Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 21 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí.
a Randemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, a Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Vindrà amb Boris Weissman un divendres més per parlar del nostre mar. Ens portaran una recepta gastronòmica des del garraf. Descobrirem què és el projecte Blue Boost al Delta de l'Ebre. Obrirem el xiringuito de la Laura Rovira, que no sabem ben bé què ens vindrà a explicar, i acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Doncs molt bé i presente! Aquí estem, ja mirant el cap de setmana. A veure, Marina, crec que ja s'apropa, eh? Mira, que tens al costat del disc. Jo ja el tinc cap de setmana. Digue-li que vingui cap aquí, digue-li que vingui cap aquí també. Estarem junts.
Ho saps, això? El què? Que la cimera del clima, la COP30, l'han hagut de desallotjar per un incendi. Ostres, no? Sí, sí, sí. Doncs mira, tenen un altre clima, ells. Sí? Mai millor. Humor negre.
Tot i això avui ha reobert, eh? Va ser, diria... O sigui, allí no sé quina hora devia ser, perquè ara mateix no sé la diferència horària que hi ha, però la notícia va saltar ahir la nit i avui ja han pogut reobrir i han afrontat l'últim dia igualment, així que...
Bé, no? Si han pogut continuar amb la normalitat i han pogut fer el que sigui, perfecte. Diuen que justament estaven en un moment clau de les negociacions. No sé exactament... En quin clau, no? Sí, exacte. No entrem, no entrem en detalls, no entrem en aquest jardí que encara... Podem fer, podem fer, eh? Anem ara cap a Ràdio L'Escala, cap a la Costa Brava, on hi ha en Sergi Corral. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, prop de bé, molt enfaibit nat avui amb el temps, però continuant amb l'humor negre aquell que deies tu, seria allò que han notat a l'escalfament global ben de prop, no?, els de la COP30? Sí, sí, també, mira, un altre amb l'humor negre, exactament. Què ens està passant? És divendres, és divendres, ja anem... El Carme ens ho tornarà tot això? No, mai de la vida, mai de la vida, perquè ho fem des de la ignorància.
Digue-ho, digue-ho, digue-ho. Des de la ignorància, digue-ho. No, no, no. Sergi, digue-ho. Ah, ah, ah, jo, sí, des de la... Des de la ignorància climàtica... Des de la ignorància climàtica... Ah, exacte, jo no sé què és el clima, jo aquestes coses del clima i el temps, senyors, no tinc ni idea. Ni jo. No us en enfieu dels dimecres cada dues setmanes. Divendres, divendres, divendres. No, que és els dimecres, la secció és els dimecres. Ah, d'acord, d'acord, perdó, perdó. Sí, jo l'havia entès, jo l'havia entès. Val, val, val, val.
Anem a saludar també a l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, bé, bé. O sigui que em saludeu aviat avui, quasi que m'enganxes a contrapeu. Sort que si on és el botonet per poder parlar. On estàs? Bé, bé, bé. Aquí la divendres ja, també, amb ganes de començar el cap de setmana. M'alegro que tinguis ganes de començar el cap de setmana. T'estàs parlant de fred, com d'altres, o aquí a Arenys no ha arribat tant?
No, ha arribat, ha arribat, fa fred. Home, tant com estar-se apagant de fred, no. Aquí a la ràdio estem bé, pel carrer fa fred, però es pot anar. No, no, estem bé, estem bé. Fa fred, però molt bé. Hem de dir també, referents al clima, ja que avui estem climàtics, meteoròlegs, han començat les primeres nevadetes, eh? O sigui que l'hivern ja és aquí. A Quirenys no, per això, eh? No ha nevat.
Fantàstic, menys mal. Aquí a Tarragona tampoc. Vinga, va, deixem les nevades. També hi ha en aquest programa La Cel Prieto des de RadioDelta.cat i en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el Maram acull la campanya per Nadal Gastronomia Blava amb una sessió de cuina amb tastings que busca promoure el peix i la cuina de proximitat, Sergi.
Doncs sí, Marina, aquest és el nom de la campanya conjuntament entre el Galp Costa Brava i la Diputació de Girona, que té com a objectiu posar en valor el peix de llotja. És una iniciativa coordinada per Inspira Gastronomia, on s'acosten receptes senzilles i festives a tothom, elaborades en peix de temporada i de proximitat.
Després de passar per les Tartits Roses i el Port de la Selva, aquesta iniciativa ha arribat a l'Escala amb una sessió de cuina a càrrec del xef Jordi Jaques del restaurant El Muli de l'Escala. Una sessió feta al Maram davant d'una trentena de persones. Escoltem la valoració de Judit Pagès, que és tècnica del Galp Costa Brava.
La finalitat d'aquestes trobades és que a les taules de Nadal hi arribi el peix. El peix no sempre ha de ser les espècies típiques que consumim la majoria, doncs un rap, unes gambes...
Intentem utilitzar espècies que no estan tant a l'ordre del dia o que són espècies menys conegudes i que tenen un valor més econòmic i per tant es poden fer plats igualment bons i per arribar a totes les economies familiars de la població.
El xef Jordi Jaques, als fogons de la cuina del Maram, ha estat acompanyat del patró major de la cofredia de pescadors a l'escala, en Josep Lluís Sureda. Jaques ha preparat el que ha qualificat com una escudella de peix, el que vindria a ser una bullavesa, amb ingredients de proximitat acompanyats de verdures que li han donat molta frescor, com per exemple el fonoll.
En realitat és la bullavesa tradicional que sempre ha preparat a casa seva. Escoltem en Jordi Jaques. Nosaltres a casa tenim un plat icònic que és la bullavesa, que és aquesta forma de suquet d'alguna manera molt atribuïda a França però que també és molt del nostre territori. El home Fabrega diu que la bullavesa ja és catalana.
Llavors, bueno, és un plat que muda, és un plat que hi queven bons peixos i bons bitxos, i és un plat que segur que ara amb aquestes freds que venen, doncs, ve molt de gust. I de cares al Nadal, que sempre...
l'hem associat molt a l'escuda i carn d'olla, doncs els que pensem més en el mar i els que pensem més en el producte de casa, doncs hem de pensar en això, en sopes, en soquets, en bullaveses, en sarsueles, en plats de peix que fan anar la cullera i que d'alguna manera acompanyen bé a les festes de Nadal.
Mentre es feia la preparació, s'ha generat un debat intens sobre el peix de proximitat i la necessitat de saber promocionar-lo com cal, sobretot a casa nostra. Al final, tothom ha pogut fer un tast d'aquesta escudella de peix. La campanya es trasllada el dia 26 a Palamós i el 27 a Llançà. El marcatge electrònic de peixos i el projecte científic a Engaltar i Gintur es presenta al cicle Pesca i Ciència.
Doncs sí, Marina, la Càtedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona i la Fundació ProMediterrània fan aquesta tarda la segona sessió del cicle Pesca i Ciència 2025, un cicle de comunicació social del coneixement científic més avançat i innovador en el camp de les activitats marítimes i pesqueres. L'activitat per avui, a partir de les 6 de la tarda,
Just quan acabi la Randa Mar, el Museu de la Pesca de Palamós és Mercatge Electrònic de Peixos i Ciències Cidadanes, resultats del Taging Tour. La xerrada anirà a càrrec del col·laborador de la Randa Mar, Fede Valls, també cofundador del científic Angler Taging Tour. Aquest projecte va néixer l'any 2023 i el seu objectiu actual és l'estudi de la tonyina vermella a la Mediterrània a través de la implantació de marques electròniques que permeten monitoritzar els moviments i comportaments. Els científics recullen dades
sobre les seves rutes migratòries, profunditats, temperatures i zones d'alimentació. Aquestes campanyes permeten analitzar com està afectant, per exemple, el canvi climàtic, el comportament i distribució dels bancs de tonyina mitjanció en l'observació de les variacions de les seves trajectòries i zones de preferència.
El programa Pesca i Ciència recordem que va començar fa dues setmanes amb la conferència 50 anys d'observació meteorològica i marítima a la Costa Brava, a càrrec de l'observador meteorològic de l'Estatit Josep Pasqual. Es tancarà el divendres 28 de novembre amb el tema La percepció dels consumidors, peixaters i restauradors del peix d'aquicultura amb investigadors de la Universitat de Girona, Francesc Fuster i Júlia Pau.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Catalunya i el Ministeri li han anat davant un possible augment del 19% en la quota mundial de tonyina, cel. Sí, Marina, hi ha bones perspectives per al sector pesquer català en relació amb la tonyina. Les posicions de la Generalitat de Catalunya, el sector català i el Ministeri estan molt alineades davant de la celebració a Sevilla aquesta setmana de la reunió anual de la Comissió Internacional...
per a la conservació de la tonyina atlàntica, coneguda com ICCAT, que reunirà més de 60 països per negociar les captures de tonyina, especialment la tonyina roja de l'Atlàntic Oriental i el Mediterrani. En el transcurs d'aquesta reunió, l'ICCAT podria autoritzar un increment en la quota de captures de tonyina, ja que el comitè científic ha sugerit que aquest increment podria arribar fins a un 19%.
si finalment s'aprova aquesta pujada a la proposta catalana, que, com també el suport del Ministeri, estableix clares prioritats. La reunió de Sevilla decidirà no només l'augment de les quotes, sinó també les mesures de gestió i control per al Trienni 2026-2028, obrint la porta a un repartiment més just i adaptat a la realitat de les flotes, especialment les més petites i artesanals.
La màxima prioritat per al govern català és que aquest increment de captures es dediqui a la flota d'encerclament de peix blau. L'objectiu és autoritzar la comercialització de les captures accidentals de tonyina que ja es produeixen actualment. Aquesta autorització s'hauria de concedir independentment de si s'autoritzen captures accidentals per a la flota d'arrossegament o per als arts menors. Com a segona prioritat es demanarà incrementar la quota de captura de tonyina per a aquells que ja en tenen.
com és el cas de l'encerclament tonyinaire de les quatre barques caleres que s'hi dediquen o alguns arts menors. Finalment, com a tercera prioritat, es proposa que els arts menors que actualment no disposen de cap quota de tonyina en puguin obtenir una petita part. L'objectiu principal del govern de la Generalitat és mantenir els pocs actius pesquers que queden a Catalunya. Atès que la pesca de la tonyina té un valor econòmic molt important...
es vol que tothom se'n pugui beneficiar i així utilitzar aquesta pesqueria per ajudar a mantenir els pescadors. Toni Espanya és el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres hem fet reunions preparatòries amb el Ministeri. Per sort, la posició del Ministeri i la posició de Catalunya i la del sector català està molt alineada, de manera que si finalment l'ICAT aquesta setmana autoritza un increment de captures de cota de Tonyina,
que s'ha de veure, el comitè científic ha dit, fins a un 19%. Nosaltres hem proposat que prioritàriament aquest increment de captures se dediqui a la flota d'encerclament de peix blau perquè es puguin autoritzar les captures accidentals de tonyina que ja estan tenint en aquests moments i la seva comercialització. Ja que s'ofreixen els danys quan una tonyina entra a l'art de pesca i no pot sortir perquè es quedi atrapada,
acaben morint, fan malbé la pesquera del dia, fan malbé les arts de pesca, doncs que almenys les puguem comercialitzar. I en aquest sentit el Ministeri està alineat amb nosaltres, independentment que es puguen autoritzar capturers accidentals per part de la flota d'arrossegament o per part dels menors.
L'objectiu final del govern de la Generalitat és clar, mantenir els pocs actius pesquers que queden a Catalunya i garantir que la pesca de la tonyina, de gran valor econòmic, pugui beneficiar el màxim nombre de pescadors catalans.
Deltebre celebra Santa Cecília amb un homenatge especial al president fundador de l'Espigador. La societat musical Espigador de Deltebre prepara una jornada especial per este dissabte 22 de novembre amb motiu de Santa Cecília, patrona dels músics. Els actes d'enguany prenen una rellevància especial ja que també s'hi reta homenatge a mossèn Gabriel Zapater.
president fundador de l'Espigador, coincidint amb el centenari del seu naixement. La celebració començarà dissabte a les 6 de la tarda amb un concert a la plaça Mossèn Gabriel Zapater a càrrec de Golden Groups, el grup de versions de l'Espigador format per prop de 25 membres que versionen temes clàssics i actuals amb veu i acompanyament instrumental.
