Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 30 d'octubre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar.
Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem de la grip aviar anant fins al delta de l'Ebre. Descobrirem una nova parella dels més gegants del nostre mar. Ens embarcarem per participar en una regata.
Parlarem amb una ONG que ens explicarà la tasca que desenvolupen sobre el plàstic a la Costa Brava i acabarem el programa d'avui acostant-nos a l'Associació Nàutica Talàs. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs?
Hola, bona tarda, doncs vine aquí un dia més, a veure què és el que porteu, que això dels gegants a mi m'ha començat a agradar ja, eh? Sí, doncs crec que té data de caducitat. Què dius? Que cada cop ens queden més gegants de mar. Doncs vinga, eh, inventeu-vos, que volem sirenes, volem de tots, eh? Sí, sí. Perquè a més a més, mira què podíem fer de gegants el gegant musclo.
Què t'assembla? Un gegant? Un musclo gegant? Segurament que sí. Seria molt bonic. Segurament que si això ho busquem... Al millor ho trobem. Ah, i preguntem després al vídeo. Al millor no, jo estic segura que ho trobem. Sí. I a més a més que ens expliqui quin és el gegant més estrany que s'ha arribat a trobar. O gegants. O menotes, que també hi ha menotes que fan coses. Sí, sí. No? I que són coses mal. A veure, des d'aquí deixo la idea, eh? A veure què és el que passa. Sí.
Més informació arran de mar. Busqueu la Sílvia. Anem a saludar a la Cel Prieto des de la ràdio Delta. Cel, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda a tothom. Molt bé, molt bé. Estem, bueno, de dijous, no? Demà divendres i encarem el cap de setmana. S'apropa la castanyada i no res, en ganes.
saps què? Avui era poc conscient que érem dijous, vull dir, no sóc gens conscient que demà ja és divendres i que ja ve el cap de setmana, imagina't, me passen les setmanes volant. Sí, sí, això és veritat, a mi també, però quin dia t'he pensat que estàvem? No, no, cap. Vale, vale. Anem a saludar en Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda. A prop de bé. Tinc una idea de lo dels gegants. Exterminar-nos a tots? No, no. Seguim buscant gegants. Ja arribarà, ja arribarà. Que agafi el de Badalona, que agafi l'arcalde com a gegant de mar. Presuntamente, todo presuntamente, todo presuntamente. És molt alt aquell senyor. Sí, sí, aquell senyor pot passar com a gegant. Presuntamente, presuntamente.
però... No, si jo només li he dit el d'estatura, no he dit res més. No, no, sí, sí, clar. Pot anar al metro, pot anar al metge. Ja està, vale. Oriol, estem amb tu. Tots som Oriol. I tots som gegants. Anem a saludar l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys per al·lusions. Carles, no m'he oblidat de tu.
Sí, sí, no, per al·lusions em tocava a mi ara, eh? Home, jo intento que tots els personatges siguin almenys de fibra de vidre. Això com a mínim, per tant. Gostaria una miqueta agafar en García Obiol per aquí. En qualsevol cas, la geganta de Badalona...
Tenen vàries, però una, la geganta que porta més a tot arreu es diu Badamar, que combina Badalona amb mar. Per tant, mira, fins i tot per aquí podríem agafar-la i parlar-la en una d'aquestes seccions. Em dèieu que tenen caducitat. Home, sí, clar, algun dia o altre s'acabaran els gegants que tenen a veure amb el mar, però...
Però vaja, no patiu, no patiu, que farem incursions també en el món del bestiari, perquè el bestiari també té figures que són marítimes, hi ha alguna bèstia de foc, això que és un peix, alguna cosa així, un cavallet de mar, una tortuga marina... A Tarragona, així com a marítim, marítim no ho és, però tenim la víbria que és del Serrallo, vull dir... També, també... Marítima en si, de mar, la bèstia no és, però va néixer el Serrallo.
Quan se'ns acabin tot el que és estrictament de mar, ja tirarem perquè no siguin gaire estrictament de mar, però que també tinguem alguna excusa per agafar-les. N'hi ha, i parelles de gegants encara ens en queden. El que costa a vegades és contactar i contactar amb les colles, anar-les trobant, anar produint les seccions. Això, diguem-ne que cada vegada costa una mica més, però de figures encara n'hi ha. Aquesta secció no patiu que no s'acabarà de seguida.
Doncs tot ho farem. I anem a saludar també en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda. Com estàs? Bona tarda, Marina. Bona tarda, companys. Doncs ve aquí escoltant aquests gegants. De fet, mira, m'ha vingut al cap. A Sitges tenim un drac que va venir per mar un dia i que té cua de peix. O sigui que potser també serveix, eh? Me l'apunto. Doncs ja tenim una altra bèstia. Vinga, va, deixem les bèsties. Anem a començar el programa d'avui. Qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Presgot.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que l'escala treballa en la divulgació i erradicació de la flora invasora. Sergi.
Doncs sí, Marina. Mira, el projecte Life Med Cliffs va néixer l'any 2021 amb el doble objectiu de gestionar i divulgar sobre les espècies de flora invasora que ocupen els penyassegats litorals. Una gestió que busca la preservació de la diversitat de la flora autòctona d'aquests hàbitats tan singulars i que contenen també espècies molt protegides i en perill.
Aquests dies es pot veure al vestíbul de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament de l'Escala dos plafons divulgatius sobre aquest projecte, sobre dues de les espècies invasores més habituals a la costa, la gadzània i la figuera de Moro. Ens ho explica Albert Albertí, que és el tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament.
i entre aquestes hi ha una exposició itinerant que es mou pels diferents municipis de Costa Brava, explicant una mica la problemàtica d'aquests municipis literals amb la flora exòtica, i està formada bàsicament de simples fons, amb dues fan molta referència al programa, un fa molta referència al programa Life, l'altre fa referència a l'àmbit de Cap de Creus, i llavors aquests tres que tenim aquí són els que fan referència bàsicament a les espècies més problemàtiques a nivell de flora exòtica invasora.
La flora invasora, penyes a gats i d'una litoral, és un greu problema per la biodiversitat. Espècies com l'ongla de gat, l'ailant, la figra de moro i la gatzània posen en perill flora protegida, com per exemple l'ensopaguera, el coixí de monja, la campaneta de mar o el malgó marí. L'Ajuntament de l'Escala controla la presència de flora invasora, els espais protegits i d'especial interès, com els que corresponen al parc natural del Montgrí i tot l'espai de la duna litoral.
Portem des de l'any 2017-2018, crec més o menys, fent actuacions d'erradicació, actuant a Planasses, a la Duna Litoral, també a Vilanera, i ara enguany tornem a actuar una altra vegada a la Duna d'Empúries i afegim un altre espai nou que encara no havíem actuat mai, que és la cel·la de Punta Mongó.
Recordem que està prohibida la recol·lecció o extracció de qualsevol espècie de flora que visqui en aquests hàbitats. Si es detecta alguna espècie invasora que fins ara no s'en tenia constància, recomana trucar als 112 o als agents rurals. Els municipis del Parc dels Aiguamolls hi podran aparcar gratuïtament.
I ho faran perquè avui ha entrat en funcionament un nou sistema de gestió de barreres de l'aparcament del Cortalet, al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquesta modificació busca una sèrie de millores tant en l'organització com en el reconeixement del vincle del territori amb la seva gent i amb les entitats que treballen per la conservació i la divulgació dels seus valors naturals. Escoltem Pons Feliu, director del Parc.
El que s'ha fet ha estat unes millores del sistema de barreres de l'aparcament del Cortalet, el centre d'informació del Parc dels Aigüements de l'Empordà, per al qual, a partir d'ara, en aquest nou sistema de funcionament, les persones estaran padronades en els municipis del Parc Natural, en aquests nou municipis, i també persones que són sòcies d'entitats que col·laboren amb el parc en diferents accions, com són l'APNAE, l'APNAE, que es diu ara, o l'IAEDEN. Aquestes persones n'hauran de pagar, per tant, podran entrar gratuitament en el parcament.
Des de l'organització del parc asseguran que amb el pas del temps s'havia fet necessari modernitzar el sistema de gestió de les barreres de l'aparcament i que també permetrà agilitzar el sistema d'entrada i sortida en les èpoques, a més d'afluència al parc. Bé, ja sent que en el parc tenim uns pics de presència de gent, pics de visitants, sols ser, per exemple, per la mà de santa o alguns caps de setmana de primera vera o fins i tot en moments d'estiu. D'aquesta manera s'agilitza el sistema d'entrada i sortida, es facilita per a l'usuari el sistema de pagament, d'entrada i sortida...
El parc natural dels aigüamolls de l'Empordà és la segona zona humida més important de Catalunya després de la del Delta de l'Ebre. És un punt d'observació ornitològica amb vuit propostes d'itineraris per conèixer els diversos ambients que s'hi conjuguen. Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. L'arròs del Delta pateix una baixada de preus per la gran producció en altres zones d'Europa. Cel...
Simarina, la campanya d'arròs al Delta de l'Ebre ha estat marcada per una baixada dels preus. El motiu ha estat la gran producció a altres punts d'Espanya i d'Europa. Davant d'este escenari, el president de la Càmera Arrocera del Montsià, Àlex Morales, ha demanat mesures de protecció al sector com aranzels a l'arròs importat i un etiquetatge que deixi més clara la procedència del producte.
El sector és una situació molt desprotegida perquè els costos de producció, aquests utilitzants, ens han pujat molt. I si no fas una bona producció pots acabar cobrant l'arròs per baix dels costos de produir-lo. Per aguantar el cop seria important que es posessin aranzels o mesures de protecció per evitar que entre arròs de fora a preus baixos i així fomentar el consum de l'arròs que es produeix aquí, que es fa baix les limitacions de fitosanitaris i les normatives laborals europees.
La campanya també ha estat afectada pels tres episodis de forts aiguats que han colpejat els camps de Sant Jaume d'en Veja i d'en Posta. En total s'estimen pèrdues de prop de 400 tones i d'anys a 390 hectàrees. Per desgràcia, aquest tipus d'episodis cada any es produeixen més sovint i hem de preparar-los millor per enfrontar-los.
A l'administració li hem demanat ajuda per gestionar tota l'aigua que repem durant aquests temporals perquè la plana del Taita rep totes aquestes aigües i això genera un cost molt important a les comunitats de regants en tema de bombeig. Per això hem demanat inversions en estacions de bombeig més grans que permeten evacuar l'aigua més ràpidament i evitar noves inundacions.
Ara bé, la producció d'arròs també destaca per la qualitat excel·lent del gra i l'expansió de la tecnologia de llavors resistents a herbicides. D'altra banda, la càmera també ha celebrat els bons resultats de les mesures implantades per controlar la pols a la cooperativa. L'atmetlla de marge ho té tot a punt per viure el cap de setmana més terrorífic de l'any.
Les fortificacions acolliran per primera vegada el Passatge del Terror Experiment Sentinella, una activitat organitzada per l'Ajuntament de la Metlla de Mar amb la col·laboració de la Comissió de Festes i els actors i actrius del grup escènic de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa de la Metlla de Mar.
Les tardes de divendres, dissabte i diumenge, les antigues instal·lacions militars de la Mella de Mar es convertiran en un escenari autènticament terrorífic. Els participants en grups de màxim de 5 persones podran entrar-hi en dos torns, un a les 6 de la tarda i un altre a les 8. L'activitat, amb una entrada de 4 euros i prèvia inscripció,
oferirà un recorregut ple de sorpreses i escenes ambientades amb un toc de por. De moment ja hi ha un 60% de les entrades venudes i la venda finalitzarà este divendres a les dues de la tarda. La iniciativa vol dinamitzar la vida cultural del municipi i fomentar la participació ciutadana, tot oferint una experiència diferent per al públic més valent. El tècnic de cultura, Dani Boquera, explica que és un lloc conegut al municipi on els joves van a passar por.
