Entre aquestes dues imatges han passat gairebé 10 anys. El ple municipal aprovava el maig de 2016 la municipalització del casino. La notícia posava punt i final a unes polèmiques negociacions que havien durat gairebé 15 anys, però era també el punt de partida de la recuperació d'un espai significatiu per a la ciutat. Si als inicis del segle XX...
Van estar marcats en part per la vida política, social i cultural de l'aleshores casino espanyol. La primera part del segle XXI a Rubí ha estat marcada per aquesta recuperació. Una recuperació no absenta de controvèrsia amb un cost econòmic molt elevat i amb unes obres plenes d'entrebancs.
A desembre de 2025 podem dir que Rubí recupera un dels seus edificis més emblemàtics. Benvinguts a l'Espacial del Casino de Ràdio Rubí. Rubí al dia amb Belén Tierno.
L'edifici del casino es va inaugurar el 29 de juny de 1928, coincidint amb la festa major de la ciutat. Abans, al mateix espai, hi havia hagut el cafè al jardí. La Càmera Agrícola Oficial era l'entitat que gestionava aquest equipament, una entitat de caràcter social i recreatiu, però...
amb una gran activitat política associada. Per entendre en quin context es crea el casino i el que va significar per a la ciutat, tenim amb nosaltres l'historiador local Ramon Batalla. Ell és autor del llibre Els casinos republicans, política, cultura i esbarjo, al casino de Rubí, 1884-1939. Ramon, bon dia, benvingut. Hola, bon dia.
el teu llibre va del casino Republicà, del centre democràtic republicà que és, o que estava, a l'actual plaça Guardiet. I nosaltres estem parlant de l'altre casino, del que es va conèixer després com el casino espanyol. Però a través d'aquests casinos, ateneus, espais socials, es pot retratar molt bé l'inici del segle XX a Rubí i, de fet, a tota Catalunya, oi?
Sí, sí, sí. Tant el que ara en diem, o en direm Casino de Rubí, com el Centre Democràtic Republicà, doncs eren unes entitats socials que agrupaven gent diversa, una mica diversa, tampoc no molt, però de diferents tendències polítiques. Els republicans, ja ho diu el seu nom, doncs era gent
més aviat, doncs, de classe treballadora, pagesos, rebassaires, etcètera, mentre que els altres agafaven més una classe mitja. A Rubí no han tingut mai una gran burgesia, diguem-ne, com podia haver-hi a Terrassa, a Sabadell, o, evidentment, a Barcelona. I aleshores aquí, la gent que anava, doncs,
en aquest casino, actualment casino de Rubí, antigament càmera agrícola, i al principi de tot círculo de Rubí, que és com va començar el casino, va començar com el círculo de Rubí, per agrupar petits botiguets, petits industrials, gent que tenia un taller, que tenia...
o pagesos, que també aleshores encara n'hi havia molts, pagesos que en deien una mica pagesos arrencats, d'un cert nivell econòmic, d'un cert... Arrencats, eh? Arrencats, d'un cert nivell, diguem-ne, de benestar. I per agrupar-se i per defensar els seus interessos i les seves idees i per procurar-se mitjans de distracció, perquè en gran part eren entitats, això, recreatives, culturals, en les quals hi havia corals, en les quals hi havia...
doncs teatre, tant de grups d'aficionats com de grups professionals que venien de fora i venien a actuar aquí, doncs es van anar col·locant en aquest cafè el jardí, que és el primer, després la Círculo de Rubí, a principis ja de segle XX la Càmera Agrícola Oficial, i...
Ja l'any 39, després de la Guerra Civil, doncs sí que ve el nom aquest de casino espanyol, que és el que una mica ens ha arribat a la memòria popular actual. Però és evident que estudiant aquests casinos o aquestes entitats, una mica, com deies, es pot una mica fer una radiografia del Rubí d'aquella època.
Clar, t'anava a dir. I ens pot ajudar a entendre el brou de cultiu, la situació prèvia, el que va passar després. Perquè al final estem parlant d'una societat dividida políticament, socialment, ideològicament, i amb certa crispació, sobretot en els darrers anys abans de la guerra. La crispació depenia de les èpoques. Hi havia èpoques que hi havia més bona relació i altres que hi havia més enfrontaments, no?
Per exemple, durant molt temps, el que és la festa de Sant Antoni, el Sant Antoni dels Burros, que celebrem,
un any es feia al Casino Republicà i l'altre any es feia a la Càmera. De fet, fins a la Guerra Civil, els noms que coneixia la gent era el Casino, que era el Republicà, i la Càmera, que era la Càmera Agrícola Oficial, i tal. I aleshores, és a dir que aquesta festa, per exemple, anava canviant d'un local a l'altre, que eren els dos grans locals...
