Sant Vicenç al dia.
Bon dia, l'atur millora significativament durant el novembre a Sant Vicenç dels Horts, sobretot entre les dones. L'atur femení ha baixat mig punt i se situa ara en l'11,5%. Durant l'últim mes la desocupació ha caigut quatre dècimes al municipi i registra una taxa d'atur general del 9%. Són dades de l'informe mensual de l'Observatori Comarcal del Baix Obregat que de seguida detallem. Abans repassem la resta de titulars del dia.
El mural en recorda les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme al mur dels antics salacians s'inaugura aquesta tarda. L'actar comptarà amb l'artista Rock Black Block, el director general de Memòria Democràtica de Catalunya i amb la diputada Lourdes Borrell.
Una trentena d'artistes exposen les seves obres al ford romà a desembre d'art. És una de les dues mostres anuals del col·lectiu d'artistes vicentins, que en les darreres edicions ha sumat noves tècniques i l'interès de nous creadors i creadores i del públic.
La Fundació Veït Alta Cafa i la classe de quart de l'Escola Sant Jordi han preparat un podcast per treballar la violència de gènere. És la part final d'un projecte d'aprenentatge i servei. Porta per títol No més violència i el podreu sentir d'aquí una estona. Abans, la previsió del temps ens l'actualitza en Luis Mi Pérez.
Cel que està una mica més tapat a ram de mar. Són núvols que van i venen perquè aniran tenint intermitentment algunes clarianes, però en general es presenta un divendres més aviat ennubulat. Només a les muntanyes del prelitoral, per tant, les gotes més altes de Montserrat, per exemple, dels Senyores del Munt o del Montseny, queden al marge d'aquests núvols i el cel està més destapat
però on hi viu el 99,9% de la població metropolitana sí que veurem aquest cel a estones una mica més ennubulat. No serà estrany que fins i tot arribin a caure algunes gotetes en algun moment, molt poca cosa, sempre un ambient bastant brut i frasquet però no gaire fred. Cap de setmana que continuarà igual, més aviat domini dels núvols i el diumenge fins i tot en algun moment arribarà a plovisquejar. N'estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mius per la xarra Cabrera, és divendres 12 de desembre i ara posem Sant Vicenç al dia.
Ho avançàvem a titulars. L'atur millora significativament durant el novembre a Sant Vicenç dels Horts, sobretot entre les dones. Durant l'últim mes la desocupació ha caigut quatre dècimes i el municipi registra una taxa d'atur del 9%. Tot i que les dones vicentines són el sector amb més atur al municipi,
La taxa d'atur femení ha baixat mig punt i se situa ara en l'11,5%. Per primera vegada en molts mesos, Sant Vicenç dels Horts cau del primer lloc en el rànquing d'atur femení de la comarca, segons l'informe mensual d'atur de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat. Concretament, 799 dones estaven a les llistes d'atur municipal al novembre. Malgrat la millora de les dades,
La bretxa de gènere en la desocupació encara és palpable. L'atur femení supera en prop de 5 punts la taxa d'atur entre els homes a Sant Vicenç dels Horts, 11,5% i 6,7% respectivament. De fet, l'atur masculí també ha millorat el novembre a Sant Vicenç. La desocupació entre els homes ha baixat dues dècimes en comparació a l'octubre. Per edats, l'atur s'ha mantingut estable.
El sector que més persones desocupades concentra a Sant Vicenç és el de majors de 44 anys, amb una taxa de l'11,2% al novembre. De fet, el 61% de les persones en situació d'atur a Sant Vicenç dels Horts tenen més de 44 anys. Seguidament, trobem les persones de 30 a 44, amb un 7,7% d'atur i, per últim, els menors de 30, amb un atur del 7,2%.
