Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 13 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Rande Mar.
Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Els pescadors ens comentaran la seva dramàtica situació. Farem una valoració de la campanya del calamarenys a Arenys de Mar.
Ens submergirem per observar les praderies de Posidònia. Parlarem de la fotografia ornitològica. Coneixerem de primera mà què es vol comerciar des del port de Vilanova i acabarem el programa d'avui fent unes obres, parlant d'unes obres molt relacionades amb les inundacions. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García, molt bona tarda, com estàs? Hola Marina, bona tarda i a tots. Feliç dijous i esperant el cap de setmana per apuntar-me a cosetes de l'agenda, que a veure què ens dieu, eh? Encara queda. Demà, que ja ho tenim, eh?
Demà ja agafem carrerilla i ja estem a dissabte i diumenge? Que si concert, que si cosetes... A veure, a veure. A veure què és el que passa. Avui porto una notícia no gaire bona. Ah, què dius? I és que abans del 2030 ja haurem passat la línia vermella que s'havia marcat amb emissions de gasos d'efecte hivernacle. Me quedaran sis anys per jubilar-me.
No me diguis això, home, vinga. Marxa por aquí. No, pensava que anaves a dir-me això. Així que el 30 encara... D'acord. No, no, no. Estarem pendents. Estarem pendents des de l'Arlanda Mar. Totes aquestes notícies arriben des de la COP30, que s'està celebrant aquests dies a Belém. En vam parlar. Quan acabin aquests dies en tornarem a parlar de Belém. Així que seguirem pendents d'aquesta COP30, d'aquesta cimera del clima. I estarem aquí, al peu del canó, amb l'Arlanda Mar.
Exacte, anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, bé, molt bé. Volia comentar una cosa que crec que li diu passar a més d'una persona, que és el que em passa a mi, que és que els dijous, és a dir, avui som dijous i noto... Jo tinc un sentiment que no acaba de ser el mateix que tinc els divendres, però el dijous és com que ja va costa a ball i sense frenos, no? Uau, uau, uau, uau, uau. Jo a partir del dimecres tot fa baixada.
Ah, vale. Jo és el dijous que ho noto ja, i el divendres ja, bueno, estic eufòric els divendres. Perfecte. Te lo compro. Així ens agrada. Anem a saludar en Sergi Corral d'Ellis de Ròdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Doncs molt bona tarda. Prop de bé, no tan eufòric com la cel en aquest cas, però bé, sí, els dijous ja fa baixada. Lo pitjor ja sabeu que són els dilluns. No, els dimarts. Això està per discutir. Ho hem discutit ja molts cops, el pitjor són els dimarts.
Dèieu-ho abans, ho escoltaré atentament, aquesta notícia de la fotografia ornitològica. Ja sabia que això t'agradaria. Sí, perquè vaig estar un temps treballant amb això, amb prismàtics, telescopis terrestres i porai. No us arriveu a imaginar paston, o sigui, que es deixa la gent en els equips aquests. És absolutament apostoflant, com deia aquell que feia partits de bàsquet. Si ho poden fer, mira endavant. Cadascú...
en un seu. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, molt bona tarda. Bé, bé, bé, aquí estem. Jo, més aviat, sí, dijous, divendres... Dissat, diumenge, dilluns... Sí, són dies que tots van plans, no? Fan baixada, pujada, això depèn de com te'ls agafis, no?
Sí, sí, sí, tu dius, vist així, sí, fantàstic. Clar, tu mires d'aquesta manera i no saps mai si pugen, si baixen. Si veus que fan baixada i vols pujar, els agafes de cul i si no et gires, això rai. Home, està bé veure-ho així com tu, eh? Jo de gran vull ser com tu i ja està.
Exacte, doncs mira, ja ho saps, que els seus al banc del sinofós i si no t'agrada la vida que hi veus, dones la volta al banc. Sí, sí, molt bé, molt bé, m'ha agradat molt aquesta teoria. Va, comencem amb aquesta teoria al programa d'avui. També hi ha en Carles Monasteria des de Canal Blau Ràdio i qui us parla d'ells de Tarragona, Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació sorprèn els pescadors recreatius amb un nou decret que obliga el registre i declaració de captura. Sergi.
Doncs sí, Marina, els pescadors recreatius es tornen a topar amb una nova normativa, en aquest cas vinguda de l'estat espanyol. Aquest novembre s'ha publicat un comunicat del Ministeri on s'explica que a partir del 10 de gener del 2026 serà obligatori el registre i notificació de les captures a través d'un sistema electrònic, és a dir, una aplicació que per ara encara no està disponible ni per Android ni per iOS.
Pedro Tarol és el vicepresident de la secció de pesca marítima de la Federació Catalana de Pesca. Nosaltres, la primera comunicació que vam tindre, a través d'havies canal, va fer un mail del Ministeri el dia 6 d'aquest mes. El dia 6 d'aquest mes, dicant que a partir del 10 de gener, havíem de fer declaracions de les captures,
Aquesta mesura és vàlida per tot el litoral espanyol i ha agafat per sorpresa els pescadors i entitats com ara la Federació Catalana de Pesca i s'assuma també a un nou paquet de nova normativa que entre el 2024 i el 2025 s'ha aplicat a les aigües interiors de tot el litoral de Catalunya.
No, a nosaltres se'ns ha agafat bastant... A veure, el tema de la declaració de captures en medis del mòbil fa al mínim 5 o 6 anys que va haver de donar voltes i no s'ha posat mai en pràctica. Va arribar que hi van presentar alegacions també sobre la nova llei de pesca que està tramitant l'Estat, que és part del 2026, però aquesta part així, d'aquesta manera, primera notícia...
La obligatorietat afecta tant a la pesca mort com a la captura i solta, i concretament ho fa en aquelles espècies sotmeses a mesures de protecció diferenciada, que entre d'altres són la tonyina vermella, l'albacora, les agulles, el peix espassa, els merlins i el lluç. Sí, sí, deixa la porta vuerta que segons quin departament o algun comitè científic vagi afegint espècies, però clar, després com sabrem qui hi afegir, com se'ls afegiran?
estem totalment secs, no sabem, a part d'aquestes de l'anexo 3, que ja són de tota la vida, no sabem més que poden incloure aquest sac que tindran obert aquí amb aquesta normativa.
La normativa que entrarà en vigència el proper any respon a criteris marcats per la Unió Europea. Per tant, aquesta llista d'espècies subjectes a declaració també inclourà les que estiguin a un pla de pesca plurianual o bé aquelles que puguin dictaminar els diversos comitès científics sota l'argument que la pesca recreativa causi impactes importants en la mortalitat.
L'Associació de Defensa Forestal Gavarras Marítima busca voluntaris.
Així és, Marina. L'ADF Gavarras Marítima posa en marxa una campanya per cercar voluntaris. El procés començarà amb la formació en treballs preventius d'incendis forestals, vigilància i primera intervenció amb una dedicació mínima de 60 hores anuals de voluntariat. Els candidats a aquest voluntariat han de tenir més de 16 anys i residir a Palamós, Calonja i Sant Antoni, Castellpleja d'Aro, Sant Feliu de Guixols, Santa Cristina d'Aro o a un municipi veí.
L'horari habitual del voluntariat serà els dissabtes i diumenges de 8 a 2 del migdia. Per bé, que també es pot ajudar, a la brigada als matins entre setmanes. Ens ho explica el coordinador de l'ADF, Gaspar Segués, en declaracions a Ràdio Palamós. I estem fent un canvi cap a un model que la gent el que vol és que ho faci un altre. O sigui, no importa que ho faci prou, jo no.
Si a tu et preocupa la part natural i t'agrada el bosc i vas amb bicicleta, vas a caminar, vas a córrer a bosc, fes un retorn. Dedico unes hores. Quan dic unes hores vol dir un dissabte al mes, un dissabte al matí al mes, cinc horetes, seria l'ideal. També he de dir que si tothom fes això tindria un problema perquè no sabria pas on posar tanta gent.
Els voluntaris de l'ADF rebran formació especialitzada en prevenció d'incendis forestals, manteniment i us de maquinària per treballar al bosc, també mecànica, primers auxilis, conducció i mecànica de vehicles 4x4, extinció de focs forestals i radiocomunicacions. Adquiriran una experiència en treballs forestals, conscienciació i vigilància i primera intervenció en incendis.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. Els productors de musclos del Delta de l'Ebre ultimen aquests dies la sembra de la cria amb prop d'un milió i mig de quilos de llavors ja penjats de l'esbater a cel. Simarina en guany, però la major part de la llavor s'ha hagut de comprar a Itàlia i a Grècia, després que les altes temperatures d'estiu hagin matat prop del 90% de la cria autòctona. Gerardo Bonet és el gerent d'Efepromodel.
La cria de fora es porta perquè van tenir una mortalitat pràcticament del 90% en la cria que tenien preparada al badí i al fangar. La calorada de la primera quinzena d'agost va produir una mortalitat bastant important i el que estàvem comentant sobre el 90%.
Tenim que sembrar igualment i ara el que fem és portar cria del Mediterrani, del Mediterrani des de Grècia, Itàlia i alguna cosa de França, perquè és l'única cria que s'adapta aquí al nostre territori, a les badies del Delta de l'Ebre.
Abans això passava una vegada cada quatre anys i ara passa tres de cada quatre. Els costos de producció es disparen, sobretot quan a les zones on es compra la llavor també és mort per l'escalfament del mar, com va passar l'any passat. Per revertir la situació, agricultura ha autoritzat recentment la instal·lació d'un viver de cria de musclo a la costa de l'Ametlla de Mar.
L'empresa Moluscos Maravierto instal·larà noves estructures en alta mar per plantar uns 500.000 quilos de llavor autòctona. Averatir costos als productors que perden la cria i garantir una varietat més autòctona, 100% del delta, són els objectius d'aquesta prova. Des de Fepromodel, cerebren la concessió.
Nosaltres ho veiem bé, és una possibilitat més que tenim, no és una gran quantitat la que es pugui fer, però sempre és una cosa que suma i si anés bé llavors es podria ampliar, diguéssim. Tot el que són diferents possibilitats sempre és el millor, perquè l'any passat, per exemple, van tindre una mortalitat al sud d'Itàlia.
o sigui, un providor nostre amb el sud d'Itàlia i l'any passat van tenir una mortalitat pràcticament del 90-100% al sud d'Itàlia. Com més llocs diferents hi ha, el que fas és diluir el perill. Plantaran una tercera part de la quantitat de llavor que necessiten els musclaires del Delta, però si funciona, confien que es pugui ampliar i que els aquicultors tinguin una alternativa de qualitat i de proximitat.
Més de 50 pescadors i científics marcaran tonyines vermelles a l'atmella de mar al Tajintur.
Una selecció de més de 50 pescadors recreatius experts en captura i solta de tonyina es reuniran amb científics d'Eifremer, institució de renom internacional en l'àmbit de recerca marina per dur a terme la quarta emissió de l'any de la plataforma científica Scientific Angler Tagging Tour, que tindrà lloc el 15 i el 16 de novembre a la Metlla de Mar.
L'objectiu de científics i pescadors és implantar entre 30 i 40 marques electròniques i prendre mostres biològiques de grans exemplars a prop d'una instal·lació d'engreix de Tonyina, així estudiant els patrons de moviment, el comportament i l'hàbitat. Frederic Valls és el responsable de Ciatec SL.
Objectius d'aquestes missions sempre són el marcatge de tonyina vermella de diferents talles en funció del moment de l'any i en concret aquí a la Mella de Mar el que anem a fer és al voltant de les granges d'engreix de Vallfegó pescar peixos buscant grans exemplars que en lloc d'emigrar a l'Atlàntic s'han quedat a la Mediterrània.
