Sant Vicenç del Dia.
Bon dia. A les aules d'estudi tornaran a obrir una nova temporada a la biblioteca l'1 de desembre i fins al 6 de febrer. Entre setmana obriran fins a dos quarts d'onze de la nit i als caps de setmana fins a dos quarts de nou. Les voltes també estrenarà el cicle Contes per nadons per famílies amb infants de fins a dos anys i torna al Club de Conversa amb Francesc. Tot plegat, ho expliquem de seguida. Abans, la resta de titulars amb Sara Cabrera.
Ja hi ha data per la pròxima visita de l'equip de la síndica de Greuges a Sant Vicenç dels Horts. Serà el 3 de desembre. Les persones que vulguin fer una consulta o una queixa a l'equip de la síndica han de reservar cita.
Els parcs metropolitans reben una nota de 7,9 per part de la ciutadania que els fa servir. Es tracta de la valoració més alta en 18 anys. Més del 45% de les persones entrevistades consideren que els parcs permeten desconnectar i ofereixen benestar i salut mental. La bisontina Dori Rodríguez debuta al món poètic amb el llibre Mi Espiral i la Llama. És un repàs en versos pel camí de la seva vida amb les emocions i la fe com a protagonistes.
La previsió del temps ens arriba amb Lluís Mi Pérez, bon dia. Bon dia, contundent baixada de la temperatura a la que estem sentint a tota l'àrea metropolitana. Per tant, matí d'hivern i la tarda també ho serà, perquè tot i que el sol serà més aviat dominant, no es calfarà, ho farà menys que ahir fins i tot. Per tant, temperatures que aquesta tarda es mouran a la llindada dels 10 a 14 graus de màxima. A més a més, per si fos poc, anirà bufant un palet de vent de mestral, aquest vent de serè,
més insistent al Penedès, al Garraf i al Baix Llobregat i farà que la sensació de fred sigui encara més destacable. Alguns núvols seran movent al voltant del Montseny, les muntanyes del prelitoral en general i aquesta tarda i vespre d'altres que es formaran cap al Maresme sobretot. N'estem pendents a la xarxa. Us parla Eva García, és dimecres 19 de novembre. Ara posem Sant Vicenç al dia.
Les aules d'estudi tornaran a ampliar els horaris de la biblioteca a partir de l'1 de desembre i fins al 6 de febrer. Les aules d'estudi van a càrrec de la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament i la Biblioteca Municipal perquè l'alumnat vicentí pugui comptar amb un espai on estudiar i amb horari ampli en època d'exàmens.
La directora de les voltes repassa els horaris de les aules d'estudi. Són declaracions d'Helena Sánchez al programa Voltes al Dial. Aquest espai està adreçat a joves estudiants a partir de 14 anys que es vulguin presentar exàmens, la selectivitat, etc. S'habilita la planta 2 i s'amplien els horaris obrint al matí, al vespre i als caps de setmana en horaris en les franges en què la lluita està tancada.
Entre setmana, de dilluns a divendres, la biblioteca obre el matí a dimecres i totes les tardes, llavors l'aula d'estudi el que fa és obrir la resta de matins que la biblioteca està tancada, és a dir, dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10 a 1, obrim com a aula d'estudi, els dimecres obrim com a biblioteca, les tardes la biblioteca funciona en normalitat i al vespre, a partir de les 20.30, quan la biblioteca tanca, l'aula d'estudi s'allarga fins a les 22.30.
Llavors, els caps de setmana, la biblioteca obre el matí de 10 a 1 al dissabte. L'aula d'estudi obre el matí de diumenge de 10 a 1. Per les tardes, obre l'aula d'estudi de 15 a 30 a 20 a 30, tant dissabte com diumenge. La biblioteca estarà tancada els dies 6, 7 i 8 de desembre i l'1, 6 i 22 de gener. Podeu consultar els horaris de les aules d'estudi a les xarxes socials de la biblioteca i en una estona a les de Ràdio Sant Vicenç.
