Notícias.
Molt bon dia a tots pendents ara mateix de la roda de premsa posterior a la reunió del Centre de Cooperació Operativa de Catalunya, que ha començat fa just una hora, per decidir si s'aixeca o no la suspensió de totes les línies de rodalies de Renfa. Estan reunits ara mateix el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, la consellera d'Interior, Núria Parlón, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, i també responsables de Renfa, a DIF i de la Direcció General de Transport i Mobilitat, a més de Mossos d'Esquadra, Protecció Civil i els bombers.
Hem de recordar que des d'ahir a la nit no circula cap tren a Catalunya després de l'accident de la R4 a la població de Gelida, que, recordem, ho va provocar la mort d'un maquinista en pràctiques i també 37 persones ferides. Un accident que el govern català atribueix de moment a les pluges dels darrers dies.
Tot plegat està provocant, com us podeu imaginar, un matí molt complicat per la mobilitat al país. De fet, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que com dèiem està reunida ara mateix, ha tornat a sobrair que no arrependrà el servei de rodalies fins que tinguin tota la seguretat que es pot circular amb normalitat després de les inspeccions que s'estan fent a totes les línies. Escoltem el que deia Paneque aquest mateix matí.
Els serveis tècnics no s'han pogut acostar encara a la infraestructura per veure exactament el dany a la pròpia infraestructura en aquest punt. El que sí podem dir és que en les properes hores no només es farà la inspecció d'aquest punt,
sinó que hi haurà marxes blanques amb convois en tot el sistema de rodalies, de maquinistes acompanyats de gestors d'infraestructures, tota aquesta nit, la matinada, per assegurar totes les línies de rodalies, no només la R4, sinó de tot el sistema.
D'aquí que no funcioni cap tren i que estem a l'espera de saber què és el que ha decidit el govern juntament amb la resta d'organismes i d'administracions. I a tot això, el sindicat de mequinistes SEMAF ha anunciat avui que convocarà vaga general a tot el sector després d'aquests accidents,
En un comunicat, Semaf ha advertit que la circulació de trens a Catalunya no es farà sense les garanties de seguretat suficients. Hem d'explicar també que Rodalies, bàsicament, el que recomana és l'ús de mitjans alternatius, que és el que ha fet ja molta gent i la que està fent encara molta gent, que està arribant a les estacions i ara mateix s'assabenta que no hi ha cap mena de tren.
Es recomana pel que fa a la mobilitat evitar desplaçaments que no siguin estrictament necessaris. I a més a més, Protecció Civil, per exemple, ha recomanat a empreses i organitzacions que facilitin el teletreball a les persones que tinguin aquestes dificultats per desplaçar-se. I per la seva banda, el Departament d'Educació també ha dit a les direccions dels centres educatius que hauran d'adequar l'activitat en funció dels efectius humans que s'hagin pogut desplaçar o no fins a aquests centres educatius. Finalment,
També dic que les conselleres de Territori Interior, Sílvia Paneca i Núria Parlón respectivament, demanaran compareixer a les comissions del Parlament a petició pròpia per aquests efectes del temporal d'aquests darrers dies, per l'accident ferroviari d'ahir i per la situació d'avui a Rodalies. El Govern i el Parlament, a més a més, han convicat un minut de silenci per avui, a partir de dos quarts d'una de la tarda, en senyal de dol.
Òbviament, al butlletí de les 12 us anirem ampliant aquesta informació de seguida, que sabem si s'aixeca o no aquesta restricció de circulació per part dels trens. Mentrestant, aquí a la nostra ciutat, la setmana que ve hi ha ple municipal i Veïns per Rubí presentarà...
Només una moció. En aquesta ocasió, la formació local demanarà que es construeixi la segona estació dels ferrocarrils de la Generalitat a la zona de la Llana, sense condicionar-la al desenvolupament urbanístic del futur pla d'ordenació urbanística municipal. El text que presenta Ainsper Rubí expressa el rebuig a aquesta decisió
del Departament de Territori del Govern català, a qui li reclama iniciar tot el procediment perquè l'estació de la Llana sigui una realitat el més aviat possible. Toni Garcia és el portaveu de la formació. Entenem que el ple municipal de Rubí, davant d'aquesta resposta del Departament de Territori, hem de tornar a reivindicar la necessitat d'aquesta segona estació.
El text també fa un breu repàs de la història de la que ha de ser aquesta segona estació dels ferrocarrils partint del 2007, que va ser la primera vegada que es va incloure en un estudi en el marc de la redacció del Pèl d'Ordenació Urbanística Municipal.
I en esports, protagonisme pel Waterpolo Rubinenc, amb l'europeu que es disputarà a Portugal, Toni Bravo Rodríguez. Al programa Esports del dia d'avui comptarem amb Ferran Pasqual, l'exentrenador masculí del Club Natació Rubí, art seleccionador de l'equip femení de Portugal. El Rubinenc és l'actual ajudant de l'entrenador dels nois del Club Natació Rubí, Rui Tiago. I al mateix temps, Rui Tiago fa la feina d'ajudant a Ferran Pasqual a la selecció lusa.
Tots dos tenen una cita al Campionat d'Europa de Waterpolo Femení que comença el pròxim dijuns a funxar la Lilla de Madeira a Portugal i que s'allargarà fins al 5 de febrí. Pel que fa a la petanca, gran paper de la Unió Petanca Rubí les Torres a la Lliga Catalana. L'equip B va estar a punt d'aconseguir l'ascens en l'eliminatòria contra el Sant Bartomeu de Navarcles.
Al final no va poder ser. La pròxima temporada competiran a primera divisió. Qui sí va ascendir va ser el grup C. Va saber gestionar molt bé l'avantatge del partit d'anada per empatar en el segon i fer-se amb el premi de les 100. Un cop finalitzada la Lliga Catalana comencen les competicions de la Federació. Els aficionats rubinencs a la petanca estan d'enhorabona perquè les instal·lacions són una de les seus d'aquestes competicions en les categories individual, dopletes i tripletes.
