Title:

Art, memòria i activitats culturals a Rubí

## Introducció de l’episodi En aquest tram final de **Rubí al dia, d'11 a 12h** a **RÀDIO RUBÍ**, el programa combina **cultura, memòria musical i agenda formativa** de la ciutat. L’espai inclou: • Una **entrevista artística i vital** amb *Niloufar Mirhani* en el marc de la Setmana dels Drets Humans. • Un **record sonor i històric de Robe Iniesta i Extremoduro** i el seu fort vincle amb Rubí. • La presentació detallada de les **propostes de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí** per al final de 2025 i el primer trimestre de 2026. --- ## 1. Entrevista a Niloufar Mirhani: art, migració i drets humans ### 1.1. L’exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler Niloufar Mirhani és una artista iraniana, formada en *Belles Arts* a Teheran i resident a Barcelona des de 2004. L’entrevista s’emmarca en la seva exposició a la **Biblioteca Mestre Martí Tauler**, dins la *Setmana dels Drets Humans i el Dia del Migrant*. • La mostra és principalment **pictòrica**, amb obra de caràcter *expressionista*, molt colorista, amb paisatges i **retrats de dones** com a motiu central. • Per a aquesta ocasió ha creat **dues obres específiques sobre drets humans**, entre les quals destaca un rostre de pell negra, amb **flors i un vídeo per a xarxes socials**, que volen simbolitzar la diversitat i la dignitat humanes. • L’artista destaca que **“el dret humà està a tot arreu i l’art ajuda a expressar-ho”**, subratllant la funció de l’art com a eina de sensibilització. ### 1.2. Dones, identitat i llibertat a través de l’art Niloufar explica que pinta sobretot dones perquè és **el subjecte que coneix de primera mà**: • Com a dona, diu que pot **transmetre directament els seus sentiments** a l’obra: emocions, pors, desitjos i contradiccions. • La seva pintura busca mostrar **com se sent en cada moment**, convertint la tela en un espai d’expressió emocional i política. L’exposició es planteja com una **reivindicació de la llibertat i del respecte als drets humans**, especialment de les dones i de les persones migrants. ### 1.3. Migració, canvi de vida i expressió artística L’artista reflexiona sobre el seu **procés migratori** i com ha transformat la seva obra: • A l’Iran, diu, vivia **sota pressió i censura**, havia d’“amagar-se i tapar-se”, i això es reflectia en uns colors i una expressió diferents. • A Europa pot **“respirar” i ser ella mateixa**, encara que el camí de l’art aquí també és difícil, sobretot per trobar espais expositius. • Assegura que ha **lluitat molt tant a l’Iran com aquí**, però que a Europa pot expressar-se amb més llibertat. ### 1.4. Història personal de migració Mirhani relata, amb discreció i emoció, un **procés migratori marcat per dificultats personals i legals**: • L’any 2004 coneix un **home català a Turquia** i decideix venir a Catalunya “a través d’aquest amor”. • Explica que a l’Iran **no era possible legalment** casar-se entre una dona iraniana i un home catòlic, i que això va comportar “moltes històries i problemes” fins a aconseguir venir. • Un cop aquí ha hagut d’**aprendre castellà i català i començar de zero**, i la maternitat i problemes personals van interrompre durant anys la seva carrera artística. • Assegura, però, que **“mai és tard per tornar a començar”**, i que fa tres anys ha reprès plenament l’activitat creativa. ### 1.5. Llengua, cultura persa i identitat A banda de la pintura, Niloufar també ha fet i vol reprendre **classes de farsi** i tallers per a infants: • Els seus alumnes solien ser **nois i noies no nascuts a l’Iran** però amb vincles familiars iranians (mares o pares iranians) o persones d’altres països interessades en la llengua i cultura perses. • Remarca que la seva pròpia filla parla perfectament persa i que això ajuda a **mantenir el lligam cultural i lingüístic**. Sobre la identitat iraniana, puntualitza un element clau: • Els iranians **no són àrabs, sinó perses**, descendents de l’antiga Pèrsia. • Comparteixen *alfabet* amb el món àrab i han assumit una religió procedent del món àrab, però la **cultura i identitat són pròpies**, mil·lenàries i molt riques. • Aquesta tradició cultural i artística persa té un **fort impacte en la seva obra**, especialment en l’ús del color i els motius decoratius. ### 1.6. Què vol provocar en el públic Niloufar exposa amb claredat el seu objectiu principal: • Vol que la gent **no sigui només espectadora passiva**, sinó que es **converteixi en part de l’obra**, reflexionant i escrivint opinions. • A les invitacions de l’exposició hi ha fet constar que el públic **“no és només espectador, sinó part d’aquesta mirada”**, i per això demana mirar amb profunditat i pensar. • Utilitza també **videoart, fotografia i xarxes socials (Instagram)** no per autopromoció, sinó per **transmetre una altra manera de veure la vida** i donar valor a l’art com a espai de respir i consciència. Acaba agraint **el suport de l’Ajuntament de Rubí, la Sala Neus Català i l’equip organitzador** de l’exposició, emmarcant així la col·laboració institucional i cultural de la ciutat. --- ## 2. Homenatge a Robe Iniesta i el vincle d’Extremoduro amb Rubí ### 2.1. La mort de Robe Iniesta i la seva trajectòria El programa recull la notícia de la **mort de Robe Iniesta**, líder d’Extremoduro, **als 63 anys**, després d’haver patit un accident cardiovascular el 2024. La locutora destaca: • Extremoduro és una de les **bandes de rock espanyoles més influents dels anys 90**. • Robe Iniesta deixa un llegat amb **11 discos d’estudi, un en directe, dos recopilatoris amb Extremoduro, i 5 discos en solitari**. • La seva **sonoritat i manera de fer** continuen sent referència per a moltes bandes actuals. S’esmenta que s’espera un **homenatge a Plasència (Extremadura)**, la seva ciutat natal, i que el grup també va contribuir a **posar Extremadura al mapa cultural**. ### 2.2. Connexió d’Extremoduro amb Rubí i el Rubirroc Un dels eixos més destacats del record és la **forta vinculació d’Extremoduro amb la ciutat de Rubí**: • “Bona part dels músics d’Extremoduro han estat rubinencs” i el mateix Robe Iniesta va viure a Rubí durant una etapa, **relacionant-se intensament amb el Rubirroc** (una entitat i espai de referència musical local). • Es recuperen fragments d’un **documental gravat a Rubí** pel cineasta Juan Cares, amb el músic local **Ramon Sogas (Montso Gas)**, baixista rubinenc que va formar part d’Extremoduro. En aquests fragments s’explica que: • El **Rubirroc** disposava d’un local amb escenari, bateria, amplificadors i equip de veus que va ser clau per als primers passos de la banda. • Per “atzars del destí”, Robe acaba a Rubí, on es **consolida una formació amb diversos músics locals**. ### 2.3. Músics rubinencs a la banda Es detalla que **almenys tres músics de Rubí** van formar part d’Extremoduro en els inicis: • **Ramon Sogas (Montso Gas)**, baixista i el que hi va estar més temps. • **Miguel Ferreres**. • **Eugenio Ortiz (UG)**, que posteriorment fundaria la seva pròpia banda *Clandestinos*. Ramon Sogas recorda l’impacte de **l’arribada de la banda a Madrid** i l’entrada a estudis professionals com els *Studios Box*, amb fotos de Rosendo i altres grans noms del rock, que generaven respecte i intimidació als joves músics. ### 2.4. Separacions, egos i absència de rancor El relat també aborda la **cara menys idíl·lica del projecte**: • Diversos músics rubinencs van acabar **deixant el grup per qüestions econòmiques i d’ego**. • Finalment, només va continuar Ramon Sogas, però fins i tot la seva relació amb Robe es va trencar quan aquest inicia la trajectòria en solitari. Tot i això, Sogas subratlla que **no hi ha rancor**: > “Sabíem que cadascú havia fet el seu camí... cadascú va arribar on va voler, i després ho vam comprendre mútuament i no hi ha cap rancor actualment.” El programa recomana el **documental disponible a YouTube** que explica aquesta vinculació d’Extremoduro i Robe Iniesta amb Rubí. ### 2.5. Tribut musical des del programa Per retre homenatge, la locutora: • Fa sonar una de les cançons més conegudes del grup i, com a **tema musical final**, tria *“La vereda de la puerta de atrás”*, que acumula