Des de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar valoren positivament que sigui el municipi la seu d'aquestes missions i puguin col·laborar amb la ciència. Eva de Lamo és l'alcaldessa de l'Ametlla de Mar. Ens encoratja molt que contenen el nostre municipi per portar a Ternes...
aquestes jornades científiques. Al final es tracta de col·laborar amb la ciència, amb la ciència ciutadana, com se diu també, i per poder fer una valoració, sobretot és per conèixer bé l'espècie de l'atonyina amb aquests marcatges que et fan veure tots els recorreguts que poden arribar a fer els animals.
Des de Tagging Tour asseguren que aquesta informació de les toñines és clau per gestionar de manera sostenible les poblacions de l'espècie, protegir-ne els hàbitats i garantir-ne la conservació.
Fem ara aturada les costes del Garraf. Avui en parlarem bastant d'això. El sector pesquer de Vilanova reclama poder sortir a pescar. A les portes de la campanya de Nadal es troben sense poder sortir a la mar, ja que pràcticament tota la flota d'arrossegament ha esgotat les jornades de pesca anuals per meses, Carles.
Doncs si no hi ha canvis, Marina, el 90% de les barques d'arrossegament de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú deixaran de sortir a treballar en un parell o tres de setmanes. Un sector que representa la meitat de la flota pesquera vilanovina, amb una vintena de barques. Els pescadors de l'arrossegament tenen limitats els dies de sortir a pescar a l'any, però, a més a més, amb la gamba també els quilos a pescar.
Sense saber la quota que tindran el 2026, han agafat ja un 10% d'aquesta quota. Això, però, no serà suficient si no hi ha canvis normatius en els pròxims dies per garantir que hi haurà gamba vilanovina per Nadal, ja que no els queden dies. Escoltem a Jaume Carnisset, patró major de la Conferència de Pescadors de Vilanova i Lesaltruc.
No tenim dies per arribar a Nadal. Això està clar i català, vull dir, el pont del 5-6, pràcticament el 90% de la flota de Vilanova quedarà amarrada d'arrossegament. Estem agafant un 10% dels quilos que ens donaran l'any que ve. Entenem que si són els mateixos...
doncs l'any que ve la problemàtica arribarà molt més aviat, lògicament. Si ara ja estem gastant quilos de cara a l'any que ve per mirar d'arribar al màxim del més a prop a Nadal, però ara la problemàtica que tenim totes les cofredies és que moltes de les embarcacions se'ls estan acabant els dies. I quan s'acaben els dies, l'única cosa que pots fer, encara que tinguis quilos de gamba, és quedar-te amarrat perquè sense dies tampoc pots sortir.
La flota d'arrossegament podria continuar pescant el que queda d'any si la Comissió Europea ofereix un nou repartiment de jornades. Això seria una solució per al sector per poder arribar a finals d'any i sembla que la porta no està tancada del tot. Antoni Espanya és el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible. L'escoltem. Per arribar a finals d'any...
tenint en compte que no tots els dies es pesca, de mitjana que es poguessin pescar 4 dies per setmana, estiríem parlant al voltant de 20-30 dies. Hi ha hagut un treball molt important d'ICATMAR, que és l'òrgan científic que ens assessora a Catalunya en matèria pesquera, que fa moltes dècades que està treballant i que ha fet un treball molt important analitzant
l'informe que ha fet el comitè científic assessor de la Comissió Europea. I hem fet una interpretació que des de Catalunya hem enviat a Madrid, però també hem enviat a la Comissió. Amb les nostres conclusions jo crec que això ha pesat, però també ha pesat molt la situació crítica de la flota d'arrossegament. És a dir, al final les polítiques comunitàries han de tindre una triple sostenibilitat, no només l'ambiental, també la social i l'econòmica.
Des de la confraria de pescadors de Vilanova diuen haver complert amb totes les mesures de sostenibilitat que s'han demanat, com ho són les vedes, la instal·lació de portes voladores menys agressives amb el fons marí o l'augment de la mida de la malla a les xarxes. Els pescadors lamenten que, tot i això, les jornades de treball s'han reduït els darrers anys.
Quan els informes ja els marquen que la recuperació del Mediterrani està per sobre del que havien de ser els mínims a partir d'aquí, no sé què més ens volen demanar, perquè realment el pescador sí que ha complert. Sembla que vulguin dedicar que el Mediterrani es converteixi en un parc mediàtic turístic.
i evitar la imatge d'un vaixell de pesca treballant dintre del Mediterrani. Aquesta és la certesa que creiem que porta molta de la representativitat que hi ha ara mateix a Brussel·les, a Europa. Per altra banda, el gran problema que tenen sobre pesques, i això no té res a veure amb el tipus de pesca, amb els vaixells de pesca que tenim a la Mediterrània. No som vaixells congeladors que treballen 24 hores al dia, 365 dies l'any...
Si la comissió autoritza poder sortir més dies, es podria salvar la campanya de Nadal.
Continuem amb el mateix tema, però aquest cop a les costes del Maresme. La flota d'arrossegament aranyenca podrà pescar fins a finals d'any. Ho podran fer gràcies als dies de dues embarcacions que no han pogut sortir a feinejar. Aquesta mesura permetrà mantenir l'activitat al port aranyenca en un moment especialment complicat pel conjunt del sector pesquer català, pràcticament aturat després d'haver exhaurit les jornades de pesca.
Exacte, Marina. Aquest dimecres s'ha reunit el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, amb representants del sector pesquer català, entre ells el patró major d'Arenys de Mar, Antoni Marzoa, per analitzar la situació i reclamar accions urgents a la Comissió Europea després que la majoria de la flota pesquera catalana hagi esgotat els dies per mesos. L'objectiu és aconseguir que es flexibilitzin les mesures i puguin sortir a feinejar sense restriccions, malgrat l'excepcionalitat del cas aranyeng. Escoltem Antoni Marzoa.
podrem sortir perquè estem aprofitant els dies de dues embarcacions que en els darrers mesos no han pogut anar a pescar, i per tant ara aquests dies els podrem anar repartint i fent equilibris amb la resta de la flota que continua activa. Però el sector pesquer, en terminis generals,
té entre el 70-80% de la flota que ja no té dies per sortir a pescar. És una mala gerada. És d'una irresponsabilitat total i absoluta.
Marzó ha aprofitat per denunciar la duresa de les restriccions imposades des de Brussel·les. Demana revisar el sistema actual de repartiment de dies de pesca, que considera injust i inviable pel sector. Segons Marzó, la Comissió Europea manté un model erroni basat en estudis obsolets que no reflecteixen la realitat de la Mediterrània.
Recorda que des del 2020 el sector ha fet grans esforços i critica que l'any passat el govern espanyol negocies una proposta europea que limitava la pesca a menys de 30 dies a l'any. En tot cas, assegura que el sector i l'administració catalana mantenen un front comú per defensar la seva viabilitat. El que volen ara són fets i no paraules. Els temes que parlàvem ahir, l'esgotament d'estar...
sempre amb paraules, i el que es va dir de manera molt clara és que el sector pesquer català, el govern de la Generalitat, la nostra conselleria, la nostra direcció general, volem fets, o que ens vagin donant llargues i ens vagin dit, bueno, ja mirarem, a veure si ho podem millorar i tal. Jo vull recordar una cosa, la realitat ha sigut que si l'any 2024 hi havia una mitja, una mitja d'uns 130 dies per cada embarcació, el 2025 hem tingut una mitja d'un 15% menys.
En aquests moments, el comissari europeu de pesca Costa Escadis ha obert la porta a possibles solucions perquè els pescadors puguin sortir més dies aquest 2025 i cobrir les necessitats de cara al període de Nadal en un moment en què s'està pendent de les decisions que s'adoptin de cara a l'any vinent.
Aquest dissabte a la tarda hi ha convocada una xerrada al Club Nàutic sota el títol Salvem el Port d'Areny, gerrant de la polèmica per la construcció d'un martell a la Bucana.
Sí, des del Club Nàutic s'explicarà tot el que ha fet l'entitat davant d'institucions com Ports de la Generalitat, l'Ajuntament d'Arenys, el Síndic de Greuges i la Federació Catalana de Vela per manifestar el rebuig a aquesta construcció. També s'exposarà a quin marge de maniobra consideren que encara hi ha per evitar la construcció d'aquest martell.
Carles Obac, impulsor de la xerrada i president del Club Nàutic, afirma que el Port d'Arenys és l'únic port segur entre Sant Feliu de Guixols i Barcelona i la construcció del martell el faria insegur i es posaria en risc la seva condició de port refugi.
Arenys té un port segur i obert. És important per la navegació, que és un port de refugi. Quan van mal dades, desitges tenir un port de refugi. Ara, el port de la Generalitat vol construir un martell a la Bucana, que canviaria, a més a més, tota la primera línia de mar i tindria un fort impacte ambiental i pagès. Això és important per Arenys. Ara tenim una línia de costa molt maqueta. Si fessin això, amb aquests barcassos que entrarien dintre el port, faria un desastre.
No hi ha cap raó que ho justifiqui i no volem perdre el caràcter del nostre port per una obra que ningú, ningú d'Arenys ha demanat. No hi ha ningú que ho hagi demanat. És port que ho vol fer-ho. Al seu entendre, la finalitat d'aquest martell és evitar un atge de sud-sud-oest, un vent insignificant a Arenys. En canvi, sí que permetria l'amarratge de grans embarcacions en punta a la bucana del port, cosa que respon a criteris econòmics i de monetització de l'espai portuari.
Seria un desastre, esperem. Estic convençut que operarem, que operarem, que operarem. Quan un martell el volen justificar per un vent que el cas nostre ens ve del cementiri, que és un vent que algú fa mal, no té cap sentit. No té cap sentit que es faci un martell per un vent que no existeix en anys de mar.
Ja està. Així és de clar. A veure, no sé si la gent ho entén, no? Per què tinc que fer malbé la bucana del port d'Aleig, que és tan maca i tan estètica i tan preciosa, per un vent, un vent que no ve mai del cementiri? No existeix. No existeix. I això es pot demostrar, i és el que explicarem també, doncs, a dos quartets. Si hi ha altres causes, escolta, jo sé que hi ha altres causes, encara que m'ho neguin, però hi són i ja ho explicarem, eh?
La xerrada es presenta sota el lema El port és de tots, salvem el port d'Arenys i es farà a la biblioteca del Club Nàutic a dos quarts de set de la tarda d'aquest dissabte, dia 15 de novembre.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, tornant a parlar dels pescadors, perquè Òscar Urdeig també ha visitat la confraria de pescadors de Tarragona i els pescadors tarragonins s'han reunit amb el conseller Urdeig per demanar ampliar els dies de pesca. Ho han fet en una trobada a la confraria de Tarragona on han incidit en que la situació ja els sobrepassa.
consideren que la flota mediterrània s'està morint. Els pescadors demanen que la Generalitat pressioni Europa perquè s'ampliïn els dies de pesca. A Tarragona aquest dijous només 9 de les 22 embarcacions han sortit a la mar perquè o bé no els queden dies o se'ls guarden per Nadal, segons ha apuntat el president de la Confereria de Tarragona, Esteve Ortiz. Creuen que el president Illa li hauria de fer un plantejament a Pedro Sánchez perquè la flota del Mediterrani s'està morint.
Això jo crec que el que hauria de ser és que el president Nilla, perquè això ja sobrepassa tot, es posi en contacte amb el president Sánchez i li digui, escolti, ja que pugem i fem tot això, els catalans s'estan morint, vull dir, la flota de Catalunya està morta ja. Si en una setmana no s'arregla aquesta situació, la flota pararà ja, perquè ja no hi ha dies i no arribarem a Nadal, de manera que no hi haurà pes per Nadal, no hi haurà gambe, i ho portaran de tot arreu, els mercats estaran plens i seguiran visquent.
