El tren de la vida. I quan la nit cau tothom a dormir.
que cal agafar forces per seguir el camí. Pugem tots a dalt del tren, perquè ens volem divertir. Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar. I pugem tots a dalt del tren, perquè ens volem divertir. Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar.
Benvinguts a la sintonia de Ràdio Tordera. Un nou dia surt a les zones el programa des de la residència de Can Comte, el trenc de la vida. Un programa que surt el primer diumenge de cada mes. Amb molta il·lusió, sortim de viatge amb el nostre trenc fent recorregut, coneguant el tema del dia amb els nostres passatgers. Farem visita al vagó restaurant per saber el xef, el menú que ens prepara pel viatge d'avui.
ajudant a la conducció el dinamitzador en Pol Guerra i la psicòloga del centre, la Gemma Centelles. Tot amb el vistiplau de la directora, la Carmina Sants. I ja tot seguit saludem la Gemma que ens fa de cap d'estació i ens donarà el xiulet de sortida. Doncs Gemma, ja estem aquí novament.
Hola a tots, bon dia. Bon dia, esperant que arribi el moment del xiulet de sortida, però primer hem de fer una mica de xerrada, què te sembla? Alguna novetat, alguna cosa que es prepara a cap compte? Explica'm.
Doncs, quasi que hem deixat les castanyes i ja ens estem posant amb els torrons, diguéssim, no? Sí, és veritat, però tot dolç, te'n dones compte? Sí, la veritat és que sí, perquè moltes vegades valorem, per exemple, avui a la tarda fan xocolata desfeta, no?, que el divendres de cada mes ho fem, i ja tothom està com molt content, no?, amb la xocolata, o el dia que van fer els panellets, o el dia que es fa qualsevol cosa, doncs,
Estem dins d'una cultura mediterrània que ho celebrem tot al voltant d'una taula i que està molt bé. I aquí es valora molt aquests extras gastronòmics. I em deies de novetats.
Ja han hagut novetats últimament perquè tenim el nou dinamitzador en el lloc de l'Estel. Ai sí, en Pol. En Pol ja el va conèixer a l'última visita, però és que era a l'últim tren. Acabava de pujar. Feia dos dies, el vam agafar ben bé de sorpresa. De sorpresa. I ara ja porta un temps de trajectòria fent el viatge amb nosaltres i la veritat és que molt bé.
Ja es va coneixent tots els passatgers, el viatge, i molt bé. I també tenim nova infermera, cobrint una baixa, i també molt contents. És gent molt jove, molt jove, molt jove, però que clar, també venen amb idees noves, amb experiència, però a la vegada també amb molta il·lusió per innovar, i doncs està bé, no? I tant, i tant, i tant.
No, no, i que entre gent jove està bé, perquè esclar, aquí tots som grans, o sigui que no convé, no podem pas entrar a gent gran, no? Clar, no, no. Treballar. Penso que també, no? Hi ha una part a vegades que els veuen molts joves i potser diuen ai, ai, però que després també veuen que és gent que està preparada, que té moltes ganes, que té molta il·lusió, que està per ells, i per tant de seguida la confiança cap a ells...
es fa amb el dia a dia ràpidament. El tema del dia, no sé si fem una pinzellada que tocarem, hem de parlar amb en Pol. Sí, en Pol m'ha dit que volien parlar una miqueta dels preparatius del Nadal, com es feien abans aquests preparatius, perquè hi havia moltes cases que un més abans també ja anava pensant en els menjars, en les trobades familiars...
