de les persones amb discapacitat. Finalitza el pintat de dos murals com a homenatge a la identitat local i a la memòria col·lectiva. S'han fet a la plaça de la Concòrdia com a proposta dels pressupostos participatius. I 76 persones van donar sang a la campanya impulsada pels alumnes de 6è de l'Innàs Iglesias dijous passat. Cal destacar que 19 persones van fer la seva primera donació.
El patinetge artístic Tordera i el Club Petit Tordera participen amb èxit en el primer Open de la temporada i només el 5% dels brots de pesta porcina africana declarats en 14 països de la Unió Europea han afectat granges aquest 2025. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària fa una crida a complir les restriccions per aquesta pesta porcina.
Estan fent una estratègia semblant a la de l'any passat. S'allarga tot el que és la campanya de l'àgrip perquè l'any passat va aparèixer l'àgrip que em sembla que era cap a finals de desembre
I es va anar allargant i tenia molta gent que no estava vacunada i llavors es va poder anar vacunant conforme anava a vent i l'epidèmia de grip.
Avui a Sant Francesc Xavier és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. També és el dia del metge del cinema 3D, farmàcia de guàrdia, la Vendrell al Camirral. Esperem un dia amb algun núvol, màxima de 14 graus, demà dia més tapat i més fred, mínima de 3, màxima de 12 a la dita, Nadal sense lluna, de 100 ovelles, en torna una.
La notícia curiosa ens parla que demanen quatre anys de presó pel capellà de la pobla de Segur per buidar el compte d'un ancià. Qui va ser rector de la parròquia hauria robat gairebé 22.000 euros entre el 2021 i el 2023 a l'home que vivia a la residència municipal Verge de Ribera.
Fa un any parlàvem que es prestava el servei de transport escolar als alumnes de Fogàs de la Selva escolaritzats a Tordera. Fa cinc anys l'associació de veïns de Sant Daniel inaugurava el nou parc de l'urbanització i fa deu anys els ajuntaments de Blanes, Lloret, Tordera i Tossa
reclamaven al govern que la C32 es completés amb una circunvalació fins a la Cala Canyellas. Avui, dins la programació de Ràdio Tordera, us recomanem, a través de la web i les xarxes, escoltar el programa Reforça't, que vol evitar el reingrés a l'Hospital de Clelliblanes. Podeu escoltar-ho a través de les càpsules de salut. Infopodcast Tordera, una coproducció de Ràdio Tordera i la xarxa de comunicació local.
107.1 FM Radio Tordera L'emissora que t'escolta
Dental Company, porque sonreír es salud.
Notícies en xarxa, edició matí. Des de cada punt del país on hi ha notícia. Amb tots els accents, totes les veus. Ningú no t'ho explicarà de més a prop. Cada dia, primera hora, informació de servei públic a les televisions i ràdios locals de Catalunya. Notícies en xarxa, edició matí.
Ara i aquí.
De dilluns a divendres, 11 a una del migdia, connecta't a Ara i aquí, amb Rosa Maria Ruscalleda. Repassa l'actualitat, opina i descobreix consells d'utilitat amb els millors professionals de cada àmbit. No et perdis el magasin que t'informa i t'ajuda en el teu dia a dia. Ara i aquí, a Ràdio Tordera.
Bé, aquesta és la carpeta de les sèries i de les pel·lícules. I avui sembla que no tenim en Dani i la Rosa Mari, com sempre tan treballadora, ens deixa aquí un guió del que més o menys hem de parlar. I ens diu que al racó de les sèries hi posarem música de pel·lícules, característiques de les millors bandes sonores de la cinematografia.
Una banda sonora excepcional té que complir diversos criteris fonamentals que la distingeixen de la resta. La capacitat d'evocar emocions específiques, complementar perfectament la narrativa visual i mantenir la seva relevància al llarg de tot el temps són elements clau.
A Espanya, les bandes sonores més valorades combinen qualitat musical, impacte cultural i reconeixement tant crític com comercial.
o els compositors més reconeguts entenen que una banda sonora de pel·lícula exitosa ha de funcionar tant dins com fora del context cinematogràfic. Ha de crear una atmosfera única que transporta. I aquí, Martí, entenc jo que escoltarem quatre bandes sonores
i que de pel·lícules determinades, etcètera, etcètera. Pujem la primera...
Bé, ja hem vist que estem parlant de la banda sonora de la fibra de Sábado Noche, que va revolucionar la indústria musical en temes icònics dels vigis.
I ara ja entrarem tot seguit, Martí, si vos punxar-ho, a la Winnie Houston, que va aixecar la Dee Boyward, el guarda espatlles, el famós guarda espatlles, amb la seva interpretació aquesta, jo l'he posat diverses vegades aquí a Ràdio Tordera perquè també m'agrada molt. Doncs escoltem ja el guarda espatlles. So I'll go
But I know I'll think of you every step of the way And I will always love you
Love you You My darling you Bittersweet Memories That is all I'm taking
So goodbye Please don't cry We both know I'm not what you
Així passaríem el dematí escoltant l'Aurina Jonson amb el guarda espatlles, que si hagués en Dani aquí li preguntaria, però jo no, estic convençut que primer va ser la gravació del disc, la creació i després la pel·lícula. Normalment és al revés, la pel·lícula i després el disc. I ara, Martí, si ens vols punxar, que ens diu aquí, ens ha deixat la Rosa Mari...