Doncs res més, per ara tornem a les dotze, com dèiem, amb tota la informació referida al servei de Rodalies, que, insistim, encara no funciona, no hi ha cap tren a tot Catalunya, i amb la resta d'informació, lògicament, de la nostra ciutat. Us deixem ara amb el Rubí al dia i la Vellentierno. Serveis informatius de Ràdio Rubí Ràdio Rubí
Fes-la teva. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A pell de cama.
La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Gràcies.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 11 i 9 minuts. Avui seguim molt pendents de la situació de Rodalies, que us estem explicant als Bulletins Horaris i també a www.radiorubi.cat. Però arribats a aquest punt, el Rubí al dia es transforma també en una agenda cultural. Avui parlarem de llibres, de la Festa Major i de cuina.
Ara mateix, en uns minuts, entrevistarem la Júlia López de l'Esbard en Saire. Ja s'han obert les inscripcions per la ballada de gitanes al carrer de la Festa Major. Li preguntarem a la Júlia pels requisits, per quan comencen els sesajos i tot el que cal saber si voleu participar en aquest acte multitudinari de la Festa Major de la ciutat.
També parlarem avui amb el Jordi Fernando, és l'autor del llibre Tota la bellesa perduda que es presenta demà al racó del llibre. Fernando ha dedicat tota la seva vida laboral a ser editor, havia fet algunes obres, però sobretot n'havia traduït moltes altres. Ara, baixar per la seva segona novel·la, es presenta, com dèiem demà, a Rubí, i ens farà cinc cèntims d'aquesta obra que és de 2024.
I avui estrenem secció de cuina. Els companys de Ràdio Tordera ens serveixen a través de la xarxa fogons i davantals. Una secció dedicada a la cuina amb receptes que farem setmanalment. Avui prepararem, o prepararan, millor dit...
un bacallà amb carxofes i pernil ibèric. No us ho perdeu perquè a partir de dos quarts de dotze del matí us donem idees per preparar la pat d'avui. Potser no arribeu al dinar, però al sopar segur que sí.
Passen gairebé 11 minuts de les 11, des d'ara i fins a les 12. Agenda cultural, ja sabeu que tenim un telèfon obert, és el 93 588 51 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí el dia.
Avui, al Rubí al dia, parlem de la ballada de gitanes al carrer. Ja sabem que queda molt temps, però ja s'han obert les inscripcions per les colles que vulguin participar. I ens acompanya la Júlia López, de les Bar d'en Saïra, per fer-nos cinc cèntims d'aquesta activitat, que és una de les més multitudinàries, com sabeu, de la Festa Major. Júlia, bon dia, benvinguda. Bon dia, gràcies. Ja s'han obert les inscripcions...
Estan obertes fins a finals d'aquest mes. Què ha de fer la gent que vulgui ballar gitanes al carrer? Sí, hem obert les inscripcions, les vam obrir a mitjans finals de desembre i tenim el període d'obert fins al 31 de gener que hem de tenir ja les colles tancades. És molt fàcil la inscripció, tenim un formulari que l'hem penjat tant a les xarxes de les bar com de gitanes al carrer, com hem enviat a diferents espais perquè tothom pugui accedir.
omplim el formulari amb la informació de la colla i ja nosaltres ens posarem en contacte per començar els assajos. Alguna recomanació o algun requisit per fer-se colla? Pràcticament, quan els veiem allà ja veiem que no hi ha gaire requisits. No cal ser un expert en la matèria perquè després vindran els assajos, però hi ha un nombre de persones, un mínim, un màxim? Explica'ns-ho.
No hi ha gaires requisits, el mínim és que siguem vuit parelles. En el cas que no arribem a ser vuit parelles, sempre hi ha gent que no té grup i que vol ballar i acabem trobant persones. Intentem, ja que som molta gent i a vegades va per lliure o a vegades ens demanen ajuda, és una cosa que...
estem intentant els últims anys millorar perquè sigui més àgil i, a part d'això, no tenim més requisits. Demanem que sigui gent amb ganes de ballar i que ens podem adaptar la dansa a les gitanes, ballem-la per extensa, no?, a les gitanes al carrer per festa major, però també fem l'entrada
Llavors, si hi ha grups de persones que potser no es veuen amb cor de fer la dansa sencera, però els hi vindria a gust fer la dansa de l'entrada o adaptada o amb un grup mixt d'infants amb adults o només d'infants, també estem obertes a veure com podem adaptar aquesta dansa i aquest espai per tothom fent l'entrada o fent altres canvis.
L'any passat vau fer un rècord de participants amb gairebé mil d'ensaires. M'imagino que cada any intenteu superar-vos, però hi ha un tope. És a dir, hi haurà un moment en què ja no hi haurà més gent, on hi cabrà més gent a l'escardibol.
Sí, jo penso que ja els últims anys s'està veient, que cada cop distribuïm diferent l'escardíbol, intentant que hi capiga tothom, nosaltres tenim ganes que creixin les gitanes, que creixin també en qualitat, que les persones que vinguin a ballar s'impliquin, els agradi, s'ho sentin seu, però també la quantitat de dansadors, de balladors que hi ha a l'escardíbol és increïble. Hi haurà un límit, però encara creiem que no estem en aquest límit, llavors que de moment anem bé.
Hi haurà un moment que ja haurem de repensar com fer-ho, però creiem que tot i que creixem un parell de colles aquest any, si és que hi creixem, que encara no en tenim tantes com l'any passat, hi cabrem. Deies, encara no tenim el nombre definitiu. La gent és molt previsora i s'apunta al principi de tot, o sempre hi ha qui espera el darrer moment...
