Title:

Crisi pesquera, Posidònia i vida marinera

## Panorama general de l’episodi En aquest episodi d’*Arran de Mar* a **Tarragona Ràdio**, el programa recorre tota la costa catalana per analitzar la **crisi del sector pesquer mediterrani**, l’impacte del **canvi climàtic en el mar**, la situació dels **productors de musclos al Delta de l’Ebre**, la transformació del **Port de Vilanova i la Geltrú** i diversos projectes de **conservació marina** i **divulgació cultural i gastronòmica**. --- ## 1. Obertura, equip i context climàtic (0–154) ### Presentació del programa • Programa emès el **13 de novembre del 2025**, de 16 a 18 h, a *Arran de Mar* (autoanomenat “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”). • Presentació de l’equip tècnic i dels corresponsals repartits per la costa catalana. ### Alerta climàtica i COP30 • La tècnica Sílvia García destaca una **mala notícia climàtica**: abans de 2030 se superarà la *línia vermella* d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. • Es vincula amb la **COP30 a Belém**, que s’està celebrant en aquells dies. • Compromís del programa a **seguir informant** sobre les decisions d’aquesta cimera i el seu impacte en la mar Mediterrània. > “Estarem pendents d’aquesta COP30, d’aquesta cimera del clima, i estarem aquí al peu del canó.” --- ## 2. Bloc informatiu de costa: pesca, voluntariat i aqüicultura (329–1773) ### 2.1. Nova normativa per a la pesca recreativa (329–513) • **Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació**: nou decret que obliga, des del **10 de gener de 2026**, al **registre electrònic de captures** en pesca recreativa marítima. • Afecta tot el litoral espanyol i se centra en **espècies protegides o regulades**: *tonyina vermella, albacora, agulles, peix espasa, merlí, lluç*, entre d’altres. • Caldrà declarar les captures via una *app* que encara **no existeix** ni per Android ni per iOS. • El vicepresident de la secció de pesca marítima de la Federació Catalana de Pesca, **Pedro Toral**, denuncia: - **Manca d’informació i improvisació**. - Possibilitat d’afegir noves espècies sense criteris clars per als pescadors. - Sobrecàrrega normativa sumada a les regulacions 2024–2025 a les aigües interiors catalanes. **Punt clau:** es percep una **creixent regulació** sobre la pesca recreativa, amb escassa pedagogia i eines encara inexistents. ### 2.2. Voluntariat forestal ADF Gavarres Marítima (513–613) • L’**Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima** cerca **voluntaris** per a prevenció i primera intervenció en **incendis forestals**. • Requisits: - Més de 16 anys. - Residència a municipis de la zona de **Gavarres i Costa Brava centre** (Palamós, Calonge, Sant Feliu de Guíxols, etc.). - Mínim **60 hores anuals** de dedicació. • Tasques i formació: - Prevenció, vigilància i primera intervenció. - Ús de maquinària forestal, mecànica, 4x4, primers auxilis, extinció forestal i radiocomunicacions. • El coordinador **Gaspar Segués** apel·la a la corresponsabilitat ciutadana: > “Si t’agrada el bosc… fes un retorn. Dedica un dissabte al mes, cinc horetes.” ### 2.3. Crisi dels musclos al Delta de l’Ebre i viver a l’Ametlla (613–771) • Els **productors de musclos del Delta de l’Ebre** acaben de sembrar prop d’**1,5 milions de kg de llavor**, però: - La **calorada d’agost** ha matat un **90% de la cria autòctona** als badies del Fangar i dels Alfacs. - Han hagut de comprar **llavor a Itàlia, Grècia i França**. • Gerardo Bonet (Fepromodel) explica que abans aquestes mortalitats extremes passaven “**un cop cada quatre anys** i ara passen **tres de cada quatre**”. • Conseqüències: - **Forta pujada de costos**. - Dependència de zones productores que també pateixen mortalitats pel **escalfament del mar**. ### 2.4. Viver de llavor autòctona a l’Ametlla de Mar (676–737) • Agricultura autoritza un **viver de cria de musclo** a la costa de