I aquí també ens preparem pel Nadal amb molt de temps d'antelació. Sí, perquè has vist la tele, hi ha moltes capitals i molts llocs i ja està tot il·luminat. Nosaltres, il·luminats, no estem encara, diguéssim, però... Molt bona aquesta d'il·luminats. Sí que ja tenim totes les activitats previstes. I, per exemple, la majoria d'escoles del poble...
diria que pràcticament totes, venen sempre cantant Nadales a la residència. És veritat, sí, sí. Com que les classes s'acaben al vint i poc, tot això ja es fa molt abans. S'ha de fer abans i tant. A les voltants de l'onze, quinze, per tant és ja. Tot això ja ho tenim gestionat,
amb temps, tot el tema també de tot el que preparen, Parnaval, que sempre de manualitats que han fet es fa com una petita venda, tot això també és anterior, els menús nadalencs, quan anem al vagó restaurant
Ho pots parlar-ho? Sí, ho parlarem amb el xef, a veure què ens explica. I totes les activitats que per exemple per Nadal també venen. Mira, aquesta setmana ens varen venir, com venen un cop al mes, al grup Harmonia, que ens encanta. Ah, s'ho va passar la mar de bé. Sí, aquest cop vam acabar tots ballant, els residents, amb ells va ser molt maco. També venen al voltant de Nadal una altra vegada. I...
Ja hi ha ambient com de festeta, no? Exacte. Que és maco. Que és el que estem il·luminats, no com en llum, però ja amb aquesta il·lusió. Sí, sí, una mica d'il·luminació interna. D'acord, doncs Gemma, no sé què te sembla si ens anem ja a la cuina, a veure què ens preparen per avui. Doncs vinga, som-hi. Som-hi.
Cocinero, cocinero, enciende bien la candela y prepara con esmero un arroz con una bichuela. Cocinero, cocinero, aprovecha la ocasión trabando en el carbón.
Doncs bé, el nostre tren ja està en marxa perquè ja la Gemma ha pres el xiulet i ens trobem ara ja en el Begó restaurant i diguem, quin xef tenim avui? Doncs el Munir. Ei, Munir. Muy buenas, que tal? Munir, somos socios, ja casi casi, no? Sí, home.
A veure, jo m'agradaria que em sabiessis quin menú em se prepara pel viatge d'avui. Pues mira, para hoy hay una cremita de champignones y de segundo tenemos lasaña. Y de postre tenemos el flan, flan con natita. Qué rico, ¿no? Pues me parece estupendo.
Bueno, siempre dices que te quedas pero nunca te has quedado, tienes que degustar. A ver, Monir, estamos ya preparando muy cerca la Navidad, estem parlant de que ya hi ha molts llums encesos i moltes coses, m'imagino que tu tens que anar pensant, quin menú serà el de Nadal? En ello estamos.
Sí, ja no queda nada, hay que ir pensando. Pues mira, lo tradicional, habrá un poquito de canelones de Nadal, escurilla de Nadal, pebrots de pequillo, crema de mares con buena, buena riquilla...
Pues, qué más, torrones, que no falten torrones. Els torrons no pots faltar. Consell de rei. Exactamente, un poquito de todo, lo tradicional, sí. Bueno, pues al final sí que hauré de dir, oita, aquesta taula i aquesta carrera per mi, no? Sí, sí, sí, no. Tu sempre estàs invitada, eso ya depende de ti. Pues Munir, moltíssimes gràcies. A ti, a ti. I ja està Gemma, si t'assembla ara sí que ens anem ja amb els passegirs. Estupendo. Som-hi.
Ràdio Can Comte, el tren de la vida.
Doncs bé, el nostre tren està en marxa, acabem de sortir del vagó restaurant, ja sabem què menjarem pel viatge d'avui i ens trobem ara ja amb tots els passatgers i tenim en Pol. Hola, Pol, bon dia. Hola, bones. Doncs bé, segon viatge que tenim tu i jo, no? Sí. En aquest trenc de la vida. Escolta, veig que tenim, hi ha molts passatgers avui, tenen ganes de fer aquest viatge, però sí que m'has de dir el tema del dia. Què tocarem? Avui parlarem del Nadal.
