Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 10 de març del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar, i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimarts i els dimarts són sinònim d'economia blava, per això tindrem a punt la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambó, que avui ens parlarà d'uns cursos perquè els ports siguin més sostenibles. Baixarem fins al delta de l'Ebre per parlar de l'atermanament, ho direm bé.
Dedicarem bona part de la segona hora parlant de medi ambient amb en Joan Ramon Mendo, que avui ens parlarà de les migracions dels peixos, i acabarem el programa descobrint uns nous gegants del nostre mar mediterrani, aquest cop que viuen sota l'aigua. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port. I comencem, com sempre, per The Only One, la nostra cap tècnica Silvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda i preocupada, eh? Per què? Perquè he anat avui a comprar al migdia, abans de venir cap a la ràdio, i m'he trobat en alguns jocs que ja estaven les mones.
Ah, no, ja fa dies, però si la mona... Jo m'ho he trobat ja, dic què ha passat. Tres dies i la mona, eh, vull dir... Jo era conscient que ja tenim aquí la Setmana Santa. Sí, sí, tres dies i la mona, no has de patir. Ja, ja, ja. Però que saps allò que dius... Ostres, en aquell moment de mà oberta els ulls...
marxarem per Setmana Santa, ja veurem si tornem i tot ho faig. Jo espero que sí, jo espero que sí. Que els billets ens trobaran a faltar llavors. No pot ser, no pot ser. D'acord, d'acord. Si tu ho dius, perfecte. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Sí, Sílvia, Pasqua, Setmana Santa ja està aquí, i també està aquí Sant Jordi, que per cert, proposo que sigo festa a Catalunya el dia de Sant Jordi. És que no entenc per què no ho és. Aquesta proposta ja crec que diria que la vas fer l'any passat, o sigui que... Veus... Arriba a estar. No, no, l'any passat no, perquè no estava, Marina. Doncs algú la va fer, no sé qui, però algú la va fer. Sí.
És que, vull dir, jo crec que és un tema que s'ha de parlar. D'acord. Si tu creus que s'ha de parlar, endavant. Això cap a la Generalitat. Clar, qui ho haig de parlar, vull dir, nosaltres si ho diem, mos quedem igual. S'ha de reunir qui s'ha de reunir i s'ha de tirar endavant. Hem de sortir al carrer a reivindicar-nos. Sí, sí, sí. Si vosaltres creieu. Anem a saludar també en Sergi Corral, dins de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, però trobo que anem... O sigui, hi ha una cosa que no entenc. Ens queixem que anem en una vida molt accelerada i molt immediata, això, i volem que el futur sigui ja. Ah, no, jo no, eh? És estiu i estem mirant a tots sants. Ah, no, no, a mi això no em passa.
Passa Nadal i estem mirant a Pasqua. Passa Pasqua i abans a Sant Jordi. I ja a l'estiu... Una mica de calma, no? Una mica de coses de... La mona, ja vindrà la mona, ja vindrà Sant Jordi, ja vindran aquestes coses. Jo estic calmadíssima. Però si et fixes, Sergi, és festa, no per una altra cosa.
És festa i en coses de halà. Si no hi haguessin coses de halà, d'aquestes coses no se'n parlarien. I ja està, tu. Què m'estàs diguent? Tot el seu temps, va. Però si estem calmadíssim, s'ha veig agobiat avui, Sergi. Potser sí. Anem a saludar també a la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs mira, escoltant-vos, i la veritat que molt d'acord amb absolutament tothom que està parlant ara abans que jo. Sílvia, respecte al que dius de les mones de Pasqua, a mi l'altre dia jo vaig patir un moment d'aquests de desconnexió total de la realitat, en entrar al supermercat i veure que hi havia tres estanteries d'ous de Pasqua, i vaig tenir un moment de lapsus, he de dir que estava bastant cansada, però un moment de lapsus de dir, hosti,
No sé quin dia estic, quin dia estem vivint, perquè em vaig desubicar completament al veure tot el que hi havia allà parat. A mi em sembla una autèntica exageració. Estaven ja les mones de Pasqua, els ous i totes aquestes històries. Però, bueno, és el que tenim, no?, una miqueta. Doncs això mateix m'ha passat avui. Exactament igual, eh?
No pots descriure-ho d'una altra manera. Perquè dic, no pot ser? Què dius? Però si estem a dia 10 de març, quan és? I clar, llavors busques i dic, bueno, tampoc queda tan lluny, però... Que jo crec que s'avança molt, eh? Home, tan lluny. Estem parlant d'un mes de distància, eh? Em sembla que és bastant. No, final d'aquest mes ja, ja estem, eh? Final d'aquest mes.
Bueno, quan em va passar a mi, quedava un mes, encara. Encara va. Ostres, llavors encara és pitjor. Ja t'ho he dit. És veritat, és veritat. Ja ho he dit, que fa dies, fa dies que hi ha les mones. I anem a saludar també l'Oriol Leo, des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Doncs sí, sí, és veritat, eh? Fa dies que hi ha mones als súpers, de figures de xocolata. Jo avui estic molt d'acord amb en Sergi. Calma, tranquil·litat, tot arribarà. Sembla que els supermercats corren molt, ens volen vendre sempre les històries tres mesos abans que passin, però anem a poc a poc, ja hi serem, ja hi haurem, passem la Setmana Santa, mengem la mona el dia que toqui, i sobretot, ja ho he dit d'altres vegades, eh? Però mira, que la vegada que parlem d'aquests temes...
Per molt que hi hagi mones als supermercats o coques de Sant Joan que hi seran d'aquí un mes, aquestes coses han de ser de pastisseria, han de ser artesanes, no s'han de comprar als supermercats. Ho intentarem. Jo de moment ni compro ni coques de Sant Joan ni mones, imagina't. O sigui que aquesta batalla amb mi no l'has de tenir. Jo sí, jo compro de tot. De tot, però on toca. Deixem aquests debats, anem a començar el programa d'avui qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que la problemàtica de la pesca catalana s'exposa a Europa. El president de la Confereria de l'Escala i membres del grup d'acció local pesquer Costa Brava reivindiquen un canvi de normativa que tingui en compte les especificitats de la pesca al Mediterrani. Sergi...
Doncs així és, Marina. Les reivindicacions del sector pesquer del Mediterrani explicades de mil maneres a casa nostra s'han fet arribar a Brussel·les, lloc on es prenen les decisions en aquest àmbit. A la seu de Catalunya, a la Unió Europea, s'ha presentat l'exposició Salvem les comunitats pesqueres a la Mediterrània, que va acompanyada d'una projecció on es poden veure i escoltar els protagonistes, que són per aquí els pescadors de la Costa Brava. L'exposició està coorganitzada amb la Federació Nacional Catalana de Cofredies de Pescadors i pretén traslladar
les reflexions a l'opinió pública, al conjunt de racions pesqueres i als actors institucionals europeus. La inauguració s'ha fet amb la presència, com deies, de representants de les confradies, la Conselleria de Pesca o el Galp de la Costa Brava. Les parts en van sortir satisfetes a entendre que van poder explicar la problemàtica del sector. Ens ho explica Josep Lluç Sureda, patro major de la confradia de pescadors de l'Escala.
Tots anem a una i reivindiquem tots el mateix, que s'adapti la política pesquera comuna, que s'adapti a la realitat de la pesca del Mediterrani. Principalment és aquesta la nostra reivindicació. Que no s'equipari la pesca de l'Atlàntic amb la pesca del Mediterrani. La pesca del Mediterrani és una pesca molt més costanera, són petites microempreses, empreses petites, són empreses familiars...
Una dècada després de l'adopció de la política pesquera comuna, l'actual context geopolític i també climàtic, juntament amb la delicada situació del sector pesquer i de les comunitats que en depenen, així com de la preocupació creixent per garantir la sovilania alimentària, es fa necessari obrir una reflexió profunda sobre el marc legislatiu pesquer europeu. També ens en parla Martí Guinart, membre de la Junta del Galp Costa Brava.
I d'alguna manera vam parlar amb els polítics d'allà i també amb els de Catalunya, diem. Sabeu que fa pocs mesos va venir el conseller d'agricultura, remaderia i pesca, també a reunir-se amb els pescadors de l'escala. I el que podem dir és que aquesta veu que va escoltar dels pescadors la van traslladar, o la van traslladar tots junts, a les institucions europees que al final són qui prenen les decisions en aquest sentit.
Com a regió mediterrània, amb una forta tradició pesquera, es considera prioritari revisar, adaptar i simplificar la política pesquera comuna, assegurant així un millor encaix de la flota costanera litoral i consolidant un desenvolupament sostenible de l'economia blava a totes les comunitats litorals. L'Ajuntament de l'Escala i el restaurant El Roser 2 guardonats en la nit de turisme empordanès.
Doncs sí, professionals del sector del turisme i l'hostaleria de la comarca s'han reunit ahir al vespre a la sala polivalent de l'Escala amb motiu de la vuitena edició de la nit del turisme empordanès. La trobada ha servit de com a pretext per reconèixer trajectòries i iniciatives arrelades al territori i en aquest sentit s'han lliurat fins a cinc guardons amb disseny inspirat local aquí a l'Escala amb el moll grec d'Empúries. En concret, el Premi Tremuntana d'Honor ha estat per la promoció de l'enxova que fa l'Ajuntament de l'Escala. El Tremuntana s'ha atorgat al Museu de Joguet de Giró de Catalunya, a Figueres,
L'Empordà, el restaurant Roser 2, mentre que Lluís Fernández i el gastronòmic Xavier Segristà s'han lliurat als hostalers Xavier Sala, del Portal de Bàscara, i Agustí Viernès, del ja desaparegut Viernès de Figueres. Escoltem Josep Bufill, alcalde de l'Escala, i Rafel Sabadí, propietari del restaurant El Roser 2.
Cada municipi busca la seva potencialitat en aquest sentit. L'anxova és un dels nostres productes de promoció principals, però l'aposta que fa a l'escala, doncs, per la desestacionalització, que tot municipi, costant en aquest cas més, però tot municipi turístic busca, doncs, va més enllà, com deia, l'aposta per la natura, per la gastronomia, per la cultura. La meva mare i la meva mare, per en Fontanet 82,
i que seguim lluitant, seguim donant, doncs, també com ho podem fer-ho, ara amb el suport de la meva dona. La nit del turisme empordanès que organitza l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà també ha esdevingut un altaveu a les reivindicacions del sector. El president, Miquel Gotanegra, ha tornat a reclamar una millora de les infraestructures, especialment de l'autopista AP7. Una demanda que també ha recollit el secretari de Territori, Víctor Puga, i que ha situat la connectivitat com a fonamental...
per establir l'equilibri territorial. Ara bé, reconegut que sense estabilitat política aquestes infraestructures no estan garantides i ha interpel·lat a la resta de partits perquè moguin fitxa i aprovin els pressupostos de la Generalitat. L'acte també ha comptat amb la ponència sobre IA a càrrec de Toni Mascaró. A més, el director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilau, ha presentat un projecte per posar en valor els productes elaborats dins dels parcs naturals.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. La campanya per un Delta net consolidada, millor dit, des del 2015 pel Parc Natural del Delta de l'Ebre, en col·laboració amb els ajuntaments locals i l'associació de voluntaris, arriba la seva 11a edició amb una jornada de neteja simultània aquest diumenge 15 de març.