Més enllà del servei d'aules d'estudi, l'any que ve vindrà carregat de novetats a la biblioteca i algunes ja es començaran a aprovar al desembre. És el cas de Contes per Nadons, un espai adreçat a famílies amb fills i filles menors de dos anys que vol promoure la passió per la lectura des de ben menuts. També es reprendrà el Club de Conversa en francès.
Els comptes pernadons estaran dinamitzats per l'exdirectora de l'Escola Bressol Municipal, Petit Mamut, Joan Andreu. Es faran un divendres al mes, a la tarda, i la primera sessió serà al desembre. Ho avançaven ahir al programa Voltes al Dial, l'espai radiofònic dels professionals de la biblioteca.
Comptes per nadons, perquè quedi clar, o sigui, va, millor un masset no, perquè és poquet, però 5 mesos, 6 mesos, fins a 24 mesos seran comptes de manteta, de faldilla. La Joana Andreu va ser durant molts anys la directora de l'escola Bressol Petit Mamut i ara ja està jubilada.
I, per tant, té molta experiència amb aquest públic. En aquest cas, comptes per anar, doncs, sí que comença aquest mes de desembre. Farem un petit tast i serà en el proper butlletí de desembre, doncs allà ja n'hi haurà la informació i també el formulari per inscriure-us. Serà tot en petit format, reduït, el tema places. Es farà un divendres al mes a dos quarts de sis de la tarda.
Un altre espai nou que incorporarà les voltes amb l'inici d'any serà el club de conversa en francès, Voila, un espai on practicar la llengua de manera distesa tots els dimarts a la tarda. És que a partir de gener, concretament a partir del dia 13, començarem amb un grup de conversa en francès. El nom d'aquest grup es diu Voila i cal inscripció prèvia. Ja posarem els formularis a les xarxes socials.
i a la pàgina web. I bé, les places són limitades, per tant, no us ho penseu gaire i us animem molt a apuntar-vos. Seran tots els dimarts a partir del dia 13 de gener a les 7 de la tarda. Les classes aniran a càrrec d'Abderraman Bukri. És una llengua molt maca que si en algun moment la vau estudiar i noteu que la teniu una mica...
Rovallada, aquesta és una gran oportunitat per poder refrescar-la de nou i recuperar el francès que havíeu perdut. Podeu consultar totes les activitats de les voltes al butlletí mensual que publican des de la Biblioteca Municipal. També sentint Voltes al Dial, tots els dimarts a les 7 a Ràdio Sant Vicenç.
I mentre tot això arriba, l'activitat més immediata a la biblioteca és aquesta tarda. Una nova sessió de ciència amb detectius d'ADN. Les places per participar-hi s'han exhaurit i hi ha llista d'espera. Infants de dos a cinc anys aprendran a extreure l'ADN utilitzant materials quotidians i investigaran l'estructura de les cèl·lules i quin paper té la càrrega genètica als éssers vius. Detectius d'ADN es fa aquesta tarda a dos quarts de sis a les voltes.
Ja hi ha data per la pròxima visita de l'equip de la síndica de Greuges a Sant Vicenç dels Horts. Serà el 3 de desembre a la Biblioteca Les Voltes. Les persones que vulguin fer una consulta o una queixa a l'equip de la síndica han de reservar cita. Veïnat i entitats vicentines poden adreçar-se a la síndica de Greuges de Catalunya. Aquesta institució defensa els drets de la ciutadania davant l'administració i les empreses que presten serveis d'interès general, com l'aigua, la llum, el gas, la telefonia, entre d'altres.
A la síndica s'hi pot adreçar qualsevol persona, empreses i associacions, sense importar nacionalitat ni edat. La visita de l'equip de la síndica a Sant Vicenç s'emmarca en el conveni signat amb l'Ajuntament. L'atenció el 3 de desembre podrà ser presencial o telemàtica per trucada o videotrucada. Cal concretar cita per telèfon al 900 124 124, 900 124 124, o per correu a citaprevia arroba síndic.cat.
Gràcies.
