Title:

Mar, patrimoni i inclusió social a Arran de Mar

## Visió general de l’episodi Episodi d’*Arran de Mar* amb una estructura molt clara en dues grans parts: - **Primera hora (informativa i d’actualitat):** repàs de notícies de tota la costa catalana, centrades en **medi ambient litoral**, **sector primari (arròs i pesca)**, **turisme i patrimoni**, educació nàutica i transició energètica. Es tanca amb **butlletí marítim (temps i trànsit)**. - **Segona hora (reportatges i entrevistes):** espai monogràfic amb **ONG ambiental sobre plàstic**, **cultura popular marinera (gegants)**, **sanitat i fauna (grip aviar al Delta)**, **vela esportiva de competició** i **nàutica social inclusiva**, i final amb **càpsula divulgativa sobre cetacis**. L’episodi combina • **defensa del medi marí i litoral**, • **economia blava i sectors tradicionals (pesca, arròs, càmpings)**, • **patrimoni romà i gestió institucional** (Tarragona / Mèrida), • **educació i inclusió a través del mar**. --- ## 1. Notícies de la Costa Brava i Empordà ### 1.1 Flora invasora als penya-segats de l’Escala • Es presenta el projecte **Life Med Cliffs** (des de 2021) per **gestionar i divulgar** sobre la *flora exòtica invasora* als penya-segats litorals de la Costa Brava. • **Objectiu principal:** preservar la **biodiversitat de la flora autòctona** en hàbitats fràgils i protegits (Parc Natural del Montgrí i duna litoral). • Exposició itinerant al vestíbul de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de l’Escala, amb plafons sobre: - El programa *Life* i l’àmbit de *Cap de Creus*. - Les espècies invasores més problemàtiques: **gadània, figuera de moro, ungla de gat, ailant**. • Aquestes espècies amenacen flora protegida com *ensopaguera, coixí de monja, campaneta de mar, malgó marí*. > «Portem des de 2017-2018 fent actuacions d’erradicació… a Planasses, la duna litoral, Vilanera, duna d’Empúries i ara cel·la de Punta Mongó». • Es recorda que **està prohibida la recol·lecció de flora** en aquests hàbitats. En cas de detectar noves invasores, es demana avisar al **112 o agents rurals**. ### 1.2 Aparcament al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà • Entra en funcionament un **nou sistema de gestió de barreres** a l’aparcament del Cortalet. • **Veïns dels 9 municipis del Parc** i **socis d’entitats col·laboradores (APNAE / IAEDEN)** aparcaran **gratuïtament**. • Objectius: - Modernitzar el sistema i agilitzar **entrades i sortides** en pics de visitants (Setmana Santa, caps de setmana de primavera, estiu). - Reforçar el **vincle del territori** i reconèixer la tasca de les entitats conservacionistes. • Es recorda que és la **segona zona humida més important de Catalunya**, clau per a l’ornitologia i amb 8 itineraris interpretatius. --- ## 2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre ### 2.1 Baixada de preus de l’arròs del Delta de l’Ebre • La campanya de l’arròs ha estat marcada per **preus baixos** per l’**excés d’oferta a Espanya i Europa**. • El president de la **Càmera Arrocera del Montsià**, Àlex Morales, alerta que: - Els **costos de producció** han pujat molt. - Sense bona collita, es pot arribar a **cobrar per sota del cost** de produir. • Reclama: - **Aranzels o mesures de protecció** contra l’arròs importat barat. - **Etiquetatge clar** d’origen per afavorir l’arròs produït sota normatives europees de fitosanitaris i laborals. • La campanya també ha patit **tres episodis d’aiguats forts** a Sant Jaume d’Enveja i Amposta: - Pèrdues estimades de **400 tones** en **390 hectàrees**. - Es demanen **inversions en estacions de bombeig més potents** per evacuar aigua i reduir inundacions. Malgrat el context, es destaca **excel·lent qualitat del gra** i l’extensió de *llavors resistents a herbicides* i mesures per controlar la pols a la cooperativa. ### 2.2 Cap de setmana de terror