l’**Ametlla de Mar**. • L’empresa **Moluscos Maravierto** instal·larà estructures en alta mar per produir uns **500.000 kg de llavor autòctona**. • Objectius: - **Abaratir costos** dels musclaires. - Garantir una **varietat 100% Delta de l’Ebre**. - **Diversificar orígens** de llavor per reduir el risc davant episodis climàtics extrems. > “Com més llocs diferents hi ha, el que fas és diluir el perill.” ### 2.5. Marcant tonyines vermelles amb pescadors recreatius (771–888) • 4a missió anual del **Scientific Angler Tagging Tour** a l’**Ametlla de Mar** (15–16 de novembre). • Participen **més de 50 pescadors recreatius experts** en captura i solta i científics de **Ifremer** (recerca marina internacional). • Objectiu: implantar **30–40 marques electròniques** en **grans exemplars de tonyina vermella** prop de les granges d’engreix de Vall de Falgó. • Es vol estudiar: - *Patrons de moviment* i migració. - *Comportament* i *hàbitat* de tonyines que ja no marxen a l’Atlàntic i es queden a la Mediterrània. • L’alcaldessa de l’Ametlla, **Eva de Lamo**, destaca la importància de la **ciència ciutadana** i de millorar el coneixement de l’espècie per a la seva gestió sostenible. --- ## 3. Crisi de la pesca d’arrossegament i quotes europees (911–1660 & 1920–2514) ### 3.1. Vilanova i la Geltrú: sense dies per arribar a Nadal (911–1154 & 1920–2514) • La **flota d’arrossegament de Vilanova i la Geltrú** (unes 18–20 barques, la meitat de la flota pesquera local) ha **gairebé exhaurit els dies de pesca** permesos el 2025. • Normativa europea: limitació **de dies de pesca l’any** i, en el cas de la **gamba**, també **quota de quilos** (TAC). • Per mirar d’assegurar gamba per Nadal, s’ha autoritzat usar fins a un **10% de la quota de 2026**, però: - **No hi haurà prou dies de pesca** per arribar a Nadal. - El **5–6 de desembre** el 90% de la flota quedarà **amarrada**. ### 3.2. La veu del sector: Jaume Carnisser (1977–2514) El patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova, **Jaume Carnisser**, fa un relat extens i molt crític: • **Insuficiència dels 130 dies de pesca anuals**: per a una empresa que treballa uns 240–250 dies, caldrien **160–170 dies** per ser viable. • **Compliment de totes les mesures de sostenibilitat** exigides: - Vedes i reserves marines. - **Augment de la mida de la malla** (dues vegades). - Instal·lació de **portes voladores**, menys agressives amb el fons. • Denúncia d’un **doble sistema de control** (dies + quilos) que fa inviable la gestió: > “Si estàs controlat per una quota anual, no pots marcar també uns dies… que s’aclareixin una miqueta.” • Crítica dura a Brussel·les i al relat polític: - Sospita que es vol convertir el **Mediterrani en un “parc mediàtic turístic”**, sense vaixells de pesca. - El model normatiu copia el de **grans vaixells industrials** de l’Atlàntic, quan al Mediterrani la flota és petita i no treballa tot l’any. - Reclama **coherència** amb els **informes científics** que indiquen que la recuperació del Mediterrani ja supera els mínims exigits. • Impacte socioeconòmic: - La reducció de dies ha anat acompanyada d’**inversions costoses** en mesures selectives que ara no poden amortitzar. - Reivindica que, si només poden treballar 130 dies, la resta de dies **haurien de ser compensats**; però el sector prefereix **treballar** abans que rebre subvencions. - Recorda que de la pesca depenen **peixateries, restauració i la dieta mediterrània**. ### 3.3. Posició de l’administració catalana (1012–1090 & 1628–1660) • **Antoni Espanya**, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, explica: - ICATMAR ha fet un **treball científic intens** interpretant els dictàmens europeus. - Catalunya ha presentat a Madrid i a la Comissió Europea una **proposta tècnica** per flexibilitzar les jornades de pesca. - Recorda el principi de **triple sostenibilitat**: ambiental, social i econòmica. • El