Tot plegat s'ha exposat en una reunió presidida pel conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, on hi ha assistit la primera tinent d'alcalde i consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Tarragona-Montsedan. El president del port, Santiago Castellà i Pescador, Ordeig, ha mostrat el seu suport cap al sector i confia en que en els pròxims dies es concreti un augment dels dies de pesca corresponents al 2025.
Explica que el comissari ja està a favor, però falten fets. Diu que el sector no pot esperar més i que cal un nou paradigma a la pesca del Mediterrani.
ens han dit que en els propers dies presentaran una proposta per ampliar els dies d'aquest 25. No podem esperar més i anem tard. I a vegades ens dona la sensació que hi ha una mica de presa de pèl, que tothom ens diu que hem fet els deures, que hem invertit molts diners en mesures selectives, molts esforços amb moltes parades als pescadors, no se'ls pot demanar més. Demanar que sempre es facin els deures als altres i llavors no hi hagi compensacions no s'entén.
no ho entenen el sentit comú, no ho entenen el nostre sistema alimentari i no ho entenen les famílies que viuen i que depenen de l'activitat. Hem perdut flota, hem perdut dies, toca un canvi de rumb i un nou paradigma, la pesca del Mediterrani. La trobada entre els pescadors i el conseller s'ha fet en el marc d'una visita institucional a l'Ajuntament de Tarragona, on ha signat el llibre d'honor i seguidament s'ha reunit amb l'alcalde i consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adán.
I els anfiteatres humans a la Mediterrània seran la temàtica del Congrés Internacional Tarracovianal que arriba enguany a la seva setena edició entre el 20 i el 21 de novembre. Investigadors de renom internacionals debatran sobre el paper d'aquests espais d'espectacles de memòria. La Tarracovianal 2025 abordarà l'evolució d'aquest espai d'una forma arquitectònica i simbòlica a través de casos d'estudi a anfiteatres
situats a diferents punts. El Catedrat i d'Arqueologia per la Universitat Rovira i Virgili, director del Comitè Científic de la Tarracovianal, Joaquim de Arboló, explica que l'amfiteatre de Tarragona és un dels més coneguts del patrimoni català, però alhora no es coneix el seu significat.
L'amfiteatre romà de Tarragona ha sigut un dels monuments en algun programa de Catalunya, de Televisió de Catalunya, va ser com el monument, estava en la pugna, però el monument més visitat dintre del patrimoni català, és a dir, és un monument molt conegut, molt conegut perquè tothom l'havia visitat, però poc conegut del que significa,
La trobada comptarà amb una vintena de ponents i un centenar d'assistents, clourà amb una visita comentada a l'amfiteatre de Tàrraco, espai emblemàtic que exemplifica la transformació d'aquests edificis en llocs de culte cristians i símbols patrimonials de la ciutat.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mí Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Molt pendents de la situació marítima perquè cada vegada estarà més esvalotada, amb més vent, amb més fets d'aquest vent i també amb més mala mar. Immediatament, el que queda d'aquest dijous...
El vent dominant serà de Garbí, cap a la costa Brava, de Sud o Xaloc, a la costa barcelonina, i més de Llevant o Gragal, fins i tot, a la costa d'Aurada. Sempre en Marajol o Maró, a gran part del litoral, però ja estarem parlant que marandins, les onades arribaran fàcilment al metre i mig, dos metres, per tant, Fort Maró en gran mesura. Serà el divendres, quan el temps s'enrebeix, es regirarà,
i arribaran aquestes onades de 2, 3, 4 metres, sobretot ja a entrada la tarda i vespre de divendres a dissabte. Per tant, parlarem de Fort Amaro o Maragassa generalitzada, vent del sud que s'anirà reforçant, sobretot durant la tarda i especialment al matí, al Gregal, al Delta de l'Ebre i durant la tarda el vent del sud, més fort al Cap de Creus o en aquesta zona, com dèiem, de l'extrem sud de Catalunya. Us seguirem a la xarxa.
Del temps, el trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. De moment, a aquesta hora es manté la situació més o menys estable, és a dir, sense cap gran complicació o incidència especial que pugui entorpir molt el trànsit, el volum. Aquesta hora és parable. Sobretot es nota a trams a l'autopista P7, a la Dona de Vallès, sobretot, també a la C58, a Barcelona,
o també les dues rondes, sobretot en sentit, llavors, la ronda litoral. Però vaja, de bo, com dèiem, si més no, sense altres, mal de caps afegits. És tot, bona tarda. En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-nos de dilluns i divendres de 4 a 6 a Rendemar. Les profunditats de l'actualitat.
Volem començar el programa d'avui parlant precisament d'això, del sector pesquer, que ara anem cap a Vilanova, però en general reclama poder sortir a pescar. Les portes de la campanya de Nadal es troben sense poder sortir, ja que pràcticament tota la flota d'arrossegament ha esgotat les jornades de pesca anuals per mesos. Si no hi ha un nou repartiment de dies ara mateix, de fet, la meitat de la flota catalana està parada. El sector pesquer exigeix solucions i insisteix en que les dades científiques
avalen la recuperació del Mediterrani. En parlem amb el patró major de la confraria de pescadors de Vilanova, Carles. Doncs sí, Marina, si no hi ha canvis, el 90% de les barques d'arrossegament de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrut deixarien de sortir a treballar en un parell o tres de setmanes. Un sector que representaria la meitat de la flota pesquera vilanovina amb una vintena de barques. N'hem pogut parlar més a fons amb Jaume Carnisser, patró major de la confraria de pescadors de Vilanova. L'escoltem.
Bé, veient com ha anat evolucionant tota la problemàtica amb els quilos de gamba, ara mateix, amb la incertesa de no saber quina quantitat de quota o de quilos tindrem de cara al 2026, de moment el que sí que hem fet és accedir a gastar un 10% de la quota de l'any que ve, sense saber ni quina és la quota ni què és el que passarà en els pròxims dies. De moment, per el que és captures de gamba, pot ser que n'hi hagi, però ara la problemàtica és que no arribem amb els dies de pesca.
No tenim dies per arribar a Nadal, això està clar i català, vull dir, el pont del 5-6, pràcticament el 90% de la flota de Vilanova quedarà amarrada d'arrossegament. Al final, els que van a la gamba és d'arrossegament, siguin grans o petits, però és d'arrossegament. Si hi ha gamba vermella a Vilanova és per...
Si hi ha gamba, perquè hi ha la vermella, hi ha la blanca, hi ha la gambeta petita, és per les barques d'arrossegament. No és l'única manera que hi ha ara mateix aquí, amb el tipus de pesca que tenim a Vilanova, per poder capturar la gamba és aquest. Estem agafant un 10% dels quilos que ens donaran l'any que ve. Entenem que si són els mateixos...
doncs l'any que ve la problemàtica arribarà molt més aviat, lògicament. Si ara ja estem gastant quilos de cara a l'any que ve per mirar d'arribar al màxim del més a prop a Nadal, però ara la problemàtica que tenim totes les cofredies és que moltes de les embarcacions se'ls estan acabant els dies. I quan s'acaben els dies, l'única cosa que pots fer, encara que tinguis quilos de gamba,
és quedar-te amarrat perquè sense dies tampoc pot sortir. I aquesta és la demanda que veníem fent des del gener de l'any passat, que avisàvem que amb 130 dies de mitges, que clar, no fa falta ser gaire savi per entendre que si una empresa treballa uns 240 dies o 250, si hi restem els dos mesos i mig de veda...
Doncs que com a mínim ens en feien falta 160, 160 o 170 per poder treballar amb una certa normalitat. I ara és el que està sortint a tots els noticiaris que les barques estan quedant amarrades. Aquí bàsicament ens queden això uns 10 dies i si amb 10 dies no hem arribat a cap solució...
Així com ara veiem el moll que està pràcticament buit, que no hi ha barques que estan treballant, baixareu i us trobareu que hi ha una mà de barques amarrades perquè no han pogut sortir a pescar. Bàsicament el 90% de la flota d'arrossegament que representa la meitat de la flota de pesca de Vilanova, més o menys.
Som unes 18 barques i d'aquestes 18 compta que potser 14 quedarien amarrades perquè no hem acabat els dies i com que fa poc vam rebre la notificació que s'ha modificat el reglament sancionador, això sí que ho han modificat,
Doncs tots aquests paràmetres que quedaven una miqueta a l'aire, perquè el reglament sancionador davant del 2020 i tots aquests temes dels dies de pesc i les jornades no quedaven ben especificats, ara sí que estan ben especificats i ben marcats. El que entenem és que si han tirat ràpid a modificar el reglament de sancions és perquè si algú es passa sancionaran i sense por.
Ja fa temps que sospitàvem que des de la Unió Europea el que volen és donar una imatge de sostenibilitat, de transversabilitat... Bàsicament, sembla que vulguin dedicar que el Mediterrani es converteixi en un parc mediàtic turístic i evitar la imatge d'un vaixell de pesca treballant dintre del Mediterrani. Aquesta és la certesa que creiem que porta molta de la...
de la representativitat que hi ha ara mateix a Brussel·les, a Europa. Per altra banda, el gran problema que tenen sobre pesques, i això no té res a veure amb el tipus de pesca, amb els vaixells de pesca que tenim a la Mediterrània. No som vaixells congeladors, que treballen 24 hores al dia, 365 dies l'any, no som aquest tipus d'embarcació, que és el que ells volen intentar imitar fent el mateix. Ens estan posant dintre d'un grup que precisament no és el grup que som.
I aquí tot el que se'ns ha anat demanant durant tots aquests anys, la veritat és que el pescador complert. Vull dir, és que hem fet tot el que ens han demanat i més. No ens hem deixat pas cap cosa per poder dir hauríem pogut pujar una miqueta més la reducció del que fos. Ho hem fet i hem funcionat.
Ara els hi toca amb ells. Vam començar fa molt temps que començàvem fent unes petites vedes, que això començava amb nosaltres de forma voluntària, per donar-li més temps als recursos, de fer vedes a espais reservats a la pesca, zones on nosaltres decidíem no pescar, i també ho fèiem per protegir els recursos, però ara han arribat a l'augment de la malla, que és el forat de la xarxa que sigui més gran,
perquè els peixos més petits puguin sobreviure. Això ho hem canviat dues vegades, ho hem canviat dues vegades, el que ens han demanat. A part d'això, instal·lar aquestes portes voladores que són molt menys agressives amb la terra del mar.
i per tant marquen una línia de sostenibilitat més elevada, les hem posat, hem posat portes voladores, hem fet els vedats, hem fet les reserves marines que ells van demanar estan instaurades, vull dir, si és que al final fem tot el que ens han dit.
I tal com anem fent, encara segueixen fent reduccions, quan els informes ja els marquen que la recuperació del Mediterrani està per sobre del que havien de ser els mínims. A partir d'aquí, no sé què més ens volen demanar, perquè realment el pescador sí que ha complert. El que volíem era una resposta de cara a les administracions, que siguin ells els que donin fe que ja que s'ha complert, almenys que ells facin de la seva part.
en vez de aplicar reduccions, que apliquin unes mesures que siguin les justes per poder treballar amb una certa normalitat.
i pagar les inversions que ens han demanat que fem, perquè necessitem un cert temps per poder recuperar cada una de les inversions que han fet les barques. Vull dir, si aquestes inversions les hem fet per acabar morint el 2026, no haurà servit absolutament de res la feina que portem fent fa 5 anys. Un silenci absolut. Ahir va haver-hi una compareixença del comissari de pesca europeu, del Costes Cadis. Sí, bones paraules, però fets de moment no n'hi ha ni un sobre la taula.