Diguem-ne que hi havia Rubí amb palcos i amb espai per ballar, etcètera. Un cop acaba la Guerra Civil, clar, un d'ells desapareix. És a dir, el casino republicà es tanca. I no s'hi fa res? No hi ha documentació sobre què es feia? No se sap gaire què es feia en els anys 40, per exemple. Se sap que passa a mans de la falange...
el partit únic o també del sindicat únic que hi havia en aquell temps, franquista, no? I no se sap gaire què hi feien allà. Diria que poca cosa. Perquè aquestes entitats van tenir vida, van tenir força, això, els anys 40, els primers 50, però a partir d'aquí ja queden bastant mortes i hi ha fotos de principis dels anys 70 del casino republicà on es veu com...
És un magatzem de la Brigada Municipal, on hi tenen des de taules escolars fins a fanals dels carrers,
I runa i trastos, diguem-ne. És a dir, és un local que el van deixar verdre, per dir-ho així. No els va servir de gran cosa. Clar, perquè l'enderrocament va ser al 75, de fet a les portes de la mort de Franco, 36 anys després de la guerra civil. Sí, durant molts anys va estar tancat i ja et dic, no feien gairebé res. Perquè, clar, una mica, el que podríem dir els sectors més propers al franquisme ja tenien un altre local que era el que aleshores es deia Casino Espanyol
que allà sí que podien fer el ball, i podien fer cine, i podien fer teatre, i podien fer totes les seves activitats, perquè l'altre, el gran rival, pensem que abans de la guerra hi ha unes dades de principis dels 30 que diuen que el casino republicà tenia 800 socis, que vol dir 800 famílies, perquè hi havia un membre, diguem-ne, per família que es feia soci, no?
I mentre que a la càmera, aleshores, n'hi havia 450 o alguna cosa així.
És a dir, que era molt més... Arribava molta més gent al casino republicà que no per l'altre. Però clar, a partir del 39 n'hi ha un que ja ha desaparegut, ja no tenien competència i aleshores, doncs, això, el casino espanyol agafa... Fins i tot jo crec que a partir d'aquells anys arriba a ser una entitat una mica més interclassista, podríem dir, perquè, clar, si volies anar al Vall, per exemple...
no tenies altre remei que en el casino espanyol, en aquest cas. No n'hi havia res més, perquè sí que hi havia com a entitat cultural el centre parroquial, el Casal Popular, però allà feien pastorets i feien activitats de concerts, feien teatre, feien música, tot això, però en canvi ball no en feien. L'únic lloc que en feien era el casino espanyol.
Clar, l'any 42 és quan canvia el nom de Càmera Agrícola Oficial per Casino Espanyol i fins i tot redacten uns nous estatuts. Si tornem a la qüestió política, doncs clar, l'any 42 ja ha passat la guerra, estem en plena dictadura, per tant, és un temps de més tranquil·litat entre moltes cometes a nivell polític. Moltes cometes. Es converteix en un espai purament recreatiu, que també reflecteix el que volia fer el règim, no? Sí, sí.
Purament recreatiu, però molt lligat també a l'Ajuntament franquista. És a dir, si tu repasses una mica la composició de l'Ajuntament franquista i la composició de la Junta del Casino Espanyol, doncs veus que hi ha moltes persones que són simultàniament regidor i formen part de la Junta. És a dir, molt lligat. Tot i que aleshores, una mica, com que no hi ha llibertat, no hi ha democràcia...
no es fa política explícita, podríem dir, no? És a dir, que més aviat és això, no això, valls, activitats recreatives per Sant Roc, per Sant Pere, per la Festa Major, pel Carnaval... És a dir, són activitats d'això, de distracció, podríem dir, sobretot, no?
M'he deixat per dir una cosa que m'ha sorprès força i que segueix recollint o radiografiant aquesta part de la nostra història perquè l'any 36, que ara diem que si no de Rubí, va ser ocupat per les milícies i va passar a ser la seu de la CNT, si no m'equivoco. Sí, clar, l'any 36 es produeix el cop d'estat dels militars,
Aquí a Catalunya es produeix una revolució social.
i aquesta revolució consisteix en perseguir tota la gent de dretes. La gent catòlica, la gent de dretes, etc., reben una persecució, i els de la càmera, llavors encara era la càmera, també són dels que els toca el rebre. Per tant, es queden sense la seva entitat, que és ocupada pel sindicat anarcosindicalista, la CNT, i durant tota la guerra estarà en mans d'aquest sindicat.
Definitivament, per tant, estem parlant de la història de dos edificis, però com dèiem en començar, de la història de la pròpia ciutat, oi? Sí, sí. És evident perquè, clar, el ser un espai de socialització, un espai que hi havia el bar, que hi havia...
la sala d'actes, que s'hi podien fer teatre i moltes activitats i mítings i el que fos, doncs és un d'aquests llocs covejats per una mica per tothom, no? I aleshores, doncs els de la CNT, que és un moment en què tenen molt d'auge, que està en el govern de la Generalitat, etcètera, doncs diuen, doncs, calla, aquests fora i ens hi posem nosaltres, no? I, clar, arriba l'any 39 i li passa, doncs el mateix, doncs vosaltres fora i nosaltres recuperem aquest espai que havíem tingut, no?
Va anar de recuperació en recuperació. Ramon, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui i per ajudar-nos a entendre part de la nostra història. Res, moltes gràcies a vosaltres per convidar-me.
Segueix el ritme de Rubí al dia.
