Sant Vicenç al dia.
Bon dia, el ple d'avui votarà la sessió de 6 habitatges per al lloguer social que l'Ajuntament preveu destinar a joves i a casos d'emergència habitacional. També es votaran reconeixements extrajudicials de crèdit per pagar factures pendents de l'Ajuntament per valor de prop de 270.000 euros. A més, la comemoració del 50è aniversari de la mort de Franco també tindrà un paper destacat a la sessió. Avancem la resta de titulars amb Sara Cabrera.
Avui es compleixen 50 anys de la mort del dictador i mirem a l'arxiu municipal. Amb l'arxivera municipal revisem els documents que recullen la mort de Franco i el context vicentí d'aquell moment. Ferrocarrils haurà de reparar definitivament el pont de Sant Roc després de la topada d'ahir a la tarda d'un camió ploma. L'accident va deixar sense circulació de trens la línia Llobregata-Noia entre Molinou i Sant Vicenç durant prop d'una hora. El trànsit de trens i vehicles es va restablir un cop garantida la seguretat estructural del pont.
El cicle Altres Veus de la Biblioteca a les Voltes proposa aquesta tarda una xerrada sobre la soledat no desitjada a la infància i l'adolescència. La sociòloga Sandra Escapa intentarà abordar els reptes més urgents que planteja aquest fenomen.
La previsió del temps ens l'acosta en Lluís Mi Pérez. Bon dia. Bon dia. Un dijous fred. Sensació de molta fredor, especialment el barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf. Aquest vent de moment de mestral, però que girarà cap allavant. I, per tant, en el moment que giri també arribaran més núvols. Sobretot mig matí i mig dia, un cel bastant tapat i fins i tot amb alguna pluja o alguna calamarsada, fins i tot, que caurà especialment al Maresme, sense neu. També aquesta tarda i vespre alguna nevedeta al Montseny.
i ja aquesta matinada, bàsicament, al voltant del Montnegre. A cota més baixa, arran de mar, descartem la positat de nevada i, de fet, a gran part de l'àmbit metropolità tindrem núvols però no pas pluja i la temperatura avui, que tornarà a quedar ben curta. N'estem pendents a la xarxa? Gràcies, Lluís Mius, per la Eva García. És dijous 20 de novembre. Ara posem Sant Vicenç al dia.
El ple d'avui votarà la cessió de 6 habitatges per lloguer social que l'Ajuntament preveu destinar a lloguer per joves i a atendre casos d'emergència habitacional. La commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco també tindrà un paper destacat a la cessió. Avui es votarà el contracte de cessió a la borsa de lloguer de 6 habitatges del número 302 del carrer Barcelona per una durada de 7 anys, prorrogable a 3 més. Caldrà que els inquilins estiguin inscrits a la borsa municipal de mediació d'habitatge.
En l'apartat d'Economia i Gendes debatrà una modificació del pressupost de 112.000 euros per destinar convenis amb entitats socioeducatives per pagar els ajuts a les AFAS i als estudis postobligatoris, entre altres conceptes. També es votaran 5 expedients de reconeixement extrajudicial de crèdit per pagar factures pendents de l'Ajuntament, que en total ascendeixen a prop de 270.000 euros.
Ja en l'apartat de propostes dels grups municipals, Junts per Sant Vicenç presentarà una per garantir el menjador i les activitats extraescolars gratuïts. D'altra banda, en Comú Podem, donen proposta de resolució per commemorar el mig segle de la mort del dictador Francisco Franco i pel compromís de reparació. Entre els acords del text, el grup planteja actes públics, pedagògics i culturals que garanteixin la memòria democràtica, així com el rebuig a qualsevol forma de banalització o exaltació del franquisme i del feixisme.
El ple començarà a dos quarts de set. Es podrà seguir en directe a Ràdio Sant Vicenç, a Sambi TV i a la Videoacta, al web de l'Ajuntament.