Segur que aquests dies ja haureu passat per davant del mural Memòria, rebrotar a la terra cremada, al mur dels antics salacians, entre el pont i la pista Francesc Macià. És una obra de l'artista Rock Black Block, en record de les víctimes de la guerra civil i el franquisme.
avui s'inaugura de manera oficial, en un acte organitzat per la Regidoria de Memòria Històrica i que comptarà amb l'artista, el director general de Memòria Democràtica de Catalunya, Xavier Menéndez, i la diputada Lourdes Borrell. El mural recrea imatges de Sant Vicenç dels Horts entre 1936 i 1975, a través de fotos facilitades per l'arxiu municipal i cedides o donades per particulars,
com Miquel Sinyol i Siscomarco. El muralista barceloní Rock Black Block està especialitzat en memòria històrica. La seva obra s'escampa per murs d'arreu del país, amb un estil inconfusible, on predominen els tons sípia de fotografia antiga i el record de persones generalment anònimes i relacionades amb l'indret on es fa l'obra. Jordi Campany és el regidor de Memòria Històrica.
Inaurem aquest mural dins del marc de la commemoració aquesta tardor del 50è aniversari de la mort del dictador. Volem manifestar el compromís de Sant Vicenç dels Horts amb els drets humans, amb aquesta acció i amb altres d'aquest tipus en relació a la memòria democràtica que hem anat fent durant aquest temps. També recordem i volem dignificar
les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista. I com a últim dels objectius, i molt important, és que volem donar un missatge a la joventut, a la gent que comença a prendre consciència, que episodis com aquest de repressió i totalitarisme no torni a passar dintre les nostres societats.
L'acte d'inauguració del mural Memòria Rebrutat a la Terra Cremada començarà avui a dos quarts de set a la plaça Sant Miquel. El col·lectiu d'artistes vicentins inaugura aquesta tarda l'exposició Desembre d'Art al Forc Romà.
recullen la producció artística d'una trentena d'artistes de Sant Vicenç dels Horts. Sobretot hi predomina la pintura, però també s'hi podran veure altres produccions, com Ares Cultures, una disciplina que durant els últims anys ha guanyat pes entre la creació artística vicentina, sobretot de les dones. Aquest matí hem acostat els micròfons de Ràdio Sant Vicenç fins al Forromà.
per copsar els preparatius de la inauguració d'aquesta tarda. Ens acompanyen des del col·lectiu d'artistes bisantins la Patro Moreno i l'Enric Xavarria.
Hola, bon dia. Hola, bon dia. I també tenim el regidor de Cultura, Jordi Isil, bon dia. Hola, bon dia a tothom. Doncs tot a punt per la inauguració, us veiem aquí últimament preparatius. Estem en fase d'organització, tota la gent ahir va portar, tots els artistes van portar els quadres, van portar els treballs, totes les obres, com diu la Patro, i llavors ara fem la classificació de distribució, més que per tècniques o per això, més per espai.
perquè bàsicament el que ens marca la quantitat d'obres i d'això és l'espai i estem redistribuint les obres que va portar la gent ahir. Han vingut més de 30 persones a portar les obres i això és molt important. Jo crec que cada vegada la gent participa més. Justament des de fa un parell o tres d'anys ha pujat la participació. Veieu que aquestes propostes tant al desembre com a la festa major d'estiu van guanyant interès per part dels artistes i del públic també.
Sí, sí, realment és així, no? O sigui, el fet també que hi hagi una part de gent que també fa fang, que vulguis no, sempre aporta una tècnica nova dins de les arts plàstiques, no?, i que realment hi ha gent, i moltes dones, precisament, hi ha moltes dones que ho fan, és veritat. Vull dir, potser pintors pot ser mig i mig, però en quant a fang hi ha moltes més dones, comes, això és important, i per això hi ha més gent, també.
però dels plintors clàssics, diguem-ho així, de pintura acrílica o oli i tot això, també hi ha gent. I encara hem de limitar realment la quantitat d'obres, perquè és el que deia abans, el que marca és l'espai. Els últims anys també altres tècniques predominen encara la pintura, diguem, però Déu-n'hi-do amb l'escultura. Patro, també quin balanç fas, perquè imagino que bona part d'aquesta participació parteix també dels tallers que feu habitualment a l'equipament cívic de la Guàrdia, Teresa Lozada, oi?
