Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 20 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem del pressupost de Delta Ebre, anirem fins a una llotja del Maresme, celebrarem el patró dels músics Santa Cecília al delta de l'Ebre, coneixerem un robot submarí i continuarem descobrint més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani.
Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar. Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica. Sílvia García, molt bona tarda, com estàs? Doncs una mica despistada, bona tarda. Despistada, per exemple.
M'havia deixat el micro a l'altre costat de l'estudi. Una mica més i no arribo, eh? Malament, malament. Despistada, despistada. Ara sí, ja fa fred. Uah, i que bé, eh? Ho sento molt, però que bé. Jo aquest matí he anat a la meva parceleta per veure com estan els gatets, que tu ja saps que un dia a la setmana pujo, i marcava 8 graus. Quina desgració. A més a més, 8 graus i de baixada.
Com he xalat. Jo estic plorant per això, imagina't. Pensa que ja et queda menys per l'estiu. Has de buscar la part positiva de la història. Que bonic quedarà el teu Nadal amb aquests flocs de neu que cauran a Tarragona. Jo el Nadal amb banyador i biquini el visualitzo molt bé. Això passa allà, a la zona on vols anar tu a viure.
A l'altre punt de viure, no. De vacances per Nadal. Per vacances de Nadal, què et sembla? Fantàstic. A partir del dia 24, què tens de fer? Si m'ho pagues... Deixa'm que Santa Loteria Primitiva m'enlluerni amb el seu bon afer i llavors ja en parlarem de negocis. Anem a saludar també la Cel Prieto des de ràdio delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé, molt bé, com dieu Batros, posen fred, lo fred ja ha arribat, ja tocava, estem a 20 de novembre. Aquí fa un vent que talla, vull dir, sense el vent segurament no faria tant vent, és tan fred, però és que està...
No, sense el vent no faria tan fred, volia dir. Ara. Però... Sí, sí. Però és que, de veritat, eh? Vull dir, ahir la nit, abric d'hivern gruixut. Sí, no, estem igual. No fa tant de vent aquí a Tarragona, però abric d'hivern igual, igual. No pateixis per això. Anem a saludar en Sergi Corral dins de Ràdio L'Escala. Sergi, teniu llevant o no teniu llevant?
Llevant no, ja ha entrat tramuntana, ha entrat avui. És canvi de tramuntana i de mestral per vosaltres, de Cers, de Serè, per l'Ebre, que és el que porta la fred. Per això no ha fet fred, si no fa mestral ni tramuntana no fa fred.
Avui ja s'ha notat, he anat a fer quatre imatges aquest dematí per tele aquí arran de mar, arran d'aigua, i ja no es notava rasca, i aquest migdia quan he baixat a casa també ja bufava 50-60 per hora, que ja la sensació era ja de fredor. Crec que estarem uns quants dies més així de fredor. Anem a saludar en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, amb fred també per aquí, perquè Déu-n'hi-do, la rasca que feia aquest matí aquí Vilanova i la Geltrú també, Déu-n'hi-do, com s'ha notat aquest canvi de temperatura en qüestió de res, de dos o tres dies? Sí, sí, sí, però diuen que ja... On estan aquells que volien fred? Exacte, que surtin, que surtin. Aquí, aquí, jo. Jo, jo, jo. Jo també, jo també. I anem a saludar també l'Oriol Leu des de Ràdio Areng. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, també bé. Jo content, content, perquè a mi Alfred ja m'agrada i ha trigat a arribar, doncs està bé que hagi arribat de cop, mira, ja està bé. Però escolta'm, esteu parlant només d'Alfred. No va ser ahir la cosa aquella dels premis de la Silva? Ja no n'heu dit res, dic no sé si preguntar, dic ara no l'apifis. Va quedar finalista, ho deixarem així.
Bueno, no me lo van donar, li van donar a un noi que no me'n recordo com es diu. I jo tampoc. I me cau molt bé, eh? Me va caure bé. Sí, sí, a mi també, eh? Espera, que t'ho busco. El Nando Cruz. Des d'aquí el felicitem especialment. Exacte. Per les buenas i per les males. Felicitats, eh, Nando. Ara, Santa Tecla, que és la millor festa major del territori, sí que li van donar prèmios, o sigui que ja està. Ja ho sabeu.
També queda amb les ganes de poder parlar amb els Figa Flowers una mica més llarg i extens. No us convido per Santa Tecla, però, eh?, que ja massa massificat està. Quedeu-vos a casa. Marina, que sí, que sí, convida't, que vinguin. Així també nosaltres podrem anar a Sitges i a fer rondos. Clar, clar. Veus? M'ho penso. Vinga, va, va, que no estigui per nosaltres. Vinga, va, deixem les festes, deixem-ho tot, anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez God.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que la base de salvament marítim de Creu Roja a l'escala ha fet aquest matí exercicis rutinaris de salvament i socorrisme marítim a la zona de la platja del Rec del Molí, Sergi.
Doncs sí, Marina, aquest escenari ha estat testimoni aquest matí d'uns exercicis, com tu ve deies, rutinaris de salvament. Ja ha participat Salvament Marítim i Creu Roja en unes operacions que han començat a les 10 del matí i han posat punt i final a l'una del migdia. En aquesta pràctica d'avui ja ha participat l'embarcació Salvamar Lira, una llanxa de salvament que té la base al Port de Roses. Els exercicis d'avui se centren en una embarcació que es troba barada a la plaja i l'han de remolcar marandins, una pràctica que pot respondre
a una situació força quotidiana a mar i que s'entrena en diferents ocasions al llarg de l'any. La Base de Salvament Marítim de Creu Roja a l'Escala realitza periòdicament pràctiques i simulacres de situacions d'emergència a mar, unes tasques que són claus en la millora de les actuacions de salvament i també en la formació de tot el seu equip d'emergències. Hi participen una vintena de voluntaris que operen des del Camp Norfeu fins al Begú i que han participat, per exemple, en emergències com a la Dana del País Valencià.
La primera tramuntanada de la tardor obrirà les portes de l'hivern. Doncs sí, les primeres bufades de tramuntana d'aquest matí han obert les portes a un canvi de temps important. El temps d'hivern arriba de forma sobtada amb un episodi d'agrupada encesa de tramuntana i una baixada de temperatura contundent. Res a veure amb el panorama plàcid i temperat que ens ha acompanyat tota la primera quinzena de novembre, quan la mitjana de temperatura s'ha situat al voltant de 4 graus per sobre del normal.
Avui la tramuntana encara bufarà, està bufant a mig gas, millor dit, però demà ens arriba una situació d'agrupada encesa, és a dir, ratxes de més de 100 quilòmetres per hora que es mantindran fins la matinada i matí de dissabte. Acompanyant aquesta ventada, la mar també remenarà de valent, amb onada des de dos a tres metres d'alçada. Una situació de benimar...
que feien molts mesos que no teníem per trobar una situació similar. Hem de retrocedir el març passat, i és que en guany només portem 24 dies de tramuntana, quan ja n'hauríem de superar els 90. Aquest episodi de fred i tramuntana s'avança una setmana al clàssic canvi de temps de Sant Andreu. La previsió per final de mes i inicis de desembre indica que seguirem parlant d'ambient d'hivern amb el pas de nous fronts i noves entrades de tramuntana.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Protecció Civil forma alumnes de la Ràpita per preparar-se davant dels riscos d'hivern. Sí, Marina, una xeixantena d'alumnes de cinquè i sisè de primària de l'escola Horta Vella de la Ràpita han participat aquest dimecres en una sessió formativa de Protecció Civil per aprendre com actuar davant els principals riscos de l'hivern.
La iniciativa, en què també han pres part representants del Departament d'Educació i de l'Ajuntament de la Ràpita, vol reforçar la cultura de l'autoprotecció entre l'alumnat i les seues famílies. Durant la sessió, els tècnics han explicat quines mesures cal prendre davant situacions com inundacions, ventades, onades de fred, nevades o l'ús incorrecte d'aparells de calefacció.
Una formació que s'emmarca en un pla que inclou simulacres obligatoris als centres i cursos específics per al professorat, que hauran de traslladar aquesta formació a l'alumnat de tercer i quart. Rafael Prades és el responsable de Protecció Civil a les Terres de l'Ebre.
Del que es tracta és de donar consells de manera molt amena, molt adreçat als xiquets, perquè reconeguen els riscos i puguen actuar davant dels riscos, sobretot inculcant aquesta cultura de l'autoprotecció als xiquets. El que volem és que ja des d'edats primerenques comencen a impregnar-se d'aquesta cultura de l'autoprotecció, de manera que a mesura que vaguen avançant ho tinguen més integrat,
i també puguem fer d'eina de transmissió cap a les famílies i cap als pares. Ens interessa també que la formació vagi de baix a dalt i no només de dalt a baix. Des dels serveis territorials d'educació i d'interior s'ha destacat que aquestes xerrades arriben en un context especialment adequat, tenint en compte els episodis d'emergències recents a les Terres de l'Ebre, com els aiguats que van afectar el municipi.
Alcanar inicia la taxació dels habitatges del barranc del Llop que s'han d'enderrocar pels aiguats.
Són deu les cases afectades del barranc del Llop al Canà Platja, d'on s'han de traslladar les persones que actualment hi viuen per evitar riscos per a la seva integritat davant d'episodis com els últims aiguats, els de fa cinc setmanes. I els taxadors ja n'han visitat set a l'urbanització l'estona. Estos habitatges hauran de ser derrocats per renaturalitzar el curs fluvial i evitar danys en cas de futurs temporals. Joan Roig és l'alcalde d'Alcanar.
ens hem ficat a treballar molt ràpidament en les taxacions que la competència en aquest sentit de tot aquest procés en les taxacions és de l'Ajuntament després l'Ajuntament també negociarà amb els veïns els preus que surten d'estes taxacions objectives externes a l'Ajuntament per part d'una empresa externa i després la Generalitat de Catalunya ajudarà l'Ajuntament econòmicament per a poder cobrir les despeses d'estes valoracions
i que els veïns surten el més ràpidament possible d'aquesta zona. Ja vam dir des de l'Ajuntament que el nostre objectiu principal és que la tarda de l'any vinent aquí no hi haguem veïns. L'enderroc d'aquests 10 edificis forma part del paquet de mesures sorgit de les taules tècniques convocades amb experts per l'Ajuntament per fer front als consecutius episodis d'aigua que afecten la zona de manera continuada i violenta.
Fem aturada ara les costes del Garraf. El SART i el Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació de la Universitat Politécnica de Catalunya de Vilanova va desplegar ahir el seu robot submarí al port de Vilanova per dur a terme unes proves, Carles.
Doncs sí, Marina, així és. La voluntat d'aquestes proves és, a més, més endavant submergir aquest robot a l'OPSI, l'observatori submarí situat a 20 metres de fundària a 4 quilòmetres de la costa vilanovina. Tot plegat amb l'objectiu de desenvolupar un vessó digital i que es du a terme en el marc del projecte Digiforeco, una iniciativa finançada per la Unió Europea dins del programa Horizon Europa.
Amb aquest projecte també es vol donar suport a la restauració d'àrees marines afectades per l'estrès ambiental i les activitats humanes mitjançant la recollida de dades que permetin entendre millor els canvis dinàmics dels ecosistemes. Escoltem el Dan, investigador del Sarti.
Aquest robot és un robot que es diu Crowler, Ròsia, i és un robot que està destinat per treballar en la zona bentònica, és a dir, en el fons marí, i és un robot que es connecta als observatoris com l'OPSIC que tenim aquí a la costa de Vilanova per poder expandir la zona observada amb càmeres, amb sensors, que ens permet monitoritzar l'ecosistema d'una forma més expandida en l'espai.
Amb aquesta iniciativa s'està creant un sistema de monitoratge ecològic en quatre dimensions basat en bessons digitals i xarxes de plataformes robòtiques. Aquest sistema permetrà representar digitalment l'oceà i els seus processos bioecològics, integrant dades històriques i també en temps real per millorar la gestió i restauració dels ecosistemes marins. Escoltem també a Dominicos Hánciabanchelos, investigador del CSIC, del Consell Superior d'Investigadors Científics.
