Les entitats culturals, esportives, socials i juvenils tenen molt a dir. La Taranyina, el programa del món associatiu de Tordera. Els dilluns a dos quarts d'onze del matí i a dos quarts de vuit del vespre.
Hola, què tal? Benvinguts i benvingudes a La Taranyina, al programa en què parlem amb les associacions i les entitats de Tordera. Avui que tenim amb nosaltres el president del Club d'Escacs de Tordera, Rafael Angelats, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, com esteu? Avui que tindrem el president del Club d'Escacs de Tordera per parlar una miqueta de com anirà aquesta nova temporada, que ara ho comentàvem fora de càmeres, per dir-ho d'alguna manera. Sí, eh?
Però si vols, comença a introduir una miqueta de qui ets i de què tracta també l'associació, el club. A veure, ja ho has dit, jo vinc a fer el paper de president del club d'escacs Tordera. El paper de president és el de menys, el que compta és el club. El nostre club és un dels clubs segurament més antics de Tordera.
Aquest any ja farem 57-58 anys, que ja són una colla. És un club que va arrencar l'any 67-68 amb una colla de jugadors aficionats, que es varen reunir, varen decidir associar-se, muntar el club, i de llavors en sa, ininterrompudament, ha estat funcionant el club.
En aquests moments el club té vitalitat, diguem-ne, més o menys la que ha anat tenint en els darrers 25 anys, podríem dir-ho,
alguns alts i baixos, hem estat en alguns anys esplendorosos, alguns anys que han estat magnífics i que hauríem de dir que hem estat per sobre de les possibilitats reals nostres.
i més cap aquí, darrerament, doncs estem, es manté el club en un nivell esportivament parlant molt acceptable i socialment parlant continuem sent un club de poca gent, minoritari per entendre'ns, eh?
Aquests darrers anys ens belluguem a l'entorn d'una trentena de jugadors socis, perquè pràcticament tots tenim la doble condició, que els mateixos que som socis som jugadors,
Podem ser jugadors a diferents nivells, però jugadors al cap i a la fi. I en els darrers anys ens movem en aquesta massa social, que és una massa notablement reduïda, però ens mantenim.
Dius que sou una trentena ara mateix. No sé si també aquests, dèieu, jugadors barra socis, també, diguem, dins del club s'ofereixen classes o només s'ofereixen participar a competicions o tornejos així? Hi ha les dues coses i d'uns anys cap aquí estem treballant en la mesura de les nostres possibilitats
en la difusió, en l'ensenyament, en la pràctica i en el perfeccionament, sobretot amb gent jove. Aquest és el nostre objectiu, però és costós. Els escacs tenen molts competidors, per dir-ho així,
la canalla, en la mainada, hi ha molts competidors que, per dir-ho així, juguen amb avantatge, perquè hi ha coses que són, hi ha activitats que són com molt més gratificants, més immediates que els escacs, i això fa que sí que anem, cada any anem
fent fornades de nens i nenes que s'hi interessen en un primer estadi però que després la majoria ho deixen perquè hi ha altres activitats o hi ha
temes d'agenda, temes de desplaçaments, etcètera, i de disponibilitat que porten cap aquí. Sí que van sortint alguns poquets jugadors que sembla que apunten bé, però això és una qüestió de temps, és una qüestió de treball, treball, treball i anar endavant.
Comentaves aquesta fornada, no sé precisament per la falta potser de jugadors o l'escassetat potser, no sé quin creus que és el futur dels escacs, perquè comentes que és una situació no sé si delicada, però almenys que costa al principi. Sí, costa bastant.
Aquí podríem parlar de... podríem comparar amb altres llocs, amb altres ciutats o pobles i amb altres experiències que s'han fet o que s'estan fent. Hi ha llocs en què les escoles d'escacs estan funcionant...
per dir-ho així, a ple rendiment o a un rendiment més que acceptable. En general, passa això per un plantejament, per dir-ho que sigui entenedor, amb un plantejament com més empresarial,
que vol dir disposar d'uns mitjans físics, de local, de materials, perquè ara, per exemple, és inconcebible plantejar ensenyament d'escacs sense uns mitjans tècnics de projectors, d'ordinadors, de pantalles, etcètera.
Tot això demana un cost, té un cost, llavors també s'ha de pensar amb el personal que assumirà l'ensenyament. Això és tot un plantejament de caire empresarial. Pot ser més definitivament empresarial o menys, però va cap aquí. En aquests moments...
I en els darrers anys no és el nostre cas, no ho podem assumir els que som, el qual no vol dir que si s'acostés gent i digués, escolta, fem això...
i busquem la manera de fer-ho, es pot fer. Però si no és així, passa només pel camí del voluntariat i llavors els resultats són molt diferents, evidentment.
Podríem parlar de pobles més grans o ciutats més grans, que això està no massificat, però sí que ja té una densitat que pot abastar. Tenim pobles no massa lluny d'aquí, ciutats hauríem de dir que potser estan treballant amb 200 nens i nenes. Treballes amb 200, segurament o probablement d'aquests 200 n'hi haurà 15 que arribaran molt amunt.