A les 7 del vespre, la Coral de l'Espigador participarà en la missa en honor a Santa Cecília a l'Església Parroquial de Sant Miquel. I finalment, a les 8 del vespre, es durarà a terme el concert a càrrec del conjunt instrumental i la banda sinfònica de l'Espigador també a l'Església. La jornada també servirà per reconèixer la tasca de l'Escola Municipal de Música, que cada any incorpora nous músics a la banda durant la festivitat de Santa Cecília.
Carlos Castaño, president de l'Espigador, destaca la vocació de l'entitat i els valors que transmeten a través de la música.
abans que formar músics volem ajudar en la implementació de la formació de les persones, tot i que nosaltres no som l'eix fonamental del creixement d'aquests nens, perquè bàsicament són les seues famílies, on formen la major part del temps, i també el col·legi, però una part de les seues extraescolars potents i importants
que ells hi participen és a l'escola de música i per anar a doxes fonamentals. És a dir, ajudar-los a ser persones felices, persones íntegres. Des de l'Espigador s'encoratja els veïns a participar en la celebració i a formar part de l'entitat per sentir-se orgullosos d'una iniciativa que dona valor afegit al poble.
Anem ara cap a les costes del Garraf. El Departament d'Investigació Tecnològica de la Universitat Politècnica de Catalunya de Vilanova treballa amb un robot submarí que per primera vegada s'ha desplegat a les aigües del port de Vilanova, Carles.
És el robot submarí de grans dimensions en el qual ha estat treballant el SARTI, el Departament d'Investigació Tecnològica de la UPC de Vilanova, i que per primera vegada s'ha desplegat a les aigües del port de Vilanova. Ha estat perdó a terme de moment algunes proves, però la voluntat és integrar-lo a l'Observatori Submarí de l'Obsí, situat a 20 metres de profunditat i a 4 quilòmetres de distància de la costa de Vilanova.
El robot disposa de càmeres per visualitzar diferents espècies marines, diversos tipus d'ascensors per controlar paràmetres biogeoquímics i un braç robòtic per agafar mostres. Escoltem el Dan Toma, investigador del Sarti. Aquest robot és un robot que es diu Krauler, ròsia, i és un robot que està designat per treballar en la zona bentònica, és a dir, en el fons marí, i és un robot que es connecta als observatoris com l'OPCIC que tenim aquí a la costa de Vilanova,
per poder expandir la zona observada amb càmeres, amb sensors, que ens permet monitoritzar l'ecosistema d'una forma més expandida en l'espai. Com sabeu, l'OPCI és un punt d'observació in situ en temps real, però és només un punt i per poder extrapolar què està passant en un punt necessitem observar també l'espai per entendre l'ecosistema.
Aquest nou robot té l'objectiu de desenvolupar el que es coneix com un vessó digital del litoral de Vilanova, és a dir, una representació virtual que ajudaria a caracteritzar les espècies, fer seguiment de comunitats de grans de paradadors i conèixer com es relacionen amb la resta d'ecosistemes marins per millorar la gestió i restauració d'aquests ecosistemes. Escoltem el Damián Xatgevangelo, investigador del CSIC, i tot seguit a Mallorquinos Papaelias, professor de la Universitat de Birmingham. Lo que queremos hacer es un ambiente virtual...
Quizás de diferentes niveles de complejidad, donde tanto los científicos como los gestores, el gobierno, los actores locales y el público pueda tener acceso libre a los datos, a toda la información disponible de este sitio. Entender qué ha estado pasando históricamente, de dónde venimos, dónde vamos...
L'OPSEA i Vilanova, en especial, ofereixen un escenari molt interessant perquè estan dins de l'espai Natura 2000. Hi ha molts aspectes interessants que es poden observar als ecosistemes marins i, per tant, esdevé una zona de treball per les similituds que podem observar també en altres parts del món en altres espais marins.
A més, ens dona la possibilitat d'avaluar com són deficients aquestes tecnologies gràcies a la proximitat amb la costa. Aquest robot submarí també durà a terme proves a altres parts del món. A banda de l'Obsi també passarà per Itàlia, Suècia i Irlanda. Les dades que recull s'analitzan gràcies al desenvolupament de la intel·ligència artificial.
La part d'intel·ligència artificial és molt important, bàsicament perquè la quantitat d'informació que genera aquest tipus de sensors d'una manera manual no es pot analitzar en temps útil. I l'IA ens proporciona aquesta capacitat de poder observar una quantitat molt gran de dades i extreure només la informació útil.
El robot submarí forma part del projecte Digiforeco que vol donar suport a la restauració d'àrees marines afectades per l'estrès ambiental i les activitats humanes mitjançant la recollida de dades que permetin entendre millor els canvis dinàmics dels ecosistemes. La iniciativa està finançada per la Unió Europea dins del programa Horizon Europa.
Fem aturada a les costes del Maresme. El Club de Pesca Maresport d'Arenys és la seu del Campionat de Catalunya d'Embarcació, fundejada en categoria de veterans, és a dir, per la categoria de pescadors de més de 55 anys. Oriol.
Doncs sí, al campionat el formen 16 participants d'arreu de Catalunya en dues mànegues i, com a tots els concursos de pesca, es practica la captura i solta del peix pescat. Ho comenta un dels participants i integrant del Club de Pesca Mar Esport, Juanjo Polo. Cogemos el pescado que es por puntos. Cada especie tiene una puntuación.
En las capturas, dentro de la embarcación hay un cubo, tenemos un cubo con un oxigenador, para mantenerlo lo más vivo posible, para luego cada 45 minutos hacemos un recuento y lo volvemos a echar a l'agua. Els participants han passat una selecció prèvia a les lligues socials dels seus respectius clubs i s'han classificat per aquest campionat. Dels 16 que hi participen, una dotzena són pescadors del Mar Esport d'Arenys.
En cada club se apuntan los que ya han participado en sus correspondientes concursos sociales y de ahí sale una clasificación para hacer el Campeonato de Cataluña, tanto del Club de San Celío, del Club de Pesca de Barcelona, de Tarragona. Pues bueno, se hace una pequeña clasificación y se pone un baremo de 16, podría ser de 20 o de 30, pero en este caso 16 los participantes. Por suerte...
La primera mànega es fa dissabte al matí i dura unes tres hores i mitja i a la tarda es fa la segona mànega. Serà la darrera competició de l'any per als veterans. Si fes vent o mala mar, se suspendria el campionat.
La base nàutica d'Arenys de Mar s'assuma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus amb una recollida de deixalles al mar, tant a la platja com a l'aigua, aquest diumenge al matí.
Des de la base nàutica cedeixen gratuïtament el neoprè, la planxa, el caiac, el sup o l'embarcació que cadascú prefereixi. Ferran Martínez, responsable de l'equipament, ha comentat que organitzen aquesta activitat dos cops a l'any, a la primavera i a la tardor, i la participació oscil·la molt segons el dia en què cau la recollida. Depèn molt de l'any. Ha hagut any que hem tingut 40 persones o 50 i hi ha anys que n'han vingut dos, o sigui...
No tenim un promitge així fet, saps? Depèn molt del temps que faci, del dia que caigui, d'aquestes coses. Aquest any a la primavera va venir poca gent, però la tardor anterior van venir quasi 40 persones, ja et dic això. Jo faig allò de l'inscripció per tenir un càlcul de gent, de volum de gent que pot venir, però m'és igual, si algú el diumenge al dematí a qualsevol hora i em demana els guants i el sac on guarda els residus, jo els hi deixo i ja està.
Es tracta d'una activitat de conscienciació que no resol la problemàtica de residus al mar, però que hi ajuda, i més en el racó on està situada la base nàutica, un punt on els corrents marins hi acumulen tot tipus de residus. L'any passat, per exemple, van treure un tub de... no sé de quin plàstic era, que venia del mar. El van portar fins allà a la base, un bitxarraco que no vegis. El tros aquell de la base, on estan les canyes d'allà de l'espigó, allà podríem estar traient...
Porqueria tot l'any, cada dia. S'acumula. El que porta al mar, el que tira la gent, i s'acumula molta porqueria. Mira, aquests dies que ha hagut aquest temporal de mar, que va haver-hi el cap de setmana un temporalot amb nades molt grosses i això, el dilluns, quan va arribar a la platja, estava plena de tot. Algues i conches, que això és molt maco, i després hi havia plàstics, llaunes, jo què sé.
Un desastre de tot el que arribem a llançar al mar. Les deixalles retirades es classifiquen i es porten a la deixalleria. La jornada es farà entre les 10 i les 2 del migdia i es fa amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Residus i la Federació Catalana de Vela.
Acabem el nostre repàs informatiu a la costa d'Aurada, explicant que l'associació Aurora celebra la tretzena jornada Fem Francolí, dedicada a la conscienciació i conservació de la natura i a la salut mental. La trobada serà el pròxim dissabte 29 de novembre al riu Francolí de Tarragona.
La jornada començarà a les 10 del matí al camí del riu Francolí amb la benvinguda i la confirmació de les inscripcions. Tampoc faltarà l'esmorzar popular. Tot seguit es realitzaran les dues activitats que ha organitzat l'entitat. Es tracta d'una sortida per descobrir la fauna i la flora del riu Francolí i una dinàmica on es relacionarà la natura amb la salut mental. La trobada està oberta a tota la ciutadania i és gratuïta amb inscripció prèvia a través d'un formulari.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Déu-n'hi-do la tramontanada i mestrelada que tenim a hores d'ara a la costa catalana, sobretot al nord del Cap de Begú, per una banda, i al sud del Baix Penedès, per una altra, aquest vent està molt encès. És un vent terrer, per tant, arran de mar fa que hi hagi mala mar, però no d'una forma excessiva, i en canvi, res, 5-10 milles mar endins...
La situació marítima està francament esvalutada. Hi ha un temporal molt encès a la costa brava, sobretot Maragassa o Mar Brava en molts casos. Per tant, moltíssima precaució si heu de sortir a mar com a mínim amb una embarcació de més eslora, perquè hi ha onades de més de 6-7 metres d'altura en aquestes zones més marandins. A prop de la costa, com dèiem, maró, forta maró, per tant, també una mica de precaució.
I tot plegat amb aquest vent que bufarà per sobre dels 100 km per hora, especialment a l'Empordà. També continuarà bufant molt fort el vent de tramuntana amb vista el dissabte al matí. Us seguirem a la xarxa. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. El nostre mar. Tots els secrets de la Mediterrània amb en Boris Weissman.
Ens anem a posar la nostra bata de biòlegs i biòlogues marines per descobrir què ens amaguen les profunditats i per això ens acompanya en Sergi Corral i en Boris Weissman. Avui què ens explicareu? A la nostra secció del nostre mar, valgui la redundància, amb en Boris Weissman, portem uns programes, no sé si podríem dir-li allò del barri sèsam, de pequeño grande, lejos cerca, transitant una miqueta entre 500 metres de profunditat, entre...
milers de quilòmetres d'alçada a l'atmosfera per poder observar el mar des de les alçades. I avui jo crec que ens anem fins i tot a biologia molecular. Perquè, Boris, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Ens vols parlar de l'Omega 3. Sí, sí, de l'Omega 3, exactament. Aquesta substància que en els últims anys ha agafat molt anomenada, que abans ningú no coneixia i ara...
que s'ha vist que és un nutrient, o és un àcid gras, que és molt important pel desenvolupament del nostre cos, del nostre cervell, que el nostre cos no pot generar-lo,
i que ara resulta que és un nutrient essencial. Per què? Perquè en aquesta època que ens toca viure, en la qual tenim proteïna barata, perquè ara la proteïna ja és molt barata, i posem proteïna pertot arreu, és la realitat en què estem, les mancances que podríem trobar són d'aquests nutrients petits,
dels quals necessitem poca quantitat, però que són essencials. Comparablement, per exemple, amb segons quines vitamines o segons quins productes, que nosaltres tampoc sintetitzem i els hem d'incorporar externament. Exactament. Seria això, però en aquest cas estem parlant d'un ácit gras. I com obtenim nosaltres en la nostra dieta els ácids grassos, aquests, l'Òmega 3? Doncs menjant peix, peix blau. La sardina, el centó...