El Nadal, sí, perquè al Nadal ja tenim les portes obertes, toc-toc, hi ha molt de llums, hi ha moltes coses ja preparant el Nadal. Doncs començarem ja amb els nostres passatgers i digue'm el primer qui és? En Paco. Paco, bon dia. Bon dia, bon dia. Benvingut al nostre tren. Paco ja és el bitllet fixe.
Parlem del Nadal. No ho sé, com preparava casa teva el Nadal, quan eres petit, es feia pessebre, què es feia? A la volta de petit no es feia res. No es feia res. La casa meva no es feia res. Després de vegades sí. De més gran sí. Sí, de vegades sí. Jo toco molt germà, no? Sí. I soc seva filla i jo. Total, que esperaves amb il·lusió el Nadal, eh, que sí? Sí, sí, sí. Doncs això és molt important. Bueno, i ara segueix tinguent il·lusió també, no? Sí, clar, clar.
Doncs som i després vindrem preguntant per les cançons, de moment a veure els companys que ens diuen. Molt bé, sí, sí, clar. I ara digue'm qui tenim aquí. Ara tenim la Mari. Hola Mari. Hola. Hola, bonjour, no que se diu en francès, no? Sí. Escolta'm, digue'm algun recordatori, alguna cosa de preparar naval, què feies?
cogíamos los pollos, los matábamos, lo contábamos toda la familia y lo pasábamos de bomba. Claro, és molt maco poder fer aquests dinars tota la familia. Toda la familia, los hermanos, los cunyados, todos. I mataves los pollos... Y todos en casa. Bueno, la casa devia ser molt gran, no? Sí. Sí, i allà hi que viu tots. Quins records, eh, Mari.
Aquellos tiempos ja no volen més. Bueno, però queda el record molt viu, que és molt important. Després vindrem preguntant per la cançó, d'acord? Molt bé. Seguim, seguim amb els passatgers. I ara, Pol, diguem, qui tenim? La Piedad. Hola, Piedad.
¿Qué tal? Muy bien. Bienvenida a nuestro tren. Gracias. Este tren ya preparando la Navidad. Piedad, ¿qué hacía cuando de jovecita? ¿Recuerda alguna cosa? ¿Cómo se preparaba la Navidad en casa? Bueno... Sopa de galet. Sí, hay sopa de galet, sí. Y después...
Los turrones, sí, muchas cosas dulces. ¿Os contabais mucha gente en casa? Uy, dieciséis o más. ¿Y adornabais la casa d'alguna manera?
No, no se adornaba nada, ¿verdad? Que no, antiguamente. Así como ahora todos son cosas que cuelgan y muchas luces, antes no, ¿verdad? Algunos. Algunos, algunos cosas hacía. De acuerdo, luego vendremos preguntando por la canción, ¿vale? Vale. Hasta ahora.
I seguim, seguim amb els nostres passatgers. I ara, Pol, digue'm qui tenim aquí. A l'Antònia. Antònia, hola. Hola. Bienvenida a nuestro tren, preparando la Navidad. Sí, sí, sí. A ver, voy preguntando cosas de la infancia, pero me gustaría que la Antònia me dijera, por ejemplo, cuando usted se casó. Cuando me casó.
¿Cómo preparaba la Navidad? Yo estaba acostumbrada porque estaba con monjas en un orfaliñato de niños y se preparaba la Navidad a lo grande. Pues yo en mi casa seguía haciendo algo. Claro, pues qué bien, ¿no? Hacíamos dibujos y todos lo colgábamos, las paredes. Qué alegría. Sí.
Su marido debía estar contento, ¿no? La primera Navidad. Qué felices. No se puede imaginar, ¿eh? Porque, claro, lo que vivía. Claro. De chiquitillas nosotros no teníamos nada. Esto es lo que pasa. De chiquititos esto ya es muy diferente. No puedo contarle nada de eso. Antonia. De grande y así. Claro. Felicidades. Luego pasaremos preguntando por la canción, ¿de acuerdo? Las Navidades. Que somos muchos pasajeros. Pero mi marido se fue en el día de las Navidades. Ay, qué pena. Y ya está.
