Title:

Mar, satèl·lits, mites i festes a la costa catalana

## Panorama general de l’episodi Programa complet d’*Arran de Mar* emès des de **Tarragona Ràdio**, amb connexions a diverses emissores locals i un recorregut informatiu per tota la costa catalana. L’episodi combina **actualitat marítima i territorial**, divulgació científica sobre el mar, **mites i llegendes**, esports nàutics, agenda cultural i una secció d’humor. --- ## 1. Benvinguda, tertúlia inicial i actualitat de la costa ### Introducció del programa i equip • Presentació des dels **estudis de Tarragona Ràdio** i salutació a l’equip tècnic i als corresponsals de diverses ràdios locals. • Ambient distès amb comentaris sobre la llum de l’estudi i la imatge de la presentadora. • Primera digressió sobre el nou disc de **Rosalía** i la polèmica per una cançó amb l’Escolania de Montserrat cantada en castellà: • Es debat si la “culpa” és de Rosalía o de l’Escolania per haver acceptat el projecte. • S’apunta la necessitat de decidir des de l’entitat si vol cantar només en català. ### Vida local i festes • **Vilanova i la Geltrú**: inici de la **Fira de Novembre**: • 65.000 m² d’estands a l’aire lliure. • Oferta molt variada per passejar, comprar i tastar productes. • Altres municipis (Arenys, Tiana, etc.) també viuen **festes majors**; es genera el típic debat de “on anem el cap de setmana”. ### Bloc informatiu per territoris de costa #### Costa Brava 1. **25 anys de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG – Palamós)** • Acte de celebració a l’Espai Peix de Palamós. • Càtedra creada el 2000 per la **Universitat de Girona** i l’**Ajuntament de Palamós**, amb el **Museu de la Pesca**. • Finalitat: *fomentar i divulgar la recerca marítima* amb enfocaments molt diversos: - biologia, ecologia, tecnologia - economia, meteorologia, geografia - història, filologia i gastronomia. • Projectes destacats: - Millora del sector pesquer. - Col·lecció de llibres **“Quaderns Blaus”**. - Cicle *Pesca i Ciència* per difondre recerca marina. - Suport a activitats del **Museu de la Pesca**. - Participació a la taula de cogestió marítima del Baix Empordà. - Paper clau en la gestió sostenible de la **gamba de Palamós**. • Reconeixements: - 2012: **Gamba d’Or** de l’Associació de Restaurants de la Badia. - 2013: **Cofrare d’Honor** al director històric, Joan Lluís Alegret. • Direcció actual a càrrec de **Francesc Fuster**. 2. **Mamífers marins morts a la platja de Pals** • Es localitza un **dofí de 80 kg** mort a la platja. • El **CRAM** trasllada l’animal a la UAB per fer-ne la necropsia. • La Fundació CRAM treballa 365 dies/any per encàrrec de la Generalitat en fauna marina amenaçada. • Dues setmanes abans, s’hi havia trobat un **catxalot mort** amb tres talls al llom, probablement causats per una hèlix. • Per l’estat de descomposició del catxalot no es fa autòpsia, però sí recollida de mostres. • S’explica la **vulnerabilitat de dofins i balenes al trànsit marítim** i com sovint pateixen col·lisions. #### Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre 1. **Projecte unificat de protecció del Delta de l’Ebre** • Es posa en marxa amb més **guardes** (malecó/camí elevat) des de la Punta de la Banya fins al Fangar. • Document pactat entre **Taula de Consens, Generalitat i Estat espanyol**. • Jordi Sargatal (Secretari de Transició Ecològica) subratlla: - *Complexitat* de protegir un espai tan dinàmic com el Delta. - Importància d’obres ja en marxa i de les futures per **consolidar el Delta** davant l’augment del nivell del mar. 2. **Guarda dels Alfacs: defensa davant la pujada del mar** • Explicació tècnica de **Miquel Alonso** (Territori i Transició Ecològica): - A punt de finalitzar fases 1 i 2 de la **Guarda dels Alfacs**. - Infraestructura verda (camí/malecó) de 1,20 m d’alçada fora del domini públic marítim-terrestre. - Dissenyada per suportar el nivell del mar estimat per al 2100. - 15 km de longitud (de la Ràpita al Trabucador), 10 km ja executats. - Falta completar trams i segellats, especialment la zona de bombes. • Objectiu clau: **impermeabilitzar la Badia dels Alfacs** perquè, encara que pugi el mar, no hi entri aigua. • Es preveu enllestir-la l’any vinent i convertir-la en **carril bici**. 3. **Alcanar: enderroc de cases en zones de risc per aiguats** • L’**Ajuntament d’Alcanar** vol resoldre en un any els primers **enderrocs de cases situades en barrancs**, molt exposades a riuades. • Alcalde **Joan Roig**: - Parla d’una mesura **radical però necessària**, vinculada tant al *canvi climàtic* com a *irresponsabilitats urbanístiques* del passat. - De moment afecta unes 10 cases de l’urbanització Les Cases de l’Estona, però podrien ser moltes més. - Es contracten taxadors per valorar habitatges i negociar amb veïns. - La **Generalitat** es compromet a aportar recursos per comprar les cases i reubicar els veïns en llocs més segurs. • Es planteja també la **renaturalització parcial del càmping dels Alfacs**: - El propietari accepta “sacrificar” part del càmping per poder mantenir el negoci a llarg termini en condicions més segures. 