La veritat és que estic molt contenta, m'emotiven molt, les alumnes, i sóc hem de dir que tinc llista d'espera perquè hi ha gent que vol apuntar-se, tant en pintura com la ceràmica, el fan. I en el fan fan, majorment, ceràmica perquè a la gent és més fàcil treballar, però sí que fan també de tant en tant alguna escultura i queda molt maca. Estic molt contenta de ser.
aquestes iniciatives per part del col·lectiu d'artistes. De fet, les dues exposicions que organitzen anualment són ja marcades a l'agenda. Quina valoració fa?
Doncs molt positiva. Jo no sé quan vam començar a fer el desembre d'art, però fa uns quants anys. I és evident que està marcat en el calendari, i jo només vull dir tres coses. Primer, evidentment, un agraïment a la Patro i a l'Enric perquè avui estan aquí, però no només amb ell, sinó a tota la gent que està dintre del col·lectiu de l'Elexa Prisantins, i a la trentena d'artistes que han presentat les seves obres i que, per tant, les podrem veure aquí durant aquest mes de desembre.
Un segon element és que evidentment estem al forn romà i que és un dels elements que nosaltres volíem obrir a Ciutadania i que fent activitats com aquestes, també hi ha activitats educatives, però activitats com aquestes, que és al final posar l'art Vicentí a sobre la taula perquè ho tothom el pugui conèixer, també ajuda que la gent torni a viure i torni a veure el forn romà, que és una de les grans meravelles del municipi.
I el tercer, certament tenim problemes d'espais perquè hi ha molts artistes, cosa que està molt bé, però també hem de buscar alternatives per poder garantir que totes aquestes activitats que es volen muntar des del col·lectiu d'artistes o a títol individual es poden fer i que per tant estem buscant alternatives per garantir que en el futur hi hagi més espais per poder fer aquest tipus d'activitats. Són deures pel 2026, regidors?
Són deures pels propers anys i jo crec que també va molt associat amb el tema del Pla d'Acció Cultural que vam aprovar aquest any i que també el que diu és que hem de fer una aposta per la creació, per generar espais de creació, per buscar artistes, persones que volen començar no només en les arts plàstiques, també en la música, en el cinema, etcètera.
Hem de fer un replantejament de què podem aportar com a municipi per garantir que Sant Vicenç ha estat un espai creador d'artistes, parlem d'artistes avui visuals, plàstics, però també musicals, cinematogràfics, i hem de seguir amb aquesta aposta i per tant hem de repensar el futur de Sant Vicenç amb aquesta idea de seguir aportant nous elements de la cultura per garantir un futur millor per a tots i totes.
Parlàvem amb el regidor de Deures, però també és època de fer-se propòsits i marcar-se fites. Quin estep el 2026 al col·lectiu d'artistes vicentins? Jo, Sante, ja que aprofitec que tenia el regidor de Cultura aquí, és que aquest estiu farem 30 anys de la...
és per art, de l'estiu, per la festa major, i a veure si podem col·laborar a fer algun acte una mica més especial, que sigui, no sé, no sé, hem de parlar. Cal pensar encara. Sí, sí, no, jo tinc idees, però bueno, s'ha de parlar. I ja per acabar, cadascú com a part, vosaltres del col·lectiu, el regidor també, missatge directe a l'audiència, perquè s'haurien d'acostar al forro humà i no s'haurien de perdre aquest desembre d'art.
Primer perquè estem a unes dates en què sempre crida l'atenció anar a visitar coses tant amb la canalla, la gent gran i tal, perquè sempre aporta part del Nadal comercial i el Nadal realment que pot sensibilitzar i ajudar a tenir una perspectiva diferent de les festes, no? Igual que anar a visitar qualsevol cosa que tingui de caire cultural o escènic, etcètera, no?
Jo crec que val la pena que vinguin perquè veuran, primer, molta gent que els coneixen, que ens coneixen, per dir-ho així, és evidentment, que són gent que per amistat o per família, etc., ens coneixen, però si no també tota la gent que l'interessi i que tingui la curiositat, entre cometes, la curiositat pictòrica, artística en general, que és una cosa que sempre ajuda a sensibilitzar el ser humà.
