En alguna ocasió aquesta temporada ja hem parlat de l'escalfament del mar Mediterrani, volem continuar parlant del peix i volem saber exactament com ens pot afectar aquest escalfament als humans, ja que en diverses ocasions fem referència a la biodiversitat. I per fer-ho,
volem parlar d'un estudi que ha analitzat, ha realitzat, no ha analitzat, ha realitzat l'Institut de Ciències del Mar. I ho parlem amb el seu coordinador, Josep Lliuret. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. En aquest estudi que heu realitzat, que has coordinat en aquest cas, parleu exactament de la falta d'omega 3, no? Sí, la falta d'omega 3, Mari, que és l'important, és el saborós,
i és el més important per la salut de les persones, perquè també hi ha omega-3 d'algunes llavors de terra, com per exemple el lli o les anous, però els efectes sobre la salut humana no són tan evidents, són d'una manera més indirecta. L'omega-3 del marí, el que mengem a través dels peixos, però també les algues, que s'estan posant de moda,
són la millor forma per tenir un impacte sobre la salut humana. I aquests són els que estan disminuint segons el nostre estudi. Heu analitzat els últims 23 anys concretament. Exacte, hem analitzat els últims 23 anys amb 36 espècies comercials, que són les que més es consumeixen,
a la província de Girona, però vaja, si ho fessis també a la província de Tarragona, hi hauria algun petit canvi, però aniria més o menys allà mateix, el llust, la maire, les gambes, en fi, tot més o menys són les mateixes espècies. Aleshores, hem observat aquesta disminució del que pot aportar l'Òmega 3 a aquestes espècies,
tant en el seu conjunt per la davallada de les captures com cada un dels individus que comporta aquesta captura. O sigui, hi ha dos termes aquí, un és que han davallat molt les captures i això ha fet que el volum d'omega 3 desembarcat que està disponible per les llars de Catalunya sigui menor, aquest omega 3 de quilòmetre zero, del pescat pels nostres pescadors, però també cada individu
té menys omega-3, i això és degut al canvi climàtic. I posem, per exemple, el cas d'una sardina volanxola, que veiem que té molt menys omega-3 una sardina volanxola ara, que fa 23 anys. I això és preocupant. Això és preocupant, però com es pot explicar que una sardina, per exemple, tingui menys omega-3? Perquè al final el peix en si la sardina no ha canviat, no ha mutat.
No ha canviat la sardina, però el que sí que ha canviat és la seva alimentació, perquè l'increment de la temperatura de l'aigua del mar està fent canviar l'alimentació de la sardina, que és el plàcton, fitoplàcton, zooplàcton. Els grans productors d'omega 3 en el mar són les algues i, sobretot, el fitoplàcton. Al incrementar la temperatura de l'aigua del mar, el que primer passa és que disminueix l'abundància de fitoplàcton, i, per tant, el volum total d'omega 3...
disponible per la sardina, disminueix, però també fa que per cada cèl·lula fitoplàcton, que hi ha en el, diguem, cada individu que hi ha de fitoplàcton que hi ha al mar, produeix menys omega-3. I això és degut a l'escalçat de l'aigua al mar, amb un efecte fisiològic que afecta cada cèl·lula del fitoplàcton, les seves membranes necessiten menys omega-3 perquè les aigües cada vegada estan més calentes. Aquest
Aquesta és la boa reacció, menys fitoplàcton i cada unitat de fitoplàcton en les seves membranes disposa de menys omega-3, en fabrica menys. I per tant això repercuteix finalment a les cerdines i a tots els peixos que són els que els mengen. Per tant podem dir d'alguna manera que tot això és una conseqüència de l'escalfament del mar Mediterrani que l'altre dia, la setmana passada, parlàvem precisament que estava calent i que fins i tot en alguns punts s'havia arribat a dos graus per sobre la mitjana.