El Casino Español era propietat, com explicàvem, de la Cambra Agrícola i des de 1942 de l'associació Casino. I era també la seu d'algunes entitats, entre elles, de Sant Antoni Abad. Avui ens acompanya el Cesario Espeleta, president de l'associació del Casino, i el Manel Bamala, president de Sant Antoni Abad. Amb ells volem fer la memòria emocional d'aquest edifici. Molt bon dia, senyors. Benvinguts. Bon dia, benvinguts.
Comencem pel Cesario, perquè la seva família va arribar a Rubí des de la Rioja l'any 57. De fet, l'Ateneu, que també es diu Torres Peleta, es diu així, precisament per la seva família. Cesario, què és el que recordes tu del casino? Quan...
Entenc que els pares es van fer socis, i és el que recordes, no? No, no es van fer socis els pares. El que passa és que jo sí que l'any 57 vam venir aquí a Rubí i, per les circumstàncies que sigui, ens vam assentar en una casa, en una torre de l'Ateneu. Estàvem a l'Ateneu, estava molt a prop,
del centre de Rubí, i vaig venir a Rubí el dia 13 d'agost, i el dia 28 d'agost ja vivíem a l'Ateneu. Ja el meu pare va comprar la casa i tal, i vam viure allà. Les meves vinculacions amb Rubí i amb el casino...
Jo tenia 13 anys. Massa petit encara per anar al casino, no? Sí, però no per anar a estudiar. I dic per anar a estudiar perquè vaig començar a estudiar el mes següent, que era el mes de setembre, i vaig anar a les escoles Ribes. Per anar a les escoles Ribes, tenia que tornar per uns carrers, molts ordenats, tot rubí, molt tranquil, i vaig descobrir el segon dia...
per arribar a casa meva, doncs passava pel centre de Rubia, la que arribava a la gasolinera, doncs podries tirar cap aquí, cap a casa, cap a l'Ateneu, no?, cap a casa. I vaig trobar una noieta que l'havia conegut jo al matí a l'escola. Amb 13 anys, Cesario? Jo no era sec. Ah, déu n'hi do. Però tu no saps com maca que era. Segur que guapíssima.
Era la més guapa, eh?, de Rubí. I em vaig quedar amb ella i xerra aquesta xerra. Així vaig vincular-me en el centre de Rubí, en el centre, en el centre. Tenia 13. L'any que ve ja tenia els 14 i ja relacionaves més amb el poble, amb la ciutat. I, bueno...
Ja t'entretenies per allà, passaves una mica més. Colla, aquesta noieta, doncs, resulta que tenien una botiga. I, bueno, si vols t'ho explico més, però... No, detalls no volem. No volem. Ho deixarem en què la teva vinculació amb el casino és per amor.
Sí, i per aquest amor resulta que el seu pare, entre altres coses, presidia, sinó que estava vinculat amb el casino. I per tant, jo havia de parlar amb ella si volia tenir bones relacions amb el seu pare.
que només era filla única, i vaig dir, doncs per mi. Déu-n'hi-do. I així continuaria després, bé, fins ara. Clar, em dediquis la seva esposa actual, no? Sí, sí. Clar. Doncs et pregunto, Manel, la teva vinculació amb el casino també va ser sentimental, però no d'aquest tipus, no?
Mira, jo no vaig néixer a Rioja, vaig néixer aquí a Rubí, concretament tocant a l'Ateneu, al carrer Nou, en aquella època era el número 34, ara és 46, vaig néixer allà, soc fill de Rubí, però ben bé allà, no la mutua, allà, a casa en aquell moment, llavors les mares tenien el crió a casa.
Els fills a casa. I aleshores, doncs, jo, d'anys de petit, clar, meus pares, els avis eren pagesos, el meu pare també va seguir la saga de pagesia, i llavors, en aquella època, doncs, arreglàvem els carros per anar, doncs, a la festa dels trastorns, per el que em deies tu del casino. El casino, doncs, sí, que hi ha hagut una relació de ben jovenets, perquè, clar, en aquella època només teníem el casino, i llavors van començar a venir a les discoteques i a l'estrada, a ser un marit, etcètera.
però nosaltres el que sí, era una trobada que no es podien faltar. Cada diumenge a les 7 de la tarda ens anàvem allà, tots els amics i amigues, i allà vaig conèixer també aquella noia, la Maria, que es deia, i es diu, que actualment és la meva esposa, o sigui que més o menys com a cessària ens vam conèixer la primera nòvia i la que encara tinc ara com a esposa, un gran orgull.
Jo crec que, perquè a més ens han explicat unes quantes històries similars, jo crec que al final el casino el que més va passar és que van parellar persones. És a dir, hi ha un munt de famílies de Rubí que existeixen gràcies al casino, pel que veig. Sobretot per aquella època de ball. Sens dubte.