Aquests peixos que resulta que s'alimenten de plàncton. Són peixos que viuen en alta mar i que van menjant el microplàncton que hi ha a l'aigua i s'alimenten d'aquesta forma. I segons la qualitat i la quantitat d'aquest plàncton, serà no només la mida del peix, que també...
sinó serà la quantitat i la qualitat d'Omega 3 que tindran als seus cossos. Això és molt interessant, perquè partint de la dita aquesta, de la màxima de com es cria, que és el que ens estaves dient tu ara, per exemple, últimament, en diversos programes que hem fet i fins i tot entrevistes i fòrums que s'han fet, un dels problemes principals és que cada cop hi es pesca menys pes blau i és de mira més petita. Això vol dir que
Potser, degut a aquest plàcton, no té tant omega 3 com tenia abans, o també hi ha hagut un canvi aquí. Sí, sí, evidentment. Aquí, a la mida i a la composició del cos d'aquests peixos, depenen diversos factors. Un és com es cria. O sigui, els fitoplanctons que ingereixen, que això afecta el seu creixement. Depèn també de la temperatura de l'aigua.
Perquè si l'aigua s'escalfa, potser arriben a la maduresa abans de temps... Bueno, hi ha diversos factors que encara s'estan discutint, però el que és evident és que depèn de la temperatura de l'aigua. I te'n recordes que en un programa anterior vam parlar d'aquest sistema de satèl·lits que podien controlar tant la temperatura com la transparència, com el fitoplancton, que és el Copernicus, amb els seus sentinels.
Doncs resulta que fent servir aquest sistema satelital de Copernicus, podem preveure la quantitat d'omega 3 que podem menjar. Sembla... És la història... El camino corto. Sí. Però veus, no?, la relació que observant el mar des del cel...
podem arribar a deduir quin és el component nutricional del peix que pescarem. Clar, i això també està relacionat amb el que deies en aquell programa de la previsió de les pesqueres. Claro, claro. O sigui, els investigadors, aquí enmig està l'Institut de Ciències del Mar, del CSIC, els investigadors estan constantment
vigilant què és el que està passant amb la superfície del mar, aleshores podem dir, mira, per la temperatura que estem arribant, per la fitoplancton que estem, no sé què, per les condicions que són, hauríem de pescar d'una certa manera. I això es pot aterrissar, bueno, amerissar, i gestionar la pesquera d'una manera més sostenible. Sí? M'explico? Sí, sí, sí. És un concepte una mica etèric,
No, més que teri, és un concepte concadenat, no?, que una cosa va en relació amb l'altra, que si tu estàs parlant, en aquest cas, que el fitoplacton t'està donant aquests acits grassos i aquests acits grassos, aquest fitoplacton és consumit...
les relacions directes en quant a previsió i en quant a... Clar, això, resultats directes, ara m'ho estic inventant. Pot ser al pescador li interessa més esperar-se a pescar d'aquí unes quantes setmanes i no avui. Per què? Perquè al satèl·lit li ha dit als investigadors que les condicions són...
adequades o no, aleshores, és com mirar una visió indirecta, una visió indirecta, que et permet gestionar aquest tipus d'extracció marina, no?
I això és molt interessant, perquè es dona una altra visió, una altra perspectiva del que estem acostumats a que el pescador surt a mar i a veure què és el que pesca, i quan arriba a mar a veure a quantos lo vende, i després arriba al plat i a veure què és el que contrae, el que conlleva. Això ens dona una certa previsió, i com sempre diem, una previsió ens permet fer una gestió. Després ja la farem bé o malament, però com a mínim ens permet.
Una pregunta, Boris, com a biòleg marí, etcètera. Clar, això de l'òmega 3 dels peixos tampoc fa tants anys que ho estan promocionant des del govern i des de determinats campanyes de consumició, que hem de menjar peix blau, etcètera, etcètera. Suposo que amb biologia en marina...
Fa una mica més que se sabia que, per exemple, determinats peixos blaus eren rics en aquesta substància. Sí, sí, evidentment que això se sabia. El que passa és que això ha passat a la dieta, això ha passat a nivell de dieta i de consumició, i aleshores, al final, és el que deia al principi del programa. Ara, el valor nutricional del peix no és tant la proteïna que conté, perquè ja la podem obtenir de carn, de porc barata, per exemple...
sinó el que no podem obtenir de la carn de porc és aquests omega-3 que sí que ve del peix. Hi ha altres coses semblants a l'omega-3 d'aquestes biomolècules o d'aquests nutrients, per exemple, que també s'estigui estudiant o també que sigui la forma que ho aconseguim nosaltres?
Respecte al peix. Respecte al peix. Sí, bueno, aquest és un tema, Sergi, que no és la meva especialitat, per tant jo aquí no puc parlar, però sí, sí, o sigui, la forma de vida, la forma de creixement dels peixos és diferent a la forma de vida dels mamífers que ens mengem. Fins i tot avui han dit, mengeu peix que porta fòsforo.
Sí, claro, i mercuri. I mercuri també, eh? Sí, clar, evidentment. Per què? Perquè la forma de créixer un peix, la forma de viure d'un peix, és diferent. A més, la forma d'alimentar-se és diferent que quan et menges una vaca, et menges un porc, et menges un... El que t'aporta un nutrient, en aquest cas un animal, és diferent. Aleshores, el peix t'aporta una sèrie d'elements que, com he dit, l'important avui en dia ja no és tan...
la proteïna, com podia ser fa dues generacions, o en zones del planeta que la gent viu del peix, directament, que nosaltres no vivim del peix, però sí que ens aporta aquests nutrients especials que no hi ha altra manera d'obtenir-los.
M'acabes d'obrir un meló, un mig meló, amb el tema del mercuri, que s'ha anomenat ara. Ai, ai, ai, ai. T'agafaré una mica... No em calces, però aviam. Perquè m'ho han preguntat, mira, fa poques setmanes aquí a l'escala es va fer una festa de la tonyina, que es va fer una festa de la tonyina, i algú en aquella festa de la tonyina em va preguntar, home,
Diuen que la tonyina conté mercuri i és molt, molt perillosa i no l'hem de menjar. En quines magnituds, Boris, estem parlant que, per exemple, una tonyina com a gran depredador...
bioacumula mercuri. Vull dir, suposo... Això, per entendre la situació, hem d'entendre que tots aquests productes que des de terra llancem a mar, que són residus, residus agrícoles, residus urbans, residus industrials, tot això que al final acaba... Sí que passa per a la de per a la... Però, bueno, Sergi, entre tu i jo, que no ens escolten, la major part arriba a mar. Sí. I es va acumulant en el mar. Com que no ho veiem, doncs ja està. Ojos que no veuen, no?
Però els peixos estan besquent, estan respirant, estan bevent, no bevent, però bé, perquè ens entenguem, estan en aquest caldo i ho van acumulant. Si et menges una sardina, té una vida curta. Ha acumulat poca quantitat d'aquests contaminants, com podria ser, per exemple, el mercuri.
Però si et menges una tonyina que ha menjat 3.000 sardines, doncs té una dosi més alta. I quan més vella i més gran és la tonyina, doncs més sardines s'han menjat i més dosis de mercuri té acumulades. És tan fàcil com això. Aleshores, evidentment, quan més gran és un animal, pot ser una tonyina, pot ser un peix espasa, pot ser qualsevol animal gros i d'ilongeu que hagi viscut molts anys, doncs va acumulant aquestes toxines. Això és així.
A partir de quina mida? Això és molt difícil de dir. I, a més a més, jo no crec que ningú es mulli en dir-lo. Perquè, si no, s'acollona bastant, no? Perquè diguis... Clar, la gent el primer que diu... On dia? Serà moltes dosis, no? Que serà que si menjo molta tonyina molts cops a la setmana. Exactament, exactament. Aleshores, què diuen? Bueno, es pot menjar tonyina? Evidentment que es pot menjar tonyina. Clar que sí. I, a més, està molt bona.
Però no abusis, no abusis. O sigui, pots menjar, sí, però no pots menjar cada dia perquè la dosi aquesta de microcontaminants que al final nosaltres també ho acumulem. S'acumula tot en el teixit gras, en el teixit nerviós, tot això ho anem acumulant.
i tampoc no ens convé, no? Però, bueno, al final, si mirem bé, hi ha tantes coses que no ens convé només en l'aire que respirem, però jo no desanimaria a menjar tonyina pel fet de la mercuri. O sigui, hi ha altres motius, per exemple, el peix es passa, el problema no està en el mercuri, és que s'estan acabant.
Això és el problema. El que passa és que tampoc no està tan malament l'utilitzar el coco
del mercuri per dir, ostres, tu, baixem de consum i donem un respiro a la població que es recuperi. O sigui, bueno, tampoc no està malament fer servir aquests trucos didàctics perquè prenguem consciència. Tornem on estàvem, tornem als recets grassos, tornem... No hem deixat de parlar de peix blau, si t'hi fixes, perquè la tonina també ho és. Hem dit abans que, per exemple...
hi ha com a recordatori final una miqueta perquè la gent ho sàpiga o fer un recordatori de la gent
Peix blau estem parlant, sobretot, d'espècies com la sardina, l'anchova, bonito, tonyina, no? Aquest dubte de peix és la diferència. Sí, sí. Mira, perquè ens entenguem, els peixos que viuen a alta mar, que ens entenguem així, fàcil, eh? Els peixos que viuen a alta mar, que viuen de plankton i que menjan uns dels altres, això seria el peix blau, perquè ens entenguem d'una manera ràpida.
Sí, i a diferència dels peixos que viuen més enganxats a la roca. Enganxats a les roques. Sí, que són formes de viure molt diferents. Esclar, els peixos que viuen a alta mar són nedadors constants, tenen una forma del cos diferent, l'estructura del cos és diferent, això no tenen tanta greix acumulat, perquè són molt atlètics, estan tot el dia nedant.
Doncs, Boris, un divendres més. Moltíssimes gràcies per portar-nos, per obrir-nos els ulls al mar. En aquest cas, ens hem anat cap al microscopi o cap a la biologia molecular, en aquest cas. Sí, sí, però fixa't que des del cel, eh? Mira el microscopi des del cel. Des del cel, això sempre és molt interessant. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, encantat.
Canviem de tema però no deixem el mar perquè de la mà del Museu Marítim de Barcelona avui volem conèixer una exposició que encara es pot visitar de manera virtual des de la seva web i on aborden els mites, els éssers fantàstics i les creences marítimes. Són diversos factors que sempre s'han tingut molt, fins i tot massa en compte a l'hora d'embarcar-se a bord d'un vaixell i que avui volem descobrir, Carles.
Sabíeu que pujant sabates de carrer a bord d'un vaixell, intercanviar sal d'una barca a una altra, tenir un paraigües obert o la presència de conills o capellans dalt del vaixell, s'han associat a malestrugances segons les creences populars que encara avui perviuen. Els mites, els éssers fantàstics i les creences marítimes han estat sempre molt vinculades a la mar i avui en volem parlar.
Ho farem de la mà de l'Eliseu Carbonell, antropòleg i comissari de l'exposició Canç de sirena, fascinació i abisme, que ha estat al Museu Marítim de Barcelona durant un temps i que ara es pot visitar de manera virtual. Eliseu, molt bona tarda i gràcies per ser avui aquí amb nosaltres a la Randa Mar. Gràcies a vosaltres. Eliseu, Canç de sirena, quines podríem dir que són aquestes llegendes que envolten aquest mite?
Llegent, desenyar tantes com vulguis, perquè, fixa't, quan pensem en el cant de sirenes, pensem en molisses i, per tant, pensem en temps molt recolats. Però és interessant veure com els folcloristes han recollit històries que trobem amb textos a l'Odissea mateix que encara perviuen la tradició oral en temps...
no sé si d'ara mateix, però sí de fa 50 anys enrere. Hi ha particularment un folclorista que va recollir la història del rem que explica també Verdaguer en la història del pescador de Sant Pau de Segúries, que potser coneixeu, aquell pescador que va patir un naufragi i va decidir agafar, carregar l'esquena un rem i caminar terra endins fins a trobar
un lloc en el qual quan preguntés què és això ningú sapigués què és, no? I quan va trobar un poble on tota la gent li va dir si això és una pala de forners va quedar viure allà, no?