conseller **Òscar Ordeig** i el comissari europeu **Costa Escandis** semblen oberts a ampliar **dies de pesca per al 2025**, però: - El sector considera que arriben **massa tard**. - Denúncia una situació de “**presa de pèl**”: s’ha fet “els deures” però no hi ha compensacions reals. - Ordeig reclama un **“nou paradigma” per a la pesca al Mediterrani**. ### 3.4. Arenys de Mar: cas excepcional (1164–1318) • La **flota d’arrossegament d’Arenys de Mar** podrà pescar fins a final d’any gràcies a **dies sobrants** de dues embarcacions que no han pogut sortir. • Això permet mantenir l’activitat al port en un context en què el **70–80% de la flota catalana** ja ha esgotat els dies. • El patró major **Antoni Marzoa** critica: - La “**irresponsabilitat**” del sistema de repartiment de dies. - La dependència de **estudis obsolets** que no reflecteixen la realitat actual del Mediterrani. - La reducció mitjana del **15% de dies de pesca** entre 2024 i 2025. ### 3.5. Polèmica pel “martell” al Port d’Arenys (1347–1499) • Convocada una xerrada “**Salvem el Port d’Arenys**” contra la construcció d’un **martell a la bocana** del port. • El president del Club Nàutic, **Carles Obac**, denuncia: - Arenys és “**l’únic port segur**” entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, i actua com a **port refugi**. - El martell tindria un **impacte paisatgístic i ambiental fort** i desvirtuaria el port. - No respon a cap demanda local: “**ningú d’Arenys l’ha demanat**”. - Considera que l’obra busca permetre l’**amarratge de grans embarcacions** i monetitzar l’espai portuari. • També qüestiona el **pretext tècnic** (un vent sud-sud-oest, “el vent del cementiri”) que, segons ell, “no existeix” com a risc real. ### 3.6. Tarragona: la flota al límit (1524–1660 & 3403–3508) • A la **confraria de pescadors de Tarragona**, només **9 de 22 embarcacions** surten a la mar: moltes ja no tenen dies o se’ls **guarden per Nadal**. • El president **Esteve Ortiz** alerta: > “La flota de Catalunya està morta ja… Si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà.” • Reclama que el **president Illa** pressioni el govern espanyol perquè porti el tema a Europa. • El conseller Ordeig, en visita institucional a l’**Ajuntament de Tarragona** i al **Port de Tarragona**, insisteix: - S’han fet grans inversions en **mesures selectives**, vedes i reducció d’esforç. - Ara calen **fets** i no només reconeixements verbals. - Reivindica un **canvi de rumb** que tingui en compte les **famílies i el sistema alimentari**. --- ## 4. Cultura, patrimoni i ciència a Tarragona (1690–1773 & 3428–3537) ### 4.1. Congrés Internacional Tàrraco Viva-nal sobre amfiteatres (1690–1752) • Presentació del congrés internacional **Tàrraco Vianal 2025**, centrat en els **amfiteatres romans a la Mediterrània** (20–21 de novembre). • Participaran **una vintena de ponents** i un centenar d’assistents. • Objectiu: estudiar **l’evolució arquitectònica i simbòlica** dels amfiteatres com a espais d’espectacles i de memòria (incloent la seva **cristianització** i patrimonialització). • El catedràtic d’Arqueologia de la **Universitat Rovira i Virgili (URV)**, **Joaquín Ruiz de Arbulo**, destaca: > L’*Amfiteatre Romà* de Tarragona és “un dels monuments més visitats del patrimoni català, però poc conegut pel que fa al seu significat”. ### 4.2. Altres activitats culturals a Tarragona (3428–3537) • En el marc del programa **“90 anys de la visita de Lorca a Tarragona”**, es presenta el concert *“Lorca entre Dionisos i Bacus”* al **Palau Firal i de Congressos**. • L’espectacle combina **textos de Federico García Lorca** sobre poesia i música (el *duende*) amb direcció escènica de **Marc Chornet** i direcció musical de **Xavier Pastrana**. --- ## 5. Serveis i publicitat locals (1773–1894 & 3217–3371) L’episodi inclou diverses píndoles de servei públic i anuncis amb fort arrelament territorial: • **Predicció marítima** de **Lluís M. Pérez**: - Augment progressiu del **vent de garbí, xaloc i llevant**. - Onades de **2–4 metres**, amb episodis de **Fort maror i mar grossa** entre divendres i dissabte. • **Trànsit viari**: Servei Català de Trànsit, amb congestions habituals a l’AP-7, C-58 i rondes de Barcelona, però sense incidències greus. • Anuncis locals sobre: - **Obres de clavegueram** a Tarragona i la Canonja (EMATSA). - **Fira “Tarragona Marida”** al passeig de les Palmeres (gastronomia + vins DO de la demarcació, amb xefs destacats). - L’**ICIQ** (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades. - Solucions de calefacció (Obramat), oferta cultural al **Port de Tarragona**, publicitat comercial a **Tarragona Ràdio**. --- ## 6. Entrevista: fotografia ornitològica al Delta de l’Ebre (3629–4531) ### 6.1. Isabel Luque, aficionada a la fotografia de natura • La periodista **Cel Prieto** entrevista **Isabel Luque**, una de les poques dones del **Delta de l’Ebre** especialitzada en **fotografia ornitològica** de manera amateur. • Inicis: - Passió per la fotografia des dels 11–12 anys. - Durant el **confinament**, comença a fer **fotografia de paisatge** i després fa el salt als **ocells**. - Rep formació informal d’una amiga fotògrafa i d’altres companys del món ornitològic. ### 6.2. El Delta com a territori ornitològic • Descobreix la **riquesa d’espècies del Delta de l’Ebre** (Riet Vell, el Pont del Través, el Violí, la casa de Fusta, el Fangar…). • Destaca que: - Cal **molta paciència**: molts dies no es fotografia res. - L’activitat és alhora **afició, desconnexió i contacte amb la natura**. - El Delta atrau **molts turistes ornitològics** (exemple: el **Delta Birding Festival**, amb públic internacional). ### 6.3. Gènere i afició • Tot i que hi ha moltes dones fotògrafes de natura, **al territori local n’hi ha poques**. • Isabel insta a normalitzar la presència femenina però admet que és un tema sobretot de **gust i interès personal** més que no pas d’accés formal. ### 6.4. La foto de l’àguila clanga i la gavina • Una de les darreres fotos virals d’Isabel mostra una **àguila clanga** (espècie rara a la zona) caçant una **gavina**. • Context: - Presa quasi fortuïta: Isabel ja tornava cap a casa i decideix passar per la **casa de Fusta**. - Des del cotxe veu moviment, agafa la càmera i captura la seqüència sense ser-ne conscient del tot. - A casa, revisant les imatges, comprova que és una **raresa ornitològica**; ornitòlegs confirmen l’espècie i la identifiquen amb un individu vist dies abans al **Delta del Llobregat** (mateixa ploma trencada a l’ala). • La imatge es fa molt popular a xarxes per la **potència de la escena** (rapinyaire amb la gavina agafada) i per la **raresa de l’espècie** en aquell indret. ### 6.5. Aprenentatge i equip • Isabel ha après sobretot de manera **pràctica**, observant comportaments i preguntant als ornitòlegs locals (ex. **Manolo Sánchez**). • Equip fotogràfic: - Càmera **Olympus**, amb un cos senzill per a paisatge i un objectiu més llarg per a ocells. - Recorda que els **teleobjectius professionals** poden arribar als **10.000 €**. > “És el meu hobby, és desconnexió total.” --- ## 7. Ecologia marina: praderies de Posidònia i carboni blau (4729–5649) ### 7.1. Estudi global sobre el carboni de les praderies marines • El periodista **Carles** entrevista **Enric Gomis**, biòleg del **CSIC** (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) i investigador en **praderies marines i carboni blau**. • L’estudi, publicat a **Nature**, estima que les **praderies marines del món** retenen **fins a 40 milions de tones de carboni** en la seva **biomassa viva**. • Punt clau: la majoria d’estudis s’havien centrat fins ara en el **carboni emmagatzemat al sediment (sol)**, i no tant en el de la planta viva. ### 7.2. Importància ecosistèmica • Tot i que el volum de carboni capturat