Sí, és una conseqüència directa, però també no hem d'oblidar, en el cas de la província de Girona, la sobrepesca de moltes espècies que hi ha a la mar catalana, que estan en un estat de sobreexplotació i que això ha fet disminuir les captures. És una combinació entre una pesca excessiva i l'assalfament de les aigües al mar. Aquesta combinació és la que fa patir aquesta treballada
dels omega-3 desembarcats. I això és el que hem de revertir. Hem de tenir unes poblacions de peixos sanes, una pesca sostenible i sana, perquè pugui portar aquest omega-3 que necessita també la població. Els resultats que heu obtingut d'aquests anàlisis que heu fet, d'aquests 23 anys de temps que heu estudiat, són preocupants? Fins a quin punt ens hem de preocupar?
Ens hem de preocupar en el sentit que disminueixen el que és l'aportació local de quilòmetre zero d'Omega 3, que és la més sostenible, sostenible ambientalment i sostenible també socialment, perquè volem una pesca a Tarragona o a Girona que sigui sostenible, que els pescadors puguin continuar amb la seva activitat. Clar, podem importar l'Omega 3 d'altres llocs,
l'Àsia, del llust d'Argentina o del salmó cultivat en granges del nord d'Europa. Però no és el mateix. No és el mateix des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental, amb tota la pançada de carboni que té, ni tampoc
és un producte que afavoreixi, diguem, el pescador d'aquí local. Per tant, el millor, en el nostre estudi és el que diu, el millor és poder mantenir aquests estops d'omega 3 locals de quilòmetre zero per tal de beneficiar la població local. Podem dir que no compensa les pèrdues globals? No compensen? El que passa és que nosaltres hem fet l'estudi amb dos grans blocs de peixos.
Els que han davallat degut, bàsicament, a la sobretesca i també a l'increment de la temperatura de l'aigua al mar, que són les espècies d'aigües més fredes o temperades, tipus el llús o la maire, la llussa, per exemple, o la sardina i l'anxova. I l'altre bloc, que són les espècies que estan incrementant degut a l'increment de la temperatura de l'aigua al mar, com per exemple la latxa o la gamba blanca.
Què passa? Que el conjunt de pèrdues d'Omega 3, degut a les espècies tradicionals d'aigües fredes i temperades, llus la maire, no es veu compensat per l'augment, diem, que aporta l'Omega 3 de les espècies d'aigües càlides. I això fa que en el seu global hi hagi aquesta disminució d'un global menys 60%, o sigui, més de la meitat,
d'Omega 3 del que tenim ara respecte al que hi havia fa 23 anys. Hem de menjar el doble. Hi ha algú per tenir la mateixa quantitat d'Omega 3. També per l'individu. D'alguna manera, però perquè la gent ho entengui, amb l'escalfament aquesta de l'aigua han arribat espècies que no són autòctones d'aquí però que també contenen Omega 3. Però això tampoc és positiu.
Exacte. Aquestes espècies d'aigües càlides també tenen omega-3, és evident. El que passa és que no han augmentat en la mateixa proporció que les que han disminuït, que són les espècies tradicionals d'aigües més temperades o fredes. Sí que en algun cas, com per exemple el cas de la gamba blanca econòmicament,
ha anat bé, però en altres casos són espècies com, per exemple, el trencams, les barracudes, els estets, l'alatxa, el bis, per exemple, que són espècies que tenen poc valor comercial respecte a les més tradicionals que són els que volem més aquí, la sabina, l'anxova...
el bonítol, i això fa que, clar, no sigui el mateix ni tampoc econòmicament poc pescador. La previsió, però, de moment, és que l'escalfament de l'aigua del mar no disminueixi, sinó que continuï anant en augment en aquests anys. No sé si a llarg plaç aquestes espècies que arriben puguin reemplaçar les que ja existeixin i s'hi compensi tot això que ara parlem.
