logo

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta. ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Transcribed podcasts: 93
Time transcribed: 4d 11h 49m 5s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Mar, ciència, pesca i Nadal a Tarragona

Summary:

## Panorama general de l’episodi **Arran de Mar** ofereix un recorregut complet per l’actualitat marítima i costanera catalana, combinant **informació de servei**, **ciència marina d’alta tecnologia**, **crisi del sector pesquer**, cultura musical i **polítiques municipals** al Delta de l’Ebre i a Tarragona. --- ## 1. Obertura, equip i canvi de temps (0–353) ### Presentació del programa i de l’equip • Presentació d’*Arran de Mar* (de 16 a 18 h) i avís dels continguts del dia: notícies de costa, robot submarí, Delta de l’Ebre, mites i llegendes, Santa Cecília i pressupostos municipals. • Salutació a l’equip tècnic i als corresponsals a **l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona**. ### Xerrada informal sobre el fred • Conversa distesa sobre l’arribada del fred, la **tramuntana i el mestral**, i el contrast entre qui l’enyora i qui pateix per les baixes temperatures. • Referències a **Tarragona** i a l’hivern, tot barrejant bromes amb comentaris quotidians. --- ## 2. Noticiari de costa: del cap de Creus a Tarragona (353–1485) ### 2.1. Costa Brava – Rescats i tramuntanada (353–513) **Exercicis de salvament a l’Escala** • La **Creu Roja** i **Salvament Marítim** fan exercicis rutinaris de salvament a la platja del Rec del Molí (l’Escala). • Participa la llanxa **Salvamar Lira**, amb base al Port de Roses. • Simulen el remolc d’una embarcació embarrancada, una situació *molt habitual* a la costa. • Hi intervenen una vintena de voluntaris que cobreixen la zona del Cap Norfeu al cap de Begur i que han treballat en emergències com la **DANA del País Valencià**. **Primera gran tramuntanada de la tardor** • La primera bufada seriosa de **tramuntana** obre la porta a un **episodi hivernal sobtat**: - Ratxes previstes de més de **100 km/h**. - Onatge de **2–3 metres**. - Baixada de temperatura després d’un novembre excepcionalment càlid (fins a 4 °C per sobre la mitjana). • Feia mesos que no es vivia una situació similar; el 2025 només s’han registrat **24 dies de tramuntana** quan n’hauria d’haver més de 90. • Es preveu mantenir ambient d’hivern amb noves entrades de tramuntana fins a inicis de desembre. ### 2.2. Delta de l’Ebre – Riscos d’hivern i aiguats (513–722) **Formació d’autoprotecció a la Ràpita** • Una seixantena d’alumnes de 5è i 6è de primària de l’escola Horta Vella (la Ràpita) rep formació de **Protecció Civil**. • Continguts principals: - Com actuar davant **inundacions, ventades, onades de fred, nevades**. - Ús segur d’aparells de calefacció. • Objectiu: fomentar la *cultura de l’autoprotecció* entre infants i famílies. • Rafael Prades (Protecció Civil Terres de l’Ebre) destaca: > "Volem que des d’edats primerenques comencin a impregnar-se d’aquesta cultura i que siguin eina de transmissió cap a les famílies". **Alcanar i la renaturalització del barranc del Llop** • S’inicia la **taxació de 10 habitatges** al barranc del Llop (Alcanar Platja) que s’hauran d’enderrocar arran dels forts aiguats. • Objectiu: renaturalitzar el curs fluvial i evitar danys futurs. • L’Ajuntament fa les taxacions amb una empresa externa i negociarà amb els veïns; la Generalitat ajudarà econòmicament. • L’alcalde Joan Roig fixa un horitzó clar: > No vol que hi quedin veïns vivint **la tardor vinent** en aquesta zona de risc. ### 2.3. Garraf – Robot submarí i ciència marina (722–903) **Proves d’un robot submarí a Vilanova i la Geltrú** • El **SARTI** (UPC – Vilanova) desplega un **robot submarí tipus crawler** al Port de Vilanova. • Objectiu: provar-lo abans de connectar-lo a l’**OPSI**, observatori submarí situat a 4 km de la costa i 20 m de fondària. • Forma part del projecte europeu **Digiforeco** (programa Horizon Europe) per crear un *bessó digital* de l’oceà. **Funcions del robot (segons l’investigador Dan)** • Dissenyat per treballar a la **zona bentònica** (fons marí). • Es connecta als observatoris com l’OPSI per **ampliar la zona d’observació** amb: - Càmeres. - Sensors biogeoquímics. - Manipulador per fer proves *in situ*. • Permet monitorar l’ecosistema en 4D (espai + temps) i millorar els models ecològics locals. **Paper de la ciència i dels pescadors (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC)** • Durant dècades, les dades del mar provenien sobretot de la **pesca** i dels pescadors. • Ara, les noves infraestructures (robots, observatoris, campanyes oceanogràfiques) permeten: - Accés a zones remotes. - Monitoratge **24/7**. - Més informació qualitativa i quantitativa del fons marí i dels recursos. • El projecte combina: - *Sleeping data* (dades històriques arxivades, sovint manuscrites). - Dades noves de campanyes i robots. • Repte clau: **traduir i calibrar** dades molt diferents (captures, fotos, sèries de temperatura i salinitat) per veure **tendències de dècades** i projectar escenaris futurs. • Importància per a: - Gestió pesquera i ecològica. - Creació d’un **entorn virtual obert** perquè científics, gestors, governs, actors locals i públic general accedeixin a les dades. • Destaca el valor de les **reserves marines**: quan es deixa de pescar en una zona, el fons es recupera i, amb el temps, també les comunitats i els recursos pesquers. ### 2.4. Maresme – Patrimoni domèstic i comerç local (903–1181) #### Inventari de caixes, baguls i cofres antics • L’**Associació del Moble de Catalunya** impulsa el projecte *El teu bagul, la nostra història*. • Objectiu principal: identificar **caixes de mariner**, una tipologia pròpia del Maresme (més petites, decorades, sovint amb calaixos). • Funcionament: - La ciutadania envia fotos i dades del bagul a la web *elteubagul.com*. - Un comitè científic cataloga cada peça. • Ja s’han registrat **800 peces** des de desembre passat, majoritàriament **caixes de núvia** amb un fort valor familiar i etnogràfic. • Presentació pública a **Arenys de Mar** amb especialistes en caixes de mariner i baguls d’indianes. #### Premis Arenys Acció 2025 – Focus en la pesca • Dues peixateries d’Arenys de Mar (**Anna** i **Illa Sobirà**) reben el guardó d’**Economia Blava**. • El gerent de la peixateria Anna subratlla: - El fort **descens de nombre de peixateries** al mercat. - La dificultat creixent per aconseguir peix i el seu encariment. - La vinculació indissoluble entre **Arenys i el peix**, i el desig que sempre hi hagi parades amb peix d’Arenys per Nadal. • Altres premis: trajectòria empresarial, jove empresari, trajectòria professional i un guardó honorífic. ### 2.5. Tarragona – Nadal i descarbonització del Port (1181–1347) #### Nova encesa de llums de Nadal • La festa de l’encesa de llums de Nadal es trasllada de la **Rambla Nova** a la **plaça de la Font**, ja que la Rambla es va quedar "petita" l’any anterior. • Acte el **28 de novembre a les 18.30 h** amb espectacle de marcat ADN tarragoní, **pirotècnia** i un arbre de **15 metres**. • Més de **200 activitats nadalenques**: circ, música al carrer, propostes familiars i il·luminació en punts com la plaça Verdaguer. • L’**Ajuntament de Tarragona** hi destina uns **400.000 €** per enllumenat en una setantena de carrers de centre i