Al final, de bones paraules les tens per totes bandes, però el que volem són fets, que això es tradueixi en alguna millora, bàsicament. Només demanem poder anar a treballar, no és gaire complicat d'entendre que qualsevol empresa que tu obligues a anar només a treballar 130 dies, si tu l'obligues a que només treballi 130 dies, la resta de dies tenen que venir subvencionats, perquè ets tu que m'obligues a no poder anar a treballar.
Això és una cosa que s'entén tothom, però és que tampoc el que no volem és que ens paguin diners, el que volem és anar a treballar, que al final és la nostra feina i d'això vivim. Que se'ns donin uns dies que permetin que l'empresa sigui mitjanament també sostenible, perquè sostenibilitat al Mediterrani ja ho hem fet, però sostenible per a l'empresa i per a les famílies, això encara no, l'impacte socioeconòmic no s'ha portat a terme. Doncs que també estiri amb aquesta línia, està molt bé guanyar amb sostenibilitat,
Està molt bé augmentar l'ecologisme, però també hem de seguir augmentant, o almenys mantenint tota la part socioeconòmica, que és mantenir un sector i mantenir unes famílies, que d'aquí després depenen molta més gent. Ja hem parlat moltes vegades de que darrere nostre totes les peixateries, tota la restauració... Bàsicament la dieta mediterrània està basada en un model de pesca mediterrani, i la implementació que ells volen fer d'aquesta normativa...
El Mediterrani no és l'Atlàntic i això ho tenen clar. El que no tenen clar és quines són les mesures i com aplicar-les. No és normal que en un sistema com el de la pesca d'arrossegament et posin dos barems en el tema de la gamba, que tinguis dies i a més a més tinguis quilos.
Si estàs controlat pel que és el TAC, que és una quota anual, el que després no pots marcar és que hi hagi uns dies. I al revés, si voleu fer-ho amb jornades, el que no podem fer és que després hi hagi una quota darrere que et marca un topall, vull dir, que s'aclareixin una miqueta i que sàpiguen fer les coses amb cara i ulls. A dia de 8, com estan les coses i amb la normativa que tenim, sense cap tipus d'aplicació per part del Ministeri ni de la Secretaria General, per Nadal no hi haurà embarques, per tant no hi haurà gamba.
Potser tindrem quilos, però no tindrem dies, perquè dies segur que no en tindrem. De quilos ara tenim per arribar fins a Nadal, no hi ha problema, però gastant aquest 10% l'any que ve, vull dir, ens estem adelantant a una problemàtica de cara a l'any que ve, però de moment per quilos Vilanova arriba a Nadal, arribaríem, tenim quilos per poder arribar a Nadal, perquè tot i seguim treballant amb la mitja que portem...
A Nadal no arribarem i no haurem gastat el 10%, que podem avançar. Potser haurem gastat un 6% o un 7%, potser un 8% si ara hi ha molt bona captura, però ens quedaríem aquí. Vull dir, no arribaríem a gastar la totalitat. El problema és que arribarà al pont de la Constitució i no tindrem dies més. No hi haurà més dies. Per tant, encara que tinguis quilos, els quilos estaran allà. Però tu no podràs sortir perquè no tens dies. Vull dir, aquest doble barrem que hi ha...
és el que et limita a vegades per una banda o per una altra. Fins ara estàvem limitats amb els quilos. Se'ns acabaven els quilos, doncs teníem que fer alguna cosa. Hem gastat, com que la secretaria no ha fet res, i això està escrit al reglament, no és una invenció, estem gastant part de l'any que ve, però esperant que hi hagi aquests dies. Si no arriben aquests dies, el dia 5 aquí quedarem tots amarrats i s'ha acabat. I no hi haurà gamba per Nadal, llavors.
I ara el que volem fer és anar cap a Arenys de Mar, perquè hem estat parlant força durant tot un mes de les jornades gastronòmiques del calamar. Volem saber com han anat, Oriol. Doncs sí, Marina, avui el que volem fer és un repàs al que ha donat de si aquest mes de jornades gastronòmiques del calamar d'Arenys, el calamarenys, unes jornades que es van presentar en societat ja fa més d'un mes enrere, el dia 9 d'octubre, va ser a la Sala Noble,
Del Calissai, una de les persones que hi va intervenir va ser el regidor de Promoció Econòmica de Nenys de Mar, Ramir Vidal. Destacaria normalment la gran oferència de públic que tenim i el retorn pels restaurants ens constantem que sí, que al final la gent ve, aprova els plats. Ara m'expliqueu a un restaurador que ja hi ha gent que avui li demanava el plat del calamarenys i li deia espera que no, avui el presento i demà ja comencem al restaurant. O sigui que sí, sí, creiem que el retorn de la gent és molt bo i apostem per això.
El calamar d'Arenys és autòcton d'aquesta zona nostra i es pesca amb potera, que és un instrument vertical amb una corona d'ams, que no són mortals, i que es llença al fons del mar. S'ha de fer de nit, a una profunditat entre 20 i 30 metres. Joan Major, restaurador, pescador i impulsor del calamarenys, destacava ja als inicis d'aquestes jornades que aquest any és un bon any de calamars.
Si hi ha bolets hi ha calamars i aquest any representa un bon any de calamars. És que hi ha calamars suficient per a tothom i per cuinar i per menjar i per regalar també, home, també agrada.
Enguany, la celebració ha coincidit amb un reconeixement d'abast internacional perquè Catalunya ha estat nomenada Regió Mundial de la Gastronomia 2025 i el calamarenys s'hi ha sumat. L'activitat inicial del calamarenys va ser divendres dia 10 d'octubre, va ser a les 8 del vespre, una mostra gastronòmica a la llotja Vella d'Arenys de Mar, amb tapes a base de calamar, òbviament.
Aquesta mostra gastronòmica va comptar amb 9 restauradors, dues pastisseries i una cerveseria artesana que van oferir tapes elaborades amb el calamar com a ingredient principal. Volta a pedagogia i responent preguntes. És el que feia Arnau París, un cuiner mediàtic que va fer la demostració davant desenes de persones al Calissai. El mateix Arnau París explicava en què consistia el show cooking que va oferir aquí a Arenys de Mar.
Un show cooking de cuina pim-pam on el protagonista d'avui serà el calamar. Com podem agafar el calamar d'arenys i posar-lo en les nostres receptes del dia a dia de forma ràpida, bona i sense moltes complicacions. Noves de gent que en sap molt i que llegeix molta cuina o mira molts vídeos i tal, té molt coneixement i també gent que no en té ni idea. Allò és la gràcia. Intento fer show cooking que siguin per tothom.
Aquesta pata es va fer a la sala polivalent del 1 d'octubre i va ser un èxit d'assistència amb 200 comensals i amb els tiquets esgotats. Joan Major és una de les persones que preparava el menjar.
Estem preparant una fideuada a Calamà per 220 persones més o menys. I aquí estem esperant que acabi aquest del pim-pam i a sopar ja ràpidament. De primer fem una mica de quich, una mica de ruita de patata, i llavors hi haurà la fideuada i llavors hi haurà un pastís del 30 aniversari del Calamarenys.
El sopar va incloure, ho sentia, en un aperitiu, fideuada de calamars, beguda i postres musicalment. L'acompanyament va venir a càrrec del grup de veneres La Vella Lola. Això va ser, com dèiem, el dia 24, però és que el dia 30 d'octubre van continuar els actes del calamarenys, en aquest cas...
amb una proposta per parlar sobre la migració d'ocells a càrrec de l'educador i consultor ambiental Pere Alzina. Una xerrada que portava per nom ocells que van i venen, les migracions dels ocells i l'efecte del canvi climàtic i del paisatge de llurs poblacions. Pere Alzina va explicar que la conferència es va dividir en tres parts.
En les dues primeres es va parlar sobre les característiques generals dels ocells migratoris i tot seguit va ser el torn d'una diagnosi dels canvis que hi ha hagut en la distribució d'aquesta mena d'ocells en els darrers anys a la nostra zona. El Zina va posar exemples concrets d'espècies que han augmentat o disminuït la seva presència com el pinçar o el cucut reial.
Un exemple aranyem, el pinçar comú Picot Garcer, gros, que als anys 80 i 90 ens havíem d'enfilar dalt de tot del Munt Negre i del Corredor per veure'ls, sentir-los com cantaven, i ara l'any passat el vaig sentir a 50 metres d'alçada, a Lourdes,
O sigui, són espècies que amb el pas dels anys cada cop n'hi ha més i hi ha més llocs. I en sentit contrari en tenim unes altres, com el cucut reial, que abans el veiem per arenig en camps de garrofers i pràcticament ha desaparegut i aquest any em sembla que hi ha hagut una trobada de l'únic cucut reial que abans teníem a tots els camps de garrofers del Maresme.
També es va fer la jornada de tapes al mercat, amarcades en la celebració de la castanyada, va ser la nit del 31, i dues propostes més. La primera, una visita guiada als museus d'Arenys per conèixer les col·leccions dels fons de nàutica i també s'hi va poder veure alguna de les peces emblemàtiques que té l'equipament cultural. La directora dels museus, Neus Ribes, va explicar que la idea era fer un recorregut pel patrimoni marítim d'Arenys de Mar des del segle XVIII fins a l'actualitat.
Donat que nosaltres al museu conservem tot el patrimoni nàutic de la nostra vila, que històricament és molt important, estem parlant ja des del segle XVIII, que amb molts vaixells anaven a fer comerç, hi havia també un sector molt important del món de la construcció nàutica,
i hi ha tota una història que comença per aquí, després hi ha tota l'escola de pilots i finalment arriba ja en el segle XX la importància del port pesquer, va ser un dels primers de la comarca.
Aquí ens hem situat ja a principis de novembre i ja ens ha portat aquest mes directe a la conclusió d'aquest calamarenx. Entremig també, quan el temps ho ha permès, s'ha fet alguna sortida en barca a bord de la marinada, unes sortides que valien 5 euros i sortien a les 12 del migdia. I ve aquesta trentena edició del calamarenx.
ha finalitzat aquest cap de setmana passat amb la recreació de la subhasta, la subhasta del peix a càrrec de Josep Masdeu i també de Martí Cadallans. Es va suspendre l'itinerari guiat previst per al passat diumenge, per tant aquesta subhasta tradicional de dissabte al Pati del Calissai va ser el punt i final d'aquestes jornades gastronòmiques del Calamà que van arrencar
Recordem el dia 10 d'octubre. Josep Masdeu i Martí Cadallans van fer aquesta jornada, aquesta subhasta del peix, que va començar a dos quarts d'onze i van alimentar la nostàlgia dels grans. També la curiositat dels més petits. Masdeu havia sigut subhastador de la confraria d'Arenys fins al 1988 i explicava abans de la subhasta amb què es trobarien les persones que assistien a l'activitat.
tornem a viure el que era la subhasta antiga. És una subhasta que és a la baixa, poses un preu inicial i llavors vas baixant de pressa, perquè si no, no acabaries mai, i abans es feien pessetes i duros i aquestes històries, i ara es fan euros.
Llavors el que farem al Calissà i serà, al pati del Calissà i en Martí Cadallans portarà el peix, llavors el posarem en paneres, en paneres com es feien servir abans, amb un quilo de peix a cada panera. Llavors jo estaré per allà al mig i faré la subhasta. Primer els faré una demostració com es feia abans i després faré una subhasta amb tot el peix que portem.
