Rubí al dia amb Belén Tierno. Molt bon dia. Entrem en la recta final del Rubí al dia i la part més cultural i social del programa. Avui tindrem música, art i coneixement.
El Lluís Pernas i la Rosa Maria Andreu de l'Eula Universitària de Rubí vindran cap a dos quarts de dotze a explicar-nos les activitats que tenen previstes pels pròxims dies. Tot i que està finalitzant l'any, encara tenen algunes propostes molt interessants, com una caminada solidària a Sant Mús, que veurem si es pot fer o no per les restriccions, una xerrada sobre envelliment saludable i una visita guiada a la Casa Bloc de Sant Andreu.
En uns minuts entrevistarem Niloufar Mirhani, l'artista iraniana que exposa la biblioteca dins la Setmana dels Drets Humans i el Dia del Migrant. Li preguntarem pel seu procés migratori i com a través de la seva pintura i fotografia reivindica la llibertat i el respecte dels drets humans.
I avui ens hem despertat amb la notícia de la mort de Robi Iniesta, el cantant i el mamater d'Extremoduro. Aquest cantant i el seu grup tenen una gran vinculació a la ciutat. Bona part dels músics d'Extremoduro han estat rubinencs. Iniesta fins i tot va viure aquí a la ciutat i es va relacionar amb el Rubiroc en els millors anys de l'entitat. Recordarem...
El Robe Iniesta, Extremoduro, també els integrants ruminencs, i recordarem alguns dels seus temes més icònics. Passant 9 minuts de les 11 del matí, recte final del Rubí al dia, ja saps que tenim un telèfon obert per les teves trucades i la teva participació és el 93 588 59 60.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80.
Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Música d'Express, amb Francesc Vila.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat. Ara i sempre. Les ballades, les sardanes, els aplecs, la informació sardanista. Ara i sempre. Cada diumenge a Ràdio Rubí amb Josep Puigventós i amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxar amb Cingilda, s'usplau. Tia, és que fort. Us ho ha assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Què ha tot això, Mila? Quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les gildes.
Des d'ahir es pot veure a la biblioteca la mostra pictòrica de l'artista iraniana Niloufar Mirhani. Mirhani va néixer a l'Iran i va estudiar Belles Arts a Teheran. Des de 2004 viu a Barcelona i des d'aquí ha desenvolupat la seva carrera pictòrica. La seva exposició s'emmarca en les activitats de la Setmana dels Drets Humans i el Dia del Migrant, que es comemora aquesta setmana. La tenim a l'altra banda del telèfon. Niloufar Mirhani, bon dia, buenos dias.
Bones días. Niloufar, tu obra se define como expresionista, con muchos colores, he leído que eso te viene de la tradición persa, con muchos paisajes y retratos, especialmente de mujeres. ¿Por qué las mujeres?
A ver, yo soy una mujer y no lo sé, me llama la atención, creo que más que nada para el sentido común que tengo con obra y dar mis sentidos de lo que me siento a este mundo a obra. Yo creo que por esto, porque yo soy una mujer y puedo transmitir mi sentimiento a la obra directamente cuando vean
la obra mía, que cómo expreso los sentimientos en el momento en que me siento. Defiendes que el arte puede ayudar a difundir los derechos humanos y a reivindicar la libertad. De eso va esta exposición. Exactamente. ¿De qué manera? Exactamente. ¿Cómo? ¿De qué manera? ¿Cómo difundes esa libertad o reivindicas esa libertad a través de los cuadros?
A ver, una cosa que explico cuando me han dicho que quieren exponer mis obras para derechos humanos, entonces yo he hecho dos obras exactamente para este día y nunca yo no... A ver, ¿me podéis oír? Sí, sí, sí, perfecto, te oímos perfecto. Vale.
Decías que has hecho dos obras especialmente para la ocasión Sí, sí, sí y me ha ayudado este tema que dibujo una cara de otro color que es negra entonces yo creo que para mí también ha sido una que podía transmitir este sentido a ver que puedo pintar otra cara con otro color
y han añadido flores y un vídeo para redes sociales que estamos alrededor de redes sociales y he hecho un vídeo sobre este tema yo creo que el derecho humano está en todo lado y el arte ayuda para expresar este tema y está en la exposición de la biblioteca en Rubí
Y gracias por todos los organizadores que están a través de mi exposición y han hecho mucho esfuerzo para hacer esta exposición. Y nada, estoy muy contenta con esta exposición y espero que la gente vea este arte y a ver cómo opinan sobre esto.
