Estàs escoltant Ona Maresma a la teva ràdio local.
I ara passant 3 minuts de les 4 de la tarda, continuem en directe a l'Ona Maresme i és el moment també de fer història, de conèixer tot allò que ha passat al Maresme. Temps enrere, Jordi Petsabais, bona tarda. Molt bona tarda, Manel. Avui què ens expliques? Doncs mira, tot preparat per fer el nostre particular viatge en el temps d'aquesta hora. Avui, llams i trons, tornem a parlar del temps. I és que un dia com avui, però de l'any 2001, l'Ajuntament de Mataró activava per primera vegada a la història el seu pla d'emergència.
La capital marasmenca s'enduia, de fet, la pitjor part del temporal que afectava la comarca aquell 13 de novembre. De fet, arran d'això, a les 9 del matí d'aquell dijous, el consistori activava per primera vegada el pla de protecció municipal, com dèiem, en fase d'emergència, degut als diversos incidents de bon matí.
A Mataró, el temporal deixava sis ferits en total, la majoria amb cops al cap per culpa de la caiguda d'objectes que s'havien desprès d'edificis. Des del diari avui, del mateix dia, 13 de novembre, ho explicaven així.
Els dos ferits més greus són dues dones de 69 i 84 anys que patien traumatisme fasiocranial, ocasionat per la caiguda d'una coberta d'oralita. La majoria de ferits, però, es van produir a causa de relliscades i caigudes per també la força del vent. Al centre comercial Mataró Park, no sé si ho recordeu, es va trencar una vidrera del sostre, de fet, fins i tot.
També es va haver de tallar el trànsit per culpa d'un gran cartell publicitari que va caure a la rotonda d'entrada oest de Mataró i un bar musical del port va quedar destrossat per culpa del força vent. En tot el Maresme, els bombers, aquella jornada...
Van haver de fer 169 sortides i tot i que el Parc de Mataró havia incrementat en quatre vegades els seus efectius va ser insuficient per actuar durant aquell matí. La Nacional 2 va quedar tallada entre Cabrera i Vilassar i en aquest últim municipi es va incendiar un camió. La línia de Rodalies no ho endevinareu mai o surt
La presa no va funcionar durant tot el dia entre Vilassar i la capital maresmenca. Entre els efectes econòmics del temporal, Unió de Pagesos també calculava que més del 70% dels conreus d'horta, flor i plantes del maresme s'havien perdut a causa del vent durant aquells darrers dies. I molts hivernacles de la comarca havien quedat destrossats. Unes pèrdues que calculaven podrien superar els 6.000 milions de pessetes, Manel.
Doncs avui també ho hem recordat aquí a l'Ona Maresme. Sí, sí, amb aquest so, inclús ho hem il·lustrat, inclús amb sons, per fer-ho encara més realista. Gràcies, Jordi. T'anava a dir que marxis cap a casa per t'aparte si ve pluja. De moment esperem que no. Ja no volent aquí, no et descartaria que el Maresme nord alguna gota caigués. Pot ser, pot ser. Gràcies, Jordi. Fins ara. Fins ara, gràcies.
L'Arxiu Històric Municipal de Tordera acull aquest mes de novembre un cicle de conferències sota el títol Tordera dins la història de Catalunya. Des de l'alcalde Vendrell fins a la Guerra Civil, una proposta que convida a redescobrir el passat local i el seu paper en els grans esdeveniments del país. On et trobes i on serà per fer aquesta propera entrevista?
Doncs ens trobem a l'Arxiu Històric Municipal de Tordera, Manel, per explicar-vos, com deies, aquesta sèrie de conferències que tindrà lloc aquest novembre. I ens acompanya la Mercè Torrilla, responsable de l'Arxiu. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. I també en Quim Forç, historiador i professor. Benvingut, bona tarda. Hola, bona tarda.
Gràcies als dos per estar amb nosaltres, per explicar-nos aquestes conferències, Mercè, que són amb inscripció prèvia i que és una iniciativa que també vol apropar aquesta història de Tordera a la ciutadania i sobretot, com diem, i quan ens visites a l'Una Maresma, aquesta importància de preservar la memòria col·lectiva. Quina és la idea de fer aquestes tres sessions?
Doncs és una activitat nova per part de l'Arxiu Històric, són tres xerrades durant tres dissabtes a càrrec d'aquest historiador i professor Torderenc, en Quim Forç,
Nosaltres no s'havia fet mai això perquè ara últimament el que fèiem a la nostra sala polivalent, que és a l'espai Bertrana, era fer tallers,
de diferents àmbits, però el que són xerrades històriques no s'havia fet mai. Llavors és una manera també de divulgar la història de la nostra població i és un plaer poder comptar amb en Quim
que en Quim és una persona que coneix molt bé tota la història local i, a més a més, havia coordinat els dos llibres, les dues publicacions més importants, podríem dir, del cercle d'història,
que eren els testimonis de la memòria oral, el primer volum, de la Segona República i la Guerra Civil, i després la memòria oral del franquisme, i ell va ser el coordinador. Per tant, nosaltres des de l'arxiu estem encantats de tenir-lo i que ens pugui oferir aquestes xerrades.
I unes conferències, Mercè, que seran durant aquest mes de novembre. De fet, comencen aquest cap de setmana i tres dissabtes, no? O sigui, els dos següents també. Correcte, sí, sí. Són els dies 15, 22 i 29 de novembre.
Molt bé, doncs tenim aquesta primera introducció de l'arxiu, anem amb en Quim perquè ara la Mercè t'ha fet una miqueta d'introducció de per què es fan aquestes conferències, però també ens agradaria saber per què has escollit també aquest tema, per què explicar aquesta història de Tordera també en aquest marc de la història de Catalunya.