Seguim, seguim amb els nostres passatgers i ara digue'm qui tenim aquí. Ara tenim la Violeta. Violeta, hola. Violetas imperiales. Estan marxitas ja, la Violeta. Y con tanto frío, con más matines. Escúchame, como estamos preparando la Navidad, ¿qué cantabas?
Bueno, cantábamos Villancico. Mi nieta, que era muy pequeña, se subía a la silla y nos decía todo antes de comer. Feliz Sanadal. Feliz Sanadal. Ah, feliz, vale. Sanadal. ¿Y qué cantaba? Pues no lo sé. Simplemente este debía ser el verso. No decía solo feliz Sanadal. Claro, pues era el verso de Nadal. Para que coméramos bien todo, para comer todo bien.
Muy bien, muy bien. Bueno, todas son cosas que... De la Navidad. Exacto, que lleva la Navidad. Alegría y buena comida. Després passarem preguntant per la cançó, d'acord? Muy bien, muy bien. Seguim, seguim amb els nostres passatgers, que avui en tenim molts, eh? Digue'm qui tenim ara. A la pura.
Hola Pura, pasajera de nuestro tren. Escúchame, estamos preparando la Navidad, pero tú cuando eras pequeñita en familia, en Andalucía, ¿qué recuerdas? Pues eso, nos íbamos a bailar a las casas.
Nos vas tú esta noche a tu casa y las mujeres pues nos la daban, se sentaban el rico y nosotros a bailar. Y a bailar. Y cantar villancicos. Sí. Sí, sí. Y por las casas que sacaban roscos o aguardientes. Sí, sí, todo eso. ¿Qué era lo que hacíais? Sí. Otras veces llamábamos a los amos de nuestra edad, de otro pueblo, venían, les tirábamos los amos. Mucha teablura es esto. Bueno, tú esta era la Nochebuena, ¿verdad que sí? Por eso se llamaba Nochebuena.
De acuerdo. Luego pasaremos preguntando por la canción, ¿vale? Ok.
Hola Conxita. Hola. Bueno, benvinguda. Llavors, aquí en aquest nostre tren és que ens ho passem la mar de bé. Sí, sí. D'això se t'acta. Sí, que sí, clar. A més, anem fent feina. Xucú, llavors es veu per la finestra els paisatges. Sí, també. És una meravella, eh? Tornem enrere, Conxita, perquè hauríem de parlar. No ho sé, a casa què preparàveu per Nadal? Es feia pessebre, feia cagaltió, jo què sé. Parla'm una mica. I l'abra. I l'abra.
I l'arbre també, explica'm. Fem cagar el cagatió i llavors abans de fer el cagatió posàvem el valent. I entre els cinc un posava una cosa, l'altra, l'altra, l'altra i així l'anava muntant. I així l'anava muntant. I a lo millor el de darrere treia el que havia posat el de davant.
Normalment amb el pessebre passa això, eh, que sí. Ai, escolta'm, i els reis els fèieu caminar quan anaven ja? Sí. Eh que sí? Sí, anaven fent caminar cap endavant, endavant fins que arribem el dia de Nadal. Ah, escolta, que maco, eh. El caga tió amb un racó. Clar, i què li donàveu de menjar al tió? Mentines. Res. Ah, res, no li donàveu res. Pobre tió. Allà el deixàvem. El deixàvem amb un racó.
Conxita, quins records més macos, eh? Ara sí. Ara sí. Doncs bé, després farem una altra volta mirant la cançó que ens toca. Molt bé. Fins ara.
I tenim, doncs, qui tenim ara? Ara la Carme. Hola, Carme. Hola, què tal? Què tal? Bueno, ja estem novament, cada mes, eh? Ens visita el trenc de la vida i ens anem passejant. I ara estem preparant el Nadal, aquí en el nostre trenc també. Explica'm una mica, perquè esclar, per Nadal, que normalment fa molt de fred, tothom estrenava l'abric o ja l'havia estrenat.