no compensa per si sol les **emissions globals de combustibles fòssils**, té un paper rellevant perquè **“tot esforç compta”**. • Les praderies: - Són **embornals de carboni** (carboni blau). - Proporcionen **hàbitat per a peixos**, estabilitzen el sediment i **reduïxen l’erosió**. - Són clau per a la **resiliència costanera** davant el canvi climàtic. ### 7.3. Metodologia i col·laboració internacional • L’estudi compila dades de **més de 350 articles científics** de tot el món. • Treball altament **col·laboratiu**, amb molts investigadors implicats encara que no apareguin com a coautors. ### 7.4. Posidònia i escalfor del mar • Les praderies de **gènere Posidònia** (com la *Posidònia oceànica* al Mediterrani i *Posidònia australis* a Austràlia) són les que **més carboni emmagatzemen** per unitat de superfície. • Vulnerabilitat a les **onades de calor marines**: - *Posidònia oceànica* comença a patir **mortalitat** sostinguda per sobre dels **28,2 °C**. - Amb l’**escalfament del mar**, augmenten els episodis crítics i la possibilitat de **pèrdua massiva** de praderies. - Teòricament podrien migrar cap a latituds més nòrdiques, però la **velocitat del canvi climàtic** fa dubtar que hi hagi temps per aquesta adaptació. ### 7.5. Amenaces locals: ancoratges i aigües residuals • Principals pressions sobre les praderies: - **Aigües residuals** i eutrofització: excés de nutrients, pèrdua de transparència i dificultat per a la fotosíntesi. - **Ancoratge d’embarcacions** sobre praderies: arranquen la part viva i exposen el sol ric en carboni, que es **reoxida i allibera CO₂**. • Efecte combinat: - Es perd la **capacitat de captura futura** (planta morta). - S’allibera el **carboni acumulat durant segles o mil·lennis**, accelerant encara més el canvi climàtic. ### 7.6. Posidònia i crèdits de carboni • S’està treballant per **incloure les praderies** en els **mercats de crèdits de carboni**, especialment avançat a **Austràlia**. • A Europa s’estan desenvolupant: - Metodologies per **quantificar el carboni** emmagatzemat i la seva variació. - Sistemes per **credititzar conservació i restauració** de praderies (no només pel carboni, sinó també per la **biodiversitat**). ### 7.7. Investigació futura • Enric Gomis, en el seu doctorat, analitza: - Quins **factors físics i ecològics** (profunditat, exposició, etc.) modulen els estocs de carboni al sediment. - Com es poden **avaluar projectes de restauració** per vincular-los a crèdits de carboni blau. ### 7.8. Mirada balear i missatge d’esperança • Com a mallorquí, Gomis subratlla la importància de les praderies a **Balears**, on poden captar fins a un **8% de les emissions** locals. • Tot i l’impacte del **turisme i l’ancoratge**, veu una **creixent consciència ciutadana** i voluntat de protecció del mar gràcies a la divulgació i les xarxes. > “Tenim una bomba de carboni que s’ha de preservar i restaurar.” --- ## 8. Gastronomia i identitat marinera: el “Calamarenys” (2549–3166) ### 8.1. 30a edició de les Jornades del Calamar a Arenys de Mar • Amb **Oriol Leo** des de Ràdio Arenys es fa un repàs exhaustiu a les **Jornades Gastronòmiques del Calamar d’Arenys**, el **Calamarenys**, que celebren 30 anys. • Característiques del **calamar d’Arenys**: - Producte **autòcton**, capturat amb **potera** (instrument vertical amb corona d’ams no mortals). - Pesca nocturna, a **20–30 metres de profunditat**. - Enguany és un **bon any de calamars**, fet que ha facilitat les jornades. ### 8.2. Activitats gastronòmiques i culturals • **Mostra gastronòmica** (10 d’octubre) a la Llotja Vella: - 9 restaurants, 2 pastisseries i una cerveseria artesana. - Tapes diverses amb el calamar com a protagonista. • **Show cooking** d’**Arnau París** (“cuina pim-pam”) amb receptes ràpides i senzilles amb calamar d’Arenys. • **Sopar popular** per 200 comensals (24 d’octubre): - Aperitius, **fideuada de calamars**, postres