Cimarina, organitzada per combatre la brossa als espais naturals i periurbans, l'acció busca no només recollir residus, sinó també sensibilitzar sobre els impactes de la contaminació plàstica i els factors globals que afecten el Delta. Javier Abril és tècnic del Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Molt bé, aquesta campanya, com la norma indica, simbolitza una acció de neteja que des de fa ja 11 anys, des del 2015, els ajuntaments dels municipis del Delta coordinem conjuntament una neteja en diferents espais naturals, que cada ajuntament tria un vol a netejar.
En el cas de l'aldea Camarres, per exemple, com que no tenen zones de parc natural, aprofiten per netejar alguns espais simbòlics o periurbans, per entendre'ns, i la resta de municipis que sí que tenen espai natural dins del parc,
trien diferents platges per poder netejar. I és una acció que té molt de ressò, participen molts de voluntaris i voluntàries, i és la que ens dona una mica més de múscul en aquesta campanya, que no només se queda en netejar, sinó que també al llarg de l'any intentes fer diferents cosetes per sensibilitzar les persones que la brossa és un problema... La brossa, diguéssim, als espais naturals patim tothom,
i que en petits gestos podem anar solucionant en el nostre dia a dia. Tot i les neteges puntuals des dels anys 90, des del 2015 s'ha intensificat l'enfocament en l'educació ambiental reconeixent que el Delta, al final del riu més cavalós de la península, rep residus del mateix riu Ebre, dels vents, dels corrents marítims i fins i tot de la conca nord-africana.
Aquest diumenge les activitats es concentraran de les 10 del matí fins a les 12 i mitja, en dues hores i mitja de neteja a l'ampolla Camarles del Tebre i la Ràpita. Sant Jaume d'enveja i en Posta ajornen la seva acció el 10 de maig per problemes d'accés causats per pluges recents, aprofitant també la jornada europea Let's Clean Up Europe.
En aquest cas, enguany cauen dos pobles perquè les condicions d'accés a les platges no són òptimes. En aquest cas, Sant Jaume, l'accés al Cerrallo està negat per les pluges que hem tingut tota aquesta tardor. I també ens passa el mateix en el cas dels eucaliptus, que serien les dues poblacions que no podrem actuar este diumenge que ve. I ens toca desplaçar la pilota cap endavant, cap al 10 de maig, en una altra jornada europea que es diu l'Edge Cleanup Europe.
La brossa recollida és majoritàriament d'origen plàstic, a més d'alguns metals i molt poques restes de vidre. La neteja és manual i la mateixa organització subministra sacs de ràfia i guants per als voluntaris. L'Ebre Padel Indoor del Tebre està acollint un nou torneig del circuit Audi Padel Series amb la presència d'un total de 72 parelles.
L'Ebre Pàdel Indor de del Tebre acull els cinquè torneig de la temporada 2025-2026 del circuit Audi Pàdel Series, un dels referents del Pàdel Amater a les Terres de l'Ebre i al Baix Maestrat, amb un total de 72 parelles inscrites dividides en categories de primera, segona, tercera i quarta masculina, així com quarta femenina. L'esdeveniment, que se celebra del 7 al 15 de març, forma part d'un calendari mensual que recorre diferents clubs del territori.
Després d'una setmana intensa de partits, el torneig arribarà aquesta setmana a la fase decisiva amb les semifinals i les finals previstes per al cap de setmana, culminant el diumenge. El circuit Audi Padel Series promou el Padel Amateur amb inscripcions flexibles, on els jugadors indiquen disponibilitats i preferències de categoria per formar quadres equilibrats.
Fem aturada les costes del Garraf. Les protestes del territori respecte al pla alternatiu inicial previst per les obres als túnels ferroviaris del Garraf, que han de començar el pròxim dilluns, han fet plantejar ara alguns canvis. Generalitat, Renfe i Adif han fet marxa enrere en alguns aspectes. Carla...
Sí, el pla alternatiu presentat a finals del mes passat va provocar la decepció per part dels ajuntaments i plataformes del territori perquè no hi havia més autobusos previstos. El pla alternatiu reformulat no té en compte totes les demandes, però sí que almenys contempla un augment de busos i més capacitat als trens.
Dilluns que ve ja començaran les obres de DIF als túnels del Garraf, una actuació necessària que inclou el tractament, reparació i protecció dels elements de la infraestructura en un túnel i dos viaductes en el tram entre Sitges i Garraf. La circulació per via única en aquest tram obliga a ajustar les freqüències de pas de la R2 Sud i inicialment s'hi havia anunciat que es passava de 4 a 2 trens per hora i sentit entre Sant Vicenç de Caldés i Barcelona.
Els ajuntaments i les plataformes del territori havien manifestat la seva disconformitat total amb un pla que reduïa el servei a la meitat sense oferir alternatives sòlides. La resposta a aquesta decepció generalitzada ha estat que aquests dos trens per hora i sentit circularan en doble composició. És a dir, hi haurà dos trens units de manera que es doblarà la capacitat de passatgers.
També es disposarà d'un tren de reserva a Sant Vicenç de Caldés i un altre a Vilanova per donar resposta, en cas que sigui necessari, a increments de demanda del servei. El nou pla alternatiu de transport previst durant les obres entre Sitges i Garraf també contempla ara un reforç als serveis d'autobusos interurbans, a diferència de la primera proposta presentada fa unes setmanes.
En aquest sentit, ara sí, es reforçaran diversos serveis del transport de viatgers per carretera amb l'objectiu d'intensificar-los en les hores punta. En total, aquestes actuacions representen un increment de 14.400 places respecte a l'oferta habitual.
En el cas més específic del Garraf, suposa, per exemple, afegir 2.280 places a la línia E16 Barcelona-Sitges, 2.400 places a l'E15.1 Barcelona-Vilanova o 1.680 a l'E15.2 també entre Barcelona i Vilanova.
S'ha anunciat un reforç de places de trens i autobusos, però en canvi no s'ha tingut en compte una altra demanda del territori, la gratuïtat del peatge de l'autopista C32 pel trànsit recurrent, almenys de dilluns a divendres, mentre durin les afectacions. Qui opti per transport privat per esquivar el tall de rodalies al garraf haurà de pagar si passa per l'autopista. Escoltem a Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova i la Geltrú.
Hi haurà més de 4.000 places que reforçaran l'oferta actual, tant de l'E151 com de l'E152, i a més a més també, tot i que hi haurà dos trens per hora i sentit, un tren cada mitja hora per sentit, però és veritat que són trens de doble capacitat, amb una capacitat que pot arribar a 1.600 viatgers, i per tant veurem com evoluciona.
Les obres comencen dilluns, s'allargaran 3 mesos i tenen un pressupost de 3 milions d'euros. L'objectiu és preservar la durabilitat de la línia i prevenir els efectes de la corrosió marina i de l'onatge. ADIF, Renfe i Generalitat s'han compromès a fer un seguiment continu del funcionament del transport i valoraran aquelles millores que cal introduir, diuen, amb la finalitat d'ajustar l'oferta a les necessitats de la ciutadania. Tornem a escoltar a Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova.
El compromís també que vam adquirir és que cada 15 dies ens anirem reunint per analitzar la situació i també si cal prendre altres mesures. Per tant, esperem que comencin les obres amb aquestes mesures alternatives, que és evident que tindran un impacte, no ens enganyem.
En paral·lel a aquesta actuació imminent als túnels del Garraf, Renfe també posa en marxa a punt un pla d'obres a curt termini i dalt impacte en estacions de Rodalies amb una inversió de 5 milions per a 15 estacions catalanes. En aquest pla de millora s'inclouen actuacions a les estacions de Vilanova i Sitges en una primera fase a partir del mes de maig. Els treballs estaran destinats a millorar l'estat del vestíbul i la il·luminació.
Anem cap a les costes del Maresme. Castelldefels ha acollit la segona jornada de la Lliga Catalana del Llegut Mediterrani. El millor resultat se l'ha adjudicat el veterà masculí quart. Les veteranes han acabat la prova en setena posició a Oriol.
Doncs sí, estem parlant dels equips de Rem d'Arenys, l'equip veterà masculí havia quedat tercer a la primera regata de la Lliga, que també es va disputar a Castelldefels, però aquesta vegada la primera cronometrada ha quedat quart i això l'ha portat a disputar la final B, on només es pot optar...
Això al quart lloc. I les veteranes van entrar a la final C al quedar setenes de la crono, però amb un bon gust de boca, ja que van rebaixar en 10 segons el temps marcat a la primera regata. El president del REM d'Arenys, Dani Ribó, ho atribueix al fet que a Castelldefels sols es fan mànegues de 3 embarcacions, quan habitualment són 4, i això redueix les finals a només 3 equips per cadascuna.
Cap dels dos equips vam aconseguir medalla, això sí. Normalment veterans aconseguim medalla, però clar, medalla és final A. Hi ha tres carrils, les tres categories, primer, segon i tercer. El quart, si vas a la final B o la final que sigui, ja no tens accés al podi. Entres una mica a valorar quedar el millor possible perquè a la General, per guanyar la Lliga o en quina posició quedaries amb el còmput global de la Lliga.
Ribó ha explicat també que arribaven a la segona regata amb les files justes, tant el masculí com el femení, havent hagut de fer canvis de posicions, cosa que en cursa es sol notar. Els veterans tenim això, ara hem de fer una mica d'exercici de com recuperem aquesta tercera posició. Sempre ens passa, som molt justos, veterans i veterans. Hi ha poca gent, en general, hi ha poca gent que es prengui aquest esport, que s'impliqui en aquest esport i que s'obtiqui.
i que agafi el compromís voluntari, perquè evidentment aquí ningú veu un duro, aquest compromís per anar a les regates, competició i tal. Veterans no havien de fer canvis la setmana passada, de posicions, i això ens va perjudicar una miqueta.
D'aquí un parell de setmanes es disputa la tercera regata del campionat a Mataró. Per tant, serà a mar oberta un escenari molt diferent al del Canal Olímpic o al del riu Ebre, que és on es solen fer les proves, ja que el llagut mediterrani és molt inestable, no té quilla i a mar obert de seguida el desestabilitzen les onades.
La nit de l'esport del Club Nàutic, el Belís, ha reunit esportistes, institucions i socis per celebrar els èxits de la temporada i reconèixer figures destacades de la vela mundial com Florian Trirtel, Juan Lleonard i Sílvia Rebellat.
