Si hablamos de ayer, es tanto lo que he bebido y sigo teniendo sed. Al menos tú lo sabías, al menos no te decía que las cosas no eran como parecían. Pero es que a la primera persona que me ayudé a sentir otra vez, pienso entregarle mi vida, pienso entregarle mi fe. Aunque si no eres la persona que soñaba para qué voy a hacer más.
¿Qué voy a hacer de los sueños? ¿Qué voy a hacer con aquellos besos? ¿Qué puedo hacer con...?
Dónde guardo la mirada que me diste alguna vez, dónde guardo las promesas, dónde guardo el ayer, dónde guardo niña tu manera de tocarme, dónde guardo mi fe, aunque lo diga la gente.
Yo no lo quiero escuchar, no hay más miedo que el que se siente cuando ya no siente más. Niña, tú lo ves tan fácil, hay amor, pero es que cuanto más sencillo tú lo ves, más difícil se me hace. A la primera persona que me ayude a caminar, pienso entregarle mi tiempo, pienso entregarle hasta el mar. Yo no digo que sea fácil, pero niña, ahora mismo ya no tengo ni siquiera dónde está.
A la primera persona que no me quiera juzgar, pienso entregarle caricia que yo tenía a guardar.
Yo no pido que las cosas me salgan siempre bien, pero es que ya estoy harto de perderte. Y a la primera persona que me lleve a la verdad, pienso entregarle mi tiempo, no quiero esperar más. Yo no te entiendo cuando me hablas que es mala suerte, y tú dices que la vida tiene cosas así de fuertes.
Yo te puedo contar cómo es una llama por dentro Yo puedo decirte cuánto es que besas un fuego Y es que amar en soledad es como un pozo sin fondo Donde no existe ni Dios, donde no existen verdades Es todo tan relativo como que estamos aquí Lo sabemos, pero amor, dame sangre pa' vivir Al menos tú lo sabías, al menos no te decía que las cosas no eran
Com parecís.
Pienso entregarle caricias que yo debía guardar. Niña, tú lo ves tan fácil, hay amor, pero es que cuanto más sencillo tú lo ves, más difícil se me hace. Sea la primera persona que no me quiera juzgar, pienso entregarle caricias que yo debía guardar. Yo no digo que sea fácil, pero niña, ahora mismo ya no tengo ni siquiera dónde estás.
Les 9 i 9 minuts, seguim endavant. Després de repassar o denunciar els titulars del dia d'ambit local, anem amb els titulars, que avui ens quedem amb la premsa escrita.
Comencem amb els diaris catalans, que de fet, com la majoria de diaris, té avui com a protagonista el fins ara fiscal general de l'Estat. Titula Condemna polèmica. El Suprem inhabilita el fiscal general de l'Estat i l'obliga a indemnitzar la parella d'Ayuso. La sentència no unànima encara no es coneix, però el govern espanyol haurà de substituir ja el fiscal. Veiem la imatge de, com dèiem, el fins ara fiscal sortint ahir dels jutjats. Fotografia de tres quarts de pàgina.
Més notícies, un llapis corrector de mutacions genètiques revoluciona el tractament de les malalties rares. El govern anuncia un pla de xoc contra els accidents a l'AP7. Preveu nous límits de velocitat i formació per camioners estrangers. El Barça femení topa amb un Chelsea rocós. Les blaugranes continuen líders, però a les Champions igualades amb el Lió. I amb una instantània del partit amb una disputa de pilota en aquest partit que van acabar empatant a 1.
La Vanguardia, amb imatge d'Álvarez García Ortiz, amb cara de circumstàncies, diu el Suprem condemna el fiscal general per revelació de secrets. Sánchez critica l'abús de poder després de la sentència que dicta dos anys d'inhabilitació, una multa i una indemnització a la parella d'Ayuso. Fotografia per l'interior d'un recinte firal en flames, diu, ensurt a la cimera del clima.
Un jutge imposa a meta el pagament de 500 milions a la premsa. La plataforma incorre en competència deslleial a l'infringir la protecció de dades a la publicitat. 25 anys de l'assassinat de Lluc, savi de la política. Avui, La Vanguardia entrevista a George Clooney. L'actor estrena Jay Kelly. Diu, mai m'he queixat del que he viscut.