Ah, l'estrenàvem per la Puríssima. Per la Puríssima, i al·lavors... I per Nadal estrenàvem el vestir. Havia de ser algo que hi tingués vermell. Ah sí, havia de ser algo vermell. És que curiós, no? Era igual que te posessis per exemple a sota una sandilla i una atre a sobre, però algo vermell. Però alguna cosa vermell.
Feio pessebre també, Carme? Sí. I llavors a què es visitava les cases anar a veure els pessebres? Bueno, no tant com ara, que fan aquests concursos. Bueno, ara perquè són concursos, però abans simplement això, els veïns i tot això anava, eh, venim a veure el pessebre, que es feia això. Sí, sí, tant i tant que es feia.
I a vegades hasta picàvem la porta que tenen un pessebre. Ah, i es preguntava per entrar cap a dintre. Jo era anar a veure pessebres. I tant. Carme, quins records més macos del Nadal. I tant. Vinga. Després farem la volta preguntant per la cançó, d'acord, Carme? Va. Fins ara. I digue'm ara que és l'últim passatger que hi tenim. A la Teresa.
Teresa, buenos días. Buenos días. Bienvenida a nuestro tren. Gracias. Sabe usted que estamos preparando la Navidad, ¿verdad? Sí. Entonces usted me ha dicho que es de Murcia. Cuénteme, ¿cómo se preparaba cuando era jovencita en casa la Navidad? Cuando era joven y cuando era más pequeña siempre se perforó igual. ¿Pero qué se hacía?
¿Por qué hacíais el Belén? Todo lo que es. Sí, se hacía. En mi casa se hacía mal Belén. Sí.
y por la noche una cena de Navidad, una cena normal ni corriente y tampoco los pasamos. Y luego ya de ahí a la Misa del Gallo. A la Misa del Gallo, ¿es verdad? A las doce de la noche. Claro que sí. Y cuando volvíamos pues a la cama a dormir. Y otro día pues nada, ahora cantando villancicos, nada, llegó la hora de la comida, pues una comida especial.
Me parece que era especial, yo no me acuerdo tampoco. De acuerdo, somos muchos. Luego, ahora pasaremos preguntando por la canción, ¿de acuerdo? Hasta ahora.
Doncs ara fem el recorregut amb tots els nostres passatgers perquè hem de saber les cançons que han demanat. I tenim en Paco que ens ha demanat himno a l'alegria. Sí, de Miguel Rios. Sí, de Miguel Rios. Per què? I que sí, a més estem preparant el Nadal. És alegria, i que sí? Sí, és alegria molt mou també. I tant. Doncs ara l'escoltem, d'acord? Sí.
Escucha, hermano, la canción de la alegría, el canto alegre del que espera.
Gràcies.
Que los hombres volverán a ser hermanos. Ven, canta, sueña cantando, vive soñando el nuevo sol. Ven, que los hombres volverán a ser hermanos.
Bona nit.
Solo existe la tristeza y el llanto abardo de la soledad completa. Me encanta, sueña cantando, vive soñando el nuevo sol.
I ara tenim a la Mari, perquè a la Mari ens ha demanat Noche de Paz, una clàssica de Navidad, no? Sí, sí. Noche de Paz, sí. Noche de Amor. Qué bonita, no? Sí. Qué te recuerda, la cantabas tú de joven o como algo? Sí, sí la cantábamos, sí. Bueno, pues ahora la escuchamos, ¿de acuerdo? Tanto. Feliz Navidad. Claro, lo mismo digo.
Noche de paz, noche de fe, el portal de Belén vibra en cánticos llenos de amor.
Dulces cánticos al Redentor que esta noche nació. Y es más hermoso que el sol.
Noche de paz, noche de amor, despertar.
que en Belén de María un rosa floreció y el portal se ilumina en su honor adorar al Señor
que es el Hijo de Dios. Noche de paz, noche de fe, al
De Belén. Los arcángeles llegan también. Van cantando alabanza santa.