Jo vull que tinguin en compte que això és una exposició col·lectiva d'uns 30 artistes i que hi ha molta tècnica, molts quadres diversos, de diferents tècniques i que mereixen la pena perquè hi ha obres que estan molt bé, que et sorprèn.
Crec que és suficient excusa, evidentment, al forn romà, però que si a sobre hi sumem aquestes obres d'art, el fet que ser veïns i veïnes de Sant Vicenç i la seva aportació a la cultura vicentina, crec que no hi ha res millor que fer aquesta art que poder passar aquí a l'inauguració i que durant la resta de dies, les persones que puguin venir avui a l'inauguració, que la resta de dies puguin venir a visitar el forn romà, que el puguin gaudir i que puguin veure també aquestes magnífiques obres que segur que a tothom li agradarà.
Sobretot, recarcar les dates. S'inaugura aquesta tarda a les 7 fins al dia... 22. 22, és dia de la loteria. Desembre d'art, com deien, es podrà visitar el Forç Humà des d'avui a les 7, la inauguració, i fins al 22 de desembre, de dilluns a divendres a la tarda, de 5 a 8, i els dissabtes al matí, de 10 a 1. A Patro Moreno, Enric Xavier, Jordi Gil, moltes gràcies.
El jazz tornarà a sonar aquest vespre a la sala Xica de la Vicentina amb un concert del Jazz Club Sant Vicenç. Avui pujaran a l'escenari el trio format per Garri Fimíster, Toni Solà i Quique Angulo. Miquel Toset és el responsable del Jazz Club Sant Vicenç.
Trio liderat pel contrabaixista escocès Garry Fimister, que ja fa molt temps que està entre nosaltres i que vam tenir el Jazz Club la Vicentina ja fa anys amb el Jenny Barry Trio. Anem a Garry Fimister Contrabaix, Toni Solà Saxo Tenor i Kiki Angulo Guitarra. És un trio que fa concerts ja fa molt temps al Club Margarita, Margaritas Blue de Barcelona. Amb ganes de tornar-nos a retrobar amb vosaltres a la sala Xica, que és el lloc adequat per fer els concerts de jazz a Sant Vicenç, que ja fa 16 anys que ho estem fent.
Les entrades es poden comprar a taquilla i a entràpolis.com. El concert començarà avui a les 10 a la Sala Xica. I repassem ara de manera breu la resta de propostes de l'Agenda Vicentina pel cap de setman.
L'elefant Bum i l'estel dels desitjos protagonitzen l'hora del conte d'avui a les voltes. Anirà càrrec de la companyia Els Humanots i s'adreça a infants a partir de 4 anys. Cal inscripció prèvia, l'hora del conte, comença a 2.46.
I encara a la biblioteca, el Club Margarida Xirgo comentarà aquesta tarda La Corona d'Espines, de Josep Maria de Sagarra. Es tracta d'un poema dramàtic en tres actes que protagonitzen una pubilla i un jove sense pares que es veuen abocats a un matrimoni acordat a la solzona del segle XVIII. El Club de Lectura Teatral comentarà aquesta tarda a les set La Corona d'Espines i posteriorment la veuran en escena al Teatre Nacional de Catalunya gràcies al projecte Llegir el Teatre.
Tornen els concerts acústics a l'Esquella aquest dissabte amb Oriol Corroto. El cantautor amenitzarà els sopars de demà a l'Esquella a partir de dos quarts d'onze de la nit.
I no marxem encara de l'Esquella, del bar del centre, perquè diumenge faran un cinefòrum al voltant de la pel·lícula The Teacher. Està dirigida per Faren Abulsi i mostra la història d'un mestre palestí que enmig de l'ocupació d'Israel intenta protegir i orientar els seus alumnes. El cinefòrum començarà diumenge a dos quarts de sis a l'Esquella.
I també diumenge, però al migdia, la Casa d'Andalusia protagonitza una sambombà flamenca amb el coro por derecho, el coro rociero de Castellbisbal, el Plaça Macael i la Casa de Càdiz de Sant Boi. La matinal nadalenca començarà diumenge a les 12 a la Casa d'Andalusia, als Antics Salasians. La Casa d'Andalusia
La marató de cap infant sense joguina torna al carrer. Acompanya'ns i porta una joguina nova a la marató de recollida de joguines el 20 de desembre. L'equip de Ràdio Sant Vicenç recollirà joguines tot el dissabte a la plaça Narcís Lunes, de 10 del matí a 8 del vespre. A Sant Vicenç dels Horts, cap infant sense joguina. El 20 de desembre, comptem amb tu.