Molt abans que estiguessin ara habilitades per fer les vitxes guiades, era el lloc on hi anaven els joves, fent les seves trobades, i es contaven moltes històries, sovint històries de por, que sigui cadàver, que sigui contactes amb éssers d'altres mons. La veritat que és un lloc que t'inspira o que et crea ja una atmosfera que no estàs gaire tranquil.
L'activitat serà apta a partir dels 10 anys, tot i que els menors de 12 anys hauran d'anar acompanyats d'un adult responsable. A banda, també es durarà a terme la festa de Halloween, venda de castanyes i un taller infantil al mercat municipal.
Anem ara fins a les costes del Garraf. Des de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrub veuen insostenible la situació que viu el sector i la inacció, diuen de la Secretaria General de Pesca del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a l'hora de resoldre les seves problemàtiques. Carles.
Doncs sí, Marina, farà un any els pescadors, també els de la confraria de pescadors de Vilanova, es mobilitzaven a Madrid contra la retallada en les captures permeses que els portava a treballar només 27 dies a l'any, que finalment es va poder ampliar aplicant certes mesures que...
per la sostenibilitat que han comportat també inversions pels pescadors. Passats 12 aquests mesos, els pescadors afirmen sentir-se abandonats i no tenir respostes a les seves problemàtiques per part de la Secretaria General de Pesca, els diferents sectors i els de pesca. Escoltem a Jaume Carnicer, patró major de la Conflària de Pescadors de Vilanova i la Jaltru. Després de les manifestacions i de les mobilitzacions pesqueres, ens van demanar sis mesos. Aquests sis mesos van passar, van concloure el juliol...
Al juliol ens van dir que no hi havia opció, que s'anaven de vacances, que ja en parlaríem després, i arribats a aquest punt no tenim absolutament res. Demostra una inacció total per part de la secretaria. La poca importància que donen a les problemàtiques que afecten el sector, a les famílies, i directament a tota la gastronomia i a tota la resta, perquè de molts d'aquests productes que es pesquen acaben repercutint directament després, ja sigui restaurants, peixateries, mercats...
Aquí no hi ha ningú que s'hagi bellugat. Per exemple, a l'arrassogament no saben si els queden dies o no per sortir a pescar o ja els han esgotat. Els de l'encerclament continuen afectats per la problemàtica de la superpoblació de tonyines i les pesquen accidentalment però no les poden portar a port i a les arts menors les mides de captura del pop són diferents segons es pesquen dins el mateix país. La confraria de pescadors de Vilanova diu prou. Se'ns va demanar que canviéssim la xarxa.
van canviar les xarxes, van posar portes voladores, que fessin vedats i reserves, vedats i reserves. Si en el fons el pescador complert, però el que volem és una resposta. Demano que les persones que estiguin als llocs i que tenen una responsabilitat vers altres persones, si no saben com solucionar els problemes, que cedeixin a que entren persones que ho sàpiguen fer.
Les confraries del Mediterrani espanyol com la Vilanovina comparteixen sentir-se soles i sense resposta. Així s'ha transmès aquesta setmana a les trobades amb les federacions espanyola i catalana de confraries de pescadors. Davant d'aquesta situació s'ha posat sobre la taula la desobediència, però saltar-se la normativa pot portar conseqüències.
No sabem si hem de fer desobediència civil i saltar-nos la normativa perquè ningú ens sap respondre. Si ens saltem la normativa, quines seran les repercussions? Tampoc ens diuen ni això. Entenem que si tots fem desobediència, d'alguna manera no hi haurà repercussions directes, però tampoc ho tenim assegurat. I quan ha sigut el moment sí que ens han demostrat que la mà no els hi tremola per començar a posar sancions i sancions. Per sancionar sí que saben, són molt efectius. Ara, per gestionar, no ho saben.
En teoria, ben aviat els haurien d'arribar a les mesures del 2026, però la realitat diuen és que encara no saben ni com tancaran aquest any.
Fem aturada les costes del Maresme. Alumnes de l'Escola Cinera d'Arenys de Mar segueixen en directe a la regata transoceànica Minitransat. Tenen apadrinat el maresmenc Joan Trencs de l'equip Pachamama. És un dels 90 regatistes participants que hi competeixen amb uns vaixells de classe mini de sols 6 metres i mig d'eslora Oriol.
Doncs sí, la poden seguir gràcies al projecte 22 dies, 22 peus, impulsat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica. Des d'aquesta fundació, Núria Pina ha explicat al programa Sinera FM de Ràdio Arenys que l'objectiu és que els infants adquireixin coneixements en diferents àmbits amb el mar i la regata com a pretext. Sobretot la idea original del programa educatiu és fer entrar el mar a les aules. És a dir, que a través del mar i de la navegació...
Arribeu a adquirir coneixements transversals en totes les àrees, matemàtiques, geografia, història... La regata és un pretext perquè aparengueu o toqueu totes aquestes matèries i, sobretot, en el fons, que us impregneu dels valors de l'esport de la vela.
Els alumnes apadrinen un esportista, dels participants l'organització els adjudica a cada centre el navegant que poden seguir, ja sigui per proximitat, per vincle emocional o per currículum educatiu. El poden seguir en directe per internet a través de geolocalització i un cop acabada la regata el podran conèixer en persona. Si tenim un navegant, per exemple, que és del Maresme, com és el vostre cas, buscarem que els centres del Maresme l'apadrinin amb ell.
perquè es genera certa proximitat i és més fàcil després, amb una hipotètica derivada del programa educatiu, que us conegueu, que esteu en contacte o que pugueu tenir una relació més directa amb ell. Ho intentem fer possible sempre a l'acte de clausura del programa educatiu que es fa al gener i a això intentem que vinguin tots els navegants
i els alumnes que han participat al programa i que es coneguin en persona.
La regata minitransat es disputa en dues etapes. La primera va sortir del Saues d'Olon, a la Bretanya Francesa, i havia d'anar fins a Santa Cruz de la Palma, a les Illes Canàries, però es va suspendre a l'alçada de Portugal per l'huracà Gabriel. La segona etapa porta els regatistes des de la Palma fins a Guadalupe, al Carib. Són més de 4.600 milles en total. La segona etapa ha arrencat el dia 25 d'octubre i els regatistes estaran a una mitjana de 15 dies per arribar a Amèrica.
Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme, ha iniciat una investigació per comprovar si la biomassa dels boscos del Mont Negre i el Corredor pot convertir-se en una nova font d'energia sostenible.
Sí, el projecte vol demostrar la viabilitat tècnica de transformar restes forestals, com fulles i escorça de pi blanc, en gas renovable i altres subproductes útils per al medi ambient. El projecte parteix d'una realitat preocupant, l'abandonament rural i els efectes del canvi climàtic, la sequera, les plagues i els incendis, que han fet més vulnerables els boscos mediterranis.
La valorització de la biomassa forestal pot ajudar a mantenir-los nets i resilients, reduint el risc d'incendis i creant alhora noves oportunitats econòmiques locals. Es faran tres assajos de gasificació de la biomassa. Es tracta d'un procés que permet obtenir gas de síntesi o sin gas, que és un combustible que pot substituir el biogas o el gas natural en aplicacions industrials o energètiques. A més, aquest procés també s'enobté biochar, un tipus de carbovegetal
amb diversos possibles usos com millorar el compostatge i la fertilitat de sols agrícoles, filtrar contaminants en aigües o biogàs o fins i tot aprofitar-se en processos de tractament d'aigües residuals. Els assajos combinaran diferents mescles de biomassa forestal i biomassa municipal, aquesta última procedent del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme a Mataró. L'objectiu és comprovar com respon cada tipus de material i quins resultats energètics i ambientals s'obtenen.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que si el Consorci de Mèrida ha unit institucions en benefici del patrimoni, esperem el mateix per Tarragona. Ho ha dit l'arqueòleg Fèlix Palma, director del Consorci de la Ciutat Monumental de Mèrida.
Ha recordat que l'any que ve ja farà 30 anys que funciona l'ENS, que es va construir 3 anys després de la declaració de la capital d'Extremenya com a patrimoni de la humanitat per l'UNESCO. Ha destacat la importància d'aquest model de governança compartida entre institucions. Hi ha totes les administracions locals, de la comunitat i estatals, però les decisions importants, com les del pressupost,
es resolen en un Consell Rector, però les del dia a dia es decideixen des de Mèrida. També afirma que els monuments no perden en cap cas la titularitat com preocupava algun grup de Tarragona. Lo bueno que tiene esta gestión es que se haga de una manera directa desde la propia Tarragona. En este caso nosotros lo hacemos desde la propia Mérida, no se hace desde Barcelona o se hace desde Badajoz y demás.
Lógicamente se gestiona desde Mérida tomando las decisiones importantes sobre los proyectos que se quieran presentar evidentemente en esas comisiones delegadas que se hacen, en ese consejo rector donde todas las administraciones voten lo que entiendan más conveniente para el futuro de la institución.
Pero nosotros en ese sentido, como te digo, lo importante al final es que el director del futuro consorcio de Tarragona o todo el equipo se dedique exclusivamente a cumplir los objetivos que plantean los estatutos de dicho consorcio.
Recordem que el darrer ple extraordinari de dilluns va aprovar els Estatuts del Consorci del Patrimoni Romà de Tarracó, un organisme que començarà a funcionar de manera efectiva a partir de l'1 de gener del 2027. Amb aquesta fita, la ciutat fa un pas decisiu cap a un nou model de gestió de patrimoni inspirat en altres experiències d'èxit, com és el cas de Mèrida, que des de fa gairebé tres dècades gestiona de manera unitària el seu llegat arqueològic.
I Joan Estrada ha estat nomenat nou president de l'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre. Ha pres el relleu de Mireia Sanz durant l'Assemblea General Ordinària, celebrada al càmping Trilles. És patamarit de Tarragona. Estrada, fill de Cambrils, és administrador del càmping Platja Cambrils.
i compta amb una àmplia trajectòria professional com a director general d'una promotora immobiliària i gestora de camps de golf, així com a expert manager en empreses multinacionals del sector industrial. Ha estat elegit nou president de l'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre en una assemblea ordinària. L'acte ha comptat amb la participació d'autoritats
com el subdelegat del govern espanyol, la presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l'alcalde de Tarragona i la consellera de Turisme de la ciutat, entre d'altres. Estrada destaca diversos reptes que afrontarà la nova Junta durant el mandat, com la regulació del turisme itinerant amb autocaravana, el tercer fil ferroviari i els riscos associats al pas de mercaderies pel litoral, l'entitud administrativa en la tramitació urbanística i la promoció turística dels càmpings.
La nova Junta de l'Associació és continuista amb l'etapa anterior i està formada per persones implicades en el sector. Actualment, l'entitat representa 54 establiments amb una oferta disponible de més de 66.000 places.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació més aviat tranquil a les properes hores i també les immediates dues jornades a gran part de la costa, amb vents que seran més aviat febles. De moment, el que queda d'aquest dijous tindrem, si de cas, una miqueta de tràngol de nortés o de nord a la costa brava, però el vent ja està girant cap a sud.
De fet, al llarg d'aquesta tarda es mourà entre el xaloc i una mica d'alt llevant, especialment del Cap de Begú cap al nord. A la resta de la costa seran vents variables, més aviat de sud-sud-oest, una miqueta de Mastralet encara a la costa del Delta de l'Ebre i sempre amb Marajol, o si de cas una mica de Maró amb aquest tràngol que dèiem, aquesta ressaqueta que hi ha cap a la costa Brava.
Pel que fa el divendres, vent molt feble al matí, girant cap a sud, un palet de garbinet, i durant la tarda sí que aquest vent s'hi animarà, especialment a les comarques de la Costa Brava. Això també tornarà a fer que hi hagi més marondolada, més mar de vent. De fet, ja en vista el dissabte és quan tindrem més esvalutament marítim. Ho seguirem a la xarxa.