La subhasta del peix tradicional va ser una realitat fins a principis de la dècada dels anys 90. El regidor de l'àrea, Ramir Vidal, ha explicat que un dels termòmetres que determinen l'èxit d'aquestes jornades gastronòmiques és la participació del públic en les activitats. Mostra d'això en són el mig miler de persones a la mostra gastronòmica, els docents comensals que hem explicat del sopar popular, o les places plenes en les visites turístiques i sortides amb la barca, així com també...
l'assistència a la darrera de les propostes a aquesta subhasta del peix que escoltàvem.
Totes, totes, les menys, entre cometes, importants o menys conegudes, fins les més importants o més conegudes, com podrien ser la mostra, el sopar popular també, que va ser tot un èxit, va celebrar el 30 aniversari, la subhasta també vaig estar dissabte, i la veritat és que molta fluència de gent, el temps ens va respectar, per tant, el que t'he dit, molt contents i amb ganes d'ada que arribin les de l'any que ve.
Entre el peix que hi havia a la subhasta, portat per peixos germans cadallans, hi havia sobretot calama de potera, però també s'ha subhastat lluç, pop, moll, rata o serrà, entre altres. Podem escoltar la veu de Josep Masdeu cantant els preus durant la subhasta. 24, 50, 24, 23, 50, 23, 22, 50, 22, 21, 50, 21, 20...
20, 19, 50, 19, 18, 50, 18, 18 aquí, perfecte, doncs vinga, vinga. Els rogers, vinga, 24, 23, 50, 23, 22, 50, 22, 21, 50, 21, 20, 50, 20, 19, 50, 19, 18, 18, 17, 15, 17, 16, 15, 15, 15, 15, 15, 15 aquí davant, vinga.
Aquesta edició ha comptat amb una vintena de restauradors que han elaborat plats amb el calamar com a ingredient principal. De moment, les primeres impressions del sector de la restauració han estat positives, ja que han tingut comensals d'arenys i també de fora. A més, també ha estat un bon any de calamar, tot i que la primera setmana va costar una mica més pescar-ne.
Just quan començaven les jornades sí que n'hi havia una mica menys, era més complicat i va posar una mica de preu, però la setmana abans, les setmanetes abans, la veritat és que hi ha hagut calamar, que la restauració d'això també ha sigut bo i han pogut portar a terme les jornades sense cap problema. Jo crec que ja són unes jornades consolidades, ve gent de fora, i m'he trobat gent de fora preguntant, escolta'm, per poder provar les jornades, a quin restaurant, vull dir que a l'oficina de turisme també l'informador ha rebut moltes
Moltes consultes, creiem que sí que ha estat un èxit. Tot un èxit que ha consolidat el Calamarenys com una cita de referència amb l'objectiu de continuar realçant i potenciant-se en els pròxims anys. Segons el regidor, que ara escoltàvem, Ramir Vidal, es tracta d'una edició totalment consolidada ja amb aquest objectiu de continuar creixent en els pròxims anys.
Doncs ens en alegrem que hagi estat tot un èxit. Nosaltres ara hem de fer una petita pausa darrers 5 minutets, deixar-ho aquí, però tornarem fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera Fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Si el que t'agrada de l'hivern està part amb la manteta, tenia a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'agrada tant el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, caldera, radiadors, interna, terra radiant, accessoris i molt més, el millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tera Ortega. Els pescadors tarragonins han expressat la seva preocupació per la situació que han generat les quotes en el sector de l'arrossegament. El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, amb qui s'han reunit aquest matí. El president de la Confereria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortif, considera que és el final de la flota al Mediterrani i el conseller Ordeig exigeix a Europa mesures urgents de suport.
S'està morint, vull dir, la flota de Catalunya està morta ja. Si en una setmana no s'arregla aquesta situació, la flota pararà ja, perquè ja no hi ha dies i no arribarem a Nadal. No s'entén, no ho entén el sentit comú, no ho entén el nostre sistema alimentari i no ho entenen les famílies que viuen i que depenen de l'activitat. La majoria de barques a l'arrossegament ja han esgotat els dies assignats aquest 2025 per treballar i no podran sortir més a la mar fins l'any que ve.
Els anfiteatres romans al Mediterrani és la temàtica del Congrés Internacional Tàrraco Vianal que arriba enguany a la seva setena edició. El professor de la URB i codirector científic de la reunió Joaquín Ruiz Herbuló diu que encara té molts aspectes l'anfiteatre per conèixer des del punt de vista científic.
L'anfitriat roma de Tarragona estava en la pugna per el monument més visitat dintre del patrimoni català, és a dir, és un monument molt conegut, molt conegut perquè tothom l'ha vistat, però poc conegut del que significa. Entre el 20 i el 21 de novembre, investigadors de renom internacional debatran sobre el paper d'aquests espais d'espectacle i memòria històrica.
Dins la programació 90 anys de la visita de l'Orca a Tarragona que té en marxa l'Ajuntament, avui a les 9 es farà el concert l'Orca entre Dionisos i Bacus. Tindrà lloc a la sala polivalent del Palau Firal i de Congressos. Marc Chornet, que és el director de l'espectacle, ha fet una selecció de textos del poeta on reflexiona sobre la poesia i la música a càrrec de Xavier Pastrana configura aquest espectacle.
Parla sobre el duende i d'alguna manera ens està rematent en aquesta màgia, en aquesta mena de poder invisible que té un cantaor o un bailaor andalús. Un altre que ens parla de la tristor de les cançons de bressol de la pelínsula ibèrica.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passen tres minuts de les cinc de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on parlarem de la fotografia ornitològica. Després ens submergirem al Fons Marí per conèixer de primera mà les paraderies de Posidònia. Sabrem com vol transformar-se el port de Vilanova i acabarem el programa d'avui parlant d'unes obres que són importants pel tema inundacions. Estarem aquí fins les sis de la tarda, Randamar.
Fem parada al Delta de l'Ebre per parlar de la fotografia ornitològica i de la naturalesa. L'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb una de les poques dones aficionades a la fotografia ornitològica que tenim al nostre territori cel. Simarina Isabel Luque és una de les poques dones aficionades a la fotografia de natura i d'ornitologia.
del nostre territori, del Delta de l'Ebre. Amb ella comentarem com va iniciar-se en aquest món i també algunes de les seues últimes fotografies. Isabel, benvinguda a Randemar. Hola, bona tarda. Isabel, per començar i per ficar-nos en context, explica'm-nos com vas iniciar-te en el món de la fotografia, tant d'ornitologia com de natura, perquè retrates les dues coses.
Sí, bueno, pues mira, a mi la fotografia sempre m'ha agradat. De benvenuda, jo crec que vaig tindre la meva primera càmera, tenia dintre 11 o 12 anys, i sempre n'he tingut. Llavors, sempre he fet fotos, però que faig fotos de paisatges va ser a partir del confinament. A partir del confinament jo vaig començar a fer foto de paisatge, però, claro, entre altres, feia el conflament i això. Però la meva càmera de paisatge no és la mateixa que pots fer des
I llavors, quan vaig poder, em vaig comprar una càmera, vaig conèixer amb Helena, que venia de Barcelona, ella vivia allà, però ara viu aquí als Montells, la vaig conèixer un dia en un mirador de la tancada, i mos vam fer amigues, i sempre que venia, doncs, quedàvem, i ella m'hi va ensenyar part de les coses que fem. I així, doncs, vaig anar fent. I mica en mica, doncs, he anat fent.
Clar, perquè t'anava a dir, vull dir, vas començar més aviat tard, no? Se pot considerar? Sí, claro, claro. Jo el meu compte d'Aus me'l va crear Inés el dia 16 d'agost del 2021, imagina't. Clar, fa 4 anys, no?, que estàs publicant les teues fotografies, és a dir, però tu ja dius, ja mos expliques, que des de petita, vull dir, la càmera sempre t'ha tret, t'ha llamat l'atenció. Sempre. Sempre.
I llavors, clar, i per què la natura i en concret també les aus? Perquè les aus sempre m'han agradat i la natura m'encanta. I és una cosa més difícil. El paisatge, doncs, sí, és molt bonic, però és el paisatge, no? Però les aus és difícil i, clar, crec que és més complicat i m'hi va agradar. I mira, ho he fet. Però, clar, tu tenies coneixements ornitològics sobre els ocells, sobre els moixons? No.
La veritat és que no, jo no sabia la quantitat d'ocells que hi havia al Delta, jo no m'ho imaginava mai, ni a alguns llocs, jo no havia estat mai a alguns llocs que he anat. Ella, a l'Elena, m'hi va ensenyar a llocs, sent de Barcelona que jo no havia estat, t'ho entens?
Clar, vull dir, imagina't, no?, que gent de fora, t'explico, hi ha gent d'aquí, però clar, al final són gent amant de l'ornitologia, molt entesa, que sap la potència que té el nostre territori en aquest sentit, que nosaltres moltes vegades desconeixem. La veritat és que sí, la veritat és que tenim molta fauna i la natura, i és molt bonic, és molt bonic.
Isabel, a ver, explicamos, per exemple, tu quan surts fora a fer fotos, és a dir, tens algun ritual, vas canviant de puesto, suposo, ja coneixes ara los puestos que has d'anar a fer fotos, com ho fas això? Sí, claro, ara ja coneixes los llocs, a veure, pues yo surto sempre que puc, sempre que tinc temps, surto i fa que m'an temps. Llavors, el domenatge, pues, si ya surto, surto pronto,
i diré, avui me'n vaig a Rietvell. Saps on està Rietvell? Bé, més o menys, si m'ho pots explicar. Més o menys, d'acord. És anar als eucaliptus. És un observatori aquí allà i pots sentar-te allà i saps està molt bé. I surtis i t'estàs allà i si fa un rato perquè això és... no vas i trobes l'ocell. Tu vas i a la millor no trobes res. A la millor sí que el trobes. És complicat. El que s'ha de tenir és molta paciència.
Si allí no faig res, doncs canvio de lloc. A lo millor me'n vaig al Pont del Través, que està al Poble Nou. O me'n vaig al Violí, que està a Mitjor. A dia del fangar, depèn. Te vas menejant sobre els ocells que hi ha i depèn la temporada que és i tot això. Claro, perquè t'anava a dir, tu vas al puesto i t'esperes a aquest passo al moixó, no? Claro. I a dia que vas i no fas res. I a dia que vas i tens molta sort. Tot depèn.
Sí, i el que diies abans, no? Molta paciència, sobretot. Molta. Aquí s'ha de tenir paciència i més paciència. Isabel, abans que ja ho he dit, ets una de les poques dones aficionades a la fotografia d'ornitologia d'aquí, del nostre territori, de les nostres terres. A les dones les costa més entrar en aquest món, sembla ser. No et cregues, eh? Hi ha moltes dones aficionades. Jo coneixo moltes. El que passa és que d'aquí baix no.
Clar, t'anava a dir del nostre territori, en plan d'aquí, del nostre terreno. Ja, sí. N'hi ha moltes, però d'aquí no. D'aquí no, aquí els hi costa a les xiques d'aquí baix. Això potser ho hauríem de canviar, no, Isabel? Bé, això és agradar-te, és com totes les coses.