Els parcs metropolitans reben una nota de 7,9 per part de la ciutadania que els fa servir. Es tracta de la valoració més alta de tota la sèrie des que es va començar a fer fa 18 anys. Les dades són resultat d'un estudi fet per l'Institut Metròpoli a la primavera amb més de 6.000 entrevistes en 48 parcs. L'estudi mostra que els usuaris que visiten els parcs els troben millor del que esperaven abans d'anar-hi. En aquesta xarxa de parcs metropolitans hi trobem també el parc del Pegrós.
La qualitat esperada per part de la ciutadania abans d'anar als parcs és dels 7,2 i puja a més de sis dèsimes quan són sobre el terreny. Dina el SAUI és la cap del servei de parcs de l'AMB. Aquestes enquestes tenen dos valors, la qualitat que espera trobar l'usuari quan va al parc i després la qualitat realment percebuda.
La percebuda, totes les enquestes que portem, ha estat sempre per sobre de l'expectativa que tenien i aquest any el valor mig és un 7.92 sobre 10. El més valorat dels parcs metropolitans són la tranquil·litat, la proximitat, el disseny del parc, les activitats de l'equipament de la jugateca ambiental,
el mobiliari urbà, la vegetació i les zones de jocs infantils. Segons informa l'AMB, des que es va començar aquest estudi, els principals motius de visita es mantenen estables, passejar i descansar, passejar el gos i portar els infants a jugar. Més del 45% de les persones entrevistades consideren que els parcs permeten desconnectar i ofereixen benestar i salut mental gràcies a la tranquil·litat.
També són un espai on connectar amb la natura i l'aire lliure, segons el 26,5%, i actuen com a pulmons que oxigenen les ciutats i els municipis metropolitans, en opinió del 19% de les persones encastades. Aquestes enquestes acaben de confirmar que els parcs metropolitans són aquest verd de proximitat que volem que sigui de qualitat per a la ciutadania.
perquè gran part, un 50% dels encastats, són gent que utilitza diari o setmanalment aquell espai. I aquesta vegada en l'enquesta hem aprofitat per dir-los què és el que... consultar què és el que li aporten aquests parts. I han tocat aspectes molt... diversos aspectes que nosaltres ja incorporem a la nostra gestió, com espais de salut, d'activitat, de tranquil·litat...
de natura, de coneixement de natura, i un aspecte que hem valorat molt bé és la disponibilitat d'activitats als parcs, que és un projecte que ja fa 10 anys que des de l'AMB treballem, com és el cas de les jugàteques ambientals. Pel que fa a la freqüència i el moment de la visita, gairebé la meitat dels usuaris visiten el parc de forma diària i més del 27% ho fa setmanalment.
L'entitat Fem Camí al teu costat reprèn les tardes del cafè i ho farà avui amb un convidat, Abraham Ross. Ell mateix té síndrome d'Asperger, un diagnòstic que va rebre d'adult. És conferenciant i aquesta tarda compartirà un cafè amb el públic que assisteixi a la trobada de Fem Camí. La xerrada se centrarà en l'alimentació i el benestar emocional de les famílies amb infants amb autisme, amb consells pràctics pel dia a dia. Aquesta tarda, a dos quarts de sis, el Virginia Emposta.
Com combatre els discursos d'odi des de la comunitat és l'objectiu de la formació que aquesta tarda fa Òmnim Cultural a l'Esquella, gràcies a la col·laboració amb l'escola Guillem Agulló. La sessió estarà centrada en la relació entre el racisme i l'accés a l'habitatge a Catalunya. Anirà càrrec de Lluigi Alo, politòleg, professor de la Universitat de Girona i membre de la xarxa Antiabusos Immobiliaris.
Com viuen en aquest país les persones perjudicades per racisme i com això pot afavorir o entorpir d'alguna manera la seva relació amb la catalanitat. El cas de l'habitatge és un d'aquest paradigmes que, òbviament, és també un moment d'emergència habitacional en el qual tant les persones d'aquí tota la vida com les persones nouvingures tenen problemes per accedir a l'habitatge, però això afecta molt més, òbviament, a les persones d'origen estranger. Moltes persones es queren pel camí i abraçant discursos que els diuen que el problema que té
no és que els serveis socials estiguin finançats des de fa dècades o que les persones més riques paguin cada cop menys impostos, sinó que el problema que tenen és que hi ha un mamadur, una Fàtima, que s'ha empadronat en el seu barri. La formació començarà a dos quarts de set a l'Esquella. Encara podeu fer la inscripció a escolaguillemagulló.cat.