prop de **118 milions de reproduccions digitals**, malgrat que el públic d’Extremoduro és tradicionalment més de vinil que de plataformes. Així, el programa combina **context biogràfic, memòria local i tribut musical** per fixar la figura de Robe Iniesta tant dins la història del rock com en la **memòria cultural de Rubí**. --- ## 3. Aula d’Extensió Universitària de Rubí: final de 2025 i programa 2026 A la part final del programa, s’entrevista **Rosa Maria Andreu** i **Eulàlia Padrós**, de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí, que expliquen les activitats de **tancament de 2025** i el **programa del primer trimestre de 2026**. ### 3.1. Balanç recent: conferències d’alt nivell Abans d’entrar en la nova agenda, la locutora destaca **dues conferències recents** especialment potents: • Una de **Milagros Pérez Oliva**, sobre la *creació de l’opinió pública a la societat digital*. • Conferència molt concorreguda i celebrada, que tractava un **tema complex amb claredat i rigor**. • Es remarca la seva trajectòria periodística i la seva **capacitat de parlar clar** sobre mitjans i veritat. • Una altra de **Josep Milà**, tertulià habitual de la casa, sobre **habitatge social**. Aquestes xerrades es posen com a exemple del **nivell intel·lectual i divulgatiu** de l’Aula. ### 3.2. Tancament de 2025: caminada, xerrada de salut i visita arquitectònica #### 3.2.1. Caminada solidària “de pont a pont” per la Marató Inicialment s’havia programat una **caminada solidària a Sant Muç**, però les restriccions d’accés obliguen a **modificar l’itinerari**: • Es manté l’activitat per **no perdre l’objectiu solidari**, destinant **tota la recaptació a La Marató**. • El nou recorregut surt de la zona de **Doctor Guardiet** i va “de pont a pont”, amb parada a la zona de **Can Serra / la Llana** i retorn pel pont alternatiu. • L’activitat inclou **esmorzar a la plaça de la Sardana**, aprofitant el seu espai ampli. • La **inscripció mínima és de 10 euros**, però es deixa obert a aportacions superiors si algú ho desitja. #### 3.2.2. Xerrada sobre envelliment saludable i demències Dilluns següent, l’Aula organitza una conferència amb un **doctor en psicologia i neuropsicòleg** sobre **demència i envelliment saludable**: • Títol orientatiu: *“Demència: conèixer per prevenir”*. • L’objectiu és abordar **la preocupació creixent per les demències**, que poden aparèixer fins i tot en edats relativament joves. • Es busca **explicar què es pot fer per prevenir, com detectar i com afrontar** la malaltia, i com entomar-la quan arriba. • Les ponents subratllen que és important **no viure obsessionats**, però sí **estar informats i preparats**. #### 3.2.3. Visita guiada a la Casa Bloc de Sant Andreu L’última activitat de 2025 és una **visita a la Casa Bloc de Sant Andreu**: • Conjunt de **tres edificis d’habitatge social** construïts el 1931, en un context de gran precarietat a Barcelona. • Dissenyats sota la influència del **moviment higienista** i de l’arquitectura moderna europea (referències a **Le Corbusier, Josep Lluís Sert** i altres). • Es busca **garantir salut, llum i ventilació**, amb habitatges de tres habitacions oberts a dues façanes, en contrast amb les condicions precàries de l’època. • Actualment, un dels blocs està **museïtzat** i és el que es visita. • La zona de Sant Andreu, antiga ubicació de casernes militars, s’ha **reconvertit per a l’ús ciutadà**, integrant els blocs originals amb nous edificis, com a homenatge a aquesta arquitectura social. --- ## 4. Programa primer trimestre 2026: seminari i activitats variades Les representants de l’Aula expliquen que la programació de 2026 combina **seminaris temàtics, conferències puntuals i sortides culturals**, amb l’objectiu que **“hi hagi una mica de tot perquè cadascú hi trobi el que més li agrada”**. ### 4.1. Seminari: 50 anys de lluites democràtiques El seminari del primer trimestre es dedica a **“els 50 anys de lluites democràtiques”**, fent balanç de la transformació política de l’Estat des de la mort de Franco: • Es vol analitzar **com ha canviat l’Estat i cap a on**, amb una mirada crítica i històrica. • Les ponents insisteixen que, tot i que elles ho han viscut en primera persona, el seminari és especialment important per a la **gent jove**, perquè conegui aquest període. Les tres sessions previstes són: 1. **“I després de Franco, què?”