a l’Ametlla de Mar • Les fortificacions militars acullen per primer cop el **Passatge del Terror “Experiment Sentinella”**, organitzat per l’Ajuntament, Comissió de Festes i el grup escènic local. • Funcionament: - Dies: **divendres, dissabte i diumenge**. - Dos torns per dia (18 h i 20 h), grups màxim 5 persones. - Entrada 4 €, amb inscripció prèvia (ja venut un 60% aforament). • Objectius: dinamitzar la **vida cultural** i fomentar **participació ciutadana** amb una experiència de por en un espai ja carregat de llegendes locals. • Activitat apta des dels **10 anys** (menors de 12, amb adult). Complementat amb **festa de Halloween, venda de castanyes i taller infantil** al mercat municipal. --- ## 3. Garraf: crisi de la pesca i Copa d’Espanya de vela ### 3.1 Pescadors de Vilanova i la Geltrú, en situació límit • La confraria de pescadors de Vilanova denuncia la **inacció de la Secretaria General de Pesca** un any després de les protestes a Madrid. • Situació de partida: reducció de **dies de pesca** (27 dies/any per a l’arrossegament), després parcialment ampliats amb mesures de sostenibilitat que han exigit **inversions** als pescadors. • El patró major, **Jaume Carnicer**, afirma sentir-se **abandonats**: > «Ens van demanar sis mesos… van passar, es van anar de vacances i no tenim absolutament res. Demostra una inacció total». • Problemes concrets: - Arrossegament: incertesa sobre **dies de pesca disponibles**. - Encerclament: **superpoblació de tonyina**, que es captura accidentalment però **no es pot desembarcar**. - Arts menors: **mides del pop** diferents dins del mateix país. • Reclamen coherència: han fet **vedes, reserves, canvi de xarxes, portes voladores**, però no reben respostes ni planificació de cara al 2026. • Es comença a parlar de **desobediència civil**, però hi ha por a les sancions: > «Per sancionar sí que saben, són molt efectius. Ara, per gestionar, no ho saben». ### 3.2 Copa d’Espanya ILCA 4 a Vilanova i la Geltrú • El **Club Nàutic Vilanova** acull la **Copa d’Espanya d’ILCA 4**, una de les dues proves que seleccionen l’**equip espanyol** per a **europeus i mundials** de la classe. • L’ILCA (antic *Laser*) és una *embarcació individual* de vela lleugera, amb tres versions (4, 6 i 7 m² de vela). - **ILCA 4**: pas des de classes infantils, categoria juvenil. - **ILCA 6 i 7**: classes olímpiques femenina i masculina. • Xifres clau: - **140 embarcacions** (una de les classes més nombroses). - Dividides en **2 grups de 70**; objectiu: **9 proves en 3 dies** (3 per dia i 6 sortides diàries). - Rang de vent òptim: **8–12 nusos**; previsió de **bons vents de ponent**. • El director esportiu, **Tete Sabater**, destaca: - Orgueull pel reconeixement de la **Reial Federació Espanyola de Vela**. - Volen provar la **capacitat d’infraestructures** (vestidors, varador, aparcament) per optar a esdeveniments encara més grans. - El club aporta **6 regatistes** a la selecció catalana (23 places), mostra de la bona feina de base. - Navegar “a casa” dona avantatge en **coneixement del vent local**. • Es menciona el jove **Iker Mujica** com a candidat català fort al podi, i es reivindica Catalunya com una de les **federacions de vela referents** (amb Balears i Canàries). --- ## 4. Maresme: educació nàutica i bioenergia forestal ### 4.1 Escola Sinera i la regata transoceànica Minitransat • Alumnes de l’Escola Sinera d’Arenys de Mar segueixen en directe la regata **Minitransat** apadrinant el maresmenc **Joan Trencs (equip Pachamama)**. • Projecte educatiu **“22 dies, 22 peus”** (Fundació Barcelona Capital Nàutica): - **Objectiu:** *“fer entrar el mar a les aules”* i treballar **matemàtiques, geografia, història i valors** a partir de la regata. - Cada escola apadrina un navegant, habitualment per **proximitat geogràfica o vincles**. - Seguiment **en temps real** via