4. **Taula tècnica dels aiguats i mesures contra catàstrofes climàtiques** • Mesures prioritàries: - Enderroc d’habitatges en zones de risc. - Construcció de **basses de laminació** per reduir la força de l’aigua en zones urbanes. • Es destaca que és una **iniciativa pionera a l’Estat espanyol**, nascuda després de patir cinc grans episodis climàtics en pocs anys. • Roger Sauquet (director tècnic) defensa que: - Les mesures que **no requereixen canvis normatius** es poden executar en un termini relativament curt. - La realitat urbanística d’Alcanar és similar a altres zones del país que també van construir en lleres i zones inundables. #### Garraf i Costa Daurada: restauració marina i grans inversions 1. **Exposició “Un Mediterrani viu” i biòtop de Torredembarra** • Arriba a **Vilanova i la Geltrú** l’exposició immersiva *Un Mediterrani viu* sobre el **biòtop de Torredembarra**. • Es descriu el biòtop com el **primer gran escull artificial submergit del món**: - 40.000 tones de roca calcària. - Forma de *piràmide* sobre una superfície equivalent a un camp de futbol. - Alçada de 20 m (de 34 m a 13 m de fondària). - Visitables fent snorkel o submarinisme. • En només dos anys s’hi ha registrat: - Gran diversitat d’espècies marines. - Presència de **peix lluna** que hi acudeix a desparasitar-se (un comportament poc documentat al món). • **Irene Gonzalo** (Natural Art Reef) explica: - El biòtop és el primer *prototip gran format* d’escull artificial que fan després de diversos projectes petits. - L’entitat fa el **seguiment científic** de l’evolució ecològica de l’estructura. - L’exposició vol apropar al públic un entorn submarí desconegut però *molt proper* a la ciutadania. • **Joan Melero** (Fundació Pinae) ho defineix com: > “Una història d’art, de ciència, una aventura, una història de resiliència, de continuïtat, de treball i sobretot de sostenibilitat i de recuperació i regeneració marina.” • L’exposició al plató gran de **Neàpolis**: - Ofereix una experiència sensorial i interactiva. - Està pensada també per a escoles. - Posa en valor la necessitat de **protegir el litoral mediterrani**. 2. **Inversions al Port de Tarragona i al Port de Barcelona** • El ministre de Transports, **Óscar Puente**, anuncia un gran paquet inversor 2025–2029: ### Port de Tarragona • **304 M€** d’inversió total per part de l’Estat a través de l’**Autoritat Portuària de Tarragona (APT)**: - 231 M€ en **infraestructures i millora d’instal·lacions**. - 31 M€ en **sostenibilitat**. - 29 M€ en **accessos viaris i ferroviaris**. - 8 M€ en **seguretat**. - 5 M€ en projectes de **Port Ciutat**. • Projectes destacats: - Ampliació del **moll de Balears**. - Desenvolupament urbanístic de la **Zona d’Activitats Logístiques**. ### Port de Barcelona • Rebrà **1.226 M€** fins al 2029. • 859 M€ orientats a **ampliar i millorar infraestructures i instal·lacions**. • Es remarca que **Catalunya** serà el territori amb **més volum d’inversió portuària** en aquest període. 3. **Fira Tarragona-Marida (Passeig de les Palmeres i Rambla Nova)** • Presentació de la **Fira Tarragona-Marida**, que se celebrarà del 14 al 16 de novembre al **Passeig de les Palmeres** i el primer tram de la **Rambla Nova**. • Fira gastronòmica i vinícola que connecta **vi, patrimoni i dieta mediterrània**. • Activitats principals: • Cuina en directe i podcast en viu. • Esmorzars i dinars populars. • Activitats familiars i música. • Tastets del **Mercat Central** i vins de la **Denominació d’Origen Tarragona (DO)** i altres DO de la demarcació. • Xefs convidats: **Arnau París, Ada Parellada, Vicent Guimarà, Pep Moreno, Alberto Hernández**, entre d’altres. • Escenaris temàtics: - *Dieta Mediterrània*: showcookings i podcasts. - *Escenari Mercats*: música i presentació de llibres. - *Escenari UNESCO*: espectacles familiars. • Fira vinculada a tres efemèrides: - 25è aniversari de **Tarraco** com a Patrimoni Mundial. - Distinció de **Catalunya** com a *Regió Mundial de la Gastronomia 2025*. - 15è aniversari de la **dieta mediterrània** com a patrimoni immaterial de la humanitat. --- ## 2. Cultura, gastronomia i tradicions al Maresme ### Festival Calamarenys (Arenys de Mar) • Tanca la **30a edició del Calamarenys** amb: • Recreació de la **subhasta tradicional del peix** al pati del Calissai. • Protagonitzada per **Josep Masdeu** i **Martí Cadallans**. • Masdeu, antic subhastador de la confraria d’Arenys (fins 1988), explica el funcionament: • Subhasta *a la baixa*: es comença amb un preu alt i es va baixant ràpid. • Abans es feia en pessetes i duros; ara, en euros. • Peix presentat en paneres d’1 kg (calamars, lluços, rogers, gambeta blanca...). • Primer es farà una **demostració històrica** i després una subhasta real del peix aportat per Peixos Germans Cadallans. • Es busca **combinar nostàlgia i divulgació** amb un format atractiu per a grans i petits. ### E-book “Llegendes del Maresme per tot l’any” • El **Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme** publica un nou e-book sobre llegendes de la comarca. • Característiques principals: • Més d’una desena d’històries lligades a municipis, paisatge, festes i