El tema del derecho humano y mis cuadros exactamente he elegido para este día. Decíamos que eres pintora, pero también fotógrafa y también hemos visto algunas obras de videoarte e incluso utilizas o empiezas a utilizar la inteligencia artificial. ¿Has hecho exposiciones en España, en Irán, en Suecia, en Francia?
Llevas, decía, más de 20 años aquí en España. ¿Cómo crees que se vive la migración en Europa? ¿Cómo se vivía cuando llegaste y cómo se vive ahora? ¿Ha cambiado?
Bueno, sí, es un cambio totalmente porque yo cuando estoy en Irán pues yo quiero que expreso otra manera de presión que tengo ahí y los colores cambian y aquí pues me siento lo que soy yo y ahí tengo que esconder y tapar
Entonces sale otra cosa, pero aquí mis obras podían respirar, aunque es difícil totalmente en el camino de arte para encontrar dónde puedes exponer tu arte, pero...
He luchado mucho por este tema y tanto ahí que aquí. Y no es tan fácil, pero más fácil que en mi país porque yo puedo expresarme como soy yo.
Cuéntanos cómo fue tu proceso migratorio. Viniste en 2004, deducimos por lo que explicas, entre otras cosas, porque no te sentías a gusto o no te sentías libre en tu país, que en ese momento estaba viviendo un momento bastante crítico. Había guerra en Irak, había amenaza de entrada en tu país. ¿Cómo decides venir y de qué forma vienes?
Bueno, yo he venido con muchos problemas, muchas historias. No es muy fácil para decir todo que es un corte de mi vida, pero yo he conocido a un hombre catalán aquí en Turquía y he venido aquí a través de este amor.
Y he venido por ese tema que no podía casarse una mujer iraní con un hombre católico y hemos pasado muchísimas cosas para llegar a este punto.
Y cuando yo he empezado, pues es difícil porque debería aprender idioma castellano o catalán y debería empezar de cero. Pero he empezado y había un tiempo de mi vida para tener una hija y de problemas que tenía, pues tenía. Entonces yo he parado mi vida.
mis actividades de arte. Entonces hace tres años han pasado muchas cosas y problemas y podía activarme desde el principio otra vez en esta edad, que no es tarde para ningú, yo no veo nada tarde.
Y estoy a este punto de biblioteca con vosotros. Y muchísimas gracias por todo. Decías que no ha sido fácil, pero que nunca es tarde, ni para volver a la pintura o al arte o aquello que para lo que te formaste, ni para nada. Si no me equivoco, das clases de farsi. ¿De esa manera mantienes los lazos con tu país y con tu cultura?
No, es que yo daba clase de farsi, pero ahora estoy intentando para talleres para niños y dando clase de farsi otra vez. Pero los alumnos que yo tenía, es curioso que era una chica de alemán que tenía una madre iraní, un padre de alemán.
y no sabía persa, entonces estábamos empezando de este tema y tenía otro alumno que era español y le gustaba mucho aprender y todos alumnos no eran iraní, eran de países diferentes y la madre iraní y el padre no sé qué y una chica que estaba en Inglaterra
los padres iraní, pero quería aprender a escribir y mi hija habla perfectamente persa, entonces estoy en esta línea.
Bueno, pero sí de esa manera contribuyes a reforzar o a mantener la cultura de tu país. Sabemos poco de tu país, ¿no? Conocemos la historia más reciente, pero, y sé que eso además a los iranísos molesta bastante, siempre os relacionamos con el mundo musulmano, con el mundo árabe, y no, vosotros reivindicáis que sois persas, sois la antigua Persia, ¿no?
Exactament, aquí cuando me preguntan, ayer también en biblioteca me preguntaban de tus letras, que son árabes, yo estaba explicando que las letras tenemos común, pero somos persa, no somos árabe, y llevamos religión de árabe, pero teníamos otra religión.
Además una cultura milenaria que en su día fue muy esplendorosa y que supongo que eso también se transmite en el arte, no solo en el que tú haces, sino el que todavía queda en tu país, ¿no? Exactamente, exactamente, influye mucho.