Bueno, aquesta tendència segurament continuarà a l'alça, però hem de pensar que aquestes espècies, pel que deia abans, aquestes espècies d'aigües càlides, tenen omega 3 com tenen menys que les espècies d'aigües fredes, perquè les espècies d'aigües càlides no necessiten tant d'omega 3 en les seves membranes, en la seva fisiologia, per poder funcionar com les espècies d'aigües fredes.
El fitoplacton cada vegada produirà, aquesta és la previsió, menys omega-3 per aquest increment de temperatura de l'aigua. Per tant, la disponibilitat per cada individu, per cada peix, d'omega-3 serà inferior. I això farà que al llarg termini, sí, sí, hi ha un perill que ja no hi hagi prou omega-3 per tothom. Sobretot si els països que estan...
que els peixos els guarden allà per necessitat de seguretat alimentària. Recordem la Covid, per exemple, quan es va trencar la cadena de subministrament i depeníem dels agricultors o dels pescadors o dels remaders locals. No hem de tenir mai per suposat ni garantit que tot el que ens hi ha de fora l'alimentació el tindrem sempre. Poden haver-hi xocs.
per mantenir aquests stocks de salut, que són els omega-3, la pesca local. Això et volia preguntar, al final aquí a l'Espanya s'importa molt de peix que prové de l'Àfrica, de la zona del Marroc i això, però aquests països també es poden veure afectats per aquest escalfament? Es veuran afectats per moltes coses aquests països i algun dia...
és possible que necessitin aquest aliment que ara estan exportant, que ara els hi paguem molt bé i que ara necessiten, però potser algun dia decidiran parar. El mateix passa amb les terres rares que avui dia s'està fent a parlar tant, que hi ha aquestes límits en les exportacions per part de països que abans els exportaven. No s'ha de donar per garantit que...
que sempre hi haurà aquest menjar o aquest omega 3 que ens vindrà a altres llocs. O sigui, la millor manera és poder sentir amb una bona explotació aquí i que ja es recuperessin els estocs i que podem continuar agudint d'aquest quilòmetre 0 omega 3. Quines són les espècies que consumim habitualment i que porten aquest omega 3 per fer-nos una idea?
Les espècies de peix blau continuen portant la majoria d'omega 3, sardina, anxova, barat, el boníto, el bis. El que passa és que en algunes d'aquestes espècies les captures han anat molt a la baixa. He de pensar, per exemple, a la província de Girona, que és on hem fet l'estudi. Les captures de la sardina i l'anxova i del barat s'han reduït moltíssim en els últims 50 anys. Era una de les províncies...
que si fa 50 anys hi havia una flota que venia de tot el Mediterrani espanyol, d'Andalusia, venia gent, inclús de Tarragona, venien a pescar la zona del Gaudalló, de la Costa Brava, la Cervina i l'Anxova. Al Port de Roses hi ha hagut més de 50 vargues d'encerclament que anaven a pescar Cervina i Anxova. Actualment a Roses en queda una.
la davallada que hi ha hagut de les poblacions de sardina i anxola, que són els màxims aports d'omega 3, ha estat brutal. I això fa, doncs, evidentment, que es noti amb les xifres d'aquestes que hem analitzat, no? Aquesta poca disponibilitat d'omega 3 per a la població local. És així. La pregunta aquí és, tot això com es pot revertir, com es pot gestionar? Bé, com anem, diguem, pel camí
Bo en el sentit que s'estan fent les mesures adequades de gestió, però pel que sembla no són prou suficients, perquè de moment no s'han recuperat moltes de les poblacions. Estem en una situació també delicada, perquè el sector pesquer retallar més les captures és evident que és una situació ja problemàtica. Aleshores, és una situació... I a sobre tenim el tema del canvi climàtic. No és una situació que sigui...
fàcil, però des del punt de vista de la biologia jo crec que encara queden molt les coses per fer, crear noves àrees marines protegides perquè puguin ajudar els pescadors a reemplaçar. I després hi ha una cosa molt important, és que encara es tira molt de peix que té l'Òmega 3, posem el cas de l'alatge. O sigui, el consumidor està anant cap a dues o tres espècies, abans es menjarà tot i ara es menja tres o quatre espècies. El surell mateix, que és una font important d'Òmega 3, es tira molt de peix a mar, perquè ningú ho odia.