barris. #### Descarbonització del Port de Tarragona • La **Comissió Europea** concedeix **6,5 M€ al Port de Tarragona** dins un paquet de 600 M€ per descarbonitzar el transport. • Projecte clau: desplegar sistemes d’**electricitat en terra** al **Moll de Balears**. • Dades tècniques: - Inici amb **10 MVA**, ampliables a **20 MVA**. - Subministrament simultani a **dos vaixells mitjans** o un de gran. • Objectiu: reduir emissions dels vaixells atracats i avançar cap a un **Port de Tarragona** més sostenible. ### 2.6. Serveis: temps i trànsit (1347–1485) **El temps a la mar (Lluís Mi Pérez)** • Confirmació de l’episodi de **tramuntana i mestral**: - Intensificació la matinada i matí de divendres. - Ratxes > 80 km/h a l’Empordà i Costa Brava. - Fort maror o maragassa a la Costa Brava i mestral fort a la Costa Daurada (especialment al golf de Sant Jordi). **Trànsit (Servei Català de Trànsit)** • Incidència principal a l’**AP-7** a Mollet del Vallès (vehicle avariat): - Un carril tallat sentit sud. - Fins a **10 km d’aturades** entre la Roca del Vallès i Mollet. • Repercussió a la **C-17** amb 4 km d’aturades en sentit Barcelona. --- ## 3. Reportatge ampliat: el robot submarí de Vilanova (1515–2402) ### 3.1. Tecnologia: el robot *crawler* (Dan, SARTI – UPC) • El robot **Crawler** està dissenyat per treballar al **fons marí** i connectar-se a l’**OPSI**. • Objectius principals: - **Expandir la zona observada** més enllà del punt fix de l’observatori. - Recollir dades amb càmeres, sensors biogeoquímics i un braç manipulador. - Monitorar espècies d’interès i l’ecosistema en general. **Proves al Port de Vilanova** • Es comprova: - El funcionament del sistema d’alimentació i comunicació a llarga distància. - El consum energètic i el comportament del robot segons el tipus de fons. • El robot podrà operar fins a **50 m de l’OPSI** i, posteriorment, es desplegarà a **Kristineberg (Suècia)** durant mig any – un any per estudiar l’**escamarlà noruec (Norwegian lobster)**. **Treball conjunt tecnòlegs–ecòlegs** • La tecnologia es dissenya a partir de les **necessitats de dades** que marquen els ecòlegs. • El robot permet passar d’una observació puntual a una **visió espacial** completa, essencial per construir **models ecològics robustos**. ### 3.2. Paper de la IA i funcionament continu • La **IA (intel·ligència artificial)** és clau perquè el volum de dades (sobretot vídeos i senyals acústics) és inassumible manualment. • Funcions de la IA: - Detectar espècies d’interès en imatges on el 90% del temps "no passa res". - Filtrar només la informació rellevant per alimentar models ecològics. • Amb la connexió elèctrica a l’OPSI, el robot podria operar **24/7 durant mesos**, limitat només pel manteniment (neteja de *biofouling*, càmeres, parts mecàniques). ### 3.3. Ciència i gestió: Digiforeco (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC) • **Digiforeco** connecta: - Dades històriques (pesca, campanyes oceanogràfiques dels anys 80–90, arxius en paper). - Dades noves d’observatoris i robots. • Objectius: - **Calibrar i fer comparables** aquestes fonts tan diferents. - Estudiar l’evolució de comunitats marines i recursos pesquers en diversos països (Catalunya, Suècia, Itàlia, Irlanda). - Avaluar l’impacte del **canvi climàtic** i de la pesca, i orientar polítiques futures. • Es vol crear un **entorn virtual obert** de diversos nivells de complexitat on: - Científics, gestors, governs, actors locals i ciutadania puguin consultar dades, tendències i escenaris. • Es constata el valor de les **àrees protegides**: - Primer es recupera el **fons marí** (si es redueix la pesca d’arrossegament). - Després es recuperen les **comunitats biològiques** i, a llarg termini, els **recursos pesquers**. --- ## 4. La crisi de la pesca al Maresme: NotiLlotja (2402–3051) ### 4.1. Situació actual a la confraria de Sant Elm (Arenys de Mar) **Context de dificultat general** • Cristina Badillo, de la **llotja d’Arenys de Mar**, descriu un moment "molt difícil" per al sector pesquer a Catalunya. • En diversos ports hi ha barques **amarrades** per falta de dies de pesca disponibles. • A Arenys poden continuar sortint perquè aprofiten dies de dues embarcacions inactives, però això no és una bona notícia: implica flota parada i incertesa. **Flota actual** • Tres modalitats: - **Arrossegament**: 12 embarcacions actives (algunes enfocades a la gamba), columna vertebral de la confraria pel volum de captures. - **Arts menors**: una vintena d’embarcacions. - **Encerclament**: 3 barques actualment en aturada biològica fins al gener. • En comparació amb el passat, la flota s’ha reduït dràsticament (abans hi havia moltes més barques d’arrossegament i d’encerclament). ### 4.2. Abundància de peix, però restriccions creixents • Paradoxalment, **hi ha molt de peix i molta gamba** al calador, segons els pescadors. • Peix que arriba a la llotja: - Blanc: pagell, besuc, rap, bruixa, moll, roger, etc. - Crustacis: gamba, escamarlà. - Peix blau (sardina, seitó) quan no hi ha aturades biològiques. • La pesca és de **proximitat i alta frescor**: del mar al taulell en 4–6 hores. ### 4.3. Preus, accés al producte i desconeixement del consumidor • Els preus del peix "van com sempre": - Hi ha espècies **assequibles** (bruixa, moll, roger) que la gent compra poc per desconeixement. - La **gamba** puja de preu perquè hi ha **quota limitada** i s’acosta Nadal, augmentant la demanda. • Cristina defensa que el peix **no és car** en relació a l’esforç, les restriccions i la qualitat, especialment comparat amb importacions llunyanes menys regulades. ### 4.4. Crítica a les polítiques europees **Sobrerestricció vs. sobrepesca** • Es rebutja rotundament l’acusació de **sobrepesca** al Mediterrani català: - La flota s’ha reduït **més d’un 50%** de manera natural. - S’han introduït **malles més selectives**, vedes biològiques i quotes estrictes (especialment de gamba). • Cristina afirma que els **informes científics** (CIEM/ICES, científics locals) indiquen recuperació d’estocs i bon estat del medi, però malgrat això es continuen aplicant retallades. **Impacte social i econòmic** • La pesca és un sector **tractor** que mou: - Microempreses (embarcacions). - Treballadors de confraries, majoristes, peixaters, transport, restauració. • Les restriccions de dies de pesca (es parla d’escenaris de **130 dies/any** o fins i tot 27 dies/any proposats en un moment) fan insostenible el negoci i desincentiven el **relleu generacional**. • Es critica que decisions es prenguin des de **Brussel·les**, lluny del mar i del coneixement local. ### 4.5. Crida als consumidors • Missatge final molt clar: - **Comprar peix de proximitat** a les peixateries locals. - Llegir bé les **etiquetes**. - Entendre que és una forma de defensar **la qualitat**, el **patrimoni gastronòmic** i el futur del sector. --- ## 5. Cultura i identitat al Delta de l’Ebre (Segona hora) (3592–6759) ### 5.1. Santa Cecília a Deltebre: música i arrelament (3623–4634) #### Celebració i homenatge a mossèn Gabriel Zapater • Santa Cecília (22 de novembre) és la "**festa gran**" de l’**Associació Musical L’Espigador** de Deltebre. • Enguany la diada és especialment rellevant perquè coincideix amb el **centenari del naixement** del fundador de l’entitat, mossèn Gabriel Zapater. **Programa d’actes** • 18.00 h: Concert de **Golden