Te vamos a dejar, Niloufar, porque sabemos que tienes una cita médica. Hemos visto fotografías. Ayer fue la presentación fantástica. ¿Qué te gustaría que quedase en Rubí o en la gente que vea tu exposición? ¿Qué te gustaría que les quedase o que recuerden? Yo me gustaría que la gente dan más importancia a lo que vean y reflexionan y escriben y apoyan
Cuando vean una arte, para mí es muy importante transmitir de lo que quiero hacer con la gente. Y para mí mi objetivo es la gente y transmitir a ellos.
y quiero que dan muchísima importancia y vienen no solo para mí, no solo para mi exposición, para que las cosas que tienen valor y la gente que ponen ahí es para algo, es para respirar a este mundo a otra manera. Y yo estoy intentando para hacer video art o hacer mi vista para hacer fotografía
Enseñar a Instagram a poner redes, no solo para tributar mi arte, no. Mi objetivo es para transmitir y que la gente vea otra manera de ver esta vida. Y esto para mí es primer paso.
Si veo que estoy haciendo esto y la gente da importancia para mi paso, esto me da muchísima alegría y me da más energía para el segundo paso. Pero no quiero decepcionarme a ese tema y estoy luchando para que la gente vea donde hay valor y ponen su parte para...
ver a esta exposición y ver a este vídeo un poco piensa, no solo mirando. Yo he puesto en tarjeta de invitación que vosotros no solo sois espectadores porque sois personas aparte de esta mirada a estas obras. Sois una parte de esta obra. Entonces tenéis que mirar más profundo y más pensamiento sobre...
de lo que yo he hecho, de cualquier paso que estoy haciendo para mis obras.
Pues recomendamos que la gente consulte tu Instagram, es una forma de seguir tu carrera y ver también algunas de tus obras. Niloufar, muchísimas gracias por atendernos, que vaya muy bien esa carrera interrumpida. Muchísimas gracias por vosotros, por todo el apoyo de organizadores, de Ayudamiento de Ruby, Casa Neus y Paula, especialmente esa chica, no sé si ha perdido, pero...
Muchísimas gracias por todo el mundo que han apoyado para este paso. Hasta otro día, Niloufar. Hasta otro día. Gracias.
Puede que me deje llevar Puede que levante la voz Puede que m'arranque sin más
A ver qué me dice después. Quiero ser tu perro fiel, tu esclavo sin rechistar, que luego me desato y verás.
Aquesta és una de les cançons més famoses d'Extremoduro, la banda liderada per Robert Iniesta, que avui ens ha deixat amb 63 anys. El Robert estava malalt, havia tingut un accident cardiovascular el 2024 i avui la seva discogràfica ha anunciat la seva mort de matinada.
Extremadura és una de les bandes de rock més conegudes dels 90, el que no sap tothom és que es va gestar en part a la nostra ciutat. Hem recuperat un fragment del documental que Juan Cares va gravar precisament a Rubí i amb el músic local Montsogas, Ramon Sogas. Estamos en el Rubirroc, lo que antes era el Rubirroc, que aquí hicimos unas cuantas cosillas.
Fue un gran sueño en el cual mirar en lo que se ha convertido en un vestigio de la historia. Pero bueno, el Ruby Rock. Estamos en el Ruby Rock. A partir de aquí Robert cayó...
Por azares del destino en Rubí, vino aquí a parar, se alinearon todos los astros, teníamos un local, imaginaos esto, que era una tarima con una batería en la esquina, amplis de bajo, de batería, de equipo de voces, y entonces se podía preparar aquí bastantes cosas, y entonces se tuvo la suerte de poder tener el Rubí Rock.
I és que almenys tres músics robinecs van formar part de la banda d'Estremodurno en els seus inicis. El Montso Gas, que era al baix i que va estar durant més temps a la banda, però també el Miguel Ferreres i l'Eugenio Ortiz, l'UG, que després formaria la seva pròpia banda clandestinos. El Ramon explica com va ser l'arribada a Madrid i, per tant, l'explosió del grup.
Grupo de barrio, cuando nos fuimos a Madrid, pues eso fue uff. Cuando entramos ahí a Studios Box y tenía lo que eran las fotografías del Rosendo, de su puta madre, todos ahí, te intimidaba ya. Y cuando llegabas a la sala de grabación veías la pecera donde estaba envuelta la batería, decías joder.
Robert va tenir sempre un rècord per Rubí, fins i tot en algun disc apareixia fet a Rubí, perquè bona part dels mossecs amb els que tocava eren rubinencs. També és cert que bona part d'ells van deixar la banda per problemes econòmics i segurament d'egos. Només va continuar el Ramon Sogas, amb qui el Robert...
també va trencar, finalment, quan va començar la seva carrera en solitari, però, com ell mateix explica, no es guardaven cap rancònia. Se había roto la banda, que no había batería, no había otro bajista, no había un guitarra, no había tal... Pero bueno, el Robert se buscó la manera de decir conozco más gente, me voy para aquí, me voy para allí y tú te vienes conmigo. Al fondo sabíamos que no nos podíamos enfadar
de una manera tan drástica, tan heavy, de no dirigirte la palabra nunca más, no. Sabíamos que cada uno tiró por un lado, a cada uno le salió de una manera, él se quedó como él quiso, yo seguí donde yo quise, cada uno llegó a donde él quiso, pero bueno, no, la verdad que...
