Serveis informatius de Ràdio Tordera.
Aquest estiu, obert per vacances.
Cada matí, de 9 a 11, a la teva ràdio local.
Amb Manel Ferrer.
Molt bon dia, què tal? Com esteu?
Benvinguts a l'Obert per Vacances d'avui divendres 25 de juliol.
Avui, dia que hem de saber que el president de la Generalitat
Salvador Illa prepara un viatge oficial a la Xina a finals de juliol
després de passar pel Japó i Corea del Sud.
La visita forma part del Pla Àsia
i té com a objectiu reforçar els vincles econòmics i institucionals
perquè Catalunya es consolidi com un soci estratègic
en un mercat clau per a les inversions i la innovació.
També has de saber que el president francès, Emmanuel Macron,
ha anunciat que França reconeixerà oficialment l'estat de Palestina
aquest setembre, coincidint amb l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Es tracta d'un gest històric per part d'una potència europea
que busca donar força a la solució dels dos estats
enmig de l'escalada d'atenció a la regió.
I finalment has de saber que una nova troballa científica
obre la porta a repensar l'origen de la vida.
Investigadors britànics han identificat senyals a exoplanetes
que apunten que l'evolució és una hipòtesi que guanya pes
dins l'astrobiologia i que pot canviar la manera com entenem
la nostra pròpia existència.
En el programa d'avui parlarem de fer esport i més concretament
de fer running o sortir a córrer durant les setmanes d'estiu.
També veurem competir en el nostre concurs de pobles
a Alfarràs i al Manar i des de Tarragona ens intentaran convèncer
per anar-hi cap allà també amb el que ens proposi
o les pistes que ens doni la Núria Cartanyà.
i ben atents perquè potser, i només potser,
passarem el cap de setmana al Prat.
Tot plegat, també descobrim cançons i paraules del 1999.
Preparats? Som-hi!
Obert per vacances amb Manel Ferrer.
I ara passen 5 minuts de les 9 del matí
després de tots aquests dies de pluja, de temporal advers.
Avui em sembla que des de Tarragona la Núria Cartanyà
se'n torna de nou cap a la platja
perquè jo crec que té por a aquestes alçades,
a 25 de juliol, que li marxi el broncejat.
Núria Cartanyà, bon dia.
Ja estàs a la platja directament?
No, no, no.
Encara no?
No, perquè m'he de posar abans de marxar,
m'he de posar, i atenció, feu-ho tots,
protecció solar, eh?
Sí, importantíssim.
Siguem broncejadeta, però amb cura.
I haureu de fer via Manel, t'aviso,
perquè la previsió meteorològica diu
que en qualsevol moment aquest matí pot tornar a ploure.
Doncs, protector solar ràpid i cap a la platja.
Cap a on aniràs avui? Per això, cap a quina platja?
Mira, trieu vosaltres.
Entre cales i platges, aquí a Tarragona
en tenim unes 10.
Depèn també del nom, perquè hi ha platges que tenen...
Segons quin tram té un nom.
Però, vagi, n'hem comptat unes 10 i són 15 quilòmetres de platja
típic de la Costa Daurada, amb aquella sorra fina, no?,
i dauredeta, que té aquell color daurat tan xulo.
Cadascuna té les seves particularitats,
depèn de la mida i els que s'enfasi.
Jo us dono tres opcions, com sempre, avui.
A veure, podem anar a la platja llarga,
que, com diu el nom, és la més llarga que tenim,
i encara conserva un punt de natural,
amb les seves dunes, les seves possidònies.
Allà estan fent els nens una acció,
una campanya mediambiental de neteja de platja,
i es veu que hi ha unes sirenes, fins i tot,
que vénen a contribuir a la campanya.
Sí, sí, sí, això, la platja llarga.
Molt bé.
Segona opció, podem anar a la Rebassada,
que és una platja més familiar,
que té més espai de sorra, més ampli,
i, per tant, es pot practicar l'esport.
Allà hi trobarem nens que fan un casal,
un campus de vòlei-platja.
I, tercera opció, visitar la cala Waikiki,
que és una cala petiteta,
resguardada, allà, amagadet entre els arbres,
d'accés no tan fàcil,
i allà podem conèixer-os,
que ens puc presentar una comunitat de nudistes.
Doncs m'agrada el nom de la platja,
la cala Waikiki.
Waikiki.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs que els nostres oients a veure si l'encerten,
i d'aquí una estona veurem cap a on vas,
perquè, clar, per exemple,
si vas a la cala Waikiki,
no et caldrà ni el banyador.
Només cal que et posis el detector solar,
una ampolleta d'aigua,
i apa cap a la platja.
On me diguin, intentaré complir,
que fa dies que no que ho acompleixo,
els seus desitjos.
Molt bé.
I avui quadrem i encertem.
A veure, a veure si acabem bé la setmana.
Gràcies, Núria.
Fins aquí una estona.
Fins ara.
Durant el curs,
qui més, qui menys,
manté una rutina d'exercici,
ja siguin en el gimnàs,
o últimament també s'ha posat molt de moda,
el running, sortir a córrer de tota la vida.
Ara bé, durant les vacances d'estiu,
seguir aquesta planificació d'entrenaments
costa més per la calor,
baixa també el rendiment,
i hi ha diversos elements
que hem de tenir en compte,
ja no només de l'entrenament en si,
sinó també com acompanyar-ho
d'una bona nutrició.
Per això, avui volem saber
quines coses hem de tenir en compte
per poder seguir entrenant bé
durant aquests mesos d'estiu,
i jo crec que moltes d'aquestes preguntes
avui ens ajudarà a respondre-les
la Tina Forés des de Cugat Media.
Bon dia, Tina.
Bon dia, Manel.
Escolta'm, et faig una pregunta
gairebé íntima.
No sé si continues en el cas
que entrenis entrenant durant l'estiu
o ja ho has deixat aparcat
de cara al setembre.
Doncs mira, jo ho intento fer
almenys tres cops per setmana,
jo intento combinar la força
i sortir a córrer.
Per tant, la secció d'avui
a mi em va de meravella
perquè podré aplicar
tots els consells que es em donin.
Avui ens acompanya la Sayó Segura,
que és dietista i nutricionista
del Departament de Fisiologia
i Nutrició del Car Sant Cugat.
Bon dia, Sebolla.
Bon dia.
Doncs escolta'm, bon dia.
Escolta'm.
Veurem perquè, com deies, Tina,
ens vindrà molt bé aquesta secció,
com deies, a tu per consum
propi directament.
Per tant, tu primera,
et deixo començar.
Sí, sí, totalment.
El que comentàvem, no?
No és el mateix entrenar a l'estiu
que fer-ho durant la resta de l'any.
Per tant, quins són els factors
que influeixen més
a l'hora d'entrenar en general, no?
La calor o n'hi ha algun més?
Bueno, lo primero que tenemos
que tener en cuenta
siempre son los horarios
a los que salimos a entrenar, no?
Porque no es lo mismo
entrenar en invierno
que en esta época
y con esas temperaturas.