Durante muchas décadas nuestro acceso a...
a datos del mar era la pesca. Entonces el papel de los pescadores realmente es muy importante porque toda la historia, todo lo que conocemos del mar viene de ahí. Pero como los tiempos cambian, hay infraestructura disponible nueva con más capacidades, podemos tener información de sitios más remotos, podemos estar ahí 24-7, como ha contado Dan, mi compañero, antes. Entonces nosotros podemos tener
Más información, tanto cualitativa como cuantitativa, sobre el estado del fondo marino, los recursos pesqueros, cosas que no son de interés comercial, quizás, pero sí interesantes para nosotros, para la ciencia.
El projecte Digiforeco contempla per una banda recuperar dades històriques no analitzades, les anomenades sleeping data, i l'obtenció també de noves dades gràcies a l'ús de robots i observatoris submarins com el que s'instal·len a l'Obsi.
Anem ara cap a les costes del Maresme. L'Associació del Moble de Catalunya fa un inventari de caixes, beguls i cofres antics del país. Algunes d'aquestes caixes es diuen caixes de mariner i descobrir-les és l'objectiu principal del projecte. El teu begul, la nostra història, Oriol.
Sí, és un projecte en què es demana la col·laboració ciutadana per participar-hi. Es presenta aquí a Aranys de Mar demà divendres. Es tracta d'una iniciativa pionera engegada fa un any en què s'està fent un inventari digital de totes les caixes, beguls i cofres antics per tal de documentar-los i catalogar-los. Àngels Parés, directora del projecte, explica que la intenció és posar en valor aquestes peces que sostenen
Sovint han quedat oblidades en cases particulars i que recullen històries familiars i usos tradicionals. Per això fa una crida a la Col·laboració Ciutadana per participar-hi.
Bàsicament, si tu tens una caixa, un bagul o un cofre, doncs has de fer fotografies, has d'anar a la nostra pàgina web, elteubagul.com, les penges, ens dius a quina localitat es troba aquesta peça i si tens alguna història relacionada amb la peça, si saps d'on ve, de quant temps fa caçar la teva família, etc. I les mires també són molt importants. I després d'aquesta informació la revisa un comitè científic que cataloga la peça a partir d'aquestes fotografies
Des de la posada en marxa del projecte, el passat desembre, 800 peces estan sent catalogades. Majoritàriament aquestes caixes es coneixen popularment com caixes de núvia i han estat testimoni de la vida quotidiana i del costum de moltes generacions. En el cas del Maresme hi ha una tipologia singular que són les caixes de mariner.
Hi ha aquestes caixes de mariner, que és una tipologia molt concreta, que solen ser de mida més petites que les caixes de núvia o caixes amb calaixos, i que moltes vegades estan decorades amb unes il·lustracions molt maques i que fins i tot encaixen molt bé amb la decoració actual dels nostres pisos i cases avui en dia.
La presentació que es farà a Arenys de Mar permetrà conèixer la col·lecció de caixes de museu i alhora conèixer la darrera adquisició del Museu d'Arenys, un nou begul amb indiana. La presentació serà a les 7 de la tarda a la biblioteca i comptarà amb Àngels Parés, que estarà acompanyada de Mariona Font, especialista en caixes de mariners, i Assumpta d'Angla, experta en beguls decorats amb indianes.
Dues peixateries d'Arenys de Mar han estat reconegudes dins dels Premis Arenys Acció 2025. Uns guardons que reconeixen sis negocis del municipi per la seva innovació, trajectòria i excel·lència com a part del teixit empresarial ara nyenc.
Exacte, l'entrega dels guardons de la tercera edició d'aquest certamen ha congregat més d'un centenar de persones. El Calissà hi va ser ahir al vespre. Les peixateries Anna i Illa Sobirà han rebut el guardó d'Economia Blava. A la gala va parlar el gerent de la peixateria Anna, destacant el futur incert que tenen ara mateix arreu les peixateries, però amb la confiança que sempre caldrà que un o altre vengui peix fresca arenys. Recordo quan vaig començar a anar a la plaça a ajudar la dona...
Llavors era la nòvia, crec que érem vuit, venem peix a la plaça. Ara som dos, parem que durem encara bastant de temps. De fet, ara se'n cuida el nostre fill, en Pol, però està avui, té un problema amb els nanos i no ha pogut venir. I el problema del peix, ara, tots el sabeu, és complicat. Cada vegada n'hi ha menys, cada vegada és més cart. I no sé com acabarà la cosa, perquè realment està complicadillo. Però jo penso que sempre sigui en un lloc com Arenys, sempre hi haurà...
Sempre hi haurà possibilitat que hi hagi alguna parada, la que sigui, que continuï, perquè l'Arenys i el peix és una cosa que va junta. No m'imagino aquest poble sense que ningú veneix peix d'Arenys. I a veure si ho arreglem d'una vegada, perquè per ara està la cosa complicadeta. Espero que hi hagi gamba per Nadal, per això de totes maneres.
El guardó a la trajectòria empresarial ha recaigut a mans del taller modern. El reconeixement a jove empresari se l'ha emportat Maria Avilés per Sala 2 Avilés. D'altra banda, el Premi a la Trajectòria Professional ha reconegut la bodega Ramon Fogoris. I finalment s'ha entregat el Premi Honorífic a Montse Masi Joan Dulsat de l'antiga llibreria Els 7 Ciències.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada, concretament a Tarragona, explicant que la festa de l'encesa de llums passa de la Rambla Nova, la plaça de la Font, on també hi haurà un arbre de grans dimensions. La cita serà el 28 de novembre a dos quarts de set. És una de les novetats de la campanya de Nadal a Tarragona, que comptarà amb més de 200 activitats.
No faltaran els clàssics, però també s'han programat circ, música al carrer i noves propostes per a infants i famílies. Per Nadal tot és possible a Tarragona. Sota aquest lema, la ciutat es comença a impregnar de l'esperit nadalenc, que s'estendrà de manera oficial a partir del divendres 28 en la festa de l'encesa dels llums. I ja...
un canvi substancial. La Rambla Nova ha quedat petita i l'acte es trasllada a la plaça de la Font. Tindrà lloc a les dos quarts de set de la tarda amb un espectacle previ amb ADN tarragoní. S'instal·larà un arbre de 15 metres d'alçada i a banda de molta llum, música i color també hi haurà pirotècnia, entre altres sorpreses. Montse Adán és la consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Tarragona i ho explica.
Seran més de 200 actes que se celebraran i que es viuran al carrer. Novetat d'enguany, l'encesa. Com ha dit l'alcalde, serà el proper divendres, 28 de novembre, i ho farem aquí a la plaça La Font. L'any passat la rambla se'ns va quedar petita, és estrany dir-ho, però se'ns va quedar petita per aquest esdeveniment, i volem portar la llum des de la plaça de La Font.
Altres al·licients seran la carpa del circ per dia, l'anella mediterrània, un parc de Nadal amb més tallers o l'enllumenat i propostes específiques en indrets com la plaça Verdaguer. L'Ajuntament destinarà uns 400.000 euros per posar llums i motius nadalencs a una setantena de carrers del centre i dels barris.
I la Comissió Europea ha anunciat 6,5 milions d'euros pel port de Tarragona per la descarbonització de les seves instal·lacions. Brussel·les ha fet públic un llistat amb 70 projectes d'arreu de la Unió Europea que rebran en total més de 600 milions d'euros en subvencions amb l'objectiu d'electrificar i descarbonitzar el transport per carretera marítim fluvial.
i aèri. En cas del port de Tarragona, el projecte té com a objectiu desplegar sistemes d'electricitat en terra d'accés públic, incluent-hi el subministrament elèctric en terra al moll de Balears. Aquest moll, segons ha concretat Brussel·les, començarà operant en 10 megavolts àmper i dues unitats de gestió de cables i està dissenyat per arribar en el futur fins a 20 megavolts.
Poden subministrar electricitat simultàniament a dos vaixells de mida mitjana o a un vaixell Gran Omega.
Ara volem saber quin temps farà el nostre mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Molt pendents de l'entrada de la tramuntana i del mestral, sobretot a la Costa Brava i Costa Daurada, que les properes hores encara s'han d'enfortir més i farà que l'estat de la mar es vagi esvalutant molt. Aquestes immediates hores, de moment aquests vents més moderats,
Amb maró, fort amaró, arran de mar i fins i tot a la costa central el que tindrem és refrontall. Per tant, aquest vent de xaloc una mica més fluixet. Serà al llarg de la propera matinada i el divendres al matí quan el vent s'intensificarà de cop i volta amb aquesta ona de tramuntana amb molta ràbia que tindrem a l'Alempordà sobretot. Durant la tarda aquest vent continuarà bufant amb ràfegues superiors als 80 km per hora. Per tant, hi haurà fort amaró o maragassa a la costa brava.
I a la costa de Tarragona continuarà aquest mestral, que també al voltant del golf de Sant Jordi serà més intens. La tarda del divendres també el vent serà de mestral fort a la costa barcelonina. Per tothom hi haurà aquest vent del nord-oest. Us seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Aquesta, de la més important, és aquest vehicle avariat que tenim a l'autopista AP7 a l'altura de Mollet del Vallès. Hi ha un carrer tallat en direcció sud, sentit Papiol, diguem-ne, aturades importants que gairebé arriben als 10 quilòmetres entre la Roca del Vallès
i Mollet del Vallès, tota aquesta zona, aquests 10 km amb aturades, això, com et deia, és a l'autopista AP-7, en sentit sud i a causa d'un vehicle avariat. Per cert, aquestes aturades afecten a una via molt propera. És la sèrie 7, aquí hi ha aturades d'uns 4 km
entre Parets del Vallès i Mollet, en direcció sud, en sentit Barcelona, precisament en aquest punt on la Sèrie 7 enllaça amb l'autopista PSL. A banda d'aquesta incidència, de moment, a la resta de la xarxa diària, encara circulació relativament tranquil·la. És tot des del servei català de trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceat. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat. Ahir, el SART i el Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d'Aquisició Remota i Tractament de la Informació de la Universitat Politècnica de Catalunya de Vilanova va desplegar el seu robot submarí al port de Vilanova per dur a terme unes proves amb volent conèixer tots els detalls. Carles.
Doncs sí, Marina. Ahir vam poder estar al Port Vilanovi i veure de primera mà com aquest robot tocava aigua per primera vegada en les proves que es van dur a terme per part dels membres del SARTI. L'objectiu és que acabi servint per monitorar el fons marí des de l'Obsí, des de l'Observatori Submarí. Vam poder parlar amb en Dan, un dels investigadors del SARTI. L'escoltem.
Aquest robot és un robot que es diu Crowler, Ròsia, i és un robot que està designat per treballar en la zona bentònica, és a dir, en el fons marí, i és un robot que es connecta als observatoris com l'OPSIC que tenim aquí a la costa de Vilanova.
per poder expandir la zona observada amb càmeres, amb sensors, que ens permet monitoritzar l'ecosistema d'una forma més expandida en l'espai. Com sabeu, l'OPCI és un punt d'observació in situ en temps real, però és només un punt i per poder extrapolar què està passant en un punt necessitem observar també l'espai per entendre els ecosistemes.
Conviem que aquest robot té càmaras, té instrumentació de parametres biogeochímics i també té un manipulador que ens permet fins i tot actuar quan necessitem fer alguna prova in situ.
Què és el que fareu avui aquí, quines proves fareu i com és que el porteu avui aquí al port per fer proves per després desplegar-lo on teniu l'opció en si, no? Sí, la idea d'aquest clau del port és fer unes proves de funcionament amb un sistema d'alimentació i comunicació a llarga distància. Tenim un concepte d'expandir el moviment del robot fins a 50 metres des de l'opció
Però també estem preparant aquesta prova perquè aquest robot, després d'anar a l'Obsi, anirà al Kristineberg, en Suècia, i farà també un mitjà en un any d'observacions per analitzar allà in situ una espècie d'interès que és el Norwegian Lobster.
què és això, on anirà? Entenc que farà proves aquí, però també se'n anirà fora. Sí, la idea és que nosaltres treballem en aquest projecte que es diu Digiforeco, i són quatre sites de proves, i un dels sites és Opsi, però n'hi ha altres quatre, i d'aquests quatre un és Kristineberg, que és un veí d'una bahia de Suècia,
I ahir tenim l'espècie, que és l'escamarlan, que viu a 40 metres. I això ens permet que amb el robot connectat a una isla, podem observar com viu aquest animal en el seu habitat i entendre el seu comportament. I podem fer un model del moviment espacial que té aquesta espècie i com té la vida dia a dia, que és important per entendre la seva funcionalitat.