No més violència és la consigna i el títol del producte final del projecte d'aprenentatge i servei que un any més ha fet l'alumnat de quart de l'Escola Sant Jordi amb l'impuls de la Fundació Veïta Alta Cafa. L'objectiu d'aquest projecte, finançat per Reta Coge, és que l'alumnat reflexioni i sigui protagonista de l'aprenentatge de valors com la inclusió, la igualtat,
el respecte i la diversitat. Durant mesos han reflexionat a classe sobre els tipus de violència, els estereotips de gènere, han resolt dubtes, han plantejat reflexions, també han parlat amb docents i professionals i ho han plasmat tot en un podcast, un programa de ràdio que ja van estrenar amb la comunitat educativa fa uns dies i que avui volen compartir amb tot el municipi a través dels micròfons de Ràdio Sant Vicenç.
Pareu atenció perquè val la pena. Sentim el podcast No més violència, de l'alumnat de quart de l'Escola Sant Jordi. Benvinguts i benvingudes al nostre podcast. Es diu No més violència. Hola, ens diem Ariadna. Nil.
Som la classe d'Atalanta de Quart i de l'escola Sant Jordi de Sant Vicent dels Horts. Hem fet un projecte d'aprenentatge i servei sobre la violència de gènere i tenim moltes ganes d'explicar-vos el que hem après. Sabeu què és la violència de gènere? Hem estat fent un treball sobre aquest...
i ja que és molt important i molt seriós, en aquest podcast farem diferents entrevistes a persones de l'escola. I a l'Àfrica, una noia experta en Muay Thai, un esport on predominen els homes. En aquest podcast volem reflexionar sobre els estereotips i els tipus de violència i així poder respondre a la nostra pregunta inicial.
Hola Maria, som la Mira, l'Adri i el Janis. T'hem escollit perquè volem fer-te quatre preguntes, ja que volem saber què passava al passat respecte als estereotips de gènere. Abans de començar, podries tornar una petita presentació de tu mateixa. Hola, em dic Maria. Porto molts anys ja treballant de mestra, em sembla que uns 35 anys.
Ara mateix em dedico, sóc la responsable de la biblioteca de l'escola, i com us podeu suposar, m'agrada molt llegir i també viatjar, que de fet la lectura, els llibres, són un mitjà per poder viatjar a altres llocs i també a altres vides. Quan eres petita hi havia coses que es deien que eren de nens o de nenes.
Sí, tant. Quan era petita hi havia moltes coses que es deien que eren de nens o de nenes. Primer de tot, la vestimenta. Les noies havien d'anar més de color rosa, els nois de color blau. Després també les joguines. Les nenes havien de jugar a nines i els nens, en canvi, havien de jugar a cotxes. Sí, estaven molt marcats els estereotips quan era petita. Creus que encara hi ha aquests estereotips avui? Ens podries donar algun exemple?
Sí, i tant, que hi ha estereotips encara avui en dia. El color encara continua. De fet, quan hi ha d'haver un naixement, aquestes festes que es fan, si és una nena, surt el color rosa. També hi ha estereotips, per exemple, en la criança dels fills. Sempre són les dones les que s'encarreguen més de la criança dels nens i de les nenes. Què podem fer des de l'escola per canviar aquestes idees?
Des de l'escola, una cosa molt important que podem fer, per exemple, és cuidar el vocabulari, que abans no ho he dit, però tenim un vocabulari bastant masclista, sempre parlem molt en femení, i hem de cuidar de dirigir-nos tant en femení com en masculí, i després també evitar tots aquests estereotips, oferir models iguals per a tothom, siguin nens o siguin nenes.