La Vicentina Dori Rodríguez debuta al món poètic amb Mi espiral i la llama. Un repàs en versos pel camí de la seva vida, amb les emocions i la fe com a protagonistes. El va publicar a Amazon a finals de setembre i ja es pot demanar en préstac a la biblioteca. L'autora ens acompanya a Ràdio Sant Vicenç per endinsar-nos en el seu espiral poètic. Dori, bon dia.
Aquest poemari Mi Espiral i la Llama parteix de les pròpies experiències. Un itinerari vital que, pel que veiem, descendeix per les ombres, crema en la passió i reneix a la fe, podríem dir. D'on va sorgir aquesta necessitat, o espurna, si vols, que et va fer començar a escriure aquests poemes i atrevir-te a publicar-los per compte propi?
Doncs hi ha dues coses totalment diferents. Primera, no és que jo tingués la necessitat de recollir-ho i publicar-ho, això va ser una cosa que vaig decidir després i que em va costar molt arribar a decidir-ho, perquè si és cert que ho vaig intentar diverses vegades i sempre em tornava enrere a l'hora de publicar,
perquè pensava que és una cosa tan privada, tan íntima, què pensarà la gent que em coneix quan llegeixi tot això. Però bé, després em vaig llançar i ho vaig fer. I el poemari en si no és una cosa d'una tarda, dues tardes, un mes, que jo m'assegués i començés a escriure com una boja. Més aviat va ser un recull que jo he anat fent al llarg de la meva vida.
Des de potser els 14 anys fins a fa ben poc, que són els últims que he escrit. I clar, es veu en el poemari aquesta evolució d'una jo més innocent fins a parts més fosques acabant ja en la calma, en la normalitat, en trobar-me una mica a mi mateixa.
I en tota aquesta evolució emocional i vital que expliques i que ben bé ja es veu al poemari des dels títols dels capítols fins al que intentes expressar a través dels versos, com diries justament que a través de la poesia acompanyes o intentes acompanyar l'actor que es posa davant del teu poemari? És a dir, com t'ho fas a nivell, fins i tot de forma, perquè qui ho estigui llegint pugui entendre aquesta evolució?
Crec que l'evolució s'entén pels capítols, pel títol dels capítols es veu perquè cada capítol té innocència, foscor, dolor, aleshores és fàcil anar veient el camí. Jo no intento que el lector segueixi el mateix camí.
ni que ho entengui tot, tot i que hi ha poemes que són una mica explícits en quant a la idea que estan descrivint, no vull, no es pretén, no pretén que el lector els desxifri. Jo el que vull és que qui els llegeixi se li mogui alguna cosa per dins.
Perquè tothom passem per moltes etapes a la vida, algunes millors, d'altres pitjors, aleshores sempre potser t'arribarà alguna cosa escrita en el moment en què tu estiguis, no? I això és el que jo vull, que la gent no que ho entengui, sinó que ho senti.
Al final les emocions és el llenguatge universal, no? Sempre diuen que l'art ho intenta copsar de moltes maneres. Justament, parlaves d'Innocència, el primer capítol, i ja el primer poema, el poema És tarde, es descriu dues persones que contemplen la mateixa posta de sol des de la distància i a bordes d'alguna manera...
interpretem les passions negades i les relacions a distància. Recorda molt el poema amb el que vas guanyar el 2022, la mansió local del Premi Narcís Lunes i Boloix, llavors en català, et va servir d'impuls aquest reconeixement i va plantar alguna llavor poètica. Explicaves que sempre havies escrit des d'adolescent, però imagino que un reconeixement sempre ajuda a guiar una mica més el que estàs fent...