personatges màgics. • Llibre disponible en dues versions, inclosa **lectura fàcil**. • Textos d’**Anna Penya** i il·lustracions de **Jaume Blanc**. • Elements clau: • El **Maresme** com a territori de contrastos i escenaris naturals (mar, ermites, boscos, castells, masies...) que han generat moltes llegendes. • Personatges guia: la **“iaia del Maresme”** (mil·lenària i *millennial*) i el seu amic **Picotet**, un picot negre. • Objectius: • Apropar les llegendes de bruixes i éssers fantàstics. • Relacionar-les amb **festes majors i celebracions locals**. • Contextualitzar espais emblemàtics com el *Castell de Burriac* o la *Creu de Canet*. • Proposar rutes i experiències al llarg de l’any, al ritme del **calendari festiu i natural** del Maresme. --- ## 3. El temps i el trànsit: avisos per al cap de setmana ### Predicció marítima i de vent (Lluís Mi Pérez) • Situació **variable i esvalotada** a tota la costa catalana. • **Divendres tarda**: • Vent de sud a la Costa Brava i de ponent a Barcelona i Costa Daurada. • Vent no gaire intens → maró moderat però **aigua tèrbola** per pluges i torrentades recents. • **Dissabte**: • Maró a forta maró a bona part del litoral a la tarda. • A la **Costa Brava** i algunes milles mar endins, **maragassa** amb onades >3 m. • Causa: entrada forta de **tramuntana**. • Zona del **Cap de Salou cap al sud**: vent de **mistral** amb ganes. • Es recomana **precaució** per als usuaris de mar i costa. ### Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit) • Des de la central del **Servei Català de Trànsit**, la Sílvia de Lamo informa: • A les Terres de Tarragona no hi ha incidències greus en aquell moment. • Ja s’està en plena **operació sortida de cap de setmana** amb punts de congestió principalment a l’àrea metropolitana. • Consells per circular amb vent fort: • Moderar la velocitat. • Mantenir bé la trajectòria i agafar amb fermesa el volant. • Respectar molt les distàncies de seguretat, especialment en avançaments. --- ## 4. El nostre mar amb Boris Weissman: satèl·lits, clima i pesca ### Copernicus: observar el mar des del cel La secció “El nostre mar” amb el biòleg marí **Boris Weissman** es dedica aquesta vegada a l’**observació del mar amb satèl·lits**, especialment el sistema europeu **Copernicus**. ### Què és Copernicus i per què és important? • Copernicus és el **sistema europeu d’observació de la Terra**, amb un conjunt de satèl·lits anomenats **Sentinel**, cadascun especialitzat en diferents paràmetres. • Permet **veure i mesurar el que passa als oceans i al planeta des de l’espai**. • La gran fortalesa: • Dades **obertes i gratuïtes** per al públic. • Es poden consultar des de qualsevol ordinador, en temps real i també sèries històriques. ### Què mesuren els satèl·lits sobre el mar? • **Temperatura de la superfície marina**: • Clau per detectar i seguir **onades de calor marines**, episodis de setmanes amb temperatures anòmalament altes. • Aquestes onades causen **mortandats massives i canvis en els ecosistemes**. • El monitoratge permet **anticipar impactes i planificar respostes**. • **Transparència i color de l’aigua**: • Indiquen la quantitat de partícules en suspensió i la **penetració de la llum**. • Afecta a la fotosíntesi del **fitoplàncton, la posidònia i les algues**. • Una pèrdua de transparència redueix la producció de **matèria orgànica i d’oxigen**. • Es recorda que *dues de cada tres inspiracions que fem* provenen de l’oxigen generat al mar. • **Nivell de verdor/fitoplàncton (equivalent marí a l’NDVI terrestre)**: • Permet controlar els **blooms de fitoplàncton**. • És un indicador indirecte de la **productivitat i del futur de la pesca**. • **Seguiment d’espais marins protegits**: • S’observa l’evolució de reserves marines i àrees protegides. • Ajuda a fer **gestió preventiva** (detectar regressions, impactes, etc.). • **Alertes climàtiques i fenòmens extrems**: • Des de l’espai es monitoritzen sequeres, incendis, inundacions... • Tot i ser fenòmens terrestres, tenen **impacte directe sobre el litoral** (aportacions de sediments, contaminació, canvis d’hàbitat). • La informació anticipada dóna **temps de reacció** per gestionar riscos al litoral i al mar. ### Beneficis per a la pesca i la gestió marina • Copernicus permet: • Preveure **zones d’alta productivitat** (fitoplàncton) i, per tant, futures zones de bona pesca. • Millorar la **planificació de temporades i zones de pesca**. • Possibilitar una **pesca més selectiva i sostenible**, evitant anar “a cegues”. • Es planteja el debat ètic: • Aquesta informació pot afavorir **sobreexplotació**, si es fa servir malament. • Però, ben gestionada per administracions i confraries, pot ser eina clau per una **explotació racional i sostenible**. ### Complementar satèl·lits i treball de camp • Boris insisteix que l’observació des de l’espai **no substitueix** el treball in situ: • Cal fer **validació (“ground truthing”)**: bussejadors, sondatges, mostrejos per confirmar el que indiquen els sensors. • Només així les dades satel·litals guanyen fiabilitat i es poden interpretar correctament. • Dependència tecnològica: • Basar-ho