Molt bon dia, nosaltres avui visitem a Can Felip, perquè en Felip ens fa el traspàs i nosaltres volem parlar amb ells. Felip, bon dia. Bon dia. Escolta'm, digue'm, Felip, abans, després parlarem del traspàs, però ara hem de parlar des de quan Can Felip està al servei dels Torderencs.
Més o menys el 1970, jo des que vas néixer ja hi era, però feia poc. Això t'anava a dir i tu des de quan estàs aquí? Jo aquí ja de sèrie. De sèrie, des que vas néixer ja començaves a tocar alguna cosa, mare meva. Això és ben bé l'herència del pare, per dir-ho. Sí, el que tocava abans, tenies això a casa i bueno...
I a treballar. No pas que m'agradi, eh? Vull dir, no és pas que estic fent la feina que a mi m'agrada, però és el que m'ha tocat fer i encantat de fer-la, eh? Però vull dir, no és pas vocacional. Vull dir, el que ha tocat i avall. I tant. Digue'm, els serveis que doneu aquí, perquè fa molts anys que es dona aquest servei, aneu a domicilis, però explica'm una mica com ho feu.
Nosaltres és una petita botiga principalment de begudes diverses, alguna cosa de neteja, alguna cosa de menjar, però bàsicament begudes i ens caracteritzem per això, per fer un servei a domicili, setmanalment, vull dir, sí, bàsicament particulars, gent particulars, més que botigues o bars, que també en fem perquè els preus que tenim són molt econòmics, però tampoc ens hi hem posat perquè no donem l'abast, només amb els particulars ja en tenim prou.
Seguim, seguim entrevistant en en Felip, perquè jo m'agradaria ara que m'expliquessis una mica com es reparteix tot el repartiment que vas a fer a les cases, perquè jo veig aquí moltíssimes coses, però també veig moltes botes de vi. Explica'm. Bé, el vi també és veritat que cada cop la cultura del vi ha baixat.
A l'època no gaire, enrere era típic en una casa el porró de vi. Sí, ho tant, no podia faltar el porró de vi. I moltes coses típiques que ara probablement, si es parlava amb un metge, series alcohòlic. Han canviat, vull dir, segurament hem recolat molt amb vins de...
de taula i en canvi en formats per exemple d'aigua cada cop creix més perquè la gent comprem l'aigua a diferents marques, en diferents propietats i oferim això, un servei a les cases que fins fa poc era un servei que passejàvem el producte i quan arribàvem al client ell trià el que volia i ara
treballem a base de grup de difusió de WhatsApp. És a dir, quan sortim amb la furgoneta, ja tenim les comandes fetes, ni que sigui un particular per una, dues, tres garrafes d'aigua, ell ja té la comanda feta. I treballem d'aquesta manera. Crec que és més àgil.
Llavors us repartiu pels carrers, com ho feu? Perquè esclar, si ve un client a la punta del camí ral i llavors has d'anar a Sant Pere, diferent, explica'm una mica. Normalment tenim unes rutes ja concertades cada dia, ruta dilluns, de dimarts a dissabte.
A part d'això, abans de començar les rutes, a primera hora del matí fem encàrrecs més grossos, que són comandes més concretes, les fem particularment. Però el que és ruta, tenim 5 rutes de 5 dies a la setmana, per diferents zones del poble.
fas tota aquesta planificació? Estàs sempre sol, Felip? Ara, en principi, el que era el negoci havíem sigut sempre els pares i jo, van anar desapareixent els pares primer per malaltia, després perquè no hi són. La meva dona, que n'he tingut molta sort d'ella, s'ha adaptat molt bé al negoci i bàsicament ella se'n cuida de la botiga i jo del repartiment.
Crec que soc un mal jefe, mai he tingut ningú, i he preferit fer el que he pogut jo, i ens ho hem anat fent nosaltres. Hem arribat, hem arribat, i per això anem mai engrandit al negoci, perquè tenim prou feina per nosaltres.
Llavors, és clar, tots aquests clients que els feu servei a domicili, clar, tothom està molt content. Jo intento, igual que dic que no és la meva vocació això, intento, ja que fas una feina, fer-la a gust i amb la millor cara del món, que no em costa gaire. Vull dir, ja que ho fas, s'ha de fer bé, que no costa res. Vull dir, al contrari, que si fas les feines a disgust i amb mala cara, crec que tot costa més de passar. A més, sempre tens un somriu.
Bueno, intento, és més fàcil, tot és més fàcil així. I tant. Seguim, seguim visitant, perquè això és com un mini supermercat, Felip, a casa teva, però jo veig moltíssimes coses, estanteries molt plenes, moltes begudes, molta cosa. Com ha evolucionat el negoci des que tu vas començar per dir alguna cosa pel cap fins ara? Bueno, ha evolucionat en que segurament ara hi ha molta més competència,
També tinc bastant clar que s'està fent una mica de monopoli en les grans distribuïdores, perquè els preus, jo en tota la meva vida no havia vengut amb uns preus tan econòmics com ara, guanyant també la vida sense problema. Jo crec que ells ara ja estan fent en primeres marques, parlo sempre, el que és marca blanca i així ells tenen un altre mercat, però el que són primeres marques, les grans distribuïdores estan passant molt, els grans supermercats,
Però clar, entenc que és molt més còmode, ofereixen un servei, tot de cop. I per altre cantó, el comerç local, jo com a opinió personal entenc que no hauríem de parlar tant d'ajudar el comerç local, sinó que el comerç local tingués les mateixes armes que tenen ells i que el comerç local oferís als clients uns productes a uns preus amb condicions.