I ara tenim la Piedat, que la Piedat ens ha demanat una cançó que es titula La Paloma d'en Joan Manuel Serrat. Sí. ¿Le recuerda algo esa canción? Cuando era joven. Sí. Ay, qué bonito.
Me parece que todos recordamos cuando éramos jóvenes, ¿verdad que sí? Y las Navidades y todos esos buenos días. Pues ahora la escuchamos, ¿de acuerdo? La paloma de Joan Manuel Serrat. Se equivocó la paloma Se equivocaba
Corir al norte fue al sur, creyó que el trigo era agua, se equivocaba. Creyó que el mar era el cielo, que la noche era mañana, se equivocaba.
se equivocaba que las estrellas rocío que la calor la nevada se equivocaba se equivocaba que tu falda
que tu coraçom su casa se quibocava, se quibocava.
Que el mar era el cielo, que la noche, la mañana, se equivocaba, se equivocaba. Que las estrellas rocieron
que tu falda era tu blusa, que tu corazón en su casa se equivocaba, se equivocaba.
Ràdio Can Comte, el tren de la vida. I seguim fent aquest recorregut, sabent ara les cançons dels nostres passatgers. I ara tenim l'Antònia, que l'Antònia ens ha demanat la paloma de Julio Iglesias. Ah, i això per què?
Porque me recuerda mucho a cosas. Sí, qué bonito. Me da mucha paz. ¿Y qué recuerda? ¿De cuando era joven? ¿De más mayor? Más mayor. Cuando uno era joven no está en... Está más por disfrutar y asaltar. Pero luego ya... Me emociona mucho. No puedo ni cantarla. Escucharla, sí, pero encantarla. Ahora la escuchamos. Ay, qué bien. A ver si me da aquí...
Dicen que por las noches nomás se le iba en puro llorar. Dicen que no comía nomás se le iba en puro tomar.
Juran que el mismo cielo se estremecía al oír su llanto, como sufrió por ella que hasta en su muerte la fue llamando. Ay, ay, ay, ay, ay, cantada.
Ay, ay, ay, ay, en mi ara Ay, ay, ay, ay, ay Cantaba de pasión mortal
Que una paloma triste muy de mañana le va a cantar a la casita sola con las puertitas de par en par.
Juran que esa paloma no es otra cosa más que su luma, quien todavía la espera a que regrese la desdichada. Cui, currú.
Cucurrucucú, no llores, las piedras jamás, paloma, que van a saber de amores.
Paloma, ya no le lloré.
I seguim, seguim amb els nostres passatgers i aquestes cançons. I ara tenim la Violeta, que la Violeta ens ha demanat una que se titula Les estrellites que estan en el cielo. ¿Qué hay en el cielo? ¿Qué hay en el cielo? Forman un velo de blanco azul. Sí. Y se recuerda como ninguna la hermosa luna y el cielo azul. Ay, qué bonita, ¿no? Esto es un villancico. Un villancico, sí, claro. Ay, Violeta. Qué complicado que soy.
Doncs ara l'escoltem, d'acord? Sí, ara esperàvem-ho. Estrellita, ¿dónde estás? Me pregunto quién serás en el cielo.
Estreïda.
Estrellita, ¿dónde estás? Me pregunto ¿quién serás? En el cielo o en el mar Un diamante de verdad Estrellita, ¿dónde estás?
Ràdio Can Comte, el tren de la vida. I seguim, seguim amb aquestes cançons que demanen els nostres passatgers. I tenim a la Pura, que la Pura ens ha demanat... Jo vendo unos ojos negros, Pura. ¿Y eso? Porque ya, ¿para qué lo quiero? ¿Qué le recuerda a esos ojos negros? ¿Qué le recuerda? Hombre. Hombre. Y mujer. Me recuerda que he visto mucho y... Sí, y ya está.