Groups** a la plaça mossèn Gabriel Zapater (davant l’església): - Grup de versions modernes amb veus i instrumentació (percussió, vent, guitarres, baix). - Ha crescut en un any de 13–14 membres a uns 25. • 19.00 h: **Missa de Santa Cecília** a la parroquial de Sant Miquel, cantada per la **coral** de l’Espigador amb repertori de música sacra. - La coral ha cantat recentment en una missa televisada per TVE, fet que es viu amb orgull. • Després: **concert de banda** i àpat de germanor. #### L’Espigador: banda, coral, Golden Groups i escola de música • L’Espigador agrupa: - **Banda simfònica** (secció principal i històrica). - **Coral**. - **Golden Groups** (música moderna i versions). - **Escola de música** de gestió municipal però conduïda per l’entitat. • Funció clau de l’escola: - Proveir la **Sàvia nova** de la banda (els nous músics debuten tradicionalment per Santa Cecília). - Formar també **persones**, no només músics, amb valors d’integritat, felicitat i servei a la comunitat. • Vuit alumnes han superat les proves d’accés al **conservatori**, fet que es viu com un salt qualitatiu i un aval de la feina pedagògica. #### Identitat, orgull i "espigosfera" • El president, Carlos Castaño, reivindica una autèntica **"espigosfera"**: - Un entorn on tothom se senti part de l’entitat. - Comparació amb ser soci del Liceu o d’un Orfeó: ser soci de l’Espigador hauria de ser motiu d’orgull. • Santa Cecília es comparteix amb les dues realitats històriques de Deltebre (la Cava i Jesús i Maria), alternant parròquies; enguany, però, es repeteix a Sant Miquel per coherència amb l’homenatge al mossèn Gabriel. --- ### 5.2. Mites i llegendes del Delta de l’Ebre (4634–5487) **Amb Joan de Déu Prats, escriptor i divulgador** #### El Delta com a espai liminal • El Delta de l’Ebre és descrit com un espai **entre terra i mar**, canviant i vulnerable: - Creixia amb els sediments del riu, però ara **retrocedeix** per les preses i rescloses a l’interior. - Històricament ha estat **marjal insalubre**, amb malària i febres, i refugi de gent al marge (bandolers, moriscos, fugitius, bruixots). #### Figures llegendàries principals 1. **La Cucafera** • Monstre marí que hauria encallat als sorrals del Delta. • Pescadors l’haurien portat a Tortosa, on mor i acaba convertit en **element de bestiari festiu**. • Equivalent nostrat al "monstre del llac Ness", la Tarasca o el Kraken. 2. **Els marfantos** • Espectres que vaguen per les maresmes i terrenys inestables del Delta. • Podrien ser les ànimes de fugitius, exesclaus i moriscos que s’amagaven a la zona dominada pels **cavallers hospitalers de Sant Joan de Malta**. • També s’explica que la seva fama podria ser alimentada per **contrabandistes** per espantar curiosos. 3. **Els gambutzins (o gatbosins) empiquepadors** • Criatures associades al **vent fort** que baixa per la vall de l’Ebre (tramuntana/vent de dalt). • Protagonitzen la broma clàssica de "anar a caçar gambutzins" amb un sac i un bastó. • Podrien estar inspirats en les plagues de petites papallones blanques (anomenades *palometes*) que de vegades envaeixen la zona. #### Boscos mil·lenaris i arbres testimoni • Als Ports hi ha la **fageda del Retaule**, la més meridional de Catalunya. • A la zona d’Ulldecona existeix una concentració única d’**oliveres mil·lenàries** (algunes es creu que tenen 1.000–2.000 anys). • Es reivindica la força simbòlica d’asseure’s sota un ésser viu que ha vist **segles d’història**. #### Pirates i frontera amb l’Àndalus • El Delta i l’entorn de l’Alfama eren punts ideals per a **pirates barbarescos** i bandolers. • Llegenda d’Alcanar: - Una noia que portava el dinar al pare pescador és segrestada per