Doncs aquesta història s'ha recollit en marines americans que deixen el servei i que se'n tornen cap a casa seva, això estic parlant dels anys 50 i 60, explicats com si fos una cosa que els hagués passat amb ells o amb algú que ells havien conegut. Amb això el que vull dir és que aquestes històries, aquestes llegendes, tenen un origen molt, molt profund, tenen els primers textos antics,
a l'època d'Homer, a l'època clàssica, però segur que el van començar molt abans i encara avui els podem trobar amb la veu de persones que ho senten com una història pròpia, perquè això és el que demostra la potència i la vivència d'aquestes creences. I segurament trobaríem moltes pel·lícules on també actualment el cinema reprodueix totes aquestes mites, totes aquestes creences.
Són creences que han anat passant, podríem dir, de generació en generació. Sí, podríem dir que s'han transmès oralment, s'han transmès també en forma de literatura popular, també en forma de cançons, i actualment això a través del cinema o dels videojocs. Què volia dir, una miqueta, veure una sirena en aquestes llegendes?
La sirena simbolitza, i per això la vam agafar com a lema de l'exposició, simbolitza el que ens explica Homer a l'Odissea, que és el desig de voler sentir el cant de les sirenes. Per això Ulisses demana que el lliguin a la paramola del vaixell. Els altres mariners s'han de tapar les orelles amb cera, però ell vol escoltar aquest cant, no?
i alhora està lligat per no sucumbir i no anar cap allà. Per tant, vol dir l'atracció profunda que causa el desconegut, que causa tot el que pot haver en el mar, que vist des de terra és un espai completament alier als césars humans, perquè els humans tenen els peus sobre la terra, i volem molt...
Ens atrau i volem anar i volem aventurar-nos, però alhora hi ha una prevenció. Hi ha una prevenció de pensar, ostres, i què passarà? I per això alhora demana que el lliguin. I per tant, és aquesta fascinació que provoca l'abisme
i alhora una combinació d'atracció i de temor, una mica com el que fan avui els parcs d'atraccions per aventura. Un desig amb molta pintura al llarg de la història. Serbs gegants que mariners confonen en una illa i s'hi enfilen i fan un foc i llavors comença l'illa a moure's i resulta que és un serbs gegant, etcètera. Hi ha molts éssers d'aquests
Començàvem també comentant totes aquestes malestrugances, podríem dir, que s'envolten en l'entorn de la protecció del vaixell o aquells ritus, podríem dir, que envolten la protecció del vaixell. També hi ha una part dedicada en aquest sentit? Sí, l'exposició es dividia en tres parts.
I quan la podies visitar en el primer espai et submergies, era un espai immersiu en el qual apareixien tots els éssers mitològics que esmentaven abans i d'altres, perquè també hem estat referint molt a temes de la cultura occidental, però trobem totes les cultures orientals, les cultures africanes, trobem éssers similars o molt semblants.
La segona part de l'exposició era allà al vaixell, i el tercer arribaves a terra. I en aquesta segona part teníem una barca de jàvega que podeu veure exposada al museu, una embarcació preciosa de pesca...
amb l'art de Java, de Hàvega, de Platja, la Maria Carmen, una embarcació d'origen d'Andalusia. I les persones que es van encarregar de fer el disseny expositiu de l'exposició van tenir una idea molt maca, que va ser disposar aquesta embarcació enmig de la sala i pintar al voltant tot un cel, com si estiguessis navegant. I llavors aquí vam...
Vam fer com si fos una mena de processó de verge del Carme, vam penjar moltes flors sobre l'embarcació. Podeu veure les fotografies a la web de l'exposició, si hi creu. Moltes flors penjant i entremig una sèrie d'objectes, els quals encara avui la gent de mar els intribueix me les trobants. Objectes que s'han d'evitar per assegurar que no passi res quan estàs amb mar.
Com, per exemple, això que comentaven de pujar amb sabates de carrer a bord del vaixell. Sí, això encara... Encara hi ha pescadors que m'entenen, eh? Sí, sí, recordo molt un pescador de Palamós,
Palamós tenen un programa molt bonic, no sé si probablement el coneixeu, de recollida de memòria oral, entrevisten gent amb molts temes i aquests també es van recuperar. I en un d'aquests hi ha un pescador que explica que ell havia de sortir a la matinada, però era festa major, i venia mudat, clar, un senyor, això sigui als anys 60, no? I havia anat a ballar amb la seva promesa i havia fet l'hora de sortir amb Marc i va anar
va anar vestit diguéssim de festa i per tant duia sabates en lloc d'espravenyes i quan quan van pujar a l'embarcació i quan era la bocana del port el patró li va dir aquest senyor era maquinista li va dir fem mitja volta i tornem però per què? perquè avui no farem res i un has vist que véns amb sabates no és que no farem res i aquell dia no van sortir a pescar
Sí, sí. O el paraigua, no? El paraigua també, no? Són aliments evitats. Però això és perquè té a veure amb una cosa molt... que l'antropologia estructuralista ha explicat molt bé, en Claudi Lévi-Strauss, que té a veure amb un tema binari de l'ordre i el desordre, no? I ja recordo quan estudia antropologia una professora molt maca ens ho explicava dient...
La terra, enmig del camp, és una cosa neta. I dintre de casa, dins d'un test, la terra és una cosa neta. Però si tu agafes aquesta terra i les campes pel menjador, és brutíssim. Llavors, la terra ha d'estar en determinats llocs. No pot estar en qualsevol lloc. Llavors, hi ha coses que dintre del test és ordre i fora del test és desordre. Hi ha elements com les sabates de mudà, les sabates de carrer o els paraigües, que són elements que pertanyen a la terra i que, per tant,
dintre d'una embarcació estan fora de lloc i el que poden provocar és un desordre. I la pitjor amenaça que té un navegant és el desordre, el desordre còsmic. És a dir, tu abans de sortir a mar mires les previsions meteorològiques, avui en dia ho vas a mirar a...
els portals de meteorologia, però abans la gent mirava les senyals de la forma dels núvols, de la humitat que hi havia al carrer, etcètera. Molts elements que els donaven senyals per saber, per preveure quin clima faria. Però això no vol dir que això fos 100% segur, ni tampoc ho és avui mirar en el mòbil si he d'agafar el paraigua o no, perquè moltes vegades vas carregar tot el dia el paraigua i resulta que fa sol. Però, clar...
És diferent si en això t'hi va la pesquera i potser fins i tot la vida, o potser un accident. Llavors, és importantíssim mantenir l'ordre, però nosaltres l'ordre còsmic no podem mantenir, no tenim cap instrument, ni el tenien els pescadors de l'època d'Homer, ni el tenien els pescadors de mitjans del segle XX, ni el tenim avui en dia, ni el tenen els pescadors d'avui.
perquè el clima és molt encerós. Llavors, simbòlicament, intentem mantenir l'ordre d'aquesta manera. És a dir, si hi ha coses que dins un vaixell tothom que ha navegat sap que l'ordre és fonamental, no poden haver coses d'entremig, ha estat molt endreçat, doncs també a nivell simbòlic. No poden haver elements que pertanyen a l'esfera terrestre, sinó que han de ser els elements que pertanyen a l'esfera marítima. Això s'evitava
aquest tipus d'objectes perquè a nivell simbòlic no afectessin l'ordre i el desordre. I per això una mica tots aquests mites i totes aquestes creences d'entorn de la mal.
Sí, passar la sal o passar la sal d'un vaixell amb un altre. Molt interessant tot el tema, però això se't donaria per una xerrada de molta estona, podem deixar una altra, si vols. Molt interessant tot el tema dels conills i dels capellans, que són dos altres elements que són com tabú en un vaixell. Doncs fem una cosa, Eliseu, ens ho anotem? Els conills i els capellans a bord d'un vaixell? I queda pendent per un altre dia fer una conversa més extensa sobre aquest mite?
Molt bé. Moltíssimes gràcies, Eliseu, per parlar una miqueta sobretot dels cants de sirena que ens has donat més detalls de tot el que significava i per aquesta última reflexió, aquesta darrera reflexió també interessantíssima sobre per què una miqueta podríem dir que hi havia aquests ritus i aquests mites a bord d'un vaixell. Molt bé, doncs moltes gràcies a vosaltres per trucar-me. I fins la propera. Fins aviat.
I així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arran de Mar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minuts, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el moll de costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si el que t'agrada l'hivern està part amb la manteta, tenia a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat el fred. Tu vols escalfor. Per això, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, el tèrmi, aterraradeant, accessoris i, molt més, el millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5.
Els parla Laura Casas. Tarragona ja té pressupost municipal de 2026 que puja a 236 milions d'euros. Els socialistes han aconseguit el suport d'en Comú Podem i Junts i els tres regidors no adscrits en el ple celebrat aquest divendres i ha dit no Esquerra, Partit Popular i Vox.
l'alcalde Rubén Vinyuales ha aconseguit disposar del tercer projecte econòmic del seu mandat. La consellera d'Hisenda, Isabel Mascaró, ha remarcat que s'ha posat a Tarragona com a prioritat. Avui és un gran dia per tercer any consecutiu i gràcies als consellers i conselleres que ens han donat recolzament en aquest pressupost, a data 1 de gener del 2026 podrem començar a filar l'agulla, a gestionar,
a millorar i de la millor manera que sabem, de manera responsable i sense sorolls ni estridències. Entre les veus crítiques, les d'esquerra, el portaveu adjunt Xavi Puig diu que és un pressupost sense paraules, sense ambició i sense rum.
I ara, som on som, tenim un pressupost que, com ara intentaré justificar, és un pressupost sense paraula, sense ambició, sense rumb, que descansa sobre els brutals increments impositius que ha patit la ciutadania de Tarragona i que es podrien haver revertit?
Els comptes podran entrar en vigor l'1 de gener. Un ple que també ha fet costat als veïns de les cases de colors i ha instat la Generalitat a actuar-hi de manera integral. El ple ha aprovat una declaració institucional de manera que tots els grups han fet seves les demandes d'aquesta zona de Camp Clar. L'alcalde Vinyuales ha demanat disculpes als veïns i veïnes i alhora ha anunciat que les coses canviaran. La solució pels blocs de colors...
Només pot passar perquè la Generalitat entengui que és la seva responsabilitat i que ha de ficar molts recursos. Molts. Tots els que no ha ficat durant dècades. És així de fàcil. Fica mitjans.
D'altra banda, ja amb el vot de qualitat de l'alcalde, el ple ha aprovat els preus públics de l'assetllar-se d'infants municipals, com també un modificatiu de crèdit. Més notícies les trobaran a tarragonaradiu.cat. Tarragona Ràdio.
l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts, a les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de Rendemar, una segona hora on parlarem del projecte Blue Boost. Obrirem el xiringuito de la Laura i acabarem el programa d'avui com ho fem habitualment tots els divendres, fent un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rendemar.
Ara volem fer parada el Delta de l'Ebre en concret per parlar del projecte Blue Boost, que assaja com cria peixos, moluscos i algunes i algues en arrossars salinitzats del Delta de l'Ebre. La companya Cel Prieto des de Delta.cat ens emporta tots els detalls. Cel! Simarina, l'objectiu del projecte Blue Boost és donar una alternativa productiva a camps afectats per la salinització i explorar noves formes sostenibles de producció alimentària al territori.
Anem a comentar-ho amb Ignasi Gairín, investigador del programa d'aquicultura de l'IRTA. Ignasi, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia. Gràcies per haver-nos convidat. Gràcies. Ignasi, com he dit, tu participes al projecte Blue Boost de l'IRTA, aquí en específic al Delta de l'Ebre. Per començar, mos pots explicar de què tracta aquest projecte?
En aquest projecte el que intentem és posar en comú diverses espècies que entre elles es favoreixen els creixements totes juntes amb un mateix indret, amb una mateixa llacuna. Hem fet diverses llacunes, tres en concret, 100 metres quadrats, a fi efecte de tenir diversos resultats de cadascuna d'elles i per tant poder fer rèpliques que ens permetin fer unes conclusions robustes.