Bé, ho he fet pensant una mica que faltava. Faltava el que és des de primers del segle XX. No tenim molta informació. A Tordera s'ha fet monogràfics de la Guerra Civil, del primer franquisme, però al primers de segle no hi havia gaire cosa. I he pensat que seria bo...
juntar la història que sabem de Catalunya o repassar una mica la història de Catalunya que podem donar amb una classe de batxillerat i juntar-la amb el que tenim amb el que s'ha publicat de Tordera el llibre, per exemple, que havia fet la Mercè la premsa de la Costa de Llevant la primera premsa que hi havia aquí a Tordera aquestes petites coses que s'havien fet a primers del 20, doncs juntar-se
i ensenyar-los i mostrar-los a la gent, a tothom que estigui interessat, perquè és un període molt interessant d'abans de la guerra. Només ens quedem amb la guerra, moltes vegades, o la república, però abans hi havia una sèrie de factors, una sèrie de dinàmiques que són interessants, crec jo, que són interessants que la gent ho sàpiga. Quins trets característics o destacaries, sobretot d'aquest període, que la gent no coneix tant?
O que és el que explicaràs també en aquestes sessions? Sí, més aviat el que explicaré, començaré amb un moment que va ser clau per Catalunya, per Espanya i Tordera, que estava integrat això, que seria el 98, amb la crisi del 98, que es va perdre Cuba i Filipina, i aniré tirant fins al 36, fins a la Guerra Civil. Doncs aquest període aquí a Tordera, per exemple, va ser un període que...
i vam veure-hi tres alcaldes, tres alcaldes molt importants, bueno, molt importants, tots els alcaldes són importants, però, per exemple, per l'alcalde Vendrell, el Barbes Tristes, de l'alcalde...
en Carles Puig Talleda, de l'alcalde Aulet, de l'alcalde el Navinès. Deixo un petit alcalde, que és el Riera, que va estar uns pocs mesos, però aquests alcaldes van donar una altra aire a Tordera. I potser molta gent no coneix el que van fer aquesta gent. Jo m'he basat bàsicament en la història de Tordera, sobretot d'una vessant mirada des de les actes, de les actes de pleg.
He mirat les actes de ple i a partir del fons de les actes de ple farem una divulgació una mica del que era la història de Tordera, juntant-ho amb la història general de Catalunya i d'Espanya. Ha sigut difícil trobar tota aquesta informació, sobretot centrada en aquests actes dels plens?
Bé, difícil no, perquè tenim la gran sort que, per exemple, ara la Diputació ha digitalitzat les actes. Les actes jo els havia consultat ja fa anys enrere, però era una cosa manual. Anaves a l'arxiu allà sota de l'Ajuntament i ho consultaves manual. Però ara tenim la sort que si falta alguna cosa s'han digitalitzat les actes i els pots consultar. I és fàcil poder-hi accedir. El que és més complicat és dedicar-te a llegir les actes, a veure...
si hi ha alguna cosa que pugui ser important, veure si això lliga, si hi ha alguna cosa que sigui diferent o que pugui motivar alguna cosa especial del poble referent al que havia passat a la història de Catalunya. Quant temps t'ha portat també tot aquest procés que dius que és molt llarg, que és complicat, i també el de selecció, perquè imagino que no t'has quedat amb tot el que has llegit o has vist.
No, clar, evidentment és impossible quedar-te, has d'agafar els episodis, per això m'he marcat una mica la història de Catalunya, que hi ha uns episodis més aviat que tothom estem d'acord de posar-los, no?, explicar-los, i a partir d'aquests episodis, doncs, intentar a veure a Tordera què passava en aquells moments, no? Clar, veiem que moltes coses no tenim informació del que passava, no sé si va haver-hi la setmana tràgica aquí a Tordera, com va haver-hi la setmana tràgica què va passar, doncs,
Això no vol dir que hi hagi altres documents, per això són tan importants els arxius que els puguem anar investigant els historiadors i llavors puguem treure, ostres, aquí a Tordera sí que va haver-hi un moviment aquí i allà, però en aquests moments no hi ha. La idea és aquesta, intentar...
Aquests quatre episodis més importants de la història de Catalunya, veure aquí a Tordera què passava en aquells moments. Sempre des d'una perspectiva política i mirant també les amoroteques. No faré una història social, perquè no hi és, ni cultural. Serà més aviat això, política. Des de l'Ajuntament, veure la visió que es tenia aquí. Com es va viure aquella època?
Sí, com es va viure aquesta època, però ja t'ho dic, des de la visió de Tordera, des de les actes, des de l'Ajuntament. Llavors, clar, és una visió una mica política...
i una mica sesgada també, perquè, clar, eren ajuntaments que no eren... Com va vindre la democràcia, ho vam dir amb la República, sí, que va haver-hi un canvi, però en els moments que hi havia la restauració, aquests ajuntaments eren allò constitucionals, eren només dos partits, era difícil que poguessis treure el suc. Moltes vegades als actes et trobes...
que hi ha actes, que hi ha mesos, que no hi ha nada que hacer, vull dir que les actes només anava.
els assignava el secretari, venien els altres, la propera acta, assignaven, però no hi ha subters a tractar. I dius, ostres, pot ser que passin un mes sense fer res des de l'Ajuntament? No, era un altre ritme, una altra manera, potser no anava a l'Ajuntament, anaven a casa del tal de l'alcalde i li deien, mira, cal que arreglem de la passera que s'ha fet malbé una fusta, ho arreglaven, no? Era una altra manera de funcionar. I això és el que em agradaria explicar-ho, o intentar-ho explicar.
I és una manera també de comparar el que es va viure aquí a Tordera amb el que s'ha viscut a nivell de Catalunya, que imagino que a diferents pobles aquest període es va viure de manera diferent. Sí, és una de les feines de les historiadors. Jo ho tinc molt al cap, això de la història que sabem general, de la història petita local de cada poble, intentar veure...
què hi ha de diferent en aquest poble referent, per exemple, a Malgrat, a Pineda o Blanes, evidentment no he consultat tot, no ho sabem tot, allò dels altres pobles, però intentar veure-ho, no? I llavors te n'adones que moltes coses del que són general, que ara sabem general, sabem la història general, la història local els arreferma. O hi ha algun moment que dius, ostres, això que
que me deien, doncs aquí no va passar. I llavors comences a donar-li voltes i dius, per què no va passar? I tires enrere i vas tirant del fil i llavors has d'anar als arxius, va passar, doncs perquè aquí hi havia una secessió catalanista que va d'allò, o la República o la Guerra Civil que van matar aquí a Tordera, per què van matar més gent que, per exemple, en proporció, malgrat tot allò. Doncs per aquí, per què? Perquè aquí hi havia una sèrie de gent i això ho has d'anar buscant, no? I és una de les feines que tenim els historiadors, no?