Total, total. Diuen que els 70, 60, 70, van ser com l'època d'esplendor d'això que expliqueu, no? Del ball, fins i tot, sé que heu participat en uns vídeos que li expliqueu als joves com era el casino i li expliqueu que era molt important fins i tot la indumentària. No es podia anar al casino de qualsevol manera, eh? No, no. Com s'havia d'anar?
vestit arreglat amb corbata i amb americana. I jo, de petit, així ja, perquè tenies el senyor Moixí, que estava vigilant, una de les persones que estava dintre del casino, que estava vigilant les portes. Si no portaves la corbata, doncs et deia, noi, has de tornar a casa i posar-te la corbata. Bueno, però és que ja veurà...
Una anècdota. Però és que tindràs que posar-te alguna cosa. No pots entrar així, les normes del casino són aquestes. Posaré la corbata. I surto fora i em diu un xicot, és que estàs preocupat? Dic, sí, perquè el meu pare no està a casa ara, i com ho faig?
i diu, oi que portes mitjons? Sí. Doncs treus els mitjons i et poses el llacet. Dic, el llacet, què pots dir? Que et posis un llacet aquí i lligues com si fos una corbata i això podrà sortir. D'acord, surto, em poso el llacet, et trec els mitjons, em poso el llacet, ara puc entrar? Diu, ara sí, però no te'l treguis el llacet, eh?
Has d'entrar així i sortiràs així. Vale, vale. Jo puc dir que vaig entrar aquell dia amb un jacet. Amb un mitjó. Sí, és cert. L'únic dia a l'any que podíem entrar sense americana i sense corbata era el dia del ple de Sant Filuet. Que llavors tothom, tot Rubí anava al ple de Sant Filuet, anàvem a passar el dia allà,
i menjàvem fent el brasa i tal, i doncs anaven amb bambes i texans en aquella època, i sortíem d'allà, tots, tots ens anàvem, gent jove, que allò ens anem tots joves, ens anàvem al casino. És clar, com que veníem de la pleg de la Sant Filuet, doncs és òbvi que aquell dia ens deixaven entrar de lliure, podíem anar sense corbata, amb texans, amb bambes,
eren un dia a l'any que ens deixaven entrar sense anar a vestir, com deia el Cesario, amb corbata americana, etc. I que per ballar, l'entrada era això que deia el Cesario, que per ballar havies de treure una floreta, un distintiu que et posaves aquí a la solapa, que si no tenies aquest distintiu que t'havies de pagar a part, no podies ballar. Podies entrar a la sala, però no podies ballar si no tenies aquest distintiu. Que cada setmana era un distintiu diferent.
I llavors els que fèiem nosaltres, jo i moltíssima gent, com que eren molts diumenges, hi havia algun diumenge que repetien. I llavors, com que tots els guardàvem, jo, amb una caixa de sabates, i llavors, mira, hi ha una rosa, o ja dic una rosa per dir alguna cosa, no? Ah, sí, em sembla que la tinc. Cap a casa, ja vivia el carrer 9, que estava allà mateix, mira, la tinc aquí. Me la posava i m'estrobiava de pagar la floreta per poder ballar.
Us les empescaveu totes. Hem parlat de la història, però, clar, amb vosaltres també vull parlar d'aquesta rehabilitació, com heu viscut aquesta rehabilitació i el resultat final, perquè, Déu-n'hi-do...
El que ha costat la rehabilitació, però el que va costar primer aquesta cessió, no? Van ser unes negociacions necessàries perquè definitivament l'Ajuntament es fes càrrec de l'edifici. Ens va costar molt i tot el moviment polític que teníem allò, no?
ens ho fèiem pregar massa i tiràvem que ara no cuidarem d'això, canviava molt sovint l'alcalde, l'alle del poble, havia unes distincions, unes trencades d'opinions i tal, havia el Partit Comunista que estava...
molt el PSUC, entre mig i tal. De nou la política, eh? De nou la política. Abans parlàvem de la política a principis de segle i ara de nou la política va ser també un entrebanc en aquestes negociacions. Sí, sí. Hi havia blanques polítiques en les que estaven aquí que, déu-n'hi-do, el que parlen ara...
Però ja es parlava en aquella època, als anys 70, ja es parlava de tots aquests temes. Però ara, que s'ha produït o es va produir, gairebé fa 10 anys aquesta sessió, i amb molts entrebancs, perquè han estat unes obres amb molts entrebancs i costoses, quina és la vostra opinió de com ha quedat
a aquest edifici que coneixeu i el que li teniu tant de carinyo. El que vull dir és que llavors les reunions i els acords que hi van haver era quan hi havia el president de l'entitat, que ja no hi és, que ja era el Miquel Vivancos i Robre, que llavors, com deia el Cesario,
sí que van tindre algunes entrevistes amb diferents escaudes del moment, no van arribar mai a port fins, ho vaig dir ben clar, jo no m'amago gens, fins que va arribar l'alcaldessa actual, en Ana Maria Martínez.
que un dia va pagar a Montmiquel i diu, escolta, això s'ha darracar d'alguna manera. A veure, com ho podem fer? Ens assentem i aviam com ho podem fer perquè això passi a mans municipals, que és el que voleu vosaltres, que era el president del Casino en aquell moment. Diu, doncs, assentem-nos.