Estic pensant sobretot en la gent que s'anima, tots tenim al cap allò trobades d'amics que diuen, ei, ballem gitanes aquest any. Segurament hi ha gent que no és que s'esperi al darrer moment, sinó que potser es decideixen gairebé com si fos una joguesca, com una aposta. Va, ho fem o no?
Doncs hi ha una mica de tot. Tenim colles que ballen des del primer any i el primer dia s'apunten, ja saben qui són, ja ho saben tot, per tant, és molt fàcil, però aquest any ens sorprèn que veiem molts noms nous, tant de colla com de persones noves. Llavors jo penso que aquestes persones potser triguen més a apuntar-se, perquè han de buscar les 16 persones mínim, han de...
Però segur, però sí, però ja ballarem, però ja sabrem, no? Hi ha més dubtes. Però crec que és una bona notícia que veiem noms nous i això ens agrada moltíssim. Deies, cada cop hi ha més gent, hi ha gent que estan avançades i cada any hi participen, que ningú pateixi perquè si no ets... allò no tens molta destressa ballant, o si tens por de ballar gitanes, fareu assajos com cada any.
Em sembla que comencen a l'abril. Sí. Després de Setmana Santa començarem assajos. Els quatre primers assajos que fem a l'espona, en principi estan pensants per gent que no ha ballat mai les gitanes, també per gent que vol refrescar, però és evident que és un espai reduït. Llavors l'encarem molt a les persones que no ho han fet mai. Ensenyem els passos pas a pas. Pas a pas.
Una mica, a poc a poc, després més ràpid. I després, els següents assajos, que ja fem tota la colla sencera, sí que animem a que vinguin totes les colles a repassar les coses conjuntes, com podria ser l'estrella o els avions. Però els primers assajos estan molt enfocats per aquestes persones, per tant, que no pateixin, que tindran uns dies molt especials per ells per anar fent la dansa, i a més també tenim tots uns tutorials que també els poden fer servir. Tutorials per internet?
Sí, els tenim a l'Instagram. La idea és a veure si aquest any li podem donar una mica de moviment perquè penso que és molt útil i funciona molt bé per poder repassar casa.
i tu que fa molt de temps que ja t'ocupes d'això, què és el que et diu la gent? A banda dels assajos formals, hi ha gent que també queda, no sé, el temps lliure, el cap de setmana, els més novells, per assajar? Sí, veiem molta gent que en el seu temps lliure està assajant, que nosaltres assajem, per exemple, a les 9, que tu veus que a les 8 ja hi ha gent a plaça assajant, que això ho fa molt goig, perquè veus que la gent s'està implicant d'alguna manera. Per nosaltres és important
La dansa, les lletanes al carrer també, cuidar la cultura, no? No fer-ho de qualsevol manera. Llavors, veure que la gent amb aquest amor s'ho prepara i ho vol fer bé, també és un sinònim a que s'estimen la cultura de Rubí i que la volen cuidar. I nosaltres ens sentim molt agraïdes també per aquest aspecte. Aquells que estan a casa ens estan escoltant i estan allò, sí o no, què els hi diries?
Jo els animaria a muntar una colla. Que poden parlar amb nosaltres, si tenen dubtes de si podran, si no podran, si serà fàcil, si tindran temps que ens ho diguin. Nosaltres els podem aconsellar. Si no es veuen amb corda a fer la dansa sencera, que facin l'entrada. Jo crec que l'entrada és una dansa on podem participar i tothom... És fàcil. És fàcil, és més tranquil, és més curta i si algú no es veu... encara té por de la sencera, que faci l'entrada. I si no, que s'animin, que...
Hem de fer un grupet, però que al final és superdivertit. D'alguna manera estàs preparant la festa major amb unes ganes. És l'activitat més mítica de festa major. Jo penso que aquests mesos que vas fent el xup-xup, preparant l'estiu, la festa major, amb els teus amics, amb la teva família, amb els companys de feina, crec que és un moment molt especial.
Doncs, si algú s'ho està pensant, que escolti la Júlia. Moltíssimes gràcies per explicar-nos com van aquests preparatius. Segurament tornarem a parlar llargament des d'ara i fins al mes de juny. Que vagi molt bé. Moltes gràcies.
Doncs això estem parlant de dansa, de la més important de les que es fan a la nostra ciutat, el ball de Gitanàs. Al carrer escoltem els Papet i Marieta,
A banda de perquè parlen d'això, de que no es quiten lo bailao, perquè acaben d'anunciar la seva darrera gira després de 22 anys de trajectòria. El grup d'Ull de Cona s'acomiadarà aquest 2026 amb una gira de celebració i diversos llançaments discogràfics. Nosaltres aprofitem avui per escoltar una de les seves cançons més optimistes.
Dibuixarem corret al mig del teu pit, recordarem lo milloret de la nit, tot fent amor com animals dintre el llit. I que no quiten lo bailau, i quan arribi l'hora d'anar a sopar, farem un mos al restaurant del costat, agafarem mig pet, sortirem a ballar. I que no quiten lo bailau, i que no quiten.
Fins demà!
Com quan està aigua de la font de Montjuïc, no pararem de remenar tota la nit. Oblidarem qui som, com som, los mal de caps. Serà el present la clau, ni futur ni pas.
Que no quiten lo bailau, que no ens toquen lo tablau. Jo pot caure el món a tros, us ballaran los nostres cossos. I que no quiten lo bailau, que no ens toquen lo tablau. Jo pot caure el món a tros, us ballarem de sol a sol. Jo pot caure el món a tros, us ballarem de sol a sol.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Les 11 i 22 minuts, avui dèiem que estrenem secció de cuina, aquesta setmana a l'espai Fogons i Davantals, que ens ofereixen els companys de Ràdio Tordera. La Joana Molins segueix oferint-nos receptes per fer baixar una mica el que hem guanyat amb els àpats de Nadal. Avui amb dues receptes, amb les carxofes com a ingredient. El bacallà amb carxofes i les carxofes a la planxa amb pernil ibèric.
