Molt bon dia a nosaltres. Avui ens trobem a l'Institut Tordària i parlem amb la seva directora, la Rosa Clà,
perquè avui és l'últim dia de classe i ens donarà a conèixer què és el que hem vist avui.
Hola, molt bon dia. Molt bon dia, Dolors. Ai, Rosa, quina emoció.
Sigut molt xulo, eh? Molt maco. Però explica'm una mica com hem començat, l'horari, com anem,
perquè és que ara no podem parlar amb els alumnes, perquè com que s'han fet visites també programades, repartides...
Agrava que ha vingut molta gent a veure-ho, sí. Mira, t'explico, digues.
Nosaltres hem fet aquest trimestre una situació d'aprenentatge, tots els nivells educatius
hem fet una situació d'aprenentatge d'últim trimestre. I aleshores, a quart de secundària
s'ha treballat la guerra i l'exili des de català, castellà, ciències socials i matemàtiques
i s'ha aprofitat durant el trimestre i s'ha aprofitat aquesta situació d'aprenentatge final
per muntar una exposició, en aquest cas una performance, que és un recorregut que ara t'explicaré,
i a tercer d'ESO s'han centrat només aquesta última setmana en treballar des de tecnologia
física i química i biologia i geologia, però també tota la resta de matèries,
perquè hem fet una fira científica on han explicat experiments que han realitzat,
les conclusions a les que han arribat i han hagut d'explicar-ho en públic.
Per tant, fixa't que aquí hi ha totes les matèries.
Ja quasi que m'ho has dit tot, eh? Comencem a les 9 del matí, què hem fet?
Molt bé. A les 9 del matí hem convidat famílies, hem convidat l'alcaldessa, el regidor,
es va excusar la inspectora, has vingut tu, que ens ha fet molta il·lusió,
perquè tenia moltes ganes que vinguéssiu a explicar això,
i després hem vingut...
Ho estem dient ara en viu, eh?
Exacte.
Perquè ho he viscut i m'ha fet molta emoció rosa, de veritat, eh?
M'he sento molt orgullosa d'haver pogut participar.
Molt bé. I abans han vingut també moltes famílies, ja ho has vist,
i el que hem fet és fer, a quart hem explicat això,
aquesta situació de presentatge consisteix en l'estudi de la guerra civil espanyola
i l'exili dels republicans,
i aleshores hem fet una ruta on hem vist diferents elements de la població
que van haver de fugir perquè van perdre la guerra,
com són els nois i noies de la Lleva, els nois, perdó, els nois no,
els nois de la Lleva del Biberó, a l'Escola Catalana...
Que anaven vestits de soldat, molt bé, impressionant, eh?
Molt adequats, i un amb les crosses i tot, sí, sí.
I tant, amb algú que estava ferit, sí, sí.
Després hi havia l'Escola Catalana, després hi havia els intel·lectuals,
i hem vist primer la família d'Antonio Machado, que van haver de fugir,
i després hem vist els presidents de l'Espanyol, el català i el basc,
que van haver de fugir juntament amb els intel·lectuals catalans,
i heu vist una mica tot aquest quadre de personatges
que havien d'acabar fugint tots.
I després heu vist com quan marxaven, no?,
doncs han sortit els nacionals, els guanyadors,
i els insultaven i els feien fora i això.
Llavors, un cop acabat això...
Hi havia un moment, Rosa, quan representa que estaven a l'escola,
i estava a la pissarra, aquelles explicant-li el català...
Sí, l'escola catalana.
Exacte, i quan diuen que han de marxar,
i l'alumne diu, bueno, i què ens passarà a nosaltres?
Clar.
I el director el que explica és que el català està amenaçat
i que es perderà el català.
Sí, sí.
I l'escola catalana, que era molt innovadora en aquella època...
Hi havia de tot, però no t'hem retratat només l'escola específica republicana.
A més, tampoc puc fer ara memòria,
no hi ha temps d'anar a fer tot un recorregut, però molt bé.
Llavors ja ens aniríem a l'exili o com va això?
Sí, clar, han pujat d'escala aquella que es veu,
i aleshores allò representa que és la fugida cap a França,
pel Pirineu.
Nosaltres hem anat...
Especificant molt bé amb unes canyes allà que ens hem hagut de jupir per entrar.
Sí, sí, i havien en gendarmes quan heu arribat a la frontera
que anava dient papis, papis, i tots treien el seu passaport i l'havien de segellar.
Llavors, aquí el que ha passat és que nosaltres a català vam llegir
la maternitat d'Elna de la Sunt de Montellà,
i els alumnes vam fer una sortida a Elna, a les lliures i colliures
per veure tot aquest exili i viure en directe,
juntament amb la Sunt de Montellà, tots aquests llocs
que després hem recreat nosaltres.
Llavors, el primer que hem fet quan hem passat la frontera
és entrar a la platja d'Argelers,
que és el camp de refugiats on van anar a parar tots els refugiats.
Llavors, allà hem vist unes dones que estaven embarassades...
Sí, amb la criatura que se li moria.
I això és el tema de la maternitat d'Elna,
el llibre que hem llegit.
Llavors, elles han recreat aquelles coses que més els van impressionar,
i hem vist mares que...
