Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 7 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, ara Inzamar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Continuarem descobrint el nostre mar mediterrani de la mà d'en Boris Weissman. Parlarem de la competició Dilca 4 que es va celebrar a Vilanova.
Descobrirem nous mites i llegendes del nostre mal mediterrani. Vindrà la Laura Rovira, que obrirà el seu xiringuito, i acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bonport. I començarem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, algú havia de dir-ho. Ah, tens molta llum, Marina. Sembles a Rosalia...
Encara no he tingut temps d'escoltar-me el disc sense encara. Jo el tinc jo preparat si en algun moment dius... Rosalia, jo te'l poso. Ah, sí, sí. Però així, eh? Però sense pensar. Fantàstic. Ara m'ho diràs si no el tinc preparat. Doncs ja pots anar preparat. No, no, vull trobar el moment per escoltar-me'l perquè ni que sigui per tafanejar i poder dir m'ha agradat o no m'ha agradat, m'agrada escoltar-me'l. Però encara no he trobat el moment. Recomanable, eh? Jo crec que s'hauria de fer tots, no? Exacte. Què et sembla?
Sí, sí, 100% d'acord amb tu sempre. Anem a saludar Prieto des de Radio Delta.Catxel. Molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé, un altre divendres més aquí a Randemar. I del disc de Rosalia hi ha hagut polèmica.
Sí? Explica-me-la, home. Vinga, va, va, salseo, salseo. Tu i jo hauríem de fer un programa així de salseos. Saps què xalaria? Desenfareig. Sí, parlant a la isla de les tentaciones, parlant per a fer un info. Avui la Rosalia seria guapíssima, això. Totalment. No, que es veu que hi ha gent que s'ha queixat perquè ha fet una cançó amb l'Escolania de Montserrat i estan cantant en castellà.
Sí, sí, sí. I llavors és això el dilema. Ja, però al final aquí la culpa és de Rosalia, vull dir, al final l'Escola Digna de Montserrat també ho ha acceptat. Clar, clar, té l'última paraula a l'Escola Digna de Diep, no volem fer-ho, que només cantem en català. No sé aquí quin és el problema, però bueno, aquí està el tema. Efectivament. Anem a saludar en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina. Bona tarda, companyes. Doncs bé, bé, aquí ja de divendres, tot i que és divendres de fira, aquí Vilanova i la Geltruga, just avui arrencat de fira de novembre i, res, espera un cap de setmana intens també per aquí, per Vilanova. Què vol dir la fira de novembre? Explica'ns-ho per la gent que no ho sabem.
Fira de novembre, doncs, es tracta del recinte final més gran de... Vaja, són pràcticament 65.000 metres quadrats de fira a l'aire lliure. Tot Vilanova s'omple d'estants, de tota mena, per passejar, per... Vaja, tot el que busqueu ho trobareu a la fira de novembre d'aquí de Vilanova i la Geltrú. Doncs a veure si tenim temps d'acostar-nos-hi aquest cap de setmana. I anem a saludar també l'Oriol Leo Des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, doncs mira, recollint propostes, eh? Aquí també tenim festes majors, arenys damunt, també a la zona de Tiana, per tant, tallar, vull dir que, no sé, difícil poder baixar aquest cap de setmana a la fira, però té molt bona pinta, eh?, perquè ens explica el Carles, m'han vingut ganes de baixar, la veritat.
Doncs ja saps, cotxe i cap a Vilanova. Vinga, va, deixem... Sí, és un moment, això. Exacte. Vinga, va, deixem la fira, deixem-ho tot. També hi ha en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Anem a començar el programa avui qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que la càtedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona compleix 25 anys, Sergi.
Doncs sí, Marina, els ha celebrat aquesta mateixa setmana en un acte que s'ha celebrat a l'Espai Peix de Palamós amb l'assistència d'un total de 60 convidats. Aquesta càtedra es va crear l'any 2000 amb una extensió universitària al territori a partir d'un acord entre la Universitat de Girona i l'Ajuntament de Palamós, compartit també amb el Museu de la Pesca. La seva finalitat és fomentar i divulgar
La recerca marítima. Un treball, per exemple, que ha permès abordar la realitat del litoral des de diferents perspectives, com ara la biologia, l'ecologia, la tecnologia, l'economia, també la meteorologia, la geografia, la història, la filologia o la gastronomia.
Durant tots aquests anys, la Càtedra d'Estudis Marítims ha participat en projectes per a millorar el sector pesquer, ha impulsat l'edició de la col·lecció de llibres Quaderns Blaus i ha organitzat el Cicle de Pesca i Ciència per a la difusió de la recerca científica en l'àmbit del mar.
També destaquen conferències i jornades tècniques amb suport i assessorament als programes d'activitats organitzades pel Museu de la Pesca. La càtedra ha participat en l'àmbit científic de la taula de cogestió marítima del Baix Empordà i en termes de sostenibilitat pesquera ha estat peça clau en la gestió de la gamba de Palamós.
I per la seva tasca científica va ser reconeguda l'any 2012 amb la gamba d'or atorgada per l'Associació de Restaurants de la Badia al Plat Blau. I amb la distinció de cofrara d'honor que l'any 2013 la Cofredia de Pescadors de Palamós va lliurar el qui en aquell moment era director de la càtedra i ho va ser durant 22 anys, Joan Lluís Alegret. Actualment la càtedra està dirigida per Francesc Fuster.
Apareix mort a la platja de Pals un dofit de 80 quilos. Doncs sí, Marina, va ser el passat 2 de novembre quan els agents rurals van localitzar aquest animal mort a l'allongada de la platja. Aleshores van avisar el personal del CRAM, del Centre de Recuperació d'Animals Marins, que es va desplaçar fins a Pals.
El Dufí va ser traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona, on se li farà la necropsia per determinar les causes de la mort. La Fundació Cram opera 365 dies l'any per encàrrec de la Generalitat i actua en casos d'assistència de fauna marina amenaçada.
Només dues setmanes abans, el 18 d'octubre, també es va trobar un catxalot mort a la mateixa platja de Pals. L'animal presentava tres talls de llom que, segons els tècnics, podien ser lesions provocades per l'èlix d'algun vaixell. Els mamífars marins, tant balenes com dofins, són molt sensibles al trànsit marítim i sovint es veuen afectats per ferides quan determinats vaixells els passen pel cim quan surten a respirar.
Degut a l'avançat estat de descomposició, no es va fer l'autopsi al catxalot, però es van recollir mostres com un queixal i teixit. L'extracció de l'animal va requerir d'una retroexcavadora i un camió, i les restes es van preparar per la incineració.
Baixem ara al Delta de l'Ebre. El projecte unificat de protecció del Delta es posa en marxa amb més guardes al litoral a Brenxel.
Sí, Marina, més guardes de tot el frontal del Delta de l'Ebre, des de la punta de la banya a la del Fangà. Això és el que farà el govern com a primer pas del projecte unificat de protecció del Delta, redactat entre la taula de consens, la Generalitat i l'Estat espanyol. Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, ha destacat aquest dijous al Delta les complicacions de protegir el territori. Interessa a tothom que el Delta es protegeixi
És complicat perquè és un lloc molt dinàmic, però s'estan fent obres importants com aquestes guardes. S'està treballant en un projecte totalment de protecció del Delta en conjunt i, per tant, esperem que, a part d'aquestes obres que ja són aquí, aviat puguem anunciar les obres que s'han de fer en el futur per consolidar el Delta pel futur.
La finalitat d'aquestes obres és principalment impermeabilitzar una part dels alfacs per evitar que entri l'aigua del mar per molt que pugi de nivell. Miquel Alonso és el director de Serveis Territorials de Territori i Transició Ecològica.
Ja tenim quasi a punt de finalitzar les obres de la fase 1 i la fase 2 del que és la Guarda dels Alfacs, que és aquest primer projecte que des de la Generalitat hem impulsat per protegir el Delta. Aquestes obres han significat el recreiximent fora de la zona de domini públic marítim o terrestre.
d'una infraestructura verda, en aquest cas és un camí, una guarda, un malecó, com li diem aquí, d'un metro vint, dissenyat per poder suportar el creixement del nivell de l'aigua estimat que podríem tindre el 2100, i això el que fa és deixar...
impermeabilitzada la part dels alfacs, la part de la bahia dels alfacs. És una guarda que va de la ràpida fins al travocador, són 15 quilòmetres, ara mateix n'hi tenim 10 ja de fets, n'hi falten 5 i ens falta també acabar algunes parts molt concretes, com per exemple tot el segellat de la part en tastant les bombes, que s'ha de fer una obra més expressa, per a que
en l'objectiu final de que, per molt que puja el nivell del mar, aquí dins no pugui entrar aigua. Així protegim la delta. Esta guarda de la Badia dels Alfacs s'enllestirà l'any que ve mentre es tramita convertir-la en un carril bici. El Canà vol resoldre en un any els primers enderrocs de cases que es troben enmig de barrancs i que suposen un gran risc quan es produeixen aiguats.
L'alcalde Joan Roig ha destacat que l'últim temporal ha servit per posar sobre la taula aquesta mesura radical, però necessària. De moment són 10 cases de l'urbanització a l'estona, però ha advertit que poden ser moltes més.
Era un concepte que per alguna raó ningú s'atrevia a pronunciar. Pot ser perquè és molt radical, pot ser perquè té a veure en la vida de les persones, que les persones surtin de la seva casa i siguin traslladades a un altre lloc a causa del canvi climàtic. O també, això és cert i s'ha de posar sobre la taula, per les irresponsabilitats urbanístiques que es van cometre en les últimes dècades del segle XX, ara no només ho estem estudiant, sinó que l'Ajuntament d'Alcanar ja està...
contractant les persones que han de fer les taxacions de les cases, s'assentarà a negociar amb els veïns i la Generalitat de Catalunya ha posat el seu compromís damunt la taula de poder ajudar l'Ajuntament d'Alcanar en recursos econòmics per a fer la compra, l'adquisició d'estes cases i finalment traslladar els veïns a llocs més segurs, que en aquest cas, en aquestes 10 vivendes de l'organització de l'estona, estem tots convençudíssims i totes que és la solució definitiva.
El govern municipal també estudia amb els propietaris del càmping dels alfacs la renaturalització d'una part de l'establiment.
El propietari del càmping entén perfectament que per a mantenir un negoci fa falta, si me permeten l'expressió, sacrificar una part del càmping actual. Això ho tenim tots clar i a partir d'aquí hem d'estudiar la millor opció per a transformar tot aquest negoci, aquest càmping, que és més segur.
L'enderroc de cases i també la construcció de bases de laminació que han de servir perquè l'aigua arribi a les zones urbanes amb menys intensitat són les principals mesures de la segona taula tècnica dels aiguats. Es tracta d'una iniciativa pionera en l'àmbit espanyol
i que l'Ajuntament va impulsar després de patir en els darrers anys fins a 5 catàstrofes climàtiques. El director tècnic de la taula, Roger Sauquet, considera que les mesures posades sobre la taula es podrien executar en un període relativament curt de temps.
Totes aquelles que no impliquin un canvi normatiu i un canvi en el planejament urbanístic són viables. Totes les que es poden fer amb el sistema, podríem dir, o amb l'ordenament actual urbanístic són viables sempre i quan hi hagi els recursos per fer-ho. Sauquet ha recordat que la realitat urbanística d'Alcanar no és diferent de la d'altres indrets del país que també han ubicat cases i edificis damunt de Lleres.
Anem ara cap a les costes del Garraf. L'exposició Un mediterrani viu arriba a Vilanova i la Geltrú per donar a conèixer un dels projectes de restauració marina referents a la costa catalana. Es tracta del biòtop de Torredembarra, que en aquest programa n'hem parlat en alguna ocasió, el primer gran escull submergit del món. Carles.
Amb 40.000 tones de roques calcàries situades en forma de piràmide, el biotub de Torre d'Embarra s'ha convertit en el primer gran escull artificial submergit no només del Mediterrani sinó del món. Es tracta d'un projecte que es va iniciar ara fa més de 30 anys i que va culminar el 2023 amb la construcció d'aquest impressionant escull situat a 34 metres de fundària.