Entonces, lo que deberíamos,
sobre todo,
es prevenir los horarios
de más calor, no?
Intentando salir
entre las seis, no?
Las ocho, nueve de la mañana
como máximo
y evitar un poco
lo que son las horas
de mayor temperatura
y también, pues si no,
pues empezar a entrenar
por las tardes, no?
A partir de las siete de la tarde
donde ya empieza
a refrescar un poquito más.
Esto es fundamental.
Segundo, tenemos que tener en cuenta
que estas temperaturas actuales
aumentan lo que es
nuestra sensación ya de fatiga,
vale?
Y que también nos están deshidratando
y el cuerpo no está igual
y estamos más expuestos
a sufrir golpes de calor.
Entonces, tenemos que tener cuidado.
también la humedad.
Al final, vivimos, ¿no?
En zonas que son bastante húmedas
y esta humedad
que nosotros sufrimos
entrenando, pues hace que también
lo que es la evaporación
del sudor sea más limitada
y que esta temperatura
corporal interna
todavía aumente más.
Entonces, estos son
los tres factores claves
que deberíamos tener en cuenta
para empezar.
També et volíem preguntar,
Sayua, lògicament,
doncs, és important
tenir en compte també
l'horari, les hores
de més calor,
de menys calor.
També hauríem de tenir en compte,
doncs, no ho sé,
per exemple,
el teixit de roba
que ens posem també
a l'hora de sortir al carrer.
No sé si és diferent també
el que hauríem de fer servir
potser en mesos
on potser fa més fred.
Totalmente, ¿no?
al final intentem col·locar-nos
ropas que sean muy transpirables,
inclús, ¿no?
incluso si vamos a entrenar
a entrenar por lugares, ¿no?
que tengamos controlados, ¿no?
la posibilidad, ¿no?
de mojar-nos en fuentes, ¿no?
o en zonas de ríos,
tot lo que son muñecas,
la nuca,
la cabeza,
pues también ayuda a bajar,
a disminuir lo que es la temperatura central.
Y eso también nos beneficia, ¿no?
a nivel corporal y a nivel de rendimiento.
Sayo, tu treballes
amb esportistes del rendiment
i entenc que en aquest cas
no és el cas, diguéssim,
però durant els mesos d'estiu
amb la calor
és més fàcil
que també ens baixi el rendiment, ¿no?
Si no fem cap canvi,
en aquest sentit
entenc que és important adaptar-se
a cadascun de nosaltres
una mica
el que ens demani el cos.
Podem plantejar-nos, per exemple,
reduir la càrrega d'entrenament
o la freqüència
amb la qual entrenem?
Bueno, hay gente, ¿no?
Lo que es gente popular
que podría plantearse
reducir esa carga de entrenamiento
o, como hemos dicho antes, ¿no?
Cambiar los horarios de entrenamiento
pero es verdad que cuando incidimos, ¿no?
en población muy específica
que lo que sería alto rendimiento
a veces los horarios son los que son, ¿no?
Por la disponibilidad de espacios
o porque realmente tienen que entrenar
porque van a competir en esos horarios.
Entonces todavía tenemos que tener
más prevención, ¿no?
en algunos inputs de estilo de vida
que tenemos que cuidar
a la hora de llegar a esos entrenamientos.
Si podemos, ojalá,
pues podemos cambiar esos horarios.
Pero cuando no podemos,
lo que tenemos que hacer es, sobre todo,
observar y modificar
puntos importantes
de ese estilo de vida.
Amb tot plegat,
Sayó, és veritat que té un punt importantíssim
en tot això que estem parlant avui,
la nutrició,
perquè, doncs això,
durant l'estiu també
volem que ens expliqui
si hauríem de prioritzar
certs aliments
per sobre d'altres,
quins hem d'ingerir,
hi ha, per exemple,
aliments que hem de menjar
abans de fer aquest entrenament,
altres després d'aquest entrenament,
perquè això ho tinc entès,
ara ens ho explicaràs tu,
que per tenir una bona nutrició
has d'intentar
que en cadascuna d'aquestes ingestes
hi hagi un aportament de proteïna,
hidrats de carboni,
greixos saludables
i vitamines,
això és ben bé així,
com ens hem d'alimentar,
també perquè també concordi
amb aquesta activitat esportiva?
Bueno, tenemos dos factores claves
que son limitantes
en lo que es la fatiga
en el entrenamiento,
que uno es el tema de hidratación
y otro es la parte energética.
¿Qué nos pasa?
Que a veces con este calor,
incluso se nos inhibe más
lo que es el apetito,
entonces te encuentras con deportistas
que te dicen
mira, tengo más sed que hambre,
y estoy todo el día bebiendo
pero me cuesta comer.
Entonces esta parte energética
no nos tenemos que olvidar,
que la energía es parte fundamental
de nuestra salud
y que esta salud sostiene
nuestro rendimiento deportivo.
Entonces podemos empezar a buscar
alimentos que sean más ricos en agua,
que tengan también más contenido
en minerales,
pero que nos aporte también
más cantidad de energía,
como por ejemplo
los típicos smoothies
que ya van con frutas,
que podemos incluir con yogur,
con avena,
podemos incluir también
todo lo que son yogures
fresquitos de la nevera
con frutas troceadas
o frutas las típicas
que son la sandía,
el melón,
la piña,
esa temporada
que también nos hidratan
y nos aportan
esa fructosa,
pero no nos tenemos
que olvidar de comer.
Otro punto importante,
como decíamos,
es la parte de hidratación.
Entonces la hidratación
¿qué nos pasa?
Que cuando sudamos
no perdemos solamente agua.
Si nos ha caído alguna vez
una gotita
de sudor en la boca,
vemos que este sudor es salado,
es decir,
nos estamos desmineralizando.
El gran error
es hidratarnos
sobre todo solamente con agua.
Necesitamos esos iones
para remineralizar correctamente
nuestro cuerpo
y no tener problemas.
Cuando hacemos ejercicios intensos
de larga duración,
ya a partir de la hora,
hora y media,
si el ejercicio es intenso
y solamente nos rehidratamos
con agua,
podemos llegar a sufrir
una hiponatremia,
es decir,
una deficiencia de minerales
por exceso de agua
y por una mala
rehidratación
con esos electrolitos.
Entonces,
igual,
al final,
buscar lo que son
grandes fuentes
de alimentos
que contengan
esos minerales,
todo lo que son
las frutas,
todas las verduras,
incluso si vemos
que nuestro sudor
está muy agudizado
en esos minerales,
incluir algunas
sales minerales
en lo que son
las bebidas
rehidratantes
que podamos tomar
antes,
durante
y después del entrenamiento.
Yo entenc que
todos estos consells
también son aplicables,
ahora estábamos
hablando de
salir a correr,
pero también
son aplicables
a l'entrenamiento
en pesas
o al gimnasio,
¿no?
¿Hem de tener en cuenta
algún otro factor
si hacemos
este tipo de entrenamiento?
