Comencem una nova edició del programa Càpsules de Salut.
Avui som a l'Hospital de Calella, estem a la planta de ginecologia.
Tenim a nosaltres la cap de servei de ginecologia i obstetricia, la Marta González.
Hola, Marta, què tal?
Hola, molt bé. Aquí estem.
Amb ella volem parlar d'un nou sistema de cribatge.
Parlàvem abans, el micròfon tancat, que el cribatge potser és el futur de la medicina.
Suposo que són molt importants els cribatges i que vosaltres, a l'hora d'atendre els pacients,
també és molt important atendre un pacient a través d'un cribatge o quan ja hi ha molts símptomes o moltes evidències
que aquella persona està malalta, no?
Sí, sí. Evidentment, en el nostre cas, el cribatge, jo crec que, bueno, des que són petites,
les nostres mares potser no els hem fet cas en moltes coses, però precisament amb aquesta sembla que ens l'han gravada en foc.
Les dones aprenem des de gairebé que quan comencem a tenir la regla, la nostra mare ens diu
has d'anar al ginecòleg i és com que ho hem fet i no anem al ginecòleg perquè ens trobem malament,
per trobar patologia, sinó que precisament les nostres mares ens diuen que hem d'anar al metge
perquè hem de fer un diagnòstic i veure si tot està bé.
Per tant, això, aquesta frase del veure si tot està bé, quan tu et trobes bé,
és simplement, doncs això, un cribatge.
Per tant, als ginecòlegs basem una bona part de la nostra activitat assistencial
al cribatge de patologia cervical.
Això fa, suposo, que hi hagi major control, no?, de la població que sigui susceptible
a patir algun tipus de malaltia d'obstetricia o de ginecologia?
Sí, sí, sí, està clar.
O sigui, ja et dic que com que és una cosa com molt popular de tota una vida,
que les dones sabem que hem d'anar al ginecòleg fins a les nostres revisions,
doncs sí, evidentment controlem a bastanta gent.
Tot i que nosaltres ens dediquem a fer aquest tipus de cribatge
que nosaltres li diem oportunista.
És a dir, és aquella pacient que soleta, ve al sistema, ve a nosaltres
i nosaltres li fem la revisió ja que ha vingut a nosaltres.
I com que és una cosa que ens transmetem molt de dones a dones
i de mares a filles, doncs la població va venint.
Però ens agradaria poder arribar inclús a més població
perquè sabem que el cribatge és el que dius, no?,
és la manera de poder detectar aquells pacients
que en un futur són tributàries de tenir una patologia
i no és una patologia lleu, és una patologia greu
que, a més a més, té un mal final, no?,
com és un càncer de coll de la triu.
Molt bé, anem a parlar, doncs, precisament d'això, eh,
d'aquest nou pla, d'aquest càncer de coll uterí.
Hem parlat moltes vegades del càncer de pit.
No sé si darrere de la llista, per incidència, per gravetat,
hi trobaríem aquest tipus de càncer
o com el situaríem dintre de la salut de les dones.
Sí, sí, és un dels càncers més importants que existeix en freqüència
i per això estem al darrere, vull dir, evidentment,
i a més a més, el problema és que dona clínica tard,
llavors ens pot passar desapercebuda.
Què vol dir dona clínica tard?
Bé, doncs, les dones tenim la regla, tenim menstruacions,
tenim pèrdues, estem abasades a tenir-les
i moltes vegades tenim irregularitats,
també estem abasades a tenir-les
i, per tant, és una simptomatologia
que ens pot passar perfectament desapercebuda.
i, aleshores, quan un càncer de coll de matriu ja dona sagnats,
ja dona problemes, moltes vegades està molt avançat
i, aleshores, hi ha un tractament que podríem haver-nos beneficiat
si el detectem de forma precoç,
si esperem que doni clínica, doncs el detectem tard
i, aleshores, el tractament ja és un altre.
Ja és una histerectomia, ja pot ser radioteràpia, quimioteràpia
i, bueno, totes aquestes coses que sabem que van associades als tractaments oncològics.
Molt bé. Què s'ha volgut canviar amb aquest nou pla?
Què és el que s'estava fent abans i què heu detectat vosaltres
que es podia millorar i que s'incorpora en aquest nou cribatge?
Bé, jo sempre els dic de forma molt plenera als meus pacients
que, gràcies a Déu, hi ha uns senyors que en saben més que jo
i que es dediquen al seu temps a estudiar
i gràcies a aquests senyors que estudien i senyores que estudien tot el seu dia
doncs ara sabem que el càncer de coll de matriu està provocat per un virus
i aquest virus és el virus del papiloma.
Exclusivament per un virus?