Tenguem la premsa catalana amb el punt avui que parla de cartes d'exili i d'auxili. Recuperen la correspondència escrita des dels camps de França el 1939 que testimonia el drama humanitari. Veiem una capsa amb cartes de l'època. I el punt títula també la justícia espanyola no falla. El Tribunal Suprem celebra el Vinena condemnant García Ortiz peça de caça major per la dreta espanyola.
Anem amb més diaris. Comencem amb El Mundo, que diu que l'exfiscal general, exfiscal general de l'Estat, el tribunal condemna a García Ortiz.
Una majoria de jutges veu provat que García Ortiz va difondre dades privades de la parella d'Ayuso. Li inhabilitaran dos anys i haurà de pagar una multa i indemnitzar a la víctima pel dany moral. Sánchez es resigna a activar el seu relleu després d'interferir en el judici declarant la seva innocència.
Veiem la fotografia, per una banda, fent o gesticulant a García Ortiz i per l'altra també a Pedro Sánchez amb posat seriós. Zerdán, diu, es va incrustar en reunions amb ministres de Marroc a les que no havia d'anar. I Metròpoli premia els millors restaurants i hostalers de l'any 2025.
L'ABC dedica a la fotografia de portada un primer pla d'Alvaro García Ortiz, a sota amb unes lletres ben grosses, titula Condemnat. El Suprem inhabilita dos anys al fiscal general per filtrar dades reservades de la parella d'Ayuso. Moncloa s'aferra al lawfare i als salvavides del Constitucional i està disposat a acudir a Europa.
Feijó demana la dimissió de Sánchez per utilitzar el seu P.O. contra el PP. El president perd a García Ortiz en plena ofensiva contra la justícia. I el país, amb imatge també de García Ortiz mossegant-se els llavis, diu el fiscal general condemnat. El tribunal inhabilita dos anys de García Ortiz per revelació de secrets. Haurà d'indemnitzar la parella de Iuso i pagar una multa de 7.000 euros.
La condemna divideix la sala amb cinc vots a favor i dos en contra. La sentència amb l'argument dels jutges encara no està redactada. El govern prepara ja el relleu i explota amb privat contra la sentència, diuen que és una decisió política. Sánchez diu que cal defensar la democràcia d'aquells que volen tutelar-la. Fejo demana avançar les eleccions per l'abús de poder...
I explica també el país que es va tractar d'una deliberació ràpida en un tribunal fragmentat novament. Pràcticament notícia que ocupa tota la portada, tan sols hi ha dos apunts més. Un diu que un jutge obliga a Meta a pagar 500 milions a més de 80 mitjans espanyols. I França equipara el narcotràfic amb el terrorisme després d'un assassinat.
I fins aquí la premsa generalista. Arribem pràcticament a un quart de deu del matí. L'esport titula S'apunten al Camp Nou. Joan Garcia serà titular i Rafinha reapareixerà en el primer partit del nou Spotify Camp Nou. Pedri haurà d'esperar. El club prepara una gran festa per la inauguració amb actuacions musicals i DJs. I els jugadors vestiran una samarreta commemorativa.
Veiem amb un muntatge a Joan Garcia i a Rafinha a la gespa de l'Spotify. Mundo Deportivo, amb imatge de Harry Kane, diu Harry Kane, puja. El nou del Bayern, amb una clàusula de 65 milions, guanya en terç com a possible relleu de Lewandowski a l'estiu. La seva capacitat golejadora i el seu futbol associatiu fora de l'àrea el fan especialment interessant pel Barça.
L'AS dedica a la portada a Beren, que s'entrevista amb aquest diari, diu... Quan al Madrid et crida, tot s'atura. I al mar que dedica la fotografia de portada a Hansi Flick i a la Minyamal.
Són escollits millor entrenador i millor jugador de la temporada, segons els premis d'aquest diari. Diu jugant com a Vigo tot anirà bé, en declaracions de Hansi Flick. De la Minyamal, diu en el 2026, vull guanyar-ho tot. Complatem, com sempre, les portades amb la premsa econòmica. Cinco dies explica que Digi es planteja vendre accions a particulars a la seva sortida a borsa.