Claro,
en el gimnasio,
lo que decíamos,
es igual,
tenemos un medio
más controlado,
donde la temperatura,
si tenemos aire acondicionado,
no nos hace sudar tanto,
pero al final,
nos afectan
igual otros factores
de estilo de vida
del verano,
es decir,
lo que comentábamos antes,
esa inhibición
de lo que sería
el apetito,
creo que es algo
que tenemos que plantearnos
mucho,
porque al final
la energía es fundamental,
¿no?
Y un déficit energético
mantenido en el tiempo,
en el deportista,
puede llegar
a acarrear
muchos factores
de riesgo,
muchas lesiones,
nos puede agudizar
incluso problemas
de fatiga,
potenciar
cierto tipo
de lesiones musculares,
lesiones más importantes
como fracturas de estrés,
entonces esto es importante
que lo cuidemos,
esa energía
es fundamental también
que no nos olvidemos
porque estamos en verano,
a veces también
nos gusta lucir
nuestro cuerpo,
¿no?
En los medios
ponen todo lo que son
estereotipos
de cuerpos perfectos
y cuando empezamos
ahí a la playa
pues a veces
reducimos también
esa cantidad energética,
¿no?
Porque nos queremos ver mejor,
entonces esto es un gran error,
cuidado,
o sea,
si hacemos deporte
y simplemente para vivir
tenemos que comer
y tenemos que tener en cuenta
que hay un gran grupo
que es los carbohidratos
que son un grupo
muy demonizado,
¿no?
En redes sociales
y entre gurús
nutricionales
y tenemos que tener clarísimo
que es un grupo
que no nos puede faltar,
cada uno tendrá que priorizar
la cantidad de hidratos
que ingiera
en su rutina,
pero es un grupo
de alimentos
que con ese glucógeno
que nos aporta
es fundamental
como base energética
no solo para nuestro rendimiento deportivo
sino también
para nuestra salud,
entonces es un grupo
de verdad
que no puede faltar,
os animo a ingerir,
¿no?
Legumbres,
cereales,
frutas,
todo lo que son
quinoas,
cuscús,
el arroz,
la pasta,
que siempre lo incluyamos.
Molt bé,
Sayó,
amb tot això que ens expliques
i tenint en compte
lògicament que cada persona
doncs és un món,
perquè els oients
es puguin fer una idea
com seria per exemple
una bona rutina estàndard
per mantenir-nos en forma
durant aquest estiu.
Doncs al final
básicamente és
visualitzar
o plantearnos
realmente
què estilo de vida
tenim,
perquè hi ha gent
que treballa de tardes,
gent que treballa de mañana,
gent que treballa de noche,
al final és
què estilo de vida
que tinc,
què horaris
tinc plantegos
per entrenar,
com ho m'ho de organitzar,
i al final
que m'ho de portar
tapers
al treball
perquè si no
no m'ho de temps
per comer nada
antes de ir al entreno,
doncs m'ho de organitzar
i m'ho de portar.
al final
tenemos que tener
conciencia
que a día de hoy
el deporte
también se ha establecido
como salud,
pero también lo tenemos
mucho como moda
y no nos tenemos
que olvidar
que lo que es
nuestra rutina
deportiva
sin una buena
organización
por detrás
puede ser
perjudicial.
Entonces tenemos
que pararnos
pensar,
organizar
y reestructurar
nuestra rutina
de ingestas
y nuestra rutina
también de descanso.
Sí, precisament
no em volia deixar
de parlar del descans
perquè també
és molt important
tenir en compte
aquests dies
en els quals
no entrenem.
Per què són
tan importants?
Para mí,
mira,
el descanso
yo creo que
es la clave.
Al final
mucha gente cree
que parar
es perder el tiempo
y yo creo que
el descanso
es parte fundamental
de nuestro rendimiento,
de nuestra recuperación
y de nuestra concentración.
Es decir,
no podemos rendir bien
si no hemos descansado
correctamente
y también ahora
en estas épocas estivales
a veces
si no tenemos aire acondicionado
en casa
o no tenemos ventilador
o no airea bien
porque no mueve
nada de aire,
pues dormimos peor
y cuando dormimos peor
cualquiera que nos haya pasado
cualquier día
vemos que nos levantamos
mucho más cansados.
Esto también
es un indicador
de más fatiga
porque no hemos descansado
y hay más fatiga muscular.
También un mal descanso
nos disminuye
lo que es la concentración
incluso nuestra capacidad
de ejecutar
ese entrenamiento
que tenemos planteado.
Entonces,
no nos olvidemos
que mientras descansamos
yo siempre hago
la comparativa del sueño
como si fuese un taller.
Llevamos nuestro cuerpo
a un taller
donde nos están reparando.
Entonces,
liberamos también
esa hormona de crecimiento
que nos hace reparar
toda esa base muscular,
el cuerpo descansa
y es fundamental
para llevar
un estilo de vida saludable.
Te digo que
el sueño
es una patita
importantísima
dentro de nuestra salud
y nuestro rendimiento deportivo.
Doncs, Tina,
espero que hagis pres nota
que si vols fer exercici
durant el que queda
d'estiu
que encara és molt,
tot això et servirà
per moltíssim.
Home, i tant.
Jo he estat superatenta
i ja t'asseguro
que ho aplicaré tot.
Molt bé,
doncs allò assegura.
Moltes gràcies
per haver vingut avui
a l'Obert per Vacances
a parlar-nos
sobre què hem de tenir en compte
justament
si volem fer això,
fer exercici
durant l'estiu.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Fins la propera.
I és que el pròxim dissabte
26 de juliol del 2025
a dos quarts de 10 del vespre
el Manar acollirà
una nova edició
de la cursa de l'Àngel
amb sortida i arribada
al complex de l'Horta.
La prova inclou curses
a diferents distàncies
i una caminada
en horari nocturn.
Ens ho explica
la Pili García
d'Emun FM.
La cursa rep el nom de l'Àngel
per la figura representada
al penell situat
al campanà del poble
i convertit en símbol local.
Aquesta cinquena edició
es prepara
amb tot un èxit
d'inscripcions.
Més de 260 persones
distribuïdes
entre les dues modalitats
un recorregut
força pla de 5 quilòmetres
i un altre recorregut
amb més desnivell
de 10 quilòmetres.
Com a novetat,
en guany,
la cursa s'ha presentat
amb un vídeo
que mostra els recorreguts
complets
i les característiques
i dificultats del terreny.
El vídeo
el presenta el corredor
David Sarroca
que també és el regidor
d'esports
de la Paeria del Menar.
Sarroca ens explica
en què es diferencia
aquesta cursa.
Aquest dissabte
tenim la cursa de l'Àngel,
una cursa diferent,
ja que moltes curses
de 10 quilòmetres
busquen ser planes
per poder fer marca.
Aquesta és un pèl
més dur,
amb una mica més de desnivell,
passant pels llocs
més bonics del Menar.
El recorregut de 5
és bastant ràpid
i el recorregut de 10
és bastant dur.
A partir d'aquest any
hem canviat una mica
el recorregut
i al quilòmetre 1
ja començarem
amb el desnivell.