Tenim, per tant, peixos de baix nivell tròfic, peixos que no necessiten peixos. Habitualment l'aquicultura, suposo que estem habituats a pensar en salmons, a pensar en llobarros, a pensar en daurades, a pensar en turbots i llenguades. Són peixos caçadors, són peixos que en part la seva dieta incorpora peix. Farina de peix i oli de peix. El globus el que fa són espècies de baix nivell tròfic.
Un peix que no necessita peixos, aquí al delta li diem que vessut, és el mullocèfalus, és un tipus de llissa que ja el mateix nom li dona un valor. Li diem llissa llobarrera també. Aquest peix menja pinso, per tant, ingereix pinso i excreta un residu en forma de nitrogen. Aquest nitrogen, per unes reaccions que es donen a l'aigua, arriba a nitrits i a nitrats i els nitrats és l'adop de l'aigua que posem a les plantes, per tant,
Amb els nitrats tampoc poden créixer algues, les macroalgues que posem, o microalgues fitoplacton, que és el que necessiten els bivalgues que també tenim a la bassa, ostres i cluissants. Sí, Ignasi, i això ho esteu duent a terme, perquè aquí al DEL demostrarem que hi ha molts arrossats que estan salinitzats, i ho esteu duent a terme en aquestes condicions.
Cert, eh? El que passa és que m'agradaria una mica de fugir una miqueta de parlar de russars. No volem en cap moment parlar de russars, sinó que són terres que limiten amb la mar, que cada vegada estan més exposades als temporals, que cada vegada, degut al nivell i a l'increment del mar Mediterrani, també estan amb un risc de ser inundables,
Per tant, serien uns terrenys que a poc a poc perden l'oportunitat de ser profitables per fer arrossar i ofereixen la possibilitat de treballar-los amb una utilització d'aigua salada, per tant, aplicant aquestes espècies que hem parlat al moment. L'arròs va per un costat i són 135 milions de quilos i això dona molt d'aliment a nivell de la humanitat, però sí, certament aquests arrossars que limiten amb la costa
i que quan ens arriben temporals, que els diem Filomenes i Glòries, no oblidem que van inundar 4.000 hectàrees. 4.000 hectàrees que en aquell moment, al ser invadides per aigua salada, inundades, l'any següent, aquell terreny que té Salabró, rendeix menys amb agricultura i amb arròs. Per tant, ofereix una possibilitat a curt termini d'aprofitar-lo per fer aquicultura amb aigua salada.
I és el que esteu fent en el projecte Blue Boost, no, Ignasi? Sí. El que volem fer amb el projecte Blue Boost, amb aquestes llacunes de 100 metres quadrats, és mostrar els resultats de cultivar en comú les algues, els bivalves i els peixos a dins d'una bassa. Són basses de 100 metres quadrats. Ens agradaria que aquests resultats els puguem mostrar al final. Ja hem fet la primera anualitat i ara començarem la segona. I és un projecte de 3 anys.
Ens agradaria poder mostrar aquests resultats a fi efecte de veure quina rendibilitat es pot oferir en aquestes finques que ens imaginem força més grosses. Ens estem imaginant arrossars d'una hectàrea o de dues hectàrees. Per tant, extrapolar aquest model que fem nosaltres amb 100 metres quadrats i multiplicar-lo per 100 a fi efecte d'arribar a extensions més grans que ja serien arrossars reals que tenim al territori.
Sí. I de moment, Ignasi, quins resultats heu obtingut? Les coses van molt bé, francament. El creixement dels peixos han sigut bons. El creixement de les macroalgues també, quan les temperatures són elevades, les macroalgues també tenen un increment de biomassa prou elevat. I a nivell de filtradors de bivalves que hem tingut ostres i cluisses, hem vist que inclús el creixement és superior al que esperàvem.
I aquests primers resultats ens fan pensar que els filtradors, cloïsses i ostres, no només mengen les microalgues que hi ha a l'aigua i que han estiat, han crescut gràcies als nitrats que han obtingut dels nitrogens dels peixos, sinó que també el moviment dels peixos a dins la bassa probablement crea una matèria orgànica amb suspensió que també és ingerida pels bivalves i ha debutat en aquest efecte,
hem vist un creixement més elevat tant en cloïses com en vostres. Llavors, este creixement, vull dir, és millor que, diguéssim, les cloïses i les ostres que estan, diguéssim, normals, sense que ningú les toqui, no? Sí. Antigament vam tenir un projecte que ja va acabar l'any 21-23 i que fèiem cloïses soles.
Aquest mateix assaig que estem fent ara, que li diem multitròfic, perquè cultiven diverses espècies en un mateix espai, fa tres anys ho han fet només amb cloïsses, amb una sola base. I aquelles cloïsses, el resultat va anar bé, però aquelles cloïsses van tenir un increment de talla una mica inferior al que hem tingut ara amb els resultats d'aquest any 2025.
Per això ens pensem que els peixos, a més de portar nutrients a l'aigua i aquests nutrients afavoreixen el creixement de les microalgues, també generen una matèria orgànica en suspensió pel fet de nedar pel substracte i aquesta matèria orgànica també és ingerida pels filtradors. Molt bé. Per tant, en aquest projecte s'està creant com un ecosistema del que totes les espècies se n'aprofiten i surten beneficioses.
Sí, així és. O sigui, el fet que una espècie l'alimentem amb pinso, aquesta espècie genera unes oportunitats. Per a les macroalgues, sobretot a la temporada d'estiu, perquè les macroalgues tenen uns increments de biomassa molt importants per damunt de 23 i 24 graus, i això cada vegada és més habitual en el territori on vivim, al delta de l'Ebre, i s'ajunta amb que, com que hem de vendre el musclo perquè l'aigua és massa calenta,
aquestes macroalgues les podrien portar a fora a l'abadia i veure quins creixements obtenim. No és aquest projecte en concret, perquè aquest projecte que treballem ara estem treballant a dins d'unes llacunes del Centre d'Aquicultura IRTA de la Ràpita, però sí ens permetria fer uns models de creixement de macroalgues per portar-les als vivers, que a l'època d'estiu estan molt buits, degut a que el musclo l'han hagut de vendre,
a causa de les elevades temperatures. Aquestes elevades temperatures són molt benvingudes per optimitzar els increments de biomassa de les macroalgas, l'elevada de temperatures. Justament la macroalga ja no creix, hem arribat a 17 i a 16 graus i les macroalgas deixen de créixer, per tant no és una activitat que sigui econòmicament rendimental.
Sí, els musclos, de fet, s'ha mort molta cria del muscló, de gotar a les altes temperatures, han hagut de comprar després la cria fora d'aquí. Llavors, aquest projecte ajudaria directament als agricultors i a la gent del Delta de l'Ebre? Sí, és que realment estem treballant en unes espècies que tenen una aplicació diversa a terra ferma per fer aquests peixos
I també no oblidem el cranc blau. El cranc blau, penso que ja s'ha familiaritzat amb nosaltres, la gent que vivim al territori, ha menjat tot el que hi havia a l'abadia a nivell de bivalves de fons, bivalves de sorra. Ja no tenim escopinyes, ja no tenim catxels, ja no tenim almejas. El cranc blau s'ha menjat, ha depredat els bivalves de fons i ens queden encara la tallarina, perquè està mar oberta,
i el canyut, perquè té uns sifons molt llargs i s'enfonsa més a la sorra. Per tant, el cranc no hi té accés, no arriba a poder-lo pinçar. Però a nivell de cluissa i a nivell de catxel, al delta pràcticament no tenim res, degut a l'efecte predador del cranc blau. O sigui que també s'ofereix que, com que hem de conviure amb espècies nouvingudes al territori, aquestes espècies han fet desaparèixer una sèrie...
d'organismes de bivalves que teníem fa 10 i 15 anys que actualment no tenim i el mercat necessita cloïsses. I, per tant, aquestes llacunes que tenim nosaltres, aquests futurs terres salinitzades que trobem envoltant la Terra de l'Ebre, també ofereixen aquesta possibilitat que dins les badies no hi és. Crear
Sí, i com dèiem al principi Ignasi, el delta està canviant, la salinització i la pujada del nivell del mar Budí és una cosa que ens hi trobem cada vegada més, llavors, aquest projecte, el Blue Boost, és una resposta a aquestes problemàtiques. Sí, realment, resiliència és una paraula que penso que cada vegada se sent més. Resiliència és com ens adaptem als canvis.
I el globus dona resposta a com adaptar-nos a aquests canvis. Aprofitar el que seria un rebuig dels peixos en forma de nitrogen, l'aprofitem per crear sals minerals que es transformaran en macroalgues o microalgues. Les macroalgues estem identificant quins components, els hi podem trobar utilitats, s'estan...
s'estan utilitzant les macroalgues per fer alimentació animal com a component de pinso. Qui hagi anat amb alguns japonès, els sushi i els sashimi, sabem que una part és macroalgues. També s'aplica amb dermatologia, farmacologia, o sigui, s'han trobat compostos de les macroalgues que poden ajudar a limitar els creixements dels càncers. Sempre treballant amb macroalgues locals,
identificar molt bé i en diverses èpoques de l'any quina és la composició de les macroalgues per trobar-hi una utilitat. També amb les macroalgues estem veient empreses que fan envasos biocompastables, intentar anar apartant el plàstic de les nostres vides i embolcallar musclos, embolcallar fruita, embolcallar verdura amb envasos de macroalgues. Seria una altra oportunitat que podrien oferir.
No només ens els hem de menjar nosaltres perquè ho farem ocasionalment, però sí tots aquests exemples que he comentat són utilitats que els podríem donar a les macroalques que podíem crear. Ens estem adaptant i penso que trobarem les oportunitats. Perdona, digues. No anava a dir això que diies, ens estem adaptant, la resiliència que ens estàs dient, però també és sostenibilitat, no? És sostenibilitat, per això hem parlat d'espècies de baix nivell tròfic
espècies que no necessiten, que no estan a dalt de la piràmide tròfica. Per tant, què creem en això? Optimitzem molts més els recursos disponibles. Si ens quedem a baix de la piràmide tròfica i mengem vegetals, estem aprofitant molt millor que si ja comencem a saltar es glaons de baix cap a dalt a la piràmide tròfica. Per tant, el llissal és un peix que no necessita farina de peix o ali de peix,
sinó que és més omnívor, està molt més nedant a fons, és un peix més vegetarià, per tant aprofita molt millor els recursos de la terra, del que trobi a l'aigua, i els filtradors. Els filtradors, ningú s'hi dona de menjar les ostres i les cloïstes i els musclos a l'abadia, quan realment aprofiten el que hi ha a l'abadia. Per tant, microalgues, a base de filtració, n'hem de comprar pinso. Sostenibilitat total fer filtradors.
La nostra oportunitat al delta són els filtradors. Fa molts anys que tenim vivers. Què passa? Que el cranc blau ens va fer una predació enorme sobre catxels i sobre cloïsses i les va fer desaparèixer. Si aprofitem i fem aquesta activitat amb les terres límits, amb el mar que són inundables, tornarem a crear una oportunitat de cloïsses i catxels que abans existia
i hem deixat de tenir-la de fa uns anys, però sí que és sostenibilitat perquè fem espècies de baix nivell tròfic. Sí. Ignasi, quan podríem veure els primers resultats reals, els agricultors? Els agricultors de l'arròs ja han començat a fer una mica d'interès en aquesta activitat. Què vol dir? Que ja hi ha persones que tenen l'arròsar salinitzat.
Si més no tot la russar, sí pensen que una part de la finca ja està salinitzada. Ells sí que estan una miqueta a l'expectativa de quins resultats oferim. Aquest any ja en podem parlar, però com que hi ha dues anualitats més, el 2027 i el 2026, aquestes dues properes anualitats ens donaran uns resultats que podran ser comparables amb els de la primera anualitat.
Nosaltres estem molt oberts a poder rebre, a poder acollir persones que pensen que tenen aquest tipus de terreny tant i tant a prop de la costa i que puguin contemplar en un futur quins poden ser les seves activitats quan aquell terreny ja no pugui ser útil per fer agricultura amb aigua dolça perquè el terreny també, com he dit, haurà estat cada vegada més inundat, el delta a poc a poc s'enfonsa per
per l'efecte de la pujada del mar i sí que aquella finca seguirà tenint un amo, seguirà tenint una persona que la pugui cultivar en un altre sentit, fent espècies aquàtiques però amb l'aigua salada.