Bueno, es van assentar, i aquí ha sortit el producte. Aquí ha sortit... O sigui, van plantar un arbre, i ara el fruit és aquest. Vull dir que, al final, el casino ha quedat pel poble, perquè és el que volia en aquell moment el seu president, i el poble el disfrutarà, o ho direm tots plegats, a partir de demà, que és el dia de la inauguració.
Els que ens estan veient a través de www.radiorubi.cat poden veure part d'aquestes obres que han durat, com diguem, pràcticament 5 anys i que tenien l'objectiu de deixar un casino modern però que recollís el seu passat. I esteu d'acord? Creieu que... Totalment. És com era el casino?
És com era en el 27. Sí? Quina meravella. Sí, sí. Us ha agradat? Què és el que diu la gent de l'entitat? Perquè em consta que l'heu visitat a... A tothom li ha agradat, eh? No hi ha dubte. I el que no, no sé, té paul l'ull o no sé què, però ni parlant-ne. Ni parlant-ne.
Nosaltres, tota la gent que he parlat jo, òbviament, els de la Junta no acabo de dir-ho, que tots ja estem completament d'acord amb aquesta renovació, però altra gent que són socis, nosaltres tenim una quantitat de socis importants a dintre de la nostra entitat, i aleshores tothom està contentíssim, i ganes, i no el nostre soci i nosaltres, en Rubí ens ha anat a totes les entitats, a tota la ciutadania de Rubí, té ganes de veure aquest casino, altre cop en marxa, i esperem que l'Ajuntament
A partir d'ara de la inauguració, cada setmana, cada cap de setmana, cada com sigui, hi ha diverses activitats que puguin gaudir totes les entitats de Rubí i tota la ciutadania de Rubí que puguin disfrutar d'aquest casino. Ja sé que ara tothom vol anar a inauguració.
i tothom vol anar a l'altre dilluns, si hi ha 15, també hi torna a haver un altre convidat. A partir d'aquí, estarà obert, com diuen, que hi van les entrades, s'entraran les entrades, i llavors, a mica a mica, la gent ho podrà veure. El que passa és que la gent es posa molt nerviosa, que vol ja. Ara hi acabo de passar per davant del casino i ja hi havia gent que volia entrar.
perquè no és que jo ho vull veure, perquè jo vaig conèixer la meva dona, el que dèiem abans nosaltres. Doncs ara no és el dia, i demà tampoc serà el dia, perquè demà hi ha unes entitats de la taula de cultura combinades, hi ha un dia dilluns amb una altra identitat, però a partir d'aquí, doncs, a mica a mica anirem entrant tota la ciutadania de Rubí. És que Rubí no té els 15.000 habitants que tenia fa... des de l'any 57...
I com que no les té aquestes entitats, ni aquesta quantitat de gent, ni vinculades al poble de Rubí, o a la ciutat de Rubí, perquè no estan vinculades, passes pel poble i veus la quantitat de, dir-ho d'alguna manera, de tècnies que hi ha, que et trobes una mica descompostes.
Però segur que hi ha molta gent que no va viure el vostre passat, que estarà encantada de conèixer el casino. És un edifici meravellós. Sí, sí, jo crec que sí, o que hauria de ser, perquè a més a més se'ls ha posat el més fàcil del món que puguin arribar a tenir.
I s'estan fent apostes i persones que estan vinculades, que es vincularan, que participen. A Rubí és possible que hi hagi, no ho sé, 300 entitats, segurament, segurament. Algú dirà, no, t'estàs passant. No fa gaire anys no em passava. Érem 200 bastants. I esclar...
Es poden trobar molta gent que estarà vinculada d'una forma o d'una altra. Hi ha moltes entitats de cultura que estaran ben acollides, perquè realment tothom voldrà tenir i participar en el casino. Per què? Perquè si no participen al casino, on participaran?
Manel Cesario, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Seguirem molt l'espectacle que es farà demà i també la resta d'espectacles i la resta de propostes que hi ha al casino. Moltíssimes gràcies avui per haver-nos ajudat a fer aquesta memòria del casino.
Jo dic que demà tothom, al principi deien, què ens posarem? Quins trajes ens posarem? I tothom està parlant ara, dic, bueno, jo ja he tret el traje que tenia, no, jo ja vindré arreglat. Demà de gala, eh? Suposa't que demà de gala és el que ahir vaig descobrir amb una sèrie de persones que van dir...
Jo no sé si mirarà bé el traje, però jo haig d'anar amb traje, perquè tothom va amb traje demà. Doncs demà, celebració de gala, clourem l'entrevista veient aquesta transformació del casino. Gràcies als dos. A tu.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Estem fent aquest especial del Casino de Rubí en el dia previ a la seva inauguració oficial. Un especial que podreu recuperar a 3B doble Radio Rubí.cat i que pretén ser la memòria d'aquest edifici i també la memòria social de la nostra ciutat. Però hem arribat al present demà i a la presentació del Casino en Societat i començarà
amb un espectacle inaugural. Un espectacle inaugural, com dèiem, després de gairebé 10 anys, un acte, en aquest cas, per a autoritats, per a membres d'entitats, i també durant la segona quinzena de desembre hi ha visites guiades, actuacions teletrals, valls... Moltes d'aquestes activitats ja tenen accelerides les entrades. Avui ens acompanya l'Àngel Miquel, que és director del
teatre a la sala i programador, diuen que artífecs de l'espectacle que veurem demà. Bon dia. Molt bon dia. Bé, artífecs, podem dir que una mica la idea va sorgir i a partir d'aquí es presenta, però els artífecs són en principi tots els que hi participen.