Quim, quina sort, també ser historiador i professor i tenir un arxiu aquí al nostre municipi que conserva tants documents, que també la gent està implicada, aquí a Tordera, per exemple, com comentàvem, aquests fons privats que la gent vol portar documentació, però en el teu cas, que també ets professor, que li expliques a la gent més jove, com reaccionen quan els expliques tanta història? Tenen interès per conèixer-la?
Dic la veritat, no gaire, no gaire, el que passa és que la feina nostra és intentar que vagin entrant, vagin entrant en aquesta història i és molt important, jo per exemple he estat molts anys a Palafolls, doncs clar, agafava coses de l'arxiu de Palafolls i els hi posava.
I posava una cosa que passava, que surten els llibres de Vicenç Vives, els llibres de text que podíem anar explicant, i llavors els deia, mira, doncs és aquest carrer que va passar aquí. I llavors sí, que els enganxes una mica, els nanos, no? El que passa que costa, que és una disciplina que per un que li agradi, a molts els costa, i els costa molt. Però bueno, per això estem els professors, per intentar que sigui el més amer possible, no?
Doncs aquestes conferències que es faran el 15, el 22 i el 29 de novembre aquí a l'Arxiu Històric Espai Bertrana, on estem ara mateix, i places limitades, Mercè, per això. Quantes persones poden venir? Doncs a un nombre de 20 persones, perquè és un espai que no és pas massa gran. Per tant, 20 persones estaran còmodes, penso jo, i ho hem habilitat per aquest nombre.
I tant, doncs, 20 persones que gaudiran d'aquestes conferències que farà en Quim a partir de les 11 del matí. Que vagi molt bé, Quim, gràcies avui també per explicar-nos cinc cèntims, que ho ampliaràs tot molt més en les properes sessions. Molt bé, moltes gràcies a tu. Mercè, de nou, gràcies per obrir-nos les portes de l'arxiu. Moltes gràcies a vosaltres.
Us ho dèiem al principi del programa. Aquest divendres, la fisioterapeuta i divulgadora Mireia Grossman especialitzada en sol palviar i molt coneguda a les xarxes socials, on ja suma 185.000 seguidors a Instagram, oferirà el divendres un taller teòrico pràctic per entendre el sol palviar que l'agradeix i com protegir-lo. Avui l'entrevistem des de malgrat.
El 14 de novembre tindrà lloc un taller teòrico-pràctic del sol palviar. Aquest taller, que es farà a les 6 a l'Arxiu Municipal, anirà a càrrec de la fisioterapeuta i osteòpata Mireia Grosman. Parlem amb més detall en què consistirà aquest taller amb la mateixa Mireia, que ja la tenim a l'altre costat del telèfon. Bona tarda, Mireia. Hola, bona tarda. Bé, en primer lloc, què entenem exactament pel sol palviar? On es troba i quina funció té el nostre cos?
Sí, el sol palviar és tot el grup de teixits i músculs que tanquen la pelvis per sota. Popularment és la musculatura que tenim entre les cames, per entendre'ns. I llavors, per la seva ubicació, el sol palviar té relació directa amb el món urinari, amb el món ginecològic, amb el món sexual i amb el món anal.
Llavors, sol polvia els sosté, els conté i els gestiona als tres, o als quatre. Sovint se'n parla molt d'aquest tema relacionat amb les dones, però també ens afecta als homes, entenc, no? Sí, sí, sí. El que passa és que les dones, per anatomia i per coses que fem a les nostres vides, ens afecta més. Però sí, sí, sol polvia és d'homes i de dones. El que passa és que si nosaltres en parlem poc,
Pels homes és un secret de sumari. Mai no passa res per a la baix, tot va molt bé. I això és un problema que és una cosa que pesa i que s'ha de posar sobre la taula. Sol palviar és d'homes i de dones. Per què és important tenir cura del sol palviar? Home, perquè quan el sol palviar dona problemes, els problemes que dona tenen repercussions profundes.
Dolor en les relacions sexuals, una incontinència urinària o una continència fecal. És un tipus de problemes que tenen una repercussió important. Són els tres sistemes. El món urinari, el món anal i el món ginecològic i el món sexual són mons molt importants. El que passa és que, com que pertanyen al món dels tabús,
que no se'n parla d'allà baix, o sigui, és allà baix. I aquest és un dels problemes que té. És un sistema que fins que no dona problemes les persones no saben ni que existeix. Llavors, com que no existeix, no poden ajudar-lo de cap manera. Llavors el sòpel via barrebent, barrebent, barrebent, fins que un dia diu fins aquí ha arribat. Has comentat abans que a les dones els hi afecta més per què?
Primer perquè les dones tenim criatures, l'embaràs i el part és una marató pel Sopelvia. I ho és. És fisiològica, però és una marató. Llavors ens passa això. Sobretot tenim aquest agravant més de les dones. Hi ha factors de risc o situacions habituals que puguin afectar-lo més, a part de l'embaràs?
Sí, a veure, de tot això és el que en parlarem en el taller. Llavors, el sol pelvià, malgrat que és el món que, per entendre'ns, és el sistema que viu entre les cames, hem de pensar o hem de saber que a nivell funcional el sol pelvià no viu sol allà baix. A nivell funcional el sol pelvià és la part de baix d'un sistema més gran. Ens podem imaginar un globus.
Sí? Llavors, aquest globus, la part de dalt del globus és el diafragma múscul respiratori. Llavors, el sol pelvià forma part d'un sistema més gran, aquest globus. Llavors, quan aquest globus, quan les pressions dintre d'aquest globus, imagina't un globus que el presentes per dalt, el que s'abom va per baix. Aquest és un dels problemes del sol pelvià, que quan el sistema no treballa bé,
hem facilitat el sol pel viat a sa bomba per baix. Llavors, quan sa bomba per baix, i això pot ser un restrenyiment, pot ser una malaltia respiratòria crònica o molta tos, pot ser obesitat, pot ser un problema digestiu... Hem de llegir el sol pel viat com la part de baix d'aquest sistema. Però, clar, aquest globus, tot el món digestiu està dintre d'aquest globus.