Sí, sí, sí. Per cert, si ara et sembla, passem a parlar de la teua última, una de les últimes fotos que has fet, que ha tingut un gran impacte, que ha sigut una foto molt interessant i també és rara. A la foto, per qui no l'haigui vist, se ve una àguila clanga
que també és una raresa veure-la per aquí, per a les nostres terres, caçant una gavina. I tu vas captar la imatge del moment, Isabel. Bé, això va ser sort, perquè això és tindre sort. Perquè jo vaig anar al pont del Través, la menja de madí, i allí vaig assar potser una hora i no vaig fer res. I dic, bé, me'n vaig pagar a casa. I en això dic, bé, s'aceng en quant he d'anar-me a pagar a casa, aniré per allà a la casa de Fusta a veure si veig la cigüanya negra, les cigüanyes negres. De tal, que mig d'una rossada,
veig una cosa que es manejava, no?, i jo en el cotxe paro i baixo la finestra i em marrambo a la càmera, a l'objectiu, a veure lo que era, i veig que era una àguila, però jo les àguiles no les conec, perquè l'única que he fet aquí és l'àguila pescadora, vull, no he fet més d'àguiles ja. Sabia que era una àguila, però no sabia lo que era, i bueno, li vaig poder fer-nos quantes fotos de dalt del cotxe, i ja ho deixem d'anar, el Gavilà es va quedar allí, i arribo a casa, i bueno, el meu avi em pregunta, perquè sempre em pregunta, què?, com ha anat?, dic, doncs me penso que tinc una foto bona, però...
...hasta que no ho passes a l'ordinador... ...no veus el que tens... ...no sé si se t'ha quedat bé o no t'ha quedat bé... ...i per la nit les vaig passar... ...i veig que era un àguila... ...i miro i em dia aquest nom... ...però jo no l'havia sentit mai... ...i llavors vaig enviar a uns companys... ...i es diu Joan Orejas... ...i dic Joan què és això... ...i em diu el nom... ...i li ho envio Pedro... ...i també em diu el mateix... ...i llavors ho vaig penjar però jo... ...sense imaginar-me... ...que això portaria tot el que portava... ...no m'ho imaginava...
Clar, perquè t'anava a dir, és d'una raresa trobar aquesta espècie. Aquí, a part la imatge, és potent. Isabel, veus a l'àguila que està caçant les potes, té pinzat. Sí, pressiona. Sí, a la gavina. Clar, tu quan la vas fer, dius, faig una foto, però tu ja sabies dins teu que podria arribar a ser potent aquesta foto.
A veure, sí, clar, jo no veia el que portava, perquè jo pensava que era un peix, jo no sabia l'àguila que era, però tampoc no veia que era un peix. I, clar, ella lluitava amb ella i al final se va deixar volar i se la va deixar, no se la va poder matar. Ah, vale, és a dir, no la va matar, no la va acabar de caçar. No, no. Molt bé. I així va veure el cotxe, així que no sé el que va passar, però ella se la va deixar, no la va poder matar.
I com dius, va ser qüestió de sort, perquè tu ja te n'anaves en el cotxe i va ser més improvisat impossible. Va ser sort, això va ser sort, ja no m'ho esperava, la veritat, va ser sort. I jo, que he anat mirant el teu perfil d'Instagram, quan vas penjar la foto, aquesta foto té molts magrades, molts comentaris, vull dir, a la gent li ha agradat un munt? Sí, a veure, és que és una raresa.
Esta águila es veu que la setmana antes va estar al delta del Llobregat. Li segueixen la fila, no?, a l'àguila? Claro, llavors la van comparar i resulta que a l'ala té una pluma trencada i les van comparar i era la mateixa. Vale, i així clar, feia una setmana estava al delta del Llobregat i després va baixar fins aquí baix.
Sí, i per el que sigui, l'equip va parar a mitjà o el que sigui i suposo que va continuar a viatge o no ho sé. Ara no ho sabem. No ho sé perquè no l'ha fet ningú més. Jo crec que no l'ha fet ningú més. Clar, ara no ho sabem nosaltres, només sabem per la teua foto que va fer parar d'aquí al Delta de l'Ebre i després ja està, ja l'hem perdut l'ofil. Sí.
I com diem abans, Isabel, que gràcies a això tu ara tens coneixements ornitològics, és a dir, has après a poc a poc, suposo, en l'experiència, en sortir, anar fent fotos, conèixer, has après moltes coses dels nostres moixons. Sí, la veritat és que sí. Aprens com se comporten, entens a vegades el que han, saps quin ocell és, de la manera que es posa com per a pescar,
Sí, coneixes moltes coses. Clar, però vull dir, no ha sigut això de tu ficar-te a llegir, a estudiar, sinó que s'ha donat una cosa més, vull dir, més sobtada de... Sí, més pràctica, és més, el dia a dia que vas a fer fotos, coneixes això, ho entens així. Jo he estudiat res de tot això, clar.
Clar, i llavors suposo que els companys que teniu per aquí, que sou aficionats a... També hi ha ornitòlegs, per cert, Manolo Sánchez va ser qui em va informar de la foto que havies fet i qui va ser qui em va donar a conèixer a tu, Isabel. Sí, sí, Manolo és un grac, la veritat és que sí. L'ornitologia és un grac.
Per aquí baix pots fer opinia, suposo, tots els que estem. Sí, en part que coneixes molta gent de l'entorreste, fas molts companys, t'ajudes, sempre hi ha gent que et diu, mira, ves allà que s'ha vist aquest ocell, o allà està l'altre, llavors sí que, clar, si vas a la millor el trobes o no, ves a saber, però sempre hi ha algú que t'ho diu. Clar. També estàs en un grup, allà també es passa la informació, se passen ubicacions, entre uns i els altres, t'ajudes.
Molt bé, i t'anava a dir que, clar, aquí baix, lo Delta de l'Ebre, que hi ha parlat amb gent que és dedicat al turisme, que, clar, lo turisme ornitològic està aquí, som al Delta, som lo destí que acull turisme ornitològic per excel·lència, és a dir, la gent, a part que la gent ve de vacances, la gent ve pels ocells que hi ha aquí. Molta gent, molta gent, no t'ho pots imaginar. El dissabte i domenzi a Riet allò està ple,
molta gent molta gent per tot hi ha molts aficionats pareix que no però hi ha molta gent aficionada a la foto de natura clar i bueno un exemple clar és per exemple el festival que celebra aquí el Delta Birding Festival que aglomera un munt de gent moltíssima i de fora vull dir no només de Catalunya sinó gent fora d'Espanya internacional vull dir que de vegades molta gent de fora molta gent de fora sí que de vegades és una cosa que no coneixes fins que t'hi trobes clar
És molt bonic, la veritat és que és molt bonic. A part que el Delta-Birding, doncs, hi ha bastant los representants de totes les càmeres, vull dir, moltes... Jo què sé, és que és immens, és preciós, és molt bonic. El que no ho ha vist és bonic, de veritat, que ara té molt clar.
És que hi ha un munt d'estants en les diferents coses. Abans mos has dit, primer vas tindre una càmera i després vas comprar la per fotografiar els moixons, perquè són dues càmeres diferents, les de paisatge i les de moixons, diguéssim. A veure, la meva càmera és una Olympus, i tinc la petita, que és la que faig el paisatge, però llavors la dels moixons l'objectiu ha de ser més llarg, perquè...
Clar, estan lluny, són petits, els ensamples, sí. Parc de la meva càmera, també diré, que no és comparatiu de governs, és normal, és de la més normal, perquè hi ha càmera que l'objectiu ja val 10.000 euros. Sí. A veure, això és...
No, clar, és com tot, vull dir, hi ha nivells que tu vas triant, depèn de tu el que estigues disposat a gastar-te, però que hi ha, clar, aquestes coses poden arribar a ser molt cares, i el que dius, clar, els objectius, els superobjectius que han de ser per a captar els moixonets, que de vegades molts són petits, doncs, claro. Sí, la veritat és que sí, són molt cars.
Sí, bé, al final, clar, i tu, o sigui, tu em prens com una afició, clar, és que hi ha gent que viu d'això, al final. Segurament, això és el meu hobby, això és desconectar-me total. Molt bé, tu quan saps això que dius els diumenges, és desconexió per a tu?
Molt bé, molt bé, xalera, bé, que és connexió, t'ho passes bé, xales, t'agrada al final, bé, una afició que de vegades comporta a fer fotos que són úniques, com la que has fet tu, Isabel. Bé, ja t'he dit un cop de sort. Bé, a vegades va així. L'he pogut fer com se vol, però mira, me la toca a mi. Exacte, exacte, t'ha tocat a tu.
Doncs no res, Isabel. Moltíssimes gràcies per haver connectat avui en el programa i no res, seguirem pendents de la teua tasca i del teu perfil on vas publicant les fotos que vas fent, Isabel. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Doncs Marina, ara ja sabem que mai és massa tard per aprendre i descobrir coses noves. Això ho teníem clar des d'un principi. Moltes gràcies, Cel.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Fue que hayas nacido en la cara buena del mundo Yo nací en la cara mala
Llevo la marca del lado oscuro y no me sonrojo si te digo que te quiero y que me dejes o te dejes. Eso ya no me da miedo. Había sido sin dudarlo la más bella de tu treto a las estrellas que yo vi del firmamento. ¿Cómo ganarse el cielo?
Y es que el cariño que te tengo no se paga con dinero. ¿Cómo decirte que sin ti muero? No me sonrojo si te digo que te quiero y que me dejes o te dejes. Eso ya no aún me da miedo. Había sido, sin dudarlo, la más bella de todas las estrellas que yo vine firmamente.
I una piel la cara mala llevo la marca.
del lado oscuro y no me sonrojo si te digo que te quiero y que me dejes o te dejes eso ya no me da miedo había sido sin dudarlo la más bella de entre todas las estrellas que yo vi en el firmamento no me sonrojo si te digo que te quiero si te digo que te quiero
Deixem les praderies, no, les praderies hi anem ara. Deixem la fotografia, anem cap a les praderies de Posidònia perquè són el pulmó dels oceans, uns ecosistemes protegits però molt amenaçats. El CSIC ara fa públic un estudi on ens descobreix el paper d'aquestes praderies submarines com a magatzem de carboni, Carles.
Marina, doncs, com has dit, és un estudi liderat per Enric Gomis i publicat recentment a la revista Nature, que precisament ens fa un inventari d'aquest carboni que retenen les praderies arreu del món mundial. Podem ja saludar l'Enric Gomis, biòleg del CSIC, del Centre d'Institucions d'Investinacions Científiques, que passa avui per la rendemà. Enric, benvingut. Bones, moltes gràcies per convidar-me. És un plaer estar aquí parlant amb vosaltres sobre...
el paper que tenen aquestes praderies marines. Anem als números, perquè, segons publicau a l'estudi, ens feu saber que les praderies retenen fins a 40 milions de tones de carboni a nivell mundial, a nivell ecosistèmic, o sigui, per baixar-ho a nivell terrenal. Quina importància té aquesta retenció, aquests 40 milions de tones de carboni? Aquesta és una dada que l'home ha obtingut...
promitjant tota l'extensió de preveries d'arreu del món i mitjançant un valor promig de carboni emmagatzemat amb biomassa. Remarcar que aquest valor és només del carboni que s'acumula a les parts vives de la planta. No tenim aquell carboni que s'emmagatzema en el sol, que és el que diem com el carboni blau. Tot i així, recentment, en les darreres dècades,
La majoria d'aquests estudis que estudien el carboni blau s'han centrat en estudiar aquest carboni que està emmagatzemat en el sol, deixant aquest carboni que està emmagatzemat a les parts vives de la planta, amb la seva biomassa, super poc estudiat, i vam trobar aquesta oportunitat d'anar a estudiar aquest carboni que és tan important.
Això també és molt important perquè tenir la part viva de la planta és essencial per mantenir aquest estoc de carboni que emmagatzemen les praderies en el seu sol.
I, clar, aquesta dada, aquests 40 milions que estem parlant en aquest article, quan ho comparem amb el sol, amb el carboni que està en el sol, és una dada gairebé petita. Però, tot i així, és un número que impacta molt. I per portar endavant aquest estudi, aviam, perquè, clar, es diu molt ràpid que heu fet a nivell mundial, però suposo que porta una feinada de por, inclús una col·laboració amb diferents centres d'investigació, no?