En poc més de dos anys s'ha registrat l'aparició d'un gran nombre d'espècies marines, incluent els peixos lluna que s'hi apropen a desparasitar-se en un dels pocs llocs on es coneix que succeeixi aquest fet. Escoltem Irene Gonzalo, biòloga de Natural Art Reef i project manager de l'exposició Un Mediterrani Viu.
Bàsicament consisteix en la construcció d'una gran muntanya submarina. Ens hauríem d'imaginar un camp de futbol tot ple de pedres i una alçada de 20 metres. És com un edifici de quatre plantes. Va des dels 34 metres de fondària fins als 13 metres de fondària. Es pot visitar tant fent snorkel a l'estiu com bussejant.
I és el primer prototip, diguéssim, d'aquest tipus d'escollar artificial, que és com se li diuen, que són les actuacions que nosaltres fem. Sempre les havíem fet en un petit format i aquest és el primer que fem en un gran format. I és l'únic que hi ha al món i nosaltres el que fem és fer tot el seguiment científic per veure l'evolució d'aquesta estructura que amb només dos anys ja ha donat uns resultats realment increïbles.
El projecte s'ha convertit en un clar exemple de restauració marina, amb la reintroducció d'espècies autòctones i que ara arriba a Vilanova i de Geltrú en forma d'exposició itinerant. Un mediterrani viu transporta els visitants, a través d'una experiència sensorial i immersiva, el biòtub per viure de primera mà la sensació de submergir-se en aquesta nova reserva marina. Tornem a escoltar Irene Gonzalo i tot seguit Joan Melero, director de la Fundació Pinae.
És tota una sèrie de contingut que sorgeix de la feina que fem nosaltres des de l'entitat. Ens dediquem a la conservació marina, específicament al litoral de la Costa Daurada, i tenim la gran sort de poder submergir-nos diàriament en aquest entorn, que és molt desconegut per pràcticament la majoria de la població. Llavors, amb aquesta nota i amb el projecte de conservació que portem, que concretament és el Bioto, ens vam adonar dels projectes increïbles que tenim justament aquí a Catalunya,
i vam buscar aquesta manera d'apropar-ho a la població amb un contingut interactiu i dinàmic perquè la gent pugui submergir-se en aquest entorn que d'altra manera va ser a vegades desapercebut i que és un dels tresors més grans que tenim aquí.
És una història d'art, de ciència, una aventura, una història de resiliència, de continuïtat, de treball i sobretot de sostenibilitat i de recuperació i regeneració marina, de la fauna i la flora marina. Extensible a tot l'arc mediterrani, perquè al final la naturalesa de tot aquest espai és comuna. I la gràcia doblegat és que ho tenim a tocar i que és real, és una cosa tangible, és real, ho tenim aquí a tocar, a la Costa Daurada, no?
L'exposició vol donar a conèixer la importància de protegir les costes del Mediterrani a través de projectes com aquest, que ja s'ha convertit en un clar exemple a seguir i en tot un referent pels estudis mediambientals submarins. Ens dona l'oportunitat de veure com la vida marina es regenera per si sola i el que podem arribar a aconseguir si li donem aquest espai per a que ella estigui tranquil·la.
L'exposició Un Mediterrani Viu es pot visitar al plató Gran de Neàpolis en l'horari d'obertura de l'edifici i també servirà perquè les escoles del municipi puguin conèixer aquest projecte que s'ha tirat endavant gràcies a la col·laboració entre l'entitat Natural Art RIF, la Fundació Pinae i el grup BMB.
Anem ara cap a les costes del Maresme. La trentena edició del Calamarenys finalitza aquest cap de setmana amb la recreació de la subhasta del peix a càrrec de Josep Masdeu i Martí Cadellans. Oriol.
Exacte. Després d'haver arrencat el dia 10 d'octubre amb una mostra gastronòmica a la llotja vella del Port, el calamarenys del 2025 encara aquest cap de setmana al seu final després d'un mes amb diverses propostes. Un cop anul·lat, l'itinerari guiat Històries de Mar, que recorria el Port i la platja d'Arenys previst per aquest diumenge,
Tot el protagonisme recau ara en la recreació de la subhasta de peix, tal com era abans de l'arribada de la tecnologia a les llotges. En aquest sentit, la veu de Josep Masdeu i Martí Cadallans ressonarà a dos quarts d'onze del dissabte amb força al pati del Calissai, alimentant així la nostàlgia dels més grans i la curiositat dels més petits. Masdeu, que havia sigut subhastador de la confraria d'Arenys de Mar fins al 1988, ha explicat què trobaran les persones que assisteixin a l'activitat.
Tornem a viure el que era la subhasta antiga. És una subhasta que és a la baixa, poses un preu inicial i llavors vas baixant de pressa, perquè si no, no acabaries mai. I abans es feien pessetes i duros i aquestes històries, i ara es fan euros. Llavors el que farem al Calissà serà, al pati del Calissà i en Martí Cadallans portarà el peix, llavors el posarem en paneres, en paneres com es feien servir abans, amb un quilo de peix a cada panera.
Llavors jo estaré per allà al mig i faré la subhasta. Primer els faré una demostració de com es feia abans i després faré una subhasta amb tot el peix que portem. Entra el peix, que el compra peixos germans cadallans, hi haurà sobretot calamars, però també llussos, rogers o gambetes blanques. La subhasta del peix tradicional va ser una realitat fins a principis de la dècada del 1990.
El Consorci de Turisme ha presentat un e-book per descobrir les llegendes de la comarca. Inclou més d'una desena d'històries populars vinculades als municipis del Maresme, les seves tradicions, paisatges i personatges màgics. L'e-book es pot descarregar des del web en dues versions, inclosa la lectura fàcil.
Sí, el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme continua apostant per la divulgació de l'atractiu cultural de la comarca amb la publicació d'aquest nou e-book Llegendes del Maresme per tot l'any, un recull que dona vida als relats i tradicions que han forjat l'identitat dels municipis maresmencs al llarg dels segles.
La publicació ja està disponible per a tothom a través de la web del Consorci. El Maresme és un territori ple de contrastos i escenaris naturals que han estat inspiració de nombroses llegendes vinculades a espais emblemàtics com el mar, també les ermites, boscos, castells o masies històriques. El nou ebook apropa aquestes històries al públic d'una manera atractiva i alhora també educativa.
Ho fa a través de la iaia del Maresme, el personatge mil·lenari i millenial que dinamitza el turisme familiar a la comarca de la mà del seu amic Picotet, que és un picot negre. Els textos del llibre són d'Anna Penya i les il·lustracions han anat a càrrec de Jaume Blanc. L'ebook inclou llegendes de diferents municipis
de nord a sud de la comarca, permetent descobrir personatges i successos fantàstics mentre es recorre el territori. El format facilita que es pugui consultar tant en preparació d'escapades culturals com durant la visita a cada població. Entre els diferents relats recollits s'hi troben llegendes de bruixes i éssers fantàstics que connecten amb les tradicions més màgiques del Maresme, molt arreglades en la cultura popular, històries vinculades a festes majors i celebracions locals que permeten entendre
com els relats populars continuen presents en l'imaginari col·lectiu actual, i també narracions situades en espais característics i turístics que conviden els visitants a descobrir-los amb una nova mirada plena de simbolisme, com és, per exemple, el castell de Burriac o la Creu de Canet, llegendes per gaudir-ne tot l'any relacionades amb diferents èpoques i estacions que ajuden a planificar rutes i experiències al ritme del calendari festiu i natural del Maresme.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Òscar Puente, ha anunciat que l'Estat invertirà 304 milions d'euros a la millora de les instal·lacions i dels accessos viaris i ferroviaris, entre d'altres. Segons Puente, Catalunya serà el territori amb més volum d'inversió durant el període 2025-2029. El port de Tarragona rebrà 304 milions d'euros, dels quals la majoria part 231 milions d'euros.
es destinaran a infraestructures i a la millora d'instal·lacions, 31 milions a sostenibilitat, 29 accessos viaris i ferroviaris, 8 a seguretat i, finalment, 5 a projectes del Port Ciutat. Entre els projectes en marxa al Port de Tarragona, ho direm bé, destaca l'ampliació del moll de Balears i el desenvolupament urbanístic a la zona d'activitats logístiques.
En el cas concret del Port de Barcelona, rebrà 1.226 milions d'euros fins al 2029, dels quals la major part, 859 milions d'euros, es destinaran a ampliar i millorar la infraestructura i les seves instal·lacions.
La Fira Tarragona-Marida aterra el Passeig de les Palmeres i el primer tram de la Rambla Nova del 14 al 16 de novembre. Durant tres dies, la programació inclou activitats gastronòmiques i familiars maridares amb vi de vuit denominacions d'origen. Tarragona-Marida és una fira gastronòmica i vinícola que connecta vi, patrimoni i dieta mediterrània.
El passeig de les Palmeres i el primer tram de la Rambla Nova serà l'epicentre de la festa vinícola, que comptarà amb cuina i podcast en directe, esmorzars i dinars populars, activitats famílies, música, textos del mercat central i degustacions de vi de la província.
La programació també comptarà amb els xefs reconeguts Arnau París, Ada Parellada, Vicent Guimarà, Pep Moreno i el jove Alberto Hernández. Oferiran demostracions de cuina en directe. Els acompanyaran musicalment Joan Reig, Guillem Estadella i The Mary Poppins i DJ La.
La fira inclou tres escenaris, dieta mediterrània amb demostracions de cuina i podcast en directe, escenari marcats amb sessions musicals i presentació del llibre i l'escenari UNESCO amb espectacles familiars. La fira s'emmarca en el 25è aniversari de la celebració Tarraco com a patrimoni mundial, la distinció de Catalunya com a regió mundial de la gastronomia 2025 i el 15è aniversari de la dieta mediterrània com a patrimoni de la humanitat.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació força esvalutada, variable i amb canvis de vent també destacables les properes jornades a tota la costa catalana. De moment, el que queda d'aquest divendres, el vent s'imposarà de sud a la Costa Brava i més de Ponent.
a Barcelona i la Costa Daurada. No serà un vent especialment intens, per tant, en general, aquesta tarda tindrem simplement maró, una mica de mar força tèrbola, això sí, amb les pluges i les torrentades de les últimes hores, però en general el que queda de dia no tindrà una mar gaire regirada.
En canvi, el dissabte, amb el pas de les hores, sí, estarem parlant de maró, fort a maró, ja durant la tarda a gran part del litoral, i atenció a la costa brava, i algunes milles marandins, perquè tindrem maragassa, en algun cas, per tant, onades fàcilment passant dels 3 metres d'altura, i el motiu és que bufarà més el vent de tramuntana, que entrarà amb força a la costa brava, i atenció també al vent de mestral, que durant la tarda del dissabte bufarà moltes ganes del cap de Salou cap al sud. Precaució. N'estem molt pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Sílvia de Lamo. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. De moment, a Terres Tarragonins no hem de destacar cap incidència, però estem ja immersos a la sortida del cap de setmana del divendres.
i ja comença a haver-hi bastants punts de mobilitat, sobretot a l'àrea metropolitana, però ja de cara a la setmana, sobretot, i com comentava el company, seran uns dies ventosos. Us recordem que a nivell de trànsit, si us trobem en aquestes circumstàncies, l'important és moderar la velocitat i corregir bé les distàncies i la trajectòria, agafar bé el port al volant i, sobretot, vigilar les distàncies.
en cas d'avançament, perquè ja sabeu quines coses, en aquests casos, el cotxe, el vehicle, la coesa. De moment, això és tot. Que tingueu molt bona tarda i cap de setmana. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Rendemar.
El nostre mar, tots els secrets de la Mediterrània, amb en Boris Weissman. I avui, com fem habitualment als divendres, toca anar cap al fons del mar a descobrir què hi passa i, com sempre, ho fem de la mà del biòleg marit Boris Weissman. De què parlarem avui, Sergi?
Doncs un divendres més, aquí a la secció del nostre mar, de la Randa Mar, ens disposem a parlar, evidentment, del mar, però, si m'ho permeteu, avui ho farem amb uns matisos. No sé si us en recordeu allò que fan a les sèries d'en capítols anteriores. Vam anar amb robots a explorar molta profunditat. Vam baixar, crec, que fins als 500 metres.
Avui, amb Boris, podrem dir allò de sortirem en Globus, o millor dit, podrem sortir en Meteosat, perquè anirem a dues altures. Boris, benvingut a la Randa Mar. Moltes gràcies, Sergi, molt content d'estar aquí.