Sí, doncs dignes i seguirem pendents dels pròxims resultats que ofereixen a aquest projecte, el Blue Boost, que estic segura que això ajudarà a tothom que sigui possible, com he dit abans, resiliència, adaptació als canvis, sostenibilitat, i més aquí al nostre territori, al Delta de l'Ebre, on cada vegada està canviant més i necessitem adaptar-nos, adaptar-nos o morir, diuen.
Sí, sí, l'oportunitat existeix. Es tracta de saber-lo aprofitar i nosaltres penso que podem col·laborar en identificar quines són les activitats en les quals podem aprofitar igualment el terreny on vivim. Exacte, Ignasi. Doncs no res, estarem pendents del Blue Boost. Moltes gràcies per atendre la trucada del programa.
Moltes gràcies a vosaltres per donar raó en aquest projecte de blogús que és europeu, estem col·laborant amb altres països amb problemes similars com Polònia, com Itàlia, com Portugal. És europeu però també s'ha entrat com a col·laborador des de Brasil amb dues entitats que també col·laboren en el mateix sentit.
i el Neil Duncan, que és el coordinador de tot aquest grup, és qui ha creat tot aquest clúster en diversos països i aquest projecte es coordina amb aquesta persona que ha dit des de l'IRT de Sant Carles a la Ràpida. Molt bé, gràcies Ignasi. Gràcies a vosaltres, bon dia.
Doncs Marina, si els resultats són fiables, este projecte se podrà traslladar als productors d'arròs del Delta de l'Ebre perquè disposen d'una alternativa productiva rendible econòmicament i puguin aprofitar camps que actualment tenen problemes de baixa productivitat per salinitat. Seguirem els resultats. Moltes gràcies.
Recte final del programa de Ram de Mar d'aquest divendres 21 de novembre del 2025. Cobrim el xiringuito de la Laura. Molt bona tarda. Eh, què tal? L'únic xiringuito que obre? O encara estan aguantant els de la platja? No, sí, sí que hi ha xiringuitos a la platja. Però aquí va, ara, el xiringuito de la platja.
Fa fred, eh? Jo l'altre dia em tirava l'aigua. Bé, perquè tu ets una persona especial. Avui sé que hi ha gent a nedar. Bé, però això es diu enfermetat, no passa res. Enfermetat no està acceptat? Ho hauria de buscar, però diria que no. Rabit, truqueu a alguna lingüista ara mateix. Fa fred, eh? Tot això és per dir que fa fred. Ha arribat el fred. Però per què poses cançons de Nadal? Saps què tornaràs abans de Nadal? Sí, ara...
Un moment, que ara t'explico per què. Bueno, a veure, però un burrito sabanero, a veure, la Mariah Carey fa temps que ja ha sonat, vull dir, per què no? A mi, a part, em dóna bon rotllo aquesta cançó. Com cada secció me l'he preparat fa una estona...
I clar, els divendres, que estic tirant a casa amb uns pares, li dic, bueno, mama, ajudant de redacció... Els divendres o quasi tots els dies, segurament aquests 15 dies ha estat instal·lada. Ojalà, ojalà que sí, però no. El divendres, això, avui que he estat tirant amb mama, li dic, a veure, ajudant de redacció, de què puc parlar? I em diu, home, doncs parlar de Nadal. I li faig, però mama, faltant encara...
Més d'un mes per Nadal. I em diu, però quantes vegades més tornaràs? Ho he calculat i dues vegades més abans de Nadal. I em diu, home, pots parlar avui d'una cosa, de la següent setmana d'una altra, i així. I jo, d'acord, tens raó. Crec que no tornaràs dues vegades més, crec que només una.
Per què? Què està passant? M'estic cantant en directe d'algú. Estic sent acobiada d'en directe. Sí, exactament. Exclusiva. Exactament. Què passa, què passa? No, no, no ho sé. Realment no sé fins a quin dia estem amb el programa. Bueno, pues, a més raó de ma mare d'aprofitar avui i parlar de Nadal, por si no vuelvo. D'acord, por si no vuelvo. D'acord, ara fora de micros em dieu què passa aquí. Gràcies.
Bé, encara que no es faci problema, jo, almenys pel Miquel, gravaré els meus acudits. Avui porto un que és molt bo. Dolantíssim. Avui a mi m'agrada, eh? Avui no el catalogaré de dolent, eh? Ahí voy, eh? Que a tu t'agradi no vol dir que no sigui dolent. No, no, no. Sobretot, Silvia, mira-ho, eh? Vinga, va. Mira-ho, escolta per tot. ¿Dónde echa Cervantes el Ariel?
en algun lloc de la panxa. És boníssim, és boníssim. La Sílvia ha fet que sí, atenció. La Sílvia no té criteri. És boníssim, jo crec que està... Un dia, bueno, un dia, no, la temporada faré top, un rànquing dels millors acudits, i aquest, jo, de moment, per mi, estarà al top 3, eh, ho he de dir. Fantàstic. Hauré de recuperar els altres, però, bueno. Abans d'entrar...
Porto com? Fases. Pre-Nadal, després Nadal. No, no, el pre-Nadal ara cada cop és abans. Vull dir, potser... Quan és pre-Nadal? Per mi ja a finals d'agost... A finals d'agost les botigues ja foten coses de Nadal. No, perquè abans es va Halloween, eh? Cuidado. No, però ja ens ho saltem. Vull dir, tu vas a un súper i vas ja, la tornada a l'escola, Halloween i Nadal, tot junt ficat. Mare meva. O sigui que ja estem en pre-Nadal.
No, no, ara ja estem en Nadal ple. Què dius, home? Sí, sí, sí. Sí, sí, bueno, vale, vale. Tu has anat a un centre comercial aquests dies? Sí. I què has vist? Llumetes, arbres, tot, ja ho tenen tot. Bueno, sí, igual és que ho he ignorat. He disociat. Ara ja ho tenen tot, però si haguessis anat fa... abans de tots sants, ja haguessis vist torrons, també. Sí.
És que el torró és dur, això, eh? És dur, els torrós, eh? Home, si estàvem a 40 graus i t'estaven anunciant ahir torró de xocolata, que jo pensava, senyor, aquest torró se'm desfarà, què he de fer jo amb aquest torró? Però ara, l'altre dia que vaig anar a comprar, no vaig comprar torró, però per poc, eh? Està molt car, eh? Perquè a mi m'agrada un, bueno, puc fer publicitat, no, total, a mi m'agrada un barca blanca, entre cometes, del Mercadona, de pistacho. Sí, amb estuc.
Espectacle. I mira que he provat perquè mon pare alguna vegada ha comprat algun d'aquests de categoria o que porten el nom d'algun xef important allà a l'etiqueta i no, no, no. M'agrada molt més aquell, eh? O sigui que gràcies a Mercadona per això. Senyor Roig. Senyor Roig. Abans de parlar d'això, et tinc aquí apuntat Premis Arc.
Ah, sí, la Sílvia va estar nominada. I per què no va guanyar? Aquesta és la pregunta. Per què va guanyar un senyor? Com es deia, Nando, no? Nando, què? Però qui és? Un crític musical, un periodista també crític musical. Bé, des d'aquí... És injust. Ninguna persona podria aparèixer a aquest prèvi més que la Sílvia. Passa a tevis amb una foto, molt guapa, amb una notícia. Alguna cosa a dir?
L'esdeveniment va ser al meu gust. Van tocar grups que no coneixia i que em van agradar, però l'esdeveniment en si va ser una mica durí. Jo, tot i que he de dir que per 12 premis que es van donar no va durar molta estona, però va començar com en 15 minuts de retard. Bueno...
O sigui, que la teva valoració és regulint-hi d'aquest acte. Sí, regulint-hi. I més, a part, si la Cibre no es va emportar premi, encara més regulint-hi. Molt bé, des d'aquí. I per l'Ajuntament, les festes de Santa Tegla han estat premiades, no? Sí. Per un moment, em vaig alegrar perquè, jolín, que bons som, no?, i tal. Després vaig mirar amb qui estava nominat.
No, ara no recordo. No recordo perquè no vull desprestigiar ningú. Però, clar, em pensava que seria rotllo amb Barcelona o com ciutats potents. Home, jo crec que Barcelona separaria més de programació, de festa major. Sí? Sí. No ho sé, no desconec la de Barcelona, la veritat. És que només conec la de Tarragona i ja està. Però, bueno, enhorabona a tots els tarragonins i tarragonines.
Vale. Pre-Nadal, però ja m'heu dit que estem al Nadal, porto temes. Jo dic temes i vosaltres... O sigui, bueno, vosaltres, clar, per mi la Sílvia sona más. Vamos equipo. Vamos equipo, vamos Rafa. Comento i m'has de dir a favor o en contra. I una justificació, eh? Cuidado. D'acord. Vinga, va. Supes d'empresa.
Jo sí que una mica en contra. Una mica només, sí, per què? És que jo amb aquest tema sóc una mica hater. Em sopas de presa? A tot allò que se li anomena i que s'anomena actualment team building. Vale. Ai, és que s'ha manat perquè estic esboltant a Ginebras de Fons, que han tret un single, gràcies. Vale, o sigui, però a favor o en contra, diem, si t'has de decantar seria en contra. Sí.
A mi... Jo, si vull anar a sopar i sopar bé amb companys de feina que em porti bé, doncs ja me n'aniré a sopar. Però sopars d'empresa sempre que es paguin. O sigui, no? Ja, però per molt que me'ls paguin. Vull dir, tu te sents com amb l'obligació d'anar-hi perquè és el sopar d'empresa i potser et ve zero de gust. I tu només vols sopar amb els teus amics de la feina, si en tens o no en tens, perquè pots no tenir amics a la feina...
i ja t'ho pagues tu i no tens la necessitat que l'empresa te la pagui. Jo prefereixo que em paguin més sou i que no em paguin un sopar d'empresa. Ja, però com això no passa, a mi si em pagaran un sopar jo vaig. A que em facin un supersopar i... Ja, però, a veure, amb la possibilitat que això no es destini a res, o sigui, o vas al sopar o no vas, però si no vas, els diners del menú... No, no, a veure, si hi ha sopar d'empresa ja aniré, òbviament. Vull dir, en aquests esdeveniments...
No estàs obligat, però entre cometes estàs obligat perquè m'entenguis. Sí, el compromís, sí, sí. Perquè m'entenguis. Però el que vull dir és que dins aquest context de...
T'agrada que les empreses organitzin sopars? No, jo estic en contra d'aquestes coses. Però com estic en contra d'això, com que les empreses organitzin el torneig de futbol sala de no sé què... Si vull jugar a futbol sala, ja hi jugaré. Des d'aquí, Marina, presidenta del sindicat... Ara no contractarà ningú mai més. Vinga, va, encesa de llums.
A mi m'agrada. Trobo que és un moment... O sigui, perquè recordo quan ets petit, aquestes coses es fan molta il·lusió i jo això ho recordo amb certa nostàlgia. No nostàlgia de pena, però dic que guai era quan érem petits i hi havia tota aquesta il·lusió. Ja no tens il·lusió, eh? Sí, la tens, però òbviament és diferent, no? Vull dir, no és el mateix quan tens 5, 6, 7, 8, 9 anys, 10, 11 ja suposo que comença a canviar, que quan en tens...
La il·lusió nunca se pierde, pero después... Ah, aquí és que m'acaba de venir, no tinc el guió, però... Loteria de Nadal. Així ja està. A mi em passa que és això que ningú t'obliga, però quan, per exemple, treballes a algun lloc o tens un grup d'amics o estàs amb alguna entitat, el que sigui, i hi ha un dècim... Vols comprar el dècim que comprem sempre? A mi és que, per una part...
dic jo no vull perquè jo mai jugo a loteria, però per altra part dic i si toca... Jo penso com tu amb això. Llavors és com, bueno... Jo penso com tu, a més les possibilitats que et toqui és molt baixa i...