Sí, efectivament. És un estudi totalment col·laboratiu i és un estudi col·laboratiu per diverses parts. Una, perquè hem estat un grup de científics que ens han revisat tota la literatura que ha estat publicada arreu del món i hem agafat totes aquestes dades de més de 350 articles diferents
i les hem ordenat per obtenir aquestes dades a nivell global. És un estudi que hem fet nosaltres amb els diferents col·laboradors de l'estudi, però també en aquest estudi de tots aquests articles que hem extrat a informació hi ha molts més altres científics que no estan inclòs a l'article però que estan afegits en els agraïments.
Clar, dèiem abans que la funció ecosistèmica de retenir aquest carboni és molt important, com allò que els científics en dieu, un emburnal. Posem-nos ara en la cara bé. Si la posidònia o les praderies d'arreu del món, sigui posidònia, sigui altres espècies, no retinguessin aquestes quantitats de carboni, en quin punt ens trobaríem o què passaria?
Aquestes prederies amagatzem en una certa quantitat de carboni, en la seva biomassa i en el seu sol. Aquesta biomassa i aquest carboni, quan estrapoles a nivell global, en termes d'emissions globals i generals, emissions de combustibles fòssils,
el que capturen aquest excés pot semblar no ser un potencialment de canvi. És a dir, aquest rol que tenen de captació de carboni és molt important però no és vital en termes generals d'emissions de CO2 a nivell global. Però, tot i així, nosaltres remarquem la seva importància
Perquè en aquest món tot esforç compta. I si tenim ecosistemes que som capaços de capturar aquest CO2, aquest excés d'emissions que tenim de forma natural, aquests ecosistemes s'han de preservar de forma immediata i inqüestionable. Perquè pot ser, per exemple, de forma general...
Jo soc de Balears i aquí hi ha una extensió molt gran de praderies marines i aquí hi ha un estudi publicat per Marvà fa molts anys que calculava l'extensió de praderies que teníem aquí i les emissions que tenim a Balears i se veia que, per exemple, a Balears capturaven un 8% d'aquest excés d'emissions, que és una dada molt gran. Clar, ara això ho comparam amb altres àrees del món
on tenen menys extensió o tenen unes emissions molt més altes, aquesta dada no és tan potent. És a dir, depèn molt de l'extensió de praderies que tenim. Perquè per situar-nos també una mica de praderies, clar, aquí a la Mediterrània parlem de la Posidònia, Posidònia Oceànica, Cimodocea, etcètera, però estan esteses, va xerrat, si és pels mars una mica temperats, càlids, d'arreu del món...
Sí, estàs en lo cert, Sergi. Perquè, clar, les praderies són unes plantes que duen molts anys, milers d'anys, en constant evolució. I, clar, s'han adaptat a viure a diferents parts del món. Per exemple, en els tròpics tenim unes praderies que normalment tipifiquen creixement més ràpid, com pugui ser...
la timofea i altres, i aquí en latituds temperades, per exemple, tenim les praderies de gènere Posidònia, que són les que més carboni emmagatzemen en la seva biomassa. D'aquestes praderies de gènere de Posidònia, la Posidònia Oceànica, que la tenim aquí en el Mediterrani, o la Posidònia Australis, que podem trobar a Austràlia,
tenen els majors estocs de carboni amb biomassa que s'han trobat dintre de totes les praderies marines. I clar, això és un fet molt important perquè aquí vol dir que tenim una bomba de carboni que s'ha de preservar i s'ha de restaurar també.
No, ara que deies els diferents segons la temperatura, clar, em ve una pregunta ràpida al cap, o sigui, amb el tema que estem tinguent ara de l'escalfament de la temperatura de l'aigua del mar a nivell global i també local, per no dir-ho, a la Mediterrània, com pot afectar això al metabolismo de les praderies i en aquesta capacitat de retenir carboni? Bé,
Aquí en el Mediterrani afectarà molt negativament perquè Posidònia Oceànica, per exemple, vam publicar un estudi ja fa 10 o 15 anys que la Posidònia Oceànica comença a morir a partir de 28.2 graus centígraus. Això me'n refereix que quan tenim una onada de calor marina on tenim una temperatura elevada durant una setmana o dues, idealment
més d'una setmana, aquesta posidònia es veu de safòrica i comença a morir lentament. Que no vol dir que la perdiguen per complet, però hi ha presència de mortalitat. Clar, i això en un escenari de canvi climàtic, si les projeccions estimen que hi haurà un increment substancial d'aquesta temperatura de Saigo, aquestes posidònies són susceptibles a ser perdudes.
perdudes en el Mediterrani o que en un futur puguin migrar cap a latituds més nòrdiques. Això és un dubte, clarament, però podria passar. Si voleu seure la meva opinió personal, crec que la velocitat que estan veient aquests canvis en temperatura no donarà temps a provocar aquesta migració cap al nord. És un fet que se'n diu com tropicalització.
i aquestes posidònies seran susceptibles en aquest efecte devastador de la temperatura Aquest estudi que vosaltres heu portat al davant hauria de ser també un toc d'alerta no només davant el canvi climàtic sinó les diferents amenaces ho veiem cada estiu per exemple totes les amenaces que reben les praderies arreu del món també
Sí, sí, aquí hi ha totes les praderies, a pesar que tenen multitud de serveis ecosistèmics, ja sigui amb el que han publicat com a captura de carboni, però baixen habitats per peixos, protegeixen contra l'erosió...
acumulen sediment i aixequen el sol marí, a part de tots aquests beneficis que ja estan molt provats i ratificats, estan molt amenaçades, molt amenaçades, ja sigui per aigües residuals que intervoleixen l'aigua i provoquen que hi hagi molts nutrients, dificultat de fotolíntesi, per exemple, o també un que crec que és dels més importants aquí, que tenim en el Mediterrani, que s'afecta desencoratge. Mhm.
que el que passa és que, clar, tu tens, per exemple, una prederia sana i tires una àncora a sobre, aquesta àncora rebassa directament la part viva de la planta, rebassa la biomassa. I què passa quan ocorre això? Que, clar, tenim un sol que és molt més ric en carboni, clar, quan llevem la part viva de la planta, imagineu-vos, esteu davant l'aigua, tireu l'àncora i rebassau la part viva de...
Aquest carbònic que teniu en el sol es va erosionant a poc a poc i va emetent-se en forma d'emissió de CO2. És a dir, tenim dos casos. Quan perdem la planta, perdem aquesta capacitat que tenen aquestes plantes d'absorbir CO2, però a part estem emetent aquest estoc que duen acumulat durant mil anys.
Estàs accelerant encara més el procés, és un efecte de cadena, no?
Sí, tu ho has marcat molt bé, Sergi. Així, estem accelerant el procés. I, Enric, també hem llegit, i això t'ho relacionaré amb el que està passant aquests dies, amb la famosa COP30, això d'incloure les praderies dins dels mercats de crèdit de carboni. O sigui, això vol dir que se'n parla també en aquests congressos, en aquestes reunions d'aquest agent natural com a mitigador de canvi climàtic?
Sí, sí que se'n parla, i se'n parla molt. De fet, ara és un tema calent dintre de la comunitat científica. És un tema que, per exemple, està molt avançat a Austràlia i que ara aquí a Europa estem en camí d'anar cap a la mateixa direcció. És una temàtica que encara que sigui poc, totes emissions han de ser regulades.
i incloure en el mercat aquests crèdits de carboni associats a conservació i restauració de praderies pot afavorir molt la conservació d'aquest capital natural que tenim. I, Enric, quin és el següent pas? Com ha de continuar aquest estudi o com continuarà el treball que esteu fent al voltant de les praderies? Eh...
Ara mateix jo estic fent el meu doctorat aquí al Centre d'Estudis Avançats de Blanes i res, seguim treballant en temes d'avaluació d'aquest carboni en el sol intentant saber quins són els potencials drivers o els factors principals que modulen aquest estoc que ja presenten el sol.
Amb això vull dir, hi ha paraderes que es troben més obertes, tenen tendència a amagatzar amb més o menys carboni. Praderes que estan a menys profunditat, que tenen més o menys carboni. I amb això és actualment el que està centrat aquesta ciència de carboni blau, per una part de ciència bàsica. Després també estem intentant desenvolupar
una metodologia per credititzar en termes de carboni i de biodiversitat la conservació i restauració de praderies de posidònia oceànica, especialment aquí en el Mediterrani.
I ara permet-me una pregunta una mica més concreta que et toca més de prop. Tu, com a fill nascut a Illes Balears, abans parlaves dels encoratges, parlaves de la magnificació turística. Com ho estàs veient en aquest problema? Com les mesures si realment s'està fent correctament per la protecció d'aquests ecosistemes?
Clar, massificació turística i ancoratge són dos impactes molt grans que afecten a prederies, però en aquest sentit vull ser positiu.
perquè especialment a Balears, però també a Catalunya, hi ha un augment sobre la conscienciació de la conservació de les mas. I és una cosa que fa potser deu anys mancava molt. I ara, gràcies a les xarxes socials, a la divulgació de fotografies,
boniques respecte al MediMarí crec que ha nascut dintre de la gent aquest amor innat cap a protegir el que és nostre i cap a protegir la natura
Doncs Enric, acabem amb aquest missatge positiu que ja ens agrada acabar així aquestes converses i donar-te les gràcies per estar aquí a la Ruan de Mar i fer divulgació sobre aquest tema que a nivell d'escala global sembla molt complicat però que el tenim aquí a tocar el nostre Moltes gràcies, Sergi A veure
Te elevabas más y más hasta encontrarte con el suelo del cielo. Con un encantador toque demarcado desde él. Impulsada por un juego nuevo. Nunca supe decirte que no. Te movías más y más deprisa hasta iniciar un incendio. Con un devastador deseo de empezar otra vez.
Cada día un terremoto eterno. Cada día un cataclismo interior. Y al final no puedes fracasar. Si solo estás jugando no puede hacerte daño. Empieza otra vez.
Aceleraba más y más y más hasta pasarme el bet. Como un suicid haciendo planes para Navidad. Devorando por cada secreto cada año un abismo mejor. Me caía más y más y más hasta besar el suelo con un encantador gesto de inseguridad.
Intentando mantener el vuelo, peleándome con la realidad. Vamos a la azotea que nos despedimos. A presumir heridas como hacen los niños. Y al final no puedes hacer mal.
Si solo estás jugando no puede hacerte daño. Empieza otra vez más. Empieza otra vez más. Tal vez quería ganar aunque deteste el juego. Entrar siempre a matar y arrepentirme luego.
Y al final lo puedes hacer mal.
I ja ha pasado un año, volvamos a nadar.
Recte final de la Ronda Mar d'aquest dijous 13 de novembre i ara tornem cap a les costes del Garraf. La d'Arsena Comercial del Port de Vilanova es troba en un procés de transformació i de recerca de noves mercaderies per comerciar. El sector està canviant i el Port Vilanovi ha d'adaptar la seva activitat a les seves possibilitats operatives. En els darrers anys s'havia dedicat sobretot al comerç de productes siderúrgics, però ara haurà de buscar alternatives.
En parlem amb la nova directora de ports de la Generalitat, Margarita Díez, Carles. Doncs sí, Marina, la transformació de la darsena comercial, l'adaptació al canvi climàtic i l'aposta per l'economia blava són, entre altres, els reptes, en aquest cas, per al port de Vilanova, que ha de gestionar Margarita Díez, que després d'un parèntesi de sis anys a la direcció del port de Mataró,
Torna a ser, des de fa unes setmanes, la directora de la zona portuària Centre de Ports de la Generalitat, de la qual depèn el port vilanoví. Amb ella hem parlat sobre els canvis amb els que s'ha trobat en el seu retorn i els reptes i projectes que preveu pel port de Vilanova.