Avui fa 50 anys de la mort de Franco. És un d'aquells moments històrics que tothom qui el va viure recorda que feia. Hi ha tantes històries i anècdotes com persones i avui ens volem fixar en la memòria de Sant Vicenç dels Horts, la que es guarda a l'arxiu municipal. Per això ens acompanya l'arxivera Roser Calpe. Bon dia. Hola, bon dia. Quina documentació tenim a l'arxiu que ens pugui explicar el 20 de novembre de 1975?
Del 20 de novembre del 1965, exactament, només, hi ha altres coses, però que facin referència a la mort del dictador, es conserva l'esquela i el salut que va fer l'alcalde, que llavors era Joaquim Canalias Carbonell, que actuava com a alcalde i com a cap del moviment, cap de la Falange, i anunciava en la missa que es va fer el dissabte 22 de novembre.
I després en un altre document, que són les actes del ple, que aquest no es va fer fins al 18 de desembre. No van córrer gaire. No, i de fet n'hi ha actes entre mig, vull dir, no, és una cosa que m'ha sobtat, però com que devia...
ho devien transformar en un extraordinari. De fet, l'Ajuntament diu que és el primer moment en què han pogut fer aquest acte de reconeixement a la figura del que llavors era el que mandava la nació.
Del dictador, el cap de l'estat. Amb la mateixa acta, que, òbviament, ho maneixen la figura d'en Franco, fan servir paraules com que va conceder su vida entera al servició d'Espanya, que el record que tindrà l'Ajuntament i la villa, que llavors serà la villa de Sant Vicenç dels Horts,
serà sempre de profunda gratitud i traslladar el condol a la senyora que li diuen excel·lentíssima, doña Carmen Polo de Franco. I també en la mateixa acta ja aprofiten per fer la menció al nou cap de l'Estat, perquè ja el tenim,
i diuen «transmitir al jefe de la Casa Civil de Su Majestà la enquebrantable adhesió de la vila, així com la immensa esperança depositada en la gusta persona del Juan Carlos I com a rei d'Espanya». Aquests serien els únics documents municipals, podríem dir, que tenim que parlen de la mort del dictador.
Quan parlen en aquell ple extraordinari del 18 de desembre del 75, de la pèrdida d'un home excepcional que concedió su vida entera al Servicio de España, aquest record que irá siempre acompañado de nuestra profunda gratitud de part de l'Ajuntament, tot això suposo que és difícil, però...
es pot destriar si van ser formalitats oficialistes o, en general, a la resta d'ajuntaments de la zona en aquella època van tenir comportaments similars, ajuntaments franquistes, tots ells, però en un moment de lluita als carrers, en la clandestinitat i d'efervescència política on la dictadura ja es trencava per les costures a força de moviments...
Sí, la pressió que hi havia a partir dels anys 60, quan el règim franquista afluixa una mica perquè no té més remei, si no pot aspirar a cap reconeixement fora del que serien...
les fronteres d'Espanya, vull dir, quan comença a baixar una miqueta sobre a nivell econòmic, sobre una miqueta a nivell polític, començant, ja existia, vull dir, hem de pensar que sempre hi ha hagut gent que està contrària al franquisme, vull dir, fins i tot gent que es va quedar a Sant Vicenç i que manifestaven públicament que no volien que estigués al franquisme.
Franco, però tota la gent que va haver de marxar, que es va xiliar, que es van traslladar, que van fer fora del poble... Vull dir, hi havia gent que des de l'inici està en contra que s'instauri la dictadura franquista. Però, clar, la gent que està a govern, la gent que està a l'Ajuntament, òbviament són afins. Vull dir, no...
Que potser sí que hi ha, no he mirat, però potser sí que hi va haver una fórmula que sol passar que diguin, ei, s'ha de reconèixer aquest fet i s'ha de fer amb aquest protocol. És probable que sí, però jo crec que realment ho sentien. És una opinió personal. I hi ha molta memòria oral, no sé si registrada o no, han passat 50 anys. Hi ha documentació sobre com es va viure al carrer, a l'amor de Franco?