** • Conferència inicial sobre la **Transició i la transformació política**, desmuntant idealitzacions i revisant expectatives i resultats. • Es recorda que de joves creien que “canviaria tot, fins i tot nosaltres”, però el temps mostra que els canvis són **complexos i no sempre com un voldria**. 2. **“Lluites i esperances democràtiques, 1976”**, a càrrec de **Josep Maria Solé i Sabaté**, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB. • Sessió centrada en l’any 1976 com a **moment clau de mobilitzacions i esperances democràtiques**. • Es destaca el prestigi del ponent i el seu **enorme coneixement històric**. 3. **“50 anys de les primeres Jornades Catalanes de la Dona”**, amb **Magda Oranich**. • Conferència sobre el **moviment feminista i les primeres jornades de dones** a Catalunya, i el seu impacte en els drets i la consciència de gènere. • Les organitzadores la qualifiquen de **“joia”** dins el programa. Aquest seminari es farà a l’**Auditori Vallhonrat**, amb un aforament d’uns 90–100 seients. Les ponents reconeixen que els preocupa **quedar-se curtes de capacitat** pel potencial d’atracció dels conferenciants i bromejen amb l’“antic costum” de seure a terra quan no hi havia prou cadires. ### 4.2. Conferències complementàries A més del seminari, l’Aula proposa diverses **conferències independents** que combinen salut, història i literatura. #### 4.2.1. Prosa de combat – Manuel de Pedrolo Al gener, la doctora en literatura catalana **Júlia Ojeda** presenta la conferència **“Prosa de combat”**: • Parteix del llibre *Prosa de combat*, un recull de textos de **Manuel de Pedrolo** elaborat per Júlia Ojeda i **Teresa Ibars**. • Inclou **textos inèdits i d’altres censurats en el seu moment**, que mostren el compromís polític i lingüístic de Pedrolo. • Es reivindica Pedrolo com a **figura clau de la literatura catalana del segle XX**, autor de novel·la negra, narrativa general i nombrosos articles d’opinió. • Es remarca que va ser un **defensor radical del català**, sovint censurat tant durant el franquisme com en períodes posteriors, i que ha generat **debat i polèmica**. #### 4.2.2. El moviment Rebassaire a Rubí El dilluns 12 de gener, a la biblioteca, hi haurà una conferència sobre el **moviment Rebassaire**, a càrrec d’**Eduard Puigventós**: • El tema ja havia aparegut esporàdicament en altres activitats de l’Aula, i ara es tracta **de manera específica**. • S’explica la importància del moviment Rebassaire en el **passat agrari i vitivinícola de Rubí**, clau per entendre la història social i econòmica de la ciutat. • Es recorda que, tot i que avui Rubí ja no és una zona vitivinícola com abans, s’està fent un **esforç de recuperació de la memòria** (celler, premis vinícoles, etc.). • L’objectiu és que les generacions joves entenguin **per què Rubí va ser com va ser** i no s’oblidi aquest passat recent. #### 4.2.3. Càncer de mama i recerca científica El 3 de febrer, coincidint amb el **Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer)**, es programa una conferència de **Francesca Mateo**, investigadora rubinenca: • Tema: **càncer de mama, recerca científica i prevenció**. • L’Aula ja havia comptat amb ella en una altra xerrada, que va ser **molt clara i entenedora**, i ara la recupera per aprofundir en la recerca actual. • Es volen visibilitzar **les dues grans potes** de la lluita contra el càncer: • La **investigació biomèdica** per millorar diagnòstics i tractaments. • El **suport psicosocial** a través d’entitats com **Oncolliga**, que acompanyen pacients i famílies. • Es subratlla que Francesca Mateo és una de les **robinencques amb més talent científic** del moment. #### 4.2.4. Intel·ligència artificial També hi ha prevista una conferència sobre **intel·ligència artificial**, encara que en aquest fragment no se’n detallen