Title:

Casino de Rubí: memòria, política i renaixement

## Panorama general de l’episodi Aquest especial de **RÀDIO RUBÍ** dins del programa *Rubí al dia, d'11 a 12h* repassa la **història social, política i emocional del Casino** coincidint amb la seva reinauguració com a equipament municipal. L’episodi combina **context històric**, **testimonis personals** i **presentació artística i tècnica** del nou espai. > "Podem dir que Rubí recupera un dels seus edificis més emblemàtics" --- ## 1. Orígens i evolució política del Casino ### 1.1. Naixement i funció social (1884–1939) • El Casino actual s’erigeix sobre l’antic *cafè al jardí* i es va inaugurar com a edifici el **29 de juny de 1928**, per Festa Major. • S’explica l’evolució de l’entitat: *Círculo de Rubí* → **Càmera Agrícola Oficial** → **Casino Espanyol** (des del 1942). • El **Ramon Batalla**, historiador local, connecta el Casino amb altres espais com el **Centre Democràtic Republicà** (el *Casino Republicà*), mostrant com aquests **casinos, ateneus i entitats recreatives** permeten fer una autèntica *radiografia del Rubí de principi de segle XX*. **Punts clau:** • El **Casino Republicà** agrupava sobretot *classe treballadora, pagesos i rabassaires*; la Càmera/Casino Espanyol, una **classe mitjana local** (petits botiguers, industrials, pagesos amb més recursos). • A diferència de ciutats com Terrassa o Sabadell, a Rubí no hi havia una gran burgesia; el Casino era un **espai d’autoorganització de la petita i mitjana economia local**. • El Casino va ser un **centre cultural molt actiu**: corals, teatre amateur i professional, balls i actes socials diversos. ### 1.2. Conflicte polític, Guerra Civil i dictadura • A inicis del segle XX, Rubí viu una **forta polarització política i social**, reflectida en les relacions entre el *Casino Republicà* i la *Càmera Agrícola*. • Un exemple simbòlic: la **festa de Sant Antoni** alternava anualment entre ambdós locals, mostrant moments de convivència però també de **tensió creixent abans de la Guerra Civil**. **Impacte de la Guerra Civil (1936–1939):** • El 1936, amb el cop d’estat i la revolució social a Catalunya, el local de la Càmera és **ocupat per la CNT**, que el converteix en la seva seu. • La gent de dretes i catòlica és perseguida; els antics responsables de la Càmera perden l’espai. • El **Casino Republicà**, en canvi, acabarà sent **tancat i buidat de contingut** durant el franquisme, fins a reconvertir-se pràcticament en **magatzem municipal** abans del seu enderroc el 1975. **Etapa franquista i Casino Espanyol:** • El **1942** la Càmera passa oficialment a dir-se **Casino Espanyol**, i s’aproven uns nous estatuts. • En plena dictadura, esdevé un **espai aparentment “apolític” i purament recreatiu**, segons la voluntat del règim. • En realitat, hi ha una **forta connexió entre el Casino i l’Ajuntament franquista**: diversos regidors són alhora membres de la junta del Casino. • El Casino Espanyol monopolitza funcions socials clau (ball, cine, teatre), la qual cosa el converteix en un **espai interclassista de facto**: si volies ballar, *havies d’anar al Casino*. > "És evident que estudiant aquests casinos es pot fer una radiografia del Rubí d’aquella època" --- ## 2. Memòria emocional i vida quotidiana al Casino ### 2.1. Records personals i vida social (anys 50–70) En aquesta part intervenen **Cesario Espeleta** (president de l’associació del Casino) i **Manel Bamala** (president de Sant Antoni Abad), que construeixen una **memòria sentimental** de l’edifici. **Elements destacats:** • El Cesario arriba a Rubí des de la Rioja el **1957**, s’instal·la a prop de l’Ateneu i descobreix el centre de la ciutat anant a les **Escoles Ribes**. • La seva vinculació amb el Casino neix **literalment per amor**: coneix una noia al centre, filla d’un dirigent vinculat al Casino, que acabarà sent la seva esposa. • El Manel, rubinenc nascut al **carrer Nou**, creix en una família pagesa i viu el Casino com a **punt de trobada imprescindible**: cada diumenge a les 7 de la tarda, el ball. Allà coneix també la que serà la seva dona. > El Casino és recordat com un “**gran emparellador**”: moltes famílies de Rubí existeixen gràcies als balls del Casino. ### 2.2. Normes, codis socials i anècdotes • El Casino dels anys 60–70 és recordat com una **època d’esplendor del ball**: era el centre de l’oci juvenil. • La **indumentària era estricta**: per entrar calia **americana i corbata**. El famós porter *senyor Moixí* vetllava pel compliment de les normes. **Anècdotes significatives:** • Un jove sense corbata és obligat a tornar a casa; un amic li suggereix fer servir el **mitjó com a llacet**. Entra al Casino amb el mitjó al coll a mode de corbata improvisada. • L’**únic dia de l’any** en què es podia entrar sense americana ni corbata era després del **plec de Sant Feliuet**: tothom venia amb texans, bambes i roba d’excursió. • Per poder ballar calia comprar un **distintiu (“floreta”)** que es posava a la solapa. Molta gent els guardava en una **caixa de sabates** i els reutilitzava quan es repetia el model, estalviant-se de pagar. Aquestes històries mostren el Casino com un **espai regulat però molt estimat**, on la gent jove aprenia codis socials, maneres de vestir i de relacionar-se. ### 2.3. De la vida associativa a la municipalització • Els entrevistats expliquen les **llargues i complicades negociacions** per tal que l’Ajuntament assumís la propietat del Casino. • Durant dècades hi va haver **bloquejos polítics** (canvis d’alcaldia, divergències entre partits, pes del PSUC, etc.), que retardaven l’acord. • La situació es desbloqueja finalment amb l’impuls de l’alcaldessa **Ana María Martínez**, que proposa “asseure’s i tancar-ho” amb el president d’aleshores, **Miquel Vivancos**. • La **municipalització s’aprova el maig de 2016**, després de gairebé 15 anys de negociacions, i obre la porta a una **rehabilitació profunda**. **Valoració de la rehabilitació:** • Les obres han durat aproximadament **5 anys**, amb **molts entrebancs i un cost elevat**, però els representants de l’entitat coincideixen que: - El resultat respecta **plenament l’esperit i l’aspecte del Casino del 1927–28**. - **La ciutadania i els socis estan molt satisfets** amb el resultat. - Es percep una gran **expectació i nervis** per poder visitar el nou equipament. > "A tothom li ha agradat… el que no, no sé si té pa a l’ull" • Ara es veu el Casino com un **espai al servei de totes les entitats de la ciutat**, en el marc d’un teixit associatiu molt ampli (es parla d’unes **300 entitats** a Rubí). • L’objectiu és que el Casino esdevingui un **centre d’activitat cultural continuada**, amb actes cada cap de setmana i obert a tota la ciutadania. --- ## 3. El nou Casino com a equipament escènic ### 3.1. L’espectacle inaugural i el relat artístic En la tercera part, **Àngel Miquel**, director del **Teatre Municipal La Sala**, explica el contingut i el sentit de l’**espectacle inaugural** del Casino. **Concepció de l’espectacle:** • No és una obra amb trama lineal, sinó un **seguit d’escenes independents** que recorren la **vida del Casino i de la ciutat** des de la inauguració del 1928 fins al 2025. • L’espectacle vol ser una **“història escènica” del Casino**, lligant moments clau locals amb el context del país. **Participants principals:** • **Esbart Dansaire de Rubí** – Dansa tradicional, entitat centenària i referent. • **Vuit Temps** – Espai d’arts escèniques amb projecció i premis internacionals. • **Escola de Música Pere Burés** – Professors i músics locals que posen banda sonora a l’acte. • **Raquel Portales** – Pianista local que interpreta un piano a quatre mans. • Actors i actrius: - **Enric Majó**, actor rubinenc vinculat emocionalment a la ciutat. - **Montse Bartroli** i **Isabel Blasco**, actrius locals que donen vida a fragments de la història. L’espectacle és, per tant, una **creació coral**, on el paper de l’Àngel Miquel és més de **coordinació i articulació** que no pas de direcció escènica tradicional. ### 3.2. Innovació tècnica i ús futur de l’equipament **Característiques tècniques del nou teatre del Casino:** • El teatre ha estat reformat amb **tecnologia escènica d’última generació**. • Tot el sistema d’il·luminació és **LED**, seguint les normatives europees que ja no permeten focus analògics. • Un sol focus pot generar **tots els colors i efectes** que abans requerien diversos aparells, cosa que amplia molt les possibilitats creatives. • L’edifici manté la seva **protecció patrimonial**: quan la gent entra, torna a veure el Casino “d’abans del fals sostre”, però *posat al dia* del segle XXI. **Relació amb el Teatre Municipal La Sala:** • El **Teatre Municipal La Sala** (més de 30 anys) seguirà acollint els **grans muntatges**, tot