I del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la fina. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs en aquest moment s'acaba de reobrir l'autopista Peixeta Dinars del Vallès. En reobrir tots els carrils hi havia hagut un camió que ha bolcat en aquest punt de l'autopista en sentit sud, en sentit Tarragona.
i, com dèiem, s'ha pogut apartar i retirar el camió accidentat cap a la primera àrea de servei, l'àrea de servei més propera, i per això ja s'ha pogut reobrir l'autopista, com dèiem, en sentit sota en sentit Tarragona, tot i que encara hi queden 6 quilòmetres de retencions des de l'altura de Sant Saloni. També destaquem unes obres a la B40 que tallen un carril a l'altura de Brera i provoquen retencions des de l'altura de Terrassa en sentit nord, i també destaquem aturades altres punts del Vallès a la C58, retencions entre Moncada Reixac i el Nus de la Trinitat,
i també pel que fa a les rondes aturades a la ronda litoral, a la zona portuària, hi ha bon pastor, en sentit trinitat, i també la ronda a l'altre, tensions a l'altura de Vall d'Hebron, en sentit trinitat. Ho coneixes tot. Molt bona tarda.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat.
Aquesta mateixa setmana podíem escoltar a la Randa Mar un reportatge sobre els tallers sobre el reciclatge de plàstic i les jornades de pesca neta que es van fer al Port de l'Escala. Avui ens volem aturar per parlar amb una de les ONG que hi van participar la organització El Plàstic Preciós, Sergi. I per fer-ho tenim aquí amb nosaltres el seu cofundador, l'Adrià Tallada. Adrià, benvingut aquí a la Randa Mar. Hola, moltes gràcies.
A veure, per començar, sempre ens agrada situar una miqueta el personal. Explica'ns una miqueta la història d'aquesta associació, d'aquesta iniciativa de Plàstic Preciós. Com neix el projecte? Doncs nosaltres som una associació sense dins de lucre que va néixer a Gandia, al sud de València, cap al 2017. I vam obrir un espai a Barcelona el 2021 fundant el projecte Plàstic Preciós Barcelona.
i, bàsicament, ens dediquem a la consensació mediambiental i al reciclatge de plàstic. Precisament això, no?, el reciclatge, donar una segona vida a aquest producte. Com ho feu, això? Aneu a mar a agafar-los? Us els porten? Com va la vostra tasca? Doncs, una mica de tot, la veritat. Hi ha molt de plàstic a la nostra societat i hi ha molts canals per als quals ens arriba el plàstic.
Sí que una de les coses que fem són recollides i neteges especialment a les platges, al litoral, també altres espais naturals. També tenim campanyes on recollim residus d'escoles o d'organitzacions per després fabricar-los algun tipus d'amobiliari o algun objecte. I també simplement hi ha empreses que tenen algun residu molt específic que nosaltres ja el podem reciclar.
I en quins projectes participeu? Perquè hem vist que fins i tot feu o els vostres plàstics van a mobiliari urbà. Sí, nosaltres participem en diferents projectes de conscienciació, sobretot en centres escolars.
Entre ells tenim un projecte de restauració de mobiliari escolar utilitzant taurells de plàstic reciclat. El que fem és canviem els taurells de fusta per plàstic reciclat i fem el decapatge i el pintat de les estructures metàl·liques que necessiten restauració. Això ho fem en col·laboració amb diverses organitzacions. També participem en projectes de caracterització i reciclatge de residus marins per convertir-los, com bé has dit, en mobiliari urbà.
o també fem campanyes de conscienciació amb diferents organitzacions com poden ser el Banc de Sang i de Teixits o tenim una col·laboració que ja fa diversos anys que dura amb el Basquet Girona. Interessant. I què li porta a nivell de publicitat o a nivell de divulgació o a nivell que el Basquet Girona també fa algun material en plàstic?
Sí, doncs el Basquet Girona justament és una de les campanyes que més content estic, perquè a nosaltres ens va contactar el Basquet Girona fa ja uns quants anys, quan van decidir fer el canvi i deixar d'utilitzar envasos d'un sol ús del seu bar i començar a utilitzar envasos reciclables, i quan una organització o una empresa fa aquests canvis, a vegades...
és una mica difícil d'implementar perquè el client, o en aquest cas els seguidors del Bàsquet Girona, veuen com han passat d'haver de simplement comprar-se una cervesa al bar, ara han de comprar el got també, i després l'han de retornar. Llavors, moltes vegades acompanyem aquest tipus de canvis amb campanyes de conscienciació, de motivació pel públic,
I en aquest cas, al Basquet Girona, vam començar fent en llege de conscienciació durant els partits i marxandatge, i hem acabat fent mobiliari i elements per al propi estadi de Fontejau.
molt interessant i ara que parlàveu de conscienciar amb l'experiència de quan vau venir aquí a l'escala a fer aquest taller dintre de la jornada de pesca neta que es feia al port d'aquí a l'escala la importància que té precisament de conscienciar els joves aquesta és la clau per solucionar o no sé si reduir que també deu ser en aquest tema dels residus una qüestió molt important
Sí, de fet, de les tres R's, que podríem dir que són reduir, reutilitzar i reciclar, reduir és la més important. Nosaltres, sobretot, el que fem és intentar conscienciar, en aquest cas els més joves, que han de reduir el consum de plàstic perquè és l'única manera que podrem intentar, no ben bé solucionar, però almenys limitar el problema que ens està suposant el plàstic en la nostra societat.
I això passa per una reducció del consum, però sobretot una reducció de la producció. Al final són les empreses les que posen tots aquests productes al mercat i els que nosaltres, en menys o més mesura, hem d'acabar consumint perquè existeixen poques alternatives. De quina manera els feu veure el jovent o en què es basen els tallers aquests que feu les demostracions?
Nosaltres tenim diferents tallers, diferents dinàmiques i diferents activitats. Sí que per una part fem tallers que intentem que siguin molt interactius perquè ells puguin participar del procés de reciclatge en directe, però sí que els hi fem veure, els hi posem exemples reals de com ells poden reduir aquest ús de plàstic i els hi posem exemples com en altres països
tenen uns usos o tenen unes maneres de fer i utilitzen una quantitat de plàstic molt reduïda i com això tindria un impacte molt positiu si nosaltres agaféssim hàbits semblants. I suposo que molt del material que us ve és precisament del mar, no? O és la principal font de material amb què vosaltres treballeu?
No és la principal font, però sí que tenim diferents projectes específics dels quals treballem amb residu marí. Jo personalment soc bussejador, també, i tinc una especial estima al mar, i també els meus companys tenen una especial estima al mar. Gandia és un poble de costa, Barcelona és una ciutat de costa, i estem molt lligats al mar des de ben petits, per tant...
Tot i que no sigui la font principal i és una font d'un residu que té molt baixa qualitat i que és pràcticament molt difícil de reciclar i pràcticament impossible de reciclar des de la indústria, doncs sí que utilitzem aquest residu, sobretot per fer productes i campanyes específiques.
Adrià, tenia un dubte, una curiositat. Just aquesta setmana farà un any del desastre dels aigats de l'Adana del País Valencià. Amb aquestes riuades, vosaltres heu treballat amb residus que van provenir de la riuada que hi va haver-hi en aquesta situació? Sí, sí que hem utilitzat part d'aquests residus. Com bé dius, va ser un desastre...
A nosaltres allà a Gandia no ens va arribar a tocar directament, però a part de participar en les tasques de neteja de les primeres setmanes, nosaltres hem fabricat mobiliari per centres escolars afectats, hem col·laborat amb altres entitats per fabricar mobiliari pels pobles que han estat afectats i, com bé dius, també hem fet diferents projectes per treballar amb residu de la pròpia Dana, diguem, perquè semblant al residu
que s'extreu de les neteges o de les caracteritzacions que fem de les costes. És un residu que està brut, està molt barrejat, és difícil de reciclar i, per tant, hem fet projectes més aviat d'investigació, projectes pilot per veure si aquests residus realment poden tenir una sortida o no.
I amb aquesta, m'has comentat que efectivament veu néixer vosaltres a Gandia, heu obert oficina a Barcelona, teniu pensat també altres punts de territori, treballeu amb altres províncies, altres capitals espanyoles, com veieu vosaltres ara i sobretot el futur? Cap on aneu? Doncs, a veure...
La primera part que em dius, nosaltres treballem en tot el territori de l'estat espanyol, inclús hem fet activitats a punts com a Galícia, al sud d'Andalusia, Extremadura, inclús hem fet algunes activitats a Canàries i de fet tenim alguns projectes més o menys en marxa a les Illes Canàries també.
Per tant, tot i que els nostres centres estan tant a Barcelona com a Gandia, treballem una mica per tot l'estat. I de cara al futur, justament ara, nosaltres ens hem mudat al nostre espai que tenim a Barcelona, ens hem mudat a un espai de...
que es diu Barcelona Economia Circular, que pensem que ens pot ajudar a créixer dins de tot el territori català i poder arribar millor, sobretot als centres escolars i a les organitzacions que ens necessitin. I a part de les escoles, com l'activitat, per exemple, que es va fer aquí a l'Escala, amb el sector de la pesca, heu parlat amb altres ports, amb altres projectes com el que tenim aquí de la pesca neta o la mar de net?
Sí, siguem parlat i de fet col·laborem amb altres organitzacions i amb empreses que busquen reduir els seus residus o introduir els seus residus en els seus sistemes productius o potser no dins del seu sistema productiu però fer-ne algun ús alternatiu i que no es converteixi en un residu sinó parar-lo abans perquè es converteixi
en residu i transformar-lo, per exemple, en mobiliari per les seves oficines, o inclús podem fer també activitats de conscienciació amb els propis treballadors de les empreses, o hem fet activitats amb els pescadors també, activitats de conscienciació amb els pescadors, que són una part molt important, perquè al final són persones que viuen del mar i moltes vegades la gent els veu com els culpables de...
del residu que hi ha al mar perquè potser perden alguna xarxa o potser són els que veiem que estan més a prop del mar però realment els pescadors són pràcticament l'última línia de defensa perquè ells recullen el residu quan pesquen i ells volen un mar net perquè és la seva manera de viure, clar.
Adrià, per qui estigui interessat, ens estan escoltant ara mateix 5-6 ràdios d'arreu de Catalunya, que són els que coproduïm aquest programa de la Randa Mar, gent que estigui interessada en contactar amb vosaltres, o fins i tot escoles, centres, com ho han de fer? Teniu pàgina web pròpia? Fes una mica de crida o de promo?
Sí, doncs, mira, poden contactar-nos. Tenim la pàgina web, que és plasticpreciósbfn.org. També ens poden trobar a l'Instagram, com a plasticpreciósbfn, i ens poden enviar un missatge i nosaltres intentem contestar-li a tothom el més rapid possible. I ara que ja d'aquí a final d'any, teniu moltes feines de xerrades? Esteu molt sol·licitats?
Sí, la veritat és que tenim bastanta feina, però estem molt contents i sempre estem contents de fer-ne més. Al final és una activitat que fem sobretot per gust i per la necessitat que pensem que té, la necessitat que hi ha de fer aquesta conscienciació i de fer aquest tipus d'activitats. Per tant, sempre hi ha espai per algú més.
Doncs Adrià, moltíssimes gràcies, Adrià Tallada, cofundador de l'organització de l'enògia que hem tingut avui, la Plàstic Preciós, dedicada a això, al reciclatge i a donar una segona vida a aquests residus plàstics que tant i tant ens preocupen. Moltíssimes gràcies per estar aquí a l'Arlanda Mar. Moltes gràcies a vosaltres per aquest espai. Gràcies a vosaltres.