perquè com a tal no hi ha una coordinació, no una direcció escènica, perquè tampoc és una direcció escènica, sinó una direcció interpretativa, perquè no hi ha un guió de dir allò comença, es desenvolupa i s'acaba, sinó que és un seguit d'escenes al llarg del que seria la vida del casino vinculada amb la ciutat. Actua a l'Esverda en Saire, a l'Escola de Vall,
i Teatre Vuit Temps i els professors o alguns professors de l'Escola de Música Pere Avorés. Tot això s'ha coordinat, s'ha ajuntat, perquè sigui, a més a més, o això és el que diuen, una mena d'història del casino i de la ciutat. Això pot dir que comença amb la seva inauguració l'any 28 i s'acaba amb el 2025, que és quan es reinaugura,
Es torna a presentar amb societat després de deu anys, uns quants anys més, que estigués tancat per problemes estructurals interiors de l'edifici. O sigui, l'edifici no queia, però sí que hi havia parts que eren perilloses.
I de fa més de 10 anys, però clar, a partir dels 10 anys que l'edifici passa a ser de propietat municipal, gràcies a la cessió dels socis del casino, doncs hi ha hagut tots els tràmits amb iniciatius habidos i por haber, perquè això es pogués tirar endavant i finalment demà, dia 13, es pugui reinaugurar. I el que es farà és això, és una mica, l'any 28 es va inaugurar,
anirem passant els anys, això no dic el que passa, perquè si dic el que passa, llavors jo no... O sigui, és un dels secrets millor guardats... No és res especial, diríem, eh? Vull dir que qui repassi una mica la història de Rubí i el país, els moments així una mica més importants, ja poden saber de què anirà la història. Disciplines artístiques diverses, o ball, sobretot? Hi ha...
El que predomina, evidentment, és el ball. Hi ha les bar d'en Saire de Rubí, que per mi és una entitat centenària i coneguda arreu, que no podia faltar. Després, com a ball, hi ha vuit temps espai d'arts escèniques.
que, bueno, estan fent un treball magnífic i en les seves especialitats tenen premis mundials, són primers en el món. Amb alguna cosa jo vaig pensar que també hi havien de ser. I després, clar, tot això va lligat amb una narració històrica, diríem,
i amb algunes interpretacions actorals. Hi ha una actriu i un actor. L'actor és l'Enric Major. Oh! Bé, surt a la llista. Vull dir que tampoc és... No ho sabia. No ho sabia, sí. Com que està posat en algun lloc, ja no passa res. No podia ser d'una altra manera. Sí. I s'hi ha ofert, evidentment, amb tota la voluntat, sense dir que en cap moment s'ho havia de pensar.
I després hi ha actrius també vinculades a la ciutat, com la Montse Bertroli i l'Isabel Blasco. I després, els músics, ja ho has dit tu, els músics pràcticament tots són de l'escola de música de Rubí. Hi ha una persona que s'ha de fer una activació, que és la Raquel Portales, que es fa un piano a quatre mans, jo diria que no és professora de l'escola, però és de Rubí de tota la vida, d'una de les...
famílies amb una botiga més emblemàtica de Rubí. Sí, sí, sí. Tots sabem quina. He escoltat i he llegit en algun lloc que aquest teatre del casino és un teatre que serà un referent, o que podríem dir que és un referent per innovació. M'agradaria que poguessis explicar també això.
Tècnicament, clar. Tenim el teatre a la sala, que té més de 30 anys. Només el fet de fer-ho actualment, els materials són diferents, l'arquitectura és diferent... Partim només d'una base, que és que la Unió Europea ja no deixa posar elements lumínics analògics. Tot ha de ser amb LED.
A partir d'aquí tot canvia. La part escènica, tot el que és l'estructura interna per fer espectacles és de primera línia, és el que es posa en el mercat d'última generació, diríem, no?
I això es va acabar fa quatre dies, i realment és impressionant la quantitat de coses es poden arribar a fer amb un sol focus. Perquè abans els focus, tu si volies colors diferents... Havies d'anar posant... Necessito quatre colors, havies de posar quatre focus en quatre colors diferents. Ara un focus fa tots els colors que vulguis. Llavors, a partir d'aquí pots anar jugant, no?
Això, en el decurs de les activitats que es vagin fent en el casino, que seran moltes i molt variades, es podrà veure. Vull dir que hi ha una tècnica important. L'edifici és un edifici patrimonial i està protegit. El que passa és que s'ha posat al dia del segle XXI.
A més a més... Quan la gent entra veurà l'edifici de sempre. Abans d'aquella reforma que van posar el falsostre, veuran això. Evidentment hi ha coses que no hi eren i que ara sí que hi són perquè estem al segle XXI.