Después de ver que cada uno había hecho lo que había querido, lo comprendimos mutuamente y no hay ningún rencor actualmente entre nosotros. Un documental que podeu trobar a internet, a YouTube per ser exactes, i que explica la vinculació de Robert Iniesta, el líder d'Extremoduro, amb la nostra ciutat. 11 discos d'estudi, un en directe, dos recopilatoris,
en aquest cas amb Extremadura, cinc discos en solitari, i una sonoritat i una forma de fer que encara es nota i és reconeixible amb moltes bandes actuals. De fet, avui molts músics el recorden a través de les xarxes socials. S'espera que li facin un homenatge a Plasència, Extremadura, la seva ciutat natal. També va servir el grup per posar en el mapa...
Aquesta comunitat autònoma. Avui hem volgut recordar la figura de Robe Iniesta i dedicar-li part del nostre programa. El tema musical, lògicament, també serà d'extrem o duro. Hem triat la vereda de la Puerta d'atràs, que té atenció ni més ni menys que 118 milions de reproduccions, tenint en compte que els que escolten aquesta música són més de vinil que de digital.
Si no fuera porque hice colocado el camino de tu espera, me habría desconectado. Condenado a mirarte desde fuera y dejar que te tocara el sol. Y si fuera mi vida en la escalera, me la he pasado entera buscando el siguiente escalón. Convencido que estás en el tejado esperando a ver si llego yo.
Sus soldados son flores de madera y mi ejército no tiene banderas, solo un corazón. Condenado a vivir entre malezas, sembrando flores de algodón.
Fins demà!
Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz, cómo quieres que esté dentro de tu ombligo, si entre los dedos se me escapa volando una flor y ella solita va marcando el camino. Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz, cómo quieres que yo sepa lo que digo, si entre los dedos se me escapa volando una flor y yo la dejo que me marque el camino.
A Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi. T'esperem diumenge al migdia.
Béutacan. Tots temes por.
Dos quarts i mig de 12 del matí, entrem ara sí al final del rober al dia, parlant amb l'aula d'extensió universitària, concretament amb la Rosa Maria Andrés i l'Eulàlia Padrós. Molt bon dia, benvingudes. Bon dia, bé.
Molt bon dia. Es posen d'acord per saludar. Home, tenim una certa pràctica. Sí, oi? Avui tenim oportunitat d'acabar d'acabar el programa de l'últim trimestre de 2025, que jo deia, encara li queden coses, tot i que estem a final de curs i a final del...
Del trimestre, però és que ja teniu una programació preparada. Us vull preguntar perquè, de totes les coses que heu fet en els darrers temps, hi ha un parell de conferències que m'han semblat sempre són molt bones, però com em toca anunciar-les a primera hora del matí, recordo un parell que deia, home, això ja és alt nivell.
Una, la de la Milagros Pérez Oliva, i l'altra, la del Josep Milà, que a més a més és tertulià de la casa. Fantàstics els temes i els conferenciants, no? Va anar, suposo, que molt bé. Va anar molt bé. Va haver-hi molt èxit d'entrada, diguéssim, per dir-ho d'alguna manera. I sí, clar, la Milagros Pérez Oliva és una persona coneguda i, a més a més, va fer una exposició molt clara d'un tema molt complexa.
que estàvem demanar, oi, això no ens ho podem quedar amb escrit d'alguna manera, i va dir que encara no ho havia escrit. Llàstima. Era sobre la creació de l'opinió pública a la societat digital, la Milagros Pérez Oliva, que és un referent, especialment per les periodistes que tenim certa edat. Va treballar al País, ara em sembla que és la defensora de l'actor, però a més a més, és on anava
Té un coneixement de la realitat. De la realitat, del medi i la veritat. Bé, crec que parla molt clar. Sí. Sincerament. És d'agrair sense posar-me entre dins a ningú, amb noms i cognoms, però parla molt clar.