I de quines maneres ens podem carregar, dit-ho així clarament, el sol pel vià? És a dir, de quines maneres? Ui, el que passa és que hi ha moltes coses que són agressives, però agressiva no vol dir que et carreguis el sol pel vià. Llavors, hi ha molts esports, però molts vol dir molts, molts esports que són agressius pel sol pel vià.
Però això no vol dir que si una persona li agrada fer aquell esport que és agressiu, no vol dir que l'hagi de deixar fer. Vol dir que el que ha de fer és consultar una fisioterapeuta de salt pel vià per saber com està aguantant el salt pel vià aquell moment i què pot fer per protegir-lo millor. El concepte no és prohibir activitats,
és posar seny amb el que es fa, posar sentit comú. Es pot detectar a temps que tenim un sol palviar débil o que ens està perjudicant d'alguna manera? Hi ha maneres que al nostre cos puguem detectar que tenim un problema amb el sol palviar? Que sí i no. Hi ha coses que passen, diguem-ne símptomes, com per exemple una incontinència, que ja ens diu que la cosa no va bé.
Però hi ha molts símptomes de sol palviar que són ocults i que llavors aquests no els veiem fins que passen un estadi superior. Per això el millor regal que es pot fer a qualsevol persona és regalar-se en algun moment de la vida una valoració de sol palviar per una fisioterapeuta de sol palviar.
Què és això? És una mirada per saber com està aguantant el sistema. No m'interessa saber quin símptoma tinc. M'interessa saber aquest símptoma d'on ve per poder posar ordre.
Llavors, així és com fem medicina preventiva en molts llocs, en molts aspectes, amb Sol Pabria no fem res preventiu. Apaguem focs quan s'encenen els focs, però clar, s'encendrien molts menys focs si el coneguéssim. Però això és tan bo, aquest taller que...
que organitza l'Ajuntament, perquè és difusió. O sigui, entendre les normes del sol pel viat i ens obre les portes a començar a posar solucions, directament. O sigui, m'ha criat l'atenció quan dius que poden haver altres elements que no estiguin dins del sol pel viat que el perjudiquin. És a dir, que... És així, no? A veure si ens entenem. No són elements que el perjudiquin. O sigui,
Parlem d'elements o de símptomes? En aquest cas seria elements. Jo preguntava elements. Per exemple, coses que li fiquen el dit a l'ull al sol pel viat, per entendre'ns. Veient que un dit a l'ull no vol dir la mort d'un sistema. Vol dir que el sistema s'estressa. No passa res que s'estressi una mica. El problema és estressar-lo cada dia moltes vegades.
Llavors, les coses que li van pitjor en el sol pel vià són els salts, tot el que és un món de salts, els impactes i la mala gestió de les pressions, que seria la imatge del globo sent apretat cap a baix.
Aquests són els tres monstres. A partir d'aquí no vol dir que no puguis saltar. Vol dir que si a tu t'agrada saltar has de, un, tenir-se el pòlvia amb condicions perquè aguanti,
i dos, assessorar-te amb un professional, amb una professional, una afició de sol pel vià, per saber si allò que estàs fent t'està anant bé o el sistema s'està caient. I ara ens estic escoltant. Nosaltres ara estem a casa, ens estan escoltant i et preguntem quins exercicis o hòbits senzills podem incorporar al nostre dia a dia per cuidar el nostre sol pel vià.
Jo em resisteixo a... O sigui, la resposta clàssica seria fer exercicis d'aquells. Exercicis d'aquells de contracció del sol pel vià. Allò de tota la vida tanca com si cogeixes el pipí. Però ho lamento però em nego. Per què? Perquè moltíssima gent, quan dic moltíssima vol dir moltíssima gent, no és capaç de fer-los bé. Per què? Perquè hi ha una enorme desconnexió del cervell amb el sol pel vià.
perquè llavors hi és general aquesta desconexió llavors què passa? que el cervell envia l'ordre de contraure sol pel vià allò de tanca com si montessis el pipí però si la musculatura del sol pel vià el cervell no la troba el que farà el cervell és farà contraure músculs que estiguin a la vora ah, ostres
Llavors, què farà? En lloc de fer un kegel com de humana, contraurà el glúti, o les cuixes, o apretarà la panxa, però això ho farà de manera automàtica, perquè el cervell intentarà complir l'ordre, però si no troba el destinatari perquè no sap on està, ho enviarà a destinataris a la vora que ell conegui. Llavors, per això no m'agrada recomanar kegels com a exercici, perquè quan el saps fer, és una eina real.
Però s'han de saber fer, han de tenir certa garantia que estan ben fets. Val. Els meus tallers ensenyo un tipus de exercicis que no tenen res a veure amb això. Perquè aquest és un exercici bo, real.
Però és això, hi ha risc de no fer-lo bé. Per tant, davant dels riscs no s'ha d'explicar en públic. Val, val, val. Em volia adelantar al taller del dia 14, que voldria saber exactament què aprendran els participants i quins exercicis ensenyaran. Però, bueno, si no es pot dir...
No es pot dir... Jo el que ensenyo és l'aplicació pràctica de les normes del sol pel vià en el dia a dia. A mi m'interessa el dia a dia. A mi no m'interessa els exercicis, sinó la quotidianitat. I llavors aprendrem a estar dretes i aprendrem a caminar. Tenint en compte el sol pel vià. Veurem que és una cosa molt fàcil, molt divertida i molt funcional. Si tu dius, mira, me'n vull emportar una cosa que ja puc començar a fer. Això ho explicaré en el taller. Però...
Una de les normes d'or de funcionament és sempre que facis un moment de força i un moment de força és aixecar una criatura, aixecar una garrafa d'aigua o una bombona de botano, d'acord? O una maleta, o unes peses. Sempre que facis un moment de força, quan el facis, treu l'aire. Aquesta és una norma d'or. És una norma molt simple que la immensa majoria de gent la fa al revés. La gent, quan carrega el pes, aguanta la respiració.