I tant, no? Per suposat, allò va ser per mi com que he guanyat, no? O sigui que potser el que escric val la pena. I no és que te'l recordi, és que per participar en el Nartis Lunes i Boloix, aquest que jo ja el tenia el vaig traduir al català.
no és gens fàcil traduir poesia. Traduir poesia és molt complicat, perquè potser, a més, jo controlo una mica més el vocabulari en castellà i el trobo com que té... no ho diré perquè quedarà malament, però per mi és més ample. Sempre trobo més paraules que fer servir i em va costar traduir-lo al català.
En aquests processos de traducció de vegades també es poden aprendre coses a l'hora d'escriure la sonoritat. De cop et fixes com en un idioma la sonoritat va per una banda i que potser quan el tradueixes dius ja no em funciona igual la traducció literal del que vol dir la paraula.
Exacte, exacte. Si ho vols traduir fil per randa, paraula per paraula, aquella sonoritat que tu has tingut en l'original a vegades es perd completament i és molt difícil i has d'anar buscant paraules o fins i tot canviant a vegades unes per altres perquè allò tingui el que tu tenies abans. És complicat.
Si entrem a desgranar una mica més, als teus poemes veiem una forta càrrega emocional i d'exposició. Ho dèiem des del principi, és la teva trajectòria vital, el teu camí. Hi ha passions desbordants, dolors, pors... Com gestiones la vulnerabilitat a través de la paraula? És a dir...
Escriure et serveix per convertir incerteses i reconduir-les cap esperança? De què t'ha servit a tu també per endreçar, per buscar un horitzó? Què és el que t'aporta en aquest sentit l'escriptura de poesia, Dori? Doncs no m'ho havia plantejat així mai, però gràcies per fer-me la pregunta.
Perquè ara hi pensaré. Jo les escric perquè és el que sento en el moment. I em surten les paraules. I aleshores és com anar al psicòleg. I jo ho diré així, a lo bruto, però vomito i allà queda, no? Després sí que és cert que a vegades queden com estan i a vegades al rellegir-les dic, ai, això ho podríem canviar, no? Però per mi, ara que ho has dit, allò d'endreçar, la paraula ha sigut aquesta.
D'acord. T'hi despulles, no queda cap dubte, no, d'això? No, no, però a més és això, ara me n'he adonat que posar-los en ordre i agrupar-los sí que m'ha ajudat a veure el meu propi camí, no? Jo les tenia allà com amontonades, una per aquí, una per allà, a llibretes, no les tenia ni tan sols a l'ordinador. Quan vaig començar a recopilar i les vaig posar en ordre, vaig pensar, això té un sentit i en aquest sentit està el camí que jo he tingut a la vida, una mica
Que l'art ens serveix per explicar-nos és una qüestió inapalable. I si anem una miqueta més a altres continguts, a la forma, a la manera que descrius, per exemple, l'amor i la solitud, al poemari, hi ha imatges molt poderoses, com ara vidres trencats que sents sota els peus i que acaben sent el teu propi cor.
Aquest ús dels símbols, de les metàfores, recorda l'escriptura intimista de molts autors? Tens algun referent literari? O potser fins i tot, no sé, penso llibres espirituals, perquè parles molt de la fe, hi ha poemes realment que semblen pregàries, no?
Doncs, sincerament, clar, de jove llegia Becker, el típic, no? Però no és que jo hagi tingut un referent pròpiament dit. Només buscava, a vegades, a més, els meus poemes, alguns rimen, altres no rimen, alguns són molt explícits, tenen paraules així com diferents unes d'altres, vull dir que no... Sembla que estic parlant normal,
Faig frases normals, a vegades. No referències, no. L'única... Bueno, és... No sé com dir-ho. Em surten així... Que potser sí, darrerament, m'hi he evocat una mica més als místics, no? A Santa Teresa, Sant Juan de la Cruz... Sí, potser una mica més.