¿Y cómo hace? Yo vendo unos ojos negros. A ver, que estabais cantando antes. Yo vendo unos ojos negros. ¿Quién me los quiere comprar? Los vendo por hechicero. ¿Por qué me han pagado más? Vale, ahora lo escuchamos, ¿de acuerdo? Gracias.
Yo vendo unos ojos negros, ¿quién me los quiere comprar? Los vendo por embusteros, porque me han pagado mal. Ojos negros traicioneros, ¿por qué me miráis así?
tan alegres para otros y tan tristes para mí más te quisiera más te amo yo y toda la noche la paso suspirando por tu amor
Más te quisiera, más te amo yo y toda la noche la paso suspirando por tu amor.
Por eso los ojos negros Los quiero pronto vender A ver si por los senderos Aprenden lo que es querer Yo vendo unos ojos negros Quien me los quiere comprar Los vendo por hechiceros Porque me han pagado mal
Más te quisiera, más te amo yo y toda la noche la paso suspirando por tu amor. Más te quisiera, más te amo yo y toda la noche la paso suspirando por tu amor.
I tenim ara la Conxita. Hola, Conxita, novament. Escolta, Conxita, tu has demanat el tamborillero de Rafael. De Rafael. Què te'n recorda? Perquè el sentia molt per la televisió. Sí, és que sí. Sortia molt. I cada any sortia. I tant, sempre ha sortit. El Rafael, llavors, era molt jove, no? Sí, sí. Perquè estem parlant, clar, de molts anys enrere, eh?
Mare meva, quins records, eh? Són aquestes cançonetes de Nadal que agrada d'escoltar. Que cantaven. Molt bé, doncs ara l'escoltem, el Tamorilero. Molt bé, gràcies.
El camino que lleva a Belén Baja hasta el valle que la nieve cubrió Los pastorcillos quieren ver a su rey
Le traen regalos en su humilde surrón. Ha nacido en un portal de Belén el niño Dios.
Yo quisiera poner a tus pies algún presente que te agrade, Señor, mas tú ya sabes que soy pobre también.
Y no poseo más que un viejo tambor. En tu honor frente al portal tocaré con mi tambor.
El camino que lleva Belén Yo voy marcando con mi viejo tambor Nada mejor hay que te pueda ofrecer
Su ronco acento es un canto de amor, ropo-pon-pon, ropo-pon-pon. Cuando Dios me vio tocando ante él, me sonrió. Música
I ara tenim la Carme, que la Carme ens ha demanat el Francisco Alegre d'Isabel Pantoja. Sí.
Francisco Alegre i Olé, quina cançó és aquesta? Sí, és per Nadal, el Rabadar. Ah, el Rabadar, doncs ara la canviarem. Ara canviarem la cançó, vale? Sí, perquè si parlem de Nadal, no lliga. Això que estem preparant el Nadal. No lliga. Carme, doncs no passa res, eh? El Rabadar. Com és aquesta? Ets aquí a Rabadar? Jo vull esmorzar, eh, que sí? Sí.
Molt maca. Són cançons que normalment es cantaven per Nadal. I se segueixen cantant, eh, que sí? I tant. I tant que sí. Són les mateixes de tota la vida. Doncs Carme, l'escoltem ara mateix, d'acord? D'acord.
Abatlem, em vull anar. Vols venir, Torrebedà? Vols venir, Torrebedà? Vull esmorzar! Abatlem, esmorzarem. Abatlem, esmorzarem. I a Jesús adorarem. I a Jesús adorarem. I a Jesús adorarem. I on diu, jo anem? La neu fa pel camillà.
i la neu cap al caminar. La calor ja la fundrà, la calor ja la fundrà. Ai, la que fa! Els sertons encenen el foc. Els sertons encenen el foc. I no anem a poc a poc, i no anem a poc a poc. Massa, que em moc! Tu l'estrella es portaràs,
Tu les teies portaràs i el camí il·luminaràs, i el camí il·luminaràs. No ho faré pas. Que no saps que aquesta nit, que no saps que aquesta nit ha nascut Déu infinit, ha nascut Déu infinit. Qui t'ho ha dit? Tots un àngel que
Doncs un àngel que volant ens ho anava anunciant, ens ho anava anunciant. No serà tant. La setmana portaràs, la setmana portaràs, i de neules l'ompliràs, i de neules l'ompliràs. Jo no en vull pas. Mai no acabes la gran.