Àngel, hem de començar a acabar perquè tenim una sorpresa per acabar el programa, però com a programador teatral i com a home que s'estima el teatre, Rubí necessitava un segon teatre o una segona sala per fer espectacles, perquè tingui més versatilitat, no?
Mira, la sala, a part que té 33 anys i s'ha anat mantenint, però hi ha coses que, el mateix, com que són del segle passat, són analògiques, tot això està desfassat i s'ha d'anar reposant actualment. I l'avantatge que té és una sala polivalent, que tu treus les butaques, com es treien abans, i pots fer ball, pots fer espectacles en el centre, amb el públic al voltant, coses que s'havien fet ja temps enrere, etc. I a més a més...
S'ha recuperat, com no pot ser d'altra manera, la sala petita, que es diu Sala a la Càmera, perquè és un dels noms que la gent recordava. Deia, anem a la càmera, i deien, quan anaven a la càmera, anaven a la sala petita. Que també s'hi podran fer moltes coses, de molt menys petit format, i que això, i quan el bar pugui estar obert, li donarà una vida a la centralitat de Rubí molt important. Llavors, hi ha espectacles que s'hauran de fer a la sala perquè són grans i s'han de fer a la sala, i moltes altres coses que per format, dius, que ho facin a...
al casino. Angel, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Que vagi molt bé demà. Esperem que sí. Segur que sí. Moltes gràcies. Adéu.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
que no sé que ha de sentir. No sé, que no sé que ha de sentir.
Fins demà!
I acabarem el programa per aclamació popular amb The Clippers. Als anys 60 i 70, Rubí, hi havia decenes de conjunts musicals, però els Clippers eren els més populars. Van guanyar en dues ocasions el concurs de conjunts. Acaben de celebrar el seu 60 aniversari, i juntament amb els Sirex són els grups catalans amb una vida més llarga. Avui ens acompanyen el Simón Torres...
el Joan Baladoc, si no m'equivoco, el Carlos Calopa, el Pedro Jiménez i el Tomàs Torres. Molt bon dia, benvinguts als 5. Sou una llegenda entre la gent dels 70. Al Facebook, a les xarxes socials, la gent, quan parlàvem del casino, deia que tornin els Clippers.
Hi havia molts grups en aquella època, però vosaltres, com diuen ara, lo petàsteis, no? Bueno, más o menos. Éramos los pioneros. Éramos los pioneros y esto hace mucho.
Escolteu, he vist algun vídeo en el que em sembla, no sé qui era qui ho explicava, que va haver-hi una manifestació de gent demanant que actuessin els clippers. No, no fue exactamente así. No? Es que nos denunciaron. Porque antes se tenía que tener el carnet de espectáculo o de músico y no lo teníamos.
El Centro Excursionista de Rubí organizó una brevena de San Juan y una orquestra de aquí de Rubí, músicos, nos denunciaron. Por no tener el carnet. Sí. Y entonces tuvieron que suspender la brevena. Y, bueno, hubo gente, amigos nuestros y tal, porque se empezaron a manifestar. Y la manifestación nos llevó a la Guardia Civil, porque en aquella época estaban prohibidas las manifestaciones...
Y bueno, nos costó firmar un contrato que era una multa de no sé cuánto. Claro, porque yo imagino que vosotros empezasteis... Puedes parlar català, ya te entenc. Sí, lo que pasa que yo si me hablan en castellano me tengo que pasar al castellano. Vale, vale. Pero no pasa nada, entendemos el idioma todos. No, deia que vosaltres vau començar una mica, molt joves, i una mica com un joc, no? Ens agrada la música. Sí, sí, sí.
i vau començar a tocar junts. Poc us podíeu imaginar que tindríeu el ressò que vau tenir, perquè al final vau acabar actuant a la ràdio, vau ser titulars al Club Z9, que no sé si ho dic bé. Qui m'ho explica, això? Acosta't més al micro.
El set de nou era un club de Barcelona, de ping-pong, però cada dissabte i diumenge era un pis, feien ball, hi havia una terrassa, hi havia dos conjunts, i vam anar a provar allà un dia i ens vam quedar, ja ens vam quedar quasi un any i mig. Déu-n'hi-do. Sí, sí.
I tot això, que se les prometia com molt interessants, és a dir, que podríeu haver acabat gravant discos i ara us dedicaríeu, vull dir, professionalment, al tema. Per què no? Per la Mili. Muy difícil vivir de la música. La Mili. La Mili es va matar la...
Vau estar fins a l'any 67 i aleshores ho vau començar a deixar... Vam marxar jo a l'Emili. Tu vas ser el primer a marxar a l'Emili. A continuació el Tomàs. Bueno, marxar, marxar, no, ens van fotre fora. Us van marxar. Us marxaven a l'Emili. Sí, sí. I es va aturar tot.
I 30 anys més tard, 30 anys més tard, és a dir, quan ja havíeu fet la vostra vida, teníeu les vostres famílies, els vostres fills, i en algun cas, doncs, gairebé algun net. Sí, sí, sí. I com, i de quina manera, perquè a més a més va ser també a través d'una Rubinenca que us va dir... La Maria Bufat. Sí, sí. I us va dir, per què no torneu?