Un apunt que diu que la que ve ara, que és la col·laboració entre un tal en Hans Sidner, aquest és famós, i les seves cançons d'Elton John, va resultar en la banda sonora familiar extraordinària del rei Lleó. Escoltem el rei Lleó?
Some say you are beaten Some say live and let live
But all our reprieve is to join the stampede. You should never take more than you give in the circle of life.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Bé, deixem-ho ijar per al darrer apunt que ens ha deixat aquí, que és la Lady Gaga i en Branny Cooper, que van crear cançons originals emotives, com Shallow, que va guanyar l'Òscar a la millor cançó original. Escoltem aquesta i tanquem la carpeta. Tell me something good Are you happy in this modern world
Is there something else you're searching for? I'll fall in. In all the good times I find myself longing for change. And in the bad times I fear myself.
Tell me something, boy. Aren't you tired trying to fill that void? Or do you need more? Ain't it hard keeping it so hardcore?
In all the good times I find myself Longing for a change And in the bad times I fear myself I'm off the deep air Watch as I dive in
Fins demà!
Ara i aquí. Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta. Radiotordera.cat i xarxes socials.
tip i comença-la amb ganes a les Ferreres. Amb un pica-pica variat, seguit d'un llamàntol a la brasa de primer i un segon escollir entre espatlla de xai al forn, xulató de vaca o rap a la planxa. Gaudeix de les postres, vi, cava, raïm, licors, vostra sorpresa i ball fins la matinada amb franqui, amb xocolatada final per posar el llaç a la nit per 110 euros. Restaurant les Ferreres. Reserves al 93 764 0607.
L'actualitat de Tordera en 4 minuts. 8 lletins informatius de Ràdio Tordera a les 9 del matí i a les 6 de la tarda. Tordera a la teva butxaca. De dilluns a divendres d'11 a una del migdia, connecta-te ara i aquí amb Rosa Maria Ruscalleda.
Fins demà!
Bé, ja una vegada he escoltat uns quants consells. Anem per la cuina i de mental de la Joana Molins. Joana, avui ens faràs dentetes o què? Sí, crec que sí. Hem de continuar fent dentetes, si no malament. Bon dia a tothom, eh? Bé, doncs com aquests dies hem anat fent...
hem anat portant plats per Nadal, el que passa, per exemple, no tan clàssics, variar una mica a la persona que s'atreveixi, perquè normalment ja hi ha uns plats estipulats i no ens movem d'allà. Llavors, nosaltres hem donat diverses opcions per poder fer diferents plats. I avui us porto la carn rostides i farcides, que també es poden fer. Rostides i farcides. Aclareixem-ho, sisplau, jo que soc.
O sigui, es pot fer un tros de carn, fer-la farcir i rostir-li, després tallar-la, que són cants rostides, o farcir. Es pot fer de llata, de vedella, que jo normalment si és vedella faig en llata, es pot fer amb pollastre, es pot fer amb gall indi, i es pot fer amb llom de porc, d'aquest de dos colors, que també queda molt bé més econòmic.
Doncs aquestes carns vas amb el teu carnisser i li dius que te la farceixi. Jo normalment la faig farcir d'oudou, salsitxa i cansalada de pebre tallada ben primeta. Llavors allò que t'ho posen a dintre... La cansalada de pebre la compres amb pebre o tu l'empebres? No, no, ja la compro perquè això m'ho fa el carnisser. Jo li dic de què el vols, doncs, d'aquests ingredients.
Llavors, si ens agrada una mica la combinació de dolç i salat, ara per aquestes dates, hi podem posar alguna pruna i uns quants pinyonets. Uns quants pinyons. Llavors, aquest tall, ells el farceixen, te'l lliguen i només has de cuinar-lo. I llavors, quan el talles, tens aquesta carn a dintre, que no és la vedella amb bolets que estem acostumats a fer, o el pollastre amb bolets, és diferent. I el pots fer 3 i 4 dies i 5 abans, eh?
Vull dir que... Que ara és millor, oi? Es pot guardar a la nevera perfectament i no hem d'estar cuinant aquell dia, això tant pels Reis com per Nadal o com per Cap d'Any. Vull dir, podem fer el dia que ens assembli. Llavors jo us explicaré tal com us deia...
I ara també s'ha posat molt de moda posar-hi el foie. El que li agrada un tros de foie a dintre també queda bo. Perquè una vegada és rostit i el tall també queda bo. Sí, el foie posat a dins del tall. El tall aquest que fem lligar. Llavors, si volem una llata, doncs farem... Per cert, perdona que t'interrompessi. El foie de què?
El foie, el foie només n'hi ha un. El foie d'ànec és fetge d'ànec. Fetge d'ànec, o fetge. Que per això és el foie, el fresc. No aquest que és el minicuit o aquest d'un ta. Aquest d'un ta és diferent. És el foie fresc, que llavors ja es posa dintre i llavors el coure'l també, quan tu el talles, a dintre ja queda desfet.