geolocalització i trobada final entre alumnes i navegants en l’acte de clausura al gener. • Dades de la Minitransat: - 2 etapes: França (Les Sables d’Olonne) – Canàries (Santa Cruz de La Palma) – Guadalupe (Carib). - La primera etapa es va suspendre a Portugal per l’**huracà Gabriel**. - Segona etapa: més de **4.600 milles**; uns **15 dies de travessa**. ### 4.2 Projecte Maresme Circular i gas renovable a partir de biomassa • **Maresme Circular** (Consorci de Residus del Maresme) inicia una investigació per aprofitar la **biomassa dels boscos del Montnegre i el Corredor** com a font d’energia sostenible. • Context: **abandonament rural, sequera, plagues i incendis** fan els boscos mediterranis més vulnerables. • La valorització de biomassa forestal busca: - Mantenir **boscos nets i resilients** i reduir riscos d’incendis. - Crear **noves oportunitats econòmiques locals**. • Es faran **tres assajos de gasificació** de biomassa (fulles, escorça de pi blanc, biomassa municipal del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme a Mataró) per obtenir: - *Gas de síntesi (syngas)*: combustible substitutiu de biogàs o gas natural. - *Biochar* (carbó vegetal): - Millora de **compostatge i fertilitat de sòls agrícoles**. - **Filtració de contaminants** en aigües i biogàs. - Ús potencial en **tractament d’aigües residuals**. • Es vol comparar resultats **energètics i ambientals** segons el tipus de mescla de biomassa. --- ## 5. Costa Daurada, Tarragona i territori ### 5.1 Vers un Consorci del Patrimoni Romà a Tarragona • L’arqueòleg **Fèlix Palma**, director del **Consorci de la Ciutat Monumental de Mèrida**, explica el model de gestió que inspira el **futur Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco**. Punts clau del model de Mèrida: • Funciona des de fa gairebé **30 anys**, creat 3 anys després de la declaració de **Patrimoni Mundial UNESCO**. • Governança compartida: hi participen **administracions locals, autonòmiques i estatals**. • Decisions: - Les estratègiques (pressupost, grans projectes) es prenen en un **Consell Rector**. - El **dia a dia es gestiona des de la ciutat**, no des de capitals administratives llunyanes. • Palma subratlla que **els monuments no perden la titularitat**, responent temors sorgits a Tarragona. > «Lo bueno que tiene esta gestión es que se haga de una manera directa desde la propia Tarragona…» • A Tarragona, el **Ple municipal** extraordinari ha aprovat els **estatuts del Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco**, que ha de començar a funcionar l’**1 de gener de 2027**. • Es presenta com un **pas decisiu** cap a una gestió unitària i eficient del **patrimoni arqueològic romà** de la ciutat, seguint l’exemple de Mèrida. ### 5.2 Nou president dels càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • **Joan Estrada** és nomenat nou president de l’**Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre**, rellevant **Mireia Sanz** en l’Assemblea General al càmping Trillas. • Perfil: patró marítim de Tarragona, fill de Cambrils, administrador del càmping Platja Cambrils, experiència com a **director general** en promotora immobiliària i gestora de camps de golf, i **manager** en multinacionals industrials. • L’acte compta amb autoritats com el **subdelegat del Govern espanyol, la presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l’alcalde de Tarragona i la consellera de Turisme**. • Reptes de la nova Junta (continuista): - **Regulació del turisme itinerant amb autocaravana**. - Efectes del **tercer fil ferroviari** i pas de mercaderies pel litoral. - **Lentitud administrativa** en tràmits urbanístics. - Millora de la **promoció turística dels càmpings**. • L’associació agrupa **54 establiments** amb més de **66.000 places**. --- ## 6. Serveis: temps de mar i trànsit ### 6.1 Previsió marítima (Lluís Mi Pérez) • Es