Continguts en xarxa.
I avui tenim entre nosaltres la Joana Molins, que ens vindrà a parlar de carxofes. A mi les carxofes ja m'agraden crues, però si són farcides a cara millor. A cara millor. Bon dia, bon dia a tothom. Doncs sí, tal com deia en Toni, continuarem aquesta setmana parlant de verdures, i també, així com la setmana passada, també parlàvem d'una verdura que ara és el millor temps, doncs la carxofa ara està molt bé perquè està cuita del fred i encara és més tendra.
A més, ara tenim un mes, dos mesos que estarà al seu punt. Després gairebé se'n troben tot l'any perquè ara, si t'hi fixes, però sempre s'ha de mirar que sigui la temporada, que és millor. I llavors les carxofes poden fer infinitat de plats.
com sigui amb truites, sigui bullides, sigui crua a l'amanida, de moltes maneres. I jo aquesta setmana us porto, si tenim temps, dues receptes. Una que és bacallà amb carxofes.
Llavors, per fer aquest bacallà, amb aquestes carxofes, necessitarem per 4 persones, sempre parlem, 4 talls de bacallà, que sigui morro, de salat, ja de salat. Jo el vaig comprar d'aquest que ja ve al punt de sal, perquè com que no en tenia de sec, no el vaig remullar, el vaig comprar d'aquest ja al punt de sal que ja és congelat. Del dia abans deixat a la nevera amb una raixeta,
I llavors al dematí el treus i el deixes a temperatura ambient. El rentes ben net i el deixes amb aquesta reixa que es cabi, que aquella aigua es cabi de fer. I al moment de fer-lo, l'aixuguem ben aixugat amb un paper de cuina, que quedi ben sec. Doncs aquests quatre talls de morro de bacallà, vuit carxofes, quatre grans d'all, julivert, vi blanc...
oli, sal, una caiena, que és un bitxo d'aquests que tenim ja sec, si ens agrada una mica picant, si no ens agrada no el n'hi posem, i la farina, la farina per enfarinar una mica aquest bacallà, no molt, només una mica perquè no se'ns desfagi.
Llavors, què farem? Agafarem aquest bacallà, tal com us he dit, i jo també el rento, eh?, al dematí el rento, perquè a vegades encara hi ha una mica de glaç del congelat, el deixo en una reixeta a temperatura ambient, perquè quan has de fer alguna cosa que sigui carn o sigui peix, sempre va bé que estigui més a temperatura ambient que no pas de la nevera, perquè augmenta el seu gust, eh?, el no ser tan fred, i llavors el xugo ben xugat, l'enferint una mica, no molt,
I amb una paella amb oli el poso a fregir. Junto amb aquests grans d'all que no els apelo. Quatre grans d'all sense pelar. Una vegada tinc aquest bacallari ja fregit, el reservo i just amb aquest oli trec els grans d'all perquè no es cremin més i junto amb aquest oli i poso les carxofes. Les carxofes per pelar-los. Jo sempre aprofito el tronc de la carxofa.
i començo a pelar del tronc en avall. O sigui que el cantó que punxa, per entendre'ns, a la part de baix. I començo a pelar, pelar, i llavors, com jo veig que ja està blanca el punt que m'agrada, doncs llavors la tallo, tallo el cantó, diguéssim, que punxa,
i llavors l'acabes de repelar una mica, l'obres, l'aparteixes en quatre trossos, ja tens un bol a punt, amb aigua i julivert, o llimona. La llimona a vegades diu, hi ha gent que diuen que els hi deixo una mica de gust que després no els agrada. A mi tant m'agrada amb llimona com amb julivert, eh? Però llavors amb julivert perquè no es torni negre. Aquestes carxofes els anirem pelant d'aquesta manera i també aprofitant aquest tronc que us dic,
I llavors, quan els atinguem ja totes pelades, ja haurem fregit mentrestant el bacallà, i en aquest oli hi passarem les carxofes, sense enfarinar-les ni res. I veureu que en 10 minuts aquelles carxofes estan ja quasi bé coitetes. I tirarem un bon raig de vi blanc i ho deixarem evaporar.
Llavors ja tindrem aquell bacallà que l'hem separat, el posarem dins aquesta paella, al costat d'aquestes carxofes que ja els tenim cuites, i amb aquests grans d'all que hem fregit els picarem amb una mica de julivert.
I aquí, si ens hi ha quedat una mica massa d'oli, doncs tombarem la paella i el trobarem en una cullera i el posarem a dins el vas del mini pimer. Si no ens n'hi ha quedat i posarem una mica d'oli, ho triturarem i al moment de servir això ho tirarem per sobre. I és un plat excel·lent i no porta gaires calories i bo per aquests dies que hem menjat tanta cosa.
Molt bé. Aquesta és la primera de les receptes... Aquesta és la primera de les receptes del bacallà amb carçofes. Podem recordar... Tornem a dir els ingredients. Exacte. Per quatre persones. Per quatre persones, vuit talls de bacallà. Aquests vuit talls de bacallà fan un quilo, per exemple. Si veieu que fa més, poseu-n'hi una mica menys. Però un tall d'aquests per cada un, com que és un plat únic... Jo vaig fer plat únic, eh? Ah, clar.