Doncs llavors faríem això, aniríem al nostre carnisser de sempre i faríem farcir el tai que a nosaltres ens agrada. Què faríem? Primer de tot agafaríem la cassola i l'enrossiríem, perquè això ja tot lliguen bé. Una vegada estigués ros de tots els cantons, mentrestant nosaltres hauríem preparat una bresa d'un allporro tallat pel mig, una ceba tallada així a juliana,
un prei o tres de pastanagues, un tall d'àpid, l'àpid aquest del tronc, el gruixut, que no sigui la fulla, perquè la fulla, com si col molts, amarga. A mi el tros gruixut té més consistència. Un prei de tomàques madurs d'aquests de penjar, que també els hi podem posar, tot això en cru, i llavors una cabeça d'alls, una fulla de llaurer o un prei i un tros de canyella. Depèn de la quantitat que fem, ni posem una branca o la meitat.
I llavors aquí passarem tota aquesta bresa, la passarem amb aquesta carn que hi hem rostit, la deixarem una mica, uns 10 minuts, i una vegada això ja ha passat, aquestes verdures, hi posarem aigua. Ho cobrirem amb aigua calenta, aquest tros de carn, tant si és pollastre com si és la vedella.
Baixarem el foc, ho taparem, i la vedella almenys la deixarem una hora. I només haurem d'anar donant volta. Donant voltes perquè no s'agafi. Si veiem que ens hi falta una mica més d'aigua, n'hi afegim una mica. Cobert sempre. Cobert sempre. Llavors anirà disminuint i a mesura que veus que ja va quedant a tou, no n'hi tiris més. Si ja te queda mig tall, doncs ja dius, bueno, d'aquí 10 minuts ja estarà, no n'hi tires més. Aquest és el secret perquè la carn... Aquest és el secret perquè la carn te quedi tuvíssima.
Ah, doncs escolta... Llavors ho tanques, això, i ho deixes. I el millor és, l'endemà, treure els cordills. Treure el cordill d'aquest tall de carn, perquè si el treus en calent se desfà tot. I l'has de tallar en fred. Llavors agafes una taula d'aquestes que tenim de tallar, un gabinet que talli, i el talles de dos centímetres o així. I tota aquesta bresa que hem posat de la tomaca, l'aiporro, tot això, ho passem tot pel tórmics.
i ho passem pel xino, ho reservem. I llavors, quan tinguem aquest tall de carn ja que l'hem tallat, el posem en una plata, si no el veurem escalfar el foc ho podem escalfar al forn, i aquesta bresa que hem triturat, i si ens queda molt espès i podem tirar una mica d'aigua, després ho rectifiquem de sal, i ho tirem a sobre, i ho escalfem. I queda una carn... Impressionant. No queda com una medella amb bolets amb tant...
que tipa molt i carrega molt, i llavors aquesta mica, aquestes verdures, no és totes a sobre. Tant si fem el pollastre, com si fem el gallindi, com si fem el llong, com si fem la vedella. El sistema és almenys. El que passa és que el pollastre, si a la vedella hi està una hora i mitja, el pollastre, en tres quarts, el tindrem cuit, perquè el gallindi ens costarà una mica més. Això ja ho punxem i, com veiem que està tou, és tancar-ho. Té molt bona pinta. Sí.
I llavors li traiem o aquella malla que ens posen a la carnisseria o el lligat, hi ha puestos que ens posen aquella malla blanca o hi ha uns puestos que ens la lliguen. Llavors és la qüestió de treure-ho i fins l'endemà no treure-ho. I l'endemà llavors ho tallem, ja ho deixem amb una plata o amb un tàper a la nevera, punt.
I tot això, aquesta bresa que hem picat, amb un altre tàper. I aquell dia ho escalfem i ho tirem per sobre i ho deixem al forn 20 o 25 minuts que se'ns escalfi. I ja ho tenim.
Sempre he pensat que els cuiners alguna condició intel·lectual tenen que tenir, i sempre he pensat que és la memòria. Me deixes meravellat cada vegada que t'entrevisto, perquè ho fas tot de memòria d'aquesta manera, ho tens tot al cap. Bueno, perquè la memòria, la cuina, a mi em va vinguent.
O sigui, jo com m'ho poso a cuinar, penso, ara hi ha jo posar això. Clar, és que perquè ens agrada, també, eh? Aquella persona que no li agrada gaire i no cuina tant ha de tenir una xuleta. Bueno, la xuleta ho prepares tot, que és el principal. Primer de tot, preparar les carns, salar-les amb pedrausa. Avui és una mica complicadet, no? Sí, no, però de veritat, eh? Sí, la mestressa de casa. La mestressa de casa, perfecte, eh? Perfecte, perfecte. El que passa és que a vegades, saps què passa? Ens fa ànsia provar coses.
Perquè ja tenim un hàbit. Però aquest és molt interessant, sí. Tenim un hàbit i diem, no, no, jo faré la vedella amb bolets com sempre, o faré el pollastre rostit, a mi no em compliquis la vida, perquè així no em queda bé. Clar, són dies que tenim família, tenim... La responsabilitat i és. La responsabilitat i és. Però vull dir, de veritat que aquest plat és molt senzill, ara sembla difícil, perquè és rostir la carn i posar-hi tota aquesta bresa i després deixar-ho que es vagi fent. Molt bé.
I llavors aquesta bresa, doncs, el que hem dit, passar-la pel turmís, passar-la pel xino, i aquesta salsa és la que cobrirem quan tinguem aquest tall que ja l'hem tallat, i l'escalfarem al forn amb una cassola al foc, el que vulguem.