Jo no he recollit res sobre aquest tema. No he recollit res, eh? I tampoc no tinc constància que n'hi hagi, però que devia ser com a tots els municipis. Vull dir, hi havia gent que se'n va alagrar, evidentment, i devia haver-hi gent que va dir, ostres, a veure ara què passa, no? No ho sé, jo per exemple me'n recordo que estava al col·le, no? I
que em van tancar el col·le perquè vaig arribar i vaig dir, tenim festa, però no festa per alegria, sinó perquè era el condol, suposo que com jo, la majoria de la gent a la seva feina, a l'escola, on fos, ho van viure d'una manera o d'una altra.
Segur que avui també és dia de recordar i d'explicar-se a uns altres què feies aquell dia. En aquella Espanya de mobilitzacions, de repressió, de lluita antifranquista, que comentàvem, i de franquistes que resistien a perdre el poder...
que havien detentat durant 40 anys, què suposa la mort de Franco? Perquè el programa d'activitats, de commemoració del govern d'Espanya es diu Espanya en llibertat, però la llibertat ni es va guanyar aquell dia ni va arribar per la mort de Franco al llit. Què va començar aquell 20 de novembre si va representar un punt d'inflexió?
Jo crec que sí. Vull dir, hi havia tota la gent que ja s'estava movent a nivell clandestí en espera de poder fer-ho. Jo crec que a partir d'aquest moment ja devien pensar, ei, ara tenim l'oportunitat de manifestar-nos més lliurement i d'intentar de fer...
En el cas de fins que es convoquen les eleccions, les primeres eleccions generals, a Sant Vicenç hi ha un moviment important de gent que reclama informació de tot el que està passant, que volen ja que es convoquin eleccions, que volen que facin les municipals, que és una de les eleccions que més es van retardar, fins i tot després de les eleccions generals.
Jo crec que és una sensació que tinc per la poca documentació que hem pogut conservar que aquest moviment es consolida amb les associacions de veïns. Les associacions de veïns són els llocs on van aparèixer gent que potser alguns són polítics, ja militen, però també hi ha d'altres que no militen en cap partit, però que veuen en el moviment associatiu d'aquestes entitats el lloc on poder
defensar i poder lluitar per allò que voldrien. No sé, per exemple... Quines associacions de veïns tenim? L'Associació de Veïns de la Vinyala, per exemple, que l'any 75 ja tenen els estatuts. L'Associació de Veïns al Trèvol, que el primer número que fan és al febre del 76. El número 0 de la revista de l'Associació de Veïns, disculpa, que no...
M'ho he saltat. Una de les coses que deixen molt clara amb aquesta revista és que la fan perquè tenen la voluntat d'informar sobre el poble, sobre el barri, i perquè tenen moltíssimes coses.
i diuen textualment sobre les que no tenim informació. Vull dir, que volen informar, però alhora rebre informació. Aquests van començar a actuar, van fer publicació de la revista abans d'estar legalitzats pel govern civil, que encara era necessari i que, bueno, el govern civil no era el govern civil que coneixem avui dia. Vull dir, encara hi devia haver gent amb una...
que malament dir-ho, però més aviat de cap al costat del franquisme que acabava de morir, entre cometes, i no tan a favor que poguessin haver-hi aquest moviment social i aquests desitjos de llibertat i de canvi tan radicals. És bo recordar aquesta anècdota, dit malament i ràpidament, però que abans que l'associació veïnal del trèbol estigués legalitzada, diguem-ne,
Un dels seus primers moviments és una revista, informar, perquè la informació és el dret de la ciutadania i actualment, 50 anys després, un dels grans reptes que tenim com a societat democràtica és la desinformació, plantar cara a la desinformació. Exacte.
Sí, a mi és un dels fets que penso que val la pena ressaltar d'aquest moment. L'altra associació, per exemple l'Associació de Vils de Vilavella, que l'any 78, per exemple, en una de les revistes diuen...
perquè encara hi ha la necessitat que realment es generi de confiança en aquesta democràcia que ha d'acabar de venir i tot això, i literalment en el número 2 del novembre del 78, no esperem que els futurs ajuntaments democratis, si és que arriben, siguin la panacea el remei i caldrà col·laborar amb ells perquè realment es faci el que cal fer.