També crec que és una promoció del joc que no sé fins a quin punt és sana. O sigui, de l'aposta del joc, saps? Sí, sí, sí. Bueno, ara això ho tenia aquí, d'acord. Calendaris d'advent. Ai, això sempre, 100% a favor. El que passa és que ara s'ha explotat moltíssim i ja... Sí, també, limitem-ho. Vull dir, jo 100% a favor dels calendaris d'advent de xocolatines. Mon pare tinc 31 anys i encara me'ls regala cada any, o sigui... Ja, mon pare m'ha regalat una aquest any, ja.
Súper a favor d'això. Ara, en contra d'aquesta explotació dels calendaris d'advent, que hi ha calendaris d'advent que valen 100 euros. Però com hem de gastar-nos 100 euros en un calendari d'advent si després ve Nadal, ve en Reis, ve tot? Sí. El que passa que... O sigui, jo estic amb tu, eh? El que passa que també és veritat que depèn d'en quins productes és un bon regal de Nadal i ja fas un dos per uno. Saps? Sí, però jo és que amb això tinc un punt de romanticisme i després el dia de Nadal no regales res.
Esclar, jo avui m'ho imagino a regalar-li gent que vols tenir un detall, però no com a gent més propera que sí que li fas un regal de Nadal. Però bueno, hi ha calendaris del vent de tot, eh? És espectacular. Sí, sí, no, no, jo l'altre dia vaig anar a una botiga de roba
i vaig flipar perquè venien un calendari d'avent que... De roba. No era roba, era arracades, cullerets, coses així, però vaig al·lucinant, vaig dir, mare meu, de fet, m'agradaria fer un estudi de mercat a veure qui ho compra i qui no ho compra. Si ho venen, és perquè hi deu haver més d'una persona que ho compra. O sigui, tu només tens calendari d'avent de xocolatina. Sí, sí. I per sempre, el bo que és la xocolata. I per sempre. La xocolatina.
No, sí, a veure, jo també, el que passa que és veritat que els dos últims anys tenia de cervesa, que també està bé. Sí, però Joan, això ho accepto encara. Vale. Nadalas. Què tal, Nadalas? A mi m'agrada el moment de Nadalas d'aquests...
de, com diria, el tiño d'Operación Triunfo. Atenció, a la referència a Operación Triunfo. Del cuñado en la boda con la segunda copa que està en Nadal. Sí, sí, és que jo no conec més, eh? Vull dir... La meva cultura musical de Nadal són aquestes. Però, després també et volia preguntar, els artistes que aprofiten i fan versions de Nadal i treuen un disc de Nadal, què opines?
No tinc gaire opinió amb això. Vull dir a mi, per exemple, el burrito sabanero l'any passat em feia molta gràcia i punt. I ja està molt bé. Li han après el disc, enhorabona. Jo crec que més igual el tema, però bueno. I després, per últim, amic barra en amic invisible.
Però això depèn amb qui ho facis. Vull dir, si ho fas amb els teus amics perquè ho feu cada any i us ve de gust fer-ho i és un moment d'ajuntar-se i fer un dinar i passar-t'ho bé, a favor. Si et toca fer l'amic invisible a la feina, en contra. Ja...
Sí, és veritat, això. A mi també els últims anys estic jugant més a l'enemic invisible, que és més divertit, que és agafar qualsevol cosa que tinguis a casa. Sí, hi ha gent que fa les dues coses, amic i enemic invisible. Vull dir... Això és massa cosa. I depèn, també. Vull dir...
Amb el teu grup d'amics o amb els teus amics estic a favor, perquè al final també fas regals més personalitzats. No vas a comprar la tonterieta del mocaduret i... Bueno, bueno, mi cuidado, eh? El mocaduret i els mitjonets i, vull dir, una miqueta d'imaginar... Sí, que segurament hi ha de tot, eh? Però una miqueta... Eh, cuidado, els mitjonets és un bon regal, eh? Cuidado.
Ara que escoltem de fons la Rosalia, pots creure que encara no m'he escoltat el disc? Jo sí, sencer, és una obra d'art. És com que... O sigui, no em ficaré amb les lletres de les cançons, perquè la Rosalia sempre juga amb això, les lletres de les cançons a mi no soc superfan, però musicalment és un espectacle aquest disc, a mi m'agrada molt. És que jo sé que m'agradarà i que és molt guai i tot això. El que passa és que em fa com mandra,
Ficar-me... O sigui, és com que he vist tantes coses, he escoltat tantes coses, com un overbooking d'informació sobre el disc i dic, hòstia, és que ara em fa com mandra ficar-me la... Jo anava amb molt poques expectatives perquè havia vist tantes coses i havien dit de tot i les especulacions aquestes de les divinitats i del sentit...
espiritual i tot això, que no me'n recordo ni una, ni tampoc li he buscat el disc, que hi anava amb expectatives nules. Home, la Rosalia... Però és que no té res a veure amb els discs que ha fet. No, no, no per això, però jo vaig amb expectatives que serà guai, perquè la Rosalia per mi és una tia que sap fer coses. Sí, sap fer coses. És catalana, saps ho he dit? Però les catalanes fan coses. I xules, eh? Què va dir que ell...
però em va sorprendre molt per bé i me l'he escoltat, a partir d'aquí, 300 vegades menys. Ja me l'escoltaré, a veure... Ara, jo tinc un grat dubte... Cuidado. I és com portarà tot això en directe. Pues espectacular, pues cobrant-te 200 euros l'entrada... Ja, però ja no per 200 euros l'entrada, que també... Sinó perquè la Rosalia, normalment, els concerts que fa són espectacle, ballarins i espectacle i no porta banda. I aquest disc...
Per mi què no et dóna tant de joc a fer això? Bueno, potser porta... Està molt pensat, fet amb orquestra. Clar, potser la porta. Ja, però se'n va molt del que ella ha fet i del públic que més té. No sé si m'explico. Sí, no, però jo crec que el públic serà fidel igual, eh? Ah, això què dius d'entrada? És que tal, lo que saps?
És que ja no és per oques gràcies, que també, sinó per tots els grups en general, excepte un grup que no ho ha fet, que és la moda, la meravellosa, que es traia l'alcohol que va treure directament totes les dates tals dies...
Jo, a mi, aquesta estratègia de màrqueting que ara fan el 90% o el 95% dels grups de treure entrades a més d'un any vista i aquesta bogeria de treiem aquestes entrades i quan s'han esgotat en tornem a treure i en tornem a treure, sincerament... Però hi ha tantes persones que ja... No, no, jo el tema del cas gràcies va haver-hi un punt que vaig pensar i deu anar tot Catalunya. Bueno, i més enllà de Catalunya, no me jodas.
I a part que jo hi va haver un dia, però no el primer, el primer ja no ho vaig ni intentar perquè em feia molta pàntra, sincerament, i perquè pensava que d'aquí a l'octubre del 2026 potser m'he mort. Però...
Va haver un dia, pels 3 últims concerts que crec que van treure, que vaig intentar entrar, i a les 12 i ni un minut ja tenia més d'una hora d'espera. Sí, sí, jo també. Vull dir, que és impossible. Algo s'està fent molt malament perquè això passi. Perquè podies agafar entrades il·limitades, no? No, sí, és màxim. Doncs llavors...
Vots. La gent diu que connecten vots i després... Però igualment jo penso en la revenda i hi haurà gent que pagarà barbaritats per anar a veure... O sigui, que a mi m'agrada molt oques grasses i que porto pràcticament des dels seus inicis seguint-los. Però hi haurà gent disposada a pagar, m'ho invento, 100 euros per anar a veure oques grasses. Jo no, eh? Sí, segurament sí. Jo tampoc.
Doncs jo crec... No sé, llavors... Sí, perquè juguen amb això de... Bueno, juguen, que és la realitat, que s'acomiaden, que ja no tornaran... Ja, però és un grup que tu has vist... Vull dir que sí, que l'espectacle estarà molt xulo i que segurament serà una passada, d'acord. Però és un grup que tu has vist 300 vegades, si els has seguit. Però la gent juga... I anem amb el concepte aquest del FOMO i tal, la gent...
És com que d'igual, tu l'has vist moltes vegades, però hi ha el romanticisme, el romanticisme aquest de, ai, és el meu grup, no el trobaré a veure, vaig a fer la despesa de 100 euros i vinga, perquè no el trobaré a veure mai. Però hi ha gent que és així, eh? Perquè si no fos l'última vegada no se'ls gastarien. Jo és que... Jo vaig flipar. Jo el dia 10, o sigui, la primera d'esto ja no ho vaig intentar perquè tinc una boda. És que jo tinc una cosa amb els concerts i la boda és increïble. Però jo el dia 9 vaig dir, bueno, em fico a veure què tal.
Jo ni el noi... Hi havia com 300.000 persones davant meu i em ficava més d'una hora de cua, jo pensant. I a part, a mi, l'aplicació no em va avisar que s'havien esgotat. Vaig entrar a Instagram i vaig veure... I els altres dos no ho vaig intentar, perquè a mi em fa molt de pal pujar un dilluns o un dimecres a Barcelona.
al concert, la veritat. Jo és que, a veure, els he vist moltes vegades, els he vist fins i tot quan començaven gratuïtament, que feien molts concerts en festes de poble. Gratuïtament m'ho he passat molt bé els seus concerts.
Però no pagaria 100 euros ara mateix per veure oques grasses. Ho sento molt, vull dir... Ja m'ha posat els seus discos quan no toquin. Però una bogeria, una bogeria, eh? Ja està. És que crec que hem de limitar una mica on som una cosa. És que tu paguis 100 euros per veure un grup internacional que et ve de no sé on...
i que ha de moure tot el grup, tot l'equip, tot això. L'altra cosa és que paguis a rebenda, que al final ells no s'emporten ni una part d'això que estàs pagant, a un tio random, 100 euros, que si l'entrada crec que valien les més cares, jo crec que eren 50 euros, eh?
Si les entrades valien 50 euros, aquest tio random s'estan portant 50 euros de benefici que no repercuteix amb el grup. I a més, un grup que són d'Osona, que baixen. Ja, ja, ja. Bueno, veurem, veurem. Això només és que ara que estava parlant de concerts d'entrades, dic, bueno, vinga, va, acabo perquè t'aporto tradicions de Nadal. Tradicions de Nadal i la seva explicació segons...
No, és que jo no utilitzo això. Jo utilitzo directament Google. Fico Google, tic, tic, tic, i la primera pagina que em surt. Increïble, però set. Primera tradició nadalenca, el caganer. Tu fiques pessebre.
Jo fa anys que no faig pessebre. Jo també. Però no perquè no m'agradi, sinó perquè després s'ha de desmuntar. Espectacle. Jo mai, a casa, mai hem ficat, eh? Ho ficava amb un avi, a casa amb uns avis, però jo mai hem tingut. Però bueno, el caganer, cuidado, eh? La figura que no pot faltar en un pessebre català, òbviament és el caganer. Aquesta figura tan popular simbolitza sort i prosperitat.
Ja que el pagès l'única cosa que està aconseguint és fertilitzar la terra del pessebre per tenir un any esdevenidor. Ho sabies o no? Fica un caganer a la teva vida, fica una caca a la teva vida per tenir sort. I bé, això, ficava que actualment la figura del caganer es pot trobar amb mil personatges. Messi cagant, Dua Lipa cagant, Pedro Sánchez cagant. Està molt bé. Negoci. El tio de Nadal.
Fas tió? Sí. I què tal? Es porta bé? Tu fas tió? Sí, només. I reis. Però reis sempre són regals més lights. O sigui, tu a la Playstation t'havia de tocar el tió.
Sí, perquè ens en tanquem. El tio de Nadal, una de les tradicions més estranyes del Nadal. I que caga normalment xocolatines, torrons i regals. Correcte. I també carbó, cuidado. T'han portat carbó?
Sí, Reis i Tio m'han portat al llarg de la meva vida. Ah, doble, eh? Sí, les dues. Mare meva, dos per uno. El Tio m'encanta, és un tronc màgic que arriba a casa dies abans de Nadal. Arriba! Arriba! No se'l va a buscar el bosc. Clar, espera't un moment, perquè aquí m'ha ficat a cada casa és un món. Tu l'anaves a buscar el bosc? Jamás. Vale. Jo és que tampoc. És que ningú de Tarragona. Jo no, jo no. Sí, Sílvia, tu l'anaves a buscar el bosc? Veus? Ningú de Tarragona.