Molt bé, què vols repetir els ingredients? Sí, sí, doncs llavors direm que agafarem una llata per 4 persones d'un quilo i quart, si agafeu un pollastre podeu haver d'agafar dos, depèn del que pesi, això ja ho pregunteu al vostre carnisser, llavors farem servir aquest all porro, això farcit, aquest all porro, la ceba, les dues pastanagues, un tall d'àpid, dos tomàques d'aquests de penjar medús, que els obrirem pel mig, tot això ho posarem allà,
una ceba també tallada juliana, una cabeça d'alls, llavors li posarem el llaurer, li posarem un tros de canyella, quan aquest tall estigui ja que l'hem enrossit hi posarem un raix de birranci, perquè ens pujaran tots els sucres i ens quedarà més durat. I llavors és el moment de posar-hi tota aquesta bresa, passar-ho 10 o 15 minuts,
Cobrir-ho d'aigua, baixar el foc i tapar-ho. I ja podem anar fent altres coses. Només hem de tenir en compte que no se'ns agafi. Si veiem que s'ha apurat molt l'aigua, n'hi posem una mica més. Si veiem que no, doncs ja ho tenim bé. Jo ja puc fer aquestes preguntes perquè soc una absoluta... i no anant amb el tema, la diferència entre un vi normal o un conyac o un vi ranci està en... queda més daurat? Sí, el vi ranci, saps què passa? És vi, ranci i vi i mosquatell. I porta sucre.
Clar, llavors això, de seguit, t'apuja més. T'apuja més els sucres perquè el portar sucre fa que la carn quedi més rossa més aviat. El conyac és molt sec per la carn. Jo de conyac no n'hi poso gaire. El conyac el poso més en el peix. En el peix, sí. I el vi blanc, doncs si no teniu vi rància, també vi blanc, eh? Un vi blanc que tingueu, doncs també un bon raig de vi blanc. El vi en els rostits i tot això no pot faltar-hi mai, perquè és l'ànima de tots aquests plats.
Joana, com sempre Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Vinga, adeu-siau A una mica de publicitat Martí
Moltes gràcies, igualment.
Bé, ara hem demanat a la Joana que es quedi perquè la setmana que ve hi ha un esdeveniment prou important. Aquesta casa que és un pou de sorpreses i d'actes i de coses que de vegades mai imaginaríem.
doncs hem demanat al director precisament de Ràdio Tordera perquè ens venci, ens adelanti i ens plantegi o ens informi. De què va aquest esdeveniment que heu pactat junt Ràdio Tordera amb la Joana Molins? Bon dia a tothom.
Va de Nadal, jo penso. És una activitat que sempre nosaltres, quan ve Nadal, ens agrada fer coses diferents i el Nadal també té aquella... jo penso que encara té aquella aura de treure bones coses de la gent, d'intentar de trobar-nos, de fer companyia, d'intentar ajudar les persones que ho necessiten i en aquest marc, com deia Nadal...
Doncs hem fet una aventura que jo penso que la Joana pot explicar més detalls, però que evidentment si la tenim per aquí és perquè parlem de menjar, Joana. Bon dia, bon dia a tothom. Sí, sí, parlem de menjar. I el que us deia l'Albert, hem proposat fer una escudallada solidària, perquè és adient, perquè és una cosa que és el que ell diu, fa Nadal, i vam decidir fer això i ens atrevirem a fer-ho, a veure com ens surt això.
Escudellada... Bueno, Arseni, tu mateix preguntes, però suposo que s'entén, que estem dient de fer escudella. Escudella de Nadal, no una escudella allò. Escudella i cardolla. No, una escudellada... Una mica, no? Sí, una escudellada que vol dir una escudella barrejada.
En aquesta escudella hi haurà la pilota, hi haurà totes les verdures... És que jo havia sentit parlar de la pilota i automàticament me n'ha anat a la candolla. No, no, no. En candolla potser seria massa, però alguna cosa hi ha, eh? Sí, en candolla seria poder massa per ser... Bueno, el primer cop que ho fem ho provem i veiem i llavors ja anirem fent si ens surt tot bé.
Doncs seria una escudella, perquè es li deia una escudella barrejada, però amb pilota, amb pilota i amb els galets de Nadal, no aquells tan grossos, uns altres de més petits, i tota la verdura que comporta, que és la col, tota la verdura que comporta una escudella barrejada, la cor, la pastanaga, els cigrons, la patata, la pasta i les pilotetes, les pilotes. I això a on?
On t'ho farem? A Ràdio Tordera? No, aquí no ho farem. Però ho cuinarem. El lloc que pugui venir... Perdona, primer és públic. Pot venir la gent.
Ha de venir la gent. Sí, el dia 16, que és el dia que es farà, ha de venir la gent. Ha de venir amb un plat, no?, o amb un bol, i una cullera seria millor que cada un, el que vulgui, us ho portés, perquè, esclar... Perquè s'ho ha de menjar allí o s'ho porta a casa? No, s'ho pot emportar. Si ell vol portar un tàper, doncs s'ho endur a casa seva i pot menjar-ho a casa seva.