Una que se li havia mort el nadó,
unes altres que estaven amb les criatures molt petitetes
que no les podien alimentar,
i unes altres que estaven embarassades.
I totes explicaven...
Bueno, acaba la cosa amb l'enterrament d'un dels nadors.
Impressionant.
I l'esperança és que arriba Elisabet Aiden Benz,
que va ser una senyora que va...
Una noia molt jove de la greu roja suïssa,
que va crear la maternitat d'Elna,
que era un espai on les dones podien anar
a tenir les seves criatures durant dos mesos.
Però ja es veien les infermeres, ja es veien...
Llavors, exacte.
Una que estava de part...
Ella ha anat a buscar-les a la platja d'Argelers,
llavors hem entrat a un altre espai que era la maternitat d'Elna,
i ja hem vist com funcionava la maternitat, una manera molt bonica.
I quan hem acabat la maternitat, ens n'hem anat a l'actualitat,
on hem vist una pastera a mida real...
Sí, però enorme, molt gran, molt bé, eh?
On els alumnes explicaven els exilis actuals.
És a dir, que hem fet una comparativa,
hem treballat des de matemàtiques, igualment català, castellà i socials,
com estan els exilis ara mateix.
I llavors hem vist que hi havia a la paret tota l'anàlisi estadística
de tots els països de tots els continents on hi ha guerra i hi ha exilis.
I han explicat quins són els motius dels exilis actuals.
I després hem vist també que hi havia la seva impressió sobre Elna,
la sortida d'Elna, amb tot de fotos i pòstits on ells explicaven les seves emocions,
i una instal·lació artística, perquè va venir un artista
que els va demanar que busquessin una sola paraula
que expressés el que ells havien sentit treballant en aquesta situació d'aprenentatge.
Llavors van imprimir els seus peus i les seves mans
com a mostra de fugida, solidaritat i tal,
i cadascú va posar la seva paraula.
I al final han posat un mirall que diu
podries ser tu perquè ens n'adonem
que qualsevol persona estem exposats
que en el nostre país passi una guerra.
Mira, Ucraïna.
Ucraïna era un país igual que nosaltres
i de cop i volta ara estan tots en guerres i han hagut de marxar.
I hi ha un llibre perquè la gent pugui posar les seves emocions.
Molt emocionant.
Digue'm, quants alumnes han participat?
54, crec.
I com de temps heu estat preparant?
Una setmana.
En una setmana?
Sí, però tot el dia, o sigui, totes les hores.
El muntatge.
Però llavors estudiar els papers?
Gairebé dos mesos.
Tot això gaire...
Ah, la representació teatral?
Sí, sí, sí.
No, no, això només ho hem fet en una setmana.
En una setmana.
Sí, amb tot l'horari escolar han estat una setmana preparant aquesta performance.
Però el que eren les dades, les han estudiat aquestes matèries que t'he explicat abans al llarg d'un mes i mig.
Amb el viatge de quart pel mig i tot el mes que sí, sí.
Molt bé.
Doncs moltes felicitats.
M'he emocionat, però seguim perquè ara ens ha quedat els de tercer.
Sí, ens n'hem anat a veure a la fira científica que han fet els de tercer.
Has vist que hem baixat a l'aula polivalent on tots els nens han fet uns estants on cadascú presentava la seva investigació, la seva cerca.
Llavors el que han fet tots és un pòster científic i anaven explicant a qui els ho preguntava quina era la seva hipòtesi i a quina conclusió han arribat.
He vist un que posava per l'esmorzar. Jo els hi he dit, sí, sí, s'ha de venir a esmorzar. Esmorzar al col·le.
Un altre que és per estudiar música. Jo dic que no estigui massa forta.
No, aquests eren, sí, aquests eren molt xulo perquè deia l'estudi era si estudiar amb música realment afavoria l'aprenentatge i si depenent del tipus de música aprenies més o menys.
Exacte.
I han arribat a una conclusió que ens hem quedat tots flipant, però sí, molt bé, ha sigut molt interessant.
Quants alumnes hi han participat?
En aquí, 58.
Caramba, doncs molt bé tot això.
I això sí que ho hem fet també en una setmana, eh?
Tot l'horari lectiu, aquesta última setmana.
Sí, sí, sí. I avui és l'últim dia.
Avui és l'últim dia.
Demà lliurem notes, entrevistem famílies, els alumnes venen a acabar de desmuntar i ja està. I hem acabat el curs.
Rosa, gràcies.
A tu. Ens hem emocionat molt a donar-nos.
Sí, sí, sí, la veritat és que ha sigut molt maco i, clar, i recordant coses molt antigues que per desgràcia molta gent ho va viure.
I encara, avui, perquè si analitzem la premsa d'avui en dia encara hi ha lleves del Viveró, eh?
Sí, i guerres, i moltes guerres.
I molts exilts.
Esperem que no ho hàgim de viure nosaltres.
Esperem, esperem.
Rosa, doncs moltíssimes gràcies.
A tu.
I endavant, perquè ja ho haureu de preparar aviat el proper curs.
Ui, ja estem, ja estem, ja portem dos mesos preparant el proper curs.
Ja és el que ens queda.
Gràcies.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies.
Nosaltres acomiadem aquest torder en directe.
Us ha parlat Maria Dolors Oliveres.
Adéu-siau.
Gràcies.