I ho vau fer? Sí, sí. Es va organitzar un festival amb els grups de Rubí. Llavors, la idea d'aquesta noia era que tornéssim per tenir els grups, allò, posats per actuar, no? I, clar, i per reunir-se va tenir molta feina, molta feina. Per què? Perquè jo vivia a Barcelona...
I els pensàvem que eres mort. També. Home, què? Sí, sí, sí. El Juanito no vindrà, que és mort. Hi ha hagut una festa...
La Maria ens va fer la sorpresa de portar-lo amb ell, amb una festa d'un amic, i va ser quan va començar una altra vegada la cosa. Sí, era l'aniversari de la vella. Però escolteu, una cosa és ajuntar-se una vegada, perquè hi ha un esdeveniment, però vosaltres us heu mantingut bastant en actiu, no? Vam fer el festival...
Per cert, va quedar molta gent al carrer del casino, molta gent al carrer, perquè no hi cabien. Clar, perquè la tornada també va ser al casino, eh? Sí, sí, sí. Mireu-vos, aquí... Ah, mirarà. El casino, en un dels concursos que vau guanyar, quina edat teníeu aquí? Jo 16, 16, 17, 18 anys tindre els altres. I això de com va començar...
perquè ho lliguis bé. És cert que hi va haver-hi la festa aquesta, d'aquest amic nostre, i després van decidir de trobar una sèrie de músics, de grups, i es va fer, el que no recordo per qui i per quan, aquí al casino, fer una actuació.
Però només era per fer l'actuació aquella. Sí, un revival. Aleshores, no recordo si va ser el Carles o qui va ser, que em va localitzant a mi. Sí, perquè no ho sabia. I, bueno, vaig anar a casa seva, ja estaven començant a ensajar, i vaig pensar, hòstia, això... Vull dir, no sé, jo no havia tocat més el baix... No em digués. ...des que vaig anar a la mili.
Ell sí que va continuar fent música, el Joan també, amb altres colles, però jo, la veritat, i tu poc, dos anys més. Però bé, què va passar? Que es va fer el festival aquest i es va picar el... El gossanillo. El gossanillo, que es diu, no? I vam dir, què us sembla?
Tornem a ensejar, i bueno, vam començar a ensejar, i ensejar, i ensejar, i goita que ens diuen per anar aquí, goita que ens diuen per anar allà, i bueno, la veritat és que ens va anar molt bé, perquè vam anar a poder comprar alguns aparells que ens feien falta, que valien molts de calés, i així vam continuar fins al dia d'avui.
De fet, l'última actuació, que va ser el gener, si no m'equivoco, estàveu celebrant els 60 anys. El 22 de desembre. 22 de desembre. Sí, de l'any passat, que va ser el dia que vam fer el sorteo de... De la loteria. De la loteria. Que va estar molt bé, va ser un èxit. Però escolteu, vosaltres seguiu assajant? Sí, cada setmana. Cada dimarts. Cada dimarts, 3 hores.
Déu-n'hi-do. I què? Fins el Cuerpo Aguante? Sí, sí. El dia 25 de gener tenim una actuació a l'Aurora...
I suposo que sempre van trucar amb Pedro o Juan o el que sea. Veniu a tocar. Déu-n'hi-do. Home, jo us dic que a les xarxes socials tothom recordava els clípers i deia que tornin els clípers. I és així que us vam trobar, eh? I no ens imaginàvem que seguíeu en actiu. I, vaja, el que dèiem, amb molta energia. Digues, digues. Perdona, perdona.
Aquí on anem a tocar, el jefe ens aprecia molt a tots. I cada vegada que per ell estaríem allà cada dos per tres. Bueno, és que jo he vist les imatges. De fet, hem començat amb unes imatges que eren precisament de l'Aurora i ja estava ple. Sí, sí, sí. O sigui que, bueno, li feu, li ompliu el local. Una de les coses que és important, almenys per nosaltres, és que continuem fent les mateixes cançons que fèiem abans.
Vull dir, música dels anys 60. Es pot dir que n'hi ha una que no, que és d'ara, però aquesta la fem perquè ens agrada molt. L'himno. Però el més és tot música dels anys 60. Tots són versions, versions de diversos clubs, de diversos grups conjunts.
I la gent també, que segur que us ha parlat a vosaltres, de nosaltres, són gent, si fa o no fot, de la mateixa edat que nosaltres. Sí, l'altre dia el Simón em deia, entre tots sumem 400 anys. Quasi. Déu-n'hi-do. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Ha estat un plaer. Simón, Juan, Tomàs, Carlos i Pedro, llarga vida als Clippers. Moltíssimes gràcies. Igualment, i que tu ho vegis. Gràcies, Belén.
Doncs amb aquest emblemàtic grup musical de la nostra ciutat, punzem punt i final. Aquest especial del casino que Radio Rubí li ha volgut dedicar a aquest edifici, però també a part de la història de la nostra ciutat.
Fins demà!