Doncs sí, Marina, el Club Nàutic Albalís d'aquí de Llevaneres ha viscut una de les seves cites més emblemàtiques amb la celebració de la nit de l'esport, una gala que ha servit per reconèixer els grans resultats desportius de la temporada i posar en valor el talent dels seus regatistes. Un acte, evidentment, celebrat a Sant Andreu de Llevaneres...
que va reunir prop de 150 assistents, entre esportistes, famílies, també socis del club i representants institucionals. La trobada s'ha consolidat ja com una de les principals celebracions esportives vinculades als esports de mar, al Maresme, un territori amb una llarga tradició nàutica. Durant la gala, el president del club, Fran Ripoll, va destacar el paper del Belís com un dels motors dels esports de mar, al territori. L'entitat celebra en guany 60 anys...
de la seva fundació i els 50 anys de l'àrea esportiva, una trajectòria marcada per la promoció de la vela i la formació de nous talents. Un dels moments més destacats de la nit de l'esport va ser el reconeixement als grans resultats esportius aconseguits pels regatistes del club en competicions internacionals. Entre els noms propis de la nit va brillar especialment el regatista olímpic Florian Triter, el campió del món,
de la classe 49ers i una de les figures més destacades de la vega internacional actual. També van ser distingits altres esportistes formats al club de llevaneres, com Joan Lleonard, campió del món d'Òptimis per equips amb la selecció espanyola i Silvia Rebellat, subcampiona del món a la categoria Ilka, gran màster femenina. La Gala també va reconèixer altres regatistes destacats de l'entitat, com Bruno García, medalla de bronza al campionat del món mix,
de la classe 4-20, així com diversos equips i esportistes que han aconseguit resultats destacats en competicions estatals i internacionals. La nit de l'esport també va viure un dels moments més emotius amb el reconeixement pòstum a Martí Cornudella i Mir, impulsor de l'àrea esportiva del club. Coincidint amb el 50è aniversari de la seva creació, el guardó va ser recollit pels seus fills en un acte carregat d'emoció que va voler recordar la seva contribució decisiva al desenvolupament dels esports de mar al Club Nàutic Albalís.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada parlant del port de Tarragona, que ampliarà el calat del moll de Castella per acollir vaixells de gran capacitat. L'autoritat portuària inverteix en tecnologia avançada Jet Grouting per reforçar el terreny sota els fonaments del moll i permetre un dragatge a més de 15 metres de profunditat sense afectar l'estructura actual.
L'autoritat portuària de Tarragona ha posat en marxa una intervenció estratègica al moll de Castella per augmentar el seu calat a més de 15 metres mitjançant la tècnica del jet grouting. L'actuació, dissenyada per permetre l'operativa de vaixells de major capacitat, s'iniciarà amb un banc de proves de 3 mesos valorat en prop de 660.000 euros.
per garantir la màxima seguretat estructural abans de replicar la solució a tot el moll i del dragatge definitiu. Aquesta millora és vital per una infraestructura clau que compta amb 700 metres de longitud. L'objectiu final és adaptar el moll a les necessitats de la logística marítima moderna i reforçar el paper del port com a motor econòmic de la Mediterrània, permetent l'atracada de grans mercants, que fins ara tenien limitacions de calat per operar en aquesta zona.
Innovació tècnica per garantir la seguretat. El repte principal d'aquest banc de proves és excavar el fons marí sense desestabilitzar el moll existent. Per aconseguir-ho, el port utilitzarà la tècnica del jet grouting, que aquest sistema d'enginyeria consisteix a injectar ciment a alta pressió al subsol per fixar la infraestructura abans de dragar.
Aquest tractament genera columnes de jet grouting que permeten fixar i millorar l'estabilitat del terreny sota els fonaments del moll format perquè l'aixur de formigó d'aquesta manera es pot dregar el material del fons en total garantia que l'estructura es mantindrà estable i segura.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Continua la placidesa pel que fa a la costa. Després de molts dies de temporal, ja portem unes quantes hores de molta més calma i així continuarà aquest dimarts. Vens febles, més aviat dominant de llevant o de xaloc, si de cas un palet més de vent de sud.
A la costa brava hi ha més ondulació i més mar de vent, però no passarà gaire de la Marajol. Per tant, situació, com dèiem, molt tranquil·la, una bassa d'oli. En molts casos de pluges no n'esperem. De fet, el sol serà dominant, tot i que a les Terres de l'Ebre el cel estarà una mica més carregat a estones.
Pel que fa el dimecres, una altra vegada al matí alguns núvols més baixos, sobretot a la Costa Brava, a la desembocadura del Fluvià, del Ter, fins i tot en Boira, i en canvi, durant la tarda, un temps que quedarà més emblanquinat, un cel més entranyinat. Sempre amb vents febles, al matí dominant de nord o, bàsicament, terrals, i a la tarda, vents de sud o garvins, sempre amb marejol. Per tant, a tota la costa, un ambient plàcid. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la fina Araque. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs en aquests moments comencem situant a la C61, a l'altura de Vallgorguina. S'hi ha accidentat un motorista i la calçada es troba totalment tallada en els dos sentits de la circulació. També destaquem a Lleida un altre motorista accidentat a la LV-2001. A l'altura de Mollerosa ens ha circulat a través d'alternatiu
També hi ha un vehicle avariat a l'autopista P7 a Tarragona, que ocupa el rural i provoca circulació intensa en sentit Barcelona. Pel que fa als principals accessos a la capital catalana, destaquem aturades a la C17 entre Canovelles i l'Atmella del Vallès, en sentit nord, arran d'un accident ja retirat. També aturades a l'autopista P7 entre Santa Perpetua i Barberà del Vallès, en sentit sota la calçada, en sentit Tarragona. I pel que fa també a la C58 i a la C73, retencions entre Moncada Reixac i el Nus a la Trinitat. Acabarem situats a les rondes.
de Barcelona, on hi ha retencions a la Ronda a dalt, a l'altura d'Horta, fins a arribar a la zona de la carretera d'Esplugues, en sentit Trinitat, i també retencions a la Ronda Litoral, a l'altura de la zona portuària, de bon pastor, en els dos sentits de la circulació. N'ho maneixes tot. Bona tarda.
En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
És dimarts i els dimarts, des de fa una temporada, ens toca parlar d'economia blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna, com estàs?
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els oients. Avui, Anna, anem a parlar de què exactament? Perquè m'ho has explicat, però jo no ho he acabat d'entendre. Sí, explicarem el programa de les Aves Aric, que és un especialista en ports sobretot sostenibles, i té un curs específic per en aquest criteri, de la IBP i la IPP.
I ara ens ho explicarà ella, però el curs es diu Ciutats Portuàries Sostenibles, i de la IBP és aquesta institució que quan va venir en Romagosa van parlar que Barcelona estava integrada en aquesta associació des de l'any 88, quan es va fundar, juntament amb l'Abra, que són forts models i sostenibles. Doncs precisament saludem a la Saba Zarif. Molt bones tardes, Saba.
Buenas tardes, un gusto. Primero de todo, explícanos un poquito, ahora Ana nos hablaba de estos cursos para puertos sostenibles, para desarrollar puertos sostenibles. Supongo que estos cursos, lo diremos bien, ahora deben tener un gran interés teniendo en cuenta que todos los puertos van hacia aquí, a la sostenibilidad. Sí, ojalá, ojalá. Sí, efectivamente...
Son cursos que organizamos con la AIVP. La AIVP es la Asociación Internacional de Ciudades Puerto. Una red mundial. Físicamente está en la ciudad de Loire, en Francia. Hay varios puertos españoles que son miembros de la AIVP. Y junto con la AIVP, desde el año 2022, ofrecemos cursos en línea
sobre o en torno a la Agenda 2030 de la EDP. Y hay varios temas, gobernanza, economía, medioambiente, patrimonio y prospectiva. Son cursos en francés.
También estamos lanzando, pero esta vez no con la IDP, lo hago sola, como IPC. IPC es International Institute of Ports and City, Instituto Internacional de Puertos y Ciudades. Y estamos lanzando un programa en español a partir de abril de este año. Por lo tanto, ampliaréis, ¿no?, de alguna manera. Sí, a ver...
Ya los programas en español existían. Con la IBP tuvimos dos ediciones y volvemos a hacerlo. Este año tuvimos participantes básicamente de puertos de América Latina, de varios países de América Latina, pero también de España, de la Autoridad Portuaria de España.
de Baleares, y también en el curso en español tuvimos una persona, una española, pero que trabaja en el puerto de Dublin, en Irlanda. Ana, andaban. Sí, Zaba, muchas gracias por estar aquí con nosotros otra vez, por tus cursos tan fantásticos, sobre todo de la cuestión interfaz puerto-ciudad, porque nos hemos de olvidar
...que la consciencia colectiva es la que en principio une la consciencia social a los puertos. La conscienciación viene a través de la Agenda 2030 que lo marca la IBP. ¿Es así?
Exactamente. Si quieren, les puedo hablar del primer tema que tiene que ver con tu pregunta y con tu comentario, que es gobernanza. De hecho, para no mezclar mucho los temas. Pero efectivamente, de hecho, en realidad, uno puede preguntarse por qué hacemos ese curso de gobernanza, a qué nos referimos por gobernanza, ¿no?
Y está relacionado con uno de los compromisos de la Agenda 2030 de la IDP y dice lo siguiente, dice favorecer el diálogo Ciudad-Puerto en una gobernanza renovada con el objetivo de asociar el desempeño económico y medioambiental al bienestar y a las aspiraciones de los habitantes. Igual es bien interesante como compromiso
Porque vincula, primero dice diálogo, favorecer el diálogo, pero habla también de gobernanza renovada, entonces implica un cambio y une...
Asociar el desempeño económico y medioambiental al bienestar y las aspiraciones de los habitantes. O sea que dice finalmente importante no solamente el diálogo, pero también apuntar a que no solamente los puertos se visualizan o actúen como actor económico, pero también se preocupen de la calidad de vida de los habitantes. Eso es fuerte.
Claro, Saba, es interesante porque lo que hemos de dejar atrás de los antiguos conceptos que son estructuras logísticas. Va más allá, tiene que estar integrado dentro de las personas, de la concienciación social, de hacerles vivir bien. Por eso, por ejemplo, en Barcelona, si nos fijamos, también a raíz del American Cup,
Barcelona, a través de acercar, por ejemplo, si se había abierto en el 92 al mar, ahora ya se había abierto la ciudadanía. Podríamos estar a pie de playa para ver la actividad. Y este tipo de exposiciones se ha llevado a Nueva York, el Port Vell de Barcelona, a explicarlo al Congreso. Esto es vital para entender que la ciudadanía va primero, porque había antipatía. Era así en los años 70-90.
Hasta que aparece el contenedor. Antes era una cosa horizontal y tenía mala prensa, por decirlo de una manera un poco rápida. Sí, totalmente de acuerdo. De hecho, yo creo que lo que está como desafío, y tú lo mencionas también, es el aspecto identitario. Y no solamente portuario, es marítimo.
O sea, reforzar también esa identidad portuaria y marítima para todas las ciudades que están en el litoral. Y pasa por aspectos obviamente también económicos, pero también culturales.
Entonces, lo que tú dijiste también en cuanto a American Cup, pero también, no sé, bueno, si conocen, se llama, bueno, yo estuve en el 2024 en la ciudad de Set, en Francia, y es el Festival Marítimo en el Mediterráneo. Sí, Festival de Set, sí, es aquí al lado de Barcelona. Sí, sí, está la vuelta. Era impresionante. Y con un éxito impresionante.
Y había... Bueno, justamente se ponía en valor el patrimonio marítimo, pero no solamente de la ciudad de Set, o sea, porque había invitados con embarcaciones, con veleros, con... Bueno, en toda la parte también de exposiciones, de historia, etc., de varias ciudades marítimas...
Mediterráneas. Barcelona participó... Y eso me llama la atención el éxito que tiene. Yo creo que eso es un aspecto absolutamente que de mi propia experiencia y de la de los participantes de los cursos, tanto en francés como en español, es algo que yo destaco. O sea...