Són dos punts a destacar, una miqueta del que es representava per un cantó. Tot el problema que hi havia hagut de llibertat d'expressió, de llibertat d'informació, aquí en la revista del Trèvol, que de Constància,
Per un altre cantó, el fet aquest que sí, s'estava esperant que arribes a una democràcia, que havien tingut unes eleccions generals, però tampoc no era un procés com molt clar, que fins i tot en aquesta de l'any 78 diuen, a veure què passa, a veure si aquests futurs representants democràtics realment fan el que diuen o hem d'estar darrere d'ells per demanar que ho facin.
Penso que són dos fets a destacar. Després, també m'agradaria comentar una miqueta tot el procés que va haver-hi, que no és exclusiu a Sant Vicenç, però que va haver-hi tot un moviment molt important que va ser la celebració del Congrés de Cultura Catalana, que va ser proposta del Col·legi de Boques de Barcelona i que va cobrir tot l'estat català.
I aquí a Sant Vicenç va haver-hi tot un conjunt de persones que van col·laborar i que van participar i que van muntar tota una sèrie d'actes que era... Estem parlant de l'any 76, es comença a treballar sobre aquest tema l'any 76, vull dir, encara no s'havien fet les eleccions generals i una miqueta el que fan és...
convocar la gent perquè puguin entendre què és la democràcia, què és un sindicat lliure, què és el moviment de treballadors, què és el dret a poder-te manifestar, vull dir, formar. Jo al final he arribat a la conclusió que el que s'intentava amb aquest Congrés de Cultura Catalana, que òbviament era defensar la cultura catalana, la llengua catalana, la identitat catalana, perquè era la base, però que alhora era com una formació, no?,
per la gent en general, pels veïns i les veïnes en general, perquè hi havia molta cosa per explicar, per educar, després de 40 anys de repressió, doncs, òbviament, era molt interessant. Concretament, va haver-hi un acte que havia de venir el Jordi Soletura i que va ser censurat pel govern civil i no el va deixar fer.
Vull dir que tot i que tenien tot un projecte de xerrades, de conferències, de no sé què, alguna es va aturar com aquesta que hi havia per parlar amb el Jordi Soletura. Es va censurar, no es va poder fer.
En aquell moment Soletura ja havia sortit de la clandestinitat. Sí, sí, sí, però la censura, igualment, la censura encara existia. Recordem també un vicentí, Roser, Diego Navarro Rico, és l'última víctima de la repressió franquista a Sant Vicenç, que ja ha documentat...
Sí, que coneguem. Fins el moment, qui va ser Diego Navarro Rico? Víctima amb la màxima expressió, perquè el Diego Navarro Rico és un personatge que jo fa molt de temps que intento de resseguir...
la persona, el que va passar, intentant de fer un reconeixement a la seva persona. Jo no tinc clar si era del PSUC, si senzillament era un treballador, si militava en qualsevol altre partit, però sí que era dels vicentins que participaven.
en les trobades clandestines que es feia, perquè estem parlant de l'any 75, hem de fer un salt enrere. Franco viu encara a l'estiu del 75, però ja existeixen les trobades clandestines de gent que està en contra de...
del dictador i que ja preparen perquè la mort no la tenen imminent, però és veritat que el règim ja estava com de capa caïda, que diuen, i per tant el moviment clandestí era una miqueta més obert, per dir-ho d'alguna manera. Si abans la gent es trobava a casa d'algú per fer les reunions, per fer el ciclostil de la revista que volien treure en clandestinitat, doncs ara ja...
Era usual, o ho feien bastant sovint, de fer trobades, com si fossin amics, a l'aire lliure, feien barbacoa, pataven la xerradeta, i allà parlaven de què podien fer, com podien actuar, cap a on havien d'anar les coses que havien de fer. Doncs, en una trobada que es va fer a l'Arbós del Penedès, es va presentar a la Guàrdia Civil, vol dir que hi va haver algun xivatazo,
perquè no es trobaven quatre persones, es trobava força gent, va aparèixer a la Guàrdia Civil, sembla ser que el Diego Navarro li va dir a la Guàrdia Civil què feien allà, perquè a més no anaven bastis de Guàrdia Civil, anaven de paisat, i va haver-hi com una mena de disputa, al final van haver-hi trets, amb el Diego Navarro el van ferir, i amb la ferida sense curar de les bales que va rebre per les cames, per les nalgas, ben bé tampoc no està clar,
El tema, doncs, el van empresonar a Tarragona. No el van curar, segons diu la premsa, no el van atendre, el van deixar sol en una cel·la i se'l van trobar penjat amb el seu cinturó al lavabo de la presó. Clar, no és un amor... Sí que podríem dir usual a l'època, però no normal...