I l'economista diu que els ajuts de l'Estat per pensions equivalen ja a tot el dèficit públic. I finalment Expansión explica que Santander fitxa el CEO de Sànites per créixer en assegurances. Aquests són els titulars del dia d'avui que podem llegir en els diaris. Ens quedem ara amb música.
Els ulls de la tanca et fa figa el cor, i ets el fons que no pots, que ho ha obert la ferida un altre cop que el dolor.
Ho ha calat més fons a poc a poc, que t'han pensit la il·lusió. Però no has de tenir cap por, que jo sóc aquí si ho vols. Puc passar les nits amb elles si no dorms. Puc trobar d'espantar tots els teus malsons.
T'he esperat sense cap condició. Si avui ens necessitem tots dos saps prou bé que t'hi entens que no em moco sempre sóc a prop si no et queda cap retor d'esperança puc ser
si ho vols. Puc passar les nits en vella si no dorms. Puc trobar d'estampar tots els teus malsons. Diures quantes vestits
Puc passar les nits amb elles si no dorms. Puc trobar d'espantar tots els teus malsons. Dines quantes bestieses si amb això rius de nou. I si no...
L'emissora que t'escolta.
Milar Tordera, sempre a prop teu. Electrodomèstics, telefonia, televisió, informàtica. Cada mes amb noves ofertes i grans descomptes. Sempre amb el millor servei i atenció postventa. Milar Tordera, al camí RAL 182. Escrius o llegeixes?
Tant se val. A la llibreria Papereria Camiral 50 ho trobaràs tot per informar-te, entretenir-te, aprendre o treballar. Prensa diària, llibres, revistes especialitzades, papereria, material escolar i d'oficina, fotocòpies, articles de regal. On? A la llibreria Papereria Camiral 50. Anem a buscar bolets demà al matí? O castanyes, si vols.
Ja, bolets o castanyes, tu no saps ni on trobar-los. Tu el que vols és anar a esmorzar a les ferreres. Bé, si no vols anar a esmorzar, anem a dinar. Un dels seus guisats tradicionals, o cares a la rasa. Restaurant les ferreres. Per reserves, truqueu al 93764 0607.
Un quart i mig de deu del matí. Després de repassar els titulars, de conèixer les informacions locals, també hi afegim, com sempre, reflexió. Comencem amb una píndola d'opinió, la d'avui la signa el nostre company, en Jordi de Diego, i es titula 50 anys sense dictadura.
Bon dia, Tordera. Durant aquests dies ha sigut el 50 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, que va ser dictador durant aproximadament 40 anys. En algunes persones encara sembla que això els hi sàpiga a poc.
I s'ha fet una enquesta, que ha participat diferents mitjans de comunicació, i d'aquesta enquesta ha sortit que el 17,49% de la població, en determinades circumstàncies, preferiria un règim autoritari, com va ser aquesta dictadura. Entre els votants de Vox, un 38,3% ho prefereix.
La generació Z, que són els ciutadans entre 18 i 28 anys, el 23,64% d'aquesta franja d'edat preferiria un règim totalitari no democràtic, com va ser aquesta dictadura de la que parlem.
En el grup de mileuristes, de 29 a 44 anys, el 22,90% prefereix també un règim totalitari, com va ser la dictadura.
En quant al coneixement del que va ser aquesta època de franquisme, el 64,3% de la població encastada la ubica amb el temps.
de quan va ser aquesta dictadura el 12,8% no l'obica bé i el 20% desconeix aquesta dictadura això fa molta pena i no té un bon auguri que la població tingui aquesta ignorància d'aquell mal que van patir alguns que ja hi érem en aquella època fins aquí Jordi de Diego, Ràdio Tornera
Gràcies, Jordi, per aquesta reflexió. Nosaltres l'acompanyem de música i a partir de dos quarts tindrem ja el Diversones.
Bona nit.