I això és d'agrair actualment. Això és el que té tenir ofici. Us queden encara, dèiem, abans d'acabar l'any, algunes activitats. Una de les primeres és dissabte, que és una caminada solidària a Sant Musca. No sé ben bé si es podrà fer pel tema de restriccions, no? La fem, però en canvi d'itinerari. Vaja. Anirem...
sortirem igualment de Doctor Guardiet, anirem de pont a pont, com si juguéssim a l'Oca. De puente a puente. Tot plegat perquè era una activitat solidària, és a dir, no la deixeu de fer, perquè la caminada era important, però sobretot recollir diners. Ens semblava que anul·lar-ho potser no.
I llavors hem trobat aquesta alternativa. Havíem dit de pujar fins al castell, però tampoc es pot una part del recorregut. Per tant, dius, bueno, doncs mira, anem fins a Can Serra.
Bueno, suposo que és a l'alçada de la Llana, més o menys. Sí. Anem per un pont i tornarem per l'altre. Per l'altre. I esmorzarem a la plaça de la Sardana. Això que no falti, eh? Hi ha una plaça que és gran, podem esmorzar allà i acabem, doncs, ja està, la nostra activitat solidària. Perfecte. Encara ens podem... La gent encara es pot inscriure.
hem fet una inscripció mínima de 10 euros, ens semblava que posar una... Vam començar així, posant una quantitat, però a aquestes alçades, dius, no posem quantitats. Perquè ens hem anat trobant que a vegades hi ha gent que dius, bueno, doncs jo te'n poso X, no sé, el que vulgui, jo em poso X. I per tant vam dir aportació mínima 10 euros.
I ja està. Els diners recollits són per la marató, eh? Sí, íntegrament a la marató, sí. Perfecte. Doncs esperem que recolliu molts diners, encara que siguin anant de punt a punt, que també pot ser molt interessant. Parlem d'una conferència i una visita. Dilluns mateix teniu una altra conferència també molt interessant, amb un...
doctor en psicologia i neuropsicòleg, és dins d'allò que feu de tant en tant que té a veure amb l'envelliment saludable, en aquesta ocasió parlar de la demència, conèixer per prevenir. Quan s'arriba a determinada edat hi ha com certa preocupació, oi? Mira.
Hi ha una preocupació, però veus que les malalties arriben una hora o altra i, per desgràcia, hi ha gent que els arriben més d'hora també. Hi ha casos de demència que es donen amb edats més joves. Per tant, és un tema important i que preocupa una mica i fa patir una mica si et passes a rumiar. Però el dia a dia no cal rumiar-ho, però sí que val la pena si ens deixen dit com es pot prevenir una mica, què es pot fer, com s'ha de tractar. Sempre s'aprèn alguna cosa de nou.
Sí, com a mínim, si t'arriba, que no t'agafi tant.
D'improvís. Desprevinguts. Sí, tan desprevinguts. Vull dir, sabem que és una realitat, l'hem viscut, la seguim vivint... Bé, ho hem d'entomar. I tant. De la millor manera possible. Aquest és l'objectiu, bàsicament. I ara sí, l'última, última activitat, entenc que és la visita guiada a Sant Andreu, no? Sí. Última, última activitat, vull dir, de 2025. De 2025. Exacte. Exacte.
És una sortida a la Casa Bloc de Sant Andreu. Ajudeu-me a explicar els que estan a casa per què és important aquesta Casa Bloc o per què és important visitar-la. És un conjunt de tres edificis que es van fer en una època que a Barcelona hi havia molta precarietat. Són tres edificis fets amb una ideologia de salut. En aquell moment era
L'arquitectura predominava tot unes corrents higienistes importants. Estem parlant de l'any 31. 31. Per tant, és un dels edificis que queden d'aquella època. Són una sèrie d'habitatges de tres habitacions fets amb una ideologia en aquest sentit. De salut, que hi toca el sol, hi toca la llum,
tant per davant com per darrere, estan airejats, es vivien amb unes condicions higièniques molt precàries en aquell moment, i per tant... Això devia ser innovadoríssim, no?, en el moment. Molt.
en aquella època. Segurament l'altre dia que abans parlaves del Josep Milà i de l'habitatge social, així en genèric, estan fets, a veure, seguint les idees de... Segurament n'haurem sentit a parlar, encara que no hi entenguem massa, de l'Ecorbusier, d'un seguit d'arquitectes molt innovadors en aquella època.