Primero, reforzar la identidad, lo que hablábamos, no oponer lo portuario con lo marítimo, porque también hay tendencia a oponerlos, a hacerlos competir. Eso yo creo que es muy riesgoso. Claro, los puertos se complementan como tú dices.
Siempre lo has dicho. Es tu máxima. Los puertos no son una competencia, se complementan. Y aparte, lo podremos enlazar también con que los puertos son un distrito. Esto lo dice también Serge Pallarès, que es el vicepresidente de la Federación Francesa y de los puertos de Exitania, presidente, que es lo que estabas hablando tú desde. Que los puertos son un distrito...
Igual que las ciudades, un distrito más. O sea, que el brazo, esto de la maritización de los años, el año pasado, del año 25, Macron ya lo dijo que era el año del mar, y era la maritimización de las capacidades que lo teníamos que tener en la mente, que ya se ha conseguido. Pues ahora yo creo que eso se tiene que extender a la ciudadanía de verdad, del quehacer diario, no verlo como una cosa cerrada. Los puertos se abren. Exactamente.
Exactamente porque muchas veces también hay la percepción de que los puertos son como enclaves. Ahora bien, si bien el diálogo es fundamental, pero es fundamental que sea continuo.
Que no sea solamente cuando la autoridad portuaria necesita expandirse y allí hay todo el proceso de evaluación ambiental, etc. Hay que ser continuo. Y lo otro que es complicado, hay que decirlo. Lo que es complejo es que es difícil que la ciudadanía sola
en su complejidad, en su diversidad, participe. Muchas veces tenemos una sobrerepresentación de algunos sectores, de algunas personas, y eso es un tema, es un tema que hay que tener bien presente, y por eso lo que yo, no sé si tuviera como una enseñanza que podría transmitir de todo lo que he visto, lo que he escuchado, etc., y puedo dar un ejemplo también interesante...
Es que es súper importante que por parte de los puertos, pero también por parte de las ciudades, que haya mayor innovación en los medios que se utilizan para comunicar con la gente. Porque la ciudadanía no es única.
No, claro, la ciudadanía se integra en el puerto de Barcelona, por ejemplo, desde el año 2005. Había un proyecto que es poco conocido, que es el POR2000. Vino aquí Adolfo Romagosa, que era el encargado del PORBELL.
que esta unión puerto-ciudad y sobre todo llegar al ciudadano, más allá del aspecto comercial, del concepto de esto de distrito, el puerto como distrito, como una cosa integrada, por eso se hacen fiestas, se hace el Nadal al port, o sea, la Navidad se celebra en el mismo puerto. Más allá, como lo dice Pedro Arellano Gil, que es una metrópoli portuaria, se extiende más allá de la ciudad. Lo extiende hasta el Prat. El distrito es interesante en ese sentido.
Sí, de hecho, Pedro escribió un artículo muy interesante. Yo lo comenté en el LinkedIn. Sí, claro. Pero además participó en el curso de prospectiva en los diplomados que yo dirigí. Una persona además brillante y muy generosa. Pero eso también pasa por identidad. Ahora, lo que yo puedo decir...
Y, bueno, en el caso de Barcelona, Barcelona, bueno, no lo dijeron, no lo dije al inicio, pero yo estoy en Chile, ¿eh? Tengo un acento francés, pero vivo en Chile desde hace muchos años. Y Valparaíso es un referente internacional, ¿eh? Valparaíso es un referente internacional en sostenibilidad. Si nos hemos de mirar a alguien, nos hemos de iluminar, podemos decir que le abre, está muy bien como ejemplo, pero Valparaíso no lo tenemos que dejar atrás, por eso estamos hablando con
No es casualidad.
Y que hemos seguido mucho en Chile. Por ejemplo, es otro tipo de gobernanza, pero es la gobernanza de la comunidad portuaria, de la comunidad logística. Y lo hemos visto con mucho interés y en Valparaíso replicó esa experiencia. Sí, porque, por ejemplo, hasta allá de Jervil...
Por ejemplo, más allá, ahora podemos decir lo del Port Bay, que han copiado la estrategia a través del American Cup, la abertura, esto que explicábamos en el puerto de Tangerville, o sea que África, también, por lo que decíamos, los puertos se complementan unos a los otros, se han copiado la misma estrategia que se adelantó a través del American Cup,
Y han ido a Tanger y Puerto Barcelona, lo que dices tú, que son complementarios a hacer la misma estrategia, porque el puerto también son cruceros, es náutica, la introducción de la náutica no la hemos de dejar atrás, las grandes esloras, por eso la tenemos. Son modelos que se tienen que incorporar, los cruceros, que no hemos de demonizarlos, más pequeños y más importantes.
Exactamente. Y es un poco el por qué hacemos eso nosotros, esos cursos, etc. ¿Por qué estoy trabajando en eso? Es justamente para anticipar y acompañar conflictos, para que haya algún resultado, o sea, que podamos avanzar, porque el conflicto por el conflicto no nos lleva a ninguna parte.
Y por eso pensamos nosotros que es fundamental que haya una transmisión de conocimientos, que se entienda que la gente de APIE, las personas de APIE también, las ONGs, etc., pueden entender cómo funciona el puerto que está en juego y viceversa. Y por eso los cursos que organizamos están abiertos a todos.
Y tratamos justamente de invitar a la sociedad civil. De hecho, bajamos muchísimo el arancel para que la gente de la sociedad civil pueda participar. Quiero decir algo también sobre el tema de los cruceros. Con un minuto, por fa.
Un minuto, ok, perfecto. Y con eso termino. Es muy interesante lo que están haciendo en Palma, en la Autoridad Portuaria de Baleares. Es muy innovador. De hecho, pusieron como uno de los pilares del plan estratégico, la relación Puerto Ciudad. Hay mucho empuje, es muy interesante. Eso se los quería comentar.
Y para terminar, bueno, obviamente quiero invitarles a todos a poder ver lo que hacemos nosotros. Tenemos una página web, es iipc.cl y allí está también la descripción de los cursos. El primero empieza el miércoles 8 de abril. Son dos veces 90 minutos por semana online, anteriormente online, y tenemos personas inscritas
de puertos españoles, argentinos, peruanos y chilenos. Ojalá puedan participar. Y después sigue el otro curso de economía, con los temas de economía circular, de transición energética, de capital humano, después medioambiente...
matrimonio, justamente, y prospectiva. Entonces, ojalá puedan, para todos aquellos que estén interesados, se pueden comunicar conmigo, ver la página web, y eso. Pondremos el enlace, Saba, pondremos el enlace para que la gente, que es una gran oportunidad, que no se puede dejar escapar. Sí, lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias, Saba, por atendernos esta tarde aquí en Arrandamar, y moltes gracias a tú también, una setmana més, Ana, per atendre'ns.
Sí, moltes gràcies, Marina, moltes gràcies als oients i moltes gràcies, Saba, per estar aquí. Un petit apunt, només dir que aquesta setmana ha estat l'estratègia portuària de la comunitat europea i dintre de tot també la cohesió social i sobretot de la qualitat entre, sobretot, petits i mitjans, no només ens hem de fixar.
I amb l'aspecte de les Balears també he de destacar l'aspecte també dels pescadors, que sempre ens els deixem al marge i sembla que no existeixen fins i tot en el primer congrés que s'ha fet aquesta setmana de ports de l'Estat. No han estat convidats a aquest sector, que també s'ha de dir, de la Marina Marcant, i són importants els de la Marina Marcant, eh?
Doncs de tot això hauríem de fer un pensament. Moltes gràcies, Anna, una setmana més. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Marina. Saba, gràcies. Moltes gràcies. Muy amable. Lo volvemos a reemprender. Gràcies. Les plantes de Randamar. Un xic de botànica amb molt gust de sal.
Ens submergim per conèixer una de les fanerògames marines més oblidades, que se'n diu la germaneta pobra de la Posidònia, però no per això menys important a nivell ecosistèmic. És el gram Olacimodocea nodosa, que creix en profunditats d'entre 5 i 25 metres als sorrals propers a la costa, en uns fons on la llum solar arriba sense cap mena d'impediment, una llum bàsica, evidentment, perquè faci la fotosíntesi.
Com a fanerògama és una planta amb fruit, flor, llavor, tija, fulles i arrels i creix fent una xarxa densa de risomes que es fixen al fon sorrenc i l'ajuden a resistir als temporals. Floreix a la primavera i el fruit és com un petit cigronet acabat en punta. Les fulles són primes i en forma de cinta. Poden arribar a fer més de 50 centímetres de llarg.
Aquestes fulles tenen un cicle estacional molt clar. A l'abadia de Roses hi ha la praderia de Gran més important de la Mediterrània. La Cimodolcea, però, es distribueix per mars temperats d'arreu del món. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrere cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu! A Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts, 10 de març, tens el maduixot categoria 1 de rina de 500 grams a un preu imbatible de 2 euros amb 29. El quilo al sur a 4 euros amb 58. Sempre les millors promos. Carrefour.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las 5.
Us parla Tere Ortega, la nova seu operativa de la Diputació, la plaça Imperial Tarraco, abans amb la selecció dels cinc despatxos finalistes. Es vol que l'edifici de l'antiga Caixa Tarragona passi de ser emblemàtic a icònic per la ciutat. Ho ha dit precisament la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llaurador. La futura seu operativa a la plaça Imperial Tarraco de la Diputació de Tarragona volem que sigui d'un edifici que és emblemàtic a un edifici icònic.
i un edifici referent en molts aspectes, sobretot en el que és la qualitat arquitectònica, però també en l'àmbit funcional, en l'àmbit de l'eficiència, en l'àmbit de la sostenibilitat. En termes, per exemple, de sostenibilitat, a banda que hi hagi les emissions zero, que ja sabeu que això ja estem treballant també des de la Diputació, volem que sigui...
Un edifici proper al consum energètic zero. Es mantenen terminis per licitar el projecte i la direcció d'obra per valor de 700.000 euros.
La comissió d'Hisenda veurà demà la liquidació del pressupost municipal de 2025, que suposa un superàvit per damunt dels 19 milions d'euros. Es tracta del resultat positiu més elevat dels darrers 18 anys. La portaveu del govern del PSC, Sandra Ramos, destaca l'elevada execució del 93% del pressupost estipulat. El portaveu adjunt d'Esquerra Republicana, Xavi Puig, proposa destinar 10 milions d'euros al rumenent a polítiques d'habitatge.
I l'execució del pressupost és del 93%, que també és de les més elevades que hi ha, tenint en compte que aquest pressupost era molt més alt, el de 2025, que en altres anys. Governar bé vol dir recaptar només allò que necessites i gastar-t'ho. I, per tant, com que no ha passat, la gestió no és bona.
Segons l'informe elaborat pel viceinterventor general de l'Ajuntament que publica el diàleg de Tarragona avui, la principal causa dels números positius és que el consistori va ingressar 14,7 milions per sobre del que tenia pressupostat.
Tarragona Film Office tanca 2025 amb més de 80 produccions i 140 dies de rodatge a la ciutat. Unes xifres que confirmen Tarragona com una localitat important per acollir produccions. Ho ha dit Montse Adán, consellera de Turisme de l'Ajuntament. Confirmen que Tarragona és un dels principals llocs que realment s'interessen per poder fer aquesta promoció.