T'omples de torrons i no són pas bons. En Miquel, el teu cosí. En Miquel, el teu cosí.
Portarà un porró de vi, portarà un porró de vi. N'hi haurà per mi. Cantaràs una cançó, cantaràs una cançó. Davant d'heu fet infantó, davant d'heu fet infantó. Tot sol? No, no. Quins bailets més esforços.
Farem tots dos plegats. No, mira, de galls. Doncs avany no balem. Doncs avany no balem. Que ja és hora que marxem. Que ja és hora que marxem. Cap a balem!
Y ahora tenemos el último pasajero del día en nuestro tren, la Teresa. Teresa, usted ha pedido la canción Bésame mucho de los Panchos, ¿sí? Pues no, bueno, le han puesto varias y ya no sé ni la que le... Bueno, pues esa Bésame mucho de los Panchos, pero son muy bonitas. Bésame mucho, sí. ¿Qué le recuerda a esa canción, diríamos, de cuando era joven? No, no, no. Escuchaba toda la radio que podía, pero no, no, no...
Que me va a ser a mí, no, ni a nadie que yo conociera tampoco. Bueno, pues Teresa, ahora la escuchamos esta canción y pues ya en el próximo viaje nos encontramos, ¿de acuerdo? De acuerdo, ¿y cuándo es el próximo día? Es una vez al mes siempre que venimos aquí a grabar el programa, ¿vale? Vale.
Bésame mucho, como si fuera esta noche la última vez. Bésame, bésame mucho, que tengo miedo perderte, perderte de.
Quiero tenerte muy cerca Mirarme en tus ojos y estar junto a ti Piensa que tal vez mañana Estaré muy lejos, muy lejos de aquí Bésame, bésame mucho Como si fuera esta noche la última vez
Bésame, bésame mucho, que tengo miedo perderte, perderte después.
Quiero tenerte muy cerca, mirarme en tus ojos y estar junto a ti Piensa que tal vez mañana estaré muy lejos, muy lejos de aquí Bésame, bésame mucho
como si fuera esta noche la última vez. Bésame, bésame mucho, que tengo miedo perderte, perderte después.
El tren de la vida.
Doncs bé, hem acabat ja tot aquest recorregut amb els nostres passatgers i tenim aquí en Pol. Què t'assembla l'experiència, tants de passatgers avui aquí al tren? Guai, guai, guai. És divertit, escoltar records. Cada un dona les seves vivències, els seus records, eh? Sí. Està bé perquè, clar, al ser molts, doncs tampoc han pogut parlar molt, però bé, un altre dia hi tornem. Sí, ja escoltarem.
fa ja un mes i pico que estàs aquí, com te sents? La veritat és que molt content, la veritat. Sí, sí, sí. Amb moltes ganes i molt content d'estar aquí. I tirar endavant, eh? Sí, sí. Doncs jo ja te vaig donar la benvinguda, te dono un altre cop benvinguda novament i esperarem ajuntar-nos un altre cop en el pròxim trenc de la vida. Què t'assembla? Moltes gràcies, ens veiem.
Molt bé, doncs nosaltres hem d'acomiadar ja aquest trenc de la vida des d'aquí de Can Comte. Posarem el trenc a la via i preparant ja per marxar de l'estació el mes que ve. Mentre que tinguem tots plegats, un bon Nadal. Us ha parlat Maria Dolors Oliveres. Adéu-siau.