És que als anys 30, a Europa, l'arquitectura estava vivint un moment superàlgid. Són dissenys del CERT. Jo no recordo ara, l'altre dia el Josep ens ho va explicar, no recordo ara exactament els noms, recordo el del Josep Lluís CERT i diferents arquitectes. I és un dels edificis... Són tres blocs que es mantenen d'aquella època. I s'han anat rehabilitant i hi ha un que està museïtzat.
i aquest és el que anem a veure. S'entendreu que té un passat i una història importantíssima, que ha canviat molt, però que ha sabut canviar, és a dir, que ha incorporat nous blocs de pisos, però es mantenen els anteriors, i a més a més, a moda d'homenatge. És també la zona on estaven les casernes, etcètera, etcètera. Tot això s'ha sabut reutilitzar per a la ciutadania, vaig estar fa poquíssim, a la zona. És molt recomanable la visita. I...
S'acaba el 2025 i vosaltres ja teniu una nova programació. Com sempre, pel primer trimestre del 2026, expliqueu-me una mica, perquè per a aquells que ens escolten des de casa, vosaltres barregeu una mica tot. Feu conferències, però també feu seminaris, però també feu sortides culturals. Una mica ha d'haver alguna cosa per...
Per cadascú, perquè tothom trobi allò que més li agrada. Per poder triar i remenar. Sí, sí, perquè al públic que li agrada un tipus, doncs poder ver allà, i al que li agrada una altra cosa, doncs... I aquest trimestre tenim un seminari, que al passat va ser el d'arquitectura, que cloem amb la visita a Sant Andreu,
I aquest hem dedicat els 50 anys de lluites democràtiques, és a dir, els 50 anys que d'alguna manera tot l'estat ha canviat i cap a on ha canviat. Ens va semblar que era un tema que s'havia de tocar i tenim tres conferències. I a més a més no perquè hi aneu vosaltres, sinó perquè hi vagi la gent més jove, eh? La gent més jove. Potser que vosaltres us ho sabeu. Nosaltres ho tenim obert, bueno, ens ho sabem. Sempre t'has de replantejar o has de tornar a recordar, eh? Sí, exacte.
El que passa és que per nosaltres és un record viu, però la gent jove necessitem que també se'n parli. El seminari comença amb una conferència que es diu I després de Franco, què? Què, després de Franco, noies? Bé, nosaltres ho hem viscut en primera persona, però es tracta en aquest cas de fer un anàlisi una mica més aprofundit de com va anar tot aquell...
Transformació, entre cometes. Ara ho dieu amb molta... Oi que en aquell moment us semblava que la cosa seria...? En aquell moment, en joves, ens pensàvem que canviaria tot i que canviaria el món i canviaríem hasta nosaltres. I ara és entre cometes. Sí, perquè el món és complex i, per tant, les coses sí que canvien, però no sempre tal com tu voldries. Per canviar les coses hi ha d'haver-hi un consens molt ampli.
no sempre s'aconsegueix, sempre... Més ben dit, és la història, que no és lineal ni fàcil d'explicar. Això serà el gener, el dijous 15. El seminari ja sabeu que té una conferència, com a mínim. Cada mes, el febrer, tindreu dins del seminari Lluites i esperances democràtiques, 1976, amb Josep Maria Soleil Sabater,
catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma, que en sap moltíssim, i al març, 50 anys de les primeres jornades catalanes de la dona amb la Magda Orenic. Això també és una joia, eh? Sí, sí. Els conferenciants són molt potents. És que ens ha quedat un primer trimestre de seminari molt potent, la veritat. Estem una mica allò...
preveiem fer-ho a la biblioteca, però... Uf! Ens fa por que tinguem poc aforament. Ja ho veurem, esperem que sí. I això ho podeu canviar? Ah, val, ho feu a la biblioteca? Sí, i allà acaben unes... A la biblioteca, no, a l'Auditori Ballonsrat. Perdó, perdó, els seminaris els fem a l'Auditori Ballonsrat. Exacte. I clar, l'aforament allà, sí, és de 90, 100 persones. Sí, i creieu que es pot quedar petit, eh?
No ho sabem, clar, és que això també és com una sorpresa. És una incògnita. Els ponents són molt potents. Sí. Molt coneguts. Escolteu, va de la mort de Franco i de la democràcia que s'assegui la gent al terra. Que ho fèieu molt, això de la Santana. Ui, ho fèiem tots, sempre. Ho fèiem. Doncs qui pugui que s'assegui al terra. Hi havíem segut molt atapeïts a terra. I tant.
Ho resoldrem. Segur. Això és el seminari, però dèiem que això ho aneu combinant amb conferències, algunes més relacionades amb la salut, algunes més relacionades amb la història, i també visites guiades. Al gener teniu una conferència a càrrec de Júlia Ojeda, que és una doctora en literatura catalana per la UOC, i que es diu Prosa de combat.