I, clar, la part oficial és que ell s'ha tret la vida, s'ha suïcidat. La part de tota la premsa aquella de l'època és que va ser un assassinat. Si no va ser directament provocat per la gent que estava a la presó, sí directament provocat pel malament que el van mantenir, que no el van deixar...
va haver-hi tot un procés de dir, s'ha tret la vida, però no se l'ha tret perquè sí, se l'ha tret perquè, i llavors, ja ho he dit, molta de la premsa de l'època, sobretot de la premsa de la gent antifranquista, el consideren com un assassinat, està considerat com un assassinat.
El tema no va ser banal perquè, per exemple, en revistes de l'exili, vull dir, hem trobat notícia de l'amor del Diego Navarro, concretament en una revista que es diu El luchador, que era un boletín inter a l'exili i de gent d'idees anarquistes. Vull dir que...
Ja heu dit al començament, jo no sé si el Navarroia anava com a treballador, anava com a representant d'un partit, anava com a anarquista, potser, si la premsa anarquista se'n fa raó d'aquest amor. No ho sé, però jo crec que és un tema que caldria potser estudiar una miqueta més.
I continua impune. Evidentment, jo crec que queda més que impune com la majoria dels casos de repressió i de violència i de tot el que va fer el franquisme. Vull dir, poques coses s'estan resolent, però encara queden moltes al Tintet per resoldre. L'enterrament es va fer a Sant Vicenç.
Hi ha imatges, es veu moltíssima gent, moltíssima gent. En algun document de presa també diuen que hi van anar més de 600 persones amb aquest enterro del lligó Navarro. Estava casat, tenia 5 fills i no han pogut resigir la família perquè la dona va marxar de Sant Vicenç.
Sé que eren originalis d'Andalusia, però no sé, ara no me'n recordo exactament de quin poble i tampoc hem pogut localitzar quin poble va acabar marxant. Però jo crec que és una de les víctimes de la repressió i de la repressió més dura del franquisme que caldria tenir-ho a la taula a Sant Vicenç.
Diego Navarro Rico, una vida perduda més d'aquelles que va deixar Franco que va morir matant, que és una expressió que es fa servir sovint, però que es constata en les històries trencades de tantes vides. Roser, quan sents gent jove dir que Franco va fer coses bones, què els diries?
en el context actual, que és una temàtica que va sortint últimament, sobretot per l'aniversari, però també, per descomptat, pel creixement de les forces d'extrema dreta i dels discursos d'odi i franquistes. Sí, sí. És un problema, és un problema greu, i jo crec que si no actuem des de l'educació, si no s'integren, com s'està demanant des de moltes entitats memorialístiques, dintre del currículum escolar...
temes de memòria democràtica, estudiar el franquisme... Bé, els joves es nodreixen de molta desinformació que comentaven al començament. Ara, avui en dia hi ha massa informació, crec jo, però informació que no està comprovada ni hi ha forma de comprovar-la. Vull dir, hi ha el negacionisme, igual que durant molts anys, i ara això crec que s'aconsegui desnegar l'Holocaust.
doncs avui en dia es nega tot el que va representar el règim franquista. Hi ha un interès polític sobre això, seguríssim, vull dir, i els joves i les joves que potser els manca realment coneixement de la història no tan llunyana, eh?,
del nostre passat i és un tema que he parlat amb molta gent vull dir que no és nou perquè es veu i hi ha gent que diu és que tenen tants problemes
tan poca possibilitat de futur, o veuen així ells, problemes d'economis, de treball, d'habitatge, de no sé què, que llavors s'agafen a qualsevol persona que els digui, ah, tot això t'ho soluciono.