L'emissora que t'escolta. 107.1 FM Arriba Arbúcies, el millor tribut als Rolling Stones.
Smoking Stones en directe. Un concert ple d'energia, rock i actitud. Dissabte, 22 de novembre, a les 7 del vespre, a les Naus Allats, viu els grans èxits dels Stones com mai abans. Entrades a la venda a ticketandroll.com. No t'ho perdis. Organitza l'Oncle Produccions i Concerts.
Smoking Stones. Perquè el rock mai mor.
És el moment de tramitar renda i patrimoni o societats. A Ponipujol Empresistes trobaràs assessorament, especialitat i dedicació. Amb més de 50 anys d'experiència perquè les teves obligacions tributàries estiguin degudament presentades i t'oblidis de terminis, recàrrecs i errors. Som la solució als teus problemes. Ponipujol Empresistes. Ens trobaràs al camí RAL 35 de Tordera o al telèfon 93 764 0469.
Quan va ser l'última vegada que vas pensar en tu? A Tordera Essentials et convidem a reconnectar amb el teu benestar. Gaudeix de massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de bac i productes naturals que equilibren cos i ment. Visita'ns al carrer Sant Ramon número 2 de Tordera o reserva còmodament per WhatsApp al 611 505 729 o segueix-nos a Instagram i Facebook. Tordera Essentials. Més que relax, equilibri per la teva vida.
107.1 FM Radio Tordera L'emissora que t'escolta
Fins demà!
Gràcies.
No hace falta valor, hace falta valor, ven a la escuela de calor.
Radio Turdera.
She's mighty mighty Just letting it all hang out She's a brick house Like Lady Stack That's a fact Ain't holding nothing back She's a brick house Well put together Everybody knows This is how the story goes She knows she's got everything That a woman needs To get a man
Fins demà!
Fins demà!
Yeah, she's mighty mighty Just a little hangara
Fins demà!
I'm just too weak to face the truth Now I know I should make a move
Radio Turdera.
I cada diumenge, de 9 a 12 del matí, escolta les dedicatòries i gaudeix de les millors sardanes.
Participa-hi i fes rotllana amb Ràdio Tordera.
Per menjar bé no has de sortir de Tordera. Vine al restaurant Camirral, perquè treballem amb productes de quilòmetre zero, peix de proximitat i postres casolans. Som especialistes en paelles i menjar casolà, amb menú del dia de dimecres a divendres i als caps de setmana a la carta o a menú especial. I no et perdis la nostra carta de vins de qualitat. Com diu el nostre nom, estem al Camirral 146 de Tordera. Per reserves, truca al 643 94 42 89.
No tens temps d'anar al dentista? O potser et fa madra? Deixa de posar excuses i aprofita els Dental Days de Dental Company. Només durant el novembre tens un 20% de descompte en tots els tractaments i una neteja gratuïta. Demana la teva cita a Dental Company. Gones o al 900 926 900. Dental Company, porque sonreír es salud.
Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta. 107.1 FM, radiotordera.cat i xarxes socials.
Hola, buenos días. Hola, volvemos aquí a otro nuevo capítulo de los chismes del Rusk. Hola, chicos. Hola. Bueno, estamos aquí en un nuevo formato. Empezamos una nueva edición y nueva temporada con todos mis compañeros. Bueno, cada uno que se presente solo los nombres porque hemos cambiado algunos de nuestros participantes. Pero bueno, tengo a seis personas por aquí. Marc...
Hola. Hola. ¿Quieres decir tu nombre? Qué bien. ¿Cómo te llamas? Madre. Muy bien. Vale, aquí. Me llamo Samuel Torres. Muy bien. Alberto. Enric Puy. Vale. Isabel Ramírez.
Verónica Casanova Palmero. Bueno, aquí todos se han presentado ya. Y bueno, pues estamos encantados de estar aquí. Hoy, bueno, empezamos grabando desde la Radio Tordera. Vamos a dar un fuerte aplauso también a Radio Tordera que nos han...
Y bueno, vamos a empezar con algo, bueno, creo que algo muy positivo y muy guay de escuchar, que es, bueno, en representación del RUSC, Aurora, nuestra psicóloga del centro, que la tenemos aquí. Hola, buen día. Buenos días.