Va, li s'ha de fer el contrari. Exactament el contrari. Això és una de les grans normes de seguretat del sol pel viat. De les grans, de les bàsiques. O sigui, jo quan acabo el taller dic els tres conceptes fonamentals i aquest és un d'ells. I els altres dos, si ho voleu saber, aneu al taller. Sí, és que a més ja veurà... És un teòrico pràctic perquè abans de fer coses s'ha d'entendre per què les fem.
I el sol pel via, com que és el gran desconegut, és un desconegut pur, com que no el coneixem, no el podem ajudar. A la que l'entens una mica, ja pots començar a fer coses. Com treure l'aire, per exemple, que és una cosa molt tonta, però molt funcional.
i que ens resol molts problemes, i molts futurs problemes. Doncs molt bé, Mireia Grosman, fisioterapeuta i osteòpata, que també serà qui faci aquest taller el 14 de novembre, sobre teòrico-pràctic, sobre el sol palviar. Gràcies per atendre'ns a un amagrat, i bé, esperem que aquest taller sigui tot un èxit, i a veure si quan ens veiem a la ràdio. M'encantarà, gràcies a vosaltres. Fagi bé i adeu.
I ara passa un minut de dos quarts a cinc a la tarda. Repassem la pregunta del dia que us estem fent avui. Preguntem si participareu en activitats de Nadal que les tenim ja a tocar. De fet, de moment ens heu dit el 67% de tots vosaltres que sí que cada any hi participa i el 33% de vosaltres que esteu encara indecisos, indecises, dieu que encara no sabeu si ho fareu i...
Estic content perquè el 0% de tots vosaltres, és a dir, ningú, ha votat que no us agraden aquestes activitats. La qual cosa m'alegra molt que us agraden el Nadal. Nosaltres ara marxarem, farem una petita pausa, tornarem després. Amb més coses per explicar-vos a l'Ona Maresme, hem de parlar de moda amb la Judit Jiménez. Avui parlarem de creadors de contingut que s'adiquen al món de la moda. I també hem de parlar del Maresmúsic que aquest cap de setmana...
arriba a la seva gran final, aquesta final que en aquesta ocasió es viurà a Cabrils. Tot plegat serà d'aquí 3 minuts a la vostra ràdio local. Si encara no heu votat a la pregunta del dia, ho podeu fer fins al punt de les 5 de la tarda, quan ens acomiadarem de vosaltres fins demà divendres. No marxeu perquè encara en tenim moltes més coses per explicar-vos. No marxeu. Fins ara. La xarxa de comunicació local.
Fins demà!
Bés a te el bikini rosa
Cantan romances secretos Ir de santa Besarnos en la playa Me siento tan linda si tú me das Tu amor, tu cariño, yo quiero más Encima me subo, me llevo al mar Azul marino, infinit de amor Hands up y yo sigo igual Voy a ver en el rollo GTA Viento, me dan la falda y yo desata el bikini rojo Y se acelera de la cadera Pa' que le quiera
Te puede hacer sentir tan lleno, blanco como un marfil, abraza tan sutil, se apodera de mí sin freno.
La xarxa de comunicació local. No perdis cap detall de la comarca a l'Ona Maresme.
I ara passant sis minuts de dos quarts a cinc de la tarda, continuem en directe a l'Ona Maresma, ho explicàvem, hem de parlar encara de moda, hem de parlar avui de creadors de contingut, que ens ajudarà a explicar-ho molt bé la nostra experta en moda, la Judit Jiménez, i després hem de parlar de la gran final del Maresmusic, que en aquesta ocasió es farà a Cabrils. És el moment, ara sí, de saludar la nostra experta en moda, la Judit Jiménez. Bona tarda, com estàs?
Bona tarda, super. Molt bé. Escolta'm, ens has de parlar d'una iniciativa en la qual vam parlar justament d'aquesta entitat, Baruma, fa unes setmanes, o bé, uns mesos aquí a l'Ona Maresma, i tenies una novetat per explicar-nos que fa Nadal, no, Judit?
Sí, fa Nadal ja... Bé, és que ja ho tenim aquí, això, eh? En tant. Escolta'm, en què consisteix? Explica'ns, explica'ns. És una iniciativa superxula, que ja fa un temps que la van anar fent uns quants anys, i clar, aquest any jo hi participo, perquè ja formo part de l'entitat amb ells i això, i em sembla supermaca. I és que fan megapaneres solidàries. Llavors, de què es tracta això? Doncs molts comerços de la zona, d'aquí del Maresme, i d'alguns altres localitats també, perquè...
hi ha gent que ha donat des de Cadaqués, per exemple, ens fan... donen regals, objectes, cosetes, vals, coses, i nosaltres creem quatre supermegapaneres
que les exhibim als mercats de Vilaçà de Mar, de Premià de Mar i el de Dalt, que l'he dit, i a Cabrils, a Cala Rossi. I llavors, bueno, tenim un pilot de comerços, a més, que venen aquests butlletons. Són unes butlletes que estan superbé perquè no valen massa diners, són dos euros i mig. Perfecte. I participes quatre números...
en cada butlleta hi ha quatre números per dos euros i mig, i d'aquests quatre números es juguen quatre dies. Molt bé. Sí, és genial perquè em va amb els números de l'11, si no m'equivoco és 21, 22, 23 i 24 de desembre. D'acord. I bueno, que és increïble, i a més a més és molt guai, perquè tot el que recaudem, gràcies a la generositat del comerç solidari i dels comerços que ens fan les donacions, va tot pel Senegal, no?
Doncs és perfecte, és perfecte. És molt guai. Doncs tothom acercar aquestes botlletes, que a 2.50 és res. Sisplau, sisplau. És res. I tens aquestes opcions, aquestes quatre opcions, com dèiem, de poder guanyar un d'aquests llocs. I si no guanyes, tampoc passa absolutament res, Judit. No, no passa res. Perquè la idea és participar. No, la idea és participar i doncs que amb aquest granet de sorra, entre tots fem la Gran Platja, no teníem sempre, o sigui...