i pastís del 30è aniversari. - Acompanyament musical amb el grup de havaneres **La Vella Lola**. ### 8.3. Divulgació ambiental i patrimonial • Xerrada de **Pere Alzina** sobre **migració d’ocells** i efectes del canvi climàtic, amb exemples concrets (augment del **picot garser gros** a cotes baixes; regressió del **cucut reial**). • Visita guiada als **Museus d’Arenys** per revisar la història **nàutica, comercial i pesquera** de la vila des del segle XVIII (escola de pilots, construcció de vaixells, port pesquer). ### 8.4. Sortides en barca i subhasta tradicional del peix • **Sortides en barca** amb la “Marinada” (5 €) quan la mar ho permet, per apropar el públic al món de la pesca. • **Subhasta tradicional del peix** al Pati del Calisay (cloenda de les jornades): - Recreació d’una **subhasta a la baixa** com les d’abans, amb **paneres d’1 kg** i preus cantats en veu alta per **Josep Masdeu**, antic subhastador de la confraria. - Productes: sobretot **calamar de potera**, però també lluç, pop, moll, rata, serrà, etc. - Activitat molt participada, que desperta **nostàlgia entre els grans** i curiositat entre els petits. > “Poses un preu inicial i vas baixant ràpid… abans es feia amb pessetes i duros, ara amb euros.” ### 8.5. Balanç i impacte turístic • **Ramir Vidal**, regidor de Promoció Econòmica, destaca: - Assistència de **mig miler de persones** a la mostra gastronòmica. - **200 comensals** al sopar popular amb entrades exhaurides. - Plena ocupació a les visites guiades, sortides amb barca i subhasta. - Participació d’una **vintena de restaurants** amb plats de calamar. • Consolidació del **Calamarenys** com a **esdeveniment de referència** que: - Posa en valor el **producte local**. - Atrau **turisme de proximitat i de fora d’Arenys**. - S’alinea amb el fet que **Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia 2025**. --- ## 9. Transformació del Port de Vilanova i l’economia blava (5906–6696) ### 9.1. El retorn de Margarita Díez i el nou context portuari • La nova directora de la **zona portuària Centre de Ports de la Generalitat**, **Margarita Díez**, torna a gestionar el **Port de Vilanova i la Geltrú** després d’un període al **Port de Mataró**. • A Mataró va afrontar una situació “crítica” d’obres i explotació, i ara aporta aquesta experiència a un **sistema multiport**. ### 9.2. Reptes generals dels ports catalans • **Adaptació al canvi climàtic** (infraestructures, gestió del litoral). • Impuls de l’**economia blava** (innovació, formació, recerca, turisme sostenible). • Millora de la **relació port-ciutat**, renaturalització i espais oberts a la ciutadania. • Implementació de la **Llei de Ports 2019** i del nou **Pla de Ports**. ### 9.3. El port com a sistema equilibrat de quatre darsenes (6315–6464) 1. **Darsena pesquera**: • Més de **40 embarcacions** i **152 pescadors**. • Sector considerat **estratègic**; durant la Covid es va demostrar el paper essencial del sector primari. • Projecte d’uns **500.000 €** per: - Renovar xarxes d’aigua i llum amb **torretes telegestionades** per optimitzar el consum. - Millorar dics, fons marí i punt de recollida de residus. • La Generalitat es compromet a **defensar dies de pesca** a Europa i a **promocionar el consum de peix local**. 2. **Darsena esportiva (Club Nàutic)**: • Més de **800 embarcacions**. • Forta dimensió **social i educativa**: - Programa de **vela escolar consolidat**: **7 escoles** i **2.600 alumnes** l’any. - Més de **560 embarcacions de trànsit** l’any (la meitat estrangeres). • El club ha renovat **pantalans, torretes, seu social**, i aposta per la **certificació ambiental** i la **millora contínua**. 3. **Àrea tècnica (Penn Dennis)**: • Gran drassana de **reparació i refit de grans embarcacions**. • **200 treballadors fixos** i fins a **800 persones** en pics de feina (amb control d’acreditacions). • Aporta **inversió estrangera** i posiciona Vilanova en l’**escena nàutica internacional** (impulsada també per la **Copa Amèrica**). • Presència d’empreses d’**enginyeria naval innovadora** (CIM). 