Sí, sí, exclusivament per aquest virus.
Aleshores, ja és comú i ja podem recordar que fa uns anys
els nenes, vam començar amb les nenes de 12 anys
que les vacunem i ara del virus del papiloma
per tant, la vacunació del virus ja la tenim a sobre de taula
i és una cosa que la tenim bastant sentida
i realment la gent al carrer ja comença a ser conscient
que aquest virus és el que causa aquesta patologia.
Per tant, canviem el paradigma.
Fins ara el que fèiem era amb la citologia,
és a dir, amb el papa Nicolau de tota la vida, el que fèiem era buscar cèl·lules
que fossin alterades i que ens donguessin pistes que aquella pacient podia tenir un càncer de coll de matriu.
Ara no. Ara el que fem és busquem el virus i al determinar el virus
doncs ja podem saber que aquella pacient té possibilitats de poder tenir un càncer de coll de matriu.
Per tant, canvia molt. Abans buscàvem cèl·lules alterades,
ara busquem pacients portadores de virus que siguin aquelles les que haurem de fer un seguiment
per poder realment saber si tenen patologia o no en tenen.
El sistema és el mateix?
El sistema és una miqueta diferent.
O sigui, la mostra abans el que fèiem era, venia una pacient, agafàvem una mostra, una llamineta,
si recordeu una mica què fa el ginecòleg quan ens fa la revisió,
i preníem una sèrie de mostres amb un vidret.
Llavors, automàticament el patòleg estudiava amb un microscopi allò i ens deia
doncs mira, les cèl·lules estan bé o no.
Ara no. Ara agafem un putet amb un raspatllet, prenem una sola mostra
i això se'n va a l'alboratori de microbiologia i ens diuen
aquesta pacient és portadora del virus del papiloma
i dintre del virus del papiloma a sobre ens diuen més informació
que és si és un virus d'alt risc o si és un virus de baix risc
perquè al papiloma no n'hi ha un, n'hi ha més de 100 serotips
i n'hi ha que són més dolents, altres que són menys dolents.
I en funció del tipus de virus que té, si és del risc o de baix risc
doncs aleshores nosaltres també hem de fer un seguiment a un altre.
Però no contents amb això, doncs aquest putet, si la pacient és positiva
ens l'emportem al servei d'anatomia patològica
i aleshores amb un altre sistema però similar al del papiloma
ens estudien si aquesta citologia té cèl·lules alterades o no.
De manera que tenim una doble informació.
Tenim una pacient que és portadora del virus
i tenim la informació de si la citologia està alterada
i amb quin grau té aquesta alteració.
De manera que ja tenim aquestes pacients que són
i sabem que són les que hem de seguir.
Parla'ns del virus del papiloma.
Com és? Com es detecta? Com es transmet?
El virus del papiloma és un virus de relacions sexuals.
Ens el transmetem a través de la nostra vida sexual.
Per això estem tan insistents als ginecòlegs
i hem fet, ja anem cada vegada que parlem a medis
i que parlem a les consultes, estem insistint
i sobretot a les pacients que són més joves
de fer estudi de malalties de transmissió sexual.
Doncs dintre dels estudis que nosaltres realitzem
també existeix aquest virus del papiloma.
Llavors, l'única cosa és que aquest virus no dona clínica.
No ens n'entarem.
Sí que és veritat que hi ha uns, com us acabo de dir,
en més de 100, uns quants d'aquests
producen unes barruguetes
que sí que és cert que moltes persones s'en donen compte
perquè de cop i volta tenen a la zona
on hi ha hagut el contacte sexual
i els hi surten unes barruguetes.
Aquestes sí que consulten.
Però moltes vegades aquest serotip de virus
no és el mateix que acaba desencadenant un càncer.
Però ens podem infectar d'un tipus, de dos, de tres
i tot sempre és vida sexual.
Per tant, resum de tot plegat,
quina és? Reservacions sexuals amb preservatiu.
Actualment la gent jove ha perdut la por.
És una cosa que potser ja tenim una certa edat
ens en recordem que hi havia un SIDA
i aquest SIDA ens en van fer pel·lícules,
ens en van fer cançons,
ens en van fer molta publicitat
i tots érem com conscients que allò matava
i per tant vam tenir com un integrat
que la nostra vida sexual era un preservatiu.
I ara, doncs, no.
No hi ha, s'ha perdut això
i realment estem veient
moltes conseqüències per culpa de les relacions sexuals
sense protecció.
I per tant, insistim i aprofito el micròfon
per fer-ne difusió una vegada més.
Perquè, clar, estem parlant d'això,
però també, evidentment,
sense preservatiu,
sobre les portes a moltes altres malalties,
patologies i pels dos sexes, a més a més, no?
