **pacte de silenci** i **manteniment de moltes estructures franquistes** ### Memòria històrica • Necessitat de: - **Explicar el passat sense maquillatge** - **Exhumar fosses**, reconèixer víctimes i responsabilitats - Integrar la memòria a l’**escola, les famílies i les institucions** ### Jovent i dictadura • Contradicció entre: - **Desig de llibertat** i drets - I, alhora, certa **fascinació per l’autoritarisme** en una minoria creixent El programa aposta per **més educació crítica, més memòria i més debat obert** per fer front a aquesta tendència.

['Franco', 'franquisme', '20N', 'Rubí', 'memòria històrica', 'dictadura', 'Guerra Civil', 'transició democràtica', 'joves', 'educació secundària', 'història contemporània', 'Centre d’Estudis Rubinencs', 'Institut La Serreta', 'Institut Duc de Montblanc', 'feixisme', 'extrema dreta', 'Valle de los Caídos', 'exili', 'repressió', 'Segona República']