Ho fem aquí a la plaça, davant dels estudis de la ràdio. Exacte, davant dels estudis de la ràdio. Farem uns fogons i davantals. O sigui, el que és aquí, cal terrassar la... Pensa que ho hem fet expressament un dimarts, perquè és el dia que hi ha mercat de fruit i verdura aquí a la plaça, i llavors és un dia que hi ha minjarament moviment...
producte d'aquí, i dèiem, doncs mira, nosaltres també volem participar una miqueta d'aquesta festa que es fa els dimarts aquí a la plaça, i farem això, muntarem una petita carpa, allà hi haurà les quatre ollas que ja hem demanat a l'Ajuntament que ens col·laborarà, amb els ingredients que ja ens col·labora també a la Dirocarns Torra, que també ens col·labora a l'Agrària a la Baixa Tordera, amb producte, per tant, quilòmetre zero,
I llavors, doncs, l'art de la joana i la feina per poder elaborar això moltes hores. I llavors tenir-ho a punt per més o menys aquesta hora, que estem ara, seria més o menys aquesta hora. La gent, preferim que portin les seves tasses, perquè també jo, per exemple, jo ho prendré aquí amb una tassa, però aquí pot venir amb una miqueta d'olla, tampoc es passa, perquè n'ha d'haver-hi per tothom. I llavors, el que sí que han dit, que col·labora amb la Marató,
Té un preu de sortida, nosaltres creiem, per participar a la Marató, d'uns 3 euros, però està obert, hi haurà una guardiola per qui vulgui col·laborar donant molt més. Evidentment no hauria de pagar el mateix qui ve amb una tassa que qui ve amb una olla. Llavors sí que demanem això, que la gent tingui consciència del que estem fent és un acte solidari per la Marató,
I també de Nadal, de degustar aquí l'escudella que et preparà la Joana, no? Però el que volem és això, que la gent vingui aquí a la plaça, que tasti l'escudella i que contribueixi en pagant diners a la marató d'aquest any, que aquest any va pel càncer i és una cosa que penso que és prou extesa que tothom coneixi que val la pena que hi participin.
L'escudella és el que necessita hores de xup-xup. Això com ho faràs, Joana? El xup-xup s'haurà d'anar preparant prèviament i acabar-ho de polir. Perquè, esclar, si no hauríem de venir aquí a les 4 del dematí a preparar-ho. Per això, per això la pregunta. Llavors, prèviament, ja ho haurem preparat amb tots els col·laboradors que ens ajudaran i llavors, aquell dia aquí, courem la pasta i acabarem de fer el toc final.
perquè esclar, també és així com... Per fumar la plaça. Exacte, per fumar la plaça. Bé, doncs aquesta és la gran novetat d'una cosa nova.
Doncs que res, Ràdio Tordera, amb aquesta gran col·laboradora que és la Joana, doncs aquí, doncs, pinta molt bé. Vist des de fora, vist per mi, que sóc des de fora i ho estic veient d'una manera absolutament neutral, m'assembla que és una molt bona idea. Estem col·laborant amb la marató de TV3, entenc jo, tot el que es recapti... No és allò dels beneficis, no, no. Tot el que es recapti va a TV3, però...
a la barató. Insisteixo a agrair que també ja hi participen d'entrada els establiments. Carles Torra, que ens ha donat totes les espinades, les pilotes, i també l'agrària, la baixa torrida, que ens dona tota la verdura, els galets, tot. Vull dir que... La Joana i els col·laboradors hi posen la feina. I l'Ajuntament, que ens dona unes bones olles i uns fogons. Exacte, l'Ajuntament, que sí, que ens ha deixat tot això. Convidats, dimarts que ve. Dimarts no. El dia 16. Dimarts que ve no. El dia 16 de desembre. El dia 16, puntualitzem. El dia 16.
dimarts, a dos quarts d'una? No. Només que abans. No, a partir de quarts de dotze. Ja poden anar a venir. Aquí hi haurà gresca tot el dematí. Aquí fora, no? A partir de les onze, que és quan comença el programa de la Rosa Maria. Exacte. A partir de les onze, la gent ja pot començar a mobilitzar-se.
que agafi la carmanyola i s'acosti cap a Radio Tordera i que porti, doncs, això... Millor que portin el que es vulguin menjar, una tassa o un bol o el que sigui, i una cullera per poder-s'ho menjar. O una petita carmanyola. O el que ells vulguin, una petita carmanyola. Normalment la gent és família i si s'ho menja a casa...
s'ho menjarà als dos o tres de la família. Per això... Fem 40 litres, si no vaig equivocats, no, Joana, més o menys? Sí. Per tant, que no va dir ningú, que no es quedi sense. Exacte, que no es fa dir sense, perquè sí, farem entre 40 i 50 reaccions. Bé, doncs ja llançada la notícia, que sigui un èxit. De moment farem aquesta l'any que ve, si va bé, farem bé. Si va bé, doncs llavors ens ho apuntarem. Exacte. Molt bé, vinga, doncs. Fins la propera. Molt bé, vinga, adéu-siau.
Ara i aquí.
Arriba el desembre i amb ell una nova agenda plena d'activitats al Teatre Clavé. A partir del dimecres 3 de desembre, a dos quarts de set de la tarda, podreu veure l'exposició de velles arts i dansa, titulada De l'error, un encert. Dijous 11 de desembre, a dos quarts de set, hi haurà una classe oberta de dansa. Dimecres 17 de desembre, a dos quarts de set, arriba l'exposició Bikes i el teatre del grup 2 amb C-O-S-E-S, centre d'objectes sencers, espatllats i o somiats.