Sí, però en la dona, sobretot,
perquè, bueno,
l'aparellgianeta al femení està cap endintre,
el masculí està cap enfora
i, gràcies a Déu,
tenim una vida ara amb una higiene mínima
i, per tant, els homes us en lliureu
de moltes més coses
de les que les dones,
que la tenim allà dintre amagadeta,
no és que no es pugui netejar,
però l'escalfureta,
allà els virus i les bactèries
ja estan molt més bé,
doncs, allà es queden
i aprofiten a través del canal cervical
pujar,
pujan cap a les trompes
i, bueno,
allà, precisament,
tenim molta patologia
i llavors hi ha molta gent
que se n'entera
que ha tingut una malaltia transmissora sexual
perquè un dia té un ectòpic,
perquè un dia té una malaltia
inflamatòria pèl·lic en pus,
amb unes conseqüències que en molts casos
realment poden generar esterilitat,
poden generar problemes
que són importants
i d'una repercussió
que quan tenim aquella relació sexual
aquell dia, aquella hora i aquell moment
no ens imaginem
el que ens pot arribar a afectar
en un futur.
Molt bé, aquest nou pla de cribatge
va orientat a un públic concret,
a unes edats concretes,
a un estil de vida concret,
cap a qui va?
O és general?
A veure, és una mica general,
però sí que és veritat que limitem.
Nosaltres l'estudi es fa...
o sigui, fins ara era com si fos
que agafàvem a tota la població
i no cribàvem per edats
i ara ens centrem una miqueta
en l'edat
perquè sabem que la història del virus
doncs és una miqueta particular
i aleshores sabem que la gent jove
és capaç d'eliminar el virus
en poc temps.
Les defenses que tenim
nates de joventut
doncs ens permeten
que si ens infectem d'aquest virus
en molts casos
les nostres pròpies defenses
el poden eliminar.
I llavors desapareix aquest risc
de càncer d'úter.
Exacte, desapareix aquest risc
per tant, crivem a partir dels 30.
I entre els 25 i els 30
com que sabem que hi ha hagut
relacions sexuals sense protecció
i realment la gent sí que pot ser
portadora del virus
anem només a buscar
la citologia
és a dir, l'alteració de les cèl·lules
perquè sabem que moltes persones
per sota dels 30 anys
poden ser portadores del virus
però a poquet a poquet
el van eliminant
qui tarda més
qui tarda menys
i a més a més
amb les vacunes
que també hem posat
a partir dels 12 anys
el que busquem precisament
és que cada vegada
hi hagi menys població
que pugui estar afectada
del virus.
Aleshores, el que fem
és cribar a partir dels 30
perquè sabem que
per tots els estudis
que totes aquestes persones
han fet
sabem que les defenses
comencen a disminuir
i per tant
hi ha més possibilitat
que aquest virus
es quedi més temps
amb nosaltres
que no el puguem eliminar
i que a la llarga
acabi desencadenant patologia.
Per tant, el que és el cribatge
està centrat
sobretot a partir dels 30
i entre els 25 i els 30
només busquem
el que seria la citologia
que també la fem líquida
igual
que ja no fem la llamineta
amb el vidre
però busquem només això
no detectem l'HPB
en persones joves
per intentar evitar
una mica
és complicat d'entendre
una mica
però quan tu saps
que tens un problema
doncs molta gent
s'obsessiona
i el que vol és
no, no, jo vull treure-m'ho
jo vull treure-m'ho
i llavors això fa que
els metges
puguem intervenir més
del que toca
i aleshores hem vist
que amb moltes persones
més joves
si els metges intervenim
acabem fent intervencions quirúrgiques
que a la llarga
no són necessàries
perquè si donem
una miqueta més de temps
en aquesta pacient
és capaç ella sola
d'eliminar el virus
i per tant
no cal
acabar
nosaltres
que hi intervenim
el que cal
sí
és fer un seguiment
és a dir
no deixem
els pacients
sense control
les controlem
però de la forma
més adequada possible
i seleccionant
aquelles que realment
doncs tenen afectació
molt bé
estem parlant
d'un nou pla
no sé com de nou és
si fa poc
que l'heu instaurat
si està ja
desenvolupat completament
o preveieu
continuar-lo ampliant
a veure
és un pla
que ja està en marxa
està en marxa
des de fa
bastant de temps
no et puc donar-te les dates
perquè
aquí a Catalunya
l'hem anat implementant
per zones
penseu que és complicat
és molt complicat
perquè és una integració
que ens afecta moltíssim
