Comencem nova edició del programa Càpsules de Salut. Avui tenim via trucada amb la responsable, amb la coordinadora d'un dels programes que em van parlar ja en aquest programa fa temps. Parlem del programa Reforça't, que s'ha fet a la Corporació de Salut del Maresme. I a la selva, parlem amb la Noelia Quiran. Què tal, com estàs, Noelia? Hola, buenas.
Ens trobem després de Força Temps, amb un programa que ja vam explicar en el seu moment, però, evidentment, després de tant de temps, el programa ja ha finalitzat, se n'està fent una valoració, si et sembla, però valia la pena també refrescar una mica la memòria per recordar aquest programa de Reforçat en què consistia. Doncs el Reforçat consistia, bueno, era un equip format per farmacèutiques, treballadors socials,
fisioterapeuta, auxiliar i jo mateixa com a infermera, que el que fèiem era donar suport a domicili a partir de l'alta a tots aquells usuaris majors de 65 anys i que havien ingressat a l'hospital per una descompensació de la seva patologia cardíaca o respiratòria crònica.
Llavors, era això, a partir que ells marxaven cap a casa, nosaltres els acompanyàvem i els donàvem suport i els fèiem seguiment durant els 30 dies, posa alta hospitalària. Com el fèieu, aquest seguiment? Entenc que sortíeu de l'hospital. Sí, nosaltres, exceptuant les farmacèutiques, que la relació s'establia abans de sortir de l'alta, o sigui, abans de sortir de l'hospital,
la resta de l'equip es desplaçava a domicili i jo era l'única que feia el seguiment telefònic perquè ja s'entenia que l'usuari té la seva infermera i el seu metge de primària
i que són els altres membres de l'equip que o si bé a nivell de primària són més escassos i costa més que hi arribin o hi ha gent que fins i tot no té aquest recurs des de primària. Llavors, els altres sí que feien des de la primera setmana de l'alta suport i seguiment a domicili sempre adaptant-se molt a les necessitats de la persona. És a dir, que no tothom
rebia les mateixes visites o en el mateix format. Sí que hi havia un prestablet i tothom podia gaudir dels mateixos serveis, però no tothom, si no els necessitàvem, li oferíem el mateix. Aquest programa, recordo que explicaves, que responia una miqueta a una situació que es produïa sovint, que és que hi havia persones que rebien l'alta i al cap de poc temps tornaven a ingressar. Sí. Al final, l'objectiu principal de l'estudi era evitar el reingrés hospitalari, que és aquell ingrés que es produeix
abans d'haver passat els 30 dies de l'última alta i que suposa tot un desajust, no només per l'hospital, sinó també per la persona i per la família, perquè significa que en molt poc temps tens entrades i sortides de l'hospital amb totes les conseqüències negatives que hi va associat aquest ingrés hospitalari, perquè al final l'hospital
És ben bé per anar-hi pel que necessites i sortir el més ràpid possible perquè s'arregla una cosa però a vegades se n'esfallen d'altres. No és un dit, sinó que la bibliografia i a nivell científic això ja està demostrat. Llavors, una mica el nostre objectiu era evitar aquestes entrades i sortides contínues
I també, si a l'hospital se'ns havia desajustat alguna cosa, poder donar suport perquè no fos aquest problema secundari que s'havia creat a l'hospital, el que ens obligués a tornar a ingressar, que és el que passa en algun dels casos. En aquest programa, qui estava inclòs? Estava inclòs en funció del perfil del pacient per qüestions d'edat o era més una qüestió de la patologia en si el que feia activar aquest programa de Reforça't?