Moltes gràcies per el teu temps, Maria. Adeu! Bon dia! Ens diem Robert, Aleix, Imbran i Mélanie. T'hem escollit perquè volem saber què pensa un home sobre la violència de gènere. Primer de tot, podries parlar una mica de tu?
Hola, doncs, soc l'Albert, soc mestre d'Educació Física de l'Escola Sant Jordi i porto bastants anys en el món de la docència i també en l'escola. Jo crec que a l'Escola Sant Jordi ja porto 9 anys, encarregant-me sobretot de l'Educació Física, però he estat tutor i he fet d'altres coses, ara coordinador digital, o sigui que... bastant de temps ja, si miro enrere.
D'acord, la nostra primera pregunta és què entens per la violència de gènere? Bé, doncs per violència de gènere jo entenc
En el fons és un abús de poder d'una persona amb un gener concret contra un altre. Aquest abús de poder es materialitza de manera de parlar, fins i tot agressions físiques, però també mentals. Hi ha molta gent que es creu superior a un altre
i en aquest cas hi ha homes que tenen un rol de superioritat que no sé qui els ha signat simplement per haver nascut amb aquest gènere, que es creuen amb la voluntat i amb el poder de fer segons què a segons qui, en aquest cas dones. Has viscut injustícies o faltes de respecte relacionades amb aquest tema? Podries donar-nos exemples?
Bueno, doncs no sé, a veure, injustícies o falta de respecte relacionades. Una cosa que m'he trobat alguna vegada és que, per exemple, estem en un restaurant amb la meva dona i el compte me'l donen a mi. I no sé, quan ha estat la meva dona qui ha demanat de portar el compte.
és estrany, no? Li hem de dir no, no, avui la cartera avui pagarà ella, no? I no sé, s'associar a l'home com que ha de portar els diners o també en temes així més de restauració demanem una copa de vi i una Coca-Cola doncs la copa de vi me la posen a mi i la Coca-Cola a la meva dona i és que és al revés i això no ha passat només una vegada ha passat més vegades és a dir que
A la meva dona es demana la copa de vi, però me la posen a mi. Llavors no sé per què. I en alguna altra situació que em fa una mica de cosa és en situacions més esportives. Sí que he viscut comentaris de, diria, famílies, perquè...
Normalment sí que venen d'homes, però no sempre. Quan el seu fill està fent alguna competició esportiva, per animar-lo, li diuen, vinga, va. No sé si serveix per animar, però per esperonar-lo li diuen que sembles una nena, corre més, que et mous com una nena. Jo aquí al·lucino una mica que s'associa el fet de no córrer bé,
a una nena, perquè la meva trajectòria professional, moltes vegades hi ha nenes que els donen mil voltes en quant a córrer amb agilitat i altres habilitats. Em fa mal que s'associei això amb una habilitat correcta amb un gènere determinat. Has patit o vist alguna vegada violència generada en la teva feina o en l'àmbit personal? Bueno, a veure, doncs...
Sí que en l'àmbit personal puc dir una experiència que no m'ha passat a mi, sinó que la meva dona treballa per serveis socials i dintre de la seva feina fa seguiments a diferents famílies i va haver d'intervintre amb una dona que de manera reiterada venia amb blaus i ferides
i l'historial d'aquella dona deia que havia patit violència de gènere. Però la dona negava sempre, de manera reiterada, negava el fet que fos per culpa del seu marit, fins que fa un parell de setmanes l'evidència...
va saltar i va rebre una pallissa molt important amb la qual el seu marit va ser detingut. I clar, això ens diu que encara hi ha dones que amaguen aquest fet i que no hauria de ser una vergonya, no hauria de ser algú per amagar.
sinó que en el moment en què es veu algun indici se l'ha denunciat, perquè això sempre va més, sempre va més, i al final acaba malament. I és una de les experiències que he tingut més properes i en l'últim mes, a part de totes les coses que es veuen per la tele, que Déu-n'hi-do. Però aquesta sí que ens ha tocat bastant, perquè la meva dona està bastant afectada, perquè com que li fa el seguiment de manera...
habitual es fa creus que ni a ella, que és una persona que en principi està aquí per ajudar, hagi tingut la confiança per poder-li explicar tot com passava. Moltes gràcies, Albert, per la teva ajuda. Avui farem una entrevista a l'Andrea i l'Àlex.