Passarem la carretera
i farem la pujada
de l'Àngel
i després la pujada
fins a la pla.
I després ja serà
tot baixada.
L'altra peculiaritat
és que es tracta
d'una cursa nocturna.
L'horari de sortida
serà dos quarts de 10
de la nit
i així s'evita
les altes temperatures
de l'estiu aponent.
Tot plegat
acabarà amb un sopar popular
i bany nocturn
a les piscines municipals.
I ara passen
o falten 8 minuts
per arribar a dos quarts de 10.
Del matí
continuem en directe
a l'Obert per Vacances.
L'any 1999
el term que et va normalitzar
el terme zona euro
era l'any
en què entrava en vigor
l'euro,
la moneda única
europea oficial
de 20 països
a la Unió Europea.
Si bé,
els bitllets i les monedes
d'euro
es van posar en circulació
fins l'1 de gener
del 2002.
Atents,
perquè avui
la nostra paraula
habitable és
zona euro.
El diccionari Termcat.
40 anys,
40 paraules.
1999.
Zona euro.
Conjunt d'estats europeus.
Vale, Tordera,
ara aneu vosaltres, eh?
...etat monetària.
Elisabet Casadamont.
L'any 1999
el Termcat
va normalitzar
el terme zona euro.
Era l'any
en què entrava
en vigor
l'euro,
la moneda única
oficial
de 20 països
de la Unió Europea.
Si bé,
els bitllets
i les monedes
d'euro
no es van posar
en circulació
fins l'1 de gener
de 2002.
El naixement
de la zona euro
és el resultat
d'un llarg procés
d'integració econòmica
europea
que es va iniciar
després de la Segona Guerra Mundial
amb l'objectiu
de garantir
l'estabilitat
i la cooperació
entre els països
del continent.
En concret,
la Unió Econòmica
i Monetària
ha sigut
una ambició
recorrent
de la Unió Europea
des de final
dels anys 70.
Aquesta unió
implica la coordinació
de polítiques
econòmiques
i pressupostàries
dels països
de la Unió Europea,
una política
monetària
comuna
i una moneda única.
Amb el naixement
de la Unió Econòmica
i Monetària
va sorgir també
la denominació
zona euro
per fer referència
al grup d'estats
que utilitzen
la moneda única.
Zona euro,
que també s'utilitza
en les altres llengües romàniques,
és una reducció
del sintagme
zona de l'euro,
que també té ús.
Posteriorment,
també s'ha popularitzat
la forma
alutinada
eurozona
per fer-hi referència.
Si les paraules
noves t'agraden,
no et pots perdre
el podcast
Paraules Habitables.
A la xarxa més.
Una producció
de la xarxa
i el TermCup.
La nostra cultura
no s'explica
sense el llegat
que van deixar
els romans,
però encara que sembli mentida,
encara hi ha molt
a descobrir
i a aprendre d'ells.
Avui tenim notícies fresques,
arqueològicament parlant,
vingudes
d'un jaciment
acabat d'excavar
a Blanes.
Per això saludem
el nostre company
de Ràdio Tordera,
l'Albert Sabater.
Bon dia, Albert.
Hola, bon dia, Manel.
Doncs sí,
Blandai va ser una
de les moltes ciutats
que els romans
van fundar a Catalunya.
Les troballes arqueològiques
dels darrers anys
n'han permès
descobrir moltes dades
i ara ja podem començar
a reconstruir-ne
la història
des de la seva fundació
al segle I abans de Crist
fins la seva evolució
cap al Blanes medieval.
Fa ben poc
ha obert les portes
al centre d'interpretació
Blandae,
ciutat romana,
que ens dona a conèixer
el que actualment sabem
de la ciutat,
de l'antiga ciutat
de Blandae
gràcies a aquestes excavacions.
Avui conversem
amb el responsable
tant de les excavacions
com de bona part
del projecte
del centre d'interpretació
en Joan Llinàs
i saber una mica més
dels romans
i del seu llegat.
Doncs bon dia, Joan.
Com estàs?
Benvingut.
Hola, bon dia.
Moltes gràcies.
Ara dèiem a la presentació,
a la introducció
que és molt el llegat
que ens van deixar
els romans
però realment,
si fem una mica
d'autocrítica,
quin és el grau de coneixement
que tenim actualment
de la cultura romana?
El grau de coneixement
de la cultura romana
en general
jo crec que el tenim
una mica distorsionat.
per una banda
sí que falta molt
per conèixer
i contínuament
s'estan efectuant
en troballes arqueològiques
arreu
que ens estan fornint
de noves dades
i que ens ajuden
a conèixer millor
però per altra banda
també és veritat
que la imatge general
que es té
de l'època romana
està una mica
influenciat
per tota la qüestió
doncs
de les pel·lícules,
les sèries
o fins i tot
fins i tot
còmics
tipus estèrics, no?
llavors
quan parlem
d'època romana
ens imaginem
o bé legions
caminant
al pas
i conquerint-ho tot
que no és pas
del tot
irreal
però que no
correspon
a la tota la realitat
o bé
doncs
les típiques
bacanals
i festes romanes
i esclar
l'època romana
és moltíssim
més que això
el món romà
la cultura romana
és moltíssim
més que això
i
els romans
evidentment
esen gent
com nosaltres
i
hi havia
que
s'ho passava més bé
que s'ho passava més malament
i hi havia de tot
es feren gent
però
sí que és veritat
que la cultura romana
és importantíssima
en la nostra
història
perquè
tots nosaltres
som fills
d'aquella època
Bon dia Joan
una pregunta
acabeu de fer
l'excavació
de Blanes
però no sé
si es té constància
de molts jaciments
romans
destacats a Catalunya
que encara estiguin pendents
de fer-hi alguna actuació
N'hi ha
forces
el que passa
és que
més que
jaciments romans
que estan pendents
el que tenim
és que són jaciments
que moltes vegades
estan coneguts
de manera molt parcial
i queden molt
per continuar
coneixent-los
a vegades
es fan
troballes
inesperades
que no se sabia
qui eren
i pel que sigui
es realitzen
aquestes troballes
i es poden
excavar
el que passa
és que hi ha
molts jaciments
i que és veritat
d'època romana
que se sap
qui són
perquè
s'entenen
indicis
s'entenen
dades
s'hi ha fet
petites intervencions
petites troballes
i encara queda
molt per excavar
una mica
aquest és el cas
d'ablanda
que és el que nosaltres
hem estat treballant
els darrers temps
Joan
quines expectatives
teníeu l'equip
d'excavacions
el dia que vau
començar a actuar
el jaciment
de pedrets
a blandes
és a dir
està sent
molt més interessant
tot el que està trobant
del que esperàveu
o ja anàveu
una mica
sobre la pista
tenia
i anava una mica
sobre la pista
perquè no hem sigut
nosaltres
els primers
que hem excavat aquí
els anys 70
s'hi van fer
unes excavacions
parcials
que van afectar
uns sectors
molt concrets
d'aquest jaciment
que ja se sabia
que hi era
perquè s'havien fet
troballes
encara