Les escoles del municipi també participen amb les seves Nadales el dilluns 15 de desembre amb l'escola Serra de Miralles, dimarts i dimecres amb l'escola Ignàs Iglesias i dijous amb l'escola Badruna de Tordera. I per acabar l'any, diumenge 28 de desembre, torna la tradicional representació dels pastorets a càrrec de l'Associació Cultural i Recreativa Peracot. Trobareu tota la informació a la pàgina web del teatreclavé.cat.
Quan va ser l'última vegada que vas pensar en tu? A Tordera Essentials et convidem a reconnectar amb el teu benestar. Gaudeix de massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de bac i productes naturals que equilibren cos i ment. Visita'ns al carrer Sant Ramon número 2 de Tordera o reserva còmodament per WhatsApp al 611 505 729 o segueix-nos a Instagram i Facebook. Tordera Essentials. Més que relax, equilibri per la teva vida.
Ràdio Torderas. L'emissora que t'escolta.
Bé, i tanquem ja totes les carpetes que hem anat obrint avui, que n'hem obert moltes, i acabarem amb Economia, tal com fan els diaris, que les pàgines d'Economia normalment sempre van al final. I he de confessar que comença el diari sempre per les pàgines d'Economia, pel final. I per parlar d'Economia, doncs avui tenim en Ramon Tendero, que no havia coincidit, feia molt de temps, molt de temps,
Però que per mi és un plaer perquè és un sàvi amb el tema aquest. Almenys és un estudiós, està el dia, està el tal. Ramon, no tenim guió, però jo tinc moltes preguntes per formular-te. Preguntes o plantejaments, no m'has de contestar en qüestions que sentin càtedra, però sí que podem parlar en general de la situació en què estem.
Darrerament, l'economia ha canviat molt, la global, la Xina s'ha fotut dalt de tot, els Estats Units lluita per no ser inferior a la Xina, i tenim la pobra Unió Europea, que aquí fa el que pot, però els apassa canutes i tal i qual, el motor de la Unió Europea, que era Alemanya, ha tingut ara una caiguda impressionant, amb els seus cotxes, amb els seus...
amb la gran maquinària, perquè la Xina la fa igual i més barata. França realment fa por, realment. Anglaterra canvia de primer ministre cada 15 dies, per l'economia i per no sé què.
I van dient que Espanya ho fa molt bé, que Espanya va creixent, que és la puntera de la Unió Europea en quant al creixement de l'economia. Fet aquest plantejament, Ramon, per on vas, tu? Què opines?
En primer lloc, segona, que quan parlem d'economia en aquests moments ja la cosa resulta una mica complicada i complexa perquè és d'una inestabilitat molt gran i això és arreu. Sembla que estiguem en una situació, diguem-ne, absolutament incontrolada, perquè arancels amunt, pressions per allà, pressions per aquí, Europa, com dius tu,
no ha tingut el concepte dels drets fonamentals tan nomenats i tan dits i els drets socials que s'ha amortiguat ella mateixa com a potència. O sigui, els altres països aquests que són quasi eutàrtics, digue-li Xina, digue-li la Índia...
digui-li Rússia mateix, que són absolutament autàrtics d'un poder absolutista. Sembla que estiguéssim ara, tornant a fa molts segles enrere, quan els dominis eren la força, no la raó ni la intel·ligència, sinó que eren poders...
el poder el tenia qui tenia força. Els exèrcits, les inversions, ara sembla que hem d'estructurar-nos d'una manera que ens hem de protegir uns amb els altres com podem, perquè saps que hi ha unes inversions, hi ha uns temors que ens poden fer temular tot el concepte econòmic en general. I això es demostra molt clarament amb que
resulta molt clar que el distanciament del que serien grans capitals amb el que seria la base més baixa del bano de riquesa, diguem-ho així, o de pobresa, està ampliant-se. És a dir, cada vegada... Cada vegada està més distant. Més distant. O sigui, la classe mitja ha anat baixant mica en mica... Si no se l'han carregat del tot.
La classe baixa ella mateixa ha crescut, ella soleta, i a més hem tingut una incorporació de molta gent d'un nivell molt més baix, amb la qual cosa la massa baixa ha crescut enormement. I el distanciament entre la classe alta, que són les grans companyies internacionals, les grans potències, aquests...
Aquestes corporacions de digitals que han dominat molta part del món, doncs han fet una separació brutal. Si tu ara tinguessis que fer una mitja de riquesa, seria falsa. Perquè diries, mira, la mitja és això.
Però la mitja... No és veritat. És allò del pollastre, de les estadístiques. Que n'hi ha que es menja tot el pollastre i n'hi ha que no es menja i llavors surt mig pollastre per cada dos. Res, sí, sortiria que estaria molt bé, però sortiria que estaria molt bé uns quants i no altres. La mesura hauria de ser la mediana, que se'n diuen en termes aritmètics.