Doncs, el que dèiem, Boris, avui vens a parlar d'una cosa, que ja veurem com ho relacionarem amb el mar, però sí que és cert que se'n parla molt, sobretot quan hi ha informes climàtics, quan hi ha estudis, etcètera, que és el sistema d'observació Copernicus. Sí, sí, sí, efectivament. O sigui, avui voldria parlar tot. Jo no soc un expert en aquests temes, però voldria parlar de la tecnologia que està avançant, que és una barbaritat, no?,
I que s'està permetent coses que fins fa uns quants anys era completament impossible. I és la d'observar el mar des del cel. O sigui, això, gràcies a aquest sistema Copernicus, que té tot un sistema d'un eixam de satèl·lits, el Sentinel, que cadascú mira unes coses o les altres, doncs ens està permetent
de controlar què és el que està passant al nostre planeta des del cel, i això ens permet moltes coses a nivell de gestió del mar. Clar, perquè això la comoditat és, evidentment, abans parlàvem de treball in situ, això ho pots consultar des de l'ordinador de casa o des de l'ordinador del terocentre de treball amb informació oberta al públic, també Valeriu. Clar, això és important, és gratuïta i oberta al públic. Oberta al públic. Quins...
no sé si voldràs entrar allà a parlar-ne, però quins productes, per exemple, es poden consultar en relació al mar? Mira, per exemple, ara que estem en un moment dramàtic o sensible en el qual el mar s'està escalfant, tenim onades de calor, hi ha l'acidificació del mar, hi ha la pèrdua de visibilitat...
la pèrdua de les predes de posició, on està en regressió, tots aquests problemes que estem vivint, que ja hem parlat en altres programes, tot això resulta que des del cel es pot observar i es pot mesurar. Aquests canvis es poden mesurar. I si ho pots mesurar, és el primer pas per poder-lo gestionar, o com a mínim per avançar-te als efectes que això tindrà.
Aleshores, què és el que mesuren aquests satèl·lits? Per exemple, mesurar la temperatura de l'aigua. I per què això és important? Perquè estem visquent episodis d'onades de calor. Les onades de calor són aquests episodis de diverses setmanes en què la temperatura és extremadament alta i provoca mortandats i canvis en l'ecosistema.
Això es pot mesurar des del cel, això tu ho pots mirar en la pantalla del teu ordinador, en directe o en dades guardades i fins i tot pretèrit en passat, i això et permet avançar-te a impactes o efectes que pot tenir aquestes sonades de calor.
També pots mesurar això, la pèrdua de la transparència de l'aigua, que això afectarà a la fotosíntesi, a tots els organismes fotosintètics, el plàncton, la posidònia o les algues, que això també tindrà un impacte. Si perdem transparència, si perdem visibilitat...
Això està evitant que la llum entri dins l'aigua i tota la fotosíntesis, és a dir, la materia orgànica que es genera i l'oxigen que respirem. Recorda, Sergi, que dues de cada tres inspiracions que fem són d'origen marí. L'oxigen que respirem, això és superimportant.
però també controlar, per exemple, espais protegits. Si tenim una reserva marina, des de l'aire, des del cel, pots controlar si va bé, si va malament, això te permet, com he dit abans, avançar-te a els aconteixements i una certa gestió preventiva.
O sigui, permet moltes coses que fa molt de temps no eren ni impensables completament. Clar, ara tu deies, sobretot per avançar-se aquest o per el control... Jo estava pensant, per exemple, en botànica o en d'allò, abans teníem la informació del NDVI, d'aquest índex de verdor que et donaven els boscos que podies controlar.
Això, per exemple, a mar, si el satèl·lit aquest et dona traduït a mar, podries controlar també els grans blums de fitoplancton? Evidentment, evidentment. Aquest nivell de verdor del mar t'indica que es pot traduir en quantitat de fitoplancton. I la quantitat de fitoplancton és una referència a lo que vindrà de pesca.
Això és una dada molt important. O sigui, que aquest sistema de satèl·lits, aquest Copernicus, el sistema de satèl·lits del Sentinel, et permet avançar-te a què és el que passarà amb la pesca, amb el turisme, i això podria permetre gestionar què és el que ha de venir.
I sobretot que és el que hem millorat cada cop a una escala més fina, perquè es pot afinar, pots anar a resolucions molt, molt precises. Sí, sí, sí, evidentment. Això és... És a dir, tecnològicament això està moltíssim avançat i podem controlar...
No et diré meta-quadrat, però sí, sí, coses molt i molt fines. Una altra cosa que també ens permet són el que se'n diu alertes climàtiques, és a dir, sequeres, incendis, fenomenos extrems, que a final tot això afecta el litoral, afecta la costa,
Si tu detectes que això està passant a terra, pots preveure què és el que passarà, quin impacte tindrà això en el litoral i et permet avançar-te. Pensa que la informació et dona temps, temps de reacció, i això el pots aprofitar o no, però si no tens la informació segur que no podràs reaccionar.
I sempre, ara estava pensant, perquè sí que és cert que totes aquestes dades de satèl·lit ens ajuden al monitoratge i ens ho posen més fàcil, però jo crec, i aquí potser ja faig opinió personal, no hem de deixar perdre tampoc l'observació sobre el terreny, perquè s'han de validar aquestes dades sempre.
Claro, claro. Això és una cosa que jo m'hi trobo sovint quan es fan matimetries, cartografies amb sonar, que tenen uns mapes superxulos, però després algú ha de baixar ja a groundtesting. O sigui que ha de baixar amb escafandra i assegurar-se que això...
que la pantalla et diu que és una cosa s'ha de valorar i per assegurar-te que aquesta senyal que t'està donant és el que tu creus que és això és així
I a part que depèn només de satèl·lits externs, això jo entenc que tot i que és superútil i et dona una potència brutal, et fa molt depenent d'un sistema extern. I jo penso que és molt important sempre anar a ficar els peus a l'aigua i mirar-ho directament. Això jo penso que s'ha de mantenir.
I sobretot una eina important, el que dèiem abans, d'un servei públic, quan certs països, mirarem per exemple als Estats Units, hi ha hagut una restricció del seu sistema d'observació,
més important. Això jo entenc que de retruc el nostre sistema europeu el Copernicus ha agafat un poder una importància molt més gran perquè la NOA ja saps que ara l'administració americana actual l'ha tancat totes les dades ja no són visitables i s'ha fet un forat informatiu brutal diuen que per per
per treure la importància al canvi climàtic, que això no existe, si treus les dades, això no passa. Com a resultat, Copèrnicos ha saltat a la fama, per si dir-lo, i ha agafat molta més importància.
Els satèl·lits aquests, els que em comentaves abans, el Sentinel, en tenim sis ja. Tot va començar aproximadament cap al 2015-2016 de l'Unió Especial Europea, i aquest últim, l'any 2025...
S'ha llançat el Sentinel 6A. Ah, no, perdó, aquest 6A es va llançar el novembre del 2020 i el segon, el 6B, es llançarà just el novembre del 2025 d'aquest any. Sí, sí, sí. Anem sumant recursos. Sí, és un programa, em sembla que és fins al 2027 el programa de llançament.
I cada satèl·lit, cada Sentinel, té una especificitat molt concreta, i aleshores la informació superposada d'uns i d'altres, doncs això dona una potència brutal.
Com a biòleg marí, Boris, has indagat a la web, has trastejat tots aquests productes? Sí, he entrat, és molt interessant, hi ha moltíssima informació i saps que fan cursos online per aprendre a fer-los servir? Per interpretar les imatges i per... Sí, sí, sí. Això és molt interessant.
Sí, Marine Data for Mediterranean Sea. És un curso online que tu pots entrar i t'ensenya com aprofitar tota aquesta gran quantitat d'informació que hi ha i fer-la servir per als teus estudis d'investigació o per donar formacions o per... o si vols gestionar una pesqueria, si tu ets un pescador i vols gestionar la pesqueria, això també pot arribar a ser. Clar, perquè una altra cosa és la interpretació. Tu veus una imatge però has de saber interpretar-la, el que dona...
Exactament, sí, sí, sí. Si no estem com amb el dels colorets que ja queixes ara per tot arreu, quan poses mapes de colorets de temperatures, que es queixen de què estàs dient, no? Sí, sí. I ara que parlaven de la pesca, això un altre dia ja en parlarem també dels efectes i els impactes que pot tenir aquesta visualització des de l'aire sobre la pesca.
Algún dia en parlarem d'això... Clar, perquè si que està més controlat això i els pescadors saben que determinades condicions afavoreixen o no afavoreixen determinada... Clar... Pot donar lloc a més explotació? O a una explotació més sostenible.
És que jo m'anava a la part xunga. Claro, això, les administracions, les cofradies i els pescadors ja no van a cegues a veure què enganxen, sinó que poden afinar, poden apuntar i preveure què és el que passarà i això es pot aconseguir una pesquera més sostenible i més sensata.
Doncs, Boris, jo crec que avui ens hem anat pels aires, ens hem anat a l'espai amb aquests satèl·lits, amb el Sentinel, amb l'espai aquest del Copernicus, que, repeteixo, us puc consultar per internet, és material consultable...
També hi ha altres webs i participa, per exemple, a l'Eumetsat, que és l'agència especial que controla els satèl·lits per part d'Europa. I, per exemple, a la pàgina de l'Eumetsat també es poden consultar una barbaritat de productes relacionats amb aquest... Sí, això és quasi inacabable, la informació que hi ha disponible. Però, clar, necessites algú que te la tradueixi
perquè tu les puguis aprofitar a nivell particular. Això necessita un filtratge. I uns quants diumenges a la tarda per posar-t'hi. Per posar-t'hi, exacte. Boris, moltíssimes gràcies. Gràcies, Sergi.
La Copa d'Espanya d'Ilca 4 s'ha celebrat aquest cap de setmana passat a Vilanova i la Geltrú i en volem fer una mica de balanç de tot plegat, Carles. Doncs sí, Marina, aquest cap de setmana s'ha celebrat la Copa d'Espanya d'Ilca 4 aquí, a Vilanova i la Geltrú. Van fer la prèvia per conèixer una mica quines eren aquestes embarcacions que hi competien, que s'hi jugaven tan bé i només ens queda saber com ha anat aquest cap de setmana de regates.
Per això contactem amb Tete Sabaté, director esportiu del Club Nàutic Vilanova. Tete, gràcies per ser un dia més aquí a la Randa Mar. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos. Què tal, Tete, com ha anat? Suposo que la gran pregunta, més que com ha anat, és si hi ha hagut condicions bones i s'han pogut fer totes les proves, que és una miqueta aquí el kit de la qüestió, podríem dir.
Sí, la veritat és que hem tingut molta sort amb el temps. Sí que és veritat que divendres i dissabte que eren els dos primers dies de competició vam poder fer totes les proves previstes però sí que va faltar una miqueta de vent. Estàvem amb 6-8 nusos, suficient, però a la gent normalment li agrada navegar amb una mica més de vent. I el diumenge la veritat és que vam tindre una aponentada forta que va fer que tothom pogués marxar amb un sabor de boca. Però bueno...
El resum és que gràcies a la Meteo, que va ser badmina amb nosaltres, vam poder celebrar totes les proves previstes i això sempre és un èxit de cara als campionats. Al final és l'única cosa, podríem dir, pràcticament que no podeu controlar, però segurament també una de les més importants, perquè tothom marxi, com dius, amb aquest bon regust de boca, no?
Sí, exacte. Al final, el comitè de regates sempre està superitat a les condicions, però la veritat és que va fer molt bona feina, es va poder adaptar ràpidament a les condicions de cada dia i es van poder realitzar les proves. Sempre es diu que un campionat, com més proves té, més just és. Vull dir que al final els guanyadors d'aquesta edició jo crec que ho són merescudament.
De fet, ja vam comentar, vas comentar que prop de 140 embarcacions participaven de clubs vinguts d'arreu de tot Espanya. Ja ens has explicat que s'han anat la gran majoria segurament satisfets per les condicions, alguns més que altres després ja a nivell de resultats, suposo, però entenc que aquí hi havia els millors de regatistes del C4 de tot el territori espanyol.
Afirmatiu, sí, afirmatiu. Pensa que cada federació té un número d'inscrits limitat, això va per segons el número de targetes de classe i llicències que té cada federació, i llavors cada federació abans de...