temps enrere
aleshores
els anys 70
l'any 72
i l'any 76
i 77
s'hi van fer
unes campanyes
d'excavació
dirigides
per Ana Maria Muñoz
l'any 72
i per Maria Avila
Avila
l'any 76
i 77
que van poder
documentar
ja les primeres
restes
d'edificacions
on semblava
que hi havia
una certa trama
urbana
de carrers
es va poder
situar en el temps
sobretot
al segle 1
abans de Crist
i després de Crist
bé
van ser unes dades
interessants
que van
que van
proporcionar
uns primers
coneixements
que ja te deien
que aquí
podia haver-hi
un gestiment
bastant
o relativament
ben conservat
el que passa
és que malauradament
aquelles campanyes
no van tenir
continuïtat
va quedar
tot
va quedar tot
interromput
i ja no es va
fer res més
pràcticament
fins
fins als nostres dies
Joan
explica'ns
pels que no coneixem
massa
com és el món
de l'arqueologia
com s'organitza
una excavació
ens explicaves
que hi havia
això
una prèvia
als anys 70
que ara
vau tenir
una miqueta
l'encàrrec
de continuar
però
com es posa
això
en pràctica
en primer lloc
hi ha d'haver-hi
hi ha d'haver-hi
un projecte
tu has de
has de
és a dir
bueno
què farem aquí
i aleshores
primer
a partir d'unes dades
d'uns indicis
tu
doncs
projectes
doncs
una intervenció
que després
a la realitat
a mesura que vas trobant coses
doncs l'has d'anar modificant
normalment
perquè no saps mai
el que trobaràs
però bueno
primer hi ha això
llavors
tot això s'ha d'organitzar
és a dir
hi ha d'haver-hi un promotor
que pot ser
com en el cas de Blanes
per exemple
l'Ajuntament
pot ser una altra administració
pot ser fins i tot
un particular
per què no
i aleshores
tot això
doncs
s'ha de sol·licitar
un permís
d'intervenció arqueològica
a la Generalitat de Catalunya
que requereix
doncs
una sèrie
de condicionants
evidentment
que hi hagi un director
d'excavació
com a mínim
que sigui arqueòleg
i que hi hagi
doncs
un projecte
d'intervenció
que hi hagi
tota una sèrie de garanties
que es realitzarà
la feina ben feta
i aleshores
a partir d'aquí
se sol·liciti aquest permís
hi ha d'haver-hi
un pressupost
lògicament
perquè
esclar
hi ha d'haver-hi
també la possibilitat
material
de poder realitzar
aquesta feina
i aleshores
en el moment
en què s'obté
el permís
llavors
ja l'equip
d'excavació
va sobre el terreny
excavar
l'equip d'excavació
que hi ha d'haver-hi
com a mínim
hi ha d'haver-hi
un director
un arqueòleg
i llavors
una sèrie
de tècnics
i d'auxiliars
d'arqueologia
que en funció
de les campanyes
poden ser més
menys
bé això ja
depèn
de cada cas
no?
Amb això
que ens explicaves
tot aquest equip
que està treballant
Blandai
es distingeix
d'alguna manera
de les altres ciutats
romanes
que tenim
en el litoral català?
Sí
bé
el cas
de Blandai
es distingeix
en certa manera
no deixa de ser
una ciutat
pel que sembla
ser bastant
estàndard
hem de pensar
que els romans
quan
quan
fundaven una ciutat
normalment
ja feien
de manera planificada
i sota
uns mateixos paràmetres
a tot arreu
de l'imperi
hi havia d'haver-hi
doncs
un urbanisme
ben planificat
i hi havia una sèrie
de carrers
que es tallaven
normalment
si ho permetia
la topografia
en angle recta
de manera que feien
illes de cases
quadrades
o rectangulars
llavors hi havia d'haver-hi
tota una sèrie
d'elements
urbans
importants
que hi havia
una zona administrativa
amb els edificis
administratius
de la ciutat
i una plaça central
que era el fòrum
que era
també
que tenia al seu voltant
doncs
normalment
unes petites botiguetes
que eren
taverna
i que formaven
una zona comercial
i llavors
hi havia d'haver-hi
doncs
tota una sèrie
d'entremats
de carrers
amb els serveis
urbans
clavegaran
fins i tot
i llavors
evidentment
cases particulars
domicilis particulars
on vivia la gent
normalment
sempre hi havia
unes termes
uns banys públics
normalment
i llavors
podien haver-hi
això ja de manera
més
no era necessari
que hi fos
a cada ciutat
que no hi era
edificis
d'espectacles
tipus teatre
amfiteatre
i aquestes coses
i llavors
tot el conjunt
estava envoltat
per una muralla
això normalment
és l'habitual
i el que
se sol
trobar
cada vegada
que s'escava
una ciutat romana
un nucli urbà
és el cas
Joan
de Blanes
tot això
que ens has explicat
s'ha trobat
ja a Blanes
s'ha trobat
espereu trobar-ho
a Blanes
hem trobat
una part
d'aquesta
una petita
part d'aquesta ciutat
i per exemple
el que sí
que hem documentat
ja
de tot això
que t'he comentat
ara mateix
és que hem trobat
dos carrers
que es creuen
amb angle recta
un en direcció
nord-sud
que era
se'n deia
Cardo
que era un nom
que tenien els carrers
que anaven en direcció
nord-sud
i un altre
perpendicular
que es creuava
en direcció
est-oest
que seria
de Comanus
en deia
de Comanus
d'aquests carrers
naturalment
aquests carrers
el que fan
és delimitar
illes
d'edificacions
cases
o edificacions
les que coneixem
totalment
perquè les hem excavat
completament
en aquestes
campanyes
d'excavació
són
corresponen
concretament
a petits espais
comercials
d'unes
d'una sola estance
ens hem d'imaginar
com petites botiguetes
al costat de l'altre
obertes al carrer
bueno
que aquí
eren establiments
comercials
podien vendre
qualsevol tipus
de cosa
no sabem què
perquè
han aparegut
buides
però en qualsevol cas
sí que
tenim això
tenim uns carrers
i un espai
que és
la part comercial
de la ciutat romana
o una part
de la part comercial
és clar
no ho tenim
delimitada
del tot
Joan
per gairebé
abans que se'ns acabi el temps
volíem també
conèixer
com està sent també
la reacció
de la gent
dels ciutadans
que us venen a visitar
que venen a veure
al centre d'interpretació
sí
bé
primer de tot
hem de tenir
hem de tenir en compte
que
que Blanda
la ciutat romana
de Blanes
era molt desconeguda
fins i tot
pels mateixos
blanencs
la seva existència
perquè sí que
la gent
tenia idea
de Blanes
que Blanda
Blanda
sempre n'han sentit
a parlar
d'alguna manera
o d'una altra
però
no
bé
de fet
suposo
que poca
gent
sabia
exactament
què tenien
o què quedava
d'aquesta
ciutat romana
que és l'origen
de Blanes
Blanes neix
en aquesta època
al segle
abans de Crist
esclar
quan
s'ha posat
de manifest
que en una part
de
bueno
que una part
d'aquesta ciutat
està ben conservada
perquè
afortunadament
no s'hi ha construït
a sobre
i ha quedat
doncs