Bé, Felip, hem fet un canvi de direcció per dir alguna cosa. Digue'm on ens trobem en aquests moments. Bé, és el magatzem que tenim al cantó de la botiga, en tenim un altre més gros, però bé, aquell no està de cara al públic, aquest sí, és on tenim el pàrquing pels clients i ens venen a descarregar la majoria de camions.
Això t'anava a dir, perquè, esclar, aquí hi ha una entrada molt gran, aquí us vénen els camions ben grossos a descarregar. Correcte, sí, sí. Deien els camions, com els clients, que vull dir, també oferim, intentem no, entre cometes, no molestar el carrer, nosaltres tenim el nostre pàrquing pels nostres clients, i aquí podem oferir un servei sense molestar. D'acord. Doncs, Felip, moltíssima feina, us entren els camions aquí per poder-ho repartir, però arriba el moment del traspàs. Explica'm, Felip, per què traspàs?
Bueno, perquè crec que ara toca bàsicament perquè no sé agafar-me les coses bé, vaig molt a fondo i potser algun dia tindria algun susto i crec que ja no toca, ja ho he fet molts anys i ho he disfrutat molt també, tot i no ser la meva vocació ho he disfrutat molt. Ara hi ha unes circumstàncies personals de molts àmbits, la meva senyora que fa una altra activitat, la qual sí que és la seva vocació i ho fa molt bé,
i tinc també un germà càrrec que ara jubila d'aquí un any, i també poc o molt hem d'estar per ell, i bueno, un cúmul de circumstàncies, i l'avantatge de tot això, que pensava que un cop ho decidís em sentiria insegur o malament, ha sigut tot el contrari. Un cop ho he decidit n'estic més segur que mai, que era el camí que teníem que seguir,
i més ara que hem trobat, comptava que probablement hauríem tancat, però no, hem trobat una gent tant o més treballadora que nosaltres i trempats d'aquí al poble que tenen moltes ganes i molta il·lusió per tirar això endavant.
Llavors és molt important, Felip, com estàs dient, la unió familiar, el que penses d'ara endavant, gaudir d'aquesta unió familiar i estar pendent de tothom. Sens dubte, vull dir, he tingut molta sort amb la meva dona perquè ha vingut d'un altre món, s'ha adaptat molt bé, ens n'hem sortit de moltes coses i ara ella té una il·lusió la qual li va de fàbula, però clar, compaginar les dues coses és molt complicat i ara si ell pot fer de veritat el que li agrada, per mi és un somni, és molt bo.
Doncs Felip, felicitats, però ara sí que me toca que me descobreixis a qui és que agafa aquest relleu. Doncs mira, aquest relleu l'agafen dos germans d'aquí Tordera de tota la vida, que tenen molta il·lusió i són l'Aleix i l'Ernest. Què t'assembla si me'ls apresentes? Mira, aquí tenim... Bé, tenim, aquí tenim, qui tenim aquí? Aquí tenim l'Aleix, un dels dos germans que agafen el negoci...
i la veritat estic molt il·lusionat perquè tenen moltes ganes i en principi el que volen fer és exactament el mateix que jo, el que passa que jo només he sabut treballar, ells són dos i crec que poden innovar moltes coses per fer les coses molt millor, perquè jo ho he viscut molt, he intentat fer-ho bé però no he tingut temps de pensar, només he tingut temps de treballar. Aquí està. Aleix, hola, benvingut.
Gràcies. Escolta, què us ha portat a vosaltres a agafar aquest traspàs aquí de Can Felip? Doncs ha estat allò saber que ell s'ho traspassava i gairebé no hi havia gaire que pensar. És agafar un negoci que està arrencat, treballar per nosaltres, juntament amb el meu germà, algú del poble per Tordera, a Tordera i res, a tirar endavant, que això no tanqui i continuï.
I seguir el servei que ha fet en Felip en tots aquests anys. Com ell diu, des que va néixer pràcticament, no, Felip? Sí, exacte. Seguir el mateix que fa ell i intentar conèixer la mateixa gent i fer-ho tot igual exactament que ell.
Que més endavant es pot innovar, ja veurem, però de moment... De moment seguir tot això. Doncs, felicitats, Aleix. Més endavant tindrem contacte. Haurem de venir-te a preguntar com us va. Exacte. Què t'assembla? Com a germà, que també és important. Els veurem a tots dos. Doncs, Felip, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Molts d'ànims en aquesta nova vida que aneu a emprendre i felicitats després de tot.
Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Nosaltres hem d'acomiadar aquest torder en directe. Us ha parlat Maria Dolors Oliveres. Adéu-siau.