i que necessita anar-se actualitzant tecnològicament. • El Casino es concep com un **segon espai escènic**, més polivalent i proper al centre, que permetrà: - Espectacles de **format mitjà i petit**. - Recuperar la **Sala petita “La Càmera”** per a propostes de petit format. - Donar **vida cultural continuada** a la centralitat urbana quan també funcioni el bar. > El nou Casino complementa La Sala i amplia la **versatilitat cultural** de la ciutat. --- ## 4. Música, memòria i llegat: el retorn dels Clippers La darrera secció dona un to **emotiu i musical** a l’especial amb la presència del grup **The Clippers**, una autèntica llegenda local. ### 4.1. Els Clippers, grup icònic dels 60–70 • Als anys 60–70, Rubí tenia **desenes de conjunts musicals**, però **The Clippers** eren els més populars. • Van guanyar dues vegades el **concurs de conjunts**, van actuar en espais destacats com el **Club 7 de 9 (Set de Nou)** de Barcelona i fins i tot a la ràdio. • Són, juntament amb **Los Sirex**, un dels grups catalans amb trajectòries més longeves, acabant de celebrar **60 anys de vida musical**. **Anècdotes destacades:** • En una *revetlla de Sant Joan* organitzada pel Centre Excursionista de Rubí, una altra orquestra local els **denuncia per no tenir carnet d’espectacle/músic**. • La revetlla s’ha de suspendre i hi ha una **manifestació espontània** en suport dels Clippers, fet delicat perquè les manifestacions estaven prohibides; acaben a la **Guàrdia Civil** i amb una multa. • La seva trajectòria professional es veu tallada, en part, per la **mili**, que frena el seu potencial salt discogràfic i professional. ### 4.2. Dissolució, retrobament i segona vida • El grup es trenca cap al **1967** amb l’entrada a la mili d’alguns membres. • Trenta anys després, la rubinenca **Maria Bufat** organitza un festival de grups locals i els proposa **tornar a reunir-se**. **El procés de retorn:** • Trobar tots els membres no és fàcil; d’un d’ells fins i tot es pensava que havia mort. • Tornen a assajar només per al **festival puntual al Casino**, però l’experiència els “pica el cuquet”. • Comencen a rebre propostes per tocar en diversos llocs, la qual cosa els permet renovar equip i **mantenir-se en actiu fins avui**. > "Una de les coses importants és que continuem fent les mateixes cançons que fèiem abans" ### 4.3. Present i futur dels Clippers • Actualment assagen **cada dimarts durant 3 hores** i continuen fent bàsicament **versions de música dels anys 60** (només una cançó és més actual). • El públic és majoritàriament de la seva mateixa generació, que els segueix fidelment i omple locals com l’**Aurora**. • S’esmenta una actuació recent per celebrar el **60è aniversari** i una nova data el **25 de gener** a l’Aurora. • Amb humor, comenten que entre tots sumen prop de **400 anys**, però la intenció és seguir **“fins que el cos aguanti”**. L’episodi es tanca amb ells com a **símbol viu de la memòria musical del Casino i de Rubí**, i amb la idea que la reinauguració del Casino no és només la recuperació d’un edifici, sinó d’un **ecosistema cultural i emocional** que ha marcat diverses generacions. --- ## Conclusions • El programa traça un **fil continu** entre el **Casino com a espai polític i social del primer terç del segle XX**, el **Casino com a epicentre lúdic i sentimental dels anys 50–70**, i el **Casino com a equipament cultural municipal del segle XXI**. • Es mostra com els espais físics poden concentrar **memòries col·lectives, conflictes polítics, històries d’amor, música i vida associativa**, i com la seva rehabilitació pot **reactivar identitats i orgull de ciutat**. • El nou Casino es presenta com un **referent escènic innovador** i, alhora, **fidel al seu passat**, destinat a ser de nou **un centre neuràlgic de la vida cultural de Rubí**.

['Casino de Rubí', 'RÀDIO RUBÍ', "Rubí al dia, d'11 a 12h", 'història local', 'Guerra Civil', 'franquisme', 'Casino Espanyol', 'Càmera Agrícola Oficial', 'Casino Republicà', 'CNT', 'vida associativa', 'balls de saló', 'memòria oral', 'municipalització', 'rehabilitació patrimonial', 'equipaments culturals', 'Teatre Municipal La Sala', 'Esbart Dansaire de Rubí', 'Vuit Temps', 'Escola de Música Pere Burés', 'Raquel Portales', 'Enric Majó', 'Montse Bartroli', 'Isabel Blasco', 'Àngel Miquel', 'música anys 60', 'The Clippers', 'teixit associatiu', 'cultura popular', 'Rubí']