Netflix i Prime Video van escollir Tarragona per ser escenari d'alguns dels seus productes audiovisuals.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on dedicarem bona part d'aquest inici a parlar de la migració dels peixos amb el nostre col·laborador, en Joan Ramon Mendo. I després acabarem el programa d'avui, baixant fins al delta de l'Ebre i veient l'última polèmica que tenen a les 1. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum.
És dimarts i els dimarts ens toca parlar de Medi Ambient i per aquest motiu ja tenim a punt el nostre col·laborador, en Joan Ramon Bendo, que avui, ara ho han dit, Joan Ramon, vens a parlar de les migracions dels peixos, no? Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, Marina. Sí, sí, avui, com ja vam anunciar fa un parell de programes, que vàrem parlar de la migració d'insectes en alguns punts del planeta i que arriben fins i tot a les regions del sud d'Europa.
Avui parlarem d'uns animals potser més familiars, més propers, i alguns dels oients segurament coneixeran, o bé perquè els poden comprar directament al mercat, a les peixateries...
o bé perquè els poden pescar, si són pescadors de canya o pescadors de barca. Alguns d'ells són espècies comercials, altres no són tan comercials, però tots ells tenen en comú que fan aquestes migracions, aquests moviments estacionals,
del com vàrem explicar en el cas dels insectes. No és un desplaçament, sinó que és un fenomen que es repeteix cada any i pot tenir finalitats reproductives o finalitats alimentàries, és a dir,
Van a buscar llocs més càlids, excepte una espècie, que veurem quina és, que busca llocs més freds per reproduir-se, i també busquen llocs amb més aliment, que, com és lògic, depenent de l'estació, canvia la temperatura de l'aigua del mar, i això fa que l'aliment es trobi més a la superfície, més al fons, més a la costa o més alta mar. Aquests serien els factors que determinen aquestes migracions.
Bé, aquest fenomen el tenim molt a prop, el tenim a tocar, com es podria dir, a les costes catalanes. I, tot i que és un fenomen essencial, vital, per als ecosistemes marins, no el coneixem, o no és vox populi,
perquè no tenim aquesta capacitat de veure què està passant durant cada estació de l'any. Lògicament, a l'estiu, sí que hi ha moltes persones que fan submarinisme, ja sigui amb bombona o ja sigui amb polma lliure, i en aquests casos sí que es poden observar alguns patrons de conducta dels peixos, sobretot els que viuen a la zona de Roques, al Roquissàs,
també alguns peixos de platja, però, lògicament, els que viuen a alta mar, els que queden lluny dels punts d'observació, dels punts de bany, doncs aquests són més difícils de conèixer i, per tant, avui intentarem posar una miqueta de llum. Bé, hi ha moltes espècies...
que són mediterrànies, altres que són atlàntiques i venen al Mediterrani. En tot cas, són espècies que segueixen unes rutes determinades, que en diem rutes migratòries,
i que podríem dir que tenen interioritzades, no memoritzades, perquè lògicament algunes espècies no viuen molts anys, altres sí, però ni tan sols les que viuen més temps poden memoritzar aquesta ruta, simplement segueixen els corrents, segueixen el flux d'aquests corrents marins per arribar als punts d'alimentació o de reproducció.
Algunes migracions, com hem dit, venen de l'Atlàntic, no tenim cap altra connexió amb el Mediterrani, tindríem la del canal de Suez, que això està al final de tot del Mediterrani, però és un canal artificial, és un canal que es va construir per unir dos mars,
i com a sortida natural, únicament o entrada, tindríem l'Atlàntic. Per tant, hi ha alguna espècie, i ara comentarem quina, que ve des de l'Atlàntic al Mediterrani per a reproduir-se.
Hi ha altres que són típicament mediterranes, també les comentarem, i que fan migracions, però en aquest cas no són de tan llarg recorregut. Fan migracions dins el Mediterrani o migracions, com dèiem, des d'alta mar fins a la costa, o al revés, de la costa fins a alta mar. Bé, començarem per una espècie que tothom coneix, que pràcticament tothom ha menjat, que és la tonyina vermella.
Tot i que hi ha altres espècies de tonyina, que no són la vermella, que també es troben al Mediterrani, també hi ha l'Atlàntic i altres punts del planeta. Tot i que la tonyina vermella té aquesta fama merescuda, perquè és un peix de molta qualitat, és peix blau,
I, a més a més, és un peix que està a dalt de tot de la xarxa tròfica. És a dir, que és un peix que arriba a assolir grans dimensions i s'alimenta d'altres peixos més petits. En el cas de la tonyina vermella, podríem posar com a mida més o menys estàndard, quan són adultes,
al voltant dels 3 metres de longitud i poden pesar o superar els 600 quilos de pes. És a dir, que parlem d'uns animals realment imponents. Per posar-ho en comparació, un brau, un toro, un toro bravo, pesa més o menys el mateix.
Molt bé, aquestes toñines vermelles entren des de l'Atlàntic per reproduir-se en aigües més càlides. Llavors, històricament, aquest viatge de molts quilòmetres, ha estat aprofitat per les pescaries locals, per les pescaries al Mediterrani, i ja ho vam comentar una mica a l'altre programa,
Va arribar a un punt en què la tonyina vermella va estar a punt a punt, no d'extingir-se, però sí de desaparèixer o pràcticament desaparèixer del Mediterrani. Doncs ara està molt de moda, eh? A les cartes de tots els restaurants hi ha tonyina vermella.
Bé, és una espècie comercial i per evitar que passés això, que s'arribés a extingir o pràcticament a extingir, van haver d'imposar a nivell internacional una veda, una prohibició, durant un temps perllongat de la seva captura. Per què? Perquè quan fan aquesta migració...
Històricament se les pescava, i se les pesca encara, tot i que amb quotes, en les almadraves. L'almadrava és un sistema de pesca, un art de pesca, podríem dir d'encerclament, és a dir, és una estructura fixa, però que forma com un cercle, un rectangle, un laberint, per entendre'ns.
i quan entren a dins les tonyines no són capaces de trobar la sortida, que aquesta és la finalitat d'aquest laberint. I poden entrar en quantitats importants, i per tant, antigament se les pescava per milers...
I milions. Hi havia flotes pesqueres dedicades exclusivament a la captura de la tonyina. Simplement el vaixell entrava dins de l'almadrava i anaven recollint, recollint, l'anaven fer més petita fins que la tonyina acabava sent capturada des del vaixell.
Bé, aquestes carnisseries encara n'hi ha, no són tan exagerades ni es maten tants exemplars, però encara podem trobar-les allà del Mediterrani. Hi ha algunes empreses que s'han dedicat a granges de conreu de tonyina vermella...
Passa com en molts altres peixos, que és relativament senzill engreixar-los, però és força complicat que reprodueixin, és a dir, que posin ous i que a través d'aquests ous puguem obtenir larves que es puguin fer adultes. Llavors el que es fa en aquestes granges és capturar la tonyina quan és petita...
i donar-li una sèrie de pinso, una sèrie de menjar ja preparat per engreixar-la.
a l'Ametlla de Mar hi ha alguna instal·lació d'aquest tipus, no direm noms perquè tampoc no interessa publicitar. En part sí que han evitat que es capturi tanta tonyina vermella, però lògicament una granja no deixa de ser un negoci privat i la seva comercialització
tampoc no tenim clar fins a quin punt pot evitar que es capturi tonyina salvatge. Per què? Perquè el comprador, que normalment aquest tipus de producte fa cap a països asiàtics, a països com Japó, doncs el comprador tampoc es mirarà molt si l'animal ve d'una granja o ve d'una captura salvatge.
Sí que segurament, els xefs, els cuiners més exquisits del Japó, segurament saben com distingir. Sí, perquè si m'ho fan distingir a mi, ja et dic jo que ni idea. De fet, ara fa una estona pensava si en els mercats, mercat de Tarragona, per exemple, és habitual trobar tonyina vermella. No en tinc ni idea. I a mi em costa recordar-ho, eh?
A mi també, però tampoc vaig cada dia al mercat. Efectivament. Però estaria bé saber si és un producte assequible, perquè tot el que és peix de roca, que ara en parlarem d'alguns, sí que és relativament habitual trobar-ne als mercats, però aquests peixos que venen recorrent distàncies molt llargues...
imagino que tenen una destinació que paguen molt millor el quilo que no pas el petit consumidor, el consumidor domèstic. Molt bé, la tonyina, doncs seria, la tonyina vermella, seria un d'aquests peixos migradors. Un altre exemple, que també és peix blau, i és peix mediterrani, i podríem dir peix de qualitat, tot i que antigament,
no se'l tenia en consideració com a peix blau, peix saludable, que a més a més és un peix molt econòmic, que és el barat.
El nom científic de la veritat és escomberescombros, i aquest nom dona nom, mai millor dit, a tota la família, que és la dels escombrits, que són aquests peixos, la palometa, per exemple, també seria d'aquesta família, la barrocuda, si no m'equivoco, també. Són peixos depredadors, és a dir, peixos que s'alimenten d'altres peixos, i que...
formen uns grans cardúmens, en català podríem dir bancs, uns grans bancs de milers i milers d'individus. L'objectiu d'aquests bancs, com segurament ja saps Marina, és despistar els apredadors. Que no se'ls mengin, vaja. Que no se'n mengin tants.
I, de fet, l'estratègia del banc és moure's com un sol individu, de forma que així el predador, quan entra dins del banc de peixos, crea un buit i, si no és prou ràpid, no n'enganxa cap. Bé, els brats, com diem, són un peix relativament habitual i que podem trobar als mercats de Catalunya.
especialment a les zones costaneres, no anem a buscar barat a Lleida, que potser també n'hi arriba. Segurament, avui en dia arriba tot per tot.
Bé, doncs aquests peixos el que fan és una migració per cerca d'aliment, per buscar aliment. A diferència del que comentàvem de les tonyines, que entrarien o migrarien més aviat per finalitats reproductives. Aquestes migracions estan relacionades amb, com dèiem, canvis estacionals de temperatura.
Molt bé, una altra que tenim també molt a la vora, i de fet, els que coneguin una mica el món de la pesca amb canya, segurament recordaran, ara ja no sé, perquè fa molt de temps que no hi passo, però el mateix...
barri del Serrallo, és a dir, on hi ha els embarcadors de les barquetes de pesca del Serrallo. Allí, normalment a l'estiu, se n'hi podia, parlo en passat, però ja dic que fa temps que no hi vaig, es podia pescar amb relativa facilitat el peix que esmentarem ara, que és el surell, el surell en castellà jurel,
entra dins dels ports a buscar aliment i també per trobar refugi, perquè el sorell no és tan gran com el barat i pot ser presa per altres peixos. Per tant, el sorell, en aquest cas, pot buscar les dues coses, aliment i refugi dins dels ports.
És bastant habitual al litoral català, com deia. I un altre que és... Bé, uns altres dos que són molt habituals i que també trobem pràcticament... Aquests no serien tan estacionals com els orells, aquests podem trobar-los pràcticament tot l'any, que seria la sardina i el seïtó.
Lògicament no venen a Llaunes, a Catalunya. Ah, no? Jo em pensava que sí. Arriben sobretot de mar obert, són peixos que s'anomenen pelàgics. Pelàgics vol dir...
que estan acostumats a viure a alta mar, en llocs molt llunyans de la costa, i de tant en tant, seguint aquests canvis de corrent, canvis de temperatura, on hi ha el plàncton del que s'alimenten, arriben a zones una mica més properes a la costa, i és aquí on les flotes de pesca locals poden capturar tant les sardines com els saitons.