És veritat que dels 200 n'hi haurà 150 que d'aquí a 5 anys pràcticament ho hauran deixat, però en tindràs 15 o 20 o 30 que tiraran endavant. Clar, el nostre filtre és un altre i llavors els resultats també són uns altres.
Ara t'anava a preguntar que no sabem bé com funciona la competició, perquè dius que hi ha gent que pot amunt amunt. Estem parlant de categories, estem parlant d'una lliga fixa? Sí, sí. A veure, la nostra activitat central, fent l'equivalent al que en un club de futbol seria les lligues, per exemple, la lliga o la copa,
En el nostre cas juguem el campionat de Catalunya per equips, que és la Lliga, també catalana, el campionat de Catalunya per equips, que té categories. Hi ha la divisió d'honor, primera divisió, segona divisió, aquestes són d'àmbit territorial de tot Catalunya, i després d'àmbit provincial hi ha preferent primera, segona i tercera.
Nosaltres, des de fa uns quants anys, mantenim un equip a segona divisió territorial, cosa que pensem que és notable, lluable, que és molt digna, i mantenim un segon equip a categoria provincial. L'any passat estava jugant, teníem un equip a primera, va baixar, i ara aquest any estarà militant o competint a segona categoria provincial.
També la nostra intenció és aquest any posar també un equip a la tercera categoria, que és la d'inici, que és la de sortida. Un equip perquè es puguin anar foguejant també els jugadors nous que hem anat tenint i que convé que comencin de pujar l'escala, diguem.
Per la gent que es vol iniciar, sí que fa uns anys ja, ademnidó, que aneu apropant-vos a les escoles, aneu apropant-vos també a llocs d'interès. D'aquesta manera, heu notat un increment en aquest interès?
Sí, sí, un cert increment sí que hi és. És a dir, a vegades ho comentem amb els companys de Quinta, per dir-ho així, que ja som grans, dels que ja portem molts anys en el club, que fa cosa d'uns 7-8 anys donava la sensació que ens moríem d'inanissió, diguem, que dèiem...
l'últim que tanqui el llum i que pagui. No, s'ha revertit, ha entrat un contingent de jugadors divers, de diverses edats, de diverses procedències, etcètera,
el que no hi ha hagut és un flux de creixement. Allò que dius això està esponjat i va creixer... No, és un creixement molt petitó, però ja és el creixement. Nosaltres ja n'estem satisfets. També som conscients del que et deia abans, que el que posem en joc tampoc en podem esperar...
el que no sortirà en tot cas en tot cas el que passa de vegades amb clubs que coneixem pot passar que les circumstàncies facin que algú que ve a viure a Tordera que s'acosta o que no hi ve a viure però que ens coneix de casualitat o el que sigui que s'hi sent bé i digui escolta, jo soc jugador
que pot ser de qualsevol nivell, diguem. Podria venir algú que fos el primer jugador del club, evidentment, no? Això és en funció de circumstàncies que tampoc està a la nostra mà, tampoc les governem, no?
hi ha hagut en alguns moments, que ha vingut, que ha aparegut, i que ja està jugant amb nosaltres, i fantàstic. Això, fantàstic que sigui així, tant de bo, que algú que ens escoltés digués, ostres, doncs jo no sabia que hi havia club, m'interessaria que s'acosti, que contacti amb nosaltres, estem a les xarxes, estem a Club d'Escacs Tordera, ho trobarà per tots costats, i que contacti, i
i endavant i benvingut. I les portes obertes a tothom. Però, ja dic, això no depèn directament de nosaltres. Nosaltres sí que hi posem la...
diguem, l'oferta, per entendre'ns, tenim portes obertes, oferim el suport que se'ns demana. Dic això perquè abans has parlat de classes i quan parlem de classes, habitualment parlem de classes, per dir-ho així, homogènies, pensant en mentalitat d'escola, de graus i d'anar pujant escalons,
i en els escacs, a veure, ara fem una transposició, què passaria si féssim tenis? D'acord que es pot començar, el primer dia tothom farà el mateix, però a partir del cap d'un mes ja cada jugador té el seu camí i necessita unes coses, unes altres coses ja no les necessita, etc. I és el que ens passa a nosaltres, que si ara ens venen 3-4 bailets o bailetes...
Aquest necessita una cosa, l'altre n'hem de fer una altra, el de més enllà. I resulta que, a més a més, tampoc no vénen tots els mateixos dies. És com molt personalitzat. Cadascú va fent la seva evolució. Però sí que podem dir que...
Estem en disposició d'ofertar ajuts, ajuts, ajuts, em refereixo a acompanyament per progressar a qui vulgui, a qui vulgui. Només ha de costar el club, en parlem i veiem la manera, la manera de fer-ho. Amb aquest missatge, si et sembla, acabem l'entrevista. Magnífic. Moltes gràcies, Rafel, també, per estar avui amb nosaltres i ens veiem a la próxima. Gràcies a vosaltres. Ja parlarem al gener quan comencin les lleis. Exacte, perfecte, gràcies. Gràcies.