Entre tots podem fer coses. Llavors, aquí a Premià de Mar, teniu la panera, estarà, no sé si ja està exposada, però si no estarà en breu, a la plaça de Sant Joan, es diu? Sí, la plaça de Sant Joan, al Mercat de Sant Joan. Al Mercat de Sant Joan, perfecte. Sí, al Mercat Municipal. I ja ho veureu, han participat, aquest any ha sigut un rècord, o sigui, més de 140 comerços. Que xulo. Han participat, hem pogut fer 4 megapaneres amb molts obsequis, moltes coses, estan molt agraïts.
I sobretot això, animem la gent a que ens doni suport i que puguem seguir caminant tots. Molt bé, doncs tothom a participar. Escolta, havíem de fer aquesta crida, ens hem quedat gairebé sense poc temps, però no passa res perquè, si no, la setmana que ve ho podem de nou reemprendre, el que volíem parlar, que és el tema dels creadors de contingut a les xarxes. Dels influencers. Escolta'm, es pot viure, Judit, o millor dit, hi ha gent que viu de crear contingut de moda a les xarxes socials a dia d'avui?
Sí, el que passa que, a part del contingut, que normalment són bastant cracs, són molt cracs, és també del tema de la public, perquè ells fan public i a més estan contractats. És que tot el que a nosaltres ens sembla que és una cosa casual no és així, són tot col·laboracions amb empreses, amb clients...
amb grans centres comercials, i llavors això fa que la gent, que són els seus seguidors, com que confien en aquesta persona, doncs comprin el que diuen. Però per això, Judit, és importantíssim que d'alguna manera ells estiguin molt segurs del que estan promocionant, perquè clar, si tu et recomanen una tal marca de jaquetes i el segon dia la jaqueta se t'estripa...
No, Manel, i a més anem a tenir clar que ja... O sigui, com diria el meu avi, hi ha una animalada, però a cadascú ens agrada un color diferent.
Cadascú està especialitzat en una cosa, n'hi ha uns que són de moda, n'hi ha uns que són de cuina, n'hi ha uns que són d'aceites essencials, llavors clar, cadascú ven el que controla i el que sap, perquè clar, no tindria cap sentit que et posessin ara, no sé, m'ho invento, a una noia que està sempre fent contingut de roba, a una cuina amb una...
venent-te una olla expressa. Seria estrany. És raro, o sigui, és molt raro. Si més no, posaràs el Jordi Cruz o posaràs la Samantha, saps? La de Masterchef. O mira, per exemple, l'Ona Carbonell, això és un exemple que el poso jo perquè li tinc molt de carinyo, que la conec i... Sou veïnes, no? Sí, hem treballat juntes amb aquests temes de publicitat.
Ella, per exemple, toca molts pals perquè ella ens va fer d'ambaixadora nosaltres d'estil en el centre comercial fa anys, però també ella va guanyar el Masterchef, ha posat restaurants, és ambaixadora d'Easein i d'una marca de cotxes. O sigui, té molt ventall, però perquè és una noia que mai ha tancat les seves portes. Fa molt bé, és molt natural i és la veritat. Però normalment quan s'especialitzen és només en lo seu.
i que a més treballen moltíssim. Per exemple, posàvem l'exemple de l'Ona Carbonell. Escolta'm, Judit, ho deixarem aquí la setmana que ve, si et sembla, fem aquesta segona part, perquè avui també l'ocasió ho mereixia parlar d'aquestes paneres. Moltes gràcies, sí, de veritat. Després aniré a fer una foto, a veure si està a la panera o demà, i te l'enviu. No, si no, jo te la passo, eh? Ah, molt bé, perfecte. Jo he d'anar a fer fotos també, però si no, si passi, passa així. Vinga. Encantada, encantada. Vinga. Gràcies, guapa, fins la setmana que ve. A vosaltres, adeu, adeu.
I ja estem a les portes de la gran final dissabte 15 de novembre. Sabrem qui ha guanyat l'edició 2025 del Mares Music al concurs que des de fa 21 anys dona veu a joves promeses de la comarca. Aquest és un projecte que en aquesta edició han impulsat els ajuntaments de Montgat, Cabrils, Almas Nou, Vilassar de Mart, Tiana, Tordera i Sant Vicenç de Montal amb el suport del Consell Comarcal del Maresme. I com a projecte amb encomunat avui tenim una bona representació de les administracions que han treballat
Per fer realitat el que viurem aquest cap de setmana ens acompanyen l'Alícia Fernández, tècnica de joventut de l'Ajuntament de Cabrils. Benvinguda. Hola. Gràcies per acompanyar-nos. També l'Esteve Torrent, ell és tècnic de joventut de Vilassar de Mar. Benvingut. Gràcies, moltes gràcies. Gràcies per estar amb nosaltres. I la Nati Pubill, que ja ha vingut a l'Ona Maresme en altres ocasions, tècnica també de joventut, però en aquest cas del Consell Comarcal del Maresme. Benvinguda de nou, Nati. Hola, gràcies.
Gràcies per acompanyar-nos en aquest dia. Dèiem que falten hores per aquesta gran final. Comencem per tu, Alicia, perquè tot i totes les mirades estan posades a aquesta edició aquest any en Cabrils, que és el municipi que dissabte acollirà la gran final. També com a representant tècnica del municipi, que suposa també per al vostre municipi, doncs, d'alguna manera ser l'epicentre de la música aquest cap de setmana.
Home, és una il·lusió, no? Perquè és rotatiu, no? I quan passa un anjo et torna a tocar i fa molta il·lusió ser el poble anfitrió aquest any. Dóna'ns alguna pista del que veurem aquest dissabte. Ens deies que hi ha una preparació prèvia, però que hi ha una gran part del que passarà que és en directe, per tant, que fins al mateix dia no ho veurem, no?
Sí, sí, el dissabte al Centre Cívic La Fàbrica a les 7 de la tarda i ara a la final on actuaran els 5 finalistes que han estat escollits pel jurat. Han estat 16 projectes presentats aquest any i tindrem l'actuació en directe dels 5 finalistes.