Com treballeu conjuntament, entenc que científics i món tecnològic, per fer que la tecnologia, que és el que vosaltres porteu, i la part més científica puguin anar de la mà i puguin sortir conclusions o puguin sortir estudis arran de tot aquest desplegament?
Sí, exacte. Nosaltres al final el que fem és intentar proporcionar informació que serveixen pels models ecològics. Poder treure indicadors de funcionament de l'ecosistema local per poder veure la seva evolució en temps. I amb aquest tipus de tecnologia nosaltres arribem a definir-la en base al que els científics ens proporcionen com a informació que necessiten.
I treballem conjuntament per obtenir una tecnologia útil per aquest tipus d'experimentacions i aquest tipus de monitorització in situ. És a dir, aquest robot, per exemple, surt de la necessitat de poder expandir el que observem només en un punt i així poder obtenir una informació espacial de l'ecosistema i d'aquesta manera poder tenir un model més complet de l'ecologia local.
En aquest, com comentaves, té un braç, té diversos sensors, té també una càmera, entenc que també les imatges són una part bastant fonamental per entendre què passa i per veure en quin estat i en quina situació es troba el fons marí, no?
Sí, exacte. Nosaltres molt semblen com es fa en les sabanes, quan es fa un seguiment de leons, per exemple, intentem fer un seguiment de les espècies d'interès. I el que fem amb les càmeres, fem una observació en temps real del seu comportament, fem servir també la IA, perquè hem d'entendre que potser el 90% del temps no es veu res, i la IA és capaç de detectar les espècies d'interès, i d'aquest moda,
Nosaltres programem el robot per fer un seguiment d'aquesta espècie. Si la espècie, com he dit abans, l'escamarlan, viu en un sistema de forats, nosaltres ens interessa veure el seu comportament a dins d'aquest sistema. I el que fa el robot és fer un seguiment del seu comportament diari i així poder entendre com treballa per fer els forats, el sistema de forats i com s'interacciona amb les altres espècies al seu entorn.
Com ha ajudat l'IA a tirar endavant projectes com aquest? Entenc que l'IA us ha donat noves eines per desenvolupar aquest tipus de prototips. Sí, exacte. La part d'intel·ligència artificial és molt important bàsicament perquè la quantitat d'informació que genera aquest tipus de sensors d'una manera manual no es pot analitzar en temps útil.
I l'IA ens proporciona aquesta capacitat de poder observar una quantitat molt gran de dades i extreure només la informació útil. I això és gràcies als models d'IA que fem servir tant per detecció amb imatges com per detecció amb acústica, perquè, com hem d'entendre, aquesta informació no seria fàcil d'injectar en els models sense un anàlisi que ens generi només informació útil.
Quanta estona pot passar un robot com aquest a sota l'aigua? No sé si té un temps limitat o si pot estar més estona. Sí, la idea és això, tenir-lo connectat a l'opsi, que l'opsi és connectat a terra amb l'alimentació 24-7 i vol dir que si un robot com aquest es desplega a un observatori com l'opsi, podria treballar interromput mentre la part mecànica aguanta, perquè hem d'entendre que el medi té la seva dinàmica i, per exemple, el biofooling
pot tenir un efecte. I el que es fa normalment és un manteniment, però el robot podria estar, per dir això, tot l'any desplegat. I, per exemple, el Christine Berg intentem mantenir-lo almenys entre mig any i un any, i a l'Obsid també, mig any i un any, per fer el seguiment, però mentrestant es fa manteniment periòdic per poder treure, per exemple, el biofooling, per poder netejar-lo, la càmera al final també s'embruta...
Però, bàsicament, necessita aquest tipus de manteniment, però pot treballar entre un put. Avui el que feu aquí són unes proves per tirar-lo a aigua, però entenc que la idea és d'aquí uns dies tirar-lo a l'opció, al robot, i que estigui allà uns mesos treballant. Sí, exacte. Ara són unes proves per veure el seu funcionament amb la càrrega que té,
com consumeix, quan s'està movent, com s'està movent en aquest tipus de fons, per entendre exactament, després, quan nosaltres programem de forma automàtica el seguiment de les espècies, que podem tenir aquest model de comportament del robot per poder fer bé el control del robot quan els fa seguiment. Perfecte, doncs Dan, moltíssimes gràcies. Deixem que continuïs amb aquest desplegament. Gràcies a tots.
També vam poder parlar amb la part científica, amb en Dominicos Hachibancelos, del CSIC, del Consell Superior d'Investigadors Científics. També escoltem el que ens va dir. Durante muchas décadas nuestro acceso a...
a los datos del mar era la pesca. Entonces el papel de los pescadores realmente es muy importante porque toda la historia, todo lo que conocemos del mar viene de ahí. Pero como los tiempos cambian, hay infraestructura disponible nueva con más capacidades, podemos tener información de sitios más remotos, podemos estar ahí 24-7, como ha contado Dan, mi compañero, antes. Entonces nosotros podemos tener
Más información tanto cualitativa como cuantitativa sobre el estado del fondo marino, los recursos pesqueros, cosas que no son de interés comercial, quizás, pero sí interesantes para nosotros, para la ciencia.
Entonces, el proyecto este tiene como objetivo juntar tanto datos históricos que provienen de los registros pesqueros, campañas oceanográficas de los 90, 80 y tal, que toda la información está archivada en algún lado o escrita a mano y todo eso. Información nueva que estamos generando a través de campañas oceanográficas.
y la información que nos proporcionan robots como este crawler de oruga y el observatorio, juntarlo todo, intentar calibrar esta información, traducirla, entre comillas, traducirla, porque si tenemos una foto de...
un pez en el Opsi y también tenemos información que se han pescado en 2011 pues 10 toneladas de la misma especie esto no es comparable tenemos que encontrar el sentido en todo eso ver las tendencias a lo largo de las décadas qué pasa intentar explicar el porqué a veces si podemos con la información que tenemos disponible información de temperatura salinidad del estado del fondo marino etcétera etcétera
Y seguir actualizando con el uso de tecnologías nuevas esta información y al final poder proyectar al futuro. Predecir de alguna manera, que la predicción no me gusta como término porque es un poco restrictivo, pero sí, intentar adelantar los hechos. ¿Qué importancia puede tener recopilar toda esta información? A ver...
Tanto a nivel ecológico, los efectos del cambio climático, qué está pasando con las comunidades marinas, tanto en Cataluña aquí como en los otros tres países, que no sé si Dan lo ha contado antes, que vamos a repetir básicamente el mismo experimento en Suecia, en Italia y en Irlanda. ¿Vale? Como comparar más o menos la misma metodología en diferentes mares.
Entonces, tanto a nivel ecológico como de pesca, ¿dónde van los recursos pesqueros? Lo estamos haciendo bien, hay que cambiar algo que podemos esperar para las décadas que vienen.
Entiendo que con estos proyectos entonces la idea es poder recuperar toda esta información para poner a las manos de los que luego tendrán que decidir cómo actuar. Correcto. No solo para la gestión, sino para el público también. Lo que queremos hacer es un ambiente virtual, quizás de diferentes niveles de complejidad,
Donde tanto los científicos como los gestores, el gobierno, los actores locales y el público pueda tener acceso libre a los datos, a toda la información disponible de este sitio. Entender qué ha estado pasando históricamente, de dónde venimos, dónde vamos y cada uno a lo que necesita al final.
¿Esto se podría, por ejemplo, los datos de aquí se podrían extrapolar al resto del Mediterráneo? ¿Se podría tener en cuenta para aplicar leyes o para aplicar medidas para que funcione bien, digamos, todo el litoral? Hasta un cierto punto sí. O sea, hay ambientes parecidos.
que Pablo, que me está mirando desde ahí, nuestro estudiante de doctorado, se encargará de encontrar estos sitios parecidos a través de otro proyecto. Entonces, igual lo que está sucediendo aquí en Villanova, o sea, Villanova puede servir como ejemplo para otros ambientes parecidos en el Mediterráneo, tanto en la costa de... Bueno, vamos a empezar por escala, sí. Costa de Garaf,
Mediterráneo noroccidental, quizás el Mediterráneo y vamos viendo. El problema es que, claro, tenemos información puntual de varios sitios que tenemos que mezclar de alguna manera que tenga sentido sin perder toda la variabilidad que puede suceder.
Entiendo que, por ejemplo, en el OPSI es un espacio protegido, no se puede pescar en este espacio. ¿Qué importancia tienen también las reservas marinas para...? No sé si vosotros veis con los datos que recogéis la importancia que tiene tener un espacio protegido para la pesca, por ejemplo. A ver, protegemos los espacios marinos primero por el valor que pueden tener en sí...
Luego, porque pueden servir como santuarios, quizás, si estamos hablando de una zona más extendida, porque el Opsi es un poco pequeño en este caso, en el Opsi estamos protegiendo la infraestructura. Bueno, está en una zona de Natura, claro, de la red Natura.
Pero sí, nosotros hemos visto a lo largo del litoral catalán que si se deja la actividad pesquera en unas ciertas zonas de interés, luego las poblaciones pueden recuperar. Ahí primero se recupera el estado del fondo. Si estamos hablando de pesca más... Bueno, no quiero utilizar una palabra como destructiva y tal, pero bueno, más invasor que afecta un poco el estado del fondo...
Pesca de arrastre. No lo quería decir, pero bueno, vamos. Que si primero se recupera el fondo marino, luego se recuperan las comunidades y esto se ve reflejado después de cierto tiempo en los recursos pesqueros. Perfecto, pues Damianos, muchísimas gracias y os dejamos que sigáis con el proyecto.
La notillotja.
I aquesta setmana la notillotja ens la porta a la llotja de confraria de pescadors de Sant Elm d'Arenys de Mar per saber les darreres novetats del que es pesca aquests dies al Maresme. A quin preu surt tot plegat? Per tant, anem cap a la llotja Oriol. Doncs així és, Marina. Avui en aquesta notillotja del programa Arran de Mar el que farem és treure el nas a la llotja d'Arenys de Mar, a la confraria de pescadors Sant Elm d'Arenys de Mar i allà hi tenim la Cristina Badillo. Cristina, molt bona tarda.
Bona tarda. Bé, parlem de gallotge. Com esteu per aquí baix? Bé, la veritat és que estem passant un mal moment, com sabeu, com deveu veure les notícies i a la ràdio, i és un moment molt difícil pel sector de la pesca. Actualment hi ha barques arreu de Catalunya que ja estan amarrades per falta de jornades de pesca. Nosaltres arenys...
Desgraciadament no, afortunadament podem sortir a pescar, però el motiu no és perquè siguem millors que ningú, sinó perquè estem aprofitant dies de dues barques inactives, que tampoc és una cosa bona. Però tenim dues barques que estan amarrades i per tant podem disfrutar dels seus dies i per tant les nostres que sí estan actives podran allargar fins a final d'any.
Però no és una notícia alentadora, perquè la situació és complicada, els nostres armadors estan preocupats, els tripulants també, no sabem encara què podrem fer l'any que ve, no sabem encara com acabarem l'any, tampoc sabem el cupo de la gamba com acabaran, no està quedant gaire cupo per a final d'any. Per tant, és una situació difícil i els anems al port són complicats ara mateix.
I tant, no, no, sens dubte que ho són, i més vosaltres, que hi sou dia a dia, que és la vostra feina, és la vostra vida, mira, els consumidors com a molt podem estar preocupats de si aquest Nadal hi haurà gambes per menjar per Nadal o no, però en canvi a vosaltres la preocupació va molt més enllà d'això. Correcte, el problema és que aquí s'està jugant amb el pa de moltes famílies, amb les nostres petites empreses, perquè les embarcacions són microempreses, els seus tripulants
Les confreries de pescadors, que són unes entitats importantíssimes per al correcte funcionament de l'activitat pesquera i perquè aquestes barques puguin fer les ventes de les seves captures, dels treballadors de la pròpia confreria, els majoristes, els peixaters, els transportistes, les restauracions... Al final, el sector de la pesca mou moltíssima activitat al seu voltant i tot es veu perjudicat.