No vaig fer res més, ja la carxofa representa que és la verdura, jo el bacallà com si te'l menjessis a la planxa. Exacte. Vull dir, llavors jo no vaig fer res més, això plat únic. Doncs llavors aquests 8 anys de morro de bacallà, de salats,
les 8 carxofes, els 4 grans d'all, el julivert, un bon raig de vi blanc, oli, sal, una caiena, si us agrada una mica de picant, que li posarem, i la farina, per enfarinar aquesta mica de bacallà. La sal, fixeu-vos que us he dit sal, perquè jo, normalment, quan faig una recepta, la sal sempre hi ha
Però la sal no n'hi poso perquè el bacallà, el seu punt de sal ja té una mica de punt. I llavors en aquest pla no n'hi poso de sal. Si vosaltres us sembla que les carxofes n'hi voleu tirar una mica, quan estiguin fregiretes hi tireu una mica de sal per sobre. Però jo no n'hi vaig posar, eh? Perquè el bacallà llavors ja deixa anar aquell suc i ja hi deixo una mica de sal. I aquests són els ingredients per fer aquest bacallà amb carxofes.
Molt bé. Segona recepta. Llavors, la segona recepta, una de molt fàcil també, que és un bacallà, ai, un bacallà, unes carxofes amb pernil ibèric.
Oh, quina delicatesa. Sí, això pot ser un primer plat, o pot ser un plat per sopar excel·lent. Ah, també. Llavors agafarem les escorxofes i el mateix, els apel·larem tal com us he dit, sempre aprofitant el tronc. Però aquestes no els apel·larem tant, perquè una vegada els atinguem ja apel·lades, tallarem la part de dalt, com us he dit, la part que punxa, i tindrem aigua calenta i sal, i les posarem a bullir. Uns 15 minuts.
Llavors els la traurem d'aquesta aigua, els la deixarem un moment que s'escorri una mica l'aigua i tindrem una paella d'aquestes que no s'enganxen a una planxa calenta. Agafarem la carxofa i li donarem un cop i quedarà com oberta, com si fos una flor, oberta. La posarem de l'altre cantó, que s'enrosseixin una mica i llavors a sobre, senzillament, hi tindrem aquest pernil.
tallat ben fi i li tirarem a sobre. I amb l'escalfor residual de la carxofa queda com una mica calent, no cuit. I senzillament és això. I ja està. Ja n'hi do. Senzillament, no tan senzillament. Doncs això, llavors, per cada persona dues carxofes. Dues carxofes, que serien per quatre persones vuit carxofes, cent grams de pernil, no cal que n'hi hagi molt, amb cent grams en tenim prou, tallat ben finet,
i la sal, l'aigua per bullir-los i aquesta planxa que us dic amb una mica d'oli per passar-los-hi. I ja ho tenim. I vull dir que aquestes carxofes també farem el mateix que les altres. Els començarem a pelar des del tronc. El tronc en aquesta ocasió no, el tallarem arran. Perquè si no, quan els posem a la planxa no se'ns codarien planes.
Llavors el tronc faria nosa i se'ns tombaria. I aquí convé que, com els posis a la planxa, tant un cantó com l'altre, te quedin una mica rossetes de la planxa. Llavors el tronc aquí, no que no l'aprofitarem, el traurem i els avullarem aquests 15 minuts, no més de 15 minuts, amb sal, una mica de sal, que estigui bé de sal, eh? I ja està, els el traurem, els el passarem per la planxa tal com us he dit i posarem aquest pernil a sobre i un raig d'oli i ja ho tenim, ja tenim un plat de carxofes.
Doncs aquestes han sigut les receptes de Jordana Molins, avui al Fogons i Davantals. Moltes gràcies per la teva participació i serà fins a un altre dia. Que adeu-siau.
El locotonazo de Love of Lesbia lo escuchas en Mañana Más de Radio Nacional, un tema tan bueno que la verdad pues se me cortaba una oreja y se la regalaban.
Passen tres minuts de dos quarts de dotze del matí. Ja sabeu que avui estem molt pendents d'aquest accident que s'ha produït a Xalida i que té pràcticament el país col·lapsat perquè tenim rodalies aturades. Encara no sabem quan es podrà reprendre el servei i la veritat és que entre les pluges, els accidents... Portem un inici d'any d'aquest 2026...
força complicat. És per això que hem triat aquest tema musical de Love of Lesbian i de Leiva, que es diu la Champions i el Mundial, i que dona bon rotllo.
Fins demà!
Será mi año, ya verás. Ahora sí, juro que ahora sí, ganó la Champions y el Mundial. Año que pasa me diga lo mismo. Año que pasa me diga lo mismo.
Hoy me importa una mierda si gana o le metieron siete a mi equipo. Cuando me ha costado ya no era domingo, no. Yendo por la calle me metí un buen piño y se me vieron las bragas. Que yo te había robado mientras te duchabas. Y ahora sí, juro que ahora sí.
Será mi año, ya verás. Y ahora sí, juro que ahora sí, sí, gano la Champions.
Podemos confirmar en el larguero que el 75%... Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a Bell de Camp. A Bell de Camp.
La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona. A lunt de camp, tots fem esport.
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta.
¡Experimenta!
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosi de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat.
Demà, al racó del llibre, acull la presentació de Tota la bellesa perduda, la novel·la de Jordi Fernando Aloy. Avui volem parlar amb Jordi Fernando, ell és llicenciat en Filologia Catalana, editor i ara també escriptor. Em sembla que ja el podem saludar, en aquest cas, a l'altra banda de la videotrucada. Jordi, bon dia, benvingut. Molt bon dia i moltes gràcies.
Aquesta novel·la va, segons tu mateix expliques, de segones oportunitats i bellesa perduda. Explica una relació a la maduresa entre la Constança i el Marçal que segurament molta gent es reconeixerà perquè en les segones o terceres relacions i en aquelles relacions sentimentals dels que superem els 50...
Hi ha molts avantatges, perquè ja saps el que vols i el que no vols, però també molts inconvenients, i en aquest cas tu també ho reculls, molts inconvenients que de vegades venen de fora, no de la pròpia parella. Per això les segones oportunitats i la bellesa perduda i tantes coses perdudes, no?