Canviem radicalment de tema, volem descobrir una nova parella de gegants que tenen alguna cosa a veure amb el mar. Oriol? Doncs sí, avui aquí al programa Randa Mar volem conèixer una nova parella de gegants que tenen molt a veure també amb el mar.
perquè ara els coneixerem, els coneixerem, anem cap a la Costa Brava, anem cap a Roses perquè volem parlar dels gegants d'aquesta població i per això parlem amb la presidenta de l'entitat que els porta, amb la Gaia Pau. Gaia, molt bona tarda. Hola, bona tarda a tothom.
Bé, Gaia, parlem dels vostres gegants, dels gegants de roses. Presenta'ns-e'ls, qui són? Bé, doncs els gegants de roses són en Quimet i la Demetria i crec que molta gent els coneix perquè al final el que representen és la sardana de l'Empordà i ella és una sirena que ens ensenya el mar i tota la part de costa que tenim al poble i a l'Empordà, però també hi ha el pastor, que és en Quimet, que és tota la part de muntanya que també ens representa.
Són els protagonistes d'aquesta llegenda tan clàssica que dóna origen a la vostra terra, a l'Empordà Exacte, els gegants es van inspirar en aquesta llegenda però també la sardana de Joan Maragall i per això tenen aquesta simbologia Explica'ns també una miqueta com els hem d'imaginar Estem a la ràdio, per tant els nostres oients ara mateix no els poden veure Explica'ns les característiques principals de la geganta i del gegant
Doncs els dos me deixen 3,50 metres. El que sí que és cert és que ella, al final, us heu d'imaginar com una dona, diguéssim, amb una cua al costat, que és el que representaria la sirena, una cua cap amunt, de color blau, molt i molt grossa i molt espectacular.
la geganta en si pesa 55 quilos i el defecte que té aquesta cua pobreta és que quan els portadors la porten se'n van una mica de costat a l'esquerra que és on té la cua i llavors en Quimet per contra és el típic pastor amb la seva faixa, la barretina amb la seva jaqueta així d'abric de més d'ovella i un bastó que sempre el caracteritza i on sempre portem la bandera que representa el nostre poble
i tant, són dos gegants ben característics allò que els veus i saps que són de roses o són de roses o n'hi ha uns de molt similars també a la Costa Brava que també s'assemblen molt sí, sí, sí, els afrogeixi de fet aquest any per primera vegada en els 30 anys d'història dels nostres gegants hem aconseguit trobar-nos ho vam fer a la trobada de Figueres on celebraven ells els seus 30 anys el seu 30 aniversari
i ens van fer una foto conjuntament, ens va fer moltíssima il·lusió poder conèixer la colla de Palafrugell. Són similars però també són molt diferents, sobretot les sirenes, la cua, la nostra va cap amunt i la seva va cap avall. Després, arrel de tota aquesta trobada a Figueres, els vam convidar a celebrar el nostre 30è aniversari aquest any aquí a Roses i l'any que venirem a celebrar el seu 30è aniversari, 40, perdó, encara em vaig una mica espistada, a Palafrugell.
Molt bé, doncs una unió que neix, i després de tants anys, que és curiós, que dos gegants assimilars, diguem-ne, que venen a representar els mateixos motius, doncs que hàgiu trigat tant temps a coincidir i a trobar-vos. Sí, és curiós, sí que és cert que la seva colla havia estat com desfeta durant una temporada, però és curiós que no ens haguéssim trobat abans, la veritat ho hem estat comentant i ningú ha sabut entendre el per què.
Mirarem també de parlar algun dia aquí a la Randa Mar amb els gegants de Palafrugell, que també els voldrem conèixer i voldrem parlar amb la colla. Els vostres són en Quimèt i la Demètria. M'agradaria també, Gaia, que ens expliquessis per què es diuen així, perquè jo he llegit una història que m'ha semblat molt curiosa, però m'agradaria que tu mateix ens expliquessis per què tenen aquests noms.
Sí, en Quimet i la Demetria eren dues persones del poble que al final s'estimaven moltíssim el nostre poble, però no tenien descendència. Llavors, en Quimet va morir i quan la Demetria deia que volia deixar el seu llegat al poble, però no sabia quin, al final el que va fer, diguéssim, va ser pagar els gegants al poble i deixar-los com a herència a tota la població. Llavors, en el seu honor, es va decidir posar el seu nom als gegants.
que aquests anys es va inaugurar l'any 95 i ella va morir abans. Bé, segur que des d'allà on sigui, segur que us veu cada vegada que sortiu i està contenta. Exacte, segur que sí, al final era el seu desig i nosaltres sempre que podem els traiem amb tota l'il·lusió del món que el seu objectiu era comportar el nom de roses ja no només pel poble sinó arreu de Catalunya on anem fent totes les sortides.
i és tot el que intentem fer any rere any i sobretot que no es perdi. I tant, i tant. Ara, cap aquí anava, cap a aquesta qüestió de les sortides, perquè també en aquest programa ens agrada preguntar, doncs on us podem veure? On podem veure passejant i ballant els gegants, en aquest cas de Roses? Imaginem que la vostra població, evidentment, quan hi ha alguna activitat, Toni, heu de ser segur que hi sou, però més o menys per on us moveu?
Nosaltres ens movem sobretot tot el que és l'Empordà, al final són els veïns que tenim més a prop i també les colles que quan nosaltres necessitem ajuda sempre fem un truc, diguéssim, ei, necessito un portador, necessito músics i sempre ens ajudem. Per tant, totes les trobades de festes pejors de l'Empordà on hi hagi gegants segur que ens trobareu.
i després aquest any hem obert també una mica la línia cap al Baix Empordà, ara l'any que ve a Palafrugell, també fem alguna sortida a Girona i excepcionalment i molt esporàdicament sí que intentem anar més cap a Barcelona. Hem arribat a anar a Tarragona, l'únic que aquestes sortides cada vegada ens costen més perquè la colla pateix, no som suficient gent com per poder moure tota la infraestructura, diguéssim, molt més enllà de comarques gironines.
Aquest any també serem al mil·lenari de Montserrat, que fem la trobada de gegants el 16 de novembre a Montserrat. I sempre intentem fer una mica de sortida així diferent, però sobretot el que és a l'Empordà i comarques gironines. Sí, sí, ara que comentes Montserrat, tot aquell cap de setmana, tant dissabte com diumenge, es preveu que sigui una gran festassa. Jo crec que la majoria de gegants de Catalunya, el dissabte o diumenge, hi acabaran traient el cap.
Exacte, quan ens va arribar la proposta ens va fer molta il·lusió. No és la primera vegada que els gegants van a Montserrat i en aquella època encara no era la colla però m'han explicat molt bones històries i crec que podent anar a una trobada on es concentri tots els gegants de Catalunya sempre fa molta il·lusió i ens fa molta il·lusió participar-hi. Com una macro ciutat gegantera a dalt de la muntanya de Montserrat, eh? Déu-n'hi-do.
Exacte, a veure com anirà. A veure, a veure, esperem, sobretot que faci bon temps, que això en els gegants sempre, a la que plou, els gegants malament rai. Això és important. Si plou una mica tampoc passa res. Nosaltres portem xubasqueros, que són uns plàstics gegants i sempre els emboliquem i cap problema, ens preocupa més el vent. Però bueno, aquí també estem una mica acostumats al vent i anem fent. Anava a dir, home, això a la vostra zona, el vent ho heu de tenir molt per la mà.
Sí, no ho tenim per la mà, però clar, evidentment, quan portes a sobre un gegant de 3 metres i mig i que pesa lo seu, al final acaba fent un efecte de vela que arriba a un punt que és impossible treure'ls. Però sí que ens aventurem una mica i intentem a la mínima que podem treure els gegants.
I tant, que el tingueu molt sovint no vol dir que pugueu sortir com si res, evidentment, quan fa ben un gegant es veu força afectat. I ara m'ho deies, Gai, la colla costa a vegades poder sortir una mica més lluny, en aquest programa també sempre ens agrada comentar com esteu de salut les colles, les entitats de cultura popular, que en definitiva...
Els geganters sou l'ànima dels gegants, els que aixequeu les faldilles, els que els feu ballar. Com esteu? Com esteu a la colla? Ara mateix nosaltres diem que estem com aixecant el cap. Venim d'una època una mica baixa on al final...
També no ens hem d'avergonyir del que ha passat. És una colla que són un grup de persones i també hi ha conflictes interns a dintre. Llavors veníem d'una època una mica convulsa on hi ha hagut poca participació però al final parlant tothom s'entén i a partir d'aquí hem pogut començar a aixecar i ara ja estem començant a tornar a acollir noves famílies a la colla i comencem a tirar endavant. Amb tema portadors que sí que sempre anaven molt justos
Hem pogut començar a trobar persones que els volen portar, però, clar, hem de tenir en compte que portar la Demetria a 55 quilos que va de costat costa trobar la persona que ho vulgui fer. En Quimet, que en pesa 45, potser és més fàcil. I ara hem de tornar a remuntar una mica el que seria en el tema músics, tot i que anem en la bona línia. Això sí, sempre s'agraeix qualsevol participació perquè...
És el que passa, no? Som un grup de persones, tothom té la seva vida a part de la colla, i si un dia algú no pot venir, la resta hem de poder ser-hi per poder tirar la colla endavant. Sí, sí, sens dubte. És el mal de molts, de moltes colles, aquest anar justos. Els que hi som fem tot el possible, però allò que mai acabes d'anar sobrat, eh?
Exacte, sempre ens agradaria poder tenir 3, 4, 5 portadors perquè part d'en Quimet i la Demetri tenim moltes més figures que ens agradaria treure però moltes vegades anem justos, dos portadors, dos gegants, fem la trobada i els músics a darrere i aguantem tots per la il·lusió que els gegants puguin sortir.
I també és important això, la incorporació de nova gent, de noves famílies, a vegades arrossegant la mainada, arrossegues els pares, que potser toquen la gralla, toquen el timbal, són portadors, una mica tot és una bola que es va engreixant. Exacte, aquí tothom fa una mica de tot i tothom té la seva feina important, des del que toca, del que vigila que el gegant no caigui o del que porta el gegant i sempre...
Entra la família perquè a algú de la família li agrada però al final tota la família s'acaba implicant, té la seva part divertida i al final també ens funcionem molt amb el boca-orella perquè si una família entra i s'ho passa bé, doncs això al final dintre els pobles es va estirant i la família creix.
I tant. Laia Pau, presidenta dels Gegants de Roses, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres aquesta estona al programa Randamar, per haver-nos presentat en Quimet i la Demetria, aquests gegants que, sobretot ella, ella és la part marinera d'aquesta parella que representen la sirena i el pastor que donen origen a aquesta comarca de l'Empordà. Laia, moltíssimes gràcies per atendre'ns, que vagi molt bé, molta sort, endavant i moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos i sobretot per dedicar aquesta estoneta al món de la cultura popular. Fins aviat. Moltes gràcies, Oriol. Moltes gràcies, Laia. Així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa d'arres cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu. Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vivo cantando Vengan chicos, vengan chicas a bailar Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco La reina
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida.
Bona tarda, són les 5.
Els parla Laura Casas. Tarragona s'adhereix al Pacte Nacional per la Llengua impulsat per la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat. Amb aquest acord, la ciutat reafirma el seu compromís amb la promoció i l'ús social del català en tots els àmbits de la vida pública. L'assignatura formal de l'adesió s'ha fet aquest dijous a l'Ajuntament en un acte presidit pel conseller francès Xavier Vila i l'alcalde Rubén Villuales.
Fem un pas ferm en la defensa i la promoció del català com a llengua de cohesió, de convivència i de futur.
El català és molt més que un instrument de comunicació. És una eina de convivència i de progrés. Un element essencial de la nostra identitat col·lectiva i alhora una llengua oberta, diversa i moderna. Més coses, la manca de conductors professionals s'agreuja i també afecta el territori. Segons la Federació de l'Autotransport de Tarragona, calen professionals, tant el sector de mercaderies com el de passatgers.