Tots dos són espècies presa, sobretot perquè s'alimenten de plàncton, però al seu temps serveixen d'aliment a altres peixos, com hem esmentat, que podrien ser el barat o la tonyina, les diferents espècies de tonyina. Hi ha una diferència entre la sardina i el saitó, i és que la sardina...
es reprodueix buscant aigües fredes. I, de fet, d'aquests peixos que es manterem avui, és dels pocs que busquen aquestes aigües més fredes, podríem dir hivernals, per a reproduir-se. El seïtó, en canvi, té l'estratègia contrària. L'estratègia del seïtó és buscar aigües càlides
on hi hagi abundància d'aquest plàncton que dèiem que és el seu aliment. Aquesta seria bàsicament la diferència entre tots dos i aquesta diferència també condiciona el moment en què els podem trobar al mercat. Ara parlarem...
d'una altra família de peixos. És una família molt, molt variada, molt extensa, molt diversa, i alguns d'ells són molt coneguts, altres no tant. Aquesta família és la dels espàrids, i n'hi ha un que és...
molt conegut pràcticament per tothom, segurament n'hauràs menjat alguna que altra, i és l'aurada. L'aurada és un peix, no és ben bé de roca, el podem trobar a prop de la costa, però no és ben bé pròpiament un peix de roca.
I és un peix molt apreciat pels pescadors de canya, ja no només per la seva car, per la qualitat de la seva car, sinó també perquè és un peix que dóna batalla, és un peix que engresca el pescador de canya.
Aquesta espècie acostuma a viure en zones litorals, en zones on hi ha praderies de Posidònia, per exemple, és un lloc on podríem trobar-les, llocs on hi ha molta abundància de moluscs, per exemple, una zona típica
on de tant en tant s'hi pot pescar, s'hi deixen entrar, és el pantalán de Repsol, el que hi ha a la platja de la Pineda, entre la Pineda i Tarragona.
Aquella zona és molt rica en moluscs, perquè justament on hi ha el pantalà, en aquella zona dins del mar, no s'hi acosten les barques per pescar. Llavors, tampoc hi ha aprofitament d'aquest altre recurs, que serien els musclos,
o similars. Doncs bé, la horada s'alimenta bàsicament d'aquest tipus d'aliment, de petits cucs de mar, de musclús, i precisament això és el que li dona la seva qualitat. La horada, a diferència dels altres peixos que hem esmentat, és un peix de carn blanc, que és un peix blanc,
i té molt bona consideració a nivell culinari, a nivell gastronòmic. De fet, també hi ha granges de piscicultura, que és com es diu tècnicament, granges d'engreix d'aurades, i són aquestes normalment o darrerament les que trobem amb més facilitat als mercats. Tant l'aurada com el llobarro,
En Llobarro és un altre peix que també històricament ha fet migracions estacionals, principalment, i jo recordo fa molts anys, tenia un veí que era pescador de canya, i recordo que a dins del port de Tarragona, quan deixaven entrar a dins a pescar, que ja fa molts anys que no deixen... Jo, de fet, ni ho he vist, diria. I si ho he vist, ni me'n recordo.
No, tu potser eres molt petita. Doncs hi havia alguna temporada, crec que era l'estiu, podria ser més de juny, juliol, com a molt, que entraven els jovarros adults a dins del port de Tarragona i es pescaven exemplars d'entre 7 i 8 quilos.
7 i 8 quilos de llobarros és un tamany considerable. Jo des d'aquella època no he vist ni tan sols al mercat, no he vist llobarros d'aquesta mida. El que feien aquest veí o altres pescadors de canya era vendre aquests llobarros als restaurants. I lògicament un restaurant que et pogués oferir un llobarros de 7 o 8 quilos tenia assegurat el Jornal del Dia.
El llobarro, igual que l'aurada, té molt bona qualitat gastronòmica i, a més a més, el llobarro és un peix que depreda més activament que l'aurada. L'aurada es pot alimentar d'invertebrats. El llobarro pot depredar altres peixos. Per tant, estaria a la part de dalt de la xarxa tròfica des de l'ecosistema marí.
Tornem als espàrids. A part de l'aurada, en citaré dos més, que són relativament freqüents, tot i que no tothom els coneix, no tothom els ha pogut veure. El mercat se'n pot trobar de tant en tant. Un és el sarc. El nom científic és Diplodus sargus. I és un peix...
que pot arribar a mides considerables. Podríem trobar sarcs adults de 2-3 quilos, exemplars ben macos. I, igual que la aurada, és un peix molt apreciat pels pescadors de canya. Hi ha un altre parent del sarc, que és l'esperrall. De fet, el sarc... A veure com el descriuríem. El sarc té la forma semblant a l'aurada...
La diferència és que el Sarp té unes franges verticals al dors, unes franges que van pràcticament des de l'aleta dorsal, que és la que hi ha a dalt de tot, fins a l'aleta ventral, que és la que hi ha al ventre, com el seu nom indica.
i, a part d'aquestes franges verticals, té una taca bastant prominent just on comença la cua. Llavors, amb aquestes dues característiques, identificaríem els sarcs. De sarcs n'hi ha més d'una espècie, però no entrarem tant en detall. Després, el cosí germà del sarc és l'esperrall, que és el diplodus anularis,
Les faranges verticals no les té tan marcades i la diferència és en el color de les aletes, que en el cas de l'esparrall és un color daurat, és un peix molt bonic, no arriba a mides tan espectaculars com el sarc, però també és molt apreciat pels pescadors de canya.
I tant un com l'altre fan aquests moviments estacionals que, en aquest cas, tenen relació amb la reproducció. És a dir, quan entren a les zones rocalloses, a les zones costaneres, on hi ha molta roca, és un peix que se sent protegit enmig de les roques...
és per reproduir-se. I això, en el cas del sarc, acostuma a passar a començaments d'hivern. És a dir, quan ja comença a apretar una mica el fred és quan aquests sarcs entren als ports, entren a les zones costaneres, als espigons, i busquen llocs per poder reproduir-se i posar els ous.
En el cas de l'esparrall, doncs, tindríem un comportament molt semblant. De fet, tant sarts com esparralls, si algú aquest estiu se'n recorda i té ganes, són bastant fàcils de veure a la zona rocosa de les platges del nostre litoral, Edna.
Podem parlar de les platges de Tarragona, la rebessada, el miracle. És relativament senzill, fins i tot sense portar el tub de respiració, fent una mica de... Sí, jo a la rebessada n'he vist algun cop. Són bastant lletjos, per cert. Oh! Ens està greu si he dit alguna cosa i ho fes segur. Bé, tot és qüestió de perspectiva. La bellesa ja saps tu. El que compta és l'interior. És abstracte. Exacte.
Bé, doncs es poden veure amb relativa facilitat i el curiós a les zones aquestes que dic de roca, ja un cop entrem a l'estiu, és que es poden veure els alavins. Alaví seria el peix que encara no és adult, però que ja ha passat de l'etapa de larva i, per tant, ja té una mida apreciable. Doncs és bastant habitual de veure tant sarcs com esparralls...
N'hi ha una altra que no n'hem parlat, que també és de la mateixa família, que es diu Oblada. La Oblada no és el mateix que la Aurada.
N'hi ha d'altres, hi ha la salpa... Bé, hi ha molts peixos de roca que tenen aquests comportaments. De fet, la salpa també és molt curiós perquè se la pesca a finals d'hivern. És a dir, s'utilitza una alga filamentosa que creix a les roques, és com un verdet, i es pesca...
Si no recordo malament, crec que eren els mesos de gener i febrer, sobretot, perquè és quan aquesta herba està en millors condicions. Ha tingut tot el solet de l'hivern i, bueno, si no hi ha hagut temporals, que els temporals lògicament es poden fer net, doncs aquesta alga és una de les fonts nutrícies de la salpa, salpa amb L.
Bé, fent una mica de resum, aquestes migracions, tant si són viatges des de l'oceà fins a mars interiors, com si són moviments estacionals curts, són essencials, com dèiem, per al funcionament dels ecosistemes marins, perquè dins de la xarxa tròfica hi ha aquest flux de predadors, preses, de nutrients...
que permeten que tot l'ecosistema es mantingui en bones condicions. Llavors aquestes rutes, que són invisibles per l'ull humà, permeten la reproducció de moltes espècies i sobretot és important tenir en compte que hi ha algunes d'elles que tenen interès comercial, no només comercial, sinó també interès nutritiu, i que són espècies molt i molt mediterrànies.
Bé, faré un petit anexe de dues espècies migradores. N'hi ha una de la que no hem parlat, que és l'anguila. No tocaria. Et queden 10 minutets. Ah, bé, perfecte. De fet, de l'anguila no en parlarem perquè ja n'hem parlat en altres ocasions i es mereix un...
Un programa apart. Un programa, exacte. Un capítol sencer. Bé, tenim dues espècies que havien estat migradores al Mediterrani, però que se les va pescar de tal manera, i no només la pesca, sinó també la contaminació dels rius, que van arribar a desaparèixer, a extingir-se completament al Mediterrani. De fet, n'hi ha una que és completament extinta, que és l'astorió,
I ara explicaré una anècdota sobre l'astorió. I l'altra espècie, que és molt rara, se'n pot trobar, però és molt, molt rara, és la saboga.
La saboga és un peix que en altres conques que no són mediterrànies o que estan pràcticament al final del Mediterrani, estava pensant en, a veure si ho dic bé, el Guadalquivir, el Guadalquivir, la desembocadora del Guadalquivir, encara hi entren les sabogues, en castellà crec que es diuen alosses. I és un peix que fa migració des del mar
cap als rius per reproduir-se. I aquesta mateixa migració és la que antigament també feia un altre peix, que ja no es troba a la conca mediterrània, i és realment una llàstima, que és el salmó. El salmó atlàntic,
anys enrere o al principi del segle passat encara es podria pescar alguns rius catalans, però va arribar a aquest punt de sobrepesca, de contaminació, de construcció d'embassaments, que això es diu poc, però és molt important tenir-ho en compte, que els embassaments són una barrera infranquejable per a la majoria de peixos migradors.
Ja no parlem només de l'anguila, com hem explicat en altres ocasions. Aquests altres peixos, l'astorió, el salmó, la saboga, són peixos que històricament havien viscut a tota la conca mediterrània, però, malauradament, va arribar a un punt en què van extingir-se. Es podrien reintroduir, i aquesta és l'anècdota que volia explicar, perquè fa un parell d'anys, potser...
I, de fet, la primera reintroducció, diria que es va fer l'any passat, si no recordo malament, s'està experimentant amb la reintroducció de l'astorió al riu Ebre. I ho vull explicar com a anècdota perquè, des del meu punt de vista, el fet que l'astorió hagi de quedar restringit al tram final de l'Ebre...