Sí, realment m'interessava molt tocar el tema de les relacions sentimentals en aquesta franja d'edat entre 50 i 60 anys, que és aquest segon estadi de l'adultesa, podríem dir, en què d'alguna manera ens trobem amb la situació aquella d'estar una mica desemparats perquè encara som prou joves per estimar i per conèixer gent amb què pugui ser agradable
continuar la vida, però tots tenim una mena de motxilla al darrere, perquè segurament hem tingut relacions anteriors, que potser hem fracassat, hem tingut fills, que també opinen i també es fiquen en les relacions de les persones d'aquesta edat, i bé, és tot un marasma, podríem dir, difícil de resoldre en molts casos. I aquest tipus de relació m'interessava molt. Al costat d'això, també m'interessava dibuixar dos protagonistes,
la Constança per un cantó i el Marçal per l'altre, que tinguessin, diguem-ne, unes afinitats comunes però que fossin prou diferents, diguem-ne, prou diferents en el sentit social, cultural, etcètera. Perquè les relacions són així, surten espontàniament i tampoc vas a buscar...
la persona que sigui calcada a tu o una fotocòpia de tu, sinó que la persona surt, la pots trobar a l'autobús, la pots conèixer a una reunió d'un grup de lectura, el que sigui, i surt espontàniament. Per tant, jo volia dibuixar aquests dos personatges que fossin prou diferents perquè també fossin creïbles, perquè realment les relacions són així. I aleshores fer aquesta doble combinació
del que és ella, la Constança, és historiadora de l'art i té, diguem-ne, una espècie com de bossa d'estudi per estudiar tres obres d'art que s'han perdut i que hi ha dubtes sobre la versió oficial d'aquestes pèrdues, no? I ella estudia tot això. Per altre cantó, el Marsal és un xicot, diguem-ne, normal i corrent que té una parada de fruita seca a un mercat municipal
i no té un nivell intel·lectual tan alt com ella, però bé, també hi pot parlar, per dir-ho d'alguna manera. Tots dos conflueixen en una afició comuna, que és l'òpera, i a partir d'aquí es coneixen en unes xerrades d'òpera a les quals assisteixen. I a mi interessava això, tocar aquests dos tipus de bellesa perduda. Per un cantó, la bellesa que perdem tots i cadascun de nosaltres a mesura que ens anem fent grans, la bellesa física, però també...
aquella bellesa de la ingenuïtat, de la innocència, d'una mica anar amb el llir i la mà dels primers anys de joventut.
que això quan tens l'edat de 50 o 60, tot això ja ho has deixat enrere i vas amb una mica més de tensió per la vida. Aquesta bellesa també la volia ressenyar. I per altre cantó, la bellesa purament artística. Jo vaig llegir que des del començament de la història fins ara, des que es tenen coneixements, s'ha perdut potser més del 50 o del 60%. Aquesta dada m'ha al·lucinat. Aquesta dada m'ha deixat al·lucinant.
Perquè dius, la meitat de l'art ja no el podem viure o veure. Més de la meitat, diuen, la meitat llarga. Clar, nosaltres estem vivint en una època que hi ha museus, que hi ha centres que recullen l'art que es va fent o que s'ha fet, però pensem en tots els segles que això no ha existit, en totes les guerres, en tots els fenòmens naturals que han pogut destruir les obres d'art, en tots els robatoris, perquè també la part humana hi té molt a veure amb tot això.
I el càlcul és realment desesperant, no? Dius, més de la meitat de tot el que ha creat la humanitat des del punt de vista de bellesa artística s'ha perdut. S'ha perdut, a més a més, irrecuperablement. I això, aquesta dada, doncs també em va impressionar força i vaig voler ajuntar-la una mica en la novel·la. Per un cantó, la bellesa humana que perdem perquè és llei de vida i per un altre cantó, la bellesa, diguem-ne, creada que no hem sabut conservar. I a partir d'aquí, crear aquest lligam
i fer que aquesta parella enfrontessin aquests dos problemes. Després parlarem, perquè hi ha art, hi ha intriga, hi ha molta cosa, només una pregunta més sobre la relació sentimental, que no voldria que la gent es quedés amb, que és una novel·la romàntica, no és el cas. Però dius en una entrevista, una relació en què tot marxa bé, és romàntica, està bé, però és poc novel·lesca. Jo afegiria, i poc real...
Sí, també. És que la vida real és bastant més que una novel·la, de vegades, perquè hi ha coses que passen a la realitat que si les traslladéssim a un llibre de ficció la gent no se les creuria, perquè dirien, apa, com exigera aquest. Doncs no, la vida real és molt complicada i té autèntiques sorpreses argumentals en aquest aspecte. Per tant, sí, la idea era aquesta, que les relacions acostumen a ser complicades
Sempre, d'entrada, però més en aquesta edat, precisament per això que et deia abans, per la vida que hem viscut, per tot el que arrosseguem d'abans,
I perquè de vegades, a mesura que passen els anys, hi ha més gent que potser està disposada a aprofitar segons quines ocasions que potser anys enrere no s'hi haguessin atrevit. La vida és complicada, no cal que insistim en aquest tema. I més quan passen els anys i quan tens una sèrie de prejudicis o de problemes adquirits.
No és una novel·la romàntica, com dèiem. Hi ha intriga, però tampoc és una novel·la negra. Hi ha art, hi ha fins i tot erotisme. Com la definiries? De fet, com estàvem parlant, la vida és complicada i al final l'art, també la literatura, ha de reflectir aquesta, no sé si dic complicació, si complexitat que tenim tots i totes, on som una amalgama de moltes coses.