Sí, sí, sens dubte, sens dubte. Com està la situació ara mateix, Cristina? Quantes barques surten a pescar? Actualment a la Cofredia d'Arenys tenim tres modalitats de pesca, les d'arrossegament, ara mateix teníem 12 embarcacions actives,
de les quals algunes van a la gamba, les altres no. Tenim després una vintena d'arts menors i tres embarcacions d'encerclament que ara mateix estan de parada biològica fins al pròxim mes de gener. Per tant, no sé si això és molt, si és poc. Imagino que comparat amb la història del que ha estat la pesca ara a l'Ens-de-Mar, és poc, però si és un volum que comparat amb com està ara el món, doncs mira, és prou raonable.
Bueno, a veure, ara mateix, si ho comparem amb antigament, no?, jo perquè, entre cometes, doncs soc més jove, no porto tants anys, però si parles de dues armades d'aquí, no?, aquí hi havia una flota...
d'arrossegament molt més gran, una copta d'encerclament molt més gran que la d'ara, només ens quedem tres barques, és a dir, hem disminuït molt la flota. El que passa que, bueno, dins d'ara mateix, al litoral català, som una cofredia mitjaneta, és una cofredia que encara és prou gran, amb prou volum de captures, i que, bueno, encara som prou forts i generem un volum i una economia per a Arenys molt important.
perquè ja et dic, només amb la flota d'arrossegament, que és la que, diguéssim, seria una mica la columna vertebradora de la cofredia, perquè són les barques que fan més captures i més volum, doncs en tenim 12 encara, i per tant tenim una flota important d'un art de pesca que genera un volum important de captures. I tant. Com s'està pescant aquests dies? Què és el que arriba més aquí a la llotja d'Arenys?
Bé, és que arribar arriba de tot. El tema és que hi ha peix, hi ha molt de peix, hi ha molta gamba. El problema és que no els deixen anar a pescar, no? Però aquí tenim peix de totes les espècies, peix fresc que arriba. Com sempre dic i m'agrada recalcar
Les nostres barques no fan dies de pesca, sinó jornades de pesca, que això el que vol dir és que és peix fresca, feia poques hores que estava a l'Amèrica, al cap de 4, 5, 6 hores ja el teniu a les peixeteries. Es pot trobar tant peix, per exemple, el pagell, el bazuc, el rap, no sé, diferent tipus de peix, com també tenim la gamba, tenim l'escamarlà...
Peix blau ara mateix, ja et dic, com que estan de parada biològica no en tenim, però si no, normalment a la Cofredia d'Arenja es pot trobar saïtó i sardina. La veritat és que, per sort, ja et dic, com que tenim tanta varietat d'embarcacions, es troba gran varietat d'espècies i, sobretot, el que he dit, hi ha peix, hi ha molt de peix. I els preus, Cristina, com estan anant, més o menys?
Bé, els preus van com sempre. També és dir que... Aquí sempre hi ha la disputa de si el peix és car, si el peix és barat o no. A veure, el peix...
Jo crec que té el preu que ha de tenir, perquè al final és una activitat primària que requereix d'uns esforços i que requereix, a més a més, se'ls aplica unes restriccions i se'ls demana una excel·lència que, òbviament, no tenim quan comprem peix de l'altra banda del món. I, per tant, això crec que no podríem parlar que el peix sigui car.
Però, a veure, ara mateix podem trobar peixos molt assequibles a les nostres peixeteries, com pot ser la bruixa, com pot ser el moll, com pot ser el roger, que és peix assequible. El que passa que també crec que hi ha una falta de coneixement de diferents espècies que potser són menys conegudes i que la gent per desconeixement no compra, però que comprar peix no és car. I després ens anem a la banda potser més cara de la gamba, que sí, òbviament, la gamba està anant a un preu...
bé, un preu elevadet, però s'anirà pujant perquè, a més a més, no deixen pescar gamba, ja tenen una quota i, per tant, com que se n'agafa menys, el preu puja. I com més ens acostem a Nadal, menys n'hi haurà i, per tant, el preu es dispararà.
Clar, i a més a més en aquestes festes, que qui més qui menys tothom fa un plat especial, un o altre potser hi vol posar marisc, vol posar gamba, peix també, surmó, clar, quan hi ha més demanda, si es pot pescar poc, no perquè no hi hagi peix, sinó perquè no deixen pescar. Exacte, aquest és el problema, clar.
I això és una cosa que jo vull aclarir, perquè a vegades és molt fàcil quan a vegades parlen de que no hi ha peix, que hi ha sobrepesca. No, senyors, de sobrepesca no n'hi ha. La flota catalana s'ha reduït en més d'un 50% de forma natural. Per tant, no hi podem parlar de sobrepesca, perquè hi han reduït les embarcacions i, a més a més, tenen menys dies per anar a postar, perquè, a més a més, s'han col·locat unes maies selectives que els evita que agafin el peix petit, perquè, a més a més, tenen un cupo de gamba. És a dir,
Tenen tantes mesures, han aplicat tantes mesures, que de sobrepesca no n'hi ha per res del món. I a més a més és que, si parleu amb els propis pescadors, us ho diran. Peix n'hi ha, i n'hi ha molt de des. Gamba n'hi ha, és que és tan incomprensible que els hi apliquin un cupo de gamba, perquè n'hi ha moltíssima. És un any molt bo de gamba, n'hi ha moltíssima. És trist, trist, que això, qui ho hagi de veure no ho vegi, no, Cristina?
És que és un sense sentit i és el que deia, el que no pot ser és que des d'uns despatxos de Brussel·les que ni tan sols tenen mar puguin decidir el model de pesca dels nostres pescadors, que fan els deures, que fan la feina, que fan vedes biològiques, que les feien inclús abans que fossin subvencionades, que respecten els horaris, que van a treballar de dilluns a divendres...
Ostres, no se'ls pot demanar més esforços. És a dir, l'Estatut dels treballadors marca que una persona pot treballar 240 dies a l'any. Els estan aplicant 130 dies. Quina persona pot viure treballant només 130 dies a l'any?
és que no poden aplicar les dines mesures restrictives perquè al final el que estan fent és carregant-se el sector. Hi ha moltes embarcacions que hi ha a la que jubili el patró que porta la barca ja no tornarà a sortir a pescar perquè no hi ha relleu generacional i justament no n'hi ha per això, per la inseguretat de ser un sector que no té o pinten que no té futur, no? Perquè tal com s'està gestionant des de la Comissió Europea,
Òbviament, qui vol dedicar-se a un ofici en què no saben si podran treballar més de 100 dies a l'any? És una època molt difícil, és molt complicada. Ara estem esperant a desembre la reunió del Consell de Ministres a veure quines són les oportunitats de pesca per l'any que ve. Recordeu que l'any passat el que proposaven és que la flota arrossegament pesqués 27 dies a l'any. No sé, estem expectant a veure quina és la proposta pel 2026.
A veure, és que a vegades aquestes mesures les pots entendre en un context de no hi ha peix, el mar està molt malament, s'ha de regenerar tot plegat perquè no es pesca res, però quan el mar està bé, hi ha peix, n'hi ha força, em dius una molt bona temporada, dius això no s'entén. És que a més a més ens avalen, ja no és que ho diguin els pescadors, és que ens avalen els informes científics.
No un, ni dos, ni tres, i ens avala i cap mar, i el que no pot ser és que tu presentis informació científica del que et diuen que les espècies s'han recuperat, que els estocs s'han recuperat, que el mar Mediterrani està en un bon estat, i tot i així segueixin aplicant mesures de restricció. No s'entén, no s'entén.
Ànims, ànims, Cristina, a veure si tot plegat, podem anar-hi traient l'entrellat i veient la llum, i els consumidors, mira, des del punt de vista que ens toca, el que podem fer, consumir peix, menjar peix i seguir donant vida en aquest sector. Sisplau, jo és el que, alguna cosa que demano molt, sisplau, quan aneu a comprar peix, mireu les etiquetes, compreu peix de proximitat, sisplau, que estareu comprant qualitat, esteu ajudant el sector...
i a veure si ens en sortim, mica en mica entre tots. I tant que sí. Cristina, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona agarrant de mar. Ànims i segur que seguirem parlant. Moltes gràcies. Bona tarda. Gràcies a vosaltres. Bona tarda. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop Ara abans emullo els canells al cap i al cor Amb els ulls clavats a l'horitzó Lentament cintures palles malgrat la por
La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les parts siguin el far.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
que sigui perquè ha de passar que sigui perquè ha de passar
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si el que t'agrada de l'hivern és tapar-te amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'agrada tant el fred. Tu vols escalfor. Per això, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, el tèrmi a terra radiant, accessoris i, molt més, el millor preu garantit. També a Obramat. On compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 5.
Us parla Tere Ortega, el PSC i Junts també arriben a un acord pel pressupost de 2026. La formació de Jordi Sendra pactat amb el govern una cinquantena de mesures que sumen 11,8 milions d'euros fer una administració més àgil. El foment del català i l'impuls de projectes com el mercat del fòrum han estat determinants a l'hora d'arribar a una entesa. Jordi Sendra diu que calen lideratges compartits. D'aquesta Tarragona del Sí en surt el que presentem avui.
Una Tarragona, la nostra ciutat, amb lideratges compartits, el de l'alcalde i el govern, però també el de Junts. I això permet el progrés de la ciutat que estimem. Esquerra Republicana ha anunciat avui que votarà en contra dels pressupostos. El portaveu adjunt del grup municipal Javi Puig diu que no tenen rum.
Els incompliments no es produeixen només amb Esquerra Republicana, els incompliments es produeixen amb tothom. Per això cada any tenim que el senyor Cendra presenta un pressupost amb la Quinta de Sant Rafael, o presenta un pressupost amb el Camí de la Fonteta, però ni una notícia ni basta d'aquestes obres. Demà al plenari a partir de les 9, que aprovarà els pressupostos de 2026.
Per Nadal tot és possible és el lema de la programació d'enguany que s'iniciarà el divendres 28 de novembre a partir de les 7 de la tarda des de la plaça de la Font, on enguany tindrà lloc la festa de l'encesa de llums. L'alcalde Rubén Viñuales diu que han fet l'impossible per oferir el màxim d'activitats. Però em van de creure quan els dic que aquest proper Nadal tot serà possible a Tarragona.
I per això aquest és justament el lema d'aquest Nadal 2025. Perquè expressa la màgia en què creiem i que al Nadal i a Tarragona tot és possible. La imatge d'enguany és de l'il·lustrador i dissenyador gràfic Marvol Pini on apareixen el rei circulant amb bicicleta per damunt del Pont del Diable en una clucada d'ull al Tor de França.
I un centenar d'investigadors internacionals abaten sobre el paper i l'evolució dels anfiteatres en el setè Congrés d'Arqueologia i Mont Antic de Tarragona. El director Joaquim Ruiz Herbulo ha celebrat el nou Consorci de Patrimoni Romà, però ha dit que cal planificació.
Jo estic molt esperançat, com tots els de la professió, en què aquest consorci serveix una miqueta com a revulsiu. No com a revulsiu, no, per posar les bases de quals ha de ser les actuacions de futur.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen tres minuts a les cinc de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on celebrarem Santa Cecília, el patró dels músics. També descobrirem nous mites i llegendes del nostre mar mediterrani. I acabarem el programa d'avui parlant de diners, parlant de pressupostos. Estarem aquí fins les sis de la tarda, Randemar.
Anem ara fins a Delta Ebre, en concret allà al Delta de l'Ebre, per celebrar Santa Cecília, patrona dels músics. La companya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb el president de l'associació musical L'Espigador, Cel. Simarina, este cap de setmana, en concret el dissabte 22 de novembre, és Santa Cecília i, com tots sabeu, és la patrona dels músics.
Anem a comentar els actes de celebració que hi ha preparats a Deltebre amb Carlos Castanyo, president de l'associació musical Espigador. Carlos, benvingut a Randemar. Hola, bon dia i moltes gràcies per haver-nos invitat en aquest moment per poder explicar el que farem aquest cap de setmana.