El campionat fa uns selectius i al final en aquests campionats van, se suposa que els que estan en millor forma durant aquesta prèvia. Vull dir que al final vam poder gaudir de molt bons regatistes, de regatistes excel·lents que crec que van marxar de Vilanova amb un sabor de boca molt bo.
No sé si hi havia alguns clars favorits, hi havia algun equip d'alguna federació que sigui el que últimament està dominant, si ha estat així la tònica també aquest campionat d'aquí de Vilanova, com ha anat a nivell competitiu?
A nivell competitiu jo crec que potser València és la guanyadora, podríem dir, perquè al final s'endú la placa de campió d'Espanya absolut a través d'una noia.
Vam comentar, em sembla, a l'altra reunió que teníem un català, Líquer Mújica, que tenia possibilitats de fer un molt bon paper i es va endur la placa de primer Sots 18, masculí i segon absolut.
I després hi ha algun gallec que també va fer podi. Vull dir que al final els resultats han sigut una mica allò esperats. Catalunya, el llevant espanyol, Catalunya va a Comunitat Valenciana, Murcia, Andalusia, Balears, sempre són federacions molt fortes.
I al final en els resultats una vegada més es queda reflexant. Però crec que València sí que en aquesta ocasió ha tingut un punt més que potser la resta de comunitats. Han estat també contents, suposo, amb les condicions i com s'han trobat aquí tot.
Sí, la veritat és que amb la gent que hem pogut parlar, tots ens han felicitat per l'organització i pel desenvolupament de les proves. Vull dir que com a club, la veritat és que per nosaltres també era un repte veure com funcionava aquest campió nacional,
I la veritat és que hem quedat força satisfets. Al final, si la gent transmeteix que ha quedat contenta, que ha vist que les coses s'han fet bé, doncs nosaltres encantats. I ara el que ens queda és poder plantejar-nos altres reptes i altres campionats d'aquest nivell. No sé si també hi havia regatistes de casa, aquí de Vilanova.
Sí, sí. Vam tindre la Vaquero que va entrar en el grup Or. La veritat és que al final va tindre un descalificat en una de les proves i això al final va fer que els resultats no acompanyessin.
Però la veritat és que, en general, podem estar molt contents. Tots els regatistes del club és el primer any que naveguen a Milka 4, el primer campionat nacional que feien en aquesta classe, i la veritat és que jo crec que l'experiència per tots ells ha sigut brutal, i més poder fer-ho a casa. Vull dir que és qüestió de seguir treballant i de seguir millorant i de poder, en els pròxims campionats i les pròximes fites, poder obtindre millors resultats.
Això t'anava a comentar, clar, primer any que competeixen el CAC 4 i ja tenen aquesta Copa d'Espanya aquí a casa. Això per ells deu ser... Que no s'hi acostumin tampoc, que això no passa sempre, no? No, no passa sempre. La veritat és que és un esforç pel club.
No ens podem plantejar fer un campionat d'aquests cada any, però sí que com a club jo crec que hem quedat suficientment satisfets com per poder, en un parell d'anys, poder plantejar-nos fer una altra fita d'aquest estil.
Això et volia comentar també, ells se n'han donat una bona experiència, també ens vas comentar que per vosaltres, pel Nàutic, era com una prova de foc per veure aquesta capacitat també organitzativa de poder acollir aquests esdeveniments d'aquestes característiques. Podríem dir que heu passat la prova, esteu satisfets de l'organització, suposo que hi heu treballat molt també, moltes hores de feina, però al final tot ha tingut una mica els seus fruits, eh?
Sí, la veritat és que penso que dins l'organització teníem quasi 30 persones, entre la gent que estava a l'aigua i la gent que ens ha ajudat, o ens ha donat un cop de mà a terra, estem parlant de quasi 30 persones, cada una amb un rol definit, amb unes feines definides, i això, qui gestiona equips ja sap que no sempre és fàcil,
perquè a més treballem en un sector en què moltes vegades saps a quina hora comences però no saps mai a quina hora acabes i la veritat és que han sigut quatre dies molt intensos on ens hem passat moltes moltes hores al club però bé, tot això ha fet que realment tot funcionés que l'engranatge funcionés molt bé i que la gent quedés molt contenta vull dir que a nivell organitzatiu estem molt contents de demostrar-nos a nosaltres mateixos i a la gent de fora que Vilanova és un club solvent i que pot fer grans coses
I tornant una miqueta al fet de les condicions, i sort que han acompanyat, que s'han pogut fer totes les regates, primer comentaves, una miqueta menys de vent, i al final aquest últim dia que hi ha hagut aquestes ràfegues de vent que han acompanyat i han ajudat també, suposo,
ja ho hem dit una miqueta però que tothom se n'és amb aquest bon gust de boca i que les regates al final a tothom li agrada suposo que hi hagi més vent i que es pugui córrer al final també i que es pugui celebrar amb aquestes condicions
Sí, la veritat és que al final, en aquest sentit, també podem dir que ha sigut un campionat molt just, perquè quan en un campionat es combinen dies de molt de vent amb dies de poc vent, al final jo crec que els vencedors, els que estan a dalt de tot, són gent que ha demostrat la seva polivalència. Vull dir que realment, si ho haguéssim pogut programar, no ho haguéssim programat millor. Al final hem tingut tot tipus de...
de condicions, i crec que això també fa que el campionat sigui més just i més atractiu per tothom. Doncs que bé, que bé. La pregunta és, i ara què? Quins reptes afronteu aquí al Club Nàutic de Vilanova? No sé quines són les següents competicions, ja no només potser aquí, no sé què és el següent pas aquí, però també cap on van els vostres regatistes aquests següents dies?
A nivell de club, per l'any que ve, ara estem tancant calendaris encara. A nivell de Vall d'Eugera tenim ja el vistit blau de la federació d'organitzar per l'any que ve el Campionat de Catalunya de Catamarans i el Campionat de Catalunya per equips òptimis.
a nivell de creuers seguirem celebrant les 100 milles que és una de les regates amb més participació del circuit de tot el litoral català seguim apostant també per la regata colombretes que aquest any entra dins d'un circuit de tripulacions de 3 juntament amb el Nàutic de Palma i el Club Nàutic de Moraire vull dir que la veritat és que no parem intentem organitzar tot tipus d'esdeveniments a nivell
Potser també per l'any que ve estem acabant de lligar-ho amb la Federació de Pesca d'intentar muntar algun campionat top en algun campionat de Catalunya de Curricà o algun altre tipus de campionat també a nivell autonòmic. Vull dir que la cosa és que la roda no pari i el club té ganes de fer coses, els socis també se senten
orgullosos de tindre un club tan viu i al final quan tot són cinetges que sumen doncs les coses són fàcils de fer. A nivell dels equips doncs ara ja estem hem començat ja la temporada 25-26 la veritat és que les coses funcionen bastant bé i ara és qüestió de seguir entrenant i apretant perquè de cara al
A partir del març, entre el març i el maig, que és quan venen tots els campionats de Catalunya, la veritat és que els nostres artistes estiguin en la millor posició per poder obtindre uns bons resultats i poder plantejar-se o assistir a campionats com a equip català als campionats nacionals de cada una de les seves classes.
Doncs que així sigui, Dete, que seguissin treballant, que ja arribaran els resultats i al final el que importa són aquestes experiències com aquesta que s'ha viscut aquest cap de setmana aquí a Vilanova amb la Copa d'Espanya d'Ilca 4. Tete Sabater, moltíssimes gràcies i enhorabona per aquest campionat que ha sortit perfecte.
Molt bé, doncs moltes gràcies a vosaltres per la vostra atenció. Fins la propera. Moltes gràcies, Carles, per portar-nos això. Nosaltres ara farem una pausa de 5 minuts i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Si el que t'agrada de l'hivern està part amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat en el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, entèrmia, terra radiant, accessoris i molt més, el millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 5...
Doncs per la Tere Ortega, la Diputació de Tarragoni i el Govern de la Generalitat acorden traslladar el Museu d'Art Modern de Tarragona al Palau del Passeig de Sant Antoni on podrà doblar l'espai que ocupa ara el carrer de Sant Anna. El nou emplaçament podria estar operatiu cap al 2030. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llaurador, ha afirmat que el nou museu se situarà al nivell del Reina Sofía de Madrid o almenac en termes d'art contemporani, ja que acollirà la col·lecció Fòrum Digital.
de fotografia, una nova projecció de l'equipament, però no només de l'equipament, sinó també de l'art i la cultura de la demarcació del Camp de Tarragona, de les Terres de l'Ebre i del Baix Penedès. Un nou museu d'art modern convertit en un nou referent museístic a nivell de país i, com us deia, fins i tot més enllà.
pel que fa no només a l'art modern, sinó també a l'art contemporani i també pel que fa a la fotografia. I aquest nou rumb del nostre Museu d'Art Modern ve donat per diferents circumstàncies que s'han produït en el temps i que hem sabut aprofitar. L'impuls del nou Museu d'Art Modern coincideix amb la comemoració del seu 50è aniversari.
El Comitè de Treballadors del Servei de la Neteja lamenta que s'estigui traslladant al personal la responsabilitat de la imatge dels contenidors a vessar de brossa dels últims dies. El secretari general de Serveis Públics de l'UGT, Joan Reinalda, assegura que la plantilla afronta el nou projecte amb esperança. Algú intenta traslladar aquesta pressió del deficient servei actual o de fa una setmana cap als treballadors. I aquí sí que vull ser molt cert en dient que els treballadors el que estan fent són la seva feina.
La plantilla está formada por tres cents treballadors.
I en esports Cristóbal Parralo vol veure un nàstic ambiciós. El nou tècnic Granar reconeix que no han tingut gaire temps per implementar les noves idees, però espera que l'equip tingui una bona actitud i se sacrifiqui aquest dissabte a les 9 del vespre davant i al camp del Múrcia. La predisposición de los jugadores ha sido muy buena y la acogida que he tenido en el club también. Bueno, yo espero que un nàstic ambicioso, que un nàstic que quiere ir a por la victòria
Para mí eso es lo más importante. Lógicamente, pues habrá cosas que tenemos que mejorar, que tenemos que trabajar, pero la actitud y la entrega, el sacrificio y el luchar por la camiseta, pues eso tiene que ir por delante de todo.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora d'Arrandemar, una segona hora on descobrirem més mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Obrirem el xiringuito de la Laura Rovira, que no sabem ben bé de què ens ve a parlar. I acabarem el programa d'avui, com fem habitualment, com fem els divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Està
Erem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Obrim secció de mites i llegendes del nostre mar. Ens va portant ara cap al sud. Anem de camí al delta de l'Ebre, però abans farem parada al que abans era un desert, el desert del fama. Descobrirem alguns misteris que amaga aquesta zona del país Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, avui descobrim més llegendes, més mites que tenen a veure amb aquest mar nostre i anirem cap a la zona sud avui. Avui, la setmana vinent, la propera secció, parlarem de la zona sud del país, cap a la zona del delta de l'Ebre, però vaja, ara ho parlarem amb el Joan de Déu Prat. Joan de Déu, molt bona tarda.
Molt bona tarda, encantat de saludar-vos. Doncs amb el Joan de Déu sempre aquí fem aquestes seccions de mites, de llegendes, per avui, transportar-nos al desert del fama. Joan de Déu, situa'ns, on anem i quins són els misteris d'aquest desert del fama? Doncs mira, segurament és poc conegut per la gent que no és de l'entorn, coneixem molt millor la...
Costa Brava, el Maresme, etcètera, però dius el desert del fama, té un desert Catalunya i està tocant el mar, doncs sí, entre l'Hospitalet de l'Infant i el Delta de l'Ebre, una vegada ja has passat per sota de Tarragona, bastant més a baix, doncs a partir de l'Hospitalet de l'Infant fins al Delta, fins al que seria l'Ampolla...
És un lloc que té un vent del nord molt fort, que allà li diuen el mestral. No li diuen la tramuntana, sinó el mestral. És una terra molt aixuta, encara que hi ha arbres, hi ha bosc, però és una terra que dona molt poc. Aleshores era com una frontera natural i allà hi havia una mica la frontera entre el contat de Barcelona i l'Àndalus. L'Àndalus tenia la seva capital a Còrdoba, després tenia ciutats molt importants com Saragossa...