La FEAT reclama mesures per incentivar la demanda i fer que aquesta feina sigui més atractiva. El seu director, Josep Lluís Aimat, creu que aquests llocs de feina s'haurien de declarar de difícil cobertura. Mentrestant ens trobem amb un munt de declaracions polítiques en el sentit que hem de fer no sé què i no sé quan i tot l'expulsió, quan realment aquí, als sectors econòmics, necessitem clarament que vingui gent a treballar perquè no n'hi ha prou.
Per la seva banda, Comissions Obreres denuncia el bloqueig de la negociació col·lectiva al sector públic. Els sindicats han iniciat un calendari de mobilitzacions que es duran a terme fins a final d'any i en el qual no es descarta la convocatòria d'una jornada de vaga. Aquest dijous han protestat també aquí a Tarragona Ciutat. Estela Carrasco, secretària general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres a Tarragona.
ha reclamat que s'activin les negociacions amb el ministre Óscar López i que es pugui arribar a un acord per aconseguir que s'actualitzi el salari. Per demanar que la mesa general de la funció pública activi les negociacions amb el ministre Óscar López.
i puguem arribar a un acord per aconseguir que s'actualitzi el salari de les persones treballadores vinculades a lo públic, al sector públic, per l'any 2025, que encara no han tingut cap pujada salarial. Demanen recuperar el poder adquisitiu perdut els últims anys i que els serveis públics estiguin dimensionats de manera correcta. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Rande Mar. Una segona hora on parlarem de la gripe aviar anant fins al delta de l'Ebre. Després ens embarcarem per anar de regata a les costes del Garraf. I acabarem el programa d'avui coneixent l'associació nàutica social Talasa.
Volem fer parada el Delta de l'Ebre, ja que la setmana passada es va confirmar dos casos de grip aviar. La nostra companya Cel Prieto ha parlat amb el director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Cel. Sí, Marina, parlem amb Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, ja que la setmana passada es van confirmar dos casos de grip aviar en nous silvestres trobades a l'Ametlla de Mar i a Deltebre. Francesc, benvingut a Randemar. Hola, bon dia, què tal?
Per començar i per posar-nos en context, explica-nos com i quan es van detectar aquests dos casos aquí al nostre territori. Bé, això va ser a finals del mes de setembre que el Centre de Recuperació de Fauna Salvaig d'aquí del Parc Natural del Delta ingressen dos animals, una gavina corça que venia de la Mella de Mar
i un xerguer d'aquí del municipi del Tebre. I nosaltres formem part d'una xarxa de seguiment de malalties diverses de fauna salvatge, una és la grip aviar, n'hi ha d'altres, i el que fem és recollir mostres i s'envien a un laboratori d'aquí de Catalunya, que és de sanitat animal, i allà es va diagnosticar que possiblement era grip aviar, després això es confirma a un laboratori de referència a Madrid,
i al final van arribar els resultats d'aquestes positius a grip aviar, que és una malaltia que hi havia a Catalunya, no són els primers casos d'aquí, sinó que a l'agost i més cap aquí es va diagnosticar els aigua molts de l'Empordà, va hi hauré precisament aus aquàtiques com aquí, no? Es van afectar flamencs, un capó reial, un morito, d'estos que últimament s'han veient tants pel delta també,
I, bueno, aquí tard o d'hora havia d'arribar i al final l'ha arribat. Però aquests dos aus, quan us arriben, estan vives o mortes? Hi ha una de morta i una que presentava símptomes i està, diguéssim, malalta. Los símptomes de la grip.
en fauna silvestre són molt variats no només són símptomes respiratoris que és el que normalment associem a les persones sinó que també donen problemes digestius donen diarreres sobretot és molt característic problemes nerviosos que no volen si són nous o tenen moviments així repetitius i moviment de cap símptomes nerviosos que apuntaven una mica que podria ser això
però són molt inespecífics, també, i al final fa falta diagnosticar-ho en analítiques. I el virus en concret és l'H5N1, que diuen que és especialment perillós? Sí, és el que se diuen virus d'alta patogenicitat, que són, diguéssim, estos virus més perillosos des del punt de vista, sobretot, de la salut animal i de...
i de la salut de les explotacions ramaderes, d'abícoles sobretot, i que presenten una gran mortalitat quan entren en granges, per exemple, on la concentració dels animals és molt alta, i llavors tenen un segment especial, també des del punt de vista de la ramaderia, i unes mesures de control i de seguretat molt grans. I per als humans és perillós? Per als humans...
és molt difícil que s'encomanen. De moment han hi hagut casos, ara als Estats Units, no sé si, suposo que s'ha sentit dir, i el senyor Trump ara ho està intentant tapar, que no hi ha grip aviar als Estats Units, però ja han hi hagut molts casos de grip aviar en granges,
A Estats Units també s'han donat casos en vaques i n'hi ha hagut uns quants casos en persones. Però són casos de gent que ha estat molt en contacte amb les explotacions ramaderes on hi havia una gran quantitat de virus i normalment són contagis d'animals a persones. No entre persones que seria perillós i que tothom està dient que sí.
Ha de vindre una nova pandèmia, potser serà de grip, però serà quan hi hagi un salt entre... O sigui, que el contagi es pugui ser entre persones. Entre persones i persones, però de moment no. No, i de fet no és un contagi fàcil. Evidentment s'han de prendre mesures de precaució i si puguem animals amb símptomes, sobretot si són animals salvatges, no tocar-los, no estar en contacte, no agafar-los...
però no és un contagi fàcil entre un animal i una persona. Ara, si estàs a la granja, que hi ha molts de virus i molts animals i les condicions són de...
de molta concentració, s'han donat casos, però no és una malaltia fàcil de contagiar, vull dir que no hem d'estar ni molt preocupats, ni que hi hagi una alerta social gran, perquè això no ha passat a Europa, no ha passat, s'han donat casos molt puntuals, però de moment hem d'estar tranquils. I quan se detecten estos dos casos, quines restriccions s'apliquen?
Bé, en fauna, diguéssim, quan hi ha casos en animals domèstics és un protocol i quan hi ha en salvatges és un altre. Quan se declara un focus que hi ha un cas d'aquests d'alta patogenicitat des del Departament d'Agricultura, per precaució, se declara oficialment el focus i s'estableix un radi, diguéssim, de 10 quilòmetres de vigilància i de...
sense restriccions, ni de moviments, ni de cap tipus de sacrifici d'animal, ni molt menys. En aquests 10 quilòmetres sí que s'intensifiquen una mica les vigilàncies i les mesures de prevenció, sobretot de cara als granges, que no hi hagi contacte de fauna salvatge en la fauna domèstica, que els animals, inclús les explotacions d'autoconsum, estan obligades a
que els animals estiguin dins, que no tinguin contacte amb pardals o altres animals salvatges, els beuradors i els menjadors tampoc, diguem-ne que no hi ha animals allà a menjar, i en quant a les granges més industrials hi ha uns controls sanitaris, però ja tenen unes mesures de prevenció prou adequades. Aquestes són les restriccions...
Més importants, després des del punt de vista també d'esta prevenció d'evitar el contacte, per exemple, nosaltres hem suspès el que són els seguiments que impliquen el contacte directe en ocells, en nous, que seria sobretot l'anellament científic, per exemple, això seria una qüestió que...
De moment s'ha aturat durant aquests 30 dies que té de durada aquesta declaració del focus. S'ha restringit la captura de la polla d'aigua, que era un animal que es pot caçar per temes de control de danys. A nivell d'agricultura, el Departament d'Agricultura ha restringit l'ús d'animals
denses, vives, per a la casa, per exemple, hi ha tota una sèrie de mesures de precaució, però a nivell econòmic, diguem-ne, i de granges i així, de moment no hi ha cap restricció. Només són mesures de precaució de cara a evitar contactes i a escampar la malaltia.
Vale, però vull dir, aquestes mesures són més que suficients, no? Perquè és el que dius abans, no és que haguessin d'estar en una alerta grossa, sinó que, evidentment, posar mesures i estar al tanto. Perquè, per exemple, el grup ecologista GPEX ha queixat que no són suficients la prohibició de caça, que no és suficient, que s'hauria d'aplicar més. Però, com diies tu, aquestes mesures són...
Bé, evidentment, com més precaució, millor, evidentment. I la caça implica un cert contacte, clar, en animals que se suposa que estan sants, perquè si són animals que volen i que... Però sempre pot hi hauré algun animal que, evidentment, perquè aquest virus passa d'un lloc a l'altre en animals que volen i estan sants, però que són asimptomàtics i poden portar. Evidentment, hi ha un cert risc, però...
En aquest cas s'ha valorat que no s'ha restringit tota la casa, només l'ús de denses vives, i és una decisió que s'ha pres des del Departament d'Agricultura. El risc és baix, evidentment, ja ho heu comentat, de transmissió a les persones.
Està clar, les mesures, bueno, si han ficat aquestes per algo s'hi ha, al final. I, Francesc, claro, lo Delta de l'Ebre, lo que diem abans de aus aquàtiques, pues, esta zona és especialment, no sé, vulnerable, no?, pel seu... Bueno, perquè hi ha moltes aus aquàtiques, també té un valor de fauna i tot això, que, claro, al final és vulnerable, en este sentit, lo Delta.
Sí, sí, sí. Bé, el Delta és vulnerable per moltes coses. Per tot, no? Però la nostra riquesa també fa que siguem vulnerables per moltes coses, no? I la biodiversitat és molt alta, també tenim moltes problemes de
d'espècies invasores, per exemple, pel fet que hi ha molts hàbitats que fan que alguna, diguéssim, una espècie que arriba nova, doncs, es troba a gust en algun lloc dels molts que hi ha aquí al delta, no? I en quant a concentracions d'ocells aquàtics i tot això, doncs, que és una cosa positiva, també té el seu risc, perquè, clar, quan arriba una malaltia, doncs, és fàcil que es quedi i que es pugui transmetre aquí, no?
Per això, des del parc i des de l'administració, és molt important que es faci una vigilància adequada de què està passant i què està afectant a les aus silvestres o a la fauna silvestre en general, perquè també hi ha mamífers i altres espècies que...
i que això se vigili adequadament i que sapiguéssim què està passant per poder preparar-nos per vindre. Cada vegada més s'està treballant en la idea que la salut és una, la One Health que es diu, que és...
no és la salut de les persones, sinó que la salut de les persones està vinculada a la salut del medi ambient i de la fauna, silvestre i domèstica, i per tant, ens hem de preocupar i vigilar el que està passant a tot arreu, perquè les malalties no saben de fronteres i no saben moltes vegades d'espècies. Poden saltar d'unes a les altres, ja veureu la pandèmia, la Covid i tot això, i per tant, la salut l'hem de mirar com un conjunt,
també en temes ambientals, de contaminants, etcètera, etcètera. I des del parc sempre reivindiquem aquest paper, no només del paper de la conservació, evidentment, i del foment de l'economia i aquestes coses, sinó que també tenim uns centres de fauna que el que fan és rehabilitar la fauna que pugui arribar ferida o malalta, però encara és més important tot aquest tema de vigilància. Hi ha
La gripe aviar és una, però després tenim la febre del Nil, per exemple, i el botulisme. Hi ha altres malalties que sense ànim d'alarmar-nos, ni molt menys. Però hem de saber què està passant i després poder gestionar les situacions segons com vinguin, tota la informació que podem tindre. I això és un tema que s'està fent...
aquí, a nivell de Delta de l'Ebre, des del Parc Natural, jo crec que és molt important aquest paper per al Delta i per a Catalunya en general, perquè les zones humides són zones molt importants de migració, de fauna, i són punts d'arribada d'aquests vectors i d'aquestes possibles malalties que, ja dic, poden afectar la...
a l'economia, des del punt de vista també de les granges i els animals de producció, però també a les persones. Clar, perquè ara potser estem també en temporada de moviments migratoris, no, francès? Sí. I això també ha pogut afectar aquesta... Bueno, que arriben aquí... Sí, sí, sí. De fet, la grip aviar és una malaltia que normalment ens afecta en aquests passos migratoris i més a l'hivern, eh?