He tornat perquè jo el que m'havia demanat era una excedència per una situació puntual per ajudar el Port de Mataró, que estava en una situació crítica tant a nivell d'obres com d'explotació, i un cop ja hem remuntat la situació del Port de Mataró he tornat al meu lloc de treball i a tirar endavant tot el que és el Port de Pila Nova i aquesta aposta per l'economia blava.
El treball que he fet al port de Mataró era completament diferent a la tasca que tinc aquí. En el port de Mataró era una gestió directa, era un port que només era esportiu i que la meva feina tenia un contacte directe amb els amarristes i amb els usuaris. Em podia concentrar en un únic port i veure més de prop aquestes problemàtiques i tenir aquesta visió més directa.
Tot això enriqueix i ara torno a la meva feina, a gestionar molts més ports, tots els ports de la zona centre, i que tots ells estan fent una aposta pel futur, per l'adaptació al canvi climàtic i tenen reptes molt importants.
Reptes com per exemple l'adaptació al canvi climàtic, l'aposta per les economies blaves, l'obrir-nos a les ciutats i aquesta sinergia territorial que s'està veient que cada cop és més bona i anar implementant. L'any 19 es va fer una nova llei de ports i un pla de ports i tot el que es va determinar en aquell pla ho hem de portar a la pràctica perquè el paper ho aguanta tot però ara hem de ser capaços de fer-ho realitat.
En aquest retorn el que més m'ha impactat és la gran activitat que s'està fent a l'àrea tècnica i el gran nombre de treballadors que hi ha. És espectacular i, a més a més, és una aportació de valor perquè molts vaixells venen de l'estranger. Això vol dir que és inversió estrangera que aposten per Catalunya.
i que situen Vilanova a l'esfera internacional. Ja ho vam situar amb la Copa Amèrica, però això ha de continuar i he vist que és una realitat i que té molta acceptació. I a nivell de la investigació, també el meu amic Michel André continua tirant cap endavant...
però també estem lluitant per la formació i per l'esport a tots els nivells, des dels més petits fins als més grans i també per la inclusió social. Llavors, fent una miqueta de repàs de les dades que hem tingut,
el que amb el nàutic vam començar amb un projecte d'incloure la nàutica i la vela a les escoles, ara és una realitat plenament implantada. Ja tenen set escoles i la veritat és que m'ha fet molta il·lusió veure com tira endavant aquest projecte. La pesca per nosaltres és un sector estratègic
Ja es va veure a la Covid que el sector primari era essencial. Tenim un producte de la millor qualitat que de vegades no valorem fins que surtin fora i el trobem a faltar. Fa poc vam fer la nit de la pesca, va venir el president Illa...
I ja ho va dir clarament, que hem d'apostar per aquest sector i nosaltres, com a ports, estem intentant facilitar els serveis i ara estem treballant en un projecte de mig milió d'euros per reformar les instal·lacions, per dotar tota la darsena pesquera amb torretes telegestionades que fan un consum eficient i que així el propi armador pot activar i desactivar.
i estarem al seu costat. La Generalitat i el conseller va dir que havíem d'anar a Europa a negociar el tema de les jornades que poden pescar, perquè és dramàtic els pocs dies que poden sortir i com han caigut les vendes.
Llavors, nosaltres tot el que puguem fer per promocionar el peix, jo crec que és la millor manera de tots poder ajudar aquest sector, és menjar el peix, que a més a més és bo, és de qualitat i el tenim al nostre abast.
Aquestes obres consisteixen en, primer, una reforma de tot el que és la xarxa d'instal·lacions, tant d'aigua i de llum, per ampliar el nombre de torretes i que cada embarcació pugui tenir la seva escomessa individualitzada i tenir-ne el control.
També fem obres de millora dels dics i del fons marí, alguna neteja, i la millora del punt net o el punt de recollida de residus per facilitar la seva operativa.
Aquestes obres esperem que comencin abans de final d'any. Estem acabant el projecte i un cop l'acabem és licitar-ho i començar. El port de Vilanova, per la seva distribució, que té quatre grans d'arsenes, és com un quadrat amb quatre cantonades, diem que és un port molt equilibrat perquè...
Té, d'una banda, una molt important darsena pesquera, que actualment hi ha més de 40 embarcacions on treballen 152 pescadors. Per una altra banda tenim la darsena esportiva, el Club Nàutic, amb més de 800 embarcacions i on s'està fent una important tasca social i una aposta per la vela escolar.
En guany han passat 2.600 alumnes i, a més a més, s'està fent una aposta pel turisme. Han passat més de 560 embarcacions transeons. La meitat d'elles eren estrangers.
i una aposta per l'esport, amb competicions i esportistes cada cop millor classificats. Llavors creiem que estan diversificant també tota aquesta oferta esportiva, apostant també pel REM, pel submarinisme i altres esports,
L'altra cantonada que tenim és l'àrea tècnica amb Penn Dennis. Penn Dennis va ser una gran aposta, com ja sabeu, i actualment estan treballant de forma fixa uns 200 treballadors.
Però és que en les èpoques punta, quan tornen totes les embarcacions, pot haver-hi més de 800 persones treballant en aquella instal·lació. I estan comptabilitzades, no és una estimació, perquè per mesures de seguretat totes han d'estar acreditades i controlades. Això és un actiu per la ciutat impressionant.
I la quarta darsena és la darsena comercial, que actualment està en un procés de transformació. Estem buscant noves mercaderies perquè els productes hidrosis que teníem, la xatarra, ja no vindrà més. I ara estem buscant productes de qualitat o una transformació cap a aquelles economies blaves
i la innovació naval. Aquí tenim CIM, que construeix embarcacions singulars, una colla d'enginyers navals que estan aportant també
tecnologia capdavantera. Jo crec que estem posicionant Vilanova a nivell internacional, a nivell del món, però sense oblidar-nos dels nostres nens, de la població en general i poder gaudir del mar. A la platja tenim Roc Roy, que també ha fet més de 1.500 sortides a mar,
Tenim l'associació Superando, que estan fent una tasca increïble amb nanos autistes i aquest any ens han dit que han fet més de mil sortides. Això té un valor perquè...
Acompanyar aquests nanos és difícil, però ho estan fent i la recompensa és el seu somriure. O sigui que podem dir que el port de Vilanova s'està obrint a la ciutat i cada cop hi ha més gent que en pot caudir.
El Club Nàutic va fer, amb la nova concessió, va fer tota una reforma de les instal·lacions. Tenim pantalans nous, noves instal·lacions, torretes... Ha fet una aposta també molt important pel tema ambiental, està certificat i continua en un procés de millora contínua, va fer la seu social, i ara està treballant per millorar les instal·lacions justament de la part esportiva.
El pla especial, ja teníem un pla especial aprovat que va costar molt de treball arribar a un consens i finalment ho vam aconseguir i ara el que es tractava era d'arreglar algunes errades o adaptar algunes limitacions que tenia per tal, per exemple, poder ampliar el punt d'informació turística del parc de Ribarroges o la distribució d'algunes edificacions.
La situació actual amb totes les administracions que ja han informat sobre aquest document està molt consensuat i tan sols ens resta acabar de negociar amb el Ministeri perquè el MITECO qüestiona que una zona com el Parc de Ribarroges o una zona com la platja on tenim tota la nàutica lleugera si són usos portuaris o no.
Nosaltres creiem que el port, que ja té prou formigó, també ha de tenir espais verds, espais per la ciutadania, espais on poder fer esport i gaudir de la natura. I vam fer una gran aposta per renaturalitzar.
Aquest espai de platja que havia estat una zona molt malmesa, amb molts residus surants que venien del torrent, i endegant una miqueta el torrent i delimitant, ara podem gaudir d'un espai amb un alt valor natural.
Nosaltres creiem que aquesta plaça ha de ser un gran revulsiu, que ens apropi a la ciutat i on es puguin fer esdeveniments. Ja es va demostrar per la Copa Amèrica que allà es va acollir tot el vilatge i feia goig. I nosaltres voldríem que hi hagués algun tipus d'activitat compatible amb els veïns i pactada amb ells, per suposat.
Cada cop l'aposta per la formació que s'està fent a Vilanova, tant des de l'Institut Lluc i Refeques, que està apostant pels graus formatius en reparació naval i que cada cop tenen més acollida i estem mirant a veure si els donem més espais. L'IMET també està fent una aposta semblant
tenim a l'UPCE. Jo crec que Vilanova ha de fer una aposta per la formació, per la innovació i la investigació. I per això també calia adaptar el pla especial perquè ens permetés fer aquests usos. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor.
Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallets, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al punt final d'aquesta Real de Mar d'avui dijous 13 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí però tornarem com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera Fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiador, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 6.
Us parla Tere Ortega. Els pescadors tarragonins han expressat la seva preocupació per la situació que han generat les quotes en el sector de l'arrossegament al conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, amb qui s'han reunit aquest matí. El president de la Conferia de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, pensa que és el final de la flota del Mediterrani. S'està morint. Vull dir, la flota de Catalunya està morta ja. Si en una setmana no s'arregla aquesta situació,
La flota pararà ja, perquè ja no hi ha dies i no arribarem a Nadal, de manera que no hi haurà pis per Nadal, no hi haurà gambes, i ho portaran de tot arreu, els mercats estaran plens i seguiran visquent.
El conseller Urdeig ha exigit a Europa mesures urgents de suport. Ens han dit que en els propers dies presentaran una proposta per ampliar els dies d'aquest 25. No podem esperar més i anem tard. I a vegades ens dona la sensació que hi ha una mica de presa de pèl, que tothom ens diu que hem fet els deures, que hem invertit molts diners en mesures selectives, molts esforços amb moltes parades als pescadors, no se'ls pot demanar més. Demanar que sempre es facin els deures als altres.
i llavors no hi hagi compensacions, no s'entén. No ho entén el sentit comú, no ho entén el nostre sistema alimentari i no ho entenen les famílies que viuen i que depenen de l'activitat. Hem perdut flota, hem perdut dies, toca un canvi de rumb i un nou paradigma la pesca del Mediterrani. La majoria de barques a l'arrossegament de Tarragona ja han esgotat els dies assignats aquest 2025 per treballar i no podran sortir més a la mar fins al 2026.
Els Amfiteatres Romans al Mediterrani és la temàtica del Congrés Internacional Tàrraco-Vianal que arriba enguany a la seva setena edició. El professor de la URB i codirector científic de la reunió Joaquín Ruiz Iarbuló diu que encara té molts aspectes l'amfiteatre tarragoní per conèixer des del punt de vista científic.
Ha sigut un dels monuments en algun programa de Catalunya, de Televisió de Catalunya, va ser com el monument, estava en la pugna, però el monument més visitat dintre del patrimoni català, és a dir, és un monument molt conegut, molt conegut perquè tothom l'ha vistat, però poc conegut del que significa. Entre el 20 i el 21 de novembre, investigadors de renom internacional debatran sobre el paper d'aquests espais d'espectacle i memòria històrica.
Els transportistes de Tarragona han considerat pedaços les mesures per reduir els accidents a l'AP7 del Servei Català de Trànsit després dels sinistres de vehicles a gran tonatge dels darrers dies.
i també de la trobada de crisi, han sortit propostes per reduir la velocitat, que se sumarien a les restriccions vigents d'avançament entre camions, segons han explicat els transportistes. Totes les mesures adoptades fins ara...