Tortuja, que era Tortosa, L'Àrida, que era Lleida, i aquesta era la frontera una mica perquè era un desert, i si vols t'explico algunes coses d'aquest desert. Vinga, sí, sí, i tant, ho podem descobrir, tots els llegendes i qüestions que ens en puguis explicar. Molt bé, doncs en principi és un lloc que per allà ara passa l'autopista, hi ha ple de rètols de dir el tanto amb el vent...
Jo he passat sovint per allà i has d'anar-ho tant quan bufa el vent perquè el cotxe se te'n pot anar. I, a més a més, hi ha a la costa un fenomen que es diu la Torre Visca, que no se sap exactament, és com un fiblor de vent. A la tarda, ve de sud, el mar es posa de color verd,
de cop i volta bufa un vent molt fort, al fons es veuen llampagades, hi ha màneges d'aigua que surten del mar i arriba un vent sec que és com una sensació molt estranya amb aquest color que torna de color verd al mar, molt curiós i evidentment quina vega o els pescadors és perillós. És una zona que només hi ha un poble que es diu l'Amelia i després hi ha l'Ampolla que és
era l'antic barri de pescadors del Parelló. Jo, quan era petit, la carretera nacional era terrorífica. Passar pel Parelló era una cosa terrorífica, no només pel vent, sinó pels revolts. I l'Ammella és una població que va ser fundada per valencians. Si més no, això diu la llegenda, que mariners del Grau de València van trobar una cala on el vent bufava de terra a mar
molt bé quan els llaguts eren els vaixells mariners per anar a pescar, i amb aquella cala van muntar aquesta població que es diu l'Amella, per això la gent de l'Amella li diuen els caleros, a la cala, i és molt típic. I després hi ha l'Ampolla, que com et dic és una població del Parelló. Per tant, per indicar-te que era un territori molt hostil, una mica abans hi havia un parell de pobles devastats pels pirates, encara es poden veure algunes runes,
tenim a casa nostra, no cal anar al Carip, algunes poblacions petites, llogarrets, que van ser abandonades pels pirates. I ara és una terra atòmica, perquè allà tenim una central nuclear, i a més a més hi havia l'antiga Almadrava, que ja en parlarem, tota una sèrie d'elements en un lloc que la gent hi va poc. Tu vas a l'Hospitalet de l'Infant, on hi ha Miami Platja, que està molt bé, pots anar a l'Atmella, que és molt interessant,
ja en ple d'urbanitzacions, però era un territori realment hostil i el nom és aquest, el desert del fama. Interessant, interessant, curiós. Expliquem-ne llegendes d'aquesta zona. Comentaves, eh, l'Almadraves, sabem la del gabarín de les Almadraves, la llegenda del vell marí. Anem-nos a introduir en aquesta qüestió.
Sí, el vell marí és una de les maneres com el nostre país es diu a la foca mediterrània, que també té el nom de foca monjo. És un torpeda de 300 quilos, és una bèstia grossa, ara en queden poquíssimes, a la nostra costa estan exaurides, a la geu encara en queden algunes, se les perseguia per l'oli, per la pell...
I aleshores, diuen la llegenda allà a l'Hospitalet de l'Infant, que Poseidó, aquesta mena de Déu Marí dels Grecs, que s'enlliurejava tot el Mediterrani, doncs va agafar l'animal més humil del mar, que és el cavallet de mar, l'hipocam, i el va convertir en aquesta mena de torpeda navegable que s'enfonsa molt profundament, que persegueix rejades i pops,
i perquè protegís les costes del desert del fama i a prop de l'Hospitalet de l'Infant hi ha la cova aquesta del llop marí que també diu la llegenda que els pescadors sentien com que hi havia alguna mena de monstre que estava per aquestes costes això ja parlem del segle XIX i finalment van intentar caçar aquest monstre i al final va resultar que era la foca monjo la van matar malgrat que ella es va defensar molt
i queda aquesta cova, que es pot anar amb barc i es pot entrar, és un paisatge excepcional, on allà potser queda el fantasma d'aquesta foca, que no sabem si li diuen monjo, perquè també al desert d'Alfama, com que era un lloc molt hòstil, es va muntar una ordre de cavallers que precisament es diu de Sant Jordi d'Alfama, i eren aquests cavallers...
mig monjos, mig militars, i potser van agafar el noble, el foc a monjo, d'aquests cavallers. Això ja no se sap, és una suposició. Clar, clar, clar. Pot ser, pot ser. I els governins de les almadraves, doncs, Joan de Déu, què eren? Les almadraves, l'almadrava és una paraula de dialecte àrab-andalusí, de la península ibèrica, que vol dir indret on es colpeja. Podia ser un lloc de lluita, etcètera. Però fixa't bé, l'almadrava és on es cassen les tonyines.
Les tonyines també és un torper de marí, és el peix més ràpid del mar, són molt grans, de fet a l'Amella tenen la flota pesquera més gran d'anar a capturar tonyines i fins i tot tenen una mena de recinte marí on hi ha tonyines i tu et pots anar a banyar amb elles. Antigament això no es podia fer i llavors es feien aquestes almadraves que eren una xarxa submarina que era un laberint.
de xarxes que conduï a les tonyines fins al final on allà s'estirava de les xarxes cap a dalt tots els mariners, això ho hem vist en documentals per la tele sovint i al pujar-los cap a dalt amb els ganxos les agafaven i feien una sangada increïble que fins i tot en Dalí ho havia pintat amb altres almadraves de Catalunya l'Arraix que era normalment el cap de l'almadrava també és una paraula àrab que vol dir capità
i en aquella època, quan abans el mar encara estava ple de peixos, doncs a l'època que pujaven les tonyines era com l'oest, l'època dels bisons pels indis, la mar s'omplia d'escuma, des de les torres de Talaia es mirava a veure si ja arribaven les tonyines i llavors amb l'almadrava intentava capturar les màximes possibles. Diuen que les tonyines porten dintre de les llegendes i de les històries marineres que les tonyines porten
Bona sort i que un nen nascut en època de les tonyines o si ha vist una tonyina portarà bona sort. Bé, històries de pescadors relacionades amb una fertilitat del mar que representaven les tonyines. Curiós, curiós i interessant. També parlem de les cocaves i dels dips. Nosaltres, bé, no sabem bé què són.
Bé, ara ens hem d'anar una mica cap a l'interior, al desert del fama, doncs una mica cap a dalt podríem trobar una població que es diu Prat-Dip. I a Prat-Dip, si tu vas amb aquesta població de la província de Tarragona, doncs et reben ple de rètols amb una mena de gos vampir. Això eren els Dips. I aleshores l'església, que és del 1602, ja hi ha algunes imatges del Dip, també
amb altres edificis. Ara tot el poble està ple perquè ja s'ha posat molt de moda i l'interpreten, però els dips serien com una mena de gos-llop-vampir que a les nits anava a atacar les ovelles i les deixava allà exaurides amb poca sang i la llegenda diu que Violanda Hongria, que va ser dona de Jaume I, quan es va casar amb en Jaume I abans,
van anar cavallers catalans per portar-la cap aquí i que algun d'ells, doncs, deuria ser inoculat per algun vampir i aleshores, doncs, va portar aquesta malura dels morts vivents cap al país. Els dips sembla ser que no poden moure el coll esquerre o a dreta, van tots rectes com el baró Orlok, que era el nom que tenia Dràcula. Així que, quan aneu per allà, aneu al tanto. No és ben bé a la costa,
però si aneu una mica a l'interior us podeu trobar els prats dits. I em preguntaves les cocales, també, oi? Sí, sí. Si anem cap a l'interior, també llavors ens ho pagaríem amb l'Ebre, i aleshores tenim Mirabet, que és una població maquíssima, que us recomano que aneu, que és un meandre de l'Ebre estupendo, llavors ja hi ha un castell dels Templers, d'un altre ordre, no de l'ordre de Sant Jordi del Fama, sinó uns altres...
monjos cavallers que eren els del temple i el temple ja sabeu que va ser perseguit a l'edat mitjana va haver un decret conforme se'ls va exaurir i allà a Mirabet van estar un any resistint a les tropes reials que tenien ordre d'acabar amb aquesta ordre de cavallers. Mirabet era una població molt important des d'on es va
dissenyar la conquesta de València o Mallorca. Doncs sembla ser que al final van resistir molt de temps i la llegenda diu que alguns d'aquests cavallers, el cap de l'ordre, es van transformar en cocales, que és una altra manera de parlar dels corbs, i que si vas per aquell meandre de l'Ebre, a vegades a la nit hi ha els vols sinistres d'unes aus que representen l'esperit d'aquests cavallers que van aguantar un any
la defensa de la seva ordre del temple, que era molt important, i per qüestions polítiques la van acusaurir. Ja veus que han sortit una mica de la costa, però no del riu, que el riu no deixa de ser una part molt important del país. Ja parlarem al proper programa del Delta de l'Ebre. I tant, sí, sí, al proper programa parlarem del Delta de l'Ebre, però en aquest encara podríem comentar el golf de Sant Jordi, el golf de Sant Jordi, una mica els seus fantasmes, i una ciutat perduda, la Bedòntia.
Sí, doncs mira, el golf de Sant Jordi agafa tot el que és el desert del fama i la punta que surt del delta de l'Ebre. Per tant, tot allò fa una golfada que porta aquest nom.
Durant la Primera Guerra Mundial, si tu entraves dintre de les aigües territorials espanyoles, els submarins alemanys no et podien torpidar perquè estaves dintre de les aigües d'un altre país. Però molts vaixells de mercaderies francesos intentaven anar des del Delta de l'Ebre fins a Tarragona amb línia recta i no haver de fer el cabotatge. Aleshores, estaven amb aigües internacionals i els taurons del Kaiser, aquests submarins de la Primera Guerra Mundial alemanys,
Els torpidejaven. I actualment el golf de Sant Jordi és un dels llocs on hi ha més vaixells enfonsats. Els pescadors els diuen ganxos, tenen com uns mapes rudimentaris que diuen ganxos perquè ja es poden enganxar les xarxes i estripar.
però hi ha moltíssims vaixells enfonsats i, alguna man especial, la gent de l'Ampolla els van socórrer d'un torped que van llençar als alemanys i van salvar prous mariners perquè l'estat francès els fes una estàtua commemorativa allà a l'Ampolla. Si algú a l'Ampolla veurà aquesta estàtua de la gent de la població que va defensar va salvar aquests mariners, però els que no se salvaven morien i llavors
queda una mica la llegenda, la tradició, que a vegades els espectres, els fantasmes de tots aquests nàufrags, doncs van cap a la costa, encara tenen la inèrcia aquella de sortir de l'aigua, i que al tanto si aneu de nit per allà i amb lluna plena, que potser us trobeu aquestes persones, fruit que aquell mar va ser un mar de guerra durant bastant de temps. Tenim en compte, ho tenim en compte, m'ho vaig apuntant, tot això m'ho vaig apuntant.
Sobretot perquè si anem a la platja a l'estiu anem escollint bé les platges. Ara, ara, ara ho has dit. I aquesta ciutat perduda, què dèiem? L'Ebedòntia. Bé, doncs Estrabó i altres geògrafs antics grecs, quan feien les rutes de cabotatge, anomenaven les poblacions i la geografia que anaven veient. I ara ens hi ha una sèrie de poblacions que ells anotaven amb l'actual costa catalana, amb el seu temps...
dels ibers, i moltes d'elles no s'han trobat, hi ha unes quantes i no s'han trobat. I una d'elles és l'ebedòntia, que coincidiria on està ara el barri Marimeda, que es diu l'Ampolla, del Parelló, però si tu t'hi fixes, al delta de l'Ebre, tot just on hi ha el que es diu la banya, allà es produeixen miratges, que són aquestes refractacions...
amb llocs sorrencs o sobre el mar, on de cop i volta es veuen ciutats o es veuen vaixells o castells i és producte d'una refractació de l'aire. A vegades, des de la banya, aquests miratges coincideix, això diu la llegenda, que es veu una antiga ciutat de columnes, com grega, que coincideix amb la població de l'ampolla. Per tant, has d'anar una mica al delta per tornar a retrobar-te aquesta ciutat antiga grega,
que a Vier i Estrebó comentava que hi havia la banda surt del nostre país.