pirates i portada a l’altra riba mediterrània. - Sobreviu a un naufragi, és acollida i es casa amb un home del lloc, però somia tornar. - Dècades després, s’escapa amagada a la bodega d’un vaixell; quan surt a coberta, la deixen a la **platja d’Alcanar**, d’on havia marxat. - En reconèixer el lloc, el xoc emocional la torna boja i es passa la vida rondant la platja. --- ### 5.3. Pressupostos 2026 de Deltebre: inversió rècord i transformació (5487–6759) **Entrevista amb Andreu Curto, tinent d’alcaldia de Deltebre Eficient** #### Magnitud del pressupost • Pressupost 2026: **30,65 M€**, el més alt de la història del municipi. • Increment del **12%** respecte a l’any anterior. • Moment simbòlic: a les portes del **50è aniversari de la segregació** (2027). #### Perfil altament inversor • **13,7 M€ en inversions** (prop del 45% del pressupost): - Molt per sobre de la mitjana catalana. - Estratègia: compensar els **dèficits històrics estructurals** i l’escassa inversió d’altres administracions al Delta. • Objectiu: situar Deltebre com a mínim al nivell de serveis d’un **municipi mitjà** del país. #### Projectes estratègics principals 1. **Passeig del Carrilet** • Projecte estrella del mandat, dividit en fases i etapes, cost estimat de la primera fase: **12 M€**. • Funcions: - Reduir els **problemes d’inundacions** als punts més crítics del casc urbà. - Crear una gran **via cicloturista** que connecti el passeig fluvial amb la façana nord de Deltebre. - Generar nous espais de **cohesió social** i mobilitat sostenible. • Els primers resultats ja es veuen: amb només la primera etapa acabada, alguns punts històricament inundables ja no s’inunden en episodis de pluja intensa. 2. **Teatre Auditori Rialto** • Recuperació de l’antic cinema **Rialto** com a teatre auditori municipal. • Importància doble: - **Patrimoni històric** (poc però valuós, després de la pèrdua d’altres edificis com l’antic Coliseum o les estacions del carrilet). - Equipament cultural i de **cohesió social** de futur. • Finançament: - Cost total previst: prop de **3 M€**. - Subvenció Next Generation (PIREP): **949.000 €**. • Calendari: part estructural acabada **abans de finals de març de 2026**. 3. **Camps de futbol amb gespa artificial** • Renovació de la gespa dels camps **Josep Maria Torres** i **Camp Nou** de Deltebre. • Responen a: - Vida útil esgotada dels actuals camps. - Alta demanda social i esportiva. • Cofinançats mitjançant el **Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC)**. 4. **Aigua potable i clavegueram** • Després de resoldre un contracte considerat molt desfavorable, es millora notablement el rendiment de la xarxa: - De **29% a 55%** de rendiment en dos anys (reducció de fuites). • Noves inversions: - Renovació i digitalització de **tots els comptadors** per detectar fuites i orientar millor les actuacions. 5. **Enllumenat públic** • Internalització del servei i creació d’una **brigada municipal d’electricitat**. • Renovació completa a **tecnologia LED** del casc urbà i de Riumar: - Estalvi energètic i econòmic significatiu. - Millora de la **seguretat** i de la percepció d’espai públic. 