Tipus Vox, tipus Alcacique, vull dir que no, no, perquè nosaltres acabarem amb la emigració, acabarem amb la falta de casas, acabarem amb la falta de habitat, tot això que és mentida perquè no és tan fàcil de solucionar, però és l'únic que escoltan.
O és el que més escolten, perquè sobretot en les xarxes socials, que és del que es nodreix a la informació a joves i a les joves, doncs és el que més va. No fa molt, no. Va ser l'any passat, que vam baixar d'un institut per fer la visita a l'arxiu. Ho vam estar comentant perquè el profe va dir, ostres, és que vaig arribar a classe i em vas trobar amb esbàstiques pintades a la pissarra. Bé, doncs això...
L'expressió que has fet de dir, bueno, doncs això, no? I el profe va dir, clar, el profe va dir, ostres, què? Què és això, no? Què és això perquè pot ser un problema real, pot ser desinformació, pot ser que realment cal, el que estem dient, que l'ensenyance sigui una miqueta millor, poder, que tinguin més temps per fer, tractar determinats temes, no ho sé, perquè...
El profe, després de parlar amb els alumnes i les alumnes, va arribar a la conclusió que el que havia fet aquesta pintada no sabia el que estava pintant, però aquest no sabia, de nanos que potser eren, no me'n recordo quin curs, però que potser ja eren de 16, aquest no sabia, en poc temps aniran a botar.
I per tant, el no sabia, jo crec que no. Hauríem d'intentar aconseguir que no passi això. El no saber, la desinformació, escoltar només una part de les versions que n'hi ha o de la realitat transgiversada, digue-li com vulguis, doncs és complicat realment. Sense anar més lluny, durant el franquisme, una entrevista com aquesta no la podríem fer?
No, evidentment que no. I tantes altres coses. Com podria ser la vida d'un noi o una noia de 16 anys, de 18 anys, fa 60-70 anys?
quan parlem com a joves, jo crec que com a joves t'acabes adaptant al que tens. Vull dir que els joves, joves, joves, nens que anaven a escola o jugaven al carrer o feien el que feien, jo crec que això no ho vivien com a tal, vull dir que això és una visió que fem ara, des de la nostra posició, mirant enrere i dir com vivien. Jo crec... O les expectatives que podrien tenir. Bueno, les expectatives eren diferents, perquè...
Entre altres coses, jo, Man Enrique, però és una frase que encara avui dia s'ha sent, que con Franco vivíem millor, i acabes dient, bueno, clar, va destruir tot un país, necessàriament necessitava mà d'obra, etcètera, etcètera, vull dir que no era vivíem millor perquè sí, hi havia feina, clar, hi havia feina perquè s'havia d'arreglar tots els pobles que amb la guerra es van destruir, s'havien de fer casas, s'havia de fer carreteres, s'havien de fer de tot, no?,
Vull dir que a vegades aquesta lleugeresa en dir segons quines expressions és un reflex potser de la realitat. Vivien millor ells perquè no veien
o no vivien els problemes que hi ha ara, de casa, de feina, de no sé què. Potser per ells sí que vivien millor. Hi havia feina, en certa manera, a Barcelona rebia moltíssima migració d'altres llocs de viure a xaboles. Per això vull dir que tot és relatiu, però quan dius com vivien els joves, jo quasi que faria una miqueta més de...
d'importància a com vivien les dones, més que els joves. I les joves, el paper que va poder tenir la dona en el dia a dia, en la vida quotidiana, realment era ínfim. Vull dir, les dones estaven totalment tutelades pels seus marits, les que estaven casades, i les que no, per l'Estat. Vull dir que a mi...
Em sorprèn cada vegada que ho veig, i ho veig, ho veig sovint, però allò que una propietària, una senyora que és propietària d'una casa, la té que vendre i signa les escritures perquè el seu home la deixa que la signa quan la casa és seva. Necessita que el seu home l'autoritzi fins i tot per vendre una cosa que és de la seva propietat. Bé, doncs no sé. I...