tot només en satèl·lits pot generar **dependència i vulnerabilitat**. • És important “seguir posant els peus a l’aigua” per mantenir la connexió directa amb el medi. ### Context geopolític i progrés del programa • Es comenta que als EUA s’han restringit dades d’alguns sistemes (com la NOAA) i això ha creat un **buit informatiu**. • Aquest buit ha reforçat el **paper del sistema europeu Copernicus**, que ha “saltat a la fama” per la seva obertura de dades. • Programa Sentinel: • Sis satèl·lits operatius, amb llançaments iniciats cap al 2015–2016 per l’Agència Espacial Europea. • Sentinel-6A llançat el 2020; Sentinel-6B previst per al novembre de 2025. • El programa de llançaments està previst, com a mínim, fins a 2027. • Cada Sentinel té una **especialització pròpia** (altura de la superfície, color, temperatura, etc.), i la superposició de dades dona una imatge molt potent del sistema Terra-oceà. ### Formació i recursos oberts • Boris ha explorat les webs de Copernicus i destaca: • L’existència de **cursos en línia** com *Marine Data for Mediterranean Sea*, adreçats a: - Investigadors. - Pescadors i gestors de pesqueres. - Formadors i divulgadors. • Objectiu: ensenyar a **interpretar mapes i imatges** i a aplicar-los a la pràctica. • També recomana els recursos de **EUMETSAT**, l’agència europea de satèl·lits meteorològics, com una altra font enorme de productes marins i climàtics. • Reflexió final: la informació és abundant però cal **filtrar-la i “traduir-la”** perquè sigui útil per a gestors, pescadors i ciutadania. --- ## 5. Esports nàutics: Copa d’Espanya d’ILCA 4 a Vilanova ### Resultats esportius i condicions de regata Entrevista a **Tete Sabaté**, director esportiu del **Club Nàutic Vilanova**, sobre la **Copa d’Espanya d’ILCA 4**. • Participació: • Uns **140 vaixells** procedents de clubs de tot l’Estat. • Cada federació autonòmica tenia places limitades, assignades segons llicències i proves selectives. • Això feia que hi anessin els **millors regatistes en forma**. • Condicions meteorològiques: • **Divendres i dissabte**: es completen totes les proves previstes, però amb vent suau (6–8 nusos). Navegable però menys espectacular per als qui prefereixen més vent. • **Diumenge**: entra una **ponentada forta**, que deixa un sabor de boca excel·lent als participants. • Combinació de dies de molt poc vent i d’altres amb vent fort → campionat **més just i exigent**, que premia la **polivalència**. • Resultats destacats: • **Comunitat Valenciana**: considerada la gran guanyadora global, aconseguint el títol de **campió absolut** a través d’una regatista. • **Catalunya**: bon paper amb **Liker Mújica**, que obté: - 1r Sub-18 masculí. - 2n absolut. • També hi ha un gallec al podi. • Es confirma el pes tradicional de les federacions de **Llevant (Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia, Balears)** en classes juvenils. ### Experiència del club i dels regatistes locals • El **Club Nàutic Vilanova** assumeix la Copa com una **prova de foc organitzativa**: • Més de **30 persones** implicades entre mar i terra. • Organització complexa: jornades llargues i variables segons la meteorologia. • Resultat: molta satisfacció interna i felicitacions de federacions i equips participants. • Regatistes locals: • Una regatista vilanovina (“la Vaquero”) entra al **grup Or** però pateix una desqualificació en una prova que la penalitza a la classificació final. • Tot i això, valoració molt positiva: - És el **primer any** que la flota del club navega en ILCA 4. - Primer campionat estatal en aquesta classe. - Experiència “brutal”, i a més “a casa”. • Projecció de futur: • L’èxit organitzatiu anima el club a **assumir més campionats** d’alt nivell en uns anys. • Ja tenen confirmats per a la temporada següent: - Campionat de Catalunya de **Catamarans**. - Campionat de Catalunya **per equips d’Optimist**. • En creuers: - Continuaran organitzant les **100 Milles**, una de les regates amb més participació del litoral català. - La regata **Columbretes** entra en un circuit de tripulacions de 3, conjuntament amb el Nàutic de Palma i el Club Nàutic de Moraira. • Es negocia amb la **Federació de Pesca** la possible acollida d’un Campionat de Catalunya de Curricà o similar. • Aspecte esportiu intern: • La temporada 25–26 ja està en marxa. • Objectiu: arribar forts al període de **campionats de Catalunya (març–maig)**. • Si els resultats són bons, els regatistes podran formar part de la **selecció catalana** als campionats estatals. --- ## 6. Mites i llegendes: Desert d’Alfama i Delta de l’Ebre Secció amb l’escriptor **Joan de Déu Prats** dedicada a *mites i llegendes del nostre mar*, centrada aquesta vegada en el **Desert d’Alfama** i l’entorn del **golf de Sant Jordi**. La propera secció es dedicarà específicament al **Delta de l’Ebre**. ### 6.1. El Desert d’Alfama: geografia i història • Situació: • Tram de costa entre **l’Hospitalet de l’Infant** i l’entrada al **Delta de l’Ebre**, aproximadament fins a l’Ampolla. • Zona coneguda tradicionalment com a “desert” pel seu **caràcter àrid, ventós i poc productiu**. • Clima i vent: • Vent del nord molt fort anomenat **mestral** (no tramuntana). • Terres eixutes però amb zones de bosc. • Ara hi passa l’autopista, amb **rètols de perill pel vent**, que pot desestabilitzar vehicles. • Fenomen singular marí: la **Torre Visca**: - Com una mena de fibló/meteotsunami local. - A la tarda el mar es torna de color verd, bufa un vent sec molt fort. - Al fons es veuen llamps i mànegues d’aigua. - Perillós per als pescadors. • Població i fronteres antigues: • Abans era frontera natural entre el **Comtat de Barcelona** i **Al-Àndalus**. • Al-Àndalus tenia centres importants com **Còrdova, Saragossa, Tortosa (Tortuja) i Lleida (Làrida)**. • Avui hi ha sobretot **l’Ametlla de Mar (la Cala)** i **l’Ampolla**, antic barri de pescadors del Perelló. • L’Ametlla de Mar, segons la llegenda, fou fundada per mariners del **Grau de València** que buscaven una cala protegida on el vent bufés de terra a mar. • Perillositat històrica: • Zona amb **pobles arrasats per pirates**, similars als del Carib, que van provocar l’abandonament de llogarets. • Avui també acull una **central nuclear** i restes de l’antiga **almadrava** de la zona. ### 6.2. Llegenda del vell marí (foca monjo) • El **vell marí** és el nom tradicional de la **foca monjo mediterrània**, un animal de fins a 300 kg. • Històricament perseguit per l’oli i la pell, avui gairebé extingit a la nostra costa. • Llegenda: • El déu **Posidó** agafa el *cavallet de mar* (hipocamp), l’animal més humil del mar, i el converteix en aquest “torpede” gegant per protegir les costes del Desert d’Alfama. • A prop de l’Hospitalet hi ha la **cova del llop marí**, que segons la tradició era habitada per un monstre marí. • Pescadors del segle XIX decideixen caçar el “monstre” i finalment maten una **foca monjo** que s’hi refugiava. • Es diu que el **fantasma de la foca** encara ronda la cova. • Possible origen del nom *foca monjo*: • Podria relacionar-se amb l’**Orde de Sant Jordi d’Alfama**, cavallers-monjos que vigilaven aquella costa. ### 6.3. Les almadraves i les tonyines • *Almadrava* ve de l’àrab andalusí i vol dir **“indret on es colpeja”**. • Era el sistema tradicional de captura de **tonyines**: • Xarxes submarines formant un **laberint** que guiava els bancs fins a la “cambra de la mort”. • Allà, els mariners estiraven les xarxes i mataven les tonyines amb ganxos, tenyint el mar de sang. • Dalí va pintar escenes d’almadrava. • L’**arraix** era el capità de l’almadrava (també paraula d’origen àrab). • La tonyina és aquí símbol de **fertilitat i abundància del mar**: • Diuen que un infant nascut en època de tonyina, o que veu una tonyina, tindrà **bona sort**. • Avui l’Ametlla de Mar és centre important de **flota tonyinaire** i fins i tot ofereix experiències de banyar-se amb tonyines en gàbies marines. ### 6.4. Dips: els gossos vampir de Pratdip • **Pratdip**, al Baix Camp, és famós pels **dips**, gossos-llop vampírics. • A l’església (1602) i edificis del poble hi ha representacions antigues d’aquests animals. • Llegenda: • Els dips atacaven ramats a la nit i els deixaven sense sang. • Es vincula el seu origen a la cort de **Violant d’Hongria**, esposa de Jaume I, i a cavallers que podrien haver portat la “malura vampírica” des de l’Europa central. • Es diu que els dips no poden moure el coll, caminen rectes, com el baró Orlok (Dràcula). • Actualment, el poble està ple de rètols i imatges de dips, convertits en **icona turística local**. ### 6.5. Cocales: corbs templers a Miravet • A l’interior, a prop del riu **Ebre**, s’alça **Miravet**, amb un gran meandre i el famós **castell templer**. • L’orde del Temple, poderosa a la zona (des d’on es planejaren conquistes com **Mallorca** o **València**), fou perseguida i dissolta. • Miravet resistí **un any de setge** a les tropes reials. • Llegenda de les **cocales**: • Alguns templers, en morir, es convertirien en **corbs** (cocales) que sobrevolen encara el meandre. • En nits fosques, els vols dels corbs serien l’esperit dels cavallers que encara vigilen el castell. ### 6.6. Golf de Sant Jordi: vaixells enfonsats i fantasmes • El **golf de Sant Jordi** engloba tot el Desert d’Alfama i la punta del Delta de l’Ebre. • Durant la **Primera Guerra Mundial**: • Els submarins alemanys no podien torpedinar vaixells dins d’aigües territorials espanyoles. • Moltes mercants franceses feien ruta directa delta–Tarragona passant per **aigües internacionals** del golf de Sant Jordi. • Allà eren atacades pels submarins (els “taurons del Kaiser”). • Avui el fons del golf és ple de **vaixells enfonsats**, anomenats “ganxos” pels pescadors perquè hi esgarrapen les xarxes. • Els habitants de **l’Ampolla** van salvar mariners d’un d’aquests torpedinaments; com a reconeixement, França els va dedicar una **estàtua commemorativa**. • Llegenda: • Els fantasmes dels nàufrags continuen sortint de l’aigua i acostant-se a la costa, sobretot en nits de lluna plena. • Avís irònic: cal anar amb compte en triar platja a l’estiu. ### 6.7. Ebedòntia: ciutat perduda i miratges al Delta • Geògrafs antics grecs, com **Estrabó**, mencionen diverses ciutats de la