Prosa de combat és el títol d'un llibre que la Júlia Ojeda...
i una altra companya, que ara no recordaré el nom, ho sento, que em disculpi. Han fet un recull de textes del... Del Manuel de Pedrolo. Alguns d'ells inèdits, alguns d'ells que no es van arribar a publicar per la censura, i han fet un recull històric de tots aquests textos.
I la Júlia Ojeda és una de les que ha participat en aquest procés i fa el pròleg d'aquest llibre. I ens semblava que també era una bona peça d'una època.
Sí, el Pedro Ló, a veure, va ser un personatge d'una època també. Important, va posar el català en tot tipus de literatura, va fer novel·la negra, va fer novel·la normal i va fer també molts articles i per això va ser molt censurat, perquè la seva visió no agradava.
Tant en l'època franquista com després en els canvis. Va ser una persona que des d'aquest punt de vista va ser bastant censurada. Va veure les cometes abans, potser. Sí, algunes, perquè d'altres els veuen d'una altra manera, les cometes. I ha generat també moltes discussions tant a favor o en contra, no només de censura, sinó...
Va ser un personatge molt radical, per tant, defensor del català.
l'altra persona que ha participat al llibre, que deies que t'havia anat el nom, és la Teresa Ibars. Sí, no ho teníem apuntat. Jo m'he apuntat els anys del Pedro Olo i tot, perquè aquí, curiosament, se'ns ha col·lat que no hem posat què era el llibre del Pedro Olo. El dijous... Acabo de fer una autocrítica. Passa res. Bé, de tant en tant se'ns escapen coses, que després anem veient. Home, amb aquest pedazo de programa, si no us heu recordat de posar...
la senyora que fa la pila del llibre del Pedro Ló, doncs segurament no és un problema. Deia que l'endemà, això és dimecres 21 de gener, però l'endemà ja feu una sortida, en aquest cas, al Museu de les Aigües Ackbar. Sí. En aquest cas, heu triat... Perquè em consta que porteu setmanes i mesos treballant
Aquest programa, és a dir, que aneu fent allò un poco encaje de bolillos, que es diu en castellà. Una mica, una mica. Aquest trimestre ha sigut una mica això. Buscàvem una sortida fàcil, tranquil·leta, i com que tenim un acord de col·laboració amb Agbar, ens havien oferit diverses vegades aquesta visita, que és gratuïta, la visita.
I, bé, vam dir, aprofitem-la, perquè aquest trimestre tenim dues sortides que són econòmicament una mica més importants, que tenen a veure amb cultura musical. Anem a l'òpera i després a veure un musical. I econòmicament, doncs... Per compensar, no? Pensàvem una mica... Per compensar el tema. Perquè sortim de festes i el gener, el dia és molt curt, i...
Buscar una cosa senzilleta i fàcil. No només penseu en que sigui interessant, que pugui ser interessant per tothom, sinó, en aquest cas, que la gent pugui afrontar el Jané Costerut millor, no? Que no sigui per l'aula, que es gastin més diners.
Que no sigui per l'aula. Aquesta sortida que deies a l'òpera, al Liceu, és per veure la Gioconda de Miquel Pocellini. Segurament m'ho he dit fatal el nom. I això serà el febrer, dijous, 19. Aquesta sí és una sortida una mica més especial, no? Sí, la veritat és que sí. El Liceu ha oferit a les aules aquestes visites i aquesta participació en els...
Bé, en els diferents espectacles, i vam triar aquest. A veure, el Liceu és cara la visita, sí, però hem de pensar que és el 40% de descompte tenim com a socis de l'aula. Per tant...
Ens va semblar que valia la pena. És un regal, sí. Ah, costa 100 euros per socis i 115 els no socis. Déu-n'hi-do. Però és cert que... L'entrada al Liceu són 40%. Ja són diners i a més a més podeu visitar el Liceu, no? I de forma... Bueno, no és visita pròpiament, però sí, clar, el veus i estàs a dintre. Sí, home, sí, clar. Tot un luxe. Home, em sembla que són 60...
60 entrades, no? Sí, teníem 60 entrades. Les places aquí són limitades i la gent que ho estigui escoltant té fins al 10 de gener per apuntar-se. No sigui que després ens passem de... 70, 70, doncs. Doncs 70, sí. És una cosa que, com a mínim, una vegada a la vida s'ha de fer. I l'altra sortida que deies, suposo que es refereix a una sortida al teatre, en aquest cas... Al Tívoli. Al Tívoli, a veure, a animar. Home, clar.