preveu una **situació marítima força tranquil·la** per a les properes hores i dies: - Dijous tarda: una mica de **tràngol de nord/nord-est** a la Costa Brava, vent girant a **xaloc / llevant**, marajol o maror suau. - A la resta de costa: vents variables de **sud-sud-oest**, una mica de **mistral** al Delta de l’Ebre. • Divendres: - Matí: **vents molt febles**, girant a sud / garbí suau. - Tarda: **vent de sud més marcat**, especialment a la Costa Brava, amb **marondolada i mar de vent**. • Dissabte serà el dia de **major alteració marítima**, que es seguirà a xarxes. ### 6.2 Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit) • Reobertura de l’**AP-7 al Vallès Oriental** (Peixetà – Sant Celoni) després del bolc d’un camió en sentit Tarragona; queden **6 km de retencions**. • Obres a la **B-40 a Barberà–Terrassa** tallen un carril i generen cues en sentit nord. • Congestió a la **C-58** entre Montcada i el Nus de la Trinitat. • Ronda Litoral: aturades a zona portuària i Bon Pastor en sentit Trinitat. • Ronda de Dalt: retencions a la zona de Vall d’Hebron en sentit Trinitat. --- ## 7. Butlletí local: Tarragona (a les 17.00 h) ### 7.1 Adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua • Tarragona s’adhereix al **Pacte Nacional per la Llengua** de la Generalitat, reafirmant el compromís amb la **promoció i ús social del català** en tots els àmbits. • Signatura a l’**Ajuntament de Tarragona** amb el conseller de Política Lingüística Francesc Xavier Vila i l’alcalde Rubén Viñuales. • Es presenta el català com a **eina de cohesió, convivència i progrés**, i com a **llengua oberta i moderna**. ### 7.2 Manca de conductors professionals • La **Federació de l’Autotransport de Tarragona (FEAT)** denuncia l’**agudització de la manca de conductors** de mercaderies i passatgers. • El director, Josep Lluís Aimat, demana declarar aquests **llocs de feina de difícil cobertura** i facilitar l’arribada de treballadors estrangers. ### 7.3 Conflictivitat laboral al sector públic • **Comissions Obreres** denuncia el **bloqueig de la negociació col·lectiva** al sector públic. • Inicien un **calendari de mobilitzacions** que pot culminar en **vaga**. • Reivindicacions: actualització salarial per al 2025 (sense pujada encara), recuperació del poder adquisitiu perdut i **dimensionament correcte dels serveis públics**. --- ## 8. Entrevista 1: ONG “Plàstic Preciós” (reciclatge i conscienciació) ### 8.1 Origen i missió • Parla **Adrià Tallada**, cofundador de **Plàstic Preciós**: - Associació sense ànim de lucre nascuda a **Gandia (2017)**. - Des de 2021, projecte **Plàstic Preciós Barcelona**. • Missió principal: - **Conscienciació mediambiental**. - **Reciclatge de plàstic** amb economies circulars locals. • Obtenció del plàstic: - **Recollides i neteges** a platges i litoral. - Campanyes amb **escoles i organitzacions** (recullen residus que després es transformen en mobiliari o objectes). - Col·laboració amb **empreses** que generen residus plàstics específics reciclables. ### 8.2 Projectes destacats • **Restauració de mobiliari escolar**: - Substitució de **taulers de fusta per taulers de plàstic reciclat**. - Decapatge i repintat d’estructures metàl·liques. - Es fa amb diverses entitats col·laboradores. • **Mobiliari urbà amb residus marins**: conversió de plàstic marí en bancs o altres elements urbans. • **Campanyes amb entitats** com el **Banc de Sang i Teixits** i **Bàsquet Girona**: - Bàsquet Girona deixa d’usar gots d’un sol ús al pavelló. - Canvi a gots reutilitzables, amb acompanyament de **campanyes de conscienciació i marxandatge**. - Han acabat dissenyant també **mobiliari i elements per l’estadi de Fontajau**. ### 8.3 Educació i les “3R” • L’ONG posa èmfasi en les **3R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar**, insistint que **“reduir” és la més important**: - Reduir consum de plàstic i, sobretot, **reduir producció**. - Pressió sobre **empreses productores** que abocar molts envasos al mercat sense alternatives. • Tallers per a joves: - *Tallers interactius* on participen en el procés de reciclatge. - Exemples d’**ús molt reduït de plàstic en altres països** i els beneficis ambientals associats. ### 8.4 Residus marins i episodis extrems • El plàstic marí **no és la principal font** de material per a l’ONG, perquè arriba molt brut i barrejat, i és **difícil de reciclar industrialment**, però el fan servir per a **projectes específics i de recerca**. • Experiència amb la **DANA al País Valencià**: - Van participar en **tasques de neteja**. - Transformació de residus recollits en **mobiliari per centres escolars i pobles afectats**. - Projectes pilot d’**investigació** sobre la viabilitat de reciclar residus molt degradats. ### 8.5 Expansió territorial i treball amb empreses i pescadors • Plàstic Preciós treballa **a tot l’Estat**: Galícia, sud d’Andalusia, Extremadura, Canàries, etc. • A Barcelona s’han traslladat a l’espai **“Barcelona Economia Circular”**, per reforçar la seva presència a Catalunya, especialment en **centres escolars**. • Col·laboracions amb **ports i empreses** per: - Reintroduir residus en els seus **propis circuits productius** (ex. mobiliari d’oficina amb el seu plàstic). - Fer **xerrades i tallers** amb treballadors i **pescadors**. • Es reivindica el paper dels pescadors **com a última línia de defensa del mar**, sovint injustament assenyalats com a culpables, però que: - Sovint **recullen residus** quan pesquen. - Necessiten un **mar net** per mantenir el seu mitjà de vida. ### 8.6 Com contactar amb l’ONG • Web: **plasticpreciósbcn.org** (la locutora la pronuncia aproximadament així). • Instagram: **@plasticpreciósbcn**. • Responen tant a escoles com a entitats i empreses, amb alta demanda però voluntat d’arribar a més centres. --- ## 9. Entrevista 2: Gegants de Roses – cultura popular marinera ### 9.1 Quimet i Demetria: sirena i pastor de l’Empordà • Parla **Gaia Pau (Laia Pau)**, presidenta dels **Gegants de Roses**. • Parella de gegants: **Quimet i Demetria**, simbolitzen: - **Demetria**: *sirena* que mostra el **mar i la costa** de Roses i de l’Empordà. - **Quimet**: *pastor* que representa la **muntanya** i la part interior. • S’inspiren en la **llegenda clàssica de l’origen de l’Empordà** i la sardana de *Joan Maragall*. Característiques: • Tots dos fan uns **3,50 m d’alçada**. • **Demetria**: - Dona amb una **gran cua de sirena blava al costat**, molt voluminosa i espectacular. - Pesa uns **55 kg**, i la cua desplaça el pes cap a l’esquerra, dificultant el port. • **Quimet**: - Pastor tradicional, amb **faixa, barretina, jaqueta de llana i bastó**. - Pesa uns **45 kg** i acostuma a portar la **bandera de Roses**. ### 9.2 Origen dels noms i vincle amb el poble • **Quimet i Demetria eren una parella real del poble**, molt estimada i sense descendència. • Desig de la Demetria: **deixar el seu llegat a Roses**. • Va **finançar la construcció dels gegants** per donar-los com a herència al poble. • En el seu honor, els gegants porten els seus noms. • Es van inaugurar el **1995**, tot i que ella ja havia mort, però la colla confia que “els veu” sempre que surten. ### 9.3 Relació amb altres colles i sortides • Zona principal d’actuació: **Empordà i comarques gironines** (trobades de festes majors). • Han fet sortides puntuals **més llunyanes** (Girona, Barcelona, fins i tot Tarragona), però és difícil per **manca de mans i logística**. • Aquest any s’han retrobat per primer cop amb els **gegants de Palafrugell**, que tenen una sirena similar: - Són similars però amb diferències (cua de la sirena de Roses va cap amunt, la de Palafrugell cap avall). - Intercanvi d’invitacions per als **30 i 40 