4. **Darsena comercial en transformació**: • Abans especialitzada en productes **siderúrgics** (xatarra), ara sense aquesta mercaderia. • Es busca orientar-la cap a **nous tràfics d’alt valor** i cap a activitats d’**economia blava i innovació naval**. ### 9.4. Formació, recerca i inclusió • Vilanova aposta fort per la **formació nàutica i tècnica**: - **Institut Lluch i Rafecas**: cicles de **reparació naval**, amb creixent demanda. - **IMET** i **UPC**: formació superior vinculada a la mar i la tecnologia. - Cal adaptar el **pla especial portuari** per permetre nous usos educatius i d’innovació. • Projectes d’**inclusió social** i esport per a tothom: - **Associació Superando**: més de **1.000 sortides al mar** amb infants amb trastorns de l’espectre autista. - Activitats de **remo, submarinisme, vela lleugera** i altres esports nàutics. ### 9.5. Pla especial i espais verds • El **pla especial del port** es va aprovar amb consens però cal adaptar-lo per: - Ampliar el **punt d’informació turística** del parc de Ribes Roges. - Reordenar algunes edificacions. - Consolidar la **renaturalització** de la zona de platja i torrent, abans degradada per residus. • El **MITECO** qüestiona si espais com el Parc de Ribes Roges o la platja de nàutica lleugera són o no **usos portuaris**, però Ports defensa que el port ha d’incloure: > “Espais verds, espais per la ciutadania, espais on poder fer esport i gaudir de la natura.” • La gran plaça portuària, que ja va acollir el *village* de la **Copa Amèrica**, es vol consolidar com a **espai per esdeveniments** pactats amb el veïnat. --- ## 10. Fil conductor de l’episodi Al llarg de les dues hores, l’episodi dibuixa un **gran retrat de la vida al litoral català**: • **Crisi estructural de la pesca mediterrània** (Vilanova, Arenys, Tarragona) davant de les polítiques europees de reducció d’esforç i una gestió que el sector percep com a allunyada de la realitat. • **Impacte del canvi climàtic** en el mar: mortalitat de musclos al Delta de l’Ebre, onades de calor marines que amenacen la *Posidònia oceànica*, riscos d’inundació i obres hidràuliques (esmentades a l’inici). • **Respostes locals i científiques**: nous vivers de llavor de musclo, marcatge de tonyines amb ciència ciutadana, recerca en carboni blau i congressos sobre el patrimoni romà com l’*Amfiteatre Romà* de Tàrraco. • **Construcció d’identitat marinera** a través de la **gastronomia (Calamarenys)**, la **fotografia de natura** i les festes locals, que connecten la ciutadania amb el mar i amb el món de la pesca. • **Transformació dels ports** (especialment Vilanova i la Geltrú) com a **espais multifuncionals**: pesca, indústria, esport, recerca, turisme i educació, tot plegat sota el paraigua de l’**economia blava**. L’episodi combina així **denúncia**, **anàlisi tècnica**, **relats personals** i **celebració cultural**, mostrant com la costa catalana conviu entre la pressió normativa, el canvi climàtic i l’esforç constant per mantenir viva la seva relació amb la mar.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'pesca', 'pesca d’arrossegament', 'quotes de pesca', 'gamba vermella', 'Vilanova i la Geltrú', 'Arenys de Mar', 'Tarragona', 'Confraria de pescadors', 'Comissió Europea', 'Mediterrani', 'canvi climàtic', 'Delta de l’Ebre', 'musclaires', 'musclos', 'llavor de musclo', 'Ametlla de Mar', 'tonyina vermella', 'posidònia', 'carboni blau', 'CSIC', 'economia blava', 'Port de Vilanova', 'Arenys de Mar', 'Calamarenys', 'gastronomia marinera', 'fotografia ornitològica', 'Delta de l’Ebre', 'birdwatching', 'Tàrraco', 'Amfiteatre Romà', 'Universitat Rovira i Virgili (URV)', 'Tàrraco Vianal', 'ports de la Generalitat', 'ADF Gavarres Marítima', 'incendis forestals']