A mi se'm fa difícil adjudicar-li un gènere, perquè en toca uns quants. Des del punt de vista de l'art podríem dir que és una novel·la sobre la història de l'art, per exemple. És una novel·la una mica històrica en aquest sentit. També es podria qualificar o mig qualificar de novel·la negra, perquè també hi ha una sèrie de fets,
diguem-ne, una mica que entren en el camp d'aquest gènere. També és una novel·la, més que romàntica, és una novel·la sentimental, de sentiments. I també té una part eròtica, perquè, evidentment, quan una parella es troba en aquestes edats, doncs continua tenint sentiments, el sexe és important...
etcètera. En aquest sentit, la novel·la toca diferents aspectes i se'n fa molt difícil encasellar-la en algun gènere concret. Tampoc era la pretensió, senzillament va sortir així i jo crec que és una novel·la que és molt adaptable i molt assequible a molts tipus de gust diferent sobre la literatura. I aquesta també és una mica la intenció, de fer una cosa que tingui un ventall de públic prou ampli.
La novel·la té ja dos anys, he llegit crítiques molt bones totes, però en una m'ha cridat l'atenció, que deia que era una novel·la d'erudició. De nou, perquè la gent no se'ns espanti, tot i que parles d'art, tot i que allò que uneix els protagonistes és l'òpera, la sensació és que no és una novel·la densa, sobretot perquè tu fas servir com a...
Com a persona que s'ha dedicat, sobretot, durant molt de temps a l'edició, fa servir una tècnica que és que moltes de les coses que s'expliquen ho fas en format diàleg. És a dir, que també li permet al lector allò que fem moltes vegades, que és imaginar-nos el que està passant i pràcticament sentir el que diu el protagonista, no? Més fàcil que quan ho fa un narrador. Sí, és que el diàleg jo crec que és una eina que dona molta credibilitat als personatges, no?
també és una eina perillosa, perquè si no saps fer el diàleg ben fet, el llibre cau de les mans, perquè no t'acabes de creure que allò ho pugui dir aquella persona o d'aquella manera. Per tant, és un nivell perillós, però molt útil per descriure els personatges.
I en aquest cas que deies, clar, hi ha tot un esforç de documentació al darrere, sobretot en el tema de la història de l'art, que l'escriptor ha de ser a controlar també, perquè de vegades, quan tens tanta informació adquirida, la comences a abocar damunt del llibre i pots resultar fins i tot pesat, o si no pesat, com a mínim excessiu. I això és el que és més difícil d'evitar, perquè com que ho tens tot al cap,
et va sortint sol, i aleshores necessites també un grau de contenció per a tu no caure en el parany de ser massa insistent en temes que de fet no són centrals a la novel·la, sinó que són accessoris. I aleshores has de saber controlar una mica a l'hora de donar aquesta informació al lector. I aquí és on hi ha el risc també de no saber calibrar aquests límits, no saber calibrar aquest pes d'informació que dones.
si pot acontentar prou el lector, si et quedes curt, si et quedes llarg. Jo crec que, en aquest sentit, m'estimo més quedar-me curt, en algun sentit, que no fer-me pesat, no? I aleshores, clar, en alguns moments del procés d'edició del llibre, doncs he tingut persones que també m'han dit, escolta, aquí potser insisteixes massa en una cosa que no és central, no? Doncs molt bé, la traiem o l'escurcem, vull dir que també necessites l'ajuda dels altres,
dels primers lectors que tenen accés al teu original per saber en quins punts t'has passat o no. I has de ser prou generós i prou intel·ligent per senzillament seguir aquests consells. Jo crec que això és important també dir-ho. Però segur que el fet que t'hagis dedicat durant molt de temps a l'edició també t'ajuda, no? T'enfrontes a l'escriptura de forma diferent. Sí, esclar que sí. Però saps què passa? Com que és allò de travessar el carrer i anar-te'n a l'altra vorera,
Vull dir, de vegades tu tens molt clar el que fas a l'altre cantó. Com a editor, però tu mateix dius, trobo que està fantàstica. Exacte, però quan passes a l'altre cantó no ho acabes de veure clar. Tot allò que tu mateix opinaves abans resulta que no ho apliques, o ho apliques poc, o no ho apliques en la mesura adequada.
I és molt difícil, això de fer, els dos papers aquests. I ara, afortunadament, només faig el d'escriptor, perquè ara, com a editor ja més jubilat, i ara, en aquest aspecte, estic més tranquil, perquè ja no puc estar al mig del carrer, sinó que estic situat en un dels dos llocs. Però, tot i així, jo crec que el bon escriptor es deixa aconsellar, perquè ell no escriu per ell mateix, escriu pels lectors. Aleshores, si realment escriu pels lectors, ha de saber escoltar aquests primers lectors que li puguin dir, escolta,
Això ho podries arreglar. Aquest personatge jo el trobo molt interessant i el fas desaparèixer al capítol 3 i no torna a sortir mai més. Vull dir, detalls d'aquests que els has d'escoltar. I aleshores has de ser prou humil per rectificar i per intentar que el llibre surti al gust del màxim possible de gent. I bé, en aquesta lluita estem.
Aquí al Rubí al dia parlem amb molta gent de clubs de lectura. A Rubí tenim una dotzena de clubs de lectura. I sempre els preguntem per què és interessant trobar-se amb l'escriptor o l'escriptora. I sempre diuen que és com tornar a llegir el llibre, perquè li poden preguntar si la seva intenció a l'hora d'escriure era allò que ells han acabat assumint. Ara et pregunto a tu per què és interessant trobar-te amb els lectors? Mira, trobar-te amb els lectors és el que més t'ensenya.