6. **Camins rurals i altres millores** • Inversió continuada en **manteniment i millora de camins rurals**, bàsics per a l’activitat agrícola i la mobilitat interna. #### Subvencions externes i finançament • El pressupost inclou **6,8 M€ en subvencions externes**. • Fonts principals: - Préstec sense interessos de **3 M€** per a l’enllumenat (estalvi i sostenibilitat). - Subvencions diverses per al Passeig del Carrilet (turisme i infraestructures). - PUOSC (camps de futbol, caldera del Centre Esportiu del Delta, etc.). - Fons **Next Generation** per al Rialto i la Roser (1,8 M€ en una fase anterior). • Estratègia: **maximitzar ajudes** per no carregar tota la transformació sobre els ingressos propis ni el deute. #### Pressió fiscal i tributs • El 2026 es manté la **congelació dels tributs municipals**. • Des que governa l’actual equip (encapçalat per Lluís Soler): - No s’han apujat impostos; l’IBI rústic i urbà es va ajustar a la baixa en el seu moment. - S’han corregit algunes **injustícies** en taxes (com la d’escombraries) per repartir millor la càrrega. • Missatge polític: el progrés de Deltebre ha de venir **per més gestió**, no per més pressió fiscal. #### Mirant a 2027: 50 anys de municipi • El 50è aniversari de Deltebre (2027) es vol celebrar amb: - Gran part dels projectes estructurals **acabats o molt avançats**. - Un municipi més equipat, connectat i sostenible. • Curto insisteix en el reconeixement a totes les persones que han fet créixer Deltebre en aquests 50 anys i en l’objectiu que la **gent se senti orgullosa** del seu poble. --- ## 6. Bloc informatiu local de Tarragona (3401–3536) (Encara que és un butlletí separat, forma part de la franja) • **Pressupost 2026 de l’Ajuntament de Tarragona**: acord entre PSC i Junts per un paquet de mesures de 11,8 M€ (administració més àgil, foment del català, impuls del **Mercat del Fòrum**, etc.). • Esquerra Republicana anuncia vot en contra al·legant incompliments recurrents. • **Nadal a Tarragona**: reafirmació del lema *Per Nadal tot és possible*, amb una imatge gràfica de Marvol Pini on es veu un rei mag en bicicleta pel Pont del Diable. • **Congrés d’Arqueologia i Món Antic** amb un centenar d’investigadors debaten sobre els **Amfiteatres** romans i el futur del patrimoni, en el marc del nou Consorci de Patrimoni Romà. --- ## 7. Tancament musical i publicitari • Pausa publicitària amb referències al **Moll de Costa** del Port de Tarragona, a l’ICIQ, a serveis municipals i a comerç. • Tancament de programa amb música i recordatori d’horari: *Arran de Mar* emet de **dilluns a divendres, de 16 a 18 h**, per **Tarragona Ràdio**. --- ## Idees clau transversals • **Mar i canvi climàtic**: tramuntanades, fred sobtat i necessitat de monitoratge avançat del Mediterrani. • **Tecnologia al servei del mar**: robots submarins, observatoris i IA per comprendre i protegir els ecosistemes. • **Crisi i dignitat de la pesca**: abundància de peix vs. restriccions polítiques, defensa de la pesca artesanal i dels circuits de proximitat. • **Identitat cultural**: música (Santa Cecília), llegendes, bestiari, patrimoni (Rialto, oliveres mil·lenàries) com a eixos de cohesió. • **Política local transformadora**: grans inversions a Deltebre i Tarragona, orientades a sostenibilitat, serveis bàsics, cultura i qualitat de vida.

Tags:

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'notícies costa catalana', 'Costa Brava', 'tramuntana', 'Delta de l’Ebre', 'Protecció Civil', 'Alcanar', 'barranc del Llop', 'Vilanova i la Geltrú', 'SARTI', 'OPSI', 'robot submarí', 'Digiforeco', 'ciència marina', 'Maresme', 'Arenys de Mar', 'caixes de mariner', 'economia blava', 'pesca artesanal', 'llotja', 'crisi sector pesquer', 'gamba', 'quotas pesqueres', 'Unió Europea', 'Garraf', 'Tarragona', 'Rambla Nova', 'plaça de la Font', 'Nadal', 'Port de Tarragona', 'descarbonització', 'electricitat en terra', 'L’Espigador', 'Santa Cecília', 'Deltebre', 'música de banda', 'escola de música', 'mites i llegendes', 'Delta de l’Ebre', 'Cucafera', 'marfantos', 'gambutzins', 'pirates', 'oliveres mil·lenàries', 'pressupost municipal', 'inversió pública', 'Passeig del Carrilet', 'Rialto', 'enllumenat LED', 'Next Generation', 'PUOSC']