Perfecte, doncs a la propera secció anirem cap a la zona del Delta de l'Ebre, cap a la punta de la Banya, cap a tota la punta del Fangar, l'abadia dels Alfacs, tot el que té a veure amb aquesta zona del Delta de l'Ebre. Avui ens hem quedat en aquest desert d'Alfama i la veritat és que ha sigut molt interessant, com són sempre aquestes seccions de mites, de llegendes del nostre mediterrani. Joan de Déu, Prats, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una setmana més i ens trobem a la propera. Fins la propera, gràcies. Arran de mar.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Blanca i radiant te va la novia. Le sigue atrás un novio amante. I que al unir sus corazones...
al morir mis ilusiones.
Obrim el xeringuito de la Laura Rovira. No estic entenent res, no estic entenent el perquè d'aquesta cançó. De fet, no sé ni a què ve a parlar, però la Sílvia ho està entenent tot. Home, jo crec que... Bona tarda, primer de tot. Bona tarda, què tal, com estem? Ha sigut decisió i elecció de la Sílvia perquè he de dir que m'havia oblidat fer la meva playlist i llavors jo l'he explicat de què anava el tema a la Sílvia i ha decidit posar aquest temazo. A veure...
Blanca i que parlem de bodes. De bodes, efectivament. De bodes a Randamar. Sí, m'encanta perquè ara que escoltàvem la Falca, el programa més marítim, sobretot la meva secció és supermarítima. Sí, sí. Per què parlo de bodes? Perquè demà me'n vaig de moda, eh? Sí, ja ho sé.
Ja està, ja està. Llavors, per sort tenim la Sílvia, que m'ha ficat una playlist clàssica de boda. Però, abans, nervits a l'estadi, perquè avui porto dos acudits, són molt dolents. Sí, sí, que jo et digui que són molt dolents. Va per tu, Miquel. És increïble, eh? Igual ara us agraden i tot, però bueno. No, ja t'ho dic jo, no. Va per tu, Miquel. Copyright de Chusso Jones, com sempre, eh? Vinga, va. Donde vive Iron Man? Ràpid, m'has de preguntar donde. On? On?
I don't know. Durantíssim una setmana més. Podria fer un rànquing dels acudits més dolents. I l'altre és... Disculpe, ¿tiene shampoo? Sí. ¿Pantene? No, no tengo.
Sílvia, no li han desagradat. Cuidado. És que la Sílvia és molt fàcil. Sí, la veritat és que sí, però l'he dit que eren dolents, però està bé. No sempre puc portar acudits tampons, però molt bé. Bé, doncs això, parlarem de boda, perquè avui ni t'ho he preguntat, perquè ho tenia tan clar. Bé, perquè vas de boda i jo què sé. Sí.
No ho sé. Guarda ha dit mar, boda, tot. Sí, vull dir, a veure... Ah, hi ha gent que es casa al mar, vull dir, a les platges. Clar, doncs mira, ja tenim aquesta relació amb la secció. Jo demà no, eh? Demà no es casen a la platja, ni al mar, ni res, però bueno. Vale, llavors, t'he portat dues seccions, dues subseccions de la secció, eh? Vull dir, avui li he ensenyat, tinc dues pàgines amb molta lletra.
Com sempre, tinc les meves fonts d'informació i les meves traduccions fiablíssimes. Primer, anem a parlar dels tipus de convidats que et pots trobar en una boda. I m'has de dir si et reconeixes en algun. Pot ser més d'un, eh?
Vull dir, no és exclusiu. Tampoc soc persona que vagi en excessives, gràcies a Déu. Bodes, gràcies a Déu, perquè conec, per exemple, una persona molt propera que aquest any ha anat com a 4-5 bodes i si sumes, la de diners, què és això? Hòstia, però aquesta persona... Quina mala sort, no? No, que et definim millor. O sigui, una per any està bé, però bueno. Llavors, els tipus de convidats són el soltero o la soltera d'oro.
Això és molt... Com ho diria? És molt tòpic. És com la cançó. Però sempre passa, eh? I a part, ara que també vénen festes de Nadal, sempre passa que si no tens parella, algú t'ho pregunta. Ah, sí? Vull dir, això és així. I amb una boda que normalment la gent... Bé, normalment no, però si tens parella vas acompanyat...
Quan et veuen sol o sola, jo crec que ja estàs catalogat com soltero o soltera d'oro. I després també hi ha gent del teu cercle d'amics o de família que és el soltero o soltera d'oro, que també està bé. Bé, i aquest? Després hi ha el tirar canyes. Saps això que diuen d'una boda, bueno, d'altra boda o una parella, eh?
O on li ho dóna nit? Correcte, correcte. A veure, surt una mica del soltero d'oro, també, clar. Vull dir, si no estàs solter o soltera, també pots, però... Ja parlaríem d'una altra cosa. Llavors, bueno, la boda és un bon moment per lligar, jo crec, no? Vull dir, perquè...
Depèn del tipus de bodes que vagis. Si vas anar a bodorri o bodorri a aquesta 300 convidats, sí, segur. Bueno, sí, però a part com que el clima que es crea així, ay, qué bonito, viva l'amor, no? Depèn. A mi, jo he anat a alguna boda que he pensat uf...
Bueno, però la gent, com que és una cosa que vas contenta, vas així arregladeta, veus molt, una cosa que també influeix bastant. Allò de veure si s'aporta molt a les bodes. Clar, portes moltes hores amb la mateixa gent, que se't fan llargues, vas de festa, llavors és una bona oportunitat, així que des d'aquí, sort. A la gent que vagi de poder. Sort.
Ànims, Lluïsa. Després està el lloron o la llorona? Uh, sí, la persona que plora des del minut 1 a la boda. Sí, bueno, hi ha gent que li sembla bonica. Ah, sí, tenim una llorona aquí, eh? Hi ha una llorona a l'estudi i no ets tu, eh? Ni jo tampoc. Molt bé, està allí de publicar. La Sílvia tampoc? Tu, Sílvia, ets llorona? Sí, la Sílvia, lo sensible que és, segur.
Seguríssim. Bueno, hi ha gent que s'emociona, s'emociona. Està bé, està bé. O hi ha gent que també jo crec que lloro no d'emoció, sinó que potser ja portes uns quants... I estàs més sensibles. Igual, sí. Bueno, el que passaria a qualsevol festa, doncs a la boda. Després tenim el fotògraf o la fotògrafa... Fotògrafa no està ben dit, no?
Sí. Ah, sí? Sí. Perfecte. Digue que sí, vaja, em vas dubtar. No oficial, què vol dir? Ah, uf, sí, que jo penso, això, jo quan he anat a una boda i ho he vist, penso, quan tu tornaràs a mirar a la teva vida? Hòstia, és que jo he anat a... Jo només he anat a dues bodes a mi vida, eh? Ah, no, hi ha unes quantes, bastantes més. Quan vaig anar a una que era d'amics, o sigui...
Vaig flipar perquè vaig a una sessió de fotos de jo fer-li fotos a una amiga meva, però abans de començar ja ni la cerimònia. O sigui, era increïble. Però jo pensant, però si... O sigui, estem al mateix lloc? Quantes fotos? O sigui, es va fer més fotos que els nòvios. Llavors, hi ha persones que aprofiten per fer una mica de postureu. A mi m'assembla bé, però la gent que està de boda i està penjant contínuament
Com coses de la boda, en plan, o sigui, ho podries penjar ja després, però i disfruta de la boda. Però bueno, igual demà jo penjar en 3.000 històries... Ja, però és que actualment també hi ha bodes, que jo això ho he vist, que ja t'ho propicien, això, vull dir que es creen Instagrams per la boda... Ah, sí? Sí, sí. Uala!
Que et demanen que pugis contingut amb una etiqueta o a través d'un QR. Ah, sí? És que hi ha de fora, eh? Sí, sí, sí. Vull dir que jo no critico aquesta gent perquè ja hi ha... S'estalvien el fotògraf? No, no, fotògrafs també n'hi ha. Fotògrafs també n'hi ha, però jo què sé, o que volen que les fotos que es vagin penjant les van passant per pantalles al mateix temps. Vull dir que sí que... Uala, increïble, eh? No ho sabia, això, eh?
Sí, jo he de dir que demà no m'emporto ni les ulleres de veure, per tant... Total, pel que vas de veure... Correcte, espero que no hagi de veure res, però bueno. Després està, aquí l'he anomenat com la pròxima. Normalment ho he ficat en femení perquè normalment sempre hi ha una...
amiga, coneguda, que li diuen que és la pròxima, no? Que estan per allà igual molt de temps o que no és tant de temps, però ja han parlat de plans de boda. I aquí se'm relaciona a la que va pel ram. Això a mi em fascina. Jo he vist vídeos... Ara ja no es porta tant, no?
O què? L'ho del ram. De tirar-ho i que l'agafi algú. Es porta, però jo el que he vist últimament és, sobretot, que el que fan és regalar-lo. Ah, l'hi donen, eh? A la pròxima. No, o potser a vegades ho regalen a la mare de la nòvia, vull dir, a alguna persona que els fa il·lusió regalar-lo. Jo la que sé que demano la dona, o sigui, el ram sap el que deia, crec.
Jo, molt bé. Jo aquí donant detalls de la boda. Després hi ha el hater o la hater que realment no li agrada anar de boda o no li agrada la cerimònia, aquestes coses, però hi va, o ella va, i està una mica en modo hater anti-amor. D'això, de haters hi ha a tot arreu, a tots els jocs, però bueno, en una boda, ja que vas...
Anti amor, no estic més modo hater, anti-bodorrios. Anti-bodorrios. El o la barra libre, que aquests una mica som tots. Aquests som una mica tots perquè, clar, penso ja que he pagat... Clar, clar, vull dir... Amb el que costa també anar de boda, almenys s'han d'assegurar una barra libre. All in. Vale, després... Ah, això m'agrada perquè jo ho soc de mà, que no ho sabia que existia aquest terme, que és capitana de mesa.
Ah, és que això ara està molt de moda. A mi, si ara amb tu que és fer això, em putejaria en el sac, oi? Per què? Perquè haver d'estar allí animant una taula i vull dir que anem de campada, que és aquí un cau que hem d'estar aquí fent dinàmica, però ja s'animarà la gent si vol i si no deixeu la gent. Veus? Perquè estic anti-bodorriós. Estàs anti-bodorriós. Bueno, jo demà soc capitana de taula...
llavors no sé què he de fer, però jo ho aniré repetint. Quan soni no sé quina cançó hauràs de fer que la teva taula s'aixequi, és com un cau. Perfecte. Quan soni aquestes coses, però això no cal. Com un cau? Sí, sí, és com un cau. És com un cau, com un esplai, el que tu vulguis. És fer aquestes coses que dius, cal fer això en una bota i ara la gent s'anima de per si sola. Ja, però bueno, a mi la figura d'animadora ja m'agrada, eh? Així que molt bé, molt bé. Doncs no ho sabia, eh, això, que hi havia aquest nom de capitana de mesa. Sí, està molt de moda.
No ho sé, veus, és que jo fa molts anys que no vaig a una boda, eh? Demà m'actualitzaré i et portaré unes accions. Jo la millor boda que he anat a la meva vida no és Bodorrio.
Però Bodorrio, què vols? Quan cataloguem Bodorrio? Què fan aquestes coses? Jo te diré, la millor voda que he anat a la meva vida va ser els nòvios, van signar un dia, no sé quin, els papers, van fer com un dinar familiar i després, dies després, van fer una festa al mas d'un dels dos amb tots els amics, sense tonteries de capitanes de meses ni res. Tothom podia anar vestit com vulgués, com si volies anar amb biquini.
El menjar, normal. No havies de fer, no et passaven ni compte, això és un tema a part, ni compte per pagar. Cuidado que aquí és obert un tema, eh? Uf, no et passaven ni compte per pagar. De fet, si no volies fer regal, no en podies ni fer. I nosaltres, un grup gran, vam fer un regal, però vull dir que no ens vam gastar 200 euros per persona, com és el que passava.
Ràpid, obrim aquest meló ràpid, eh? Clar, jo això ho he estat parlant amb els meus amics, no? Ara que, bueno, que tinc una boda, perquè si no, no ho he pensat tampoc. A veure, clar, el dilema és... Tu, quan t'acomviden a una boda, no estàs obligat ni obligada a regalar res ni a donar diners. Home, quan t'acomviden a una boda, estàs obligat a regalar, a fer un detall, perquè jo entenc que pots fer un detall. Ara, un detall pot ser...