Ella fue a la ONU a explicar un poco qué cosas nosotros queremos cambiar, mejorar, sobre todo que se nos escuche. Fue hasta Nueva York, un gran viaje, y allí empezó su aventura y nos explicará un poquito cómo fue esta entrevista y esta experiencia.
Bueno, bienvenida, Aurora. Estoy súper contenta de que estés aquí. Y muchas gracias porque yo siempre escucho los chismes y, claro, tenía muchas ganas de participar con vosotros. Hemos tardado un poquito porque todo se ha ido dando de otra forma, pero bueno, ya estamos aquí. Así que, bueno, vamos a empezar con la entrevista. Samuel tiene la primera pregunta, ¿vale? Samuel te va a empezar a decir. Samuel. Buenos días, Aurora. Hola, buenos días. A ver, ¿qué es la ONU?
Mirad, pues la ONU es una organización internacional que surgió después de la Segunda Guerra Mundial, a partir de 1945, y se unieron 51 países. Y el objetivo que tiene la ONU es velar por la paz, por la seguridad mundial...
Por un progreso social, por defender los derechos, tanto los derechos humanos de las personas como de la tierra, como del medio ambiente. Entonces, bueno, es un organismo internacional al que es como un gobierno, como cualquier gobierno de cualquier país, lo único que a nivel internacional y en el que participan los países con un representante. Muy bien.
Gracias, Aurora. Samuel, ¿le preguntamos algo más? Sí. A ver, Aurora, ¿qué relaciones tiene con gente internacional? ¿Qué relaciones tiene con este tipo de institución internacional?
Pues mira, Samuel, muy buena pregunta, porque claro, es extraño pensar que el RUSS, que nosotros queremos mucho al RUSS, pero está aquí en Tordera, como muy lejos de la ONU, y cómo es que hemos podido ir a explicar y a expresar las necesidades que tiene nuestro sector. Y es porque el RUSS forma parte de una federación internacional, del ARCA internacional, que para que os hagáis una idea, bueno, vosotros ya lo sabéis, para los oyentes,
Es una federación, como podría ser una federación deportiva, que aglutina, en vez de centros deportivos, centros que trabajan por y con personas con discapacidad intelectual. Y lo que hace es compartir formaciones, buenas prácticas, ética...
Hay centros de todo el mundo. Nosotros a nivel interno nos llamamos comunidades y nos sentimos como hermanos, ¿no? Pero hay entidades por todo el mundo. Son actualmente 180 centros o comunidades en 37 países en los cinco continentes. Entonces, eso hace que es tan potente esta federación
El Arca Internacional, Larch, que es un órgano consultivo de la ONU. Y como es un órgano consultivo de la ONU, pues cada vez que hay la Convención de Derechos de las Personas con Discapacidad Intelectual, la llaman para poder hablar y saber cómo está el sector.
Y entonces lo que hace el ARCA es que en vez de ir un directivo a hablar, lo que hace es que cada vez que hay la convención a un sector del mundo, pues ahora América Latina, ahora Europa del Este, entonces cita a los centros de esa zona del mundo para que vayan a participar.
Y el año pasado, bueno, no, este año, el mes de junio, nos dio la oportunidad de ir a nosotros y lo que hicimos es recoger las necesidades, ¿no? Hicimos una reunión, dijimos, ¿qué queréis que digamos, no? ¿Qué queréis decir en la convención? Y fuimos con todos los deberes allí para...
Para pedir y expresar las necesidades. Es un logro también que podamos participar en una organización tan grande con tantos países. Pero bueno, poder dar voz es súper importante. Súper importante. Es un altavoz. Como esto es de la radio, es un altavoz a todo el mundo. Qué experiencia. Vale, pues creo que Isabel es la siguiente que va a hacer la pregunta. Isabel, si se la haces tú, por favor. Sí, sí, lo tienes ahí. La primera. La primera.
Com va anar el teu viatge a Nova York?