anys** respectius. • Participaran a la **trobada gegantera del mil·lenari de Montserrat (16 de novembre)**, on s’espera una macroconcentració de colles. ### 9.4 Estat de la colla i reptes • Després d’una etapa de **conflictes interns i baixa participació**, diuen que estan “aixecant el cap”: - Tornen a entrar **noves famílies**. - Millora la disponibilitat de **portadors** (encara que costa per la Demetria). - Ara cal reforçar el **grup de músics** (gralles i percussió). • Tenen **més figures** a la colla, però sovint surten només Quimet i Demetria per falta de gent. • Destaquen la importància del **boca-orella**: una família engresca una altra, tothom hi fa una mica de tot (portar, tocar, acompanyar, vigilar gegants). • El **vent de tramuntana** és un repte constant: els gegants actuen com una vela i cal prudència; la pluja lleu la poden gestionar amb **grans impermeables de plàstic**. --- ## 10. Entrevista 3: Grip aviar al Delta de l’Ebre ### 10.1 Detecció dels casos i tipus de virus • Entrevista a **Francesc Vidal**, director del **Parc Natural del Delta de l’Ebre**, arran de **dos casos positius de grip aviar** en aus silvestres (Ametlla de Mar i Deltebre). • Cronologia: - Finals de setembre: ingressen al **Centre de Recuperació de Fauna Salvatge** una **gavina corsa** (de l’Ametlla de Mar) i un **xoriguer** (Deltebre). - El Parc forma part de la **xarxa de seguiment de malalties de fauna salvatge** (grip aviar i d’altres). - Es prenen mostres i s’envien al **laboratori de sanitat animal de Catalunya**; diagnòstic preliminar, confirmat després al **laboratori de referència de Madrid**. • El virus és l’**H5N1 d’alta patogenicitat**, especialment greu per a **explotacions avícoles** (alta mortalitat en granges). ### 10.2 Risc per a humans i mesures • Risc per a humans **molt baix** i contagis molt difícils: - Casos descrits als **Estats Units** en personal molt exposat en granges infectades. - No hi ha transmissió sostinguda **entre persones**; el risc epidèmic veuria d’un eventual salt de transmissió interhumana, que **no s’ha produït**. • Es recomana **no tocar animals salvatges** malalts o morts i avisar **112** perquè actuïn agents rurals o serveis de recollida. ### 10.3 Mesures al territori • Quan es declara un focus d’alta patogenicitat en fauna silvestre: - Es delimita un **radi de 10 km de vigilància**. - No hi ha sacrificis d’animals domèstics ni restriccions severes, però sí **mesures de bioseguretat**: - A granges i explotacions d’autoconsum: **animals tancats**, sense contacte amb ocells silvestres ni en menjadores / abeuradors. - Suspensió temporal de l’**anellament científic** (manipulació directa d’aus) durant almenys **30 dies**. - Restriccions puntuals a la **caça amb aus de reclam** i a la captura de **polla d’aigua** (control de danys). • El Departament d’Acció Climàtica (Agricultura) defineix el nivell d’aquestes restriccions, considerant que el **risc general és baix**. ### 10.4 Delta, biodiversitat i salut “One Health” • El Delta és **molt ric en biodiversitat**, però això el fa també **vulnerable**: - Atrau **moltes aus migratòries aquàtiques**, que poden portar virus (grip aviar, West Nile, botulisme, etc.). - És comparable a altres grans zones humides com els **Aiguamolls de l’Empordà** o **Gallocanta (Saragossa)**, on s’han detectat casos en **grues**. • Vidal defensa l’enfoc **One Health**: > La salut humana està lligada a la salut de la fauna (salvatge i domèstica) i del medi ambient. • El Parc reclama recursos per mantenir **centres de fauna i vigilància sanitària** actius, clau per anticipar i gestionar futures crisis. Missatge final: **no cal alarma social**, només **prudència, respecte i higiene** bàsica, i trucar al **112** si es veuen animals debilitats o amb comportaments estranys. --- ## 11. Entrevista 4: Nàutica Social Talassa – el mar com a eina social ### 11.1 Qui són i què defensen • Entrevista a **Quim Espà**, de l’**Associació Nàutica Social Talassa** (Mataró). • Associació nascuda fa **4–5 anys** amb l’objectiu de: - **Trencar la barrera social i econòmica** que separa moltes persones del mar. - Convertir la nàutica en **recurs social de primer ordre**, no només d’oci elitista. • Denuncia que, tot i tenir **port esportiu ple d’embarcacions**, la major part de l’any estan **parades**, i no hi ha gaire política pública que promogui l’ús social del mar des del **tercer sector**. ### 11.2 Projecte 1 – “La Mar de Veles” • Primer projecte que van impulsar: **regates de club inclusives**. • Format: - Armadors privats cedeixen **els seus velers per un dia**. - Es fa una regata on pugen **persones de col·lectius vulnerables** (Fundació Maresme, Parkinson, Alzheimer, Institut Guttmann, etc.). - Cada edició mou **20–30 embarcacions** i unes **100 persones al mar**. • Impacte: experiència emocionant tant per als **participants** (que sovint no s’havien imaginat sortir al mar) com per als **armadors**, que veuen la seva embarcació convertir-se en eina social. ### 11.3 Projecte 2 – “La Mar Oberta” • Objectiu: passar de l’activitat puntual a **sortides regulars**. Primera fase (ja en marxa): • Des de setembre, **sortides gratuïtes** amb un veler cedit a l’associació, per a entitats que treballen amb **persones en risc d’exclusió o vulnerabilitat**. • Ja participen unes **15 entitats**: algunes fan sortides puntuals (tastet de mar), d’altres segueixen un **programa de 6–8 sortides** on es treballen de manera sistemàtica **valors, confiança, treball en equip** i benestar. • A cada sortida es passa un **test de valoració** per construir un **estudi validat** sobre els beneficis terapèutics de la navegació. Segona fase (futur immediat): • Estendre el model a **altres ports de la costa catalana**. • Aliances amb **empreses de charter** (lloguer d’embarcacions) per oferir **preus socials** en temporada baixa (tardor, hivern, primavera): - Les empreses aprofiten millor els recursos (barcos i patrons inactius a l’hivern). - Les entitats socials accedeixen a la mar de manera assequible. ### 11.4 Projecte 3 – “La Mar de Joves” • Objectiu: disposar d’un **vaixell escola** per a **expedicions de 5 dies – 1 setmana** amb joves. • Es pretén treballar: - **Autonomia, responsabilitat, confiança, cohesió de grup**. - Experiències similars a les que ja es duen a terme en altres països europeus, on el mar és assumit com a **recurs educatiu i social**. ### 11.5 Suport del sector privat i voluntariat • Han creat el **“Distintiu de Compromís Social Nàutic”** per reconèixer empreses que els donen suport (donacions, descomptes, serveis). • Exemples de col·laboradors: - **Port de Mataró** i **varador** (facilitant amarratge i varada). - Una **gestoria** que va ajudar a posar el vaixell a nom de l’associació. • Tota la feina actual és **voluntària** per part dels membres, amb moltes hores invertides. • Disposen d’un **grup de voluntariat** (patrons, mecànics, aficionats a la nàutica) que dona suport operatiu. ### 11.6 Com contactar-hi • Web: **nauticasocial.org**. • Instagram: **@nauticasocialtalassa**. • Encara estan definint el sistema formal per **associar-s’hi**, però ja recullen dades de persones interessades i de **voluntaris**. --- ## 12. Càpsules del mar: el dofí ratllat ### 12.1 Identitat i morfologia • Càpsula divulgativa amb **Arnau**, de l’**Associació Cetàcia**, sobre el **dofí ratllat o llistat** (*Stenella coeruleoalba*). • És el **dofí més comú del Mediterrani** i el **més petit** de la zona (entorn de 2 metres). • Cos **molt estilitzat**, aleta dorsal petita i **coloració característica**: - Tres ratlles fosques que neixen a l’ull i s’estenen cap a la zona genital i altres parts del cos. - Patró molt útil per a la **identificació visual**. ### 