és una mica aquesta associació que fem mal de la gripe humana, que ve en aquesta època. Sí, que ara ens estem tots vacunant.
Però és veritat que hem tingut episodis aquí al Delta el 2023, crec que va ser, que vam tindre casos a les colònies de cria d'etxatracs i gavines i això va tindre una importància molt gran perquè són èpoques en què els animals estan molt concentrats i llavors els virus corren més. Ara, en aquests moviments migratoris anem trobant casos més esporàdics i de moment...
Bueno, sembla que la cosa està controlada, no ha sortit cap, cap més. Aquí a l'Aragó s'estan donant bastants casos ara de grulles, les grues, no sé si... Bueno, aquí a la llacuna de Gallo Canta, que està aquí a Saragossa, però no està molt alluny.
hi ha hagut casos que també estan afectant espècies que passen l'hivern totes juntes i que també poden tindre algun problema. Aquí segurament l'espècie més delicada seria el flamenc, que fa grups grans ara l'hivern, los moritos.
Bueno, hi ha altres espècies que també. Però, bueno, de moment estem vigilant i no ha sortit res més. Molt bé, que al final, bueno, prevenció, no? L'important és prevenir, però si teniu ja els protocols marcats que heu de seguir, ja sabeu com heu d'actuar. Sí, i si algú es troba a algun animal que veia que no té...
En general, a qualsevol animal que ens trobéssim salvatge, que no sabem què li passa a això, el més adequat és trucar al 112, allà segurament derivaran els agents rurals o un servei de recollida, i millor no tocar els animals i esperar que ens doni aquest servei.
sobretot en este, clar, si veus que té l'ala trencada perquè s'ha pegat un cop o el que sigui, doncs ja no és tan susceptible que sigui una malaltia, no? Però el millor, de totes maneres, 112 i... 112 sense trucar quan veiguéssim un animal que està fent coses que no hauria de fer, no? Sí, senzillament debilitat, que no pot volar, en el cas del ocell, eh?
112 i és fàcil de recordar, tothom ho sap i allà ja saben què s'ha de fer i a qui dirigi la...
I aquí hem de cridar, però... Molt bé, perfecte, ja ho sabem. I ja, Francesc, per acabar, i per a que es quedo la població d'aquí baix tranquil·la, no mos hem de preocupar, vull dir, el que hem dit des del començament de l'entrevista, bueno, prevenir, prevenció, i en cura tot, però no mos hem d'alertar. No, no, no, absolut, de moment és una malaltia que és sobretot d'animals, i...
i no hi ha motius per preocupar-nos ni alarmar-nos. Senzillament, respecte, precaució, higiene, totes aquestes coses en general i ja està. Perfectíssim, Francesc. Moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa i no res, seguirem pendents del tema. Gràcies, Francesc. Molt bé, a patros.
Doncs Marina, ja sabem que de moment no ens hem d'alertar per aquests dos casos, però tot i així hem d'estar alerta i seguint sempre les indicacions que ens recomanen. Estarem alerta i seguirem les indicacions de les autoritats. Moltes gràcies, Cel.
Deixem l'espai sanitari de costat, anem a parlar d'esports, anem cap a les costes del Garraf. Vilanova i la Geltrú és la seu de la Copa Espanya, Dilca 4, que a partir de demà donarà el tret de sortida a la competició. El Club Nàutic Vilanova és l'anfitrió, i des d'avui que ja estan fent les primeres posades a punt de les embarcacions. Fem una prèvia d'aquesta competició del cap de setmana, Carles.
Doncs així és, Marina Vilanova és la seu de la Copa d'Espanya d'Ilca 4. Els regatistes ja han arribat aquí, a la capital del Garraf, i avui el company d'esports de Canal Blau, en Jordi Martí, ha pogut parlar amb en Tete Sabater, el director esportiu del Club Nàutic Vilanova, i ha fet una mica de prèvia del que serà aquest cap de setmana. Els escoltem. Doncs t'anima en Tete Sabater. Tete, què tal?
Molt bé, enfeinats però contents. Esteu enfeinats però això ja comença. Sí, ja ho tenim tot engegat. Ahir ja vam començar, ja van arribar tots els participants. Avui estan passant medicions i aprofiten tot el dia per sortir a l'aigua, conèixer el camp de regates, veure els règims de vents que són els habituals aquí a Vilanova.
i demà ja comencem amb el primer dia de proves. Explica'ns una mica, pels que no estiguem tan posats amb la vela, quin tipus d'embarcació és aquest ILCA?
L'ILCA és el que... Fins fa uns anys es deia l'ASER, és una de les embarcacions amb més volum internacionalment. És una classe que en la seva modalitat d'ILCA 7 i 6...
Són classes olímpiques, el que 7 és classe olímpica per homes i el que 6 és classe olímpica per dones. I allí el que 4 és la primera modalitat, una vegada surten de les classes infantils, és la primera modalitat en què els més joves...
s'introdueixen en el món competitiu de la classe ICA. Al final l'únic que canvia és els metros quadrats que portes navegant. L'ICA 4 són 4,7 metros, l'ICA 6 són 5,7 i l'ICA 7 ja arriba a 7 metros quadrats. És una de les flotes més nombroses a nivell estatal
i nosaltres aquest any hem tingut la sort que la Real Facció Espanyola de Vela deleguin nosaltres una de les dues proves puntuables
per escollir els equips que conformaran l'equip nacional que va als europeus i als mundials de la classe. Vull dir que estem enfeinats, sí. Déu-n'hi-do, suposo que orgullosos des del Club Nàutic d'aquí de Vilanova que la federació hagi escollit, perquè al final, si hi ha només dues regates que decideixen els que aniran als europeus i als mundials, que una d'aquestes proves es faci aquí a Vilanova, suposo que això...
us dona, no?, us omple d'orgull. Sí, la veritat és que sí. Al final, bueno, això una mica demostra, no?, el tarannà que estem portant en els últims anys. En els últims anys sí que havíem organitzat molts campionats de Catalunya, no?, moltes regates de nivell autonòmic, però, bueno, creiem que hi era l'hora de fer un pas més i intentar organitzar un dels campionats a nivell nacional, no?,
veurem una mica també per nosaltres la prova de foc, per veure si les instal·lacions del club tenim la capacitat suficient, si tenim vestuari, si tenim varades, si tenim aparcament... És una mica una prova de foc per tots per poder plantejar-nos el dia de demà seguir fent regates del mateix nivell o encara de més nivell. Avui ja ho has dit tu, que arribaven i tot plegat, de moment aquest primer dia tot controlat...
Sí, la veritat és que sí. Dins del caos habitual en aquest tipus de competicions, la veritat és que sí. Ahir sí que va ser una mica més complicat perquè ens van començar a arribar tots els equips, ahir ens va ploure tot el dia, però bé, tot i la pluja, la veritat és que la gent per ara està molt contenta de la nostra rebuda.
I avui, ja et dic, és una mica un dia d'emmadir barcos, d'anar sortint, de provar camp, entren, surten... Bé, cada equip es munta l'horari una mica segons el seu tarannà. Però la veritat és que bé. A veure si demà avui sembla que tenim unes bones condicions...
Demà i durant tot el cap de setmana, demà, divendres i dissabte i diumenge, sembla que tindrem bones condicions de vent. I en aquests campeones, al final, l'important és poder fer proves. Si al final hi ha vent, es poden fer proves...
al final la gran satisfacció dels participants és bo. Diguem, diguem, perdona. Anava a preguntar què és temps bo per aquest tipus d'embarcació, perquè suposo que entenc que ha de ser vent, però no moltíssim vent. Necessitem un rang entre 5 i 20 nusos.
Més de 20 nusos ja és massa vent, menys de 5 no ens permet començar les proves perquè no hi ha suficient intensitat com perquè els barcos naveguin. Llavors, normalment, les previsions pel que estem veient fins ara, el que esperem són vents entre 8 i 12 nusos, vull dir que és un vent ideal.
perquè tothom navegui i pugui treure el màxim rendiment de la seva embarcació. El vent sembla que tindrem ponents bastant estables i ens facilitarà molt la feina de poder establir el camp de regates i de poder iniciar i portar en el timing que teníem programat
les proves que s'han de realitzar. Hem de realitzar 9 proves durant 3 dies, la idea és fer-ne 3 cada dia. Com naveguen la flota, són 140 embarcacions i les dividim en dos grups de 70, doncs vol dir que cada dia hem de fer 6 proves, 3 per cada grup. Hòstia, són un fotimer d'embarcacions, no?
Sí, són moltes, 140. En l'última Copa i Campionat havien arribat a 120 i 130 i ara nosaltres hem arribat a 140. És una de les classes més nombroses, és una de les classes que més èxit té i cada any ens estem trobant que està pujant el número de participants a la Copa.
A nivell de camp de regates, entenc que si no tens una embarcació, si no tens un vaixell i t'apropes, no veuràs res, no? No, la veritat és que no. Vull dir, des de l'espigó o des de la platja sí que veuràs els barquets a l'ullull, però no solem navegar molt a prop de terra, perquè normalment
el vent sempre es torna més inestable i baixa la intensitat. Sempre intentem allunyar-nos una miqueta, una milla, una milla i mitja, perquè normalment sempre en aquella zona trobem millors vents. A nivell de participació, ja ho has dit, unes 140 embarcacions, això vol dir que aquí tindrem, i també ho has dit,
s'escollen equips per anar als europeus i per anar a mundials, etc. Això vol dir que aquí hi ha la floinata de la categoria, no?
Sí, hi ha gent, la veritat és que hi ha gent amb molt bon nivell, gent que fa un any potser estava anavant en Òptimis, on ja es feia bons papers, i ara Daniel K4 també l'està tocant. Però sí, la veritat és que són xavals que ja porten anys navegant, la majoria d'ells, i tenen una tècnica molt depurada, i veus xavals que naveguen molt bé.
Després sí que també hi ha xavals que potser és el seu primer campionat nacional, que potser venen amb la il·lusió de tal, però sí, sí, normalment són regates molt lluitades, molt lluitades on fins a l'últim dia no saps molt bé qui guanyarà.
A nivell del final, director esportiu del Club Nàutic Vilanova, tenim representació de la comarca, del club, en aquestes proves? Sí, tenim sis participants del club dins de les places que li toca a la Federació Catalana, que són 23. Nosaltres tenim sis regatistes del Club Nàutic de Vilanova que participen en aquesta competició.
Vull dir que per nosaltres la veritat és que és un orgull, perquè al final també et demostra una mica la feina que hem fet durant els últims anys, de poder haver ficat dins de la selecció catalana sis dels nostres regatistes. I al final...
Opcions, tenim opcions de veure algun al podi, ja més complicat. Això no ho sé, potser a nivell femení pot ser que tinguem alguna sorpresa, però bé, demà, que una vegada que hem fet les tres primeres proves veurem una mica a quin lloc estem i podrem ja una mica imaginar-nos o somiar en poder fer algun podi.
Perquè jo ara et pregunto, en Bela, competir a casa es nota o no? Sí, sí. Jugar a casa sempre es nota, com el futbol. Perquè, vull dir-ho o no, qui és d'aquí coneix una mica... Els règims de vent d'un esport, d'un lloc concret, solen sempre...
Tindre les mateixes actuacions i llavors, si ets de la casa, més o menys saps, amb aquest vent més o menys sabem que anirà per aquí o anirà per allà o que això acabarà pujant una mica d'intensitat o acabarà baixant.