hi havia, com pel programa estàvem
No ha estat un programa pilot, estàvem marcat en un marc d'assaig clínic, que significa que hi havia un grup control i un grup intervenció. I llavors tot era molt curós perquè al final l'objectiu és que les dades que nosaltres traiem de tota aquesta feina que s'ha fet és que a nivell científic, per dir una manera, siguin avaluables i siguin valuoses per diferents àmbits, des de l'administració fins a
fins a aspectes més sanitaris. Llavors, hi havia uns criteris d'inclusió i uns criteris d'exclusió, que els d'inclusió eren, doncs, precisament ser major de 65 anys, ingressar a l'hospital per una insuficiència cardíaca o respiratòria,
i no està ingressat a residència, perquè s'entenia que en una residència ja reps un suport extra, ni tampoc està en una situació pal·liativa, perquè al final les situacions ja molt avançades requereixen una complexitat que no seria com just tampoc per l'estudi dir que anava molt malament a un grup o a l'altre si incluïm aquella població. Però després, tots els que complien amb aquests criteris i que no tenien aquests comesterits que no entraven,
se li autoritzaven i a un seguit de persones els tocava ser grup control, és a dir, que els tocava seguir amb la pràctica habitual i si ens permetien, perquè se'ls informava de tot, si ens permetien nosaltres, simplement el que els fèiem era seguiment de la seva evolució, però telefònicament sense anar a domicili,
I ja està. I després als altres se'ls explicava el mateix, però se'ls deia que els havia tocat grup d'intervenció, que significava que nosaltres els donaríem tot aquest seguiment i tot aquest suport a domicili coordinat i pactat amb ells. Llavors, és gràcies a poder-ho fer d'aquesta manera, que ara tenim dos grups,
que diríem que són iguals, però que han seguit realitats diferents. I d'aquesta manera podem fer una comparativa que ens permet dir si realment el que hem fet nosaltres ha tingut o no un impacte. Amb què us fixàveu? No sé si hi havia algunes variables, alguns aspectes de la vida d'aquests pacients que acabaven de sortir en què prestàveu especial atenció a l'hora de treure aquestes conclusions. De variables n'hi ha moltíssimes. Sí que és veritat que tenim uns objectius marcats, però clar,
l'edat, el grau de dependència, si tens o no persones al teu voltant, la teva xarxa social, si tens o no cuidadors, el gènere d'aquest cuidador. Bé, hi havia molts aspectes, bé, el sexe d'aquest cuidador, molts aspectes que contemplàvem quan...
Per exemple, el nombre de medicaments que prenia, el tipus de medicaments que prenia. Llavors, moltes escales. Escala de risc social, escala de funcionalitat, escala de risc de caigudes.
El número de dades que estem, i per això encara les estem analitzant, són moltíssimes, perquè al final les persones no som una única cosa i dos més dos no sempre dona quatre. Llavors intentarem poder, amb tota aquesta informació, entendre què ha fet que en alguns casos les coses vagin bé i què ha fet que en alguns altres no. Si fumaven o no fumaven, si han deixat de fumar o no han deixat de fumar. Totes aquestes coses les hem recollit i clar,
Ara el repte també serà donar forma a totes aquestes dades, perquè ara tenim un calaix de sastre molt gran que les hem d'ordenar i hem de trobar-los el sentit, aquestes dades.
Però, bueno, els primers resultats que anem veient, i que ara mateix són números molt grullers perquè no estan perfilats i falta donar tot aquest context del que estem parlant, comença a mostrar que hi ha coses positives i que la tendència és a millorar amb el reforçat.
Aquest programa va començar al gener. Quina durada tenia el programa en si? Quina data teniu prevista poder tenir tancat tota aquesta anàlisi de tota aquesta gran quantitat que em deies tu d'informació que heu anat recopilant al llarg d'aquest temps? Sí, al gener vam començar i la feina de camp, que seria tota aquesta feina que hem fet amb els usuaris,
es va allargar fins al juliol, que va ser quan l'última persona, l'últim usuari que vam tenir en 30 dies de seguiment, va finalitzar el seguiment. A partir de finals de juliol, no, a principis de juliol, a finals de juliol, perdó, va ser quan vam tancar tot el que és recollida de dades i hem començat a ordenar totes aquestes dades. Tot això està emmarcat també dins de la meva tesi doctoral, que fa 7 anys, vull dir que encara hi ha camí per endavant, però sí que els resultats
esperem tenir-los molt abans, no? Llavors, bueno, hi ha molta feina, però també perquè al final han sigut molts els usuaris que s'han prestat a, doncs, o a rebre el suport o a no rebre'l, no? I també molta gent que hi ha estat treballant, llavors al final és interessant que no vulguem córrer i que puguem
Doncs perfilava aquestes dades perquè el dia que traiem els resultats no ens puguin dir, no, això és casualitat, no és perquè ho heu fet bé o no és perquè la gent requereix d'un fisi a domicili, sinó que realment podem dir, senyors, necessitem un fisi a domicili per aquest motiu, per aquest altre, perquè aconseguirem això, perquè és rentable econòmicament, que són dades que també...
No tenim tan presents quan parlem de sanitat amb d'usuaris, amb professionals sanitaris, però la realitat és que les dades econòmiques també es necessiten avaluar i tenir presents per poder canviar les coses, perquè al final el model sanitari també es regeix per això. Tornant una vegada enrere, potser en el mètode, com rebien els pacients quan els hi explicàveu què estàveu fent?
Bueno, a vegades és complicat, no? Perquè jo entenia que hi ha vegades que quan ja tens moltes coses a sobre, que et vinguin i et diguin
mira, estàvem fent un estudi on no t'ha tocat rebre res, però que et farem tot un seguit de preguntes i que d'aquí 30 dies et tornarem a fer tot un seguit de preguntes. A vegades la gent deia que no, que no volia participar. Com pot ser que et diguin que no? Perquè estem parlant de persones grans, que a vegades no tenen suport o que a vegades els cuidadors d'aquestes persones ja porten moltes coses a sobre. Llavors, realment no ha sigut fàcil perquè...
a qui li tocava, mira, vindrem a casa amb un físic, ens deia, m'ha tocat la loteria, no? A mi mai em toca i ara em toca tot això i em deia, no, la pregunta, però no s'ha de pagar res, no, no, això és de la sanitat pública, no ho puc creure, mai, mai he rebut cap ajuda, no? Quan et tocava el grup, intervenció que era com la panera de Nadal, doncs aquí era molt fàcil que tothom et digués que sí, però quan et tocava
seguir amb la clínica habitual, que realment no perdia res. Mira, simplement rebràs l'alta com habitualment, l'únic és que jo et faré un seguiment informàtic, que ni tant se vols el veuràs i et faré unes preguntes aquí 30 dies. Doncs aquesta part a vegades costava una mica més d'entendre i clar, hi era molta feina, que és invisible.
però que per fer les coses bé s'havia de fer. Però al final hem arribat a una mostra en total, van ser 200 persones, 100 i 100, que després traient els que sempre hi ha algun que dius, ostres, l'hem perdut, no hem pogut fer el seguiment el que sigui, han sigut una mica menys, però així arrodonint ens ha quedat una mostra bonica de 100 control i 100 intervenció, per tant, que pot ser representativa de la societat.
Molt bé, quantes persones esteu treballant en aquest procés d'elaboració? Imagino que algunes conclusions arran de l'estudi. Clar, la que porta la batuta en aquest tema, com que és la meva tesi doctoral, diguéssim que és com el meu treball de final de carrera, sí que soc jo, però sí que hi ha molta gent ara des de l'hospital. Al principi hi havia l'equip pròpiament del Reforça't, que més enllà de fer la seva feina, el fisi o la treballadora social, els auxiliars, que serien...
la feina que toca directament amb l'usuari. A més a més, es prestaven, bé, he tingut la sort que a mi també m'ha tocat la loteria, a recollir totes aquestes dades a l'ordinador perquè després jo les pogués bolcar. I ara tinc tot de gent a l'hospital, des de l'equip de control de gestió que m'estan ajudant a bolcar tota aquesta informació i d'informàtica també, a transformar tots aquests números que hem recollit en excels que jo he d'anar valorant i que després, bé, és com
Hi ha molta feina, no? Aquí és feina en cadena i l'important és que tothom entra quan li toca, no? I estic rebent superbona resposta de tothom. Llavors, bueno, i el suport que rebo també de la Grisel, de la meva cap de servei i, bueno, i de tot el meu equip de la domicili. Ara, vull dir, és molta gent, penso, espero no oblidar-me de ningú, que, bueno, que...
que presta suport i també l'emocional, que a vegades, quan tens tantes dades davant, dius, uf, potser no podré, no? Llavors també tot aquest suport emocional de la gent que t'envolta, que et diuen, ah, que sí que fots, doncs hi ha moltíssima gent.
Molt bé, entenc que encara no, evidentment no hi ha les conclusions, però imagino que sí, que durant tot el procés haureu vist algun indicador, algun senyal inequívoca que ja t'està alertant que aquí hi ha alguna cosa i que segurament aquí hi haurà un fil important a treballar. No sé si ens pots avançar a alguna cosa en aquest sentit. Sí, mira, en comparació al grup control, és a dir, el grup que ha remut el suport del reforçat, en comparació al que no, ha obtingut un...
un reingrés un 40% inferior. És a dir, gairebé ha reingressat la meitat, o sigui, molt menys que no pas al grup control. I, per exemple, en termes de funcionalitat, de quanta gent ha recuperat funcionalitat a l'arribar a casa, ja sigui perquè s'havia quedat fluix i no podia pujar escales o anar al lavabo, no? Totes aquestes coses. Doncs, la recuperació funcional al grup
és a dir, el del reforçat en comparació amb el del control és un 70% superior. És a dir, que és moltíssim en comparativa de no fer res a fer el que hem fet. Sí que els resultats que estem obtingent de moment són importants i són positius. Per tant, nosaltres volem creure que sí que quan seguim valorant totes aquestes dades podrem veure que realment la nostra intervenció
és interessant plantejar-nos aplicar-la a tothom i a la població en general, perquè no és només en termes de funcionalitat i de reingrés, també a nivell de... De places de l'hospital, no?
Sí, a nivell d'extensionar els hospitals, però també a nivell emocional. Gent gran que passa d'estar acompanyada 24 a 7 a tornar a la seva realitat, o ni això, perquè és a mig camí, entre encara no puc anar a la plaça amb els meus amics a fer la partida i a la vegada tampoc soc a l'hospital. En aquest mig camí, que sempre som tan fràgils, la gent sentia...
Molt de recolzament i ens ho deien, ostres, és que això no es pot explicar en paraules o en números. Llavors, també hi ha una part qualitativa d'acompanyament a la soledat no volguda, de suport emocional, que a vegades costa més de transmetre i de recollir, que també estem molt contents.
Molt bé, Noelia, doncs molt interessant, estarem pendents. Hem fet dues connexions, segurament en farem una tercera quan ja tingueu tot el treball elaborat i, evidentment, segurament sortiran moltes conclusions i llavors tocarà també, doncs, entenc que prendre decisions a l'hora d'implementar tot el que surti d'aquest estudi en el dia a dia de l'hospital, no?
Sí, aquí ja no entraré jo. Aquí ja soc una usuària més del sistema, però ojalà que tinguem uns resultats suficientment potents com per poder fer pressió i el que dèiem abans, no? De dir, ostres, és que els números parlen per si sols. No ningú s'hauria de plantejar si aplicar-lo o no, sinó que estigui tan rotund i tan obvi que s'acabi fent realitat.
Molt bé, doncs, Noelia Quirant, la coordinadora i també membre d'aquest programa que ja en vam parlar, avui n'hem tornat a parlar ja un cop finalitzat i en aquest procés, diguéssim, encara d'anàlisi de totes aquestes dades. Gràcies per atendre'ns i fins la propera. Gràcies a vosaltres.