I tant, Carlos, 22 de novembre, este dissabte, Santa Cecília, patrona dels músics. Sí, sí, sí. Com bé dius, 22 de desembre, Santa Cecília, patrona dels músics, és la nostra festa gran, per dir-ho d'alguna forma.
I en un any ho celebrem d'una forma més rellevant, perquè també volem retreure homenatge al que va ser el nostre fundador, el fundador de l'Espigador, mossèn Gabriel Zapater, i en un any seria el centenar d'any del seu aniversari, el 1925, i en un any, per aquesta regola, volem donar una mica, accentuar la seva figura.
Molt bé, com dius. Aquest any, homenatge al mossèn Gabriel Sabater, centenari del seu naixement. Llavors, què teniu preparat des de l'Espigador per honorar la vostra patrona? Bé, doncs, tal com t'ho diria, sent que és el nostre dia gran, l'Espigador, la Societat Música de l'Espigador, inicialment, en la seva Constitució, teníem una secció que és la principal, per dir-ho d'alguna forma,
Que és la banda, sí? Bé. Però al llarg dels anys s'han anat implementant a tres seccions i s'han anat incorporant a la nostra entitat dues realitats més, que serien la coral, que participarà directament a la missa que farem al nou recent de Sicília i serà cantada per la coral. I prèviament a les 6 de la tarda, allà a la palaç de mossèn Gabriel Zapater, a...
allà el de Nicanor, per entendre-m'ho, enfront de la Iglesia, hi haurà també un concert de Golden Groups, que Golden Groups és una secció de la nostra espiga que bàsicament interpreta cançons de música moderna. És una nova realitat que ara justament va...
Compleix un any i bé, que també estem molt contents en aquesta implementació de Golden Groups, que donarà d'alguna forma el tret de sortida a la jornada de Santa Cecília. Per tant, els actes serien a les 6 de la tarda el concert de Golden Groups, a les 7 seria la missa en la Santa Cecília cantada per la nostra coral,
I en el marc d'aquest dia, el que seria el concert de la banda, i posteriorment ho celebrem en un àpat tots plegats. Molt bé. Llavors, com dèiem, comencem a les 6 de la tarda en Golden Groups, que és el grup de versions de l'Explicador, podríem dir. Per qui està format aquest grup?
Bueno, la veritat és que este grup va arrencar, tal com te diuen, la seva posada en escena va ser ara fa just d'un any, en el qual eren, no em voldria equivocar, però crec que eren 13-14 membres, més o menys, i ara últimament, l'últim any, s'han incorporat i ara seríem al voltant de 25 membres, en el qual en escena fiquen cançons...
clàssiques, modernes, de diferents grups, juntament en conjunt instrumental. Llavors són un grup de dones i homes en el qual versionen cançons...
famoses, clàssics, i a través també acompanyats de banda. A part de la seva veu estan acompanyats de música. Sí, sí, sí, percussió, vent, guitarres, baix i demés. Molt bé. I com deies després, a l'església parroquial de Sant Miquel, a les set, missa en honor a Santa Cecília, cantada per la coral. Sí, sí, sí, la coral...
aminitzarà, tot i que una missa no seria correcta, però seria cantat per la nostra coral de música sacra, com no pot ser d'una altra manera de ser de música sacra, i bé, serà cantada i acompanyada per la nostra coral, que també té un currículum molt interessant, recentment també van cantar a la missa de televisió espanyola, l'ho passat agost,
i la veritat és que també estan ratllant l'excel·lència perquè ho fan molt i molt bé.
Home, missa de televisió espanyola, vull dir... Sí, són paraules maiores. Exacte, això t'anem a dir. Sí, sí, sí. Vam iniciar-ho l'any passat i ara, enguany, per segona vegada, vam tornar a poder assistir i la veritat és que fa paxoca perquè realment va sortir a la televisió espanyola, doncs ja és un repte, no? Sí, fa poble, vull dir, porteu el nom del Tebre més enllà, no? Correcte, sí, sí. L'Espigador, la nostra...
el nostre objectiu, la nostra vocació és posar l'espiga ben amunt i com a continuació també que el nom del Tebre surti a llocs rellevants i jo crec que hem pegat un salto qualitatiu en totes les seccions de les quals estem molt i molt contents i després tampoc m'hi voldria deixar l'escola de música l'escola de música que té este caire municipal
però que la gestió la conduís integralment a nivell de gestió i a nivell de docència i musical el que seria tota l'estructura de l'Espigador i que estem també increixent i de fet demà s'incorporen nous músics oficialment en el marc de Santa Cecília sempre és el lloc
on els músics que surten de la nostra pedrera, de la nostra escola, s'incorporen a la banda. Debuten a Santa Cecília. Sí, sí, sí. És la puesta de l'argo. I demà dos membres s'incorporaran a la banda de forma oficial. I això, any enrere, anem alimentant en Sàvia Nova i se va rejuvenint el que és la banda, perquè al final l'objectiu de l'escola és formar músics per a la banda.
a més de que alguns d'ells hi puguen dedicar professionalment, però el nucli fort dels nostres membres de l'escola, tal... I en Guany també voldria destacar que
Vuit membres de la nostra escola que formen part de la banda se van integrar i tots van passar les proves d'accés al conservatori. Per tant, han deixat de participar com a alumnes de l'escola de l'Espigador per incorporar-se al conservatori i això també és un salto qualitatiu.
Perquè, d'alguna forma, el conservatori, la formació que els dona és molt potent, no? I bé, estem en aquesta línia, sí. Sí, el conservatori, formació molt potent, però la base la tenim de l'estigador. Sí, sí, sí, i de fet, tots podem passar les proves d'accés, el 100%, 100% dels alumnes que van anar-hi, per tant, és un motiu d'alegria i que estem contents, sí, sí.
Molt bé, i ara que hem parlat de l'escola de música, és a dir, la banda sinfònica de l'Espigador està formada per molts músics que han sortit de l'escola, perquè entenc que potser la banda és més antiga que la pròpia escola. Sí, bé, l'escola municipal oficial està constituït, si no m'equivoco i no em voldria equivocar, del 2015, crec, 2015, bé.
Però ja anteriorment, no?, i anteriorment ja se formava els nostres propis músics aquí a casa. A nosaltres internament ho fèieu. Correcte. És a dir, professors i docents de la música històricament sempre n'han tingut. És a dir, podríem, si tirem atràs, no?, als 48 anys que crec que portem d'història...
Dona Antoni i Dona Bepita ja eren professors, els primers professors de la banda van ser els que van formar els primers músics de la mateixa. El pas que ara està de manera arreglada com a escola municipal...
en un pla de formació concret i de més. Sí, ara està sobre el paper, diguéssim, però que sempre ha sigut la formació d'altres mateixos des de l'Espigador. Correcte, sí, sí. Molt bé. I a l'escola, claro, se formen els alumnes musicalment, però també entenc que se'ls transmet uns valors a través de la música.
Sí, sí, sí, sí, per a nosaltres això és fonamental. És a dir, abans que formar músics volem ajudar en la implementació de la formació de les persones, tot i que nosaltres no som l'eix fonamental del creixement d'aquests nens, perquè bàsicament són les seues famílies, on formen la major part del temps,
i també al col·legi, però una part de les seues extraescolars potents i importants...
que ells hi participen és a l'escola de música i per anar d'això és fonamental, és a dir, ajudar-los a ser persones felices, persones íntegres, i per això tenim un grup que també voldria ficar de relleu, no els vull nombrar perquè potser en deixo algun, però tenim un professorat que és fantàstic, encapçalats, liderat pel nostre mestre director,
dins de Casanova, persones amb una sensibilitat humana a prova de bomba i això se fica de manifest en què les persones que hi formen part de l'espigador, des del més petit al més gran, intentem que...
formar-los i ajudar-los a ser persones íntegres i que donin un valor a la societat. I la música, jo insistixo molt, és un fil conductor en el qual les persones que hi participen directament tenen una sensibilitat humana, que la música dona aquesta filosofia de vida, de buscar el bé i de més, i la música se concreta molt, de forma molt directa.
Carlos, diries Santa Sicília potser és l'acte un dels més emotius de l'any
Sí, sí, sí, bueno, Sant Resília és l'acte, no sé si dir el més important, perquè també a partir de l'abril, l'enguany del 25, vam instaurar i posar de relleu i inaugurar el primer festival de música Josep Bo, en el qual va vindre l'orquestra de Cambra Catalana i vam fer un acte molt potent i ja estem preparant la segona edició del festival musical Josep Bo.
Per tant, quin és el més important? Jo diria que són els dos grans actes, Santa Cecília i Josep Bo. Per ordre d'importància no voldria definir-ne cap. El que passa és que per excel·lència la festa de Santa Cecília és la festa gran, per dir-ho d'alguna forma, però també tenim el que seria el Josep Bo. Per tant, no...
No voldria, en este sentit, prioritzar ni destacar quin és primer i quin no és primer, però sí, en este intentem que totes les seccions de l'espiga hi participen més directament. També voldria ficar de relleu
que nosaltres el que fem, tots sabem, del Tebre, hi ha dues realitats, que és la Cava i Jesús Maria, i ho fem cada any a una parròquia diferent. Hem començat a fer-ho a la parròquia de Sant Miquel de la Cava, en què tocava l'assumpció de Jesús i Maria. Però què passa? Com a enguany és l'homenatge memorial a mossèn Gabriel, i mossèn Gabriel regentava la parròquia de Sant Miquel de la Cava del Tebre,
Repetim, enguany repetim que l'acaba. El mossèn de Josemaria se li va explicar, ho entendré perfectament. Està més que justificat. Està més que justificat. No tindria molt de sentit fer-ho a Josemaria quan resulta que se'l retre homenatge a mossèn Gabriel. Bé, però per fer un híbrid i que tot estigui bé i tot estigui en ordre, la missa la celebrarà el mossèn de Josemaria, així tothom hi participa. Molt bé. I bé, aquí està.
Molt bé. Llavors, bueno, espereu tindre bona rebuda tots els anys de Santa Cecília, el públic, vull dir... Sí, sí, sí, sí, la veritat és que omplim les dues lesies cada any i es queda gent dreta i d'aixòs. Volem a partir de l'any que ve quin és el model, com ho fem, perquè si Déu volia tindrem el nou auditorio, Rialto. Claro.
en una forma més important, i és probable que el concert, el que és pròpiament el concert, se fa ser al Rialto, que és el que té més sentit musicalment, a nivell acústic, a nivell d'aforament i de més, saps? Sí, sí, sí. Llavors, diries que el vostre sentiment, clar, els músics s'han de Sicília, però aquest sentiment que teniu padros, lo transmeteu al públic?
Sí, sí, sí. Nosaltres hem intentat i hem procurat, jo com a president, des del primer dia, que crea un sentiment fort respecte a l'espiga.
hi ha un terme que jo anomeno espigosfera, i m'agrada molt, i volem que tothom, no?, que tothom se senti molt còmodo i molt a gust en l'espiga, no?, i és a dir, que tothom se senti partícipe de l'espigador, no?, crec que és una entitat que dona valor afegit, i crec humil i modestament que ho estem aconseguint. La veritat és que assistir als tractes de l'espigador...
En objectivitat, ja no parlo com a president, en objectivitat són concerts més iguals de qualsevol de les seccions que donen molt de gust i crec que quan s'acaba el concert una persona del Tebre ha dit, ostres, uau!
que bé, no? És a dir, una entitat del meu poble, un concert de l'Espigador, que bé. I crec que la gent s'hauria de sentir orgullosa. De vegades, jo quan parlem de... I des d'aquí també us vull fer una crida a que la gent se faci soci, no? Jo penso que hauríem de ser capaços que la gent...
Lo féssim socios perquè se sent orgullós de ser soci de l'Espigador, de la mateixa manera que un a Barcelona ser soci de l'Iseu, o els pobles que estan molt a Catalunya el tema dels Orfeos i tal, i un ser soci de l'Orfeo del seu poble o de l'Iseu no cal ni parlar de tal, que ser soci de l'Espigador, ostres...
que bé, que participo d'alguna cosa tan potent. I jo crec que ho estem aconseguint. En aquests moments estem en un moment dolç i bé. És a dir, responent la teva pregunta, estem contents de fer-ho bé i que la gent se senti còmoda i il·lusionada i orgullosa de...