Home, a mi que m'agrada viatjar, tot i que sigui per feina, i encara que és mig feina, perquè és una cosa que m'agrada molt i que jo em sento superafortunada, doncs el viatge va anar meravellosament, perquè ja vam coincidir... Primer, a l'avió molt de fred, això ja us ho dic. Fa molt de fred els avions. Com aquí ara, no? I el viatge molt bé perquè heu de pensar que no anàvem sols al Rus, sinó que ja ens vam trobar...
amb Argentina, amb Mèxic i amb un centre de Nova York, de Long Island. Llavors, clar, jo no anava sola i malgrat era un viatge per expressar les nostres necessitats a la ONU, doncs jo vaig poder compartir i aprendre un munt de coses. Va ser un viatge molt bonic. Van ser molt curtet perquè van ser pocs dies però molt bonic i, vamos, una experiència meravellosa. Sí, sí, és que t'emportes una experiència superbonita, sí.
Vale, creo que has contestado alguna pregunta que Vero tenía... Va por ahí. Esa va después, Isabel. Vero, pregúntale... ¿Con cuántas personas ibas y de dónde venían, Aurora? Más o menos, ¿no?
Pues Vero, creo que ya lo he contestado. Allí, aparte de personal del ARCA que nos ayudaba a coordinar y a entender un poco cómo funcionaba todo, porque la verdad es que alguien te tiene que explicar un poco cómo funciona, porque no es fácil llegar y entender el funcionamiento y cómo participar.
Pero allí nos encontramos con personas, con una comunidad de México, una de Argentina, una de Long Island, aparte del personal del Arca Internacional que nos ayudaba a organizarnos y a saber dónde teníamos que ir, porque aquello es muy grande y si no estás habituado o eres un diplomático o una cosa así, pues la verdad es que te pierdes. No, no, está claro. Pero bueno...
Total de diversió. Total, total. De idiomes de tot el món. Madre mía. Vale, pues Enric, te toca. Primera pregunta, tu. Com va ser la trobada i quins temps fa... Temes, temes. Temes tractar. Quins temes vas tractar?
Doncs, temes molt, molt interessants, molt importants i també molt durs, perquè en tots els dies de la convenció, per exemple, hi havia tants temes que és impossible ara fer un resum ràpid de tots perquè cada...
Tres quarts d'hora o cada hora hi havia un taller diferent amb una xerrada diferent i a més tallers simultanis. No sé, doncs devien tractar centenars de temes. Però van haver-hi dos, per exemple, que a mi em van impactar. Bé, un em va impactar especialment i era que, per exemple...
En molts països del món el simple fet de néixer amb una petita discapacitat física o alguna dificultat d'aprenentatge, per petita que sigui, socialment quedes totalment relegat i caus en mans de...
d'explotació, de tracte, d'esclavatge... Llavors, amb vides molt dures i molt difícils i molt injustes. Llavors, hi ha una associació, una federació d'advocats en tot el món
que té la seu a Washington, que el que es dedica és a vetllar o a perseguir les màfies i les societats perquè això no passi. Llavors, quan detecten un cas o tiren del fil a nivell d'investigació per evitar que les persones pateixin aquest tipus de situacions i tan injustament i tan greu.
A mi aquest taller, aquesta xerrada em va impactar moltíssim, però vaig veure la gran feina que fan de manera voluntària advocats de tot el món. De manera voluntària. De manera voluntària advocats de tot el món. I la veritat és que em va impactar. I després també, per exemple, un altre tema...
que estem treballant per veure si aquí ho podem, o també ho podem aconseguir. Hi havia uns nois joves universitaris, enginyers, que havien fet un traductor com el de Google o qualsevol altre cercador o plataforma, que quan posaves el micròfon i et sentia parlar, automàticament sortia un avatar que et feia la traducció en llengua de signes.
Això està superbé. Està superbé, molt important. Llavors, aquesta feina actualment només està disponible en anglès i en italià perquè els nois eren les llengües o les col·laboracions que havien aconseguit. Però ja té molt de mèrit. I té molt de mèrit. Llavors, a mi m'agradaria molt que, a part de l'anglès i l'italià, la tercera llengua que es posés fos la llengua de signes catalana. I estaria bé trobar algú que pugui col·laborar
perquè aquest traductor, a l'escoltar el català o el castellà, que crec que es podria fer també tots dos, aconseguissin tenir la traducció en llengua de signes. Llavors això és super... Però quina iniciativa, no?, aquesta gent que va fer això i ho va crear i està molt bé. Aprofito per dir que busquem gent universitària que estem fent contactes...
