Title:

Mar Mediterrània, pesca i cultura marítima

## Resum general del programa **Arran de Mar** dedica aquest episodi a la **conservació del mar Mediterrani**, la **pesca esportiva i la ciència ciutadana**, la **cultura portuària i la llengua**, la **gastronomia marinera**, el **rescat de persones migrants al Mediterrani**, la **sal marina tradicional**, els **cetacis** i una **àmplia agenda d’activitats** a la costa catalana. L’espai combina **entrevistes científiques**, **testimonis d’entitats** (Federació Catalana de Pesca, Open Arms, associació Cetàcia…), **reportatges culturals i lingüístics**, una **secció de cuina marinera**, i el **butlletí local de Tarragona Ràdio** amb informació d’actualitat i agenda. --- ## 1. Estat del Mediterrani i projectes de recerca ### Impactes humans al mar Mediterrani • El Mediterrani és una **de les mars més afectades del món** per l’activitat humana: alta densitat de població costanera, turisme intensiu i trànsit d’embarcacions. • Principals pressions: - **Residus i brossa marina** - *Espècies invasores* - *Contaminants emergents* - **Canvi climàtic** (tempestes més fortes, alteracions de nutrients i floracions) - Fragmentació d’hàbitats i **pèrdua de biodiversitat** > «El 98% dels punts de mostreig no tenen un bon estat ambiental pel que fa a contaminació per microplàstics a superfície.» • Els **microplàstics**, a més de les partícules en si, alliberen *contaminants adherits* que entren a la **xarxa tròfica marina** i acaben afectant també la salut humana. ### Projecte *Miramar* i àrees marines protegides • *Miramar* és un **projecte Interreg europeu** amb socis d’Espanya, Itàlia, Croàcia i Grècia. • Objectiu central: - Avaluar **degradació i salut dels ecosistemes** en: • *Àrees marines protegides* • *Zones d’interès per a aus* • *Aiguamolls i praderies de Posidònia* • S’hi integren **indicadors múltiples**: - Pressions humanes (contaminació, usos costaners) - Estat de *Posidònia oceanica* i d’ecosistemes clau - Espècies indicadora i biodiversitat • S’evidencia que moltes **àrees marines protegides** presenten **altes concentracions de plàstics i microplàstics**, sovint superiors a zones aparentment més impactades, per l’efecte dels **corrents marins** que hi acumulen residus. ### Projectes sobre Posidònia i *Plastic Boosters* • Dos grans eixos de recerca: - **Projecte Miramar** (on participa el Centre Oceanogràfic de Balears): • Estudia els impactes **cumulatius**: microplàstics, contaminants emergents, aigües residuals, etc. • Vol entendre l’ecosistema de forma *holística* per