És el que més t'ensenya a l'hora d'escriure coses noves. Tu tens una percepció quan tanques el llibre i dius, bueno, ja està, i tanques l'original, tu tens una percepció sobre el que acabes d'escriure. Quan la trasllades als lectors, o sigui, quan la fas pública, que la mateixa paraula ja ho diu, no?,
estàs a mans dels lectors. No és teu, allò. Allò ha traspassat un estadi, s'ha convertit en públic, per tant, és de tothom. Aleshores, que tu tinguis l'oportunitat de trobar-te, per exemple, en un club de lectura, com jo he tingut, en el club de lectura de novel·la negra de Quirubí, l'oportunitat aquesta que la gent et pugui... Perdó. Que la gent et pugui dir el que pensen sobre la novel·la
des d'un punt de vista totalment neutre, vull dir, que no han tingut cap influència. Senzillament s'han acostat al llibre absolutament blancs, vull dir, sense cap mena d'influència anterior. I que et diguin el que pensen i que et diguin el que els ha agradat i el que no. Tot això és una informació i una riquesa tal que tots els escriptors
ens considerem privilegiat si podem tenir aquest nivell d'informació. Per això dic que els clubs de lectura és allà on més s'aprèn a escriure, perquè precisament veus les opinions diferents, diverses, que un mateix text pot suscitar en persones que també són diferents. Això et pot guiar molt
en el sentit de dir, vaig bé o m'estic equivocant perquè només m'han entès tres dels 20 que han vingut. Sí, pot passar això. Vull dir que és una situació...
que és molt agraïda, és molt agraïda per la persona que escriu, perquè al capdavall escrius per això, per ser entès, per ser comprès, perquè la gent s'ho passi bé amb el que tu has escrit. Si no ho aconsegueixes, doncs no vas pel bon camí. I una mica els clubs de lectura ajuden, primer de tot, a que agafis la humilitat necessària per corregir-te, i després per aprendre, per aprendre moltíssim el que a la gent li agrada o el que la gent espera de tu.
Alguna cosa que t'hagi passat amb un lector, aquella cosa, no sé, una lectura del teu llibre que t'hagi sorprès, com dient, ostres, ni m'havia imaginat que podia fer-se aquesta lectura o que es podia entendre això. Alguna cosa que t'hagi frapat moltíssim. Sí, sí, passa sovint, que hi veuen coses que tu no has posat.
o almenys et creus que no has posat, perquè hi ha una part... De forma conscient. El subconscient que també treballa quan escrius, però de vegades et portes autèntiques sorpreses perquè et diuen aquest personatge jo veig que tal i de fa tal cosa i fa tal altra i m'ha agradat, i tu penses, coi, jo no anava per aquí, la meva intenció no era aquesta, però ho penses amb fred,
I dius, potser sí que té raó, no? Perquè, clar, tu tens una sèrie d'informació al cap que la converteixes en paraules i en línies i en un fragment. Però aquell fragment no dona la mateixa informació que tu tens, tan sencera, no? I aleshores aquell fragment pot ser interpretat de diferents maneres perquè tu no l'has acabat de redonir al 100% com volies, no? Perquè, clar, no som exactes a l'hora d'escriure.
o no som complets, no? I aleshores tu t'adones que darrere del que escrius hi veuen coses que tu d'entrada no havies ni tan sols sospitat, no? O com a mínim no les veies tan evidents com les pugui veure la gent. I això és també una d'aquestes riqueses que et deia, no?
Perquè quan continues escrivint, penses, aviam com m'interpretaran, que seran al 100% el que jo vull dir, i aleshores intentes millorar, intentes ser més exacte, intentes també ser més útil de cara als lectors a l'hora d'escriure.
Avui no volíem allargar molt la teva presentació amb la biografia, però aquells que ens estan escoltant o que ens veuen a través de www.radiorubi.cat, si estan interessats, que busquin la teva biografia, perquè...
Jo crec que ets un home que ha fet una mica de tot en el món de la impressió, de l'edició, i que has estat 30 anys, si no m'equivoco, sense escriure, i ara portes dues novel·les. Ara que dius que ja t'has jubilat d'editor, entenc que traspassaràs més vegades aquest canvi de vorera que deies. De fet, estàs escrivint, si no m'equivoco.
Sí, sí, sí. De fet, ja no penso travessar el carrer més vegades. Ja em quedo aquí perquè l'edat m'ho demana i també perquè els anys d'editor, que han estat intensíssims i han estat molt satisfactoris des del punt de vista personal, han passat. Han passat, ja m'he jubilat com a editor i a partir d'ara, com a escriptor, és on em vull centrar.
Però sí, he tingut una vida... Jo vaig néixer pràcticament entre paper i tinta perquè el meu pare a casa tenia una impremta de barri on vaig començar a treballar els 14 anys i a partir d'aquí no he deixat mai ni el paper, ni la tinta, ni els llibres, ni tot el que és...
i des del punt de vista acadèmic m'ha interessat la literatura, la filologia, vull dir que sempre he estat ambiciat en aquest món, i evidentment no el deixaré, fins que el cos aguanti continuaré escrivint i fins que a la gent li interessi el que escric, evidentment.
Doncs moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui, Jordi Fernando. T'esperem demà a Rubí, al racó del llibre, en una presentació, a més a més, que segur que hi ha molta gent de la que ja va venir al Club de Lectura i esperem en candeletes la següent novel·la. Per tant, espero que la puguem tenir aviat. No sé si ens pots donar alguna data.
Aviam si hi ha sort i ben aviat la podem tenir a les mans. Volia aprofitar també per agrair a l'Anna Gallart, que serà la presentadora del llibre, que precisament és una persona que vaig conèixer al Club de Lectura
de novel·la negra de Rubí, que hagi acceptat a presentar el llibre. I, en fi, jo crec que ens ho passarem bé. I pel que em demanaves del pròxim llibre, doncs està en mans dels editors. Aviam si ho acceleren una mica, aviat el podem tenir a les mans. Perfecte. Doncs, Jordi Fernando, de nou, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui. Moltes gràcies a vosaltres.
Amb això posem punt i final l'edició d'avui del Rubí al dia. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez. Podeu continuar informats de la situació de Rodalies a www.radiorubi.cat i també als Bulletins Horaris.
Són les 12 del migdia.