Sí que tens més recursos a l'hora de poder decidir una estratègia bona. I també, per anar també una mica acabant, preguntar-te també per algun nom que haguem d'estar pendents, que diguis, hòstia, aquest ho farà bé, i té pinta que segurament a Los Ángeles ja estarà per allà amb la selecció espanyola. N'hi ha algun d'aquests que diguis... A mi m'agradaria... A mi m'ha ve el cap
jo defenso una mica els catalans i dins dels catalans tenim l'Iker Mujica que és un xaval que en òptimis ho va fer molt bé ja va participar en un parell de mundials i jo crec que aquest any ja està navegant és el seu primer any navegant en l'Iker 4 a vegades ho combina amb l'Iker 6 però jo crec que és un xaval que si fa ben mig ho pot fer molt bé jo crec que és el màxim exponent dins de la selecció catalana que pot optar a un podi en aquest campionat
al final aquí a la vela catalana tenim en Jordi Chamar que últimament ho estan fent també a més també molt a prop d'aquí i d'aquí tenim molts bons regatistes Catalunya a nivell de vela podem dir que és una de les comunitats fortes aquí hi ha nivell i som una de les federacions de referència la Canària, la Balear
La catalana sempre són federacions que l'han tocat i que històricament sempre han estat al davant. I això sí que potser som un sector una mica allunyat, un esport una mica allunyat de...
dels grans de la societat però la gent ha de saber que es fa molta feina a nivell esportiu a nivell d'esports nàutics aquí a Catalunya es fa molta feina i molt bona
Al final ressona molt que si les competicions que hem tingut últimament aquí a Vilanova, fins i tot, però també la vela són altres coses, que no només aquestes superembarcacions que vam veure ara aquí ja fa un parell d'anys o tres.
Sí, no, no, bueno, si nosaltres vam tindre la zona en un moment que tinguéssim una preliminar de Copa Amèrica, que una mica és el top de la vela, però després hi ha molts tipus de vela, hi ha molts nivells de vela, vull dir, hi ha tot un món de vela lúdica, de gent que simplement és una apassionada de mar o li agrada navegar, o li agrada fer paddle surf, o li agrada fer sortir amb la moto d'aigua, o sortir amb un kayak, vull dir, al final...
el mar et permet realitzar no només esport, activitat física, i una mica no som conscients que tenim allà al mar i que es poden fer un munt d'activitats, natació d'aigües obertes, és que hi ha infinitat d'activitats que es poden fer al mar, i Vilanova és un lloc espectacular per poder fer qualsevol d'elles, tenim una costa
amb una meteorologia, amb un règim de vents que et donen joc a poder gaudir del mar tot l'any. Veurem com us va aquesta Copa d'Espanya. Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova, moltes gràcies per estar avui amb nosaltres i molta sort aquests tres dies. Que vagi tot com la seda, que vagi tot fantàstic. Esperem que sí, moltes gràcies.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Anem ara cap al Maresme perquè avui parlarem de l'associació nàutica social Thalassa de Matarau, una entitat sense ànim de lucre que neix de la passió pel mar i la convicció que pot ser una eina de transformació social. Són patrons professionals, voluntaris i persones compromeses que treballen en xarxa amb entitats socials educatives i de salut. Entre totes converteixen el mar en un recurs social de primer ordre a Oriol.
Doncs avui aquí al programa Arran de Mar volem conèixer la nàutica social Talassa, una entitat de Mataró que té diversos projectes relacionats amb l'accés al mar, amb les persones amb risc de vulnerabilitat i per això volem parlar-ne amb el Quim Espà. Quim, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Bé, Quim, explica'ns una mica, presenta'ns tu mateix aquesta associació, la Nàutica Social Tegassa. Qui sou? Mira, som una associació nascuda fa 4-5 anys amb la voluntat d'acostar el tema nàutic als centres professionals més vulnerables o desafavorits. Creiem que a vegades...
La platja sembla una barrera insalvable i, en canvi, el mar és un recurs natural que correspon a tots, però que només uns pocs l'utilitzen. Alguns que hi treballen, però, si no, només es fa servir d'oci. En canvi, per ser un recurs natural,
social de primer lloc. Aquesta és la nostra idea, la nostra tasca. Com si, diguem-ne que tenim potser la concepció, no?, que el mar, navegar, és una cosa d'elit, no?, que s'han de tenir molts diners per sortir al mar, per poder navegar, i això no és així. Bé, això a l'imaginari col·lectiu sí que ho associem amb...
a un lloc classista, a un lloc que és navegats de pijos, podríem dir-la, i certament les polítiques que s'han fet, per almenys a nivell estatal, a nivell espanyol, van cap a aquesta línia. Hi ha gent que hi treballa, els pescadors, hi ha gent que hi té afició, la pesca deportiva, però després l'aspecte més ampli serien amb les qüestions d'oci.
la majoria estan parades quasi tots els mesos i només s'utilitzen pocs dies a l'estiu. Es potencia poc el que és l'accés a la nàutica per al comú de la població. Sí que des de la Federació Catalana de Bel es fan algunes coses per les escales, alguns clubs nàutics potencien a nivell escolar, però el que és el...
El teixit social, diguéssim, seria el tercer sector. En aquest cas no hi ha cap polític que l'acuni. I aquí és interessant la vostra feina, Quim. Parlem dels projectes, dels projectes que teniu, que he vist que bàsicament hi ha com tres potes, com tres projectes. La Mar Oberta, la Mar de Beles, la Mar de Joves. Aturem-nos una mica en cadascun d'ells i explica'ns exactament què feu en aquests tres projectes.
Mira, la Mar de Beles és el primer projecte que vam començar a tirar endavant fa quatre anys. Es tracta de potenciar el que són les regates de club, però que siguin regates inclusives. La idea és fer regates amb armadors privats que posin els seus barcos a disposició per fer una jornada
dedicada a alguna entitat o a algun col·lectiu. Ho hem fet a Mataró ja, portem quatre edicions, el primer any ho vam fer per l'Institut Invertment, tracta amb problemes de gent que ha tingut algun accident o algun problema que està...
en procés de recuperació, ho han fet també per Parkinson, per Alzheimer i també amb la Fundació Maresme. Han sigut quatre regates que s'han fet un cop anualment, que són molt xules perquè realment hi ha entre 20 i 30 barcos que hi participen i al final acabem portant sinistres al mar. Per elles és un dia espectacular, per als armadors, armadores també, la veritat és que és un...
És un dia on tothom s'ho passa molt bé. Creiem que aquest format és combinar les dues coses, no? I la idea és poder-ho potenciar en els diferents grups nàutics, no? I poder fer més regates inclusives. Aquest seria el de la mar de veles. Voleu... Si vols segueixo el... El que hem engegat ara es diu la mar oberta. Sí. La idea part és, diguéssim, que no sigui un fet puntual, sinó que siguin sortides regulars.
De fet, el que hem fet ha sigut començar ara al setembre i hi ha una primera fase d'aquest projecte que ja està actiu, que és oferir sortides gratuïtes per entitats que treballen amb grups vulnerables o amb risc d'exclusió. Ho fem amb un barco que ens han cedit a l'associació per fer aquestes sortides i ho fem d'una forma gratuïta perquè sigui...
equitatiu que tothom pugui accedir-hi. L'evitat és que hi ha hagut molt bona resposta i realment actualment estem ofertant aquestes sortides per unes 15 entitats. Alguns venen d'una forma regular, uns altres venen de forma puntual, només un tastet de mar, o els altres intenten fer un programa que hem ideat de 6-8 sortides on es treballen diverses coses. Nosaltres creiem que la navegació, que l'accés al mar, que la
el fet de navegar té uns valors, no?, i molts poden transmetre uns valors i té uns beneficis terapèutics. Amb aquesta idea el que estem fent també és, a cada sortida, passar un test de valoració amb la idea de fer un estudi validat que ens ajudi, diguéssim, a poder després trobar finançament, perquè això no es feia només com un bolet, sinó que es pugui fer a diferents pots. La idea també
de l'any que ve intentar-ho portar a altres ports de la costa catalana en un format on s'impliquin també les empreses de charter hi ha moltes empreses de charter que en diem que són les empreses de lloguer de les embarcacions que a l'estiu treballen molt però l'hivern no tenen massa feina i els barcos encara hi són i els patrons i patrones també hi són llavors amb ells estem parlant per trobar preus més solidaris
preus més socials i que es puguin ofertar sortides entre setmana tardor, hivern, primavera per les entitats que treballen amb aquests col·lectius llavors d'aquesta manera en podem sortir els dos beneficiats i per últim és el projecte de la Mar de Joves que es tracta d'aconseguir un barc o escola amb expedicions per poder fer expedicions de 5 dies una setmana
on es treballen moltes coses. El fet de navegar i es treballen... Té, en si un treball de confiança, d'empoderament... Hi ha moltes coses que es treballen quan estàs embarcat amb un objectiu. Llavors, la idea... Això ja no estem inventant res, això s'està fent a tota Europa. El mar és un recurs social a la majoria dels països europeus que tenen costa. I la idea és portar-ho cap aquí, no?
Són projectes certament interessants, Quim, i crec que, a més a més, de la manera que me'ls explicaves, crec que, a més a més, ha de ser molt agraït, no?, quan reps, doncs, aquests grups de persones que no tenen accés al mar i a través de la vostra entitat, doncs, hi poden navegar, tenen accés a la nàutica, crec que veure'ls, compartir aquestes estones amb ells ha de ser molt agraït, no ho sé, digue-m'ho tu. Sí, la veritat és que la majoria de gent que embarca
en cap moment s'hauria plantejat, inclús les entitats en cap moment s'han plantejat, poder sortir a mar. I sortir, embarcar, agafar el timó, allunyar-te una miqueta de la teva població o d'on tens el teu dia a dia. Tot això, d'alguna forma, és gratificant per totes les persones, especialment per les persones que per alguna cosa ho estan passant més malament i així. I per nosaltres, com a patrons, patrones, que
que portem aquests grups és molt diferent, és molt més agraït. La gent que no s'ho ha plantejat o que no pot econòmicament o que en cap moment ho ha agafat com una forma d'oci, doncs se li brinda aquesta oportunitat i realment ho disfruten molt. I nosaltres també, clar.
Sí, sí, per això feia aquest comentari, perquè crec que ho ha de ser, que ha de ser molt gratificant. A més a més, Quim també m'agradaria comentar que teniu un distintiu, el distintiu de compromís social nàutic, que això imagino que també us reforça en aquests projectes. Sí, la idea va sortir que en el moment que vam començar a plantejar el projecte i a buscar i a teixir aliances, sí que vam veure que dintre del sector...
empresarial o el sector privat, doncs també hi ha certa consciència social, sobretot en el món marítim, doncs també hi és, no? Llavors, diverses empreses van oferir ajudar-nos i ens han tirat i la manera de reconèixer-ho ha sigut creant aquest distintiu de compromís social nàutic que donem a les empreses que ens ajuden a tirar endavant els projectes, ja sigui amb donacions, amb
o millor fer-nos descomptes d'algunes coses, per exemple, el port de Mataró realment s'ha posat molt de cara, el verador de Mataró també ens ha ajudat molt a l'hora de posar el barco a puesto, també una gestoria que ens va facilitar poder gestionar el barco, posar-lo al nom de l'associació. Hem vist que al moment que hem plantejat el projecte, dins del sector privat, també hi ha bona resposta per a algunes de les empreses
i era una manera de reconèixer aquesta bona disposició. I important, eh?, aquesta bona predisposició. Quan sou una entitat petita, podríem dir, és important trobar aquesta bona resposta, aquesta ajuda dels altres actors implicats amb els quals heu de treballar, o teniu necessitat en algun moment o altre de treballar-hi, doncs és important que us rebin de cara.
I tant, i tant. De fet, el treball que hem tirat fins ara endavant ha sigut totalment voluntari per part dels membres de l'associació. Hem tirat un munt d'hores i estem fent-ho tot d'una forma gratuïta. La idea és sembrar una miqueta per veure si ens podem fer una miqueta més grans i recollir els fluids, però en aquest caminar nostre també, per sort, tenim aquest acompanyament. Si no, seria...
sinó seria bastant impossible. Llavors pensem això, som una associació petita, tenim ganes de fer grans canvis i necessitem una miqueta del suport, ja sigui institucional, també del suport del sector empresari, diguéssim, perquè veiem que el tercer sector té ganes, té ganes d'utilitzar aquests recursos.