Una abraçada? No, jo això amb gent que s'ha casat al meu voltant, ho he fet en grups d'amics, un detall per a mi, per exemple, és que et regalin, que sàpigues que els agrada menjar i que et regalin un menú degustació per a les dues persones a un restaurant així top. I jo crec que això és un bon detall. Ara, aquesta obligació d'haver de pagar la boda... Sí, sí, sí. Aquí entro jo, aquí entro jo. Perquè la mitjana, els estudis diuen que de mitjana ara la gent...
Per boda, no els invitats, la gent que es casa, per boda es deixen 20.000 euros. És una... Jo ho trobo bé. És el que et val un cotxe. Per fer-nos una idea. No, no, el que passa és que, bueno, parlàvem que hi ha això de dir... Clar, almenys, ja sigui amb un regal o un que sigui, però hi ha com la cosa de... He de posar...
almenys el que va del cobert. Sí, sí. Però realment això tampoc estàs obligat. Si tu em convides a la teva boda, òbviament jo potser et feia un detall perquè estic agraïda, perquè serem amics o amigues, però aquesta cosa d'haver de pagar el cobert o tenir com l'obligació... Tu com a Laura Rovira, però ben segur que hi ha gent que s'ho mira.
Ja, ja, però vull dir, no cal, no?, aquesta obligació moral? Això jo crec que és una cosa que ens ve també d'abans. No, perquè abans a les bodes el que es feien eren, com passa ara amb els embarassos també, eren llistes de coses. Ah, sí. I tu pagaves, per exemple, si necessitaven, ho estic inventant perquè això era molt típic, regalar una coberteria, doncs pagaves la coberteria, que segurament no són 200 euros. Però què vol una coberteria? És que això no m'he entès.
Bé, jo què sé, vull dir, però sé que es feien llistes, o jo què sé, el que necessitessin. Es feien llistes, la gent no pagava així al comptat abans, eh? I es feien llistes. Però bé, ara es paga així perquè al final les bodes... Que tampoc et deus sortir a compte, jo sempre ho dic, eh? Per molt que tots els convidats et posin diners, ja et dic jo, que la boda te sale a pagar. Sí, sí, sí. A no ser que t'ajudin els familiars o... No, però jo estic... Això a part, però dic...
Que tots els convidats et posin nines. Si tons pares et donen 6.000, 7.000, 8.000, 10.000 euros perquè paguis una part de la boda, això és un altre tema. Però...
que totes les convidats a la boda, igualment, te sale a pagar. Bueno, això és així. L'amor sale a pagar, eh? Cuidado. Molt bé, com hem obert aquest meló, eh? Que no el tenia jo. L'amor sale a pagar. Bueno, no passa res, eh? Vale, llavors, dic, bueno, jo preparant aquesta secció moltíssim, dic, ah, però anem a parlar de tradicions de bodes, no? Tradicions que jo crec que ara també es fan, però que ens sonen com de tota la vida.
Primera tradició, comiat de solter o comiat de soltera. Això encara es fa. El que passa és que ara hi ha com la vessant de fer-ho conjunt. A favor o en contra? Depèn. Jo és que amb això no estic a favor ni en contra. Jo sempre he pensat que depèn. Vull dir... Depèn de què? Depèn. Vull dir, no ho sé, al final...
Els comiats de solter o soltera actualment estan més pensats per passar-s'ho bé perquè sigui el comiat on sí. Perquè la gent que es casa normalment ara actualment ja porta anys vivint, anys de relació, etcètera, etcètera. Abans es portava molt el portar... Bueno, abans sí, sí, que anaves a coses de bois i coses d'estes, no? Si tens una amiga... Ai, si tens una parella que teniu molts amics en comú i heu sortit de festes junts i això...
perquè no, saps? L'altra cosa és que vulguis fer coses cutres, d'anar boys i coses així. Boys, eh? Ja no es porta, no? Sí, sí, segurament sí. Que això ja és una altra cosa. També podríem parlar dels tipus de comiats de solter que hi ha, que són molt cutres. Bueno, no podem obrir tants melons perquè crec que no tinc tant de temps, però bueno. Després, que la nòvia arribi més tard. O sigui, primer va el nòvio, no? I després la nòvia.
Això, què passa? O sigui, que no em sembla ni bé ni malament, però no sé per què no poden arribar a l'hora. No, perquè això antigament, perquè acompanya la nòvia, el pare, perquè antigament era com l'home de la família que era el pare, entregava... Sí, però bueno, això, jo crec que ja, una mica... Ja, però...
Però una cosa, si tu et cases per lo civil, no estàs obligat a fer-ho, no? Però per l'església estàs obligat o no a fer aquest tipus de protocol? Jo crec que no deus estar obligat mai. A l'església tampoc. És que la boda en si és signar uns papers, eh? Tot l'altre és el que la gent organitza, però la boda en si és anar al notari, per exemple, i signar uns papers. Igual en alguna església, depèn del que vulguis fer, no et deixen.
Jo no crec que l'església es posi en qui arriba primer o en qui no. Si tu pagues el cura, el cura fa el que vulgui, no? Correcte. L'amor se li ha pagat i la religió també, eh? Cuidado. Vinga, va. Després, que els nuvis, els que es casen, no es vegin. No es vegin vestits.
Això també és una cosa que es fa. És una tradició que no pots veure el nòvio o la nòvia, primer perquè deien que donava mala sort, abans de la boda, o sigui, abans de, ja suposo que a l'altar o on sigui, no? Això per què? Per què donava mala sort, jo què sé.
Però això ho que ara has continuat a fer. Jo crec que demà la meva amiga ho fa. No es veuen fins que arriba el moment. Encara pot fer il·lusió per saber com vaig vestit i portar-te la sorpresa en moment de com vaig vestit. Jo això encara ho puc entendre. D'acord, d'acord. Al final hi ha coses molt friquis com el de capitans de taula. Què passa, tio? Jo soc capitana de taula superorgullosa. Ja t'enviaré algú. Després, estira l'arròs. Ara ja és veritat que crec que en els últims anys han canviat l'arròs.
per altres coses, com petes de roses o no sé què. Jo sé gent que demanava fins i tot que apareixessin papallones quan s'havien acabat de casar. Això ja no m'agrada, eh? No juguem molt con los animales y los bitxos. Però l'arròs, jo he mirat i la gent ho feia perquè se suposava que era com associat a la fertilitat. Sí, sí. La gent allí, no, no, no. Imagina la gent tirant l'arròs i jo, no, no, que no quiero hijos.
Bé, doncs això. Després, el típic d'alguna cosa nova, una cosa vella, una cosa deixada i una cosa blava. Això ni ho sabia. Sí, sí, això és molt típic. La Sílvia ho sabia o no, això d'alguna cosa prestada, d'alguna cosa nova. Però això és com molt antic. Però, cuidado, eh? Jo he buscat informació per documentar-nos tots i totes. Una cosa nova simbolitza l'esperança i la promesa d'un futur ple d'alegria. Clar, has de portar algú que estrenis en aquell moment. Quins nervis, eh?
Després, una cosa bella. Simbolitza la connexió de la núvia, perquè això era com molt adreçat a les núvies, eh? Amb el seu passat i la seva família. Pot ser un recordatori de la continuïtat de les relacions familiars, etcètera, etcètera, etcètera. O sigui, pot ser qualsevol cosa que et deixi la teva àvia, el teu pare, la teva tieta... Perfecte, que jo em vaig girant i la Sílvia em va dient l'ok, perquè clar, jo he buscat informació, però la fonte de sabidoria de la Sílvia és més. És molt millor. Clar.
Una cosa prestada, una cosa que deixen. Prové de la creença que l'acte de deixar alguna cosa a algú que ja està feliçment casada portarà bona sort i felicitat a la nova parella. Ah, molt bé. Depèn del que li deixis. També te diga, una cosa gastada, clar, a veure, vull dir, a veure. Però sí, això està bé. I una cosa blava. Representa la fidelitat i la puresa en l'amor conjugal.
Doncs molt bé, no? Això em resultava curiós perquè una cosa blava tampoc ho associava amb això. Però bé, que sapigueu que la gent més tradicional de moment heu de seguir aquestes coses. Fantàstic. Tu què en deixaries, si en casés?
una cervesa. A veure, la cervesa si me la deixa. Home, una cervesa. No sé si valdria. No, no valdria això. Jo vaig veure un dia una història d'una persona que el regal de boda era tot un tractable de cerveses i vaig pensar que això si a casa jo t'ho faré a tot. Jo no guardo tot això. No, perquè ho celebrarem tu i jo així.
Però llavors m'ho has de regalar bastant abans del dia de la boda. No, el mateix dia. Però el tractor també va inclòs o no? El tractor no. El tractor el jugarem i ja està ells el d'entornin. I després, ràpid jo, mirant el temps, el tema de l'anell. A l'anell normalment es fica a l'anell anular. Llavors, he buscat informació perquè, cuida't, és que avui la gent aprendrà tantíssim amb la meva secció. Cuida't, eh? Des de l'antiga Roma, crec que aquest dit està connectat directament amb el corn.
A través d'una vena anomenada Ben Amoris. La vena de l'amor. Increïble, eh? La vena de l'amor. Vinga. M'encanta que diu, encara que avui sabem que això no és anatòmicament cert, o sigui que mentida, però està bé creure que tenim una vena de l'amor. Fantàstic. La idea ha perdurat. Realment la gent sí, no? La gent s'ho fica en aquest dit. O sigui, habitualment.
I després, quina mà! Cuidado, eh? Quina mà! A Espanya el més habitual és col·locar l'anei a la nit anul·lat de la mà dreta. Encara que aquest acostum canvia segons la regió, atenció, perquè a Catalunya i a la comunitat valenciana la tradició marca que l'anei de casat s'emporti a la mà esquerra. Aquí sempre som una mica més d'esquerres. Tu, on el porta Sílvia? A l'esquerra, eh? Increïble. Però això ho sabies tu, que l'havies de portar a l'esquerra i tot? Sí, sí, eh? Però i com ho sabies?
No sé què diu. Què dius? La Sílvia m'encanta perquè la gent tampoc ens ho està escoltant, no? No passa res. Bé, però almenys tenim l'exemple... Bé, és tradició. Tu vas donar la mà i ja està, no? La que et van agafar. Perfecte. Doncs perquè ho sapigueu. Ara, que la gent ho pot fer com vulgui.
Vull dir, però bueno, jo volia explicar-vos una miqueta la tradició i les coses de la boda perquè estigueu ben informats. Gràcies. I sobretot, abans d'acabar, crec que una bona feina, una bona sortida laboral, és ser wedding planner, eh? A mi m'agradaria ser-ho per un dia. Sempre no, eh? Que has de treballar tots els findes festius i a l'estiu pilles molt. Però a mi allí, amb el pinganillo, dir...
Que entra el nòvio, que entra la nòvia. M'encanta, sí, a mi sempre aquest tall i un pinganillo m'encanta. L'arròs, porteu l'arròs. Focs artificials. Que entri l'arròs, ràpid. El moment del ball, però tot preparat pel ball. Això m'encantaria per un dia. El padrí s'està liant amb la dama d'honor al lavabo, sisplau. Tanquem, tanquem la porta. Per un dia xalaria com un animalot jo un dia així. No, i a part, deuen cobrar bé. Bueno, és que quan dius la paraula boda, tot es multiplica.
De pasta, així que bueno. Per un dia amb això. Ànims a la gent que es casa, que es vulgui casar. No, no, ànims a la gent que es casa, no. Ànims als convidats, pobrets. Bueno, ja demà t'explicaré la meva experiència com a capitana de Mesa, eh? Això escudrà. Bueno, però jo faré que no ho sigui, eh? Ja està, fins aquí, fins aquí la meva secció. Gràcies per tot, eh?
Adéu, Laura, gracias. Venga, a ti. La decepción local rompe corazones nacional Un terrorista emocional El mayor desastre mundial
De la 13-14 no sabe lo que es cotizar. Él es el centro del mundo y ya después todo más quedará. Por fin vas a terapia, vas a ser psicólogo, taño, psiquiatra. Pero ¿de qué te sirves si siempre mientes más que hablas de ara?