Ens hem escollit perquè volem saber vostre opinió sobre la igualtat i el respecte entre nois i noies. Us pots parlar una mica de tu? Sí, clar que sí. Em dic Àlex, tinc 36 anys.
Fa cinc anys que estic a l'escola, que treballo a l'escola, però ja abans havia treballat en un centre, també havia treballat en una fundació i al final sóc una persona que li agrada molt la natura, que li agrada molt ajudar la gent, ensenyar i no només a la gent, també una miqueta aquest respecte per tots els éssers vius i donar-li una miqueta d'importància a tot el que són els éssers vius.
A continuació, farem tres preguntes. Què significa per tu igualtat entre nois i noies? Per mi la igualtat significa que totes les persones, siguin nois o noies, tenen els mateixos drets, oportunitats i tracte, sense discriminació pel seu gènere. Has vist alguna vegada que no tracti igual a nens i nenes?
I tant, que sí, que he vist situacions amb desigualtat, vull dir, a mi m'agrada molt la natura, m'agrada molt l'or, com he dit abans, i...
Perquè una noia vingui amb una faldilla no vol dir que no es pugui embrutar i posar l'hort. Vull dir, no hem de jutjar a ningú perquè sigui un noi, una noia, perquè porti faldilla, perquè porti pantalons llargs. Igual que jugar a futbol. Al final, si a tu t'agrada una cosa, és dedicar-li esforç, ganes i insistir. I no té res a veure si ets un noi o una noia. És la implicació i les ganes que tu li posis.
Què entens per violència de gènere? Jo entenc per violència de gènere qualsevol forma de violència, tant sigui física, psicològica, econòmica, etc., que s'exerceix contra una persona pel fet de ser dona, dins o fora de la parella. Doncs mireu, per mi la violència de gènere són totes aquelles situacions que un noi...
podria estar tan tranquil i no li importa, i en canvi una noia pensa, ui, potser és un problema, o ui, potser ho passo malament. Llavors, no és just que en algunes situacions unes persones ho passin malament i altres no. Això és violència de gènere. Moltes gràcies per les teves paraules. Ens has ajudat molt.
Hola Àfrica, som un grup de nens i nenes de quarta o primària de l'Escola Sant Jordi de Sant Vicent dels Sols. Estem fent un projecte de la violència de gènere i ens agradaria fer-te unes preguntes. Sabem que practiques un art marcial que es diu mollitat. Mollitat, i et podries presentar una mica més?
Hola, bones! Doncs primer de tot moltes gràcies per convidar-me i per voler-me fer aquestes preguntes que són tan importants. Us contesto a tot el que pugui i intentaré ajudar-vos al màxim. Em dic Àfrica, tinc 25 anys i visc a Cornellà de Llobregat. Fa uns 7 anys o així que practico el Muay Thai, que és un esport d'origen tailandès on s'utilitzen diferents parts del cos, com són els punys, els colzes, els genolls i les cames.
La veritat és que vaig començar perquè em volia sentir com més forta, més segura i també perquè m'encanten els esports que em fan superar reptes. Ara entreno gairebé cada dia i m'agrada molt l'ambient que es crea al gimnàs. Has notat que la gent et lluiti per el fet de ser una noia en un esport on hi ha tants homes?
Doncs m'agradaria dir-vos que no, però la veritat és que sí. Sobretot al principi, quan aquest esport potser no era tan conegut i jo m'hi vaig apuntar, doncs clar, com dieu, al final la majoria de persones que el practicaven eren homes i era una mica estrany veure allà noies.
I llavors em sentia una mica jutjada, observada, com si estigués en un lloc que no fos el meu. Però al final hem de pensar que els esports no tenen gènere, que tothom els pot practicar, ja siguis home o dona, i quan més dones el practiquem, més ràpid no aconseguirem normalitzar o trencar aquests prejudicis que a vegades encara, per desgràcia, n'hi ha.
Alguna persona t'ha impedit seguir en la teva carrera al Muay Thai per fer desuna dona?