De la seva banda i de la seva entitat. I tant, i tant que sí, Carlos. Doncs no res, ja tenim claríssims els actes d'este dissabte, Santa Cecília, i estic segura que seguireu amunt l'Espigador i portant, bueno, el nom del Tebre més enllà de les nostres terres i honorant a la gent d'aquí, del poble. Moltíssimes gràcies, Carlos, per haver vingut avui al programa. Moltes gràcies a tots per haver-nos convidat.
Doncs Marina, ja sabem que sense la música probablement no seríem el que som. Segurament no seríem el que som. Moltes gràcies, Cel.
Ara obrim un nou capítol de mites i llegendes del nostre mar. Estem anant cap al sud. Fa 15 dies fèiem parada al desert d'Alfama, des d'on ja veiem la punta del fangar i la farola. I avui ens endinsem plenament al delta de l'Ebre, Oriol.
Efectivament, Marina, avui de nou secció de mites, secció de llegendes. A l'anterior ho dèiem, ens havíem quedat a la zona del desert d'Alfama, a tocar del delta de l'Ebre. Doncs avui ens hi endinsem i coneixerem diferents mites, diferents llegendes d'aquesta zona. No ens les inventem nosaltres, ens les porta sempre el Joan de Déu Prat. Joan de Déu, molt bona tarda.
Molt bona tarda, encantat de saludar-vos. Joan de Déu, som-hi. Som-hi cap al delta de l'Ebre, que és una zona que particularment també li tinc molta estima i m'agradarà molt, segur, descobrir aquesta zona, aquesta zona de terra, aquesta zona de mar, que potser no és ni terra ni mar. Ben bé què és el delta de l'Ebre. Doncs una mica això, no acaba de ser terra ferma, perquè és un sorrenc que va augmentant, ara va disminuint, perquè com que hi ha totes aquestes rescloses al riu
el riu té menys ànima i no fa créixer el país, no? És l'únic lloc del país on podíem créixer, no? Pel delta, que es anava fent més gran i evidentment ho és, però ara va decreixent, no? El nostre país, si l'agafem d'una forma global, doncs comença...
a la Catalunya Nord i podien baixar tota València. Però si mirem una mica la Catalunya estricta des dels Pirineus, tenim com dues excrescències en el país. Un és Cap de Creus i l'altre és el Delta de l'Ebre. I el Delta és important perquè és el desguast del riu més important de la península ibèrica, vull dir, és el més cap de l'os. De la península ibèrica és el Duero, però com que desemboca a Portugal, però diguéssim que de l'estat espanyol el més cap de l'os és a l'Ebre,
un riu fonamental que neix al Cantàbric, gairebé a tocar l'Atlàntic i desemboca al Mediterrani, l'únic gran riu que tenim al país, i que a més a més té una verge que pels espanyols és la fonamental, que és la del Pilar, i precisament està en un riu, perquè segurament abans del Pilar, i si té aquest nom de Pilar, que seria com una columna antiga que representava els Betilos, que eren com divinitats paganes,
doncs seria com una mena de divinitat de riu per protectora, no? A Tortosa tenim una altra divinitat, que és la Mare de Déu de la Cinta. Cinta, les dones estan amb cinta, no? Un dia que estaven embarassades, perquè antigament portaven túniques, i és quan estaven embarassades i els hi creixia la panxa, s'havien de treure la cinta, que els hi senyia la cintura, i per això es diu estar amb cinta, no? I precisament, si la Mare de Déu de Tortosa es diu
La meravella de la cinta és perquè serà una divinitat de la fecunditat. Evidentment, els rius són fecuns i el delta de l'Ebre té una fecunditat immensa, hi havia molta pesca i, sobretot,
els arrossers, que és un cultiu prou recent, del segle XIX, i que durant molt de temps va portar la malària. Per això que el delta no és mar ni terra, hi havia malures, hi ha moltes maresmes, i aleshores era un lloc una mica una terra de ningú, i si vols hi podem parlar més. I tant, i tant, parlem més, descobrim-ne llegendes, la primera llegenda que hi hagi del delta de l'Ebre.
Bé, les llegendes del Delta a l'Ebre estan relacionades amb criatures. Tenim la cocafera, tenim els marfantos, tenim els gatbosins, i si vols una mica parlem d'ells. Podem començar per la cocafera, que té un nom una mica infantil, fins i tot hi ha una revista valenciana que es diu la cocafera, però de fet és el nostre monstre del llacnès. Diu la tradició i els escrits de l'època, que era com una mena de monstre marí que van barrencar amb els sorrals del Delta...
i aleshores els pescadors, que el van veure mitja agonitzant, doncs el van portar a Tortosa, i al final allà va morir, i amb el temps va acabar sent com un ninot de festa major, primer diguéssim que l'estament religiós va dir que era com obra de Satà en aquella mena de monstre, i al final ha acabat ara com un bestiari de cartó pedra de festa major que a Tortosa se'l pot gaudir. Però en aquell moment, històricament, i sobretot la llegenda explica que era un
Una bèstia marina com n'hi havia altres, com hi ha la Tarasca, com hi ha el monstre del Llegnès, com hi ha el Kraken. Nosaltres tenim aquesta a reivindicar, si més no llegendísticament, encara que tingui un nom una mica no tan brillant com altres i sembla una cosa infantil, però no, en aquest lloc que no era ni terra ni mar,
doncs teníem aquest monstre marí, la Cucafera. La Cucafera, sí, sí, no, no, la recordo d'haver-la vist amb això que dius, eh, en el bestiari de Tortosa, doncs la conec, la Cucafera, i tant. Aquesta era una, també els Marfantos, així com la Cucafera sabia, però anàvem aquí amb els Marfantos, aquest sí que ja no sé qui són.
Sí, allà al Delta l'Ebre, al tanto si ho anomenes, perquè ells sí que ho coneixen bé. Són uns espectres que dembulen per allà, per les maresmes i els sorrals que hi ha, i també les sorres movedisses i totes aquelles extensions del Delta. El Delta no sempre ha estat com ara, vull dir, si miréssim mapes antics del temps dels romans, doncs existia molt poc.
Va anar creixent, es va anar refent d'una manera a una altra, el riu desguassava en un lloc a un altre, per tant, era un lloc ja que propiciava la llegenda perquè era molt variable. I aquella terra que allà s'hi amagaven, doncs, bandits, morescos, gent de marge, bruixots, perquè era un lloc que tenia febre groga, un lloc que era insoluble, no? I qui ho regentava, doncs, era una altra horda de cavalleria, l'ordre del...
de Malta, o Sant Joan de Malta,
també anomenats hospitalers que se'ls va donar aquesta terra perquè era la frontera amb l'Àndalus allà va arribar primer a Tarragona després el Delta l'Ebre va ser la frontera amb el Califat de Còrdoba i amb l'Àndalus i per tant havia d'haver una guarnició militar i qui millor que aquests cavallers soldats i alhora monjos i senyorejaven aquella terra però a vegades se'ls escapaven presoners també traficaven ells amb esclaus
per tot el Mediterrani, i se n'escapaven alguns també per allà, i sembla ser que aquesta gent, quan moria, tenia el neguit de sortir-se'n d'allà o de venjança per haver estat en un territori tan hostil, i al final se'ls va anomenar els marfantos, que...
Alguns diuen que simplement són males històries que expliquen els contrabandistes perquè els deixin tranquils. Cuidado que vindran els marfantos i mentre ells estan fent els negocis fraudulents. Però més enllà d'aquestes històries que podien explicar els contrabandistes, doncs sembla ser que les nits de Planiloní allà encara hi ha gent que es lamenta
de totes aquestes persones fugides, bruixots, exesclaus, morescos, que tenien el Delta de l'Ebre com un margell on sobreviure de la persecució dels cristians. Anirem de dia, doncs. Anirem de dia pel que pugui ser. Molt millor. I m'anomenaves també, Joan de Déu, els gambutzins amb pipadors, eh?
Sí, són empiquepadors i són una mica com una mena de símbol del vent, que hi ha el vent de dalt que baixa per l'Ebre. Penseu que la part final de l'Ebre està escanyada per muntanyes i on hi ha muntanyes sempre els vents agafen la canal dels rius, la tramuntana baixa per la canal del Roina a França i després entra al Mediterrani i quan s'afuen van molt més ràpid, llavors el vent
allà és molt fort i pot portar polsint pedres. Llavors hi ha la joguesca que diuen aquesta nit que fa vent anirem a caçar gambutzins i se li diu a algú que no és d'allà, un forani, llavors li fan agafar un sac i un bastó i el porten fora del poble, però la mínima que poden el fan ensopegar i el fan caure o li donen una cleca i li diuen mira, ha estat un gambutzi. De totes maneres, si tu vas per allà, hi ha Benifallet i aquella zona...
hi ha una plaga que es produeix a vegades, ells els diuen la gent d'allà palometes, i de cop i volta és com una plaga bíblica. Del riu surten com unes larves que es converteixen en unes papallones blanques petitetes, i és neguitós perquè es omple en plan de plaga com si siguessin llangostes bíbliques. I no se sap si potser aquestes plagues, que es diuen que són més contemporànies, podrien haver excitat la imaginació
de la gent i comentar que eren aquests famosos gambuzins, que si no vas al tanto quan fa un vent fort et poden donar una cleca o un bon pessic. No, no, això s'ha de vigilar i si algú et fa anar a collir gambuzins pel bosc, no fotre-li cas, que això no va enlloc. No va enlloc. Si ets forani ja saps que te la jugaran. I tant, fantàstic. Parlem també de boscos mil·lenaris de la zona del Delta de l'Ebre. Boscos de la zona del Delta de l'Ebre no és una zona massa buscosa, tampoc.
Mira, el que passa és que hi ha els ports, que són unes muntanyes que estan tocant el mar, vull dir, des del mar es veu el Montcaio, perdona, el Caro, directament, i tan a prop del mar, però són molt abruptes, aleshores allà s'amaguen criatures fantàstiques, com també boscos atlàntics, allà hi ha la fageda més meridional de Catalunya, la...
pageda del retaule, que està en orrer del Mediterrani, el que passa és que segurament puges prou alçada i de cop i volta estàs en un bosc atlàntic. Però tocant a mar, a el que és Ull de Cona, per aquella zona hi ha uns camps d'oliveres, que és el lloc mundial on hi ha més oliveres mil·lenàries. És un lloc on tu vas i saps que et trobaràs uns éssers vius que tenen més de mil anys. Aleshores...
és un lloc portantós que s'amaga allà, que la gent potser recull les olives, ho té com el tros, però no hi ha cap altre lloc al món on hi hagi un grup tan gran d'arbres que tenen més de mil anys. I per tant, no només això excita la fantasia o la imaginació, sinó que és ben real i que és una contrada visitable. Hi ha alguns arbres fonamentals
que val la pena de visitar-los, a seure's una estona amb ells, perquè algú de mil anys, alguna cosa et pot fer sentir, segur. I tant, si poguessin preguntar-li a l'olivera tot el que en sap del temps, de qui l'ha guardat, qui l'ha cuidat, mira si ens en explicaria de coses, una olivera. Totalment, i a part en altres èpoques històriques, vull dir, hi ha oliveres que es consideren que poden tenir fins i tot 2.000 anys, vull dir que de l'època dels romans o de l'època medieval...