És una limitació molt important. Per què? Perquè l'astorió, com a peix migrador, tindria el mateix instint que pot tenir un salmó, és a dir, anar a les capçaleres, anar als rius nets, oxigenats, frescos, a reproduir-se. Però, malauradament, el riu obre, com segurament molts oients saben,
No hi ha un sol envasament, n'hi ha moltíssims. I els que tenim més a prop, ja no parlem de Flix, que podria ser superable, però després venen els de Ribarroja i Maquinensa, que aquests sí que són mortals completament per a les espècies migradores. Llavors, ho dic com anècdota, perquè a mi em sembla molt bé que es vulgui fer reintroducció, que es vulgui renaturalitzar, recuperar una espècie que...
s'ha quedat pel camí, però això s'ha de fer sempre amb garanties, amb garanties d'èxit, perquè si no és llençar diners. I jo considero que això que estan fent amb l'asturió és llençar diners. No és un riu en condicions a l'Ebre per tenir-hi asturions. No el podem comparar amb altres rius europeus que no estan ni tan regulats.
ni són tan relativament petits, no diem que l'Ebre sigui petit, però sí que hi ha rius europeus, passant amb el Danubi, per exemple, on hi ha una població nativa d'asturions que poden fer migracions de molts centenars de quilòmetres. En el cas del riu Ebre, podrien recórrer 20-30 quilòmetres a riu amunt, fins a trobar els primers obstacles de tipus humà.
construïts per l'home. Per tant, aquest seria, per mi, un exemple de fracàs anunciat, tant de bo, tant de bo, jo m'equivoqui i els científics que estan rentrodint aquest peix en sàpiguen molt més que jo, però a mi...
la meva experiència em diu que és un esforç poc productiu. I, a més a més, en el cas que aconseguíssim tenir una població estable d'asturions al tram final de l'Ebre, en dos dies tindríem pesca furtiva. O sigui, és molt complicat poder aturar...
a l'expoli que es fa d'aquesta espècie, que no només és valorada per la seva carn, sinó, com tots sabem, pels seus ous, que són el caviar. El caviar és l'ou de l'astorió. Per tant, bé, són espècies que han afrontat una sèrie d'inconvenients...
al Mediterrani, i que és molt complicat retornar-los en el seu estat salvatge, com parlem d'astorió, de salmó o de saboga. Bé... Tres minuts, et dono.
Jo crec que, bàsicament... Ah, bé, hi ha una altra espècie, que aquesta no és tan coneguda, però que és una espècie molt, molt antiga. Quan dic antiga, em refereixo a nivell evolutiu, és una espècie...
que porta el planeta Terra molts milions d'anys. De fet, és anterior als peixos evolucionats, tal com els coneixem. Tots aquests que hem descrit serien peixos evolucionats. Aquest és un peix molt primitiu que, curiosament, té un estil de vida diferent a tots els altres i és un peix que s'alimenta de la sang d'altres peixos. Aquest peix és la llamprea. En castellà, l'emprea.
I al Mediterrani és molt rar, molt rar, no és impossible trobar-ne, però és molt difícil de veure o de pescar, fins i tot amb xarxes, no se'n pesquen masses. I justament aquest peix és un molt bon indicador
dels rius que estan en bon estat de salut. Per què? Perquè justament els peixos que depreda o dels que s'alimenta, o parasita, millor dit, són peixos com el salmó. Llavors, per exemple, si tu te'n vas als peixos escandinaus i visites qualsevol riu on hi hagi salmons atlàntics, trobaràs també llamprees.
Per què? Perquè la llemprea necessita peixos grans i, a més a més, peixos que puguin migrar cap a l'interior dels rius. Llavors, el cas de la llemprea és ben curiós. És un animal molt primitiu. De fet, no té una boca amb mandíbules, com els altres peixos, sinó que té una mena de ventosa amb petits agollons. És una ventosa que està dissenyada per clavar-se al cos d'altres peixos i quedar-se adherit
d'aquesta forma o estil de vida que seria per recitar-hi. Ja l'últim per acabar, ja està? Sí, al principi no tenia preparat cap altre peix migrador, si tu te'n recordes algun i el vols comentar, fantàstic, si no... No me'n recordo de cap. Moltes gràcies, Joan Ramonment, d'una setmana més per estar aquí a la Randa Mar amb nosaltres. A vosaltres, a vosaltres.
I ara baixem cap al Delta de l'Ebre per parlar sobre les al·legacions a la nova proposta de termenament impulsada pel Ministeri per la Transició Ecològica i el repte demogràfic. I per això la companya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb la síndica de greuges de Delta Ebrecel.
Sí, Marina, parlem amb Rosa Vandellós Lleixà, síndica de Grauges de Deltebre, sobre que el municipi ha registrat un total de 9.454 al·legacions a la nova proposta d'atermenament impulsada pel Ministeri. Rosa, benvinguda a Randemar. Bon dia, bon dia. Si et sembla, Rosa, si et pots apropar una miqueta més al micro, molt bé. Per començar, quin balanç ni fas d'esta campanya d'al·legacions que, com he dit, ha culminat en 9.454 inscrits?
dona, l'ovalanç ha de ser positiu a la força. Penseu una cosa, penseu que l'any 21 se va fer una recollida de signatures en tot lo Delta de 8.000 i pico. Si ara només ha sigut el municipi del Tebre i mos han mogut els d'aquí i han sigut 9.000 i pico, Déu-n'hi-do, no? ¿Esta xifra supera les vostres previsions que teníeu?
Bueno, no teníem una previsió exacta, o per lo menos volíem arreplegar-li més que l'altra vegada, per tant, ho hem aconseguit.
Molt bé, i tant, i tant. Llavors, ho heu fet en un temps rècord, no?, ben poc menys de 20 dies. Sí, 20 dies, sí. Hau coordinat... Clar, ha sigut una coordinació d'un procés, no?, amb mobilització intens, veïns, entitats, propietaris d'empreses i comerços. Com ho heu organitzat? Sobretot, per favor, i sobretot, si això la gent ho ignora, moltíssima gent de fora. D'acord. Ha participat, no només gent del poble, sinó que moltíssima gent de fora. Igual de Catalunya, com d'Espanya...
Com de l'estranger. O sigui que Déu-n'hi-do. No, no, i tant, és per remarcar-ho, Rosa. Explica'm una mica com ha estat aquesta organització que heu dut a terme perquè la gent pugui anar firmant, us heu mogut, no només aquí a l'Ajuntament, a més podia fer online, ha anat movent, l'Ajuntament ha anat al mercat, a les escoles... Conta-vos una miqueta.
L'Ajuntament, per la seva part, s'ha mogut, però ho hem fet a nivell, diguéssim, d'entitats i a nivell del Consell que tenim de territori, de defensa del territori, on hi ha pràcticament totes les entitats del poble i a partir d'aquí ha sigut, quan ha començat, diguéssim, tota la moguda.
Vale, vale. Llavors, en aquest procés, hi ha hagut algun moment, tu has estat en contacte directe amb la gent que firmava, has pogut parlar amb ells, què t'ha sorprès més de la seva actitud? Les ganes de firmar que tenien, la veritat. Vull dir, jo, a veure, jo he estat...
Per exemple, el dia vam estar davant del bon preu, tot amb tres hores i tal, i la gent hi venia directament. La gent ja no et preguntava el que era allò, sinó que venia a t'haig d'assignar o què sé què. Bé, bé. Molt bé. Perquè de vegades, si el recull de firmes de vegades s'ha d'explicar la proposta, te'n refirgen a això en temps que...
S'explica una miqueta, però la gent ja està assabentada, no? Ja venia de cop. Sí, hi ha gent que no s'ha assabentat encara a hores d'ara, eh? Això sol passar sempre. I hi ha gent també que no es vol assabentar. O sigui, hi ha de tot. Hi ha de tot, clar. Però, bueno, vam fer una sèrie de vídeos al començament, fent explicatius. Jo crec que totes les persones a qui els va arribar la informació d'aquestes vídeos, jo estava conscienciada de signar. I del que estava signant, clar.
Evidentment, a part, és que s'ha de fer una difusió, no una mica, explicant el que està passant perquè la gent estigui al dia. Sí, i tot i així, tot i així costa, això, eh? Tot i així costa perquè hi ha gent que encara no s'ho creu, que ens volen traure del territori. Ja, ja, ja. Com dies, ha sigut una iniciativa que s'ha coordinat en el Consell de Defensa del Tebre Territori i està coordinada per la Sindicatura de Greuges, que tu encapçales, Rosa. Explica'm-nos una miqueta per entendre quin és exactament el teu paper.
Bé, el meu paper és un paper d'última hora, o d'última instància, que diríem a nivell, diguéssim, administratiu, no? Per exemple, a vegades m'arriben queixes directes i els dic, bueno, però vostè primer s'ha queixat de l'Ajuntament, vostè...
La sindicatura està més que res per defensar el ciutadà davant de, entre cometes, abusos de l'administració municipal. Per tant, no...
Diràs, bueno, en este cas no és un abús municipal, perquè això no ho ha creat l'Ajuntament. Però si resulta que, en definitiva, la sindicatura és per defensar el ciutadà, jo em vaig apuntar enseguida al carro que això sí que és un atac directe al ciutadà, encara que no vinga de l'Ajuntament. Clar, llavors, tu el teu paper és independent, no?, al govern que toqui. Sí, sí, és independent completament.
Molt bé, i després... Perdona, perdona, sí, és que vull acabar d'explicar. Sí, disme, disme. Llavors, per exemple, què vol dir a busque? Ja ho he dit, entre cometes, per utilitzar una paraula o l'altra, però potser no seria la correcta, no? Per exemple, jo què sé, una persona que fa una instància a l'Ajuntament, passen els tres mesos reglamentaris, no rep contestació, llavors sí que té opció de poder queixar-se a la sindicatura i dir, escolta, mira, hi ha un tal, tal, va passar això, i aquí no se m'ha contestat. O, senzillament,
no estic d'acord amb la resposta que m'han donat en aquest problema que he plantejat. Allò és quan sí que intervenix la sindicatura. Llavors és un paper important, com dius, la defensa del ciutadà davant de l'Ajuntament. Sí, per això et dic jo que és d'última instància, perquè ja és quan has agotat, diguéssim, tots els passos anteriors que has de donar.
Rosa, com comentàvem abans, el model d'al·legacions també està bé online, per internet se podia firmar. Teniu la dada de si hi ha hagut més persones firmades físicament, presencialment, si hi ha hagut bastanta gent que ha firmat a través d'internet?
La veritat és que no ho tenim, però sí que ho podríem tindre. En aquests moments encara no ho tenim perquè sí que ho podríem tindre, perquè senzillament es compta totes les que han arribat a nivell, per exemple, totes les que han arribat directament a la sindicatura o a altres mitjans online.
Molt bé. Després, aquestes alegacions, claro, parlem-ho, expressen un rebuig frontal a la proposta que, segons dieu, reprodueix pràcticament la mateixa delimitació plantejada el 2023 i que no incorpora els avanços que se va assolir en l'última versió.
que quan la proposta se va fer pública, quina va ser la vostra reacció? D'emprenyamenta. D'emprenyamenta. D'emprenyamenta total. A més, havien passat quatre mesos i mig. A més, Azel, hi ha una cosa. Això no fa quatre dies que ha començat. Això ha fet de fa molts anys. Mira, jo recordo...
Jo en aquell moment era diputat del Parlament de Catalunya i vam fer una visita a Madrid amb l'alcalde Magustí, en pas descans, i va demanar que l'acompanyés, perquè va ser diputada i tot això, i l'acompanyés. I en aquell moment t'estic parlant dels anys 90. Ja mos van dir que mos oblidéssim del futur.