La veritat és que impedir-me com a tal continua, no? La veritat és que no, però si he hagut escoltat els típics comentaris de que és estrany que vingui una noia entrant aquí, o fer aquest tipus d'esport, a veure quan triga a desapuntar-se, això és massa dur per ella, comentaris d'aquest estil sí, però sempre he pensat que al final no t'ha d'importar la opinió que tinguin els altres, si a tu t'agrada ho has d'intentar, ho has de seguir,
I això és el que vaig fer jo al final, seguir entrenant, fer-me més forta. I al final, mira, tinc la sort de poder demostrar que les noies poden practicar aquest esport i que poden ser molt bones, de fet. Ens podries explicar alguna experiència masclista que hagis viscut entrenant?
La veritat és que alguna sí que he viscut, sobretot a nivell d'aguantar certs comentaris, com us deia abans. Recordo un exemple d'un noi que va entrar al gimnàs i mentre jo feia el meu entrenament va passar pel costat i em va dir, no cal que pegis tan fort, encara et faràs mal. I vam començar a riure.
Són comentaris una mica despectius, que et poden fer sentir malament, però el que us deia, jo vaig continuar, vaig intentar que aquests comentaris no m'afectessin i centrar-me sobretot en millorar-me i millorar el meu entrenament. I de fet recordo que aquest mateix noi ja ha passat un temps, va venir i em va demanar disculpes per...
per aquest tipus de comentari, perquè realment es va donar que era un prejudici que ell tenia i que jo ho feia sense maldat, però clar, que això podia tenir un impacte en les persones. I també recordo un altre cas, per exemple, amb una amiga, quan em vaig apuntar, em va fer algun comentari tipus vigila perquè segur que et miren molt o que et fan algun comentari fora de lloc, i això al final també et fa pensar, i ja vas una mica potser amb por, o amb l'expectativa que segur que reps algun comentari fora de lloc.
De fet, ara me'n recordo d'un altre comentari d'un altre noi d'allà del gimnàs, que també em va dir que què fas aquí, que aquest és un esport molt masculí, no és per noies tan menudetes com tu, no aguantaràs... Bueno, una mica el que ja us he anat comentant, però al final l'important és que jo vaig continuar perquè era un esport que m'agradava,
i amb el temps vaig entendre que al final el problema no era meu sinó seu perquè teníem molts prejudicis i a mi entrenar la veritat és que m'ha fet sentir-me molt més segura i a reafirmar que aquest també és el meu lloc. Quin missatge li donaries a les nenes i o noies que volguessin començar a practicar aquest esport?
Quina bona pregunta per acabar. Doncs el meu missatge per totes elles seria que no tinguin por, ni por ni vergonya, perquè al final el Muay Thai és un esport, com qualsevol altre, que és per a tothom. Tothom el podem practicar i si us pica una mica la curiositat o si ja us agrada i el voleu començar a practicar,
Jo us animo a que aneu, que el proveu, que el disfruteu sobretot i que ho experimenteu per vosaltres mateixes. Així que sigueu valentes, que no us faci vergonya i penseu que sereu un exemple també per altres noies o nenes que es trobin en aquesta situació de no saber si és per elles o no. Àfrica, moltes gràcies per respondre les nostres preguntes. Ens ha agradat molt parlar amb tu.
Ens agradaria resumir el podcast en tres parts. 1. Sobre la violència de gènere, hem après que mai a la vida s'ha de fer perquè les persones perden la seva autoestima i es poden sentir molt malament.
2. Per tenir una escola i un món sense violència, podem ensenyar el podcast a la resta de companys i companyes i la societat per tal que estigui informada. 3. Ens agradaria que la gent recordés que la violència és un tema que pot fer molt mal a les persones. Ningú és millor que ningú per exercir violència a cap persona.
Gràcies per escoltar el nostre podcast. Sant Vicenç del Dia
Doncs amb aquestes importants reflexions i amb el podcast No Més Violència de la classe de quart de l'Escola Sant Jordi, arribem al final d'aquest informatiu d'avui divendres dilluns. A partir de la una tornarem a posar Sant Vicenç al dia. Bon cap de setmana.