No sé, el fet que tenia, per exemple, deforatoriament el servei social de les dones, que ara es vol equiparar a nivell de poder percebre...
algun tema de la pensió de servei militar, no? Doncs potser sí, vull dir, no era el mateix, però sí que les educaven si no tenies el servei social no podies anar a treballar, vull dir que la que no tenia un marit que li havia d'autoritzar per anar a treballar, doncs tenia l'Estat que si no feia una sèrie de processos i d'estudis i de requeriments, tampoc podia anar a la feina. Bé, no sé, potser era pitjor...
comparable, perquè jo penso que els joves, quan som joves i m'incloc, no? Vius d'una altra manera i, bueno, doncs sí, potser pots tenir unes idees i reivindicar alguna cosa, però la percepció no és la mateixa que podem fer ara, que estem mirant amb 60 anys, no? Que era als anys 40, no sé, o 50, no sé. Continuem aprenent què és la democràcia, com viure en democràcia.
Bé, jo crec que s'ha d'aprendre. Jo crec que la democràcia s'han guanyat moltes coses, evidentment, però és una cosa que l'hem de mimar i hem d'intentar conservar-la i més tal com comentàvem una miqueta abans, amb tot aquest creixement dels grups d'ultradreta o de gent que no ho té tan clar que la democràcia sigui el millor, encara que no ho diuen, perquè es declaren
constitucionalistes o es declaren demòcrates, però la seva ideologia, les coses que diuen van en contra del que seria una democràcia real. Vull dir, els drets humans són els drets humans. Una persona, perquè sigui negra, perquè vingui de fora, no ha de tenir menys... no privilegis, sinó el tracte ha de ser el de qualsevol altra persona. No podem diferenciar la gent pel lloc d'on ve, pel color que té de pell...
per comparar-la, etcètera. Vull dir, hauríem de ser tots i totes iguals. Doncs dia per recordar també i per construir societats més justes i democràtiques. Dia a dia. Roser Calpe, Arxivar municipal. Gràcies. A vosaltres.
I ja hi ha data per l'acte de reconeixement a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista previst per l'Ajuntament. Serà el 9 de desembre, quan s'inaugurarà el mural que s'ha pintat al mur dels antics salesians. L'obra es diu Memòria rebrutar la terra cremada i abocar el període comprès entre 1936 i 1975, és a dir, entre el cop d'estat de Franco, que va començar la Guerra Civil, i la mort del dictador.
L'acte de reconeixement a les víctimes es farà el 9 de desembre a la tarda, a la plaça de Sant Miquel.
Ferrocarrils de la Generalitat haurà de reparar definitivament el pont de Sant Roc després de la topada d'ahir a la tarda d'un camió ploma. L'accident va afectar la línia Llobregat-Anoia del ferrocarril. Els trens van deixar de circular entre Molinou i Sant Vicenç dels Horts durant prop d'una hora, en hora punta. Bombers van fer-hi una reparació d'emergència i el trànsit de trens i de vehicles es va restablir un cop garantida la seguretat estructural del pont.
La grua del camió va aixocar amb una part del forjat de les vies del tren sobre el pont cap a les 6 de la tarda. L'incident va deixar sense servei set línies de ferrocarrils durant pràcticament una hora i va comportar el tall de circulació a l'entorn del pont per poder fer les actuacions d'emergència. El servei de trens es va restablir als vols de les 7 de la tarda i el trànsit de vehicles una estona més tard, cap a dos quarts de nou del vespre.
Segons fons municipals, Ferrocarrils de la Generalitat treballa ara per concretar les dates i l'àmbit d'actuació de la reparació definitiva del pont. La companyia de trens aclareix que l'estructura de la via és segura i per això el servei ferroviari funciona amb normalitat.
Ara ho explicarem. Era el regidor David Ruiz parlant de la neteja de les rieres que es fa aquests dies a Sant Vicenç. Les tasques van començar la setmana passada, l'11 de novembre, per Sant Roc. Aquesta setmana s'ha actuat a la Guàrdia i Can Costa i les feines culminaran a la riera de Torrelles la setmana que ve. A més de netejar, també es planten arbres autòctons per intentar guanyar terreny a la canya americana, una espècie invasora. Ho explica ara sí el regidor de Medi Ambient, David Ruiz.