Que és el punt mig de tota aquesta sèrie. Llavors ho dius, aquest seria el punt que determinaria on estem i segurament aniríem molt més baix que la mitja. Amb tot això vull dir-te que sí, que s'està gravant cada vegada més i a més resulta
que les corporacions que tindrien que aportar els seus beneficis estan superprotegides pels estats. Resulta que, com més gran ets i més important ets, menys importos tens. Busquen perquè diuen, no, és que si aquest se m'enfada, se m'anirà al costat. És el que va passar aquí a Catalunya quan... Per exemple, però vull dir que el concepte
Està en que quan més gran ets, més poder tens i menys impostos pagues. I quan ets més pobre, doncs estàs més subjecte a no poder pagar i, a més, i a sobre. Que llavors la...
l'aportació impositiva global de la població és minsa perquè els que podien portar una quantitat de diners resulta no. El mateix Trump està dient ara que si no els hi treuen aquests impostos i aquests gravaments a les companyies de tecnologies americanes digui-li Google, digui-li MetaMeta, digui-li totes aquestes resultarà que tot
Tornem a pensar si augmentem els arancels. És una coacció de dir, si em fas per impostos, jo et perjudicaré. És una cosa que dius, però si tu tens capacitats i ets partícip d'una humanitat...
Doncs contribueix, contribueix, ja tens prou ta riquesa, doncs siguis contributiu amb la societat que t'alimenta, perquè a més nosaltres som tan benaus que, clar, ara són les xarxes, ara estem tots subjectes, a un conjunt de coses estem suportitats, o sigui, creiem...
les males notícies, les fake news, ho creiem tot, ens creiem que... i som uns babaus. No ens formem personalment, sinó que ens formen, ens adoctrinen a totes aquestes xarxes, inclús la intel·ligència artificial.
L'intel·ligència artificial no és intel·ligència, és artificial, que és un algoritme que té capacitat de compilar moltes paraules i moltes expressions, i et podrà fer molts informes, molts comentaris, però intel·ligència conceptualment...
no coneix la tecnologia, no coneix moltes coses, inclús a vegades ja s'han trobat en casos que han dit, ui, han contestat, perdoni'm, és que no era ben bé el que jo li vaig dir, el correcte. O sigui, això amb aquest llenguatge digital, no dic que ho digui ningú. Però vull dir-te que estem en aquest món, i en canvi la nostra intel·ligència natural està marmant, està marmant.
Mira, a Catalunya, no sé si hi ha 70.000 joves que no han acabat la secundària, a Espanya, que no han acabat la secundària, ja pleguen abans, i no hi ha un interès en formar-se, en capacitar-se, en adoctrinar-se, no. Llegia l'altre dia que quatre o cinc universitats
havien estat estudiant i havien descobert que aquestes multinacionals, aquests capitals que tu ara estaves posant sobre la taula, són els propietaris de les xarxes socials. I que les xarxes socials portaven implícit uns missatges
que provocaven, que ara havien descobert aquestes universitats, que la força d'anar llegint i d'estar sempre contínuament a sobre de la xarxa, els estava canviant la manera de pensar a l'hora de votar.
Ja, no, segurament. I a més és que qualsevol persona que sigui docte amb qualsevol matèria ha d'estar permanentment al dia formant-se perquè l'evolució de la tecnologia i dels conceptes evoluciona. No és dir, mira, jo ja tinc aquesta formació i aquí em quedo i vaig... No.
Tens que estar permanentment posant-te al dia en moltes matèries. I aquí, si no et poses al dia amb les matèries més baixes possibles, les mínimes, com et posaràs al dia amb les altres. No hi ha aquest esperit. Sí, sí. Les xarxes no ajuden...
A que tu et formis d'una manera determinada i segurament que vagi amb el teu terrenat. Les xarxes et poden fer canviar la teva manera de veure les coses. Totalment. No, no. És que a més estem en aquesta situació que ja ets un babau, en part. Allò que dius que... T'està rentant el cervell que dèiem abans. I tu, on que dius, jo no tinc que pensar, doncs mira, ja pensen els altres per mi. Però pensen bé? Pensen adequadament? Pensen en interès col·lectiu? No.
Mica en mica, les aportacions dels nivells més baixos també seran, des del punt de vista econòmic, també seran més prims que eren abans, perquè hi haurà menys gent amb un nivell alt. O sigui, aquí ens fa falta activitat industrial, tecnològica, d'alt nivell, no al servei.
això el que ve el gran capital perquè la distància que separi això, la gent rica la gent que domina el món amb els calés que la distància sigui més gran cada vegada amb els pobres i poder explotar més tot el sistema sistema mitjaval, ja dic de l'edat mitja i abans els grans promes els grans condes, els grans nobles més rics i més pobres
molt territori, de pagesos. Molt més rics, molt més pobres. Aquesta seria la definició. I això és el que... I si nosaltres no som capaços d'involucionar en aquest concepte i agafar un altre criteri, malament. A més, la població s'està envellint. La població s'està envellint en partges forçades. Cada vegada hi ha més persones grans que necessitaran moltes més apoyos i ajudes. I si no tens els recursos...
ja s'està parlant que les pensions futuribles futuribles no dic molt futuribles però 10 anys com a màxim baixaran les noves incorporacions no les existents
sinó que el càlcul per les futuribles tenen que baixar perquè és impossible. Però això no ho diu Espanya Magdeix concret, vull dir que aquí, sinó és Europa, ja que en general està trobant-se que inclús Espanya està excessivament...