com un espai
com una petita
reserva
arqueològica
i ja han començat
a aparèixer
aquestes restes
que són les que
s'exposen
en aquest centre
d'interpretació
que vam inaugurar
la setmana passada
la gent
se sorprèn
fins i tot
la gent
i té
hi ha molt d'interès
hi ha molt d'interès
perquè esclar
és una cosa
totalment desconeguda
totalment nova
encara que tingui
dos mil anys
totalment nova
i que en canvi
doncs
és
visualment
i
és interessant
perquè
perquè és com
un petit
com un petit
ara
les comparacions
són odioses
però és com una petita
empúria
com si diguéssim
perquè
esclar
és un tall
de ciutat romana
com el cas d'Empúria
que també és una altra ciutat romana
la ciutat romana
d'Empúria
que
està
força ben conservat
que està en procés
d'excavació
perquè l'excavació
els treballs arqueològics
no s'han acabat
ni molt menys
i que
està lliure
com t'acabo de dir
de cases
o d'altres
obstacles
que permetin
conèixer
la seva
extensió
diguéssim
i bueno
doncs
és això
perdona una cosa
digues
que abans
quan parlàvem
del procés
d'excavació
sí
com m'has preguntat
clar
hem de tenir en compte
una cosa molt important
també
una excavació arqueològica
no s'acaba
quan
quan s'acaba
el treball de camp
clar
perquè esclar
llavors
s'ha de fer una memòria
estem obligats
els arqueòlegs
a fer una memòria
de cada intervenció arqueològica
que comporta
doncs
una feina
molt important
que normalment
no es veu
clar
és la part menys visible
de la vostra feina
també
i que encara segueix
sí
però és el que queda
clar
hi ha tota una
part descriptiva
s'han de fer uns planos
totes
milers
de fragments de ceràmica
i d'altres objectes
que s'han trobat
milers
no exigero
s'han de rentar
s'han de ciclar
s'han de classificar
s'han de dibuixar
les peces interessants
s'han de fer tots uns planos
plans
les opcions
els saps
etc
és una descripció
de tot
el que hem trobat
pormenoritzada
bueno en fi
tota una feinada
doncs Joan Llinàs
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui a l'Obert
per Vacances
per parlar-nos
d'aquest projecte
i també lògicament
per ensenyar-nos
part o per explicar-nos
part d'aquesta feina
que no es veu
moltes gràcies
que va ser molt bé
gràcies Albert Sabater
fins la propera
adéu
bon cap de setmana
i ara passant
vuit minuts
de dos quarts
de deu
del matí
recordeu
que aquestes veus
indispensables
que estem descobrint
a l'Obert
per Vacances
arribaran també
aquesta tardor
a la plataforma
la xarxa
més
Clementina
Arderiu
Fó
una dona
capdavantera
que va saber
trobar l'equilibri
entre l'artista
i l'esposa
La mort de Carla Riba
provoca un parèntesi
en la vida
de Clementina Arderiu
però no va deixar
d'escriure
i deu anys després
arribava
l'esperança encara
el poemari
amb el que va guanyar
el Premi Crítica
Serra d'Or
de Poesia
Hem citat
les influències poètiques
i alguns dels cercles
propers
a Clementina Arderiu
molts compartits
amb el seu marit
com l'amistat
amb la poeta
Rosa Leveroni
amb un fet
que Rosa Ardit
destaca
L'any 1953
aleshores
es va afegir
un aspecte singular
en la vida
d'ell
de la Clementina
i del Carles
d'entre
tots els amistats
escriptors
i tal
que tenien
un
tenien
també
força amistat
amb la poeta
Rosa Leveroni
que havia estat
alumna
del Carles
quan ell
feia classes
a l'escola
de bibliotecàries
de Barcelona
llavors
havien visitat
cadaquers
i hi havia
una amistat
i admiració
i admiració
per part
de la Rosa Leveroni
respecte
al Carles
llavors
la Rosa Leveroni
va organitzar
una col·lecta
diguem-ne
va organitzar
amb un grup
d'intel·lectuals
i escriptors
i escriptors
però també
hi havia
altres tipus
d'intel·lectuals
per recollir diners
i regalar-li
en el Carles Riva
al motiu
del seu 60è aniversari
una caseta
de pescadors
i a partir
de llavors
també
la Clementina
va
la Clementina
dir la Clementina
perquè parlem d'ella
la Clementina
i el Carles
i la família Riva
doncs
van compaginar
també
el fet
de les estades
també
a Cadaqués
i el que és maco
d'aquí
i també lliga
amb la poètica
és que ell aquí
doncs
això que dèiem
hi ha un poema
que sí que m'agradaria
llegir
perquè és molt
representatiu
de la meva
cambra
Cadaqués
la meva
cambra
Cadaqués
m'han fet
marinera
gent envolta
Cadaqués
m'ha pres
el cor
perquè la meva
caseta
és gentil
com un exvot
m'hi portaren
una imatge
amb cara fina
i greu
Entre el meu son
i el meu dia
la cambra
fa resplendent
Quina angoixa
em pot estrenya
si la verge
em fa costat
Tinc Montserrat
amb l'aurora
pel balcó
que dóna el mar
veus indispensables
Una dona capdavantera
que va saber conviure
en equilibri
amb la poeta
i la mestressa
de casa
amb la Clementina
i la senyora Riba
Mirall
i companya
d'altres dones
com la Maria Antonia Salvà
No dona capdavantera
sens dubte
capdavantera
perquè a veure
i que va ser
una mica
també
una mica
mirall
d'alguna altra
capdavantera
com per exemple
la Maria Antonia Salvà
que clar
que estava a les illes
ella també se sentia
bastant sola
en el seu moment
i quan va rebre
un llibre
que se li va enviar
el 1917
aquest primer llibre
de la Clementina
Cançons i Elogies
la Maria Antonia Massanet
té un estudi
que llavors diu
si hagués de citar
totes aquelles coses
que m'han corpès
a dins del vostre llibre
no acabaria mai
i llavors
les cartes
que s'intercanvien
que se'm van enviar
diuen
posen de manifest
tant la simpatia mútua
com el respecte mútu
i la visió
dels rols de gènere
clar
perquè
això sí que no tenia
massa amb qui parlar-ho
el seu net
Pau Riba
va musicar l'any 1994
alguns dels seus poemes
us recomanem
que ho gaudiu
nosaltres
no voldríem acabar
aquesta secció
sense escoltar-ne
un
que està unit
estretament
a la Clementina
el nom
i que escoltarem
de la veu
de Rosa Ardit
Clementina
em dic
Clementina
em deia
altre temps
jo fui un xic
de morega
el nom
m'era llarg
igual que una queixa
i empunyia el cor
quan les amiguetes
per fer-me notjar
molts cops
me'l retraien
quin nom més bonic
deia alguna d'elles
però no t'escau
és nom de princesa
ai quin nom
més estrany
moltes feien
i jo
al fons de tot
sentia
l'enveja
dels seus noms
tan clars
de Maria
o Pepa
Clementina
em dic
Clementina
em deia
però un any
s'enfuig
i un altre any
governa
aquell nom
que abans
feu
amb la timidesa
i es tornar
després
una dolça