Fins ara el mateix ésser viu ens ha acompanyat, i aleshores això és un fet impressionant. I tant, sí, sí, sens dubte. Ho dèiem, una zona que és frontera amb l'Àndagos i que també té moltes llegendes de pirates, també? Sí, perquè el delta de l'Ebre, amb tot aquest territori movadís i que anava sent canviant, i els canyissars i les illes que tenia, com l'illa de Buda que tenim ara, doncs era un lloc idoni perquè els pirates s'amaguessin, venien del nord d'Àfrica, estava molt a prop,
i aquests pirates barbarescos, doncs, el que feien, bàsicament, és segrestar gent, o si podien fer alguna falconada i se'n podien portar, doncs, no sé, uns porcs, o es podien... Bàsicament, era agafar gent, es quedaven al mateix delta esperant que la gent de les poblacions de la Riba i de Tortosa, sobretot, i d'Amposta, doncs, paguessin els diners, perquè quan ja intentava venir la guarnició, ja havien anat a un altre lloc, no?, aleshores...
era un lloc molt perillós. No molt lluny, també hi ha altres llocs de la costa, com el desert d'Alfama, on hi havia falconades de pirates, bandolers, pirates... Són llocs que, com que no eren molt civilitzats, en el sentit que no hi havia gaires poblacions, invitava els lladres de mar en aquest cas. I fins i tot s'explica del Canà la llegenda que hi havia una senyora gran, estem parlant de l'edat mitjana, enfollida, que passejava per les platges...
i que demanava allà, i diu la llegenda que aquesta senyora, quan era joveneta, anava a portar la Carmanyola amb el pare, que era pescador, i va baixar un dia que van arribar els pirates, la van segrestar, que la van emportar cap a Àfrica, abans d'arribar a la costa el vaixell va naufregar, però ella va sobreviure, va arribar a la costa africana, i un senyor d'allà, musulmà, doncs la va fer la seva esposa. Però ella sempre tenia les ganes de tornar...
doncs al canal, al delta de l'Ebre, i finalment, en una ocasió ja de gran, es va atrevir a esmunyir-se dintre d'un vaixell marcant a la bodega, i aleshores aquell vaixell va navegar fins que ella ja no podia més d'estar allà mitjofegada, va sortir a la superfície, no li van fer res, però el que s'hi van fer és deixar-la a la primera platja que van trobar, i resulta que la primera platja que van trobar
és la mateixa que ella va partir, la d'Alcanar. I ella, a l'adonar-se de les cases, dels edificis que era on havia estat i feia tants anys que havia estat fora, va ser una impressió tan forta que va enfollir i aleshores sempre anava dembolant per aquella platja d'Alcanar, esperant d'alguna manera tornar a tenir el seny. I aquesta t'explica una mica...
el perill de les falconades que podien fer els pirates en aquelles terres. I tant, no, no, sens dubte, els pirates dolents, dolents, dolents, que aquí al Maresme també n'hem tingut i també tenim llegendes que ho són, de pirates.
Joan de Déu, gràcies per endinsar-nos en el Delta de l'Ebre, en els seus mites, en les seves llegendes, en les seves criatures, una terra que, com dic, me l'aprecio moltíssim, i m'hi has transportat, m'hi has transportat aquesta estona, i la veritat és que molt agraït. A vosaltres, i ja en parlarem més, perquè sempre se'ns queden moltes coses al serró. I tant, perfecte, doncs fins la propera, Joan de Déu, moltes gràcies. Fins la propera.
I marxem ja cap al Delta de l'Ebre un altre cop per parlar de diners de pressupostos de Delta e Bracel. Simarina, el govern municipal ha aprovat el pressupost per al 2026, el més alt i ambiciós de la història del municipi, amb un import total de 30.650.000 euros, cosa que suposa un increment del 12% respecte de l'any anterior.
El pressupost arriba en un moment simbòlic a les portes del 50è aniversari de la segregació del municipi, que se celebrarà el 2027. Anem a comentar-ho amb Andreu Curto, tinent d'alcaldia de Deltebre Eficient. Andreu, benvingut a Randemar. Bon dia, moltes gràcies. Andreu, acabeu d'aprovar el pressupost per al 2026, el més alt i ambiciós de la història de Deltebre.
Així és, ja fa anys que anem assolint xifres rècords en aquest sentit en quant a l'aprovació de pressupost i en guany, en aquesta inèrcia inversora que portem des del govern municipal, ens tornem a situar en un escenari similar, en aquest cas...
en un pressupost rècord de 30.650.000 euros, i això és el que ve donat també per una situació, diguem, de bonança, per dir-ho així, o d'una gestió continuada en quant a l'assoliment d'ajuts i subvencions, també, que mos permet...
fer gran part de les inversions que sense aquestes ajudes externes del Tebre no podria assumir i per tant això ens permet no haver de recorrer tant els recursos que surten de les butxaques directament dels impostos de la ciutadania i per tant el fet de comptar amb aquestes ajudes i subvencions que tant costen de gestionar podem posar l'accelerador en aquesta tendència inversora que portem com a govern municipal.
Sí, 30,6 milions dies ara, un increment del 12% respecte a l'any anterior. Ara mos explicaves per què ha pogut augmentar el pressupost.
Exacte, hi ha una part molt important que és la part d'inversió, no? Són 13,7 milions d'euros que només van a inversió, per tant, quasi un 45% del pressupost és a inversió, inversió és allò que deixes per al futur del municipi, no? Aquelles obres, aquelles accions que es queden per al present i per al futur, i per tant estem invertint en el futur del nostre poble, i això és important, no?
Evidentment, això no és fàcil de gestionar i mai s'havia més al nostre municipi, però el que ens permet també és acostar, arrembar-nos en aquest objectiu que tenim com a ajuntament, que és que del Tebre se situa com a mínim en la mateixa oferta de serveis que pugui oferir qualsevol altre municipi mitjà del nostre país. I és que del Tebre sabem que ve d'uns dèficits històrics molt importants, ho situem pràcticament a les portes del 50è aniversari
de Deltebre com a municipi i això 50 anys són molts anys però en termes històrics tenim una vida molt curta com a municipi i això implica uns dèficits abans d'estaneixença de Deltebre com a municipi estructurals brutals i a més a més un dèficit inversor per part d'altres administracions també que donades les característiques tan polítiques com físiques dels municipis del Delta necessitem
esta sobreinversió, per dir-ho així, per situar-nos a la mateixa alçada que els altres. I, en aquest sentit, per això, des del govern municipal, fem este sobresports esforç per poder gestionar tots aquests ajusts i subvencions i transformar-los en qualitat de vida, transformar-los en oportunitats de futur per a la nostra gent.
Com deies, en inversions, gairebé el 45%, això és gairebé la meitat del pressupost, això es tradueix en millorar la qualitat de vida de la gent de Deltebre. I a part, el municipi inverteix més que la mitjana catalana.
Així és, i és que, com diria, del Tebre no pot anar fent només com la resta. No es tracta d'anar fent, sinó que hem de fer una miqueta més d'esforç que els altres, perquè els dèficits que tenim a les nostres espatlles són bastant grans i fa molts anys que els arrosseguem. Per tant, coses molt simples, com tindre una xarxa d'aigua potable i clavegueram en totes les condicions, com tindre un bon sistema...
d'enllumenat, com tindre uns serveis bàsics dignes, a Deltebre és molt fàcil de dir però molt difícil de fer. Són molts anys que portem per posar-nos al dia en totes aquestes infraestructures i hi ha coses que estan bé en la llum. De fet, només fa pràcticament dos anys que vam resoldre i iniciar un nou contracte pel que fa a l'aigua potable i clavegram i hem passat d'un 29% de rendiment a pràcticament un 55% en aquests dos anys de...
d'inversió, de buscar fuites, d'anar a fer aquelles reparacions que maximitzen el fet de guanyar en rendiment. Per tant, és una de les línies que va costar molts anys resoldre aquell contracte, va portar moltíssims problemes, va portar una gran tensió a nivell d'Ajuntament, però finalment està portant resultats que seran resultats per a la ciutadania, perquè quan...
Quan agafes el telèfon de la dutxa i veus que l'aigua no surt quan estàs a un segon pis o a un primer pis, ningú se'n recorda que això és perquè l'aigua que passa per les tuberies hi ha una gran part d'aquesta aigua que s'està perdent. Per tant, si guanyéssim en rendiment, podríem guanyar també en pressió i això al final són coses que no te'n recordes perquè l'aigua passa per baix dels carrers, no ho veu, però que quan fas la inversió sí que es nota. O en l'allumenat públic, vam resoldre també un...
Un contracte que, a l'entendre l'Ajuntament, era molt perjudicial, tant econòmicament com a nivell de servei, i ara, internalitzant aquest servei, fent una brigada pròpia del servei d'enllumenat públic, on estem adonant ja que hi havia un dèficit a nivell de manteniment, a nivell de recanvis molt important, i ara aquesta brigada municipal...
d'electricitat està posant al dia totes aquestes infraestructures que generava també moltíssimes queixes, perquè al final l'enllumenat també és seguretat i és qualitat de vida. Per tant, són d'aquestes coses que costa molt, o la feina silenciosa s'evalora molt poc, perquè al final no es veu, però quan les coses funcionen millor sí que es nota, i la ciutadania ho nota, i es nota, com deia, en qualitat de vida, en seguretat, en dignitat, en definitiva.
Clar, són aquestes coses del dia a dia, com l'aigua o la llum, que milloren, evidentment, la qualitat de vida, però, per exemple, també tenim altres grans obres, com pot ser el Passeig del Carriler, el Teatre Auditori, lo Rialto, o inclús la millora de la gespa, dels camps, que això, vulguis o no, ja té un impacte a la gent, ja és una altra cosa de veure. Sí.
Si més no és més visual, no? Exacte. I es veu molt i són obres que es noten, perquè a més quan passes per davant de l'obra ho estàs veient que allà s'està fent alguna cosa important, no? I en aquest sentit, com bé dies, podríem dir que l'estrella del mandat, no?, perquè és una obra en diferents fases, cada fase té les seues etapes i...
perquè és una obra molt costosa. Només la primera fase, a l'espera d'encara iniciar la tercera etapa, el càlcul del pressupost global, només de la primera fase, que seria la part des de l'entrada de Goles de l'Ebre fins al carrer Sant Sebastià, són pràcticament 12 milions d'euros. Per tant, per a un municipi com nosaltres és molt complicat assolir aquest nivell d'inversió.
Però sí que permet aquesta inversió que té una doble vessant. D'una banda, minorar les problemàtiques quant a inundacions, que cada vegada són més constants pel context d'emergència climàtica en què ens trobem. I vam començar justament per aquesta fase, perquè eren aquells punts, la primera, segona i tercera fase, on més problemes d'inundacions es donaven al nostre municipi. I, de fet, ara, només amb...
la primera etapa completa, ja estem notant en aquests episodis puntuals de pluges intenses que hem tingut com aquells punts que normalment s'inundaven més, ara ja no es dona aquesta situació, perquè només en la primera etapa, activant els sistemes que s'han establert, totes aquestes situacions ja no es donen. Per tant, d'alguna manera, això ens denota que anem pel bon camí, perquè sense ni tan sols haver acabat totes les etapes de la primera fase ja estem veient els resultats,
i es traslladen al final també en tranquil·litat per a la ciutadania i en una millor gestió d'aquests episodis d'emergències. Per tant, una obra que ens permet això, però que d'altra banda també ens permet mirar cap al futur en una visió turística, ja que creiem que anem a tancar una anella turística, una via cicloturista per al nostre municipi, que llegaria tot el que és el passeig fluvial en aquesta façada nord del casc urbà de Deltebre, en el passeig del carrilet,
I, a més a més, també nous espais de cohesió per a la ciutadania, perquè al final guanyar en infraestructura de mobilitat verda, de mobilitat sostenible, és un benefici per a tota la ciutadania. Per tant, aquesta primera obra, que marca un punt important d'aquest pressupost, però també de tot el mandat, per totes les etapes que...
que implica una obra també importantíssima per a la recuperació del patrimoni històric del nostre poble, però també per a una visió de futur en quant a la cultura, en quant a la cohesió social, que és lo Rialto, no? Aquesta recuperació de l'antic cine Rialto i la seva transformació en el teatre auditori del Tebre, això permet, d'una banda, recuperar aquest espai històric del Tebre,
com a municipi del Delta no té una història en comparació a altres municipis molt llarga però dels pocs edificis històrics que tenim molts s'han anat perdent i pensem per exemple en les estacions del Carrilet o en el que era un altre cinema el cinema Coliseum edificis emblemàtics que segurament en una actuació a temps s'haurien pogut salvar no volíem que el destí del Rialto fos el mateix i per tant hi ha
La feina ve de lluny, des de quan vam fer el POUM de Deltebre, aprovat inicialment l'any 2018, que ja posem lo Rialto com a espai d'equipaments. Per tant, això mos permet més tard fer la seva adquisició, el que mos permet després...
assolir aquesta subvenció de 949.000 euros de fons europeus per a la seva rehabilitació i el que ens ha permès uns mesos començar la seva obra i que hem de tindre acabada, almenys la part estructural, a finals de març de l'any 2026. Per tant, és tot un procés molt llarg d'una feina al principi molt silenciosa i molt poc agraïda, però que ara, l'any 2026, veurem la llum. Per tant, són d'aquestes coses que has de treballar
en la mirada llarga, no només pensant en el curt termini, sinó pensant en el futur del municipi i que ben prop veurà els seus resultats. I després, com també digues, altres inversions importants, com és la renovació dels camps de gespa artificial, el camp de l'Aube Josep Maria Torres, com també el Camp Nou.
els camps de gespa ja estan arribant al final de la seva vida útil, els clubs del nostre municipi mouen una massa social molt important de gent que fa salut, que fa esport, que fa competició i per tant han d'oferir uns camps en condicions i per tant l'any 26 també serà l'any dels camps de gespa artificial i moltes altres inversions com és el manteniment i renovació de camins rurals,
La inversió, continuem en inversió en el que és la xarxa d'aigua potable, la renovació de tots els comptadors per digitalitzar-los i, per tant, detectar millor on estan les fuites i, per tant, veure també on són més efectives les inversions per a maximitzar el rendiment de l'aigua potable, tot el que parlàvem abans, no?