aportant massa en el tema de pensions i subvencions d'aquestes no contributives. Sí, perquè aquesta és una roda, Ramon, que ara tu m'has fet pensar que està en plena vigència.
i és que la gran empresa, l'empresa, li interessa anar jubilant els que té de 40 anys o 50 anys perquè tenen uns sous que els ha aconseguit a base de 40 anys de diferents augments, per tant té sous dignes, per poder-los jubilar per fitxar gent jove que els paga a 1.000 euros. Bé, o a 1.000 o a 2.000, però un moment. Doncs mira, Telefónica mateix, ara està...
plantejant-se, no plantejant-se, i ha posat a sobre la taula treure uns 5.500 treballadors i els volen jubilar als 54 anys. Als 54 anys jubilar...
amb un salari garantit fins a la seva jubilació real del 60% del seu salari. Però vull dir que aquest és un exemple més que això està a l'hora del dia. La gent que té un nivell de contribució i d'aportació a l'erari global de l'Estat,
doncs cada vegada aquest té tendència a disminuir i té tendència a pujar al quins sous porten molt poca contribució, m'entens? Vull dir que és un tema que és ja autoalimentat. Les intel·ligències aquestes, no artificials, sinó les intel·ligències aquestes diguem... Naturals.
No, i artificials, com poden ser... o tècniques, com els robots... Ah, tècniques. Sí, tu imagina't els robots, que cada vegada n'hi hauran més i que n'hi hauran més. Vull dir que això què passarà? Doncs que eliminarà molta població de treball, si tu no has estat capaç... Sí, però com que hi haurà, Ramon, tornem allà on érem, com que hi haurà molta oferta de gent que demanda treball...
els sols cada vegada seran més baixos. Sí, bé, i cada vegada de treball, però dependrà de quin treball és, perquè si tu ets expert ja en tecnologia digital i tot plegat, tindràs una bona possibilitat. Si no t'has format, et quedaràs com fora joc. O sigui, diríem que, constructualment, els robots aquests, que ja hi són, i van siguent i que n'hi ha més, van eliminant...
llocs de treball. No sé si seria qüestió de pensar, des del punt de vista econòmic, de posar un petit impost per cada robot que tingui cada empresa, com si fos un treballador. De vegades hem parlat aquí que crec que ara això arribarà. Home, és que clar, és que si van a substituir les persones per màquines, que sembla, des del punt de vista de rentabilitat de l'empresa, sembla lògic, però...
però molt bé, doncs aquests elements potser seria qüestió de començar amb que tinguessin que contribuir a un cànon per cada robot però vull dir-te que el tema és que o ets capaç d'assimilar i assumir
perquè si no la gent vol viure d'especulatiu, tot especulatiu. Bitcoins, els influencers, els youtubers, què porta això? Què aporta això a l'economia? Res. La riquesa per uns quants, a base dels altres que contribueixen a pagar. O sigui, els influencers què són? Res. Res.
Avui no són res, són influencers. I ells gaudeixen de les audicions o dels subscriptors que tenen en la seva... O dels ximplets que els subveniren. I llavors ells reben els diners a través de les companyies... De les publicitats. De les publicitats, exactament. Vull dir que si estem volent viure sense...
Treballar, o treballar cada vegada menys? Ramon, Ramon, hi havia un tema que jo, que et tenia, és que ja s'ha estirat sobre, ja és com, hem de detallar. Veus possible la hisenda catalana? Com a tal? Com a tal. Mai l'Estat ens ocedirà la hisenda? Jo crec que no.
Què opines d'això? Penso que és molt complicat. Tal com està estructurat l'estat espanyol, tot el que sigui català o catalana té una connotació tremenda. Sembla que siguem els amics del món.
Sí, sí, hi ha una paraula. Que se diran una sèrie de coses, segurament sí, però no aquest concepte que tu dius. Estaràs sempre subjecte a l'aisenda global espanyola. Doncs per què es llencen aquestes pre-notícies o globossondes?
Quanta notícies no s'han llançat i s'han dit des del punt de vista polític per captar motivacions dels contribuents o dels ciutadans? Perquè de les campanyes polítiques mai, mai hi ha hagut un resumen de tot el que s'havia dit...
Què s'ha fet? No hi he sigut mai. Amb cada curs legislatiu no s'ha fet una... Aviam, tu em vas dir això, això, això. Què has fet? Res. Negativament. No, no. Si aquí tu pots prometre coses i pots anar dient coses i pots anar fent coses...
igual que sí, clar i al revés i quantes més tonteries dius més positiu la gent ho capta perquè no hi ha aquest grau suficient de raciocini, d'analització no ho tenim no tenim una capacitat analítica de per què? perquè aquest em cau més guapo, l'altre em cau més lleig aquest ha fet no sé què aquest ha sortit per aquí i per allà
però captes coses que no tenen un valor intrínsec. Ja ha passat. I votes, i votes, no seria només a dient si només ho fas per una qüestió estètica o publicitària o comunicativa. Has de treballar, has de saber el que fas i que cada cop pot fer-ho. Però, clar, aquests ho han de complir després. I se'ls ha de fer una espècie de repàs a dir tot el que no es compla i el que he de fer.
Ramon, hem començat aquesta entrevista sense tenir massa...