Molt bé. Esteve, dèiem que és una gran oportunitat perquè és veritat que els joves i les joves tenen molts pocs llocs on podem mostrar el seu talent i d'alguna manera començar a fer rodar la seva trajectòria musical, no? Clar, clar, justament aquest projecte el que busca és això, donar espais a joves que estan motivats per la música i que tenen projectes musicals i que costa que tinguin espais on poder-se mostrar.
Doncs el Mares Música el que pretén és això, no? O sigui, fer convocatòria a visualitzar aquests joves que tenim a la comarca i donar-los un espai on poder-se mostrar. I té la part de concurs, que és aquesta part divertida de competir, però des d'una competició sana i el que volem bàsicament és no buscar el millor grup del Maresme, sinó senzillament donar suport a tots aquells joves que s'estan esforçant i dedicant la seva energia i il·lusió en els seus projectes musicals.
Nati, per al Consell Comarcal, que és una mica qui aglomera tota aquesta proposta any rere any, que d'alguna manera ajuda també als municipis a que es faci realitat, també comencareu aquest repte? Perquè suposo que cada any, amb aquesta trajectòria que ara en parlàvem de més de 20 anys, suposo que també s'ha de mantenir viva aquesta flama edició rere edició, no?
El Consell Comarcal del Maresme, aquest any, aquesta edició és la primera edició que treballa conjuntament amb els ajuntaments organitzadors del Mares Music. Ells han estat treballant durant 21 edicions de manera mancomunada.
I ara ens han demanat suport tècnic per alleugerir tot el que és més la gestió de la contractació, d'elaboració de les bases, de la convocatòria i poder tenir un marge de temps que garanteixi la continuïtat del concurs.
tenim contractada una entitat que s'ha fet a través d'aquest suport tècnic que garanteix que el Mares Música té edició assegurada fins al 2027 i després la idea és continuar i que pugui fer 40-41 edicions les que calgui mentre es vegi que és una necessitat a nivell comarcal perquè l'àmbit de la música, com deia Esteve, a la nostra comarca, entre els joves, té molta cabuda.
Per tant, és una mica com el fil conductor que fa que d'alguna manera es tingui continuïtat al festival a mesura que van passar els anys. Exacte, la idea és que precisament, com que tota la gestió administrativa s'assumeix per part del Consell Comarcal, es pugui fer més a mig termini, no funcionant any a any, com s'estava fent fins ara, amb la qual cosa també ens dona un marge de revisar, de millorar...
de poder veure, i com a Consell Comarcal el nostre compromís també és que s'hi puguin sumar més ajuntaments perquè sigui una proposta més robusta, perquè es pugui abarcar, tot i que el concurs no es limita només als joves dels set municipis organitzadors, que has comentat abans, sinó que hi participen joves de tots els municipis de la comarca, no es limita només a aquesta part.
Molt bé. Alicia, explica'ns una mica com heu pensat els premis, les categories que el dissabte es repartiran.
Bé, d'entrada el Mares Música està obert a tots els gèneres i estils musicals. El que sí que volem destacar és que no busquem un únic guanyador, com deia l'Esteve, sinó que hi ha diversitat de premis. Hi ha cinc premis. Hi ha tres premis que sí que dona el jurat, que és el Premi Gravació Audiovisual en un Estudi Professional, valorat en 2.000 euros.
La participació a una fira professional amb assessorament d'una empresa del sector per donar suport al management, aquest està valorat en 500 euros. Després la contractació remunerada a un festival de música a Catalunya, valorat en 400. I després hi ha un quart premi que és per votació popular, que és un premi valorat en 500 euros per material musical. I llavors la deliberació és entre tots els participants assistents a la final. Molt bé.
I un últim premi, que és el premi local, que aquest sí que és pels grups que són residents a un dels pobles organitzadors del concurs. I és un premi valorat en 600 euros, és una actuació remunerada a la festa major d'algun dels municipis o algun cicle cultural. Molt bé.
Molt bé. Esteve, dèiem que és una gran oportunitat per joves de la nostra comarca, i vosaltres de Vilassà en tenim un exemple, la Judit Nederman, que per l'artic ara la tenim ja com una de les grans figures de la música de casa nostra, una part dels seus inicis també es deu a aquest festival, no? Sí, sí, de fet, no recordo molt bé, però crec que va ser com la segona edició o tercera del... que llavors no es deia Màries Músics, sinó que tenia un altre roman que hi va participar ella, superjove, començant el seu projecte,
I de fet va guanyar i ens ha fet com molta il·lusió veure la seva trajectòria i com ara és un referent dins de la música de Catalunya amb el seu estiu molt propi i és un goig saber que va participar en els inicis del concurs i que li vam ajudar a mostrar-se i a créixer com a artista.
Que bé, de fet són diferents els artistes i molts que després recomanen moltíssim a les noves generacions que hi participin i que en formin part també. Després, guanyar o no, això és una cosa que depèn al final del jurat i del moment, no? També, però viure l'experiència, conèixer altres artistes, suposo que això també, o actuar davant d'un públic, és una experiència que, si més no, això ja t'ho emportes de primeres...
I això està molt bé. Alicia, li recomanaries als municipis del Maresme que ara no hi participen que sumin també el projecte, com deia la Nati, que el Consell Comarcal aglutina aquests municipis que se'n sumin més?
És una oportunitat, perquè com més siguem podrem fer més xarxa i que aquesta plataforma pugui créixer més, perquè l'objectiu no és un concurs, no és donar un premi i prou, sinó fer créixer aquesta plataforma de suport i com més municipi siguem més recursos podrem generar. Quina feina us ha implicat i que ens puguis explicar, Alicia, per l'Ajuntament, per el vostre departament, per la vostra àrea, el fet d'organitzar un festival com aquest?
D'entrada, treballem amb tot l'equip, amb tota la xarxa dels ajuntaments. Sí que, clar, el poble anfitrió té una mica més de feina de coordinar-se amb l'entitat que ens dona suport tècnic, amb la producció final, preparar el guió, buscar el presentador. Aquest any, per exemple, és un jove cabrilenc, un músic de Cabrils, que també va debutar als escenaris al Marés Músic, li feia molta il·lusió fer la presentació.