El principal objectiu és aquest, intentar reduir al màxim aquesta canya americana que tenim, fent que la llera del riu, de la riera en aquest cas, estigui molt més neta perquè l'aigua pugui passar en cas de vinguda o de crescuda sobtada per projectes torrencials i també, a més a més, també fem una plantació d'arbrat autòcton que fa que aquest arbre competeixi amb la canya i intenti que d'aquesta forma que no s'imposi d'una forma tan brusca com està passant actualment.
Les rieres es netegen dos cops l'any. L'anterior intervenció va ser als mesos de febrer i març. El regidor avança que l'Ajuntament treballa per ampliar la neteja de la riera de Torrelles, el tram que arriba fins a la rotonda de les ovelletes. Són dues actuacions que fem des de l'any 2017. Tenim en ment de cara a l'any vinent reforçar, sobretot pel que fa als trams. Tenim fins a cinc trams diferents, cinc lots,
Però hi ha un, que és la Riera de Torrelles, que és el principal i el més conegut, que acaba l'actuació just on està la rotonda del Mercadona. Però d'aquesta rotonda fins a la rotonda de les ovelletes, fins ara, fins al dia d'avui, mai s'ha fet una actuació a nivell municipal. I ara estem intentant, amb la nova licitació, intentar enquadrar perquè puguem fer aquesta actuació també en aquest àmbit, que tocaria fer a l'ACA però que pràcticament mai hem fet, i ho faríem nosaltres amb pressupost municipal.
Ruiz també assenyala els impediments per netejar les rieres a la primavera i l'estiu per la nidificació d'aus i el risc d'incendi. La nidificació d'aus que tenim a la riera a la primavera, entre els mesos d'abril i maig és quan moltes aus tenen els seus nius a la riera i no podem actuar, sota cap concepte, només si tenim l'autorització expressa d'un biòleg de la Generalitat, però és un tràmit bastant complicat i que normalment no es dona aquest permís, i també a l'estiu,
Quan estem en situació de risc de pla alfa 3, quan arribem a aquest punt, que en els darrers estius estem arribant més d'un cop i de dos, tampoc podem actuar ni treballar a les rieres. Per tant, aquestes dues condicions, tant la nitificació d'os com els incendis, el risc d'incendi forestal, ens limita molt a l'hora de fer actuacions a la riera. Per tant, entre el juny i el setembre, pràcticament, mai costarà molt, almenys, quadrarà una data per fer actuacions a la riera.
La neteja de la Riera de Torrelles està prevista per la setmana que ve. Ara sí que em sentiu, que teníem algun petit problema amb el micròfon. Explicava que el cicle Altres Veus de la Biblioteca a les Voltes proposa aquesta tarda una xerrada per abordar la soledat no desitjada a la infància i l'adolescència.
La sociòloga Sandra Escapa intentarà abordar els reptes més urgents que planteja aquest fenomen. Tot i que sovint encara ens ve la imatge d'una persona gran, quan pensem en la soledat no desitjada, cada cop hi ha més evidències que són les etapes més joves de la vida en què hi ha una major proporció de persones que sovint se senten soles. La xerrada sobre soledat no desitjada a la infància i l'adolescència començarà a les 6 a la biblioteca.
I les activitats pel Dia Internacional dels Drets dels Infants que s'havien de celebrar aquesta tarda a la plaça Narcís Lunès s'han suspès per possibles pluges. El centre infantil i juvenil El Quijote havia preparat una gimcama amb jocs tradicionals i un espectacle de màgia. Davant la possibilitat que plogui aquesta tarda, les activitats queden suspeses. Sant Vicenç del Dia
Acabem aquest Sant Vicenç el dia que podeu tornar a escoltar a ràdio sbbaixac.info. Tornem demà amb més actualitat vicentina i aquesta tarda amb l'emissió en directe del ple municipal a partir de dos quarts de set. Passeu un molt bon dia.