L'havíeu d'anar a veure i més després de rebre el premi, no? Exacte. Estàvem obligats. A més a més qui participa, doncs, gent de Rubí, com ja sabem. Bueno, Pere Borés... Ai, perdó, no, l'Oriol Borés és un dels... És el director, és actor... Ha rebut uns quants premis per aquesta obra. Bueno, es va semblar que era un bon musical per fer així col·lectivament.
Estareu entretinguts. Tornem a les... Ens queden 5 minutets. Ens donarà temps a parlar d'alguna cosa més. De tota manera, com...
Teniu secció més endavant, recordarem i explicarem com van, però he vist un perill de conferències molt pràctiques, com sempre diem, intenteu ser pràctics. Un, de nou, sobre salut, el càncer de mama i la recerca científica, sobretot enfocat a la prevenció, i la intel·ligència artificial, que aquí, encara que no ha vingut, veig la mà del...
del Lluís Pernas, sempre interessat en qüestions tecnològiques, de formació professional. Ja ens hem conegut tots una mica. Expliqueu-nos una mica. El febrer, el dia 3, teniu aquesta xerrada del càncer de mama, que a més farà la Francesca Mateo, que és també una robinenca investigadora i que segur que ho explica de forma molt pràctica, que és el que vosaltres intenteu, no?
Doncs sí, a més a més coincideix que el dia 4 és el dia internacional d'aquests que es decreten de diferents temes i és el dia internacional del càncer. I ens va semblar que podia ser una bona manera de conèixer tot el procés d'investigació.
Això ho vam comentar ja fins i tot abans de saber el tema marató i, per tant, va ser una bona opció. I ho vam comentar també amb Oncolliga, que és l'entitat que dona suport a persones malaltes i als familiars, una mica...
A veure, són dos vessants d'una mateixa situació, d'una malaltia. Tot el procés d'investigació de cara a conèixer possibles tractaments i el suport quan ja hi ha la malaltia. Per tant, ens semblava que era una bona manera de donar suport també
a aquestes dues potes. I la Francesca Mateo ja ens havia fet una xerrada a l'aula que va ser absolutament magnífica, vull dir, és molt comunicativa, es va entendre tot i vam aprendre forces coses. Una de les robinengues més talentoses que tenim en aquests moments, juntament, i sense desmereixer, a l'Oriol Bonés. No, a altra gent. Cadascun al seu camp. Però tenim ja l'experiència d'una xerrada que va fer molt ben feta, que ens va agradar molt.
I, per tant, hem provat de tornar-la a convidar i ens ho farà. Clar, i parlant de robinencs, no ens deixem al moviment Rebassaire, amb l'Eduard Puigventós. També, sobretot, que anava al començament. Sí, que serà just a la tornada de festes, eh? Just a la tornada de festes. Exacte, és el dilluns 12, i això sí que és a la biblioteca. Sovint, quan hem fet coses de programació, hem parlat del moviment Rebassaire en algun moment. Em sona...
I bé, l'altre dia, quan amb ell vam fer el mestre Martí Taulé, ho vam comentar, i bé, va ser una proposta que dius... Bé, podria ser interessant. Sabem que ell ja ha treballat molt en aquest tema, de tot el moviment Rebassaire. Li vam plantejar i ens va dir... I tant. Val, doncs sí.
A més a més, tot el tema de Rebassaire a Rubí va ser importantíssim, és a dir, forma part del passat de la ciutat i explica per què en Rubí ja no és una zona vitrínica, tot i que ho estem recuperant, encara que sigui amb la recuperació del celler, amb els premis binaris... Com a mínim recordem aquell passat, no?
Exacte. Fins una mica de ressò del nostre passat, que els grans recordem i que pel jovent és raríssim que hi hagi una vinya, Rubí i una garrafa de vi. Doncs encara em sembla que hi ha un productor de vi. Però em sembla que fa una producció molt petita per consum propi. Em sembla que enxerca vins... Que era un! És un tema que és prou recent, la història, com per dir, a veure, per què aquí va passar això...
i no ens en oblidem. Perfecte. Doncs ara sí, hem arribat al final de la secció i del programa. Moltíssimes gràcies per haver-nos vingut a explicar el final del programa de 2025 i l'inici del 26. Gràcies per convidar-nos a venir. Us esperem. Moltes gràcies a vosaltres. Que tingueu un bon Nadal. Igualment. I unes bones festes i ens tornem a trobar al gener. Passades les festes. A reveure. Moltes gràcies.
I amb això, com deia, em posem punt i final a l'edició d'avui del Rubí al dia. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez.