El més important de l'esport
no és guanyar, sinó participar.
Perquè l'essencial a la vida
no és l'èxit, sinó esforçar-se
per aconseguir-ho.
El xou dels esports
de dilluns a divendres
de 8 a 9 del vespre.
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
Les 8 i 3 minuts
comencem el xou dels esports.
A Ràdio Tordera
El xou dels esports
el programa esportiu
de Ràdio Tordera
Què tal? Salutacions.
Molt bona tarda vespre de dimarts 17 de juny
del 2025. Esteu escoltant
una nova edició del xou dels esports
del programa esportiu de Ràdio Tordera.
Avui, concretament,
l'edició 2.490
d'aquest xou diari.
Últimes edicions,
últims dies,
també, del programa
que us acompanya cada tarda
aquí a la 107.1 FM
i ja entrem a la recta final
de la temporada 2024-2025
que acabarà,
ho recordo,
dimecres vinent
a la desena gala
de l'esport Torderenc.
També comencem avui
explicant-vos propostes
que ja us vam avançar
fa uns dies,
però aquest dissabte
arriba una gincama de bàsquet
que impulsa el CEP Tordera.
Una gincama que començarà
a les 9 del matí,
s'allargarà fins la 1 del migdia,
i que és oberta a tothom.
Estarà formada
per un recorregut a peu
per petits i grans,
en grups de 3 a 5 persones,
i mitjançant unes pistes
que les aniran donant
des de l'organització,
els participants
hauran d'esbrinar
on s'amaga la cistella
i quan hi arribin
superar una prova
que hi haurà estipulada.
Allà hi haurà una persona
del club
per comprovar
que sigui correcta
i facilitar,
d'aquesta manera,
la següent pista.
Un cop acabat el recorregut,
el primer en arribar
s'endurà el premi.
La inscripció
té un preu
de 5 euros
per persona
i es pot fer
online
a través de l'Instagram
arroba
septordera
o presencialment
anant
al pavelló
dels Països Catalans.
La participació
inclou
una botifarrada
i també hi haurà
servei de bar
durant aquesta jornada
de dissabte.
Així que una proposta
per aquest cap de setmana
en forma
de gincama
de bàsquet
oberta a tothom,
sigueu jugadors,
i jugadores,
membres
del CEP Tordera,
socis,
sòcies,
podeu estar vinculats
al món del bàsquet
o del CEP Tordera
o no,
simplement per passar
una bona estona
aquest dissabte
al matí,
doncs ja sabeu,
us podeu apuntar
a aquesta primera gincama
de bàsquet
organitzada
per al CEP Tordera.
Doncs bé,
anem per als continguts
que avui tenim
una entrevista
molt interessant
i molt xula.
avui passarà per al xou dels esports
amb Miquel Grimal,
perquè aquest passat cap de setmana
van realitzar l'edició 31
de la Tordera Montserrat
Tordera
amb bicicleta.
Un grup de torderencs
va poder fer
tot aquest recorregut
de més de 200 quilòmetres
amb en Miquel Grimal
com a impulsor
i, com sabeu,
sempre amb la seva bicicleta,
descobrint
noves rutes
i nous indrets
de Catalunya.
Així que,
res,
ja mateix
saludem
en Miquel Grimal,
que el tenim aquí
amb nosaltres
a Ràdio Tordera.
Així que,
no us mogueu,
perquè,
si voleu fer
aquesta ruta,
avui
ens donaran
tots els detalls.
Vinga, va,
comencem.
El xou dels esports,
el programa esportiu
de Ràdio Tordera.
Perquè la teva passió
també és la nostra.
en aquesta edició d'avui
el que farem
és pujar
a la bicicleta
i no a una bicicleta
qualsevol,
sinó
la del nostre
company,
també col·laborador
d'aquí de Ràdio Tordera
i el ciclista
que coneix
tot Tordera
i tots els camins
de Catalunya
que hi ha per fer.
És en Miquel Grimal.
Avui l'hem convidat
perquè aquest passat cap de setmana
van realitzar
una nova edició
de la Tordera Montserrat Tordera.
Ja estem parlant
que és
la 31,
la número 31
i avui
doncs ens explicarà
com va anar
aquest recorregut
tan gran,
tan llarg
i que en aquest temps
segurament va costar
i molt.
Anem a saludar-lo.
Miquel, com estàs?
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Doncs bé,
va ser un èxit
el que passa
que aquesta edició
per diferents motius
va ser més mancada
de participació.
Només vam ser
cinc components
cosa que habitualment
els darrers anys
eren molts.
L'anterior edició
vam ser 17
l'anterior 26
molta gent,
és complicat.
I llavors
teníem
un nivell
de bastanta
participació.
El que passa
que, esclar,
també
l'edat
manca,
llavors
imponderables,
compromisos,
va coincidir
una sèrie
de circumstàncies
que ens va portar
que inclús
vaig haver
de decidir
a veure si
la subpenia,
la deixava
per més endavant,
el que passa
que és molt complicat.
Primer,
perquè ara
és el millor temps,
tòricament,
no ha de fer tanta calor
com el juliol i l'agost,
però...
Però Déu-n'hi-do,
eh, la calor que vau passar.
No, no, és que
de fet era calor de juliol,
vull dir,
van passar fatal.
De fet, aquest també
és un dels motius
que per això
potser la gent
va pensar
millor no fer-la, no?
Diferents.
Hi havia
algunes
malalties,
alguns compromisos,
una sèrie
de circumstàncies.
De totes maneres,
les primeres
les primeres edicions
me'n recordo
que havíem sigut
fins i tot
tres participants.
Vull dir que
cinc
encara estava
per sobre, no?
Però bé,
el que hostió
és que des del 1997
no s'ha fallat
cap any.
S'han fet,
a més a més,
esclar,
és la 31a edició,
el que passa
que portem 28 anys.
Esclar,
i com surten
aquestes
tres sortides?
Sí,
la primera
ja compta
és una més,
perquè, esclar,
no es va fer,
això ho he explicat
altres vegades
com hem comentat,
doncs que el primer any,
esclar,
es comença
des del següent,
es comença
des d'ara
i el primer any
és la segona edició.
No,
el moment,
ara,
ja fem la primera edició,
ja és una més.
I llavors,
que va haver-hi
dues edicions
que es van fer
d'un dia
i llavors
una altra sortida
dos dies.
Per la gent
d'aquell temps,
ja som molt més grans
que nosaltres,
que la mitjana
que portem nosaltres,
doncs que, esclar,
en un dia
no podien anar
i tornar,
era impossible.
Llavors,
es quedàvem
en unes cel·les
i tornaven l'endemà.
O sigui,
sortíem un dia
i tornaven l'endemà.
Però si estem parlant
que un any
vau fer dues, eh?
Sí,
i dos anys seguits.
Dos anys seguits
m'han fet dues.
Per això surten tres més.
És la 31.
Doncs,
però són 28 anys.
El fet està
en que s'ha arribat
31 anys
i no s'ha fallat
cap any.
Que això té molt de mèrit.
A més a més,
és el que comentem.
Aquesta edició
venia molt precedida
d'això
que les temperatures
eren molt altes,
que hi havia una certa,
diguéssim,
qüestió de dir
ostres,
deixem-ho més endavant.
Però és que és complicat.
Les dates
a partir de juny
els dies
ja es van escurçant.
Necessitem el màxim
de claror.
Sortim
a les 5 del matí.
Tornem
al màxim
de clar
al final
cap a voltants
de les 10
del vespre.
Esclar,
llavors
aquesta llum
és imprescindible.
Les carreteres
ja no parlo
d'abans,
però ara
hi ha molt de trànsit.
És igual.
És que vagis
per on te vagis
tot el vellès.
Això tots els anys
m'ho comentes,
que ha augmentat molt,
no?
Jo ho noto.
Jo ho noto.
Inclús les sortides
que faig setmanals
tan llargues
que vaig a Osona,
que vaig a la derrotxa
i tot això.
Jo als Timonges,
és el meu dia triat,
doncs
hi havia
una mancança
amb els altres dies,
sobretot els dies elaborables,
ja se sap,
i els dissabtes.
Però és que ara
darrerament
és que hi ha circulació,
hi ha trànsit
a tota hora
i tots els dies.
És complicat.
Això,
amb bicicleta,
té els seus perills,
ja ho sabem.
És un vehicle feble,
tens les teves mancances,
hi ha molts vehicles
que a vegades
no et veuen,
esclar,
no culpo,
però esclar,
han de baixar
altres cotxes,
esperen un volum
d'un vehicle gran,
esclar,
una bicicleta
amb una persona
al damunt,
no ho tens
en constància,
i sobretot
si és cap al tard,
és complicat.
Però bé,
la realitat
és que creuant
tot Sabadell,
sobretot la nada,
perquè vaig fer
una variació aquest any,
ara ens ho explicaràs,
eh?
Sí,
vaig fer una variació
per creuar
les ciutats de Sabadell
i Terrassa,
complicat,
eh?
Molt complicat.
Ara ens ho explicaràs
aquest recorregut,
però et volia preguntar,
són també 38 vegades
les que has anat
tu personalment,
o sigui,
aquestes 31 edicions
de la qual parlem,
no?
És oficial.
És oficial,
però personalment
per tu
encara són més,
són 38 vegades
les que has anat.
Sí,
perquè hi he anat
7 cops més,
particularment
l'any passat
el que vaig fer,
que era justament
Sant Miquel,
el meu sant,
doncs era un diumenge,
vaig fer el dissabte,
em vaig quedar
a la nit
a Terrassa
i a la...
Per què?
No dic...
A veure,
és que és un esforç
molt més gran
el que vaig fer
la darrera,
la meva 37ena,
perquè
vaig passar
la nit
al ras.
És que no tenia
cap remei.
Això només ho fas tu,
eh, Miquel?
Sí,
és que és una cosa
amb un banc
d'històries...
Només et passen
a tu pel cap.
Sí,
a Vall Paradís,
que m'encanta molt Terrassa,
és que és una altra qüestió,
és que Terrassa m'encanta.
Hi ha tants llocs,
ho he comentat a vegades,
la seu d'Àgara,
de...
És que el passat
en Romà
té tots els establiments,
tots els monuments,
és que és una passada,
hi ha molt, eh?
La seu,
la seu d'Àgara...
Molta història,
no?,
també,
que descobreixes
amb bicicleta
fer aquests camins.
i, esclar,
passar una nit
al Ras,
allà,
visquent,
l'endemà,
esclar,
havia d'anar a l'Ermita
Sant Miquel
per celebrar Sant Miquel,
que era en diumenge,
esclar,
en diumenge
es cau molt bé,
i llavors
volia fer
que no havia fet mai
el cim de Sant Geroni,
que està a 1.236 metres.
Això,
per a mi,
era una passada.
Doncs,
esclar,
a tres anys
he acompanyat
alguna altra gent
fora de l'oficial,
perquè l'oficial...
per què dic oficial?
Perquè és la que convoco
perquè pugui participar
tota la gent.
Està oberta a tothom.
La que no és oficial
la monto jo,
la puc muntar el dia abans,
la puc muntar
però sense comunicar-ho
ni sense res,
o acompanyant-ne amb alguna altra,
o perquè jo...
Que algú t'ho demana,
no?
Exactament.
Miquel l'acompanya.
Exacte, correcte.
Doncs,
hi ha hagut
algun any
que hi ha anat tres cops.
El que passa
que,
darrerament,
esclar,
els anys també van motivant,
i dic tres vegades
amb el mateix any,
no aniré.
Això és improbable.
És que es passa...
És molt llarg.
Estem parlant...
Clar,
és que estem parlant
d'una ruta...
Més de 220 quilòmetres
amb un...
Van fer un desnivell acumulat
de més de botants
dels 3.000 metres.
No és cap broma.
Esclar,
3.000 metres
amb més de 220 quilòmetres
amb una calor insuportable,
ja dic,
perquè estan dosificats molt.
És molt trencacames
que em diguin...
A veure,
d'aquí al Bages,
a la zona,
doncs,
de Montserrat,
què hi ha de pla?
Al Vallès?
És pla?
No és pla.
A veure,
vas fins a Granollers,
més o menys,
sí,
però a partir d'allò,
ja a les ondulacions,
has de passar
per Sant Manat,
Castellà de Vallès,
que hi ha pujades,
hi ha baixades,
passes pel Parc Natural
de Sant Llorenç del Munt,
al costat de Terrassa.
De Terrassa,
fins al sot de Monistrol,
has de pujar
o a la collada
de l'Ovac,
del Parc Natural
de la Serra
de l'Ovac,
o has de passar
per Coll Cardús,
d'acord?
La tornada
la vam fer
per Vila de Cavalls,
això en podem parlar.
Era la primera vegada
que tornàvem
per Vila de Cavalls.
Aquesta és una
de les novetats,
per exemple?
D'aquest any,
sí.
Per no haver de tornar
a passar
per Coll Cardús,
perquè Coll Cardús
és la carretera C58,
és molt transitada,
és com una autovia,
podem passar les bicicletes,
tenim un obral,
però hi ha molt de trànsit,
és molt ample,
la pujada
es fa llarguíssima,
el sol,
és que no tens
un ombra
ni per casualitat.
Apreta, apreta, eh?
Te trobes allà
en una situació
que gairebé dius
és que no ho sé
què faig aquí.
I vaig fer aquesta variant
perquè
dono una mica
de volta a baixa,
no has de fer el cim
que està a 426 metres
de Coll Cardús,
que és un túnel,
un túnel que has de passar,
perquè llavors tens
la baixada
fins a Terrassa,
però allà hi ha
l'autopista,
hi ha una aglomeració
de vies,
el trenc,
és que és complicadíssim.
A vegades,
com hi estava en obres,
ara,
perquè sortosament
la B40 s'ha acabat,
però hi havia
una pastifada allà
de vies
i d'allò,
que moltes vegades
es quivocaven.
Si hi havia algú
que no coneixia,
es perdia per allà.
I sempre teníem
aquesta vegada,
doncs,
tornant,
dic,
no fem Coll Cardús,
la baixada
és molt perillosa,
perquè molt ràpida,
hi ha algun tram
que no hi ha gaire
rural,
el trànsit allà,
ja dic,
és que van a tota pastilla,
allà els cotxes,
has d'abajar-la molt.
Si tens
una petita pedra,
una pèrdua
d'equilibri,
de conducció,
tens un perill,
perquè tens la penya,
perquè hi ha
roques que cauen,
per això
a vegades
està protegit
ja a trams,
però no tots,
i llavors
el rural
no és molt ample
i tens la via.
Esclar,
és una baixada
molt perillosa,
per això vaig voler
fer la variant
de Vila de Cavalls,
que sí que és
una mica trencacames,
perquè és la carretera
que va a Olesa,
sense arribar a Olesa,
és que a veure,
si anem a Terrassa
passant per Olesa,
ja no,
no sé què allarguem,
anem fins a Martorell,
ja.
No ho fem,
no,
van fer-ho bastant bé,
el que passa amb la calor,
les pujades
i les baixades
són insuportables,
costa molt,
costa molt.
Sí.
L'anada,
l'anada,
la vaig voler fer
la més ràpida
i la més directa,
però com es tracta
l'anada?
L'anada,
ja sabeu,
sempre sortint,
aquest grup
érem
tres de Tordera,
sortíem
des de la plaça
de l'Església,
al voltant
de les 5 del matí
sortíem d'aquí
a la plaça de l'Església.
I els altres dos
d'on érem?
De Canet de Mar.
De Canet,
o sigui,
els deu recollir...
Ens vam trobar
abans d'arribar
a Cardedeu,
ens trobàvem a Cardedeu,
perquè ells
fan
colls a creu,
passen per aèrenys damunt
i fan colls a creu
i ens trobem...
El que passa
que els vam
agafar,
anàvem
una mica més de pressa
del normal
perquè érem
menys colla,
no és el mateix
tres
que sortir
una dotzena
o més.
És complicat
perquè sempre hi ha
algun petit
algú que
s'enderrareix,
alguna qüestió,
no?
La idea és d'anar
tots junts.
Ah, exactament,
llavors has d'anar
esperant i jo,
tres més fàcil,
els vam enganxar
i d'allò.
I llavors hi ha
Granollers,
creu a Granollers
i ja a tirar
cap a Caldes de Montbui.
És un tram
d'uns 11 quilòmetres
que és
una via
bastant complicada,
hi ha petites
pujades,
baixades,
no és molt...
però la carretera
és molt estreta,
no hi ha
voral,
hi ha molt de trànsit
i hi ha
que llora,
perquè, esclar,
estem parlant
surts a les 5,
has d'acabar,
que estàs
més o menys,
vam anar ràpid
sobre les 7,
7 i escatx,
doncs,
treues de Granollers,
d'acord,
has d'arrebessar,
llavors,
de Canovelles
ja puges
i vas cap
a Caldes de Montbui.
i, esclar,
aquest tram
ja hi ha molta conducció
perquè a voltants
de les 8
hi ha el dissabte,
precisament el dissabte,
perquè, esclar,
hi ha activitat comercial,
encara hi ha polígons
que encara corren
algun camió,
així perquè al matí
del dissabte
encara treballen,
encara tenen moviment,
comercialment,
ja dic,
botigues i això
està tot obert,
esclar,
hi ha molt de trànsit,
això efectiu.
Però bé,
una vegada arribes
a Caldes de Montbui,
ja va ser setmanat,
que és un altre tram
de carretera,
d'uns 4 quilòmetres,
és molt sinuós
i molt també
pujada-baixada
i llavors de setmanat
cap a Castellà del Vallès
és una pujada,
perquè llavors
sí que aquí
tot és pujada
fins a Castellà del Vallès
d'uns 4 quilòmetres,
que és molt regular,
tampoc hi ha
una gran pujada,
però sí que no hi ha
cap petit descans,
has de pujar sí o sí,
i de Castellà del Vallès
fins a Matà de Pere
i a l'entrada
de Terrassa,
doncs és també
una carretera
bé,
està en molt bon estat,
hi ha molt de trànsit,
els cotxes,
perquè esclar,
estem entre Sabadell
i Terrassa,
d'allò,
quan és normal,
però aquesta vegada
això és el que fèiem
normalment.
Estic parlant
en general,
però ara concretaré
el que vam fer
aquest dissabte,
perquè això és el que fèiem
sense...
per anar
a Terrassa.
Llavors dues modificacions,
a l'anada i a la tornada.
Això, a Granollers,
en vez de tirar caldes de Montbui,
el que vam fer aquest any,
perquè eren poquets
i a més a més
havien d'anar molt ràpid,
vaig voler anar
a Lliçà
damunt
per anar
per Sabadell.
Arribàvem a Terrassa,
però aquesta vegada
no anàvem
per la collada
de l'Ovac,
per Rellinàs,
la carretera
que porta Rellinàs,
perquè has de fer
un cim
d'uns 626 metres
d'alçada.
No volien pujar
tan amunt.
Fer collets
ja teníem prou
amb els colls
o les pujades
de menys alçada,
i aquesta vegada
vam anar
per Lliçà damunt
cap a parets,
Lliçà davall
i cap a parets.
Per què?
Per creuar
Sabadell
i de Sabadell
ja anà a Terrassa
però per la part de baix,
perquè si arribes
des de Castellà
i des de Matà de Pere,
l'entrada
és la part
damunt.
Si no vas
a Serra de l'Ovac
per anar
a Rellinàs
i Castellvell
i al Vilà,
parlo de molts
de pobles,
però això
jo crec
que hem d'agafar
un mapa
presidosa.
Jo crec que
això
jo parlo
perquè és un coneixement,
però jo crec
que és sincer.
Ho tens al cap tot, eh?
Sí, sí.
Jo crec que
bé,
els oients
de Reia de Torreira
han de tenir
una certificació
en geografia
i en coneixement
de pobles.
I més escoltant-te.
Sempre que vens
aquí a la ràdio
et dones un màster
en geografia.
només que es quedi
algun poble,
alguna cosa,
doncs aquest d'allò
era anar...
Però què implica?
Doncs anar cap a Polinyà,
som parlo,
parlo entre
Palau Solità
i Plegamans,
Santa
Perpètua
de Moguda,
arribes a
Sabadell.
Però per on?
Per la salut.
Hi ha un santuari
al costat
que l'has de pujar.
Hi ha un poble,
bé, hi ha un petit
indret
de Sabadell
que es diu
Poble Nou,
precisament.
No té res a veure
amb Poble Nou
de Barcelona,
però és Poble Nou
a Sota la Salut,
que és un santuari
que jo recomano
que es passi
perquè és molt...
Hi ha una zona
d'Esbarjo,
hi ha un santuari
molt maco,
és un dels llocs
de Sabadell,
de la ciutat de Sabadell.
I llavors
creus
el riu Ripoll,
allà passa
el riu Ripoll,
un altre.
Quin és el riu principal
de Sabadell?
El riu Ripoll.
D'acord?
Clar,
molt bé,
apuntat,
apuntat.
Això només ho saps
si agafes la bicicleta
i fas aquesta...
Arribes,
entres a Sabadell
per una...
el que abans
hi havia la Torre de l'Aigua,
antigament,
que les aigües de Sabadell
era una torre
que encara està...
és una torre modernista
i doncs
que encara està en peus,
no està en vigor,
clar,
lògicament
les aigües
han canviat,
tot això.
I el costat,
què tenim al costat?
un centre sanitari
molt important,
el Parc Taulí,
un dels referents
de Sabadell,
doncs està allà al costat,
passem per allà al costat.
La carretera aquesta,
doncs,
entra a Sabadell
per aquesta part.
Anem fins a la plaça
de Catalunya
i de la plaça de Catalunya
agafem la carretera
que es diu
de Terrassa,
que arriba
fins a Terrassa.
No hi ha gaire
quilòmetres
perquè són ciutats
paral·leles
i són les dues
capitals
del Vallès Occidental.
o sigui,
el Vallès Occidental
no és com
en altres comarques
que tenen
una sola
ciutat,
sinó,
en aquest cas,
tenen dues,
perquè són grans,
són a tocar,
hi ha pocs quilòmetres,
i anàvem
a la part
d'alguna manera
sud
per anar
a això
que deia,
perquè així
no havien de travessar
per la part de dalt,
des de Castellà del Vallès,
creuar tot el centre
de Terrassa
fins a agafar
la carretera
que li diuen
de Montcada.
Aquesta carretera
ve des de Montcada
i Reixac,
per això li diuen
carretera de Montcada.
I llavors
va tocar
la carretera
d'Olesa,
que és la que hem d'agafar
per entrar
a la comarcal,
la carretera
C58
per Coll Cordús.
Per què era això?
Perquè anàvem
directament
a la Bauma,
que és de Castellvell
i el Vilà,
i a 3 quilòmetres
tenim
el Llobregat
i tenim
un histori de Montserrat.
Ja tenim
els 9 quilòmetres i mig
per fer
el cim
al Santuari,
que és
el nostre destí.
Que és,
ja quan veieu allò,
ja deixeu enrere
els 200 quilòmetres
que heu fet,
eh?
O sigui,
se us passen
tots els mals.
Sabem que hem de fer
la tornada,
però l'anada,
la pujada
és la més
important.
Però ja estàveu
veient, no?,
al final de la ruta.
De totes maneres,
la tornada
es fa feixuga, eh?
Perquè portes
molts quilòmetres,
són moltes hores.
he de dir
que per mi
personalment
em va costar molt
perquè aquesta nit
no vaig dormir
pràcticament gens.
Vaig anar a dormir
més tard
de la mitjanit,
m'havia de llevar
a les 4
de la matinada,
ja ho dic,
és com una experiència
física,
i m'havia de llevar
a les 4
del matí
perquè abans
a les 5
havíem d'estar
per fer la foto
de sortida
i havíem de sortir
perquè a les 5
en punt
no podem fallar,
cada minut
que retardes
és...
Perds, eh?
És temps que perds
de ruta.
Els horaris
han de ser matemàtics.
I ho tens tot
milimetrat
i quadrat
per arribar
a tots els pobles
i a tots els indrets?
Sí, més o menys
ja hem de tenir
un horari
per no fallar.
I la tornada,
ara com acabem,
l'explicarem
i va ser quadrada.
És exigent, eh?
També la ruta,
o sigui,
no només pel que implica
fer més de 200 quilòmetres
per arribar
a Montserrat,
sinó
que l'exigència aquesta,
de saber que has de portar
un ritme constant
per arribar a tots els llocs
de temps.
I tant.
I que no se't tiri el temps
a sobre
i després se't faci
de nit per tornar.
I que llavors
si tens una incidència mecànica
o una indisposició
d'això
també l'has de
tenir en compte
perquè necessites
un temps.
I pareu?
aprofitar.
I aprofitar?
I aprofitar?
I aprofitar?
I aprofitar?
Sí.
Aquest moment, sí,
per beure.
I tractació.
Vull dir,
encara que portis
algun beure o portis aigua
és igual.
Al cap de poca estona
està calenta.
És que no,
no pots,
necessites
aturar-te.
Amb petxineres,
amb llocs d'esmorzar,
lògicament a Terrassa
abans d'agafar
Coll Cardús
vam esmorzar.
Una altra cosa
molt important
per fer coneixement,
Sabadell,
el riu Ripoll.
Terrassa,
quin és el riu principal?
La Riera de les Arenes.
És la riera,
el riu principal,
d'acord?
Que amb la riera
de Palau,
que es troben,
forma la riera de Rubí.
Això,
això també,
l'any passat,
tornant de la de Montserrat,
els hi vaig ensenyar
el castell de Can Feu,
que ara és una
era particular,
ara l'ha comprat l'Ajuntament,
s'ha d'arranjar,
és una construcció,
una edificació
que fa molts anys
que està molt abandonada,
està molt malmesa
per garfitis,
perquè ara està tancada,
està protegida,
i segurament d'allò,
una passada,
ningú ho sabia,
però com que passàvem,
la carretera aquesta
que va a Terrassa
i la carretera de Montcada
passa bastant a prop,
vaig dir,
aquest toc,
jo sempre tinc aquest toc,
de dir,
eh,
us he de,
geogràficament,
o d'entorn,
o el que sigui,
coneixement,
aquesta pinzellada,
sí que tothom es queixa,
ostres,
però és que anem,
dic,
és que,
mira,
són uns minuts,
però els necessitem,
a veure,
no els perdem,
els guanyarem,
perquè aquest toc,
aquesta constància,
mireu per internet com és,
i podeu dir,
eh,
jo he estat,
jo l'he vist,
no entens?
Fas pacial aquesta ruta,
també,
que feu,
és això,
que tu vas explicant
per on passeu,
i si passem una riera es queda,
i tothom,
l'any següent,
ni d'això,
eh,
això és la riera de les arenes,
i tot això,
aquest coneixement,
això té un valor per mi,
jo crec.
I això sense cap xuleta,
ni cap paper que ho tingui d'apuntar,
tu tens tot al cap,
eh,
memoritzat tot.
És que he anat molts cops.
Llavors,
la pujada,
sí que,
vam arribar,
he de dir,
que vam arribar,
diferent dels tres anys,
que arribava més tard,
fins a les dues i quarts de tres,
aquest any,
pocs minuts abans de l'una,
i érem tots a dalt,
tots cinc.
Tots a Montserrat, eh?
Sí.
A més a més,
va coincidir
amb l'acte
d'aquesta marxa,
aquesta caminada,
del 125è aniversari del Barça,
i dels tres celebracions,
dels tres títols d'aquesta temporada,
que a més encara
estàvem desmuntant,
però hi havia els panels
de campions i campiones,
pel femení i el masculí,
doncs hi havia,
i estàvem desmuntant
i, esclar,
vam arribar,
que ja estava tot els actes i tot,
però encara estàvem muntant
i encara ens vam poder fer
una foto,
els cinc membres,
doncs,
davant de la...
del mural
de campions,
que va quedar perfecte.
I la foto aquesta
ja s'ha començat a publicar,
publicarem,
i al Facebook,
però és que,
dius-n'hi expressament.
A més a més,
estàvem a punt de desmuntar
i els emplets
es van esperar
uns moments
perquè poguessin fer la foto.
Us vam veure arribar al CIC
i van dir,
mira,
ens esperem un moment
perquè es mereixen
aquesta fotografia.
És una joia.
Aquestes coses,
aquestes pinzellades,
que ho trobes
perquè no està preparat,
lògicament,
però aquests moments
tan...
tant...
A més a més,
que hi havia molta gent,
com sempre,
hi havia aquest acte,
a més a més,
no ho sé,
vam trobar
algun locutor
de TV3,
també,
algun entrevistador,
també,
que el vam veure allà,
vull dir...
És com l'anècdota,
no?,
d'aquesta edició.
Sí, sí, sí.
Imagino que hi haurà més,
ara ens explicaràs,
però és com l'anècdota
que recordareu.
Vam arribar a Montserrat
i també feien l'acte del Barça.
El vam veure, per exemple,
en Xavier Graset,
d'allò que estava allà,
estava,
estava, doncs,
amb uns amics
i estava...
Clar,
és que trobes coses,
trobes...
I has d'anar als llocs,
no?,
i no estan preparats,
te'ls trobes
perquè hi arribes
i hi ets,
ni més ni menys.
Llavors,
l'acte,
és clar,
sí que,
a més a més,
hi havia control,
perquè hi havia molts...
I sí que,
quan vam anar
a posar els cidis,
clar,
com a mínim,
la moreneta
estava molt acotat
i entrar a la basílica
difícil,
perquè avui has de fer
molta cua,
ho has de reservar,
no tenim temps,
això és l'acertament.
Sí que,
a l'entrar,
doncs,
a l'espai
on vas cap als siris,
sí que ens van dir
que aneu pel siris,
sí, sí,
que podíem passar,
però si haguéssim fet
alguna altra cosa,
potser ens teníem d'esperar.
Nosaltres vam poder passar,
vam posar al siri
recordant tot
i les prometences
i tot el que ens...
I la bona tornada,
no?
Exactament,
i sobretot
que sempre ha anat bé,
perfecte,
això és una de les coses
més importants,
perquè, escolta,
arribem com arribem,
arribem cansats,
satisfets,
orgullosos,
tot el que vulguis,
però sense cap incidència
personal,
me refereixo,
no han tingut cap accident.
És que són coses que,
a veure,
que sigui remarcable,
sí que hi ha alguna trompada,
alguna d'allò,
sí que ens ha passat
algun any i d'allò,
però res greu,
ni res,
que no es pugui solucionar.
Vull dir que,
a més a més,
no hem tingut de fer cap modificació
per culpa d'això.
És que és difícil,
eh?
Estem parlant d'unes carreteres
molt complicades.
Llavors,
esclar,
allà estem espleiats,
estem...
Però, esclar,
hem de pensar
que no tenim,
de veritat,
no tenim molta gana,
però necessitem energies,
necessitem nutrients,
sí que tothom porta
una miqueta fruita,
seca,
coses per anar ajudant
al camí,
però la tornada
és molt llarga,
també.
I fem un dinar,
fem els service
i fem-ho com un dinar
de germanor,
ens expliquem
l'anècto que des,
i llavors,
a veure la tornada,
a veure com ho fem,
i quin plantejament,
i a veure com estem tots,
i és el fet,
vull dir que,
viure aquells instants,
però molt intensos
i ràpids,
perquè jo sí,
jo sempre soc un dels
que vaig apretant molt,
que la tornada,
que la tornada,
que no relaxeu.
No ho dubtem,
no ho dubtem,
Miquel.
Res de migdiades,
a veure,
sí que tocaria una mica
de migdiada,
fer allò allà,
a l'ombra,
que passa una mica
l'aireta a dalt,
a Montserrat,
veient l'espectacle,
flors,
que estem...
Encara estem a la primavera,
encara no hem estat,
estem a prop de l'estiu,
però encara ha plogut molt
aquesta primavera,
encara,
encara que...
El paisatge estaria verd,
no?
Sí,
encara manté,
però clar,
amb aquestes temperatures
i el llarg que encara queda,
és complicat.
Hem de pensar en la tornada,
la fonda dels monjos,
a carregar aigua,
encara a rajar aigua,
que és la propera,
encara manté frescor,
i cap al sot una altra vegada,
perquè hem de tornar a pujar,
perquè el que hem baixat
des de Terrassa,
ho hem de tornar a pujar,
perquè és...
Esclar,
hem de fer un turó i baixar,
perquè Terrassa queda
en una part que no és...
Queda aquest turó,
queda el de Coll Cordús,
queda la Serra d'Olubac,
que és el que parteix,
doncs,
entre Montserrat
i Terrassa.
i la tornada
s'ha de plantejar
amb un bon estímul,
de dir,
hem arribat fins aquí,
hem fet la pujada,
que és molt important,
el més dur és la pujada sempre.
És el que costa més.
Però havíeu de tornar,
havíeu de tornar.
Exactament.
La tornada,
més o menys...
I tots els vau fer
amb bicicleta,
vau tornar amb bicicleta.
Sí,
altres anys,
anem molt colla...
Altres anys sé que algun
ha tornat amb un cotxe,
eh?
No,
algú...
A veure,
jo no estic tancat
que vingui amb bicicleta elèctrica,
motor,
el que sigui,
pot venir,
i llavors hi ha gent
més gran també
i que no té
tantes possibilitats
o que no està entrenat i així,
que el venen a buscar.
Familiars que m'encanta,
eh?
Sí, sí.
Perquè venen els familiars
i ho venen amb nosaltres.
Ens veuen a l'arribada,
ens veuen com estem,
cosa que nosaltres
no es veiem,
perquè ja tenim
pors problemes cadascú
de mirar-se
o d'estar a veure
com es troba,
però de fora,
els familiars,
quan ens veuen,
deuen dir,
ostres,
aquest té una pinta
que ha patit molt, eh?
Vull dir,
que són coses
que no es diuen,
que cadascú s'ho queda així,
però és clar,
que ja relativament
només una part
tornem.
Els altres
el venen a buscar
o tornen d'una altra manera.
Perquè, Miquel,
d'aquests cinc
que vau anar-hi,
per algun era la primera vegada?
O els cinc
ja havíeu fet aquesta ruta?
No, no.
Tots cinc
ja repetíem.
O sigui, repetíeu, eh?
Alguns, potser no gaires vegades,
un altre més.
Sí, sí.
Havien dit allò tots, Toni.
No, és que, esclar,
jo la pregunta que em fas
sí que algun any
que ha vist la primera vegada,
jo crec que
l'ha superat les seves,
no sé,
les seves projeccions
o les seves estimacions
de dir, ostres,
primer,
que potser algun any,
més d'un,
era la primera vegada
que superava els 200 quilòmetres
en un dia,
i segona,
de tantes hores,
estem parlant de moltes hores,
que no era una...
era una meta seva,
que no ho esperava.
Però, clar,
això ha dit que és una festa.
És una festa,
per mi.
És un prealagrinatge,
és una festa,
no és com una prova.
Sí que és una resistència,
però bé,
una resistència
que vull dir
que no està marcada,
que no està projectada
amb refresc o preparada.
està,
ho preparem,
ho anem,
i el que pugui fer
que ho faci.
Si al final
té una mancança,
alguna vegada
ens hem trobat
algú
ha tornat amb trenc,
perquè no tenia alternativa
o el que sigui,
bé,
cada una es troba,
o pots trobar un dia
dolent,
però no sempre estàs perfecta.
I encara que estiguis perfecta,
a vegades tens un mal dia
o pel que sigui.
Clar,
que tu ho expliques
i sembla fàcil fer-ho,
però després,
quan hi ets,
home,
jo tinc experiència
amb això.
Costa,
costa molt,
has d'estar preparat,
vaja,
no ho pot fer qualsevol.
No és gens fàcil.
Clar.
Però, esclar,
és que són tants multituds
de moments.
Recordo,
anècdotes que parlaves,
clar,
abans d'arribar,
doncs,
a la Comarcal 58,
el desviament que va
cap a la carretera d'Olesa,
però que has d'anar
a Viladecavalls,
a Viladecavalls,
perquè els hi vaig dir
aquest any,
com que no fem tanta alçada,
encara que sigui una mica
més 30 cames,
els altres sí que no hi havien passat.
Doncs,
vaig dir,
jo sí que hi havia passat,
doncs,
li vaig ensenyar-vos una alternativa,
no hem de passar el túnel
de Coll Cardús,
i arribarem perquè
no volia,
a l'entrada
de la C58
a Terrassa,
és molt complicada.
hi ha
l'autopista,
allà,
hi ha un moment
que has de,
gairebé baixar de la bicicleta
per entrar a la carretera d'Olesa,
que és la que entra,
i has de fer una mica de gincana,
que és molt perillós.
Amb aquest trànsit,
és molt perillós.
Doncs,
hi vaig dir,
a l'entrada,
si entrem per Viladecavalls,
hi ha una petita ermita
que es diu
Sant Miquel d'Autoudell.
Sant Miquel d'Autoudell,
què és això?
És una petita ermita
que ara hi ha en Polion,
que es diu Can Mir,
que jo ho conec,
perquè, a més a més,
jo l'any passat hi vaig anar,
perquè,
pel meu sant,
que això ho vaig dir,
a més a més,
havia de passar
per tot el Sant Miquel.
Encara més complicat.
El vaig explicar,
també,
el d'allò.
Sant Miquel,
perquè hi ha una església
de la Seu d'Ègara,
que les tres esglésies
de la Seu
són Santa Maria,
Sant Pere i Sant Miquel.
Hi ha Sant Miquel de Conteres,
a la sortida de Terrassa,
Sant Miquel de Tudell
i llavors Sant Miquel de Montserrat.
O sigui,
tot el Sant Miquel,
el dia Sant Miquel,
volia fer el màxim de Sant Miquel.
I doncs passaven,
el que passa,
que la carretera,
per entrar a Terrassa,
passa pel costat,
no passa per l'ermita.
Hi ha un castell també.
Castell.
I hi ha una altra ermita més endavant
que es diu Santa Maria de Tudell.
Jo també he estat, eh?
Jo tot això ho he recorregut.
I, esclar,
es pensaven,
m'anaven endavant
i es van aturar
per agafar
el creuament
i esteve,
no, no, no,
dic,
per l'ermita no cal.
Passem per Sant Miquel,
però no cal l'ermita.
Avui no podem fer
visites alternatives
ni excursions,
que ja prou tenim
en anar a directes.
Per entrar a Terrassa
i per entrar a una zona,
per agafar
la via de circunvalació
o la ronda,
per anar a sortir
la part de dalt,
entre...
Podríem agafar
una avinguda
que es diu
Avinguda Béjar,
que és la que entra
per un polígon
que es diu
Polígon del Nord,
on t'esmorzava
en el mitolm,
aquest any no,
perquè com veia no a baix,
però com som tanta coll
i anem a dalt,
per la carretera de Rellinars,
anem per un polígon
que es diu
Polígon Nord
i agafa
per una avinguda Béjar
que travessa
tota la part de dalt,
no hem de creuar
el centre de Terrassa
i anem a sortir
a la carretera
directament de Rellinars.
Ho tenim fàcil.
Amb bicicleta
és el més fàcil.
Doncs havíem d'anar allà.
El que passa
que vam fer
un encreument
diferent,
no passa res,
i vam agafar
una altra via
que va
a una plaça
que es diu
Plaça de la Dona,
que és...
Hi ha un monument,
hi ha un monolit
que es diu
Plaça de la Dona,
que allà
és el que es separa,
que ve la carretera
que ve de Castellà
i entra
i don totes
les direccions
de Terrassa.
Des d'allà
podien agafar
la sortida igualment
en vez d'agafar
l'Avinguda Béjar
i anar a sortir
un polígon
que ens diu
Camp Petit
i allà
ja es agafa
la carretera
de Matà de Pere.
Llavors ja sortim
de Terrassa
tranquil·lament
i ja anem
cap a Castellà
del Vallès
i la tornada,
vam fer la tornada
per l'anada
que fem habitualment.
Això que he explicat
al principi,
doncs que
vam agafar
l'altra alternativa
de lliçar damunt
en vez d'anar
a Caldes de Montbui,
doncs vam fer
la tornada
per aquí.
diferent,
vam fer la diferent,
però per anar a sortir
una altra vegada
Granollers.
Granollers llavors
sí,
agafar cap a la C35,
agafar
Vidalba,
la serra,
i ja...
I Cardaleu
ja es desviaven,
no també els de Canet?
No, els de Canet
es devien a Sant Saloni.
Ah,
a Sant Saloni es van desviar...
Agafen Vallcorguina
i ja agafen el d'allò,
van per la via,
cap al Maresme.
I els tres de Tordera
vau tornar cap aquí?
Tots tres,
i a les 10 menys 10,
concretament,
doncs,
en aquesta hora
arribàvem
a l'entrada de Tordera.
Quasi amb el toc de campana,
eh?
Sí,
de les 10.
Sí, sí, sí.
Vam sortir,
després de la foto i tot això,
el toc de campana
de les 10,
sortíem.
Ja,
a veure,
començava a fosquejar,
però bé,
vam arribar justet,
però bé,
la meva
arribada
era en aquesta hora.
O sigui,
que inclús
vam arribar uns minutets
abans d'aquesta hora.
Tot calculat, eh?
Tot calculat
i satisfet.
Amb una felicitat enorme,
satisfet, clar.
Amb una felicitat enorme
i té el seu mèrit
perquè, repeteixo,
no és fàcil
veure
el que escoltin
aquest programa,
el que
me coneixen a mi,
el que vegin,
doncs,
el que
publicarem
de fotos
i tot això,
a veure,
és molt fàcil
veure,
molt fàcil,
però
el que
ho ha viscut
ho ha de reconèixer
que és molt dur.
Home,
estem a dimecres
i t'estàs recuperant
encara, no?
Sí.
A dimecres no,
perdoneu,
estem a dimarts,
jo ja m'avanço,
estem a dimarts
i encara t'estàs recuperant.
El dia,
dimecres,
jo crec que demà...
Encara demà
estaràs igual.
Sí,
perquè,
a veure,
tingues en compte
que la roba
pràcticament
s'enganxa
amb la pell
està cremada
perquè la suota
baixa
esquena
avall,
la sal,
tota la...
Es queda,
esclar,
queda en el celló,
el seient
de la bicicleta,
la part,
doncs,
de l'esquena final,
vull dir que
quedes...
Com a tu el cul,
Miquel,
ja el tens preparadíssim,
no?
Sí.
Perquè qui ens està escoltant
i pensa,
ostres,
jo és que agafo la bici
puntualment
i sempre tinc
aquest dolor,
no?,
en el cul.
Però acabes...
que no estàs habituat.
Acabes que no te pot...
Tu ja no ho notes,
no?
Acabes al final,
acabes que no te pots
sentar gaire.
Estàs uns dies
que hauries d'utilitzar
un flotador...
No,
i sobretot
els últims darrers quilòmetres
que has de sentar-te
de costat
i així és perquè
et fa mal,
eh?
Sí.
Perquè el dolor,
ja dic que la roba
se t'enganxa
amb la pell
i costa...
És que són moltes hores,
molta calor,
molt.
Les aturades són...
mínimes,
però les has de fer
perquè has de veure.
Vull dir,
has d'hidratar-te
constantment.
Vull dir,
no pots tenir una...
És que,
clar,
pots tenir un cop de calor,
qualsevol cosa,
una baixada
i pots acabar
desdemallat.
Esclar,
has de mirar
de no arribar
a aquest extrem.
Perquè et puc preguntar,
Miquel,
quants anys tens ara?
Jo ara faré 68
dintre dos mesos.
68 anys, eh?
Era el més gran
de tota la colla, eh?
Era molt més gran.
Aquí venia,
és que al final també...
Jo tenia de fer més esforç,
clar.
Ostres,
que són molts anys,
o sigui que al final
fer-ho té el seu mèrit.
Els que s'aproximaven
tenen 60 anys,
portava 8 anys al mínim,
els altres encara
molt més joves,
vull dir que jo em noto,
també em noto.
Qualsevol que ens estigui
escoltant ja s'ha cansat
només escoltant
aquesta ruta
que tu ens expliques
del cap de setmana,
que tu amb 68 anys
segueixes anant
cada any
a Tordera,
a Montserrat Tordera,
que això també,
ostres,
per tu,
t'omple, no?
Sí, sí, sí,
però...
Per això segueixes.
Ja dic,
personalment,
estic...
que he fet la 38ena,
però no sé si...
arribar a la quarantena...
És el teu objectiu?
En principi és el meu objectiu,
arribar a la quarantena.
Llavors,
no ho sé,
tanta duresa,
sobretot si fa tanta calor així,
i en un sol dia,
no ho sé.
Queden dos anys.
O menys,
o menys.
Ah, clar,
si en un any
ho fas dos vegades,
ja podràs dir que...
Depèn de si un dia sol
me s'enganxa a dir,
doncs avui
torno a Montserrat.
Avui me'n vaig a Montserrat,
no?
No ho sé.
Com que decideix anar...
No hi ha res tancat,
no hi ha res tancat.
Vull dir que,
pot ser un,
pot ser dos anys,
no ho sé,
però, esclar,
teòricament,
esclar,
si faig un d'allò,
me queden dos anys,
i llavors,
als 70,
no ho sé,
perquè no és tan fàcil.
Vull dir,
no, tu,
a veure,
no tinc la...
Bé,
jo també he fet
les meves qüestions.
Abans,
jo me'n recordo
quan feia Montserrat
i altres sortides,
que hi havia
algun altre ciclista
que em passava,
jo el corria
darrere,
no em volia que em passés,
feien carreres,
això.
Ara,
ja no m'hi muto,
corri el que vulgui.
Primer,
per tres temes,
que és més jove
que jo segur,
normalment.
Segona,
no sé si porta
millor elèctrica,
o sigui,
millor bicicleta,
però pot ser elèctrica.
Sí.
Clar,
que faig el tonto,
perquè vindrà
una mica de pujada,
jo tindré de treure la llengua
i m'enrebentaré,
posarà el motoret
i pujarà com un gíngol.
I tercera,
que no sé si ha sortit
del poble anterior.
Esclar,
que estic fent jo,
si porto ja
una quilometrada
i l'altre porta d'allò,
què he de fer jo,
carreres?
Serà més fresc,
clar.
Vull dir que és una tonteria,
però aquella gràcia.
A més,
això ho pagues
perquè aquest desgast,
llavors,
llavors ho trobes.
És aquest el tema.
Doncs,
d'aquí un parell d'anys
ja posaràs sobre la taula
que hi hagi una continuïtat,
no tan bé,
de manera oficial
d'aquesta sortida
que feu cada any
amb tothom
qui es vulgui apuntar.
I per tu,
aquest any ha sigut
la vegada 38
que has anat a Montserrat,
de l'edició,
doncs ha sigut la 31,
i, Miquel,
ens quedem sense temps,
podríem estar hores i hores,
parlant de rutes.
Únicament deixo
que per la 32-ena,
per l'any que ve,
doncs espero també
poder-la organitzar
i gaudir dintre del cap,
i jo, mentrestant,
no deixo la bicicleta
per seguir,
perquè, esclar,
si no tinc una continuïtat,
no faig seguir...
Espero que sí,
que estigui...
Home,
surts cada dia amb bicicleta,
no?
No, cada dia,
però, generalment,
d'una la setmana
sí que almenys miro,
no deixo cap setmana,
depenent.
És que faig
unes rutes tan llargues
que llavors,
per recuperar-me,
necessito uns dies.
I ara,
sí que els dies són llargs,
que ara va molt bé,
però és que al migdia,
és que això,
faig una sortida d'estat,
jo no sé sortir
a les 6 del matí
i tornar a les 10
o a les 11,
jo no ho sé, això.
Si surto,
com més aviat surto,
arribo a la mateixa hora,
de nit,
de fosc,
jo no sé tornar.
Més tard,
si arribes al vespre,
i al migdia,
com fa més calor,
passo fatal.
I t'has d'aturar
en algun lloc també a dinar?
Sí.
A reposar una mica?
Miro cada vegada.
Que això no pot faltar,
eh?
Tampoc a les rutes,
els esmorzars i els dinars
són segles.
Gaudir, sobretot,
amb bons indrets.
Molt bé.
Doncs avui hem gaudit
d'aquesta ruta,
d'aquesta tordera,
Montserrat-tordera,
que de nou,
doncs,
en Miquel Grimal
ha vingut al xou
dels esports
a explicar-nos-ho.
No en parlen només
d'esports ni de bicicleta,
sinó que hem parlat
d'història,
de geografia,
de cultura...
Temes.
Jo no sé fer això,
anar a carretera,
per exemple,
passar per un lloc,
un indret que no està mai,
no aturar-me,
que és el que fa habitualment
tota la gent.
veig la majoria ciclista
que tothom fa curses,
tothom fa carreres.
Jo no,
jo ja no tinc aquesta convicció.
Jo necessito saber els indrets,
per un passo,
conèixer.
I si conec algun indret,
introduir-me.
I llavors,
d'aquest indret,
igual hi torno,
perquè he descobert
alguna cosa
que m'interessa
o que pot interessar
a la gent.
Jo això ho publico,
ho puc donar a conèixer,
que a vegades
hi ha gent que no sap.
I ho tenim a prop, eh?
Sí, sí, sí.
Moltes coses
que tenim a prop.
Queda molt
per descobrir
i per gaudir.
Has descobert molt, eh, ja?
Has descobert molt
i nosaltres
sempre agraïts
d'escoltar-te
i que ens puguis
acompanyar
en aquesta estoneta
radiofònica
i també esportiva.
Que vagi molt bé,
felicitats de nou
per fer realitat
aquesta sortida
i esperem
que vinguin
moltes més
i que ens les puguis
explicar.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Ràdio Tordera.
L'emissora
que t'escolta.
Perquè la poesia
pot ser còmplice
dels teus sentiments.
Temps de paraules.
Amb Elvira Romaguera
i Joan Madrid
a Ràdio Tordera.
Dimícres a les 9 de la nit
i dijous a la 1 del migdia.
Petards, festa
i bona teca.
Comença a l'estiu
com cal
a la redella
del restaurant
Les Farreres.
Amb un menú
amb aperitius,
meló amb pernil
i un segon escollir
entre cep i a la planxa
amb gambes,
entre cot de Girona
o espatlla de xai al forn.
Postres, vi, aigua, cafè,
cava, coca
i amb música a la fresca
amb franqui
fins que no puguis més
per 43 euros i mig.
Restaurant Les Farreres.
Reserves al 93
764 0607.
L'emissora que t'escolta.
Ràdio Tordera.
Tordera en directe.
Allà on es produeix la notícia.
De dilluns a divendres,
després dels informatius
de les 10 del matí
i les 7 de la tarda.
Escola de Música Crescendo.
Un espai on poder aprendre,
disfrutar i créixer amb la música.
obert a totes les edats.
A partir del proper setembre,
vine a aprendre a tocar
el teu instrument preferit,
al carrer Doctor Flamenc 22,
davant de l'escola Serra de Mirelles.
Matriculat gratuïtament
fins al 30 de juny,
trucant al 611 803 882.
Escola de Música Crescendo.
Fes que la teva passió soni ben fort.
A Can Casellas ja estem preparant
l'arribada de l'estiu.
Vine a la Revella de Sant Joan
amb bufet lliure,
cava,
coca
i focs artificials
fins a la matinada.
A Can Casellas
obrim cada dia
a partir de dos quarts de 10 del matí
amb esmorzats.
I els dijous, divendres,
i dissabte,
cuina contínua
fins dos quarts d'11 de la nit.
I cada divendres
veureix de música en directe.
Estaurà en Can Casellas.
Reserva la teva taula
o un saló
per a festes
al telèfon
608-352-717.
Ràdio Tordera.
L'emissora que t'escolta.
Ràdio Tordera.
L'emissora que t'escolta.
Petards, festa i bona teca.
Comença l'estiu com cal
a la Revella del restaurant Les Farreres.
Amb un menú amb aperitius,
meló amb pernil
i un segon escollir
entre cep i a la planxa
amb gambes,
entre cot de Girona
o espatlla de xai al forn.
Postres, vi, aigua, cafè,
cava, coca
i amb música a la fresca
amb franqui
fins que no puguis més
per 43 euros i mig.
Restaurant Les Farreres.
Reserves al 93-764-06-07.
Tasta el gust
de la nostra terra.
Tasta la qualitat
del producte de proximitat
de la cooperativa agrària
La Baixa Tordera.
Verdures, hortalisses,
iagums, fruita,
embotits,
làctics, vins,
tot directament dels pagesos
i ramaders de casa nostra,
sense intermediaris
i amb el preu just
per ells i per tu.
El camí RAL 13 de Tordera
i el telèfon
93-764-0043.
Cooperativa Agrària
La Baixa Tordera.
El gust
de la nostra terra.
Càpsules informatives.
En un minut,
un univers.
El 25 de juny
arriba la desena gala
de l'Esport Torderenc 2025,
una xifra rodona
per celebrar
la festa de clausura
de la temporada esportiva
torderenca.
Un any més
es manté el format
i el sistema
de participació
en la qual
les entitats esportives
han de presentar
candidatures
per optar
els diferents premis
fins al 17 de juny.
Tothom està convidat
a venir
el dimecres 25 de juny
a la gala
de l'Esport Torderenc
que se celebrarà
al Teatre Clavé
a dos quarts de vuit
de la tarda.
Ràdio Tordera
Segueix-nos a Facebook
i Twitter oficial
del programa
Show dels Esports
arroba
radiotordera.cat
El Show dels Esports
El Show dels Esports
El programa esportiu
de Ràdio Tordera
Perquè la teva passió
també és la nostra
Love, love, love, love me
Love me better
El Show dels Esports
107.1 FM
Jo que sóc més català
que les anxoles
de l'escala
o els galets
de Nadal
Jo que tinc una erecció
quan pujo pedra
a Forca
o faig trequi
per Montserrat
Jo que voto
Convergència
i que tinc
somnis erà
dins amb en Jordi
Pujol
Jo que sóc soci
del Barça
i no trago
ni amb pintura
els pericots
de Sarrià
Jo que penso
que en Serrat
sempre ha estat
un traïdor
el meu cotxe
només sona
Lluís Llach
Jo que porto
els seguidors
com a politó
del mòbil
la senyera
al balcó
Jo que sempre
he defensat
els productes
de la terra
Ara m'he enamorat
d'una
Joni de Castefa
Oh Jennifer
Amb tu neixeré
el cotxe
per tu
Oh Jennifer
Anirem a poler
els dos junts
i lluitarem
pel nostre amor
prohibit
Oh Jennifer
Jo que sóc
més català
que el pi
de les tres branques
o la guita
de la patú
Jo que sóc
un gran entès
de la copla
i la sardana
i el mundillo
casteller
Jo que sempre
m'he enganxat
als reals
de TV3
i els matins
d'en Cuny
Jo que sóc
més radical
que el partit
Mohamed Jordi
en campanya
d'actura
Jo que sento
devoció
pel romesco
i els calçots
i el pa
amb tomàquet
sagrat
Jo vull veure
en Joel Joan
actuant
als pastorets
dirigit
per a Manet
i Jornet
Jo que sempre
ha defensat
els productes
de la terra
Ara m'he enamorat
d'una
Joni de Castefa
Oh Jennifer
Amb tu neixeré
el cotxe per tu
Oh Jennifer
Anirem a por aeros
dos junts
i lluitarem
pel nostre amor
prohibit
Oh Jennifer
Ràdio Tordera
Connexió
amb la xarxa
de comunicació local
Notícies en xarxa
Bona nit
són les 9
us parla
Mercè Raurà
El preu mitjà
del lloguer
ha caigut
un 4,9%
a Catalunya
un any després
que l'aplicació
del lloguer