I tant, i si algun dia necessiteu el suport mediàtic, doncs des d'aquí us dic que ja també podeu comptar-hi. Molt bé, molt bé, fantàstic, i tant. Moltes gràcies. Quim, abans d'acabar, només preguntar-te si la gent es pot associar a la vostra entitat, quina manera hi ha de contactar amb vosaltres, d'ajudar-vos, si algun està sentint i vol més informació, simplement, doncs com us trobem? Mira, nosaltres tenim presència, diguéssim, tenim una web que es diu nàuticasocial.org,
i si no a través de l'Instagram també nàutica social talassa si busqueu una allà tenim un formulari de contacte i un mail o ens podeu trucar directament i us informarem a dia d'avui la veritat és que encara no tenim articulat el tema de poder-se associar perquè ho estem treballant sí que tenim com un llistat de gent que ens vol donar suport en aquest sentit i anem posant així també tenim com un grup de voluntariat
que ens ajudem, gent al millor vinculats a la nàutica, alguns patrons, patrones, algun mecànic, algú que li interessa, que encara que no estigui ficat a nivell professional està vinculat a la nàutica i també amb això estem creant una miqueta de comunitat en aquest sentit. Tothom que tingui una sensibilitat social i que cregui que pot aportar en el projecte, benvingut.
Perfecte, doncs avui n'hem parlat, avui hem volgut explicar aquesta entitat, Nàutica Social Talassa, per conèixer els seus projectes i us desitgem sort, esperem que seguiu creixent i pugueu seguir consolidant i tirant endavant més i tots els nous projectes que tingueu endavant. Quim Espà, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona aquí al programa Arran de Mar i com dèiem sort i sort i endavant. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Vinga.
Les Càpsules del Mar, amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts a les càpsules del mar un dia més, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules del mar. De fet, l'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el Dufí Ratllat. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies un dia més per ser aquí a la Randa Mar. Hola, bona tarda, gràcies a vosaltres.
El dufí ratllat, Arnau, quin seria el dufí ratllat o el dufí llistat, també conegut, quin seria el seu nom científic? És l'Estenela Coelualba, i és un dufí que és el més comú al Mediterrani. Segur que si hem navegat alguna vegada és el que haureu vist, almenys a la costa catalana.
i és el dofí més petit del Mediterrani aquest és un dofí que fa ni els dos metres gairebé i és un dofí molt estilitzat és molt maco de veure'l és un dofí que té una etat també dorsal molt petita
a diferència d'altres espècies, i aquest té una coloració molt característica, aquest és el que dona aquest nom de ratllat o llistat, perquè aquest animal té unes ratlles que tenen diferents patrons, però sobretot tenen tres ratlles diferents, unes que van des de l'ull cap a la part origenital, i després tenen dues altres ratlles més també que fan aquest dibuix no tan esteritzat i tan característic del dofí llistat.
De quina manera es comporta el mar? Com el podríem identificar segons el seu comportament? Aquest és un dofí que sí que és un espectacle de veure'l. Si tenim la sort de veure'l, de veritat és molt maco perquè és un dofí molt actiu al Mediterrani. Aquest sí que fa salts molt grans d'entre 3 o 4 metres.
És un dofí que sí que agafa grans velocitats, també, i és un dofí que fàcilment s'aproparà a la proa del vaixell. Aquests dofins el que fan és posar-se en aquesta zona per aprofitar la velocitat del vaixell, les onades, i així estalviant energia també per viatjar. Llavors, aquests, moltes vegades, quan estem navegant, aquests fàcilment vindran a la proa. No sé si ens pots explicar també una mica quin és el tipus d'alimentació que tenen, de què s'alimenten.
Aquests dofins, com molts d'ells, que comentarem aquí a les càpsules, són dofins que s'alimenten sobretot de peixos, en aquest cas peixos pel·làgics. Podria ser també algun altre peix una mica més gran, i en menor mesura també algun cefalòpoda, però principalment la seva dieta són peixos pel·làgics. No sé si ens pots explicar també una miqueta com es distribueixen pel Mediterrani, en quines zones del Mediterrani els podríem trobar.
Doncs aquest és un cetaci, és el més abundant del Mediterrani, amb estudis assassins estimen que la població actual és d'uns 400.000 individus, o sigui que és el més abundant, a diferència d'altres, i es distribuiria per tota la conca, però sobretot a la part occidental del Mediterrani, i pel que fa a les profunditats és un animal que es troba sobretot a zones de més profunditat del talús continental,
més enllà dels 200 metres de profunditat. I aquí el garraf és l'espècie amb diferència que a més observem i el 60% dels albiraments són d'aquesta espècie. Hi ha alguna època de l'any que li agradi més? El podem trobar durant tot l'any aquí al Mediterrani? Doncs és una espècie resident al Mediterrani, això vol dir que la podem veure al llarg de tot l'any, però sí que és veritat que aquí el garraf és una espècie que...
que sobretot l'hem vist a l'hivern i a la primavera són les èpoques que més n'hem vist. Però és una espècie que, com he dit, la podem veure al llarg de tot l'any. Algunes de les principals amenaces per la supervivència d'aquesta espècie, quina seria?
Doncs aquest és un dofí que està catalogat com a seu estat de conservació vulnerable, però aquest és un dofí que sí que fa uns anys va haver-hi una epidèmia de morbidivirus, que és un tipus de virus. Igual que nosaltres hem tingut la pandèmia fa poc de la Covid, doncs també fa uns anys, als anys 90, va haver-hi una epidèmia d'aquests dofins d'aquí a Catalunya. Van començar a aparèixer molts d'ells a les costes catalanes, van morir per culpa d'aquest virus...
i en aquella època sí que els va afectar bastant, i és un virus que hi és, però ara mateix actualment també podríem considerar la captura accidental, sobretot dels odontossets, d'aquests dofins més petits, com un dels principals problemes. També hi ha altres amenaces que podrien ser, per exemple, la falta d'aliment, també perquè estem reduint la quantitat de peixos o d'aliment al mar, i també la contaminació.
Per acabar, no sé si tens alguna curiositat, alguna cosa que ens vulguis explicar d'aquesta espècie, que recordis en algun darrer vilament... Doncs del dofí ratllat, la veritat que és un dofí que mai et cansis de veure. És un animal que té una activitat tan espectacular i tan activa en superfície que la veritat que els veus sempre et sorprenen. Quan es fiquen a proa, jo sempre recomano que si estan a proa i pots apropar-te a caminar fins a la proa del vaixell i aprofitar aquest moment...
perquè si el mar està molt pla, és un moment super maco, i veus com aquest animal et mira, es gira per mirar-te. Són molt juganers, eh, doncs? Sí, aquests són molt juganers, de diferència, per exemple, del Dufímul, el que havíem dit que era més tranquil, aquest és superactiu i és un espectacle.
És fàcil trobar-los? És a dir, sempre que sortiu és fàcil trobar-ne o depèn una miqueta de... Sí, m'agrada dir sempre, perquè el mar mai saps el que pots trobar, però sí que és un animal que veiem gairebé en moltes sortides i és això, el 60% dels albiraments que hem tingut són de dofins llistats. Per tant, és bastant probable que si qualsevol persona surt de navegar, anés enllà del talús, pugui trobar dofins llistats. Solen anar en grup o...? Sí, són animals que solen anar en grups grans
És un animal que també tenen grups de mida més variable. Hi ha vegades que hem pogut trobar grups més petits i hi ha vegades que podem trobar grups de 100 o fins a 200 individus alhora. Això també un dia, si trobes un grup així, és una experiència espectacular.
Com sempre, Arnau, recordem per acabar la càpsula que hem de respectar aquest entorn de totes aquestes espècies, sobretot quan sortim a veure'ls, tot i que siguin un espectacle, trobar-te'ls i tal, hem de respectar la seva manera de nedar. Sí, sempre és superimportant recordar que per llei estan protegits i hi ha una llei que diu que hem de fer aquest apropament cap als cetacis,
Per tant, mai ens podem apropar a més de 60 metres d'ells, i si són ells que s'apropen a nosaltres, en aquest cas, reduïm velocitat, esperem que passin, o si s'apropen, doncs seguim viatjant, però amb velocitat reduïda fins a 4 nusos, gaudim de l'albirament i ja estaria. Doncs Arnau, de l'Associació Societàcia, moltíssimes gràcies un cop més per haver estat amb nosaltres a les Càpsules del Mar. A vosaltres.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans amullo els canells al cap i al cor. I amb un setà, sí, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous, 30 d'octubre del 2025. Nosaltres marxem, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Randa Mar. Nos esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Els parla Laura Casas. Tarragona s'adereix al Pacte Nacional per la Llengua impulsat per la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat. Amb aquest acord, la ciutat reafirma el seu compromís amb la promoció i l'ús social del català en tots els àmbits de la vida pública. La signatura formal de l'adesió s'ha fet aquest dijous a l'Ajuntament en un acte presidit pel conseller Francesc Xavier Vila i l'alcalde Rubén Vinyuales.
Fem un pas ferm en la defensa i la promoció del català com a llengua de cohesió, de convivència i de futur. El català és molt més que un instrument de comunicació. És una eina de convivència i de progrés. Un element essencial de la nostra identitat col·lectiva i alhora una llengua oberta, diversa i moderna. Vinyuales ha remarcat que volen que Tarragona sigui referent en la defensa i promoció de la llengua.
I la manca de conductors professionals s'agreuja i també afecta el territori. Segons la Federació de l'Autotransport de Tarragona, calen professionals tant al sector de mercaderies com al de passatgers. La FEAT reclama mesures per incentivar la demanda i fer que aquesta feina sigui més atractiva.
L'edat mitjana dels conductors europeus ronda els 50 anys i cada cop menys joves s'interessen per aquesta professió. Una de les mesures ha estat portar conductors de fora de la Unió Europea, però la patronal tarragonina, com fa al sector en general, demana solucions estructurals. I és que, segons recorda el director de la FEAT, Josep Lluís Aimat, el problema de la manca de transportistes ja fa temps que el van arrossegant amb les conseqüències que això comporta per les empreses.
I més en una zona com la nostra on l'activitat econòmica i turística és gran i, per tant, la mobilitat de mercaderies i de passatgers també ha imat. Ha dit a Tarragona Ràdio que aquests llocs de feina s'haurien de declarar de difícil cobertura. Fa falta portar gent de fora per cobrir aquests forats, aquestes necessitats.
i que se pugui declarar que són de difícil cobertura per poder facilitar portar-los a fora. I clar, mentrestant ens trobem en un munt de declaracions polítiques en el sentit que hem de fer no sé què i no sé quan, i tota l'expulsió, quan realment aquí, als sectors econòmics, necessitem clarament que vingui gent a treballar, perquè no n'hi ha prou. I jo no sé com ho farem, això, perquè no caça una cosa amb l'altra.
I com fer que la feina sigui més atractiva, a banda de millorar els sous i les condicions, aposten per més ajudes a la inserció laboral o programes d'impuls per a nous professionals. Actualment, segons la Unió Internacional del Transport per Carretera, falten prop de 500.000 conductors a Europa. Menys el 5% són menors de 25 anys.
Comissions Obreres denuncia el bloqueig de la negociació col·lectiva al sector públic. El sindicat ha iniciat un calendari de mobilitzacions que es duran a terme fins a final d'any i en el qual no descarten la convocatòria d'una jornada de vaga. Aquest dijous han protagonitzat també una mobilització a Tarragona. Estela Carrasco, secretària general de la Federació de Serveis de la Ciutadania de Comissions a Tarragona,