Una mica és també preparar una mica l'espai, el guió, l'acollida de tots els altres ajuntaments i fer al final també una mica de festa i que els joves gaudessin de l'experiència. Molt bé.
Nàrit, dèiem que estem en l'edició del 2025, però ja estem pensant en el 2026. S'espera alguna novetat, algun canvi? Suposo que també a mirar que van passant les edicions, també en el moment us aneu donant compte de coses. Ah, doncs mira, això per l'any que ve ho podríem afegir, ho podríem canviar, ho podríem acabar de definir.
Sí, exacte. Bueno, han anat sortint algunes coses, però just la setmana vinent, un cop hagi passat la final i s'hagi ja adjudicat els premis, hi ha reunió de valoració per veure què és el que es pot revisar, precisament com deia abans, com que ara tenim aquest marge de 3 anys, no?,
S'està valorant, no?, si és millor mantenir en quant a calendari, no?, que la final es faci a l'últim trimestre, o potser avançar-la més cap a l'estiu-primavera, no sé, hi ha unes quantes idees, com per exemple també perquè si puguin presentar més grups, igual revisar el procés d'inscripció, no?, per facilitar encara més que ho tinguin més fàcil, no?,
Llavors sí que hi ha algunes idees que estem valorant, però fins la setmana que ve no acabarem de tancar-ho. Si implica una modificació de les bases de la convocatòria de l'any que ve, etc. S'ha de fer, com diu l'Alícia, treballem tots com molt amb xarxa.
I per tant, doncs la setmana que ve acabarem de tancar-ho. Molt bé, però realment veig que és una feina que dura gairebé tot l'any, no? Perquè ja caiem una edició i la següent setmana ja es fa una valoració per començar a posar les bases una mica del que serà la següent, no? Exacte. La idea és aquesta, que no hi hagi un trencament i que precisament com que hi ha aquesta continuïtat, doncs puguem revisar i de cara a l'any que ve que tinguem com marge de reacció
per incorporar els canvis que es valorin necessaris. I també, doncs, per facilitar que es pugui encaixar amb altres accions que ja venim fent, no? Per exemple, des de l'Oficina Jove del Maresme tenim el mapa de joves artistes que vam venir a presentar aquí, no? Llavors, també és com que el mapa anodreixi, no?, els joves que es puguin presentar al Maresm Music i a l'inrevés, no? I cadascú a nivell municipal també té els respectius projectes i accions de suport artístic, no?, que...
És mirar com encaixa. I de fet, el projecte no s'acaba en la final, a final donem uns premis, que aquests premis tenen un seguiment, s'ha de veure en quin moment es dona el material que han escollit el grup que ha guanyat aquest premi, com es fa la gravació, quan es va a la fira per mostrar-se i tal, tot això té... Unes accions que passen després. I duran durant uns mesos, sí, sí. Molt bé. Alicia, recorda'ns, el dissabte, a quina hora i a on hem d'estar per no perdre'ns aquesta final?
A la set és la final, però sí que també afegim que a la cinc fem una sessió de formació amb el suport dels professionals del jurat i està obert a tots els joves músics que estiguin interessats, no només els que arriben a la final. Així que a la cinc la formació i a la set la final.
Molt bé, perfecte. Nati, per acabar, un dubte, el municipi següent que farà d'anfitrió l'any que ve no té res a veure, suposo, amb qui guanya el festival, perquè, clar, si pot participar gent d'altres pobles que no són d'aquests, què és, com una roda que va girant o com funciona això?
Sí, de fet els municipis que ja es formaven part del Mares Música, abans que el Consell Comarcal entrés, ja tenien com una roda per anar alternant. Llavors el que sí que hi ha el criteri és que quan s'incorpora un municipi nou, i aquesta edició s'ha incorporat l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montal, doncs la següent edició es farà a Sant Vicenç de Montal.
i l'altre a Vilassar per conèixer o no la nova o el nou Judit Nederman d'aquest festival doncs gràcies als tres per acompanyar-nos i que vagi molt bé el dissabte moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos i gràcies a vosaltres per estar amb nosaltres una tarda més tornarem demà a partir de les 3 i 3 us deixem amb la proposta musical del Miquel Monràs fins demà, adeu Hola, el meu nom és Miquel Monràs
Treballo com a enginyer consultor a Maresme Circular i la meva proposta de cançó és quina calitza de la gossa sorda, molt en relació a la gestió forestal i a tots els impactes que té.
S'acaba, s'acaba, s'acaba.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Redeu quina vasca, quina xafó, passaria mil hores mirant.
Els dies de glòria ja s'han acabat. Mercat lliure, competència. L'Amèrica en Dream ens està sortint guard i ara venen els sabuts que faltaven. Que de les desgràcies faran capital i triaràs en democràcia. Canvi climàtic al final nuclear. I quina calitja i quin sol imat. Em passaria mil hores mirant-te mentre pugen els oceans. Redeu quina basca. Gràcies, ordena't.
Quan va ser l'última vegada que vas pensar en tu? A Tordera Essentials et convirem a reconnectar amb el teu benestar. Gaudeix de massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de bac i productes naturals que equilibren cos i ment. Visita'ns al carrer Sant Ramon número 2 de Tordera o reserva còmodament per WhatsApp al 611 505 729 o segueix-nos a Instagram i Facebook. Tordera Essentials. Més que relax, equilibri per la teva vida.
Píndola d'opinió. Cada dia, una mirada diferent. De dilluns a divendres, a primera hora, a la revista de l'informatiu. I al vespre, després de l'informatiu, a Ràdio Tordera.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Saps quina és la xarxa social on cada vegada tenim més seguidors? Segueix-nos, t'explicarem què passa al teu voltant, et farem arribar les opinions més destacades de l'actualitat i alguna curiositat que segur que t'agradarà. Tot això amb un estil diferent. Ràdio Tordera a TikTok. Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta. Ràdio Tordera et porta a una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Mas!
Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlist i podcast de Ràdio Tordera a Spotify. Ràdio Tordera. Connexió amb la xarxa de comunicació local.