En parlant d'allumenat públic, també, la renovació, el 100% de renovació a tecnologia LED de tot l'allumenat públic del cas Corbada del Tebre i també del nucli de Riu Mar. Per tant, i em diu algunes coses, eh? Segur que sí, segur que sí. Però, bé, són aquestes inversions que les que es veuen més, no?, però que, bueno, són...
Possiblement per a algun altre municipi seria la inversió del mandat, i en aquest cas només en un any farem totes aquestes inversions a Deltebre, la qual cosa denota el que comentava al principi, Deltebre necessita molt, per tant no ens podem permetre anar fent i només anar tirant, sinó que el que hem de fer és accelerar tot el que poguéssim perquè el dia de demà la ciutadania del Tebre estigui en les mateixes condicions com a mínim que qualsevol altra.
Clar, teniu grans projectes que ara comentàvem, la cirereta la podem dir, el passeig del carrilet és la cirereta del mandat, com dies, i també les petites coses que no es veuen, invisibles, diguéssim, però que són molt necessàries, i ara que dies això de l'allumenat públic, amb tecnologia LED, clar, aquí també aposteu per la sostenibilitat.
Exacte, aquí són totes branques possibles, sostenibilitat, per tant anem a minorar la petjada de carboni del nostre municipi en quant a estalvi energètic, per tant guanyament sostenibilitat, guanyament estalvi energètic, perquè al final la factura de la llum a l'Ajuntament, l'allumenat públic també se paga i això ho notarem tots.
a la butxaca de la ciutadania i també alliberar recursos per a destinar-los a altres coses que siguin despeses productives i no improductives com seria la despesa enllumenat. I, d'altra banda, també un tema d'imatge i de seguretat. Estes faroles de llum de sodi que donen aquesta imatge tan esgroguida i a vegades tan trista...
quan ho canvies a tecnologia LED, també notes una millora. Millora és evitar aquells espais foscos, que també això es tradueix en una major inseguretat i, per tant, que els carrers de Deltebre no siguin tan amables per a fer la vida al carrer. Per tant, guanyem en estalvi energètic, guanyem en estalvi econòmic, però guanyem també en qualitat de vida i en seguretat.
I Andreu, el pressupost inclou 6,8 milions provenients de subvencions externes. D'on provenen aquests recursos? Cada actuació té la seva subvenció, i pràcticament si ens estem situant en un pressupost, en un nivell d'inversió tan alt...
és justament per aprofitar aquests recursos. Per viure més tranquils i fer-vos la vida més fàcil, el més senzill hauria sigut, escolteu, aquesta subvenció o aquesta altra no tenim la capacitat per gestionar-la perquè implica destinar-hi massa recursos municipals...
o augmentar massa el nivell de deute, o un nivell de gestió i d'estrès a nivell de l'equip tècnic municipal massa alt, però tenint en compte que no ens podem permetre deixar escapar res, això no ho hem fet, i és per això que tenim un pressupost tan alt, i per exemple...
El tema de l'allumenat és un ajut en forma de prèstec sense interessos a retornar de 3 milions d'euros. Això, en unes condicions d'ormal al mercat del finançament, serien unes condicions molt desfavorables per a l'Ajuntament que ara, gràcies a aquesta línia, podem assumir. O el passeig del carrilet
depèn de moltíssimes subvencions, tant des de l'àmbit turístic com també des de l'àmbit estructural. Allà anem a posar tota la cara a la graella per poder suplir aquest projecte i no haver-ho de finançar tot ni en prèstec ni en aportació municipal. Els camps de futbol municipal, la renovació es fa també gràcies al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, que finança una part important. Ja vam finançar també una part de la caldera del Centre Esportiu del Delta, la qual cosa ara també ens genera
un estalvi energètic molt important. I ho guanyem en tranquil·litat, perquè la veritat és que era un sense viure en la caldera anterior, perquè no sabies mai com podies tindre una avaria o una fuita. I des de quan han canviat, guanyem en estalvi energètic, guanyem en què no cal gastar tampoc tant de pèl·let del que es nutreix aquesta caldera, i també ho vam finançar en una part important en l'Opusc, o en moltes altres línies, que si ara anem a detallar, caldria tauleta el quadre d'inversions,
Però pràcticament la totalitat de les inversions que tenim tenen alguna subvenció vinculada i és per això que hem de fer aquest sobresforç per a complir terminis, lo Rialto, per exemple, dels pràcticament...
Dos, més, quasi tres milions d'euros que mos acabarà costant, 949.000 euros, pràcticament un millor, és una subvenció de fons Next Generation, de la segona línia del PIREP, igual com ho va ser el seu dia, en 1.811.000 euros la rehabilitació de la rosera. Són aquestes dues línies que mos vam treballar i al final vam assolir.
És important comptar amb aquest finançament perquè si no ho tinguéssim avui no tindríem la Rosera i l'any 2026 segurament tampoc tindríem el Rialto. Per tant, és important aprofitar-ho i més un municipi com l'altre amb tantes mancances i tantes necessitats. A la vista està, Andreu, tot el treball que hi ha aquí darrere. I també un altre punt important és la congelació dels tributs municipals per al 2026.
Sí, exacte, i és que si una cosa tenim clara és que aquest ritme trepidant que portem com a ajuntament i com a municipi no ha d'anar a carregar-se a les espatlles de l'esforç fiscal que fa la ciutadania.
tenim clar i som conscients que tenim una pressió fiscal ja bastant elevada, encara que podríem pujar més si volguéssim, i de fet molts municipis així ho han fet en aquests últims anys, i l'Ajuntament de Deltebre, com a mínim, des que el govern s'ha encapçalat per Lluís Soler, no s'han pujat cap dels tributs, sinó el contrari, se va baixar el seu dia lleugerament dins de les...
possibilitats, l'IBI tan rústic com urbà, se va fer un reajust de la taxa d'escombraries i hem anat ajustant aquells temes que generen injustícies i que veiem que carreguen més en aquell que menys pot i en canvi beneficiaven els que poden més o els que més generen.
Per tant, hem hagut de fer ajustos per equilibrar la balança, però també és veritat que tenim clar que si hem d'avançar més ha de ser per fer més gestió i no pas per pujar la pressió fiscal damunt de la ciutadania. Per tant, fem més esforç, fem més inversió en menys recursos, perquè al final tot el cos de la vida puja.
i per tant a l'Ajuntament li costa més també fer les inversions que ha de fer. Per tant, en el mateix esforç per part de la ciutadania estem fent més, i això no és molt fàcil de dir, però molt difícil i molt complicat de fer, per tant t'hi has de dedicar, i això és el que hem intentat fer, aprofitar al màxim i fer de les pedres fans, com diu la dita.
Doncs Andreu, en definitiva, per al 2027, que és quan feu els 50 anys, el 50è aniversari de Deltebre, el poble estarà... Molts dels projectes que hem nombrat estaran acabats o pràcticament acabats. Vull dir que per l'aniversari estareu de punt de blanc o quasi bé.
Això és el que procurem, també, que Deltebre pugui complir un aniversari. No hi ha perquè la data sigui simbòlica, però també, al final, és una efemèride que cal recordar i que fem aquest repàs en tots els que ens han precedit, perquè al final Deltebre...
És veritat que aquests deu anys han fet una empenta molt important, però ha vingut molta gent detrás que també ha posat el seu gra d'arena i és un any també per agrair, per fer memòria de totes les persones que han fet la seva aportació i, per tant, què millor manera d'honorar aquesta trajectòria del nostre municipi
que fent tot el que estem fent ara, no?, i és que recuperant patrimoni, posant serveis al dia, mirant cap al futur, i, en definitiva, que la gent de Deltebre se senti orgullosa i se senti còmoda vivint al municipi on viu.
I tant, Andreu. Doncs no res, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al nostre programa i seguirem pendents de tots els projectes que porteu entre mans a l'espera que s'acabem. Moltes gràcies, Andreu. Gràcies a vosaltres.
Doncs Marina, el pressupost és una mostra de com Deltebre treballa per continuar avançant en la transformació imparable del municipi. Seguirem pendents de tot això. Moltes gràcies, Cel. Així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous 20 de novembre del 2025. Nosaltres ho deixem aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.exe, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 6.000.
Els parla Laura Casas. El PSC i Junts també arriben a un acord pel pressupost 2026. La formació de Jordi Sendra ha pactat amb el govern una cinquantena de mesures que sumen prop de 12 milions d'euros. Fer una administració més àgil, el foment del català, de la cultura popular i l'impuls de projectes com el Mercat del Fòrum...
han estat determinants a l'hora d'arribar a una entesa per tercer cop amb l'executiu de Vinyuales. Jordi Sendra, el portaveu de Junts, diu que calen lideratges compartits i facilitar la governabilitat perquè la ciutat progressi. Si fos pels del no a tots, si fos pels profetes del desànim, encara estaríem el 2023. Per aquest motiu jo defenso una Tarragona del sí, una Tarragona que diu sí a progressar.
D'aquesta Tarragona del Sí ens surt el que presentem avui. Una Tarragona, la nostra ciutat, amb lideratges compartits, els de l'alcalde i el govern, però també el de Junts. I això permet el progrés de la ciutat que estimem.
També treu en pit de l'acord per al trasllat de l'OMAC a l'antiga facultat de lletres o per la pacificació del primer tram de la Rambla Nova. Per la seva banda, Esquerra Republicana votarà en contra del pressupost municipal perquè considera que no té ni rumb ni ambició. El principal grup a l'oposició denuncia que l'equip de govern va posar pals a les rodes a la negociació.
i que ha incomplert pràcticament tots els acords pactats amb ells fa dos anys. El portaveu dels republicans, Xavi Puig, diu que s'ha faltat a la seva paraula, però també a la resta de grups i a la ciutadania. Els incompliments no es produeixen només amb Esquerra Republicana, els incompliments es produeixen amb tothom. Per això cada any tenim que el senyor Cendra presenta un pressupost amb la Quinta de Sant Rafael, o presenta un pressupost amb el Camí de la Fonteta,
però ni una notícia ni rastre d'aquestes obres, presenten als comuns un pressupost amb els lavabos públics o presenten un pressupost amb figures que han de defensar l'anella verda, que tampoc ni rastre. I, per tant, el que veiem és que ens poden enganyar una primera vegada, però si ens enganyen una segona o tercera ja seria una responsabilitat nostra directament.
ple de pressupostos aquest divendres al matí. Un centenar d'investigadors internacionals debaten sobre el paper i l'evolució dels amfiteatres en el setè congrés d'arqueologia i món antic de Tarragona, Tarracovianal. El director del Sartam, en Joaquín Ruiz de Arbulo, ha celebrat el nou Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco, fruit de l'acord de diverses administracions, però advertit que ara cal planificació per tal de rebre també inversió privada.
posar les bases de qual ha de ser les actuacions de futur. Estem parlant d'intervencions que, com a