Bona nit.
L'agenda. L'agenda.
Recte final del programa d'avui i el que farem ara és un repàs de totes les activitats i tots els actes que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Començarem per la Costa Brava, on ho tenen tot molt preparat, ho diríem bé, per passar i gaudir aquest cap de setmana, Sergi.
Doncs Marina, no tenim pas estiuat de Sant Martí aquests dies, però sí que tenim activitats i festes amb motiu d'aquest Sant, Sant Martí. Primer de tot, festa major d'hivern a l'Armentera, tant divendres com dissabte com diumenge, diverses activitats. I a l'escala, aquest proper diumenge, a la tarda, hi ha l'Aplec, el 51è Aplec de Sant Martí, on...
És tradicionalment una de les últimes ballades de sardanes de la temporada. Anem a altres actes, més mariners, en podríem dir. Dissabte a les 11 del matí, a Llençà, taller de Salaó d'enxoves a l'espai Gastromar.
A les 10 del matí, passejada per roses entre dolmens, manirs i barraques de pedra seca. També al matí, a les 9 del matí, en aquest cas, a l'Estartit, amb punt de trobada a l'Ermita de Santa Caterina, a Tornollà de Montgrí...
Una visita, o una visita podríem dir naturalista, per observar grans mamífers al Montgrí. I dissabte a les 8 del vespre, show cooking de cuina marinera a Palamós. Saltem a diumenge a Castelló d'Empúries perquè s'apunta a la trentena setmana de la ciència amb visita guiada a l'ecomuseu de la farinera.
I com he dit abans, també diumenge, el 51è a plec de Sant Martí a Sant Martí d'Empúries, a l'escala, a Sardanes, a la tarda, amb la coble principal de Valloles. Doncs, per la meva part, que heu de passar un molt bon cap de setmana i ens hi tornem a trobar el dilluns. A reveure.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre, on ens han preparat moltes activitats per aquest cap de setmana cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les terres de l'Ebre. Jornada tasta la cultura de l'Ebre, els sabors de l'oli i l'or líquid de la plana. Activitat de turisme experiencial per gaudir del conreu de l'olivera, conèixer els seus orígens, el procés i l'elaboració de l'oli d'oliva...
a la plana del Montsià, en concret a la vila de Santa Bàrbara. Este producte ha estat un dels elements més importants del municipi i ha caracteritzat en especial des del segle XVIII els canvis socials, culturals i comercials de la mateixa localitat, i així com els de les altres poblacions veïnes de l'interior del Montsià i el Baix Ebre. El dissabte 8 de novembre a les 11 del matí al Centre d'Interpretació de la Vida de la Plana a Santa Bàrbara.
Caminada de famílies per la visibilització del trastorn de l'espectre alcohòlic fetal, amb l'objectiu principal de donar visibilitat, sensibilitzar la comunitat i promoure una major comprensió de les realitats que viuen les persones afectades i les seues famílies. El dissabte a les deu i mitja del matí a Roquetes. Espectacle La màgia de gènere. Prepara't per viure i sorprendre't com ho han fet celebrities a la televisió des de Will Smith a Tom Cruise.
El xou de Gendro arriba per realitzar un espectacle de màgia còmica amb els seus millors números, el dissabte a les 9 de la nit a la Lira en Postina. Vintena edició de la festa de la clotxa i de l'oli de la Ribera d'Ebre, enguany a Flix, amb un matí de música i festa per degustar les tradicionals i saboroses clotxes. La clotxa és el plat tradicional per excel·lència de la Ribera d'Ebre, que diu molt dels orígens de paigès de la comarca.
Els pagesos la preparaven quan anaven a treballar al camp, amb les brases de la foguera que feien per escalfar-se. El diumenge 9 de novembre a la plaça del Mercat de Flix. Nova edició de la recreació històrica del Setge de Tortosa, un dels episodis més sagnants de la Guerra de Successió a càrrec dels Miquelets de Catalunya.
L'olo a pòlvora i les desfilades de tropes tornaran a omplir els carrers de la ciutat per recrear un dels períodes més decisius de la història de Catalunya, la Guerra de Successió. Viu en directe la batalla definitiva que va posar fi a un dels setges més crus del nostre passat. Visita el campament dels Miquelets per veure com era el dia a dia d'una ciutat sota setge
i descobreix les fortificacions de Tortosa de la mà d'aquells que les van defensar, el dissabte 8 i el diumenge 9 a Tortosa. 21a edició de les jornades micològiques de les Terres de l'Ebre, amb l'objectiu d'incrementar els coneixements micològics del territori, a més de divulgar i valoritzar el fascinant món dels bolets entre totes aquelles persones que hi estiguen interessades. Durant tot el cap de setmana, el Museu de les Terres de l'Ebre ha emposta.
en honor a Sant Martí Festes Majors de Ginesta, amb un programa d'activitats diverses per a tots els públics i edats. Balls d'orquestra, àpats populars, concursos, excursions, activitats infantils i molt més, del 6 al 10 de novembre a Ginesta. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre. Música
Anem ara cap a les costes del Garraf per veure quina proposta ens fa en Carles. Doncs per aquest cap de setmana, Marina, us proposo venir fins a Vilanova per gaudir de les propostes que ofereix la Fira de Novembre. Enguany està centrada en la posta ferroviària del municipi, però en els 180 estants que hi trobareu, de ben segur que hi ha alguna proposta del vostre gust.
Per exemple, és el cas del Temps de Vi, que s'ubica a la plaça de les Neus i que aquest any dona visibilitat també als vins del massís del Garraf, conjuntament amb Nodegarraf. S'hi podran degustar diferents tipus de vins i cabà i combinar-ho amb productes de restauradors locals, també productes mariners.
Les activitats familiars es concentren a la plaça del mercat on hi ha l'escenari de la fira per on aquests tres dies hi ha previstes diverses actuacions. I a dins del mercat del centre l'aula gastronòmica també obre portes i ofereix activitats culinàries coincidint amb la fira. Nosaltres us recomanem venir a passejar per tots aquests estants que omple la fira i cada ben segur trobareu el vostre espai. Nosaltres ens retrobem dilluns vinent aquí a Randamar.
Fins demà!
Anem ara cap a les costes del Maresme per desgranar les principals propostes per aquests dies, Oriol. Repassem les activitats al Maresme. Estem a novembre, comença el fred i l'activitat festiva i cultural baixa una mica, però de propostes al Maresme en tenim. En tenim unes quantes. Avui a dos quarts de deu es fa el tercer Ava Cafè, a Calella una cantada de vaneres i cançons de taverna amb els faroners. Serà la saga Mozart.
Més coses. El Museu de Minerologia d'Arenys de Mars s'afegeix a la trentena edició de la Setmana de la Ciència, que arrenca avui divendres fins al dia 16 de novembre. Al marge de la jornada de portes obertes a l'equipament cultural, també es farà un taller de pintures rupestres i un tas de vins i xocolata. També aquí a Arenys la biblioteca organitza per aquesta tarda un nou club de lectura de còmics per a joves.
Porta per títol el Mondigas del Espacio de Craig Thompson i anirà a càrrec de Lejo Valdearena a partir de les 6 de la tarda, d'aquí uns minuts. Demà també a la biblioteca es farà un taller d'escriptura, el moderarà Gemma Tomàs i serà a partir de dos quarts d'onze del matí. Ja a la nit hi haurà ball a l'Ateneu Aranyenc. Aquesta setmana hi haurà concert i ballada de swing amb el grup Black Jazz Swing a partir de les 9 de la nit. El preu de l'entrada són 10 euros, 8 si són socis de l'equipament.
Diumenge, a Arenys, hi haurà fira de brocantès organitzada per Crisàlida. Les parades s'instal·laran a la Riera, entorn del Calissà i fins a les dues del migdia. També el diumenge es farà una ruta guiada al cementiri de Cinera a càrrec Domoteatris i porta per títol La Petjada del Passat. Les cites a les 10 del matí
i qui vulgui inscriure's ho ha de fer prèviament a la web del Seràfix. I també en aquest equipament, el Seràfix, aquest diumenge, continua al cine xic, amb la projecció de la pel·lícula Anem a caçar un os. La cita és a les 6 de la tarda, l'entrada val 3 euros. Canviem de localitat. La ciutat de Mataró es prepara per viure una trobada de bestiari festiu excepcional. Bèsties, figures de foc, animals mitològics, gegants i comparses que rarament coincideixen en un mateix acte,
Desfilaran juntes demà dissabte 8 de novembre en el marc del 16è aniversari del Godrac i el primer aniversari de la seva companya, la Draca. I sortirà també la Víbria Mar, la figura festiva de Mataró. I per altra banda, comentar que Taillà es prepara per viure una de les edicions més completes de la seva Festa Major de Sant Martí, que tindrà lloc del 6 al 16 de novembre amb més de 100 activitats per a totes les edats. La festa combinarà concerts, cultura popular, gegants, foc, gastronomia...
esports i propostes familiars amb la implicació directa d'entitats, colles, comerços i veïnat. També és festa major de Sant Martí a Arenys de Munt. Ja ho saps, Marina, aquestes són les nostres idees per fer per aquí el Maresme aquests dies. Bon cap de setmana.
I acabem el nostre repàs de gent d'aquí a Tarragona, on la Zala Zero acogirà diferents concerts durant tot aquest cap de setmana i preparats també ja per la Fira de Tarragona-Marida de la setmana que ve. Molt bon cap de setmana a tothom. Lentament, cintures palles, malgrat la por fent el mort. La vida passa igual.
I amb aquest rapes d'agenda arribem al final d'aquest programa d'aquest divendres 7 de novembre del 2025. Nosaltres marxem, ho deixem aquí, però tornarem dilluns, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Rondamar, que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el fart.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 6.000.
Els parla Laura Casas. La Diputació de Tarragona i el Govern de la Generalitat escenifiquen l'acord per al trasllat del Museu d'Art Modern. Anirà al Palau, al passeig de Sant Antoni, on podrà doblar l'espai Cucú pel carrer de Sant Anna. L'operació podria ser una realitat cap al 2030. Ara, des de l'ENSE Supramunicipal, titular del museu, s'impulsen els primers estudis previs que es volen enllestir durant la primera meitat de 2027.
Parlem de l'estudi museològic, d'usos i espais i el pla d'actuació amb el calendari i el pressupost. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llaurador, ha afirmat que el nou museu se situarà al nivell del Reina Sofia de Madrid o del Manac en termes d'art contemporani.
Una nova projecció de l'equipament, però no només de l'equipament, sinó també de l'art i la cultura de la demarcació del Camp de Tarragona, de les Terres de l'Ebre i del Baix Penedès. Un nou museu d'art modern convertit en un nou referent museístic a nivell de país i, com us deia, fins i tot més enllà.
pel que fa no només a l'art modern, sinó també a l'art contemporani i també pel que fa a la fotografia. I aquest nou rumb del nostre Museu d'Art Modern ve donat per diferents circumstàncies que s'han produït en el temps i que hem sabut aprofitar. L'operació tindrà l'acompanyament tècnic i econòmic de la Generalitat. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha dit que el MAMF esdevindrà un equipament de referència.
Des del meu punt de vista és un dia molt important per Tarragona, un dia molt feliç però molt important, però jo vull recalcar que és un dia molt important pel país, perquè estem fent un pas endavant per un museu que és de...
Des de Tarragona, des de la demarcació de Tarragona, una mirada a tot Catalunya. És com els artistes d'aquestes terres han vist el món, com ens expliquen el món, com ens posen un mirall a nosaltres mateixos per mirallar-nos, per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, des de Tarragona, el país i el món.
Més coses del Comitè de Treballadors del Servei de la Neteja. Lamenta que s'estigui traslladant al personal la responsabilitat pel deficient servei. Des d'UGT diuen que han viscut temps d'incertesa però confien que el nou projecte permeti refer la situació.
El secretari general de serveis públics de la UIGT, Joan Reinaldo, ha explicat a Tarragona Ràdio que la plantilla ha viscut un període complicat amb canvis constants i una falta d'informació sobre el futur del servei. Tot i això, Reinaldo assegura que la plantilla afronta el nou projecte amb esperança. Han viscut un període llarguíssim d'incertesa. Cada mes canviar