el ponent ni el títol complet: • La locutora associa aquesta tria amb el **perfil tecnològic de Lluís Pernas**, històricament interessat en temes relacionats amb la tecnologia. • L’objectiu és **acostar el debat sobre la IA** al públic de l’Aula, amb una mirada divulgativa i pràctica. ### 4.3. Sortides culturals 2026 L’Aula complementa el programa de conferències amb **sortides culturals**, pensades amb cura tant pel seu interès com pel **cost econòmic** per als participants. #### 4.3.1. Museu de les Aigües Agbar Al gener es farà una sortida al **Museu de les Aigües Agbar**: • L’Aula té un **acord de col·laboració amb Agbar**, que facilita aquesta visita **de manera gratuïta**. • Es tria com a sortida “fàcil i tranquil·la” per **compensar l’esforç econòmic** d’altres activitats com l’òpera i el musical. • Es té en compte que el gener és un mes **després de festes**, quan molts participants tenen menys marge econòmic. #### 4.3.2. Òpera al Gran Teatre del Liceu: *La Gioconda* El febrer, l’Aula organitza una sortida al **Gran Teatre del Liceu** per veure *La Gioconda*, d’**Amilcare Ponchielli**: • Activitat pensada com una **experiència cultural de nivell** per al públic de l’Aula. • El Liceu ofereix a les Aules un **descompte del 40%** en les entrades. • El preu queda al voltant de **100 € per als socis i 115 € per als no socis**, incloent l’accés a l’espectacle. • Hi ha **places limitades (unes 70 entrades)** i es marca data límit (10 de gener) per apuntar-s’hi. • Les organitzadores insisteixen que és una **experiència que val la pena fer com a mínim un cop a la vida**. #### 4.3.3. Musical *Això ja ho he viscut* (Tívoli) – *Les bones obres* / *L’alegria que passa* / *Això ja ho veurem* (context Oriol Broggi / Oriol Broggi no; és *Això ja ho he vist?*) També es programa una sortida al **Teatre Tívoli** per veure el musical **“Això ja ho veurem”** (al fragment no es diu el títol complet, però s’especifica que és el musical *“A. Nimar” / “Animar”* que acaba de rebre un premi important i està fortament vinculat a Rubí): • El muntatge ha estat **premiat recentment**, cosa que reforça l’interès de la sortida. • Hi participa gent de Rubí, i en particular s’esmenta **Oriol Borés** com a director i actor, reconegut per la seva trajectòria en aquest espectacle. • Les ponents diuen que, amb aquests premis i connexió local, **“estaven obligats”** a anar-hi com a activitat col·lectiva. --- ## 5. Tancament del programa El programa es tanca amb: • El comiat de l’entrevista amb l’Aula, desitjant **bon Nadal i bones festes** i anunciant que es retrobaran al gener. • El recordatori que **Rubí al dia** torna l’endemà a les 8 del matí amb la **Pamela Martínez**. • La reafirmació del paper de **RÀDIO RUBÍ** com a mitjà de proximitat que combina **informació local, cultura, memòria històrica i agenda formativa**. En conjunt, l’episodi ofereix una **fotografia molt completa de la vida cultural i social de Rubí**: des de la mirada internacional i de drets humans de *Niloufar Mirhani*, passant per la **memòria musical compartida amb Robe Iniesta i Extremoduro**, fins a la **proposta d’aprenentatge permanent i activisme cultural** que representa l’Aula d’Extensió Universitària de la ciutat.

['RÀDIO RUBÍ', 'Rubí al dia', 'Niloufar Mirhani', 'Biblioteca Mestre Martí Tauler', 'Sala Neus Català', 'Setmana dels Drets Humans', 'Dia del Migrant', 'art expressionista', 'pintura', 'videoart', 'fotografia', 'drets humans', 'migració', 'cultura persa', 'Iran', 'Extremoduro', 'Robe Iniesta', 'rock', 'Rubirroc', 'Ramon Sogas', 'músics rubinencs', 'documental musical', 'Aula d’Extensió Universitària de Rubí', 'envelliment saludable', 'demència', 'càncer de mama', 'Francesca Mateo', 'Oncolliga', 'moviment Rebassaire', 'Eduard Puigventós', 'Casa Bloc Sant Andreu', 'arquitectura social', 'Josep Lluís Sert', 'història democràtica', 'Transició', 'Josep Maria Solé i Sabaté', 'Magda Oranich', 'Manuel de Pedrolo', 'Júlia Ojeda', 'Teresa Ibars', 'Museu de les Aigües Agbar', 'Gran Teatre del Liceu', 'La Gioconda', 'Teatre Tívoli', 'Oriol Borés', 'La Marató']