costa ibèrica, algunes encara **no localitzades arqueològicament**. • Una d’aquestes seria **Ebedòntia**, que alguns situen a l’actual zona de **l’Ampolla**. • A la punta de la **Banya** (Delta de l’Ebre) es formen sovint **miratges** sobre sorra i mar. • En determinats dies, la refracció faria aparèixer una ciutat amb **columnes i edificis clàssics** en la línia de l’horitzó. • La llegenda diu que és l’eco visual de l’antiga Ebedòntia. • La propera secció de mites i llegendes aprofundirà en el **Delta de l’Ebre** (punta de la Banya, Fangar, badia dels Alfacs...). --- ## 7. Xiringuito de la Laura Rovira: humor i bodes Secció d’humor i costums socials on la **Laura Rovira** parla de **bodes** amb to desenfadat. ### 7.1. Inici lúdic: acudits i música nupcial • S’obre la secció amb la cançó “Blanca y radiante va la novia” com a broma temàtica. • La Laura confessa que l’endemà va **de boda** i que ha oblidat preparar la playlist; la tècnica, Sílvia, hi posa clàssics de bodes. • Explica dos **acudits dolents** (joc de paraules amb *Iron Man / I don’t know* i amb *shampoo / Pantene*), que provoquen rialles a l’estudi. ### 7.2. Tipologies de convidats a una boda La Laura enumera, amb humor, diversos “arquetips” de convidat, preguntant a la Marina en quin s’hi reconeix: • **Solter/a d’or**: • Persona soltera molt comentada a la família i al grup, especialment en bodes i festes de Nadal. • **“Tirar canyes”**: • Qui aprofita la boda per lligar, sota el tòpic “d’una boda, en surt una altra”. • Es recorda que les grans bodes (300 invitats) són terrenys fèrtils per a aquest comportament. • **Lloró/llorona**: • Persona que plora des del primer moment de la cerimònia. • Pot ser per emoció real o per sensibilitat accentuada (potenciada per l’alcohol). • **Fotògraf/a no oficial**: • Convidat que fa més fotos que el fotògraf contractat. • Es qüestiona quantes d’aquestes fotos es miraran realment en el futur. • Es comenta la moda de crear **perfils d’Instagram de la boda** o codis QR per compartir fotos en directe. • **La “pròxima”**: • Sovint dona a qui tothom diu que serà la propera a casar-se. • Es vincula amb el tradicional **ram de la núvia**: - Avui es manté el llançament, però també és habitual **regalar el ram** a una persona especial (mare, amiga propera, etc.). • **Hater anti-bodorri**: • Persones que no suporten les bodes (més que l’amor, allò que odien són els bodorrios massius, protocols, jocs, etc.). • **“Barra lliure”**: • Perfil compartit per gairebé tothom: aprofitar al màxim la barra lliure, pensant en el que ha costat el cobert. • **Capitana de taula**: • Figura de moda: convidada encarregada d’animar la seva taula quan sona certa música o s’activen dinàmiques. • La Marina critica que això converteixi la boda en un “cau” o esplai amb dinàmiques forçades. • La Laura ho viu amb entusiasme: ella **l’endemà serà capitana de taula** i ho troba divertit. ### 7.3. El gran meló: quant cal regalar en una boda? • Es debat el **“mite del cobert”**: • Creença estesa que el convidat ha de pagar com a mínim el cost del cobert amb el seu regal. • La Laura qüestiona aquesta “obligació moral”: ser convidat no hauria d’implicar necessàriament pagar el dinar. • Es recorda que **legalment i moralment** no hi ha obligació de donar diners, només si es vol fer un detall. • Es critica el cost desorbitat de moltes bodes modernes, amb una mitjana d’uns **20.000 €** per celebració (equivalent a un cotxe nou). • Es comparen models: • Bodes tradicionals amb **llista de regals** (electrodomèstics, coberteries...) versus l’actual tendència del **sobre amb diners**. • La Marina explica la seva “boda ideal” d’uns amics: - Signatura de papers un dia i posterior **festa informal** al mas, sense protocols, invitats vestits com volguessin. - Sense compte ni exigència de regal; es va fer un regal col·lectiu voluntari. • Es conclou que, malgrat els regals, **una boda sol “sortir a pagar”** als nuvis. ### 7.4. Tradicions clàssiques de boda La Laura repassa, amb to mig informatiu mig irònic, diverses tradicions i el seu sentit: • **Comiat de solter/a**: • Avui més orientat a passar-s’ho bé que a “acomiadar-se” realment de la solteria, ja que moltes parelles conviuen des de fa anys. • Creix la tendència a fer **comiats conjunts** si la colla d’amics és compartida. • **Arribada esglaonada dels nuvis**: • Tradició que el **nòvio arribi primer** i la **núvia després**, com a entrada solemne. • Originalment vinculada al pare com a “cap de família” que “entrega” la núvia. • Es debat si avui té sentit mantenir aquest simbolisme patriarcal. • **No veure’s abans de la cerimònia**: • Antiga creença que dóna **mala sort** si els nuvis es veuen vestits abans de l’altar. • Encara molt present; la Laura creu que la seva amiga ho seguirà. • Més enllà de la superstició, es manté pel valor de la **sorpresa i la il·lusió**. • **Llançament de l’arròs**: • Simbolitza **fertilitat i prosperitat**. • Avui sovint substituït per **pètals de rosa, confeti o altres elements**. • Hi ha qui demana explícitament no tirar arròs per motius pràctics o per no “invocar” fills. • **“Algo nuevo, algo