fressa
sobre el llavi
nu
jo mateixa
el deia
ara més honor
i més meravella
cap nom
no és tan vell
damunt de la terra
com el que l'amat
em canta a l'orella
i entra en el reces
de l'ànima meva
i em puja el cervell
i em clou
les perpelles
del cel
de l'amor
tombava una estrella
ara el nom
amb llum
damunt la testa
Clementina
em dic
Clementina
em deia
Clementina
Arderiu
veus indispensables
set escriptores
que tenen
molt a dir
de l'amor
de l'amor
de l'amor
de l'amor
de l'amor
i ara arribem a tres quarts de deu
del matí
és el moment
d'obrir també
les portes
a la casa
Bernoulli
l'atzar
la sort
la sort
i la mala sort
també
quantes coses
hi ha al món
que no depenen
de nosaltres
però llavors
de qui depenen
qui decideix
qui decideix
a qui li somriu
la vida
el doctor
risc
té la clau
de la casa
la casa
Bernoulli
és un podcast
de ficció
de ràdio
i televisió
de Cardedeu
amb el suport
de l'Institut Català
de les Empreses
Culturals
A l'episodi anterior
de la casa
Bernoulli
Un
Z
Cada vegada
que llenço
la moneda
a l'aire
tot torna
a començar
D'alguna manera
podríem dir
que som
amb una mena
d'oficina
de l'atzar
Millor dit
el que la humanitat
percep
com l'atzar
Miri
potser sóc jo
que no l'estic entenent
però
La vida
la vida
és un conjunt
infinit
d'experiments aleatoris
Cada vegada
que llenço
la moneda
a l'aire
tot torna
a començar
La tarda avança
al despatx
del doctor Risc
La llum
de l'exterior
es torna
cada cop
més intensa
Tons vermellosos
que s'escolen
pels porticons
deixant
amb la seva ombra
un rastre
al terra
en forma
de presó
El quadre
de la deessa
Fortuna
presideix
la sala
i la dàlia
Seguint
la mirada
d'en Risc
es fixa
en aquella dona
imponent
que subjecta
la roda
de la fortuna
amb força
recordant
a la humanitat
que ningú
és amo
del seu destí
Ja fa molt
de temps
que en Risc
va arribar
a aquella casa
encara recorda
el dia
en què va haver
d'entendre
què era
aquest lloc
i no pot evitar
veure en la dàlia
un reflex
de la impotència
i la ràbia
que el van envair
en aquell moment
De sort
De sort
no existeix
existeix
el Risc
i aquí
aquesta oficina
som qui decidim
quan
quan és 0
i quan és 1
Què vol dir?
Que els números
les estadístiques
són pures especulacions
no afecten els fets
però algú ha decidit
decidir
quan
i aquí
atreparà
finalment
el llamp
la dàlia
nota
com se li fa un ús
a l'estómac
ha estat
ha estat un dia
massa llarg
encara sent
aquell
deloqueig
que l'ha acompanyat
tot el dia
aquella tristesa
convertida en ciment
instal·lada
a dins del seu cos
no entén
com ha arribat allà
però ja li és igual
només vol
que tot s'acabi
despertar
d'un malson
que ha durat
massa temps
però les paraules
del doctor
Risc
encara
l'eneguitegen
més
on és?
com ha arribat
allà?
o sigui
vostè es dedica
a això
tot el dia
a decidir
el futur
de la humanitat
no
això seria massa
a més
per les coses
menys importants
ja hi ha
als operaris
jo només
interving
quan hi ha
vides en joc
zero
la persona viu
un
la persona mort
només em cal
conèixer
la situació
i jo
prenc la decisió
i per què
ha de decidir
res?
si tan estudiades
tenen
les probabilitats
perquè no fan
que simplement
el ciclista
140.000
la palmi
i ja està
el doctor
Risc
obre el calaix
del seu escriptori
i pacient
treu una bossa
plena de petites pedres
igual que les
de la balança
que fa només
una estona
manipulava
amb un mocador
les va netejant
una a una
mentre continua
les explicacions
a la Dàlia
una noia
que li sembla
que encara
està massa
carregada
d'emocions
com ja li he dit
la probabilitat
és una ciència
incerta
no serveix
per a determinar
absolutament res
aquí no fem servir
el raonament lògic
tampoc l'emocional
conèixer les persones
les seves històries
afectaria directament
les nostres decisions
aquí fem servir
el raonament
mètic
Bernoulli
es va obsedir
intentant
trobar un sentit
a l'atzar
va desenvolupar
la teoria
de les probabilitats
i va convertir
les incerteses
en xifres
però això
no serveix
per res més
que per tranquil·litzar
la gent
però llavors
vostè es creu
com una mena
de Déu?
no
sí
perquè vostè
el que fa
és decidir
si algú
mor o algú
viu
per donar
una lliçó
a la humanitat
no
jo no jugo
a ser Déu
és la humanitat
la que es pren la vida
com si fos una broma
però per favor
si hem viscut pandèmies mundials
que milers de persones
s'han pres a broma
i ens encanten
els esports de risc
la gent es llença
des dels balcons
a les piscines
com si fossin immortals
i juguem
i bevem
i ens droguem
i tot
per passar una bona estona
i què ha de ser la vida?
no fer res
per no córrer cap perill
jo només preng les decisions
que ningú té collons
de prendre
el risc
és cosa vostra
fa estona
que la Ida
ha arribat a la sala
esperant
portent en un racó
del despatx
meticulosament
ha deixat
sobre una de les butaques
del cafè
un vestit idèntic
al de la resta
d'operaris
ben planxat
i a punt
per ser utilitzat
la Ida
observa
amb recel
a la nou vinguda
fa tant de temps
que no arribava
algú nou
una mena
de gelosia estranya
s'ha podrat
de allà
doctor
risc
mai li ha dedicat
tantes explicacions
com les que està
dedicant a la Dàlia
ella
obedient
s'ha limitat
a executar
les funcions
que li han estat
assignades
des que va arribar
a aquella casa
esperant
que en algun moment
arribi la seva
resposta
observa
la Dàlia
i no pot
evitar
escandalitzar-se
per la manera
en què la noia
parla al doctor
com s'atreveix
a parlar
d'aquesta manera
que no veu
que és un home
un mestre
no volia interrompre'l
però la informació
que han rebut
de la central
és prou important
com perquè aquest cop
sigui escoltada
el doctor
risc aixeca la mirada
que fins aquell moment
havia estat fixa
en els ulls
de la Dàlia
amb un cop sec
amb el cap
li demana
a la Ida
que s'apropi
la Ida
porta una carpeta
a les mans
plena de documents
que li dona
al doctor
l'home s'encaixa
a les ulleres
per poder revisar
la documentació
que conté
una fotografia
de la Dàlia
i tres fulls
de documents
redactats
amb màquina
d'escriure
el doctor risc
analitza
el contingut
durant uns segons
i amb un nou gest
li demana
a la Ida
que s'apropi
la Ida
para l'orella
per rebre
noves ordres
la Ida
s'allunya
una mica
d'ells
i es dirigeix
al telèfon
que hi ha
a l'altra punta
de la sala
la central
què és això?