Aquí és quan s'ha de consenciar el consumidor que ha de tornar, diguem, a la dieta que tenien les nostres pares i els nostres avis, que aprofitaven molt més el peix. També haurem d'aprofitar parts del peix que ara tirem, el cap, els fetges, que són fons importants també d'Omega 3. O sigui, hi ha vies, a part de recuperar els estocs passets, hi ha vies per poder aprofitar tot l'Omega 3, tot el peix que es tira.
i que lamentablement cada vegada la gent jove ho vol menys perquè ningú vol ni Sorell, ni Bogues, ni Congres i molt de peix que abans menjàvem i ara s'han deixat de menjar. I això és molt important poder recuperar. Jo crec que això també és un problema que molta gent no es cuina tant a casa, per dir-ho d'alguna manera. No es cuina tant a casa, la gent jove li costa moltíssim.
menjar peix amb espines. Jo crec que s'hauria de fer un treball molt més important ja, no només a les escoles, a casa, sinó a les escoles, que a les escoles ja han arribat un moment que no pot tenir una espina perquè el nen no s'ennuegui. Però, esclar, hem arribat a un moment que la gent jove ja no sap menjar peix. Aleshores, és una problemàtica de com aprofitar totes aquestes espècies que es tiren, que tenen espines, que s'han de saber menjar...
amb espines, s'ha de prendre d'ensenyar amb espines, i en altres cases segurament s'hauran de fer sopes, o sigui, hi ha moltes alternatives, no? Però s'ha de buscar la manera d'aprofitar tot aquest...
aquestes espècies, aquestes baixalles de peix que tenen el número 3. Segurament posar remei al canvi climàtic en si és complicat, vull dir, en aquest punt de l'escalfament del mar és molt complicat, no està tant a les nostres mans, però el tema de la sobrepesca entenc que és relativament més fàcil posar-hi remei.
Les dues coses són molt difícils. Així que n'hi ha una que podrem nosaltres, que és el nostre recurs, adoptar millors mesures de gestió per tal que permetin la recuperació de la pesca, àrees marines protegides, vedats temporals de pesca... Hi ha diferents mesures. El canvi climàtic, evidentment, és una cosa més local, que afecta a nivell planetari...
i tothom n'hi pot contribuir fent accions, és evident, de reducció dels viatges i de totes les accions que podem fer, però és encara més complicat. Per anar acabant, no sé quines passes seguireu, no sé si la intenció és continuar estudiant o monitoritzant aquesta disminució de l'omega 3 que heu fet. La idea és continuar monitoritzant i, sobretot, també analitzant
com us deia, aquestes alternatives, que hi ha tots aquests peixos que estiren, totes aquestes desalles de peix que estiren, que tenen l'OMG3 i que van a parar al mar o a la bassura, no? I que jo creiem que és una font futura pels futurs consumidors si estan realment educats per també prendre aquest l'OMG3 d'altres maneres, no? Tornar a menjar peix que té espina però que té l'OMG3 i que estira...
aprofitar caps i fetges... Es pot fer moltes coses encara per trobar una mica de solució amb aquesta problemàtica. Tot i així hem de dir que hi ha altres aliments que em porten. Per exemple, les nous també porten omega-3. Sí. A mar, com he dit al principi, els omega-3 marins són els millors per a la salut.
no només són els dels peixos, sinó que també hi ha els de les algues, que les algues també tenen molt d'omega 3. I després hi ha els vegetals, alguns vegetals terrestres, com les anous, o les grada de lli, que tenen omega 3, però el tenen en una forma que és diferent que l'omega 3 marí. L'omega 3 d'aquest terrestre té uns efectes menys evidents sobre la salut de les persones que no l'omega 3 marí.
Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Josep Lloret, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Gràcies a vosaltres.