viejo, algo prestado y algo azul”**: • Tradició anglosaxona adoptada aquí, adreçada sobretot a la núvia: - *Alguna cosa nova*: esperança i promesa de futur feliç. - *Alguna cosa vella*: connexió amb la família i el passat. - *Alguna cosa prestada*: transmissió de la felicitat matrimonial d’algú que ja ho és. - *Alguna cosa blava*: simbolitza fidelitat i puresa. • **Anell i vena de l’amor**: • L’anell es porta al **dit anul·lar** perquè a la Roma antiga creien que hi passava la *vena amoris*, que connectava directament amb el cor. • Avui se sap que no és anatòmicament cert, però la idea perdura. • A Espanya: - En general es porta a la **mà dreta**. - A **Catalunya i País Valencià**, la tradició el situa a la **mà esquerra** (com confirma la Sílvia a l’estudi). ### 7.5. Wedding planner: feina somiada (per un dia) • La Laura confessa que li faria il·lusió ser **wedding planner** per un dia: • Amb pinganillo, coordinant entrades, focs artificials, àpats i músiques. • Il·lustra la feina amb exemples humorístics (controlar embolics al lavabo, avisar quan surt l’arròs...). • Admet però que seria molt dur fer-ho *cada cap de setmana*, sobretot a l’estiu. • Tanca la secció desitjant **ànims als convidats** (més que als nuvis) i prometent explicar com li ha anat el paper de capitana de taula. --- ## 8. Agenda del cap de setmana a la costa catalana ### 8.1. Costa Brava **Festa Major i activitats marineres** (explica Sergi): • **Festa Major d’hivern de l’Armentera** (Sant Martí): • Activitats diversos dies del cap de setmana. • **51è Aplec de Sant Martí** a Sant Martí d’Empúries (l’Escala): • Una de les últimes **ballades de sardanes** de la temporada. • Música amb la cobla **Principal de Banyoles**. • **Tallers i sortides**: • Llençà: taller de **salaó d’anxoves** a l’Espai Gastromar. • Roses: passejada entre **dolmens, menhirs i barraques de pedra seca**. • Montgrí – Estartit: sortida per observar **grans mamífers terrestres** al massís. • Palamós: **showcooking de cuina marinera** dissabte al vespre. • Setmana de la Ciència: • Castelló d’Empúries: visita guiada a l’**Ecomuseu de la Farinera** dins de la Setmana de la Ciència. ### 8.2. Terres de l’Ebre i Delta de l’Ebre Resum de Cel: • **Jornada “Tasta la cultura de l’Ebre”** (Santa Bàrbara): • Experiència sobre el **conreu de l’olivera** i l’elaboració de l’oli d’oliva. • Posada en valor de l’oli com a **motor econòmic i cultural** de la plana del Montsià i el Baix Ebre. • **Caminada de famílies TEAF** (Roquetes): • Per visibilitzar el **trastorn de l’espectre alcohòlic fetal**. • **Espectacle “La màgia de Gènere”** (Lira Ampostina): • Espectacle de màgia còmica amb Gènere, amb referències a aparicions en programes televisius. • **20a Festa de la Clotxa i de l’Oli de la Ribera d’Ebre** (Flix): • Degustació de **clotxes** (pa buit farcit de verdures escalivades i arengada o botifarra), plat típic de pagesos. • **Recreació històrica del Setge de Tortosa**: • A càrrec dels **Miquelets de Catalunya**. • Es reviu un dels episodis més durs de la **Guerra de Successió**. • **21es Jornades micològiques de les Terres de l’Ebre** (Museu de les Terres de l’Ebre, Amposta): • Tallers i activitats per conèixer els **bolets** del territori. • **Festes Majors de Ginestar (Sant Martí)**: • Balls, àpats populars, activitats infantils i esportives. ### 8.3. Garraf A càrrec de Carles: • **Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú**: • Més de **180 estands** en diversos carrers. • Eix temàtic: **ferrocarril** i aposta ferroviària de la ciutat. • Espai **Temps de Vi** a la plaça de les Neus: - Protagonisme per als **vins del Massís del Garraf**, en col·laboració amb Node Garraf. - Tast de vins i caves combinats amb productes de restauradors locals i mariners. • Activitats familiars: • Concentrades a la plaça del Mercat, amb escenari i actuacions contínues. • A l’interior del **Mercat del Centre**, l’Aula Gastronòmica ofereix activitats culinàries. ### 8.4. Maresme Resum d’Oriol: • **Havaneres i cançons de taverna** a Calella: • 3r Ava Cafè amb el grup **Els Faroners** a la sala Mozart. • **Setmana de la Ciència** al Museu de Minerologia d’Arenys de Mar: • Jornades de portes obertes. • Taller de **pintures rupestres**. • Tast de **vins i xocolata**. • Biblioteca d’Arenys: • Club de lectura de còmic juvenil (*“Monstruos del espacio”* de Craig Thompson). • Taller d’escriptura amb Gemma Tomàs. • **Ball i swing** a l’Ateneu Arenyenc: • Concert i ballada de swing amb **Black Jazz Swing**. • **Fira de brocanters** a Arenys (plaça del Calissai) organitzada per Crisàlida. • **Ruta guiada al cementiri de Sinera** (Cementiri d’Arenys): • “La petjada del passat”, activitat teatralitzada a càrrec d’Omoteatris. • **Cinema infantil al Seràfics**: projecció d’*“Anem a caçar un os”*. • **Mataró**: • Gran trobada de **bestiari festiu** pel 16è aniversari del **Godrac** i 1r de la **Draca**, amb la Víbria i altres figures. • **Festa Major de Sant Martí a Tiana i Arenys de Munt**: • Programa molt extens de més de 100 activitats a Tiana (concerts, gegants, foc, gastronomia, etc.). ### 8.5. Tarragona i entorn • Es destaca que **Tarragona** tindrà: • Cap de setmana amb concerts a la **Sala Zero**. • Preparatius intensos per a la **Fira Tarragona-Marida** (ja descrita abans) al Passeig de les Palmeres i Rambla Nova. --- ## 9. Butlletí informatiu local (Tarragona) Cap a mitja segona hora, s’emet un **Butlletí informatiu** de *Tarragona Ràdio* amb temes destacats: ### 9.1. Nou Museu d’Art Modern de Tarragona • **Diputació de Tarragona**, **Ajuntament de Tarragona** i **Generalitat** acorden traslladar el **Museu d’Art Modern de Tarragona** al **Palau del Passeig de Sant Antoni**. • El nou espai **doblarà la superfície** de l’emplaçament actual al carrer Sant Anna. • Data orientativa de posada en funcionament: entorn de **2030**. • Declaracions de la presidenta de la Diputació, **Noemí Llauradó**: • Vol que el museu se situï “al nivell del **Reina Sofía** o l’**MNAC**” en termes d’art contemporani. • El museu acollirà la **col·lecció Fòrum Digital de fotografia**. • Es pretén crear un **gran referent museístic** per al **Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès**. • L’impuls coincideix amb el **50è aniversari** del museu. ### 9.2. Servei de neteja i conflicte laboral • El **comitè de treballadors del servei de neteja** rebutja que se’ls vulgui responsabilitzar de la imatge de **contenidors plens de brossa**. • **Joan Reinalda** (UGT, Serveis Públics) defensa que: • La plantilla fa la seva feina i no és la causa del servei deficient. • El servei està format per uns **300 treballadors**. • Afronten el nou projecte de neteja amb **esperança**, però rebutgen ser el “cap de turc”. ### 9.3. Esports: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • Declaracions del nou tècnic del **Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)**, **Cristóbal Parralo**: • Reconeix poc temps per implementar idees noves. • Demana un **Nàstic ambiciós**, que surti a buscar la victòria. • Prioritza **actitud, entrega, sacrifici i lluita per la samarreta**. • Proper partit: dissabte a les 21 h al camp del **Múrcia**, al **Nou Estadi Costa Daurada**. --- ## 10. Altres falques i espais publicitaris Al llarg del programa s’emet diverses falques que contextualitzen la vida econòmica i institucional de Tarragona: • **Obres de clavegueram** a Tarragona i la Canonja, impulsades per **Ematsa**, amb nova tècnica sense rasa per minimitzar molèsties i millorar qualitat ambiental. • Campanya d’**Obramat** sobre solucions de calefacció per a l’hivern. • Promoció oficial de la **Fira Tarragona-Marida** i dels **mercats municipals** (gestió d’**Espimsa** implícita pel web mercatsdetarragona.cat). • Presentació de l’**ICIQ (Institut Català d’Investigació Química)**, al campus Sescelades de la **Universitat Rovira i Virgili (URV)**, com a referent en: • processos químics sostenibles • química per a la salut • descarbonització • Falca del **Moll de Costa** del **Port de Tarragona** com a “Rambla de la Cultura”, amb museus, teatre, activitats, gastronomia marinera a **El Serrallo**. • Oferta publicitària de **Tarragona Ràdio** per a negocis locals, amb la campanya “Som 40.000”. --- ## 11. Tancament del programa • La presentadora recorda l’horari d’**Arran de Mar** (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) al **Podcast TGN Ràdio** i en directe. • Es tanca el programa desitjant **bon cap de setmana** i citant a retrobar-se dilluns. --- ## Idees clau transversals • **Mar i territori**: l’episodi manté una línia clara de vinculació entre mar, litoral i vida quotidiana (pesca, ports, urbanisme, canvi climàtic). • **Sostenibilitat i canvi climàtic**: • Protecció del **Delta de l’Ebre**. • Restauració marina al **biòtop de Torredembarra**. • Observació climàtica amb **Copernicus**. • **Patrimoni cultural i immaterial**: • Mites i llegendes del **Desert d’Alfama** i l’Ebre. • Tradicions de **bodes** i festes. • E-book de **Llegendes del Maresme**. • **Identitat local**: • Fira de **Vilanova**, **Calamarenys**, Festes de Sant Martí, nova etapa del **Museu d’Art Modern de Tarragona**. • Enfortiment del vincle entre **Tarragona Ràdio** i la vida cultural i econòmica de la ciutat.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'Costa Brava', 'Delta de l’Ebre', 'Desert d’Alfama', 'golf de Sant Jordi', 'Garraf', 'Maresme', 'Port de Tarragona', 'Port de Barcelona', 'Autoritat Portuària de Tarragona (APT)', 'biòtop de Torredembarra', 'restauració marina', 'Copernicus', 'Sentinel', 'observació del mar', 'onades de calor marines', 'fitoplàncton', 'pesca sostenible', 'almadrava', 'tonyina', 'vell marí', 'foca monjo', 'dips', 'Miravet', 'Ebedòntia', 'Calamarenys', 'subhasta de peix', 'Llegendes del Maresme', 'Fira Tarragona-Marida', 'Passeig de les Palmeres', 'Rambla Nova', 'Denominació d’Origen Tarragona (DO)', 'Mercat Central', 'Museu d’Art Modern de Tarragona', 'Passeig de Sant Antoni', 'Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)', 'Nou Estadi Costa Daurada', 'Copa d’Espanya ILCA 4', 'Club Nàutic Vilanova', 'Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú', 'Sant Martí', 'agenda cultural', 'Setmana de la Ciència', 'Tarragona']