Per això, d'acord, tranquil·litzem-nos tots. Per això dic que cada casa és un món, tranquils. El meu tampoc l'anava a buscar, venia. Un dia m'ho anava i em deia ja està aquí, jo, perfecte. Llavors, clar, se l'alimenta.
dies abans de Nadal perquè ens cagui, doncs, això, dolços i regals. I se'l tapa amb una manta. Jo, home, això ho vull dir i ho vull recordar amb un avi i aplaudir-lo perquè era increïble. Perquè, clar, jo ja estava ahir mirant com ho feia. O sigui, ficava dues taronges, jo estava controlant l'habitació on estava i quan ho anava a buscar ja no estaven les taronges. Increïble, eh? O sigui, espectacle. Un aplaudiment als iaios, als tiets, als pares i mares que fan màgia.
Sí que fem tió quan enjuntem la família, fem tió, però ara només ens caga xutxes. Vull dir, no... No hi ha res més. Vinga, va, gastronomia nadalenca. Molt a favor, sempre. Home, a mi el plat d'estrella és el meu plat preferit de la vida, que és l'escudella. Alguna recomanació culinària, tu que ets una mica masterchef. De què? Per Nadal. Alguna recomanació pels nostres oients que vulguin fer un dinar o un sopar de Nadal?
Més enllà de l'escudella o de plats més típics? Vinga, saga dos arbres, culinàries. No, vull dir, som molt tradicional. A mi l'escudella m'encanta, els canelons m'encanten. Mon àvia, com que, bueno, mon àvia i la família, ma mare, són mallorquins, jo també soc mig mallorquina, és veritat que de segon sempre, sempre a casa meva s'ha fet un pollastre farcit,
i s'acompanya de patates el dia de Nadal. No és un pollastre, està farcit al forn, que és brutal. I això suposo que és la peculiaritat comparat. O sigui, i sempre mengeu això, eh? Sopa. Bueno, sí, sopa i el pollastre. Molt bé. I per picar coses endavant. Home, sí, clar. Per picar coses endavant. Per explotar. Correcte. Dia de San Esteve.
És una festivitat exclusivament catalana. Sí. Molt bé. Hi ha diverses teories, m'ho fico aquí, eh? Cuidado. La primera té un rerefons cristià en la qual, just l'endemà del naixement de Jesucrist, mor Sant Esteve, com el primer màrtir del cristianisme. Fantàstic. Un saludo aquí a Sant Esteve. Després, la segona es remunta a l'imperi carolingi. M'encanta aquest nom carolingi, eh? O sigui, m'ha fet gràcia i agir-ho.
Concretament quan els catalans es plaçaven a les masies familiars per celebrar la festa més important del calendari religiós. I el postfestum del dia de Nadal es basava en el llarg trajecte de tornada. Cuidado com avui porto també Laura Educa i Aprende també. Sí, gràcies. Increïble, eh? Sant Esteve, què tal?
Per mi és com la festa, sense desmedèixer, com l'aig. No ho celebrem moltíssim. Jo també ho penso, això. L'home dels nassos. L'home dels nassos, jo mai he tingut tradició d'això. Jo tampoc, o sigui, no...
està aquí l'home dels nassos a part és que és una mica de mal rotllo si ho penses bé que pot entrar a casa teva perquè té les claus i tal si m'ho haguessin explicat de petita encara dia avui tindria un trauma l'home dels nassos però només té un tants nassos com dies li queden a l'any però llavors per què li diem nassos si només té un hi ha un ullo parat a part perquè és raro
Bueno, sí, és que aquí sí, em ficava coses. Que tens dos minuts. Ah, dos minuts, d'acabar amb els pastorets. Oh, jo sempre soc molt fan dels pastorets. Sí, a mi la veritat, bueno, és una mica indiferent. De petita m'encantaven.
A mi m'agradava quan l'havies de fer tu al col·le. A mi m'agradava anar-ho a veure. Perquè jo ho passava bé. Els pastorets, a més de ser un entreteniment nadalenc familiar, molt arrelat a Catalunya, s'ha convertit en una expressió de la cultura popular i una de les tradicions més boniques i que més li agraden a la Marina Pérez. Ho han de deixar aquí. Moltes gràcies, Laura Ruina.
Bona nit.
I ara volem fer un repàs de tots els actes i tots els esdeveniments que hi haurà aquest cap de setmana arreu del nostre territori. Comencem com fem cada divendres per la Costa Brava. Sergi, què hi farem? Temps per fer repàs aquesta agenda del cap de setmana. Un cap de setmana d'hivern que ens acompanyarà arreu del territori. Potser no gaire agradable per fer activitats a l'exterior, però sempre hi ha coses, coses a fer. Mira...
Comencem per aquest divendres, quan acabi la Randa Mar, una mica més enllà, a la set de la tarda, hi ha la darrera sessió de tardor de cuina de pescadors al Maram de l'Escala. No us la perdeu. Saltem a dissabte, demà dissabte, perquè hi ha el 13è Fòrum de Recerca del Baix Ter, que enguany es fa a Serra de Daró. Un seguit de conferències, per exemple, enguany hi porten temes molt relacionats amb la música.
A les 11 del matí hi ha una activitat familiar a llançar al voltant dels animalons. El cap de creus, a punt de trobada, és a l'oficina del port. Aquest cap de setmana tenim festa major d'hivern a Sant Climent Sacebes i a Terrades, a qui li agradi la festa major, no s'ho pot perdre.
I diumenge tenim una visita guiada a la fagera de l'Albera, a les 10 del matí, amb sortida des de la Jonquera. I tot el diumenge, atenció, perquè hi ha l'Aplec de Santa Caterina. Això és a Tarroella de Montgrí. És un Aplec que es fa just el cap de setmana abans de Sant Andreu, i ens reuneixen moltes colles, sardanes, gegants, dinar, pujar del castell del Montgrí, un munt d'activitats relacionades amb aquest indret i amb aquest...
parc natural, també. Doncs ja ho tenim, un cap de setmana. Abrigueu-vos, si sortiu a fora, no agafeu fred, que ens hi tornem a trobar dilluns. A reveure.
I ara anem cap al delta de l'Ebre, on la cel també ens ha preparat acte cel. Simarina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Teatre Molotov, un colpidor muntatge basat en el llibre Caso Cipriano Martós, del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història del jove militant antifranquista Cipriano Martós Jiménez, mort el 1973. Avui divendres 21 de novembre a les 8 de la tarda al Museu de Tortosa.
Jornada tasta la cultura de l'Ebre, els sabors de l'oli i l'or líquid de la plana. Activitat de turisme experiencial per gaudir del conreu de l'olivera, coneix els seus orígens, el procés i l'elaboració de l'oli d'oliva a la plana del Montsià, en concret a la vila de Santa Bàrbara.
Aquest producte ha estat un dels elements més importants del municipi i ha caracteritzat en especial des del segle XVIII els canvis socials, culturals i comercials de la mateixa localitat i així com de les altres poblacions veïnes de l'interior del Montsià i del Baix Ebre. El dissabte 22 de novembre a les 11 del matí al Centre d'Interpretació de la Vida de la Plana de Santa Bàrbara.
Primera edició de la jornada RC-SC, una trobada per parlar de creació en residència, de pràctiques situades i de com l'art transforma el territori. En converses, presentacions i dues actuacions obertes al públic per tancar el dia. El dissabte, al Casal Municipal de Freginals.
En el marc del Festival Riuavall, concert del Quartet de Corda de la Sinfònica Sant Cugat, que oferiran un repertori amb el que reivindiquen que no es pot entendre la història de la música sense contemplar les dones compositores. Obres de gran qualitat que han estat arraconades durant segles pel sols fet que les seves autores eren dones. Fins ben avançat el segle XX no s'ha respectat el talent de la dona en el camp de la composició. El dissabte a les 6 de la tarda afliix...
Onzena edició de les jornades del patrimoni literari ebrenc de la Biblioteca Marcelí Domingo de Tortosa, sota el títol Traços i paraules, art i literatura a l'Ebre, amb quatre dies de ponències, xerrades i activitats amb la literatura de les Terres de l'Ebre com a gran protagonista. Del 18 al 22 de novembre a la Biblioteca Marcelí Domingo de Tortosa.
Celebració de la festivitat de Santa Cecília a Vilalba dels Arcs, amb un extens programa d'activitats per a tots els públics. Cercaviles, valls, cinema infantil, vermuts i exposicions, entre d'altres. El 21-22 de novembre a Vilalba dels Arcs. Nova edició de les jornades gastronòmiques de l'Àneg i el Coll Verde del Tebre, amb dues setmanes per degustar els menús especials que els restaurants participants han cuinat amb l'Àneg com a protagonista. Del 13 al 23 de novembre a Deltebre.
i fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre. I fem aturada les costes del Maresme. Què hi farem, Oriol? Doncs som-hi, anem a conèixer els actes preparats aquest cap de setmana al Maresme lliure i tropical, però amb aquest fred, això de tropical, el Maresme, doncs la veritat és que no gaire, i per això també hi ha menys activitats. En qualsevol cas, en tenim algunes que podem comentar, dues que ja hem dit al temps d'actualitat, que el Club de Pesca Mares Port d'Arenys...
És la seu del Campionat de Catalunya d'embarcació fundejada en categoria veterans per pescadors de més de 55 anys. Això serà demà dissabte amb dues màneges, una al matí i una a la tarda. També que la base nàutica d'Areny s'assuma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus amb una recollida de deixalles al mar, tant a la platja com a l'aigua.
Serà diumenge al matí. Des de la base nàutica cedeixen gratuïtament el neoprè i també una planxa, un caiac o l'embarcació que cadascú prefereixi. Més actes. Demà dissabte a Montgat hi ha una cita fresca, sobretot fresca segur que ho serà. Diuen que també Enriqui Dora.
Amb la música i un entorn privilegiat hi haurà l'actuació al Parc del Tranvia del Sweet Marta and the Blues Shakers, un migdia ple de música, ambient festiu i també servei de bars i foodtracks. També demà es fa la festa del Parc del Montnegre i el Corredor amb tallers de manualitats.
Un passeig adaptat entre els Ines i Suredes, una ruta inclusiva teatralitzada, exposició de materials inclusius perquè tothom pugui acostar-se a la natura i la col·lenda amb un espectacle d'animació final. I la darrera proposta, en aquest cas per diumenge, una visita guiada al cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure. Amb aquesta visita es pot conèixer aquest cementiri, el del Masnou,
Des d'un altre punt de vista, un conjunt de gran mèrit artístic promogut per una burgesia enriquida que va voler comptar amb els artistes més ben considerats del moment. Així doncs, aquestes són algunes de les idees per fer aquest cap de setmana a la comarca del Maresme. La setmana que ve segur que en tindrem més perquè ja estarem de ple a la preparació del Nadal. Moltes enceses de llums que tindrem a la comarca, però això serà la setmana que ve. De moment ens quedem amb aquestes i amb aquest cap de setmana. Fins ara.
I ara acabem el nostre repàs d'agenda, el garraf, Carles. Doncs per aquest cap de setmana us proposem que aquest diumenge 23 de novembre us passeu pel Mercat de Mar, ja que acollirà una nova edició del Festival d'Eixató de Vilanova i la Geltrú, que enguany arriba als 41 anys de trajectòria, així com també al tradicional concurs nacional d'Eixató Pere Tàpies, una de les cites gastronòmiques arrelades en el calendari local i que ja porta 28 edicions.
Una celebració gastronòmica plenament integrada en la ruta del Xató al conjunt del Penedès. La jornada començarà a partir de les 11 amb la benvinguda al festival. A un quart de 12 arribaran els participants i el jurat del concurs nacional de Xató Pere Tàpies, que s'iniciarà tot seguit.
Us animem, doncs, a que gaudiu d'aquesta experiència gastronòmica que barreja productes tant del mar com de l'Horta en aquesta nova edició del Festival del Xató de Vilanova i la Geltrú. Recordeu, doncs, diumenge a partir de les 11 del matí al Mercat de Mar de la capital del Garraf. Au, doncs, nosaltres ens acomiadem avui aquí i ens retrobem dilluns vinent arran de mar.
I així arribem al punt final del programa d'aquest divendres 21 de novembre. Nosaltres ho deixem aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Que vagi molt bé.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el moll de costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.