12.2 Comportament i observació • Dofí **molt actiu i espectacular**: - Salts de **3–4 metres** fora de l’aigua. - S’apropa sovint a la **proa de les embarcacions** per aprofitar l’ona de proa i la velocitat (estalvi energètic). • Alimentació: principalment **peixos pel·làgics**, i en menor mesura **cefalòpodes**. • Distribució: - Present **a tota la conca mediterrània**, molt abundant a la part **occidental**. - Prefereix aigües **profundes del talús continental** (més de 200 m). - A la zona del Garraf, representa **el 60% dels albiraments** de cetacis de l’entitat. • És una espècie **resident** (tot l’any al Mediterrani), però al Garraf observen més densitat a **hivern i primavera**. ### 12.3 Amenaces i conservació • Estat de conservació: **vulnerable**. • Amenaces principals: - **Epidèmies de morbillivirus** (anys 90: mortalitat elevada a la costa catalana). - **Captura accidental** en arts de pesca. - **Disminució de l’aliment disponible** per sobreexplotació pesquera. - **Contaminació** del medi marí. ### 12.4 Bones pràctiques d’observació • Són animals molt juganers, especialment espectaculars en grups grans (fins a **100–200 individus**). • Però cal respectar la normativa: - No acostar-se **a menys de 60 metres** amb l’embarcació. - Si **ells s’apropen**, reduir velocitat (fins a **4 nusos**), no fer maniobres brusques, gaudir de l’albirament i abandonar la zona sense perseguir-los. --- ## 13. Fil conductor i temes principals de l’episodi ### 13.1 Eixos temàtics 1. **Medi ambient i biodiversitat litoral** - Flora invasora a la Costa Brava. - Gestió de zones humides (Aiguamolls, Delta de l’Ebre). - Grip aviar i salut ecosistèmica (*One Health*). - Conservació de cetacis i normativa d’observació. 2. **Economia blava i sectors tradicionals** - Crisi de preus a l’**arròs del Delta**. - **Pescadors de Vilanova** i regulació pesquera. - **Càmpings** com a motor turístic a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. - Vela de competició (Copa ILCA 4) i projecte educatiu **Minitransat**. 3. **Patrimoni i governança cultural** - Model de **Consorci patrimonial** (Mèrida) com a referent pel **patrimoni romà de Tarraco**. - Adhesió de Tarragona al **Pacte Nacional per la Llengua**. 4. **Educació, inclusió i cultura popular vinculada al mar** - **Plàstic Preciós**: educació ambiental i reciclatge creatiu. - **Nàutica Social Talassa**: el mar com a eina social per a col·lectius vulnerables. - **Gegants de Roses**: sirena i pastor com a símbols de la unió mar–muntanya a l’Empordà. - Projecte escolar *“22 dies, 22 peus”*. En conjunt, l’episodi mostra el **mar com a eix vertebrador** de notícies locals, polítiques públiques, activisme, educació, esport, festa i recerca.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'Costa Brava', 'Delta de l’Ebre', 'Aiguamolls de l’Empordà', 'flora invasora', 'Life Med Cliffs', 'biodiversitat', 'arròs del Delta', 'Càmera Arrocera del Montsià', 'aiguats', 'pesca', 'Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú', 'regulació pesquera', 'Vilanova i la Geltrú', 'ILCA 4', 'vela lleugera', 'Copa d’Espanya', 'educació nàutica', 'Minitransat', 'Fundació Barcelona Capital Nàutica', 'Maresme Circular', 'biomassa forestal', 'gasificació', 'biochar', 'Tarragona', 'Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco', 'Mèrida', 'patrimoni romà', 'càmpings Costa Daurada', 'turisme de càmping', 'Pacte Nacional per la Llengua', 'sector públic', 'negociació col·lectiva', 'grip aviar', 'H5N1', 'Parc Natural del Delta de l’Ebre', 'One Health', 'zones humides', 'Plàstic Preciós', 'reciclatge de plàstic', 'economia circular', 'DANA', 'Gegants de Roses', 'Quimet i Demetria', 'cultura popular', 'sirena', 'Empordà', 'Nàutica Social Talassa', 'inclusió social', 'navegació terapèutica', 'Associació Cetàcia', 'dofí ratllat', 'cetacis Mediterrani']