Estem fent contactes per mirar a veure si ho aconseguim i també seria, de tota la llista, perquè hem portat molts deures, és una de les coses que també estem mirant. Molt bé. Vale. Vale. També, en l'Enric, em penso que tens una altra pregunta, Enric. Sí, de Marís. Vale. Vinga, quan vulguis. Aquí li li de la va
Les reunions? Doncs mira, les reunions es liderava cada vegada un país diferent. És a dir, en les sessions ordinàries cada país tenia el torn de mediar, de modular les exposicions i després cada país podia fer la seva exposició. I després hi havia diferents tallers simultanis. Llavors, hi havia molta gent que moderava o liderava les reunions.
Molt bé, molt bé. Bueno, clar, que aquestes organitzes estan ben dirigides. Vale. Alberto. Sí. ¿Te acuerdas de la pregunta? Sí. ¿Cómo eran las chimes del Rus? No. No, no. No, no pasa nada, Alberto. ¿Cómo eran las medidas? Las medidas de seguridad.
Muy bien. Allí se supone que había medidas de seguridad. Sí, las medidas de seguridad eran muy, muy, muy fuertes. Entonces, para conseguir la acreditación había colas de más de una hora y de dos.
Y luego cuando tenías la acreditación tenías otra cola para poder pasar y todas las medidas de seguridad, de registro, porque al ser una organización internacional que lucha por tantos derechos, siempre pueden haber situaciones extrañas o violentas. Se puede dar el caso. Vale. Marc, ¿te acuerdas de la pregunta para Aurora? Sí.
¿Cuál era? Pregúntale por el idioma. ¿Cómo iba con el idioma? ¿Cómo iba con el idioma? ¿No? ¿Te acuerdas? Pregúntale qué tal Aurora con el idioma. Pregúntale qué tal con el idioma. Venga. Para no me diga. Ya. Ya. ¿Qué tal lo lleva el qué? El idioma.
El idioma. El idioma...
Pues mira, Marc, el inglés es... Yo me defiendo mínimamente, pero me di cuenta que mirad si lo pasé fatal todo y que me defiendo mínimamente, mínimamente, al menos leyendo lo entiendo, listening me cuesta un poquito más, pero hablar me cuesta muchísimo, que vine tan frustrada que me he apuntado otra vez a inglés, o sea que para que veáis... Muy bien, muy bien, Aurora, ya nos explicarás... Ya os explicaré, ya os explicaré. Mejora.
No, no puedes. No, ya está, sí, sí. Ah, vale, perdona. Me he apuntado a inglés. Perdona, perdona. Vale, bien hecha. Buena iniciativa. Vale, creo que Isabel tiene la siguiente pregunta. La segunda. ¿Qué nos porta explicar que nos ha dicho o nos ha aportado
Alguna cosa a la comunitat?
pot aportar, no? Doncs mireu, jo el que us diria és que és molt meravellós veure que hi ha moltes coses i molts països i molts centres que fan coses meravelloses i molt bona praxis, però també impacta la feina que queda per fer.
Vull dir que jo crec que el missatge és que no podem parar de treballar i de lluitar per els deures i les necessitats que tenim, perquè aquest és el missatge, que hi ha molta feina per fer. Que hi ha molta feina, que no és una cosa que vagi ràpid ni que sigui immediata, sinó que, bueno, però l'important està fet, que és la feina aquesta d'enviar aquest missatge, no? Vale. Bueno...
¿Cuál es tu opinión sobre los temas a debatir, Aurora? Ah, vale, vale. Vero, creo que son lo que hemos dicho. Los temas a debatir serían todas las injusticias y derechos y necesidades a nivel económico. Habían tres ejes centrales en los temas de debate y uno era las necesidades económicas.