nosaltres mateixos
teòricament
l'havíem d'haver tret
em sembla que era
final de l'any
i al final
hem aconseguit
acabar-ho de posar en marxa
i no ha sigut per nosaltres
els sistemes informàtics
de xarxes
de les diferents
hospitals
els ambulatoris
els centres
on van les mostres
el trasllat
no us imagineu
l'embolic
que arriba a ser això
i els maldecaps
que ens ha donat
però bueno
ara ja està en marxa
i clar
tota aquesta logística
és la que fa
que haguem d'anar
implementant-ho
en el territori
poquet a poquet
perquè és que
si no
no podríem veure
realment també
si tira o no tira
aleshores
la nostra zona
aquí a Girona
doncs
ens ha arribat ara
i per tant
sabem perfectament
que funciona
amb altres zones
no és que estiguem
investigant
amb res
sinó que
ho implementem
amb seguretat
i amb total tranquil·litat
i la nostra
és la primera fase
i ara mateix
a diferents
barris de Barcelona
i crec
que em sembla
que a diferents zones
també del Baix Llobregat
ja estan en la segona fase
que el futur
és l'automostra
l'automostra
voldrà dir que
al igual que
el càncer de còlon
que això ja està més extès
i molta gent
a partir dels 50
ja rebem la carteta a casa
i sabem que
ens hem de fer
una mostreta de femta
hem de prendre la mostreta
i portar-la a la farmàcia
doncs
el futur
és aquest
en el nostre cas
haurem de prendre
nosaltres
la nostra mostra
que serà fàcil
a nivell de via vaginal
com et poses un tampó
com et poses la copa menstrual
doncs
amb un petit isòtop
ens el prendrem
una mostreta vaginal
de forma automàtica
la col·locarem a un putet
la portarem a la farmàcia
i automàticament
doncs
ens podran
podrem nosaltres
rebre la informació
als ambulatoris
i sabrem
mira
aquesta pacient
que té l'HPV positiu
l'hem de seguir
molt bé
molt interessant doctora
no sé si ens deixem alguna cosa
jo crec que no
o sigui
res
només
fer-ho extensiu
i vull insistir sobretot
hem d'intentar perdre
aquest costum
del control anual
no ho fem
per estalviar diners
no ho fem
perquè molta gent
se'n va a la privada
és que allà a la pública
que es volen no estalviar
no ens volem estalviar res
les coses avancen
la medicina avança
estudiant sabem
i per tant actuem
sabent el que fem
i per tant
ens hem de quedar
super tranquils
i la població
s'ha de quedar tranquil·la
estudiem malalties
de transmissió sexual
quan som joves
i a partir dels 30
ens centrem
en detectar el virus
i si ets negatiu
no et controlarem
amb 5 anys
amb tranquil·litat
sabent el que fem
i per tant
vull transmetre
a la població
que gràcies a Déu
avancem
i que això que diem
és el que sap
no cal allò que dèiem
d'estar cada any
i cada
fent visites
ja d'una manera
que potser no calen
no cal
no cal
jo entenc
que moltes vegades
volem saber
i la salut
ara mateix
és un tema
que ens preocupa molt
i hi ha persones
més que altres
i hi ha persones
que tenen aquella sensació
de falsa seguretat
que si miro cada any
em quedo més tranquil·la
bé
bé
tothom és lliure
però
no per mirar-te
cada any
trobaràs a vegades
més coses
i moltes vegades
hi ha malalties
que realment
és que
per exemple
sense anar més lluny
de lo meu
que em toca a mi
clar
el càncer d'ovari
el càncer d'ovari
jo puc fer
una ecografia avui
i en 5 mesos
pots tenir un càncer d'ovari
i el pots tenir
molt avançat
per exemple
el càncer d'ovari
no té prevenció
no fem controls
no hi ha estipulat
no hi ha cap cribatge
de càncer d'ovari
i el càncer d'ovari
mata
i mata
amb molt poc temps
i ojalà
poguéssim instaurar-lo
però
no
per tant
què ens hauríem d'estar fent
una ecografia cada mes
per poder detectar
aquell càncer avia d'ed
bé
no
hi ha coses que no podem privar
i potser hem d'aprendre
a viure
disfrutar
i aprofitar que estem sants
i que ens trobem bé
i no estar sempre pensant
en detectar coses
que encara no ens han trobat
patint
crec que
de fer les coses
que
deixar ens aportar
i deixar ens dur
perquè ens diuen
els metges
molt bé doctora
gràcies per tot
i gràcies per atendre'ns
molt bé
fins la propera
fins la propera
gràcies per atendre'ns
gràcies per atendre'ns
n'indjudge
gràcies per atendre'ns
gràcies per atendre'ns
gràcies per atendre'ns
gràcies per atendre'ns
gràcies per atendre'ns