Anem a parlar més de l'espiritualitat. Et desborda tot el poemari, és un motiu principal, però especialment en el darrer capítol, en aquesta evolució que fas, la fe acaba sent el final del poemari. Confesses fins i tot que ets una mota de pols incapaç d'abastar la grandesa de Déu. Com ha evolucionat la teva relació amb la fe al llarg de la teva vida de posar-te davant d'un paper i escriure poesia?
Doncs al principi mai m'ho havia plantejat, això de tenir Déu present per escriure, i darrerament, doncs, és com una cosa molt motivadora. De fet, algunes de les poesies de l'últim capítol les vaig escriure com a cançons, i les cantem amb la meva filla a casa.
està molt bé. Però sí que és cert que trobar-te tu mateix i saber que Déu està en tot el que fas o en tot el que t'envolta, clar, això és molt personal, eh?
Però a mi és una cosa que m'ha començat... Jo sempre he cregut en Déu. Però des que va morir el meu pare vaig tenir una foscor molt gran. Després, de sobte, vaig pensar... Va haver alguna cosa que em va cridar i vaig pensar... Estic fent les coses malament. Així no pot ser.
I va ser una mica aquest ressorgir de la meva fe, però no envers les esglésies en si, sinó envers la meva búsqueda personal de Déu.
Els motius religiosos i els símbols cristians, de fet, han marcat la nostra cultura des de fa segles, però és cert que darrere em sembla que hi ha com un retorn de recuperar-ho i lluir la fe catòlica a través de l'art. S'ha comentat moltíssim l'últim disc de la Rosalia, per exemple. Després de segles intentant copsar tot això, què creus que pot extreure de nou, o útil fins i tot pel que comentaves tu en el teu cas personal, aquest diàleg entre la religió i l'art?
Com t'interpel·la a tu? Doncs sempre intento i procuro que allò que jo parlo de Déu sigui en positiu i en amor, perquè ell és amor, sobretot. Aleshores, i com el poemari té molt d'amor...
i de sentiments, doncs, era la manera perfecta de reconduir aquest ressorgir de la fe. Convidem l'audiència a que faci aquesta evolució emocional, també llegint mi espiral i la llama. Dori, on es pot aconseguir el teu poemari? Doncs mira, si la gent no es vol gastar diners de moment, es pot anar a la biblioteca a les voltes, perquè hi ha un exemplar. També es pot demanar per Amazon. Per suposat me'l podeu demanar a mi.
Et planteges presentar-lo a Sant Vicenç dels Horts en algun moment, Dori? Presentar-lo? Però en quin sentit? Fer una presentació pública, un acte, donar a conèixer... Es fan per l'abast de la biblioteca, no? Hi ha algunes presentacions també a les voltes. Ah, doncs no ho sabia. Jo estaria encantada, clar.
Doncs mira, deixem aquesta llavor també, com sentíem, es pot aconseguir a la biblioteca i també a Amazon. Mi, Espiral i la Llama, que és el debut poètic de Dori Rodríguez. I per acabar, parlem de poesia, doncs quin millor reclam escoltar-te recitar algun dels teus poemes.
N'he seleccionat un perquè no és ni molt explícit, ni parla d'amor en concret, sinó que parla dels moments de la vida, no? De com nosaltres sembla que ens aixequem un dilluns al matí i estem pensant quant falta pel dissabte, no? I comptem hores perdent-les.
Perquè estem comptant-les per veure com passen de ràpid perquè no vull anar a la feina, no m'agrada, vull que arribi el dissabte per fer coses. No, no, fas coses tots els dies, no? Doncs el poema crec que s'enfoca una mica en això. Tot el que fem ho hem de guardar perquè al cap i a la fi és la nostra vida la que passa.
És el número 4 del capítol Libertat.
que vivisteix. Amb aquest missatge tan vitalista, doncs arribem al final d'aquesta entrevista. Hem parlat i ens hem acostat amb Espiral i la Llama amb la seva autora, Dori Rodríguez. Moltes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres.
En poesia arribem al final del Sant Vicenç al dia. Podeu recuperar aquest informatiu a ràdio sbh.info. Tornem demà a partir de la una amb més actualitat local. Passeu un molt bon dia.