Marema. O sigui, és una seva que porten al cap de fa molts anys. I, per tant, ells van a Pinyo Fixo, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam. Mira si van a Pinyo Fixo, que fa quatre mesos i mig se va retirar. Vam aconseguir retirar l'anterior...
projecte, diguéssim, de delimitació o d'atermenament. Atermenament és en català i delimitació... Ai, ai, delimitació jo. Deslinda, no? Deslinda seria en castellà. Sí. Se va aconseguir retirar i quatre mesos i mig després ens han presentat la mateixa amb la data...
de l'anterior. O sigui, no s'han molestat ni actualitzar la data. Imagina't si van a Pinyo Fixo i imagina't si tenen clares les coses. Els que no tenim clars les coses són nosaltres. És molt fort això, Rosa, perquè clar, vull dir, vosaltres ja vau presentar les al·legacions pertinents, no? Llavors, és com si la feina que vau fer en aquell moment... No, no, no, les al·legacions que vam presentar no era el mateix. Les al·legacions que vam presentar era l'any 21, que van treure un projecte
De protecció del Delta. Imaginat un projecte de protecció del Delta l'any 21, no han protegit absolutament res. Més ben dit, fa 70 anys que no protegeixen res, des que van començar els embassaments i els pantanos no han protegit absolutament res. I allí sí que vam arreplegar les 8.000 i escaig estes.
Quan va aparèixer el projecte del deslinde, no van presentar-ne llavors, perquè vam aconseguir que caduqués i vam aconseguir retirar-lo. Ha sigut ara, clar, ha sigut ara en vore, diguéssim, però de què va aquesta gent, no? Doncs bueno, van d'això.
Molt bé. Clar, perquè aquesta nova tornai, la nova proposta de terminament, presenta un risc per al futur del Delta de l'Ebre i pel conjunt del Delta de l'Ebre. Per què esteu... És a dir, per què considereu que és un risc? Explica'm-ho, perquè, com m'has dit, hi ha gent que no ho sap o hi ha gent que no ho vol saber, que són dues coses diferents, però, clar, és una cosa igual complexa d'entendre.
A veure, ens hauríem de remuntar el que t'he dit abans. Ens hauríem de remuntar quan la construcció dels pantans i demés. I a partir d'aquest moment comença una retenció de sediments tremenda que afecta directament el Delta. Afecta directament el Delta. Portem 70 anys en el tema este sense donar cap tipus de solució i sense fer cap tipus d'acció per posar-li remei al tema.
Això és una irresponsabilitat molt gran de l'Estat. Mane qui mane, perquè aquí hi ha manat un munt de gent i tothom ha manat a la seva lloc. No és una qüestió política, sinó que és una qüestió tècnica. I en el fons també política, claro. Però vull dir, mane qui mane. No s'han fet els deures que s'havien d'haver fet. Després de 60 anys ningú vol responsabilitats.
A més, en un moment en què hi ha una amenaça de canvi climàtic que justament afecta, i afecta, i afecta més que res a la part nostra. Però això no vol dir que als altres no els hi arribi, també. Jo, i ho dic perquè ho he viscut de prop en la meva família, vull dir jo, allà vaig als Bascos, sí, sí, a la mar ha entrat, a la mar ha entrat.
Sí, però és que resulta que quan desapareixeran els bascos del tot, que ja han desaparegut la meitat, vindran els de detrás també, eh? O sigui, la gent no es pensa que la mar s'aturarà quan s'acabi la finca dels bascos o quan s'acaben les finques de primera línia de mar. Van les altres. Van les altres. I, a més, hi ha una cosa molt a tindre en compte.
justament a la platja de la Marquesa desembocava una, diguéssim, una dels antics rius de l'Ebre. Per tant, hi ha una zona molt més baixa per la qual a l'aigua no li costarà absolutament res entrar.
I aquest riu passava pel costat de la càmera, l'antiga càmera rosera, o sigui que lo tenim aquí al poble. Vull dir que està tot en perill, tot en perill, Rosem. Exacte, està en perill, i hem de ser conscients d'això, i, escolteu, i si convé sortim al carrer, sortim al carrer, i si convé pegar quatre crits, hem de pegar quatre crits...
Perquè ja està bé d'abusar, ja està bé d'abusar, perquè, a més, lo deslinde no és una delimitació, és una usurpació. Una usurpació a cost zero.
Clar, perquè te prenen les terres i ja està. Exacte, i res. És que ni siquiera és una expropiació, perquè l'expropiació te poden pagar més o menys, però almenys te paguen algo. És que ni siquiera això. És una usurpació, és un robatori. En totes les de la llei.
no passa només aquí al Delta, és a dir, l'atermenament com a tal, lo deslinda, marítim terrestre, passa a l'Estat, perquè representa que són... lo mares de l'Estat i tal, però, clar, el que aquí reclameu és que abans de qualsevol expedient d'atermenament que hi hagi mesures efectives de protecció i de defensa. És que no estem demanant l'oro i el moro. A veure, Holanda està 6 metres baix pel nivell del mar i és una nació...
No ho estem demanant. El que passa és que hi ha dos problemes aquí. El problema és que són poca gent, per tant, vol dir que són pocs vots. A l'hora de votar, comptem poc. I segona, que hi ha una segona part, jo crec que així, això és una opinió meva, una segona part que és l'aigua.
L'aigua és una riquesa del futur i el que interessa és que aquesta aigua es pugui aprofitar per enviar-la cap a Barcelona i cap a València i cap a els llocs de població que s'han tastat uns vots. Si al Delta no estem, perfecte. L'aigua se'n va directament cap allà. No els tremola la mà de pensar que s'està encarregant una zona fantàstica del país?
Això no els tremola per res, la mà. Aquí, com sempre, sud de Catalunya, aquí estem... Sí. Vull dir, el que ells decideixen al final. Sí, però també a l'hora que sortiguéssim al carrer i continuéssim amb la frase que el sud també n'existe, no? I tant, i tant.
Creus que s'hauran de fer mobilitzacions? És a dir, ara estan presentades les alegacions, quin és el següent pas? El següent pas, de moment encara no... A veure, estem una mica en plàctica a veure quina resposta ens donen o a veure què és el que diuen, no? Però el següent pas, el que ha programat és no parar...
no parar, diguéssim, en el sentit d'anar recordant, fent recordatoris del que ens està passant, i no callar i no dir absolutament res més ja, hasta que... hasta que Dios dirà. No, no, així que plantar cara i, bueno, defensa el nostre territori, no? Exacte, defensa el nostre territori.
Molt bé, Rosa. Si és que volem continuar vivint aquí, claro. Jo sí. Molt de gent, n'estic segura, n'estic segura que també. I tant. Doncs mos quedem en això, en defensar el nostre territori. Dismer Rosa. Sí, no, abans d'acabar voldria, primer, agrair a totes les persones que han col·laborat i que han participat en dues coses, en assignatures...
i en el treball que han portat a terme. Especialment els treballadors de l'Ajuntament, pobres, que s'ho han currat a base de bé. Si detrás no hi hagués persones que es dediquessin a això, tampoc no podríem arribar als llocs que arribem.
A la vista està de la gran coordinació i la feina feta que hi ha hagut per dur a terme totes aquestes al·legacions. Moltíssimes gràcies, Rosa Vandellós, síndica de Greuges de Deltebre, i estarem pendents de com evoluciona el tema. Me permets dir una cosa? I tant, endavant. I ara em poso en el pla de mestre i fer pedagogia. M'he dit Rosa Vandellós Lleixà.
I això. Sí. Los dos apellits. Ahir va ser lo día internacional de la dona. Sí. Respectemos nosotros. Comencem a respectar-nos nosotros mismos. Vale. Que al fin y al cabo qui nos ha parido es la mare. Recordemos del segon apellit, perquè no sé què passa, que ara la moda és que... Només lo primer. Exacte. Ja. I també s'han de...
D'Adil, l'Avellit de la mare, estic d'acord amb tu. Rosa Bandellós, lleixa. Sí, senyora. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per cuidar-me. Adéu. Doncs, Marina, estarem pendents de com evoluciona el tema. Veurem com evoluciona tot aquest tema i en seguirem parlant. Moltes gràcies, Cel. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor.
Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por fent el mort. La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dimarts 10 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts, 10 de març, tens el maduixot categoria 1 terrina de 500 grams a un preu imbatible de 2 euros amb 29. El quilo et surt a 4 euros amb 58. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Bona tarda, son las 4.
Us parla a Ter Ortega. La comissió d'Hisenda veurà demà la liquidació del pressupost municipal de 2025 que suposa un superàvit per damunt dels 19 milions d'euros. Es tracta del resultat positiu més elevat dels darrers 18 anys. Segons l'informe elaborat pel viceinterventor general de l'Ajuntament que publica avui al diari de Tarragona, la principal causa dels números positius és que el Consistori va ingressar 14,7 milions per sobre del que tenia pressupostat.
En la tertúlia política de Tarragona Ràdio, la portaveu del govern del PSC, Sandra Ramos, ha destacat a més l'elevada execució, un 93% del pressupost estipulat. Un augment dels ingressos per la major activitat econòmica a la ciutat, i això és així, de plusvàlua...
i això tampoc són ingressos que siguin recurrents. Tots aquests ingressos després es podran fer servir per fer inversions sostenibles a l'Ajuntament, a banda que hi ha una part del romanent que sempre va eixugar deute, però tenim les comptes molt sanejades, i l'execució del pressupost és del 93%, que també és de les més elevades que hi ha, tenint en compte que aquest pressupost era molt més alt, el de 2025, que en altres anys.
El grup municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament proposa destinar 10 milions d'euros al rumanent municipal a polítiques d'habitatge amb l'objectiu d'augmentar el parc de lloguer accessible a Tarragona. Ho ha plantejat Xavi Puig, el portaveu adjunt del grup municipal d'Esquerra.
Estem en un context, com sabeu, de canvi climàtic i hi ha temporades de l'any on és infernal estar a les aules. Algunes escoles tenen alguns espais climatitzats, però no la major part de l'escola ni l'espai on estan els alumnes. La nostra canalla, la nostra petita ciutadania, que és el futur. Creiem que són persones que mereixen el mateix respecte i consideració que tothom. La liquidació del pressupost s'haurà d'aprovar en el ple ordinari previst per dilluns 23 de març.
Tarragona Film Office tanca el 2025 amb més de 80 produccions i 140 dies de rodatge a la ciutat. Unes xifres que demostren que Tarragona és una localitat important per acollir produccions i promocions de productes cinematogràfics. Sergi Banyes.
La Tarragona Film Office és el servei municipal d'atenció als rodatges que serveix com a intermediari a l'hora de sol·licitar i preparar les sessions de gravació a la ciutat. L'any 2025 aquest espai ha guanyat importància ja que ha servit d'interlocutor per a produccions de gran renom. És el cas de les poderoses plataformes Netflix i Prime Video que el passat any van escollir Tarragona per ser escenari d'alguns dels seus productes audiovisuals.
Montse Adán, consellera de Turisme a l'Ajuntament i presidenta del Patronat Municipal de Turisme, ha destacat que amb gravacions d'aquest nivell, Tarragona es consolida com una de les destinacions preferides. Tot una sèrie de...