com comprendrà
jo no tinc
el monopoli
del zar
existeixen
molts altres llocs
com aquests
i la central
decideix
quan nosaltres
no podem fer-ho
ells ja hi eren
abans
abans que arribés
vostè
i abans que arribés
jo
en el seu cas
ells són els que
hi hauran de decidir
decidir
el què?
zero o un
i deu mort
fàcil
oi?
el doctor
Risc
i la Dàlia
es miren fixament
des de l'altra punta
de la sala
la Ida
els observa
mentre es disposa
a efectuar
la trucada
telefònica
ella mateixa
ha llegit
l'expedient
de la Dàlia
i sap
que el doctor
Risc
serà implacable
amb ella
vol que ho sigui
aquella noia
no hi hauria
de ser allà
el doctor
Risc
mira desafiant
a la Dàlia
és el seu torn
ara ja sap
què fa vostè aquí
no
jo
a vostè
no li he de dir res
i tampoc sé
què faig aquí
és aquí
perquè és un expedient
perdut
és l'única manera
d'arribar
a aquesta casa
per alguna raó
que desconec
el seu cas
no es va resoldre
com va arribar
als nostres sistemes
no es passa sovint
i ara falten 7 minuts
per arribar a les 10 del matí
estem en directe
a l'Obert per Vacances
l'Obert per Vacances
ara també
a les xarxes socials
segueix-nos a X
i a Instagram
amb l'usuari
arroba obert vacances
i trobaràs els millors moments
de l'Obert
i podràs dir-hi la teva
amb tot el que estigui passant
i ara arriba el moment
d'escoltar
una de les propostes
ja us sabeu que demà
ja en tenim dues
que van marcar l'estiu
del 1999
donem la benvinguda
a la Júlia Llanes
com estàs?
bon dia
bon dia
molt bé
i al Sergi López Total
un noi que està començant
bon dia
en el món de la competició
de la cançó
poc a poc
avui està empatat
recordem a l'audiència
que esteu en pat
per tant
qui guanyi el punt d'avui
guanyarà aquesta setmana
de la cançó de l'estiu
està la cosa
molt freca freca
ara mateix
nervis
nervis
Júlia va
parla'ns de la teva proposta
jo us vinc a fer un context
com sempre
de com vaig conèixer jo
aquesta cançó
és del 1999
com bé has dit
i clar
nosaltres encara
no estàvem vius
jo de petita
no la coneixia
ni pensats
ni pensats
no hi havia ni projecte
i
no sé si coneixeu un joc
que es diu
Jazz Dance
home
oi tant
hi he jugat moltíssim
jo sí
jo sí
sí
jo era addicte
m'encantava
i hi havia una cançó
que la vaig conèixer per això
veus
i es va desbloquejar
a la meva ment
i aleshores
molts cops a l'estiu
a les barbenes
de les festes
sempre l'escolto
associaves a aquesta cançó
del Jazz Dance
correcte
molt bé
un artista
dóna'ns alguna pista
és un home
és un home
portorriquen
val
guapo
molt guapo
val
s'ha de dir
no sé si és relevant del tot
però
fa relativament poc
fons anyets
va sortir de l'armari
d'acord
i
la cançó
no sé si me la pots començar
a posar una mica
de Carles
a veure si així
home
sí sí sí
totalment
totalment
efectivament
és en Ricky Martin
total
amb
living la vida loca
que de fet
associat a ell
hi ha una de les grans
fake news
d'aquest país
que es va acabar desmentint
en un programa especial
de la sexta
que tenia a veure
amb Ricky Martin
el programa
sorpresa sorpresa
i una nena
amb un gos
una nena amb un gos
molt resumitament
el programa sorpresa sorpresa
es feien sorpreses
famosos
a gent anònima
exacte
llavors la idea
o la sorpresa
era que Ricky Martin
sorprenia
una nena
una noia
fan seva
i es trobaven
la nena
a l'habitació
fent coses
estranyes
amb el gos
cosa que va desmentir
el programa
de Ricky Martin
i la presentadora
d'aquell programa
però ha sigut
una d'aquelles notícies
que amb el pas dels anys
doncs estan explicant
i allò que diuen
que amb una mentida
moltes vegades explicada
es converteix en veritat
doncs alguna cosa així
va passar amb això
va passar amb això
i us volia explicar
un rapidíssimament
molt ràpid
un fanfact
que a Kazajistan
es van equivocar en l'himne
van posar aquesta cançó
en comptes de l'himne
meravella
meravella
meravella
doncs amb aquesta cançó
arribem a les 10 notícies
i tornem a més obert
per vacances
fins ara
la xarxa de comunicació local
9 de cada 10 incendis
són causats per persones
al bosc
al camp
o a les urbanitzacions
tota imprudència
és fatal
si llences una gorilla
fas una barbacó
en zones de risc
o no et desfàs
de les restes vegetals
amb precaució
pots provocar un incendi
evitar-ho i protegir-te
comença amb tu
informa't a incendis.gencat.cat
si veus foc o fum
truca al 112
Diputació de Barcelona
Generalitat de Catalunya
el govern de tothom
L'efecte illa
explica com les espècies
evolucionen de manera única
en illes o àrees aïllades
en aquests llocs
les espècies
poden desenvolupar
característiques molt diferents
de les seves contraparts
al continent
a causa del seu aïllament
i les limitades interaccions
amb altres ecosistemes
un exemple clàssic
és el dodo
nau gran
que no volava
i vivia a l'illa de Maurici
en no tenir depredadors naturals
en el seu entorn insular
el dodo
va perdre la necessitat
de volar
i es va adaptar
a moures
només per terra
de manera similar
a les illes galàpagos
les famoses tortugues gegants
van evolucionar
de manera única
per adaptar-se
a les condicions particulars
de cada illa
aquest fenomen
també pot generar
el que es coneix
com a gegantisme
o nanisme insular
on algunes espècies
es tornen gegants
com els dracs de Comodo
o extremadament petites
com els elefants nans
que van viure
a les illes
de la Mediterrània
l'aïllament de les illes
crea laboratoris naturals
on l'evolució
passa de manera accelerada
i sovint
dona lloc
a formes de vida úniques
que no es troben
en cap altre lloc del món
l'estiu que busques
el trobaràs
a la teva ràdio local
i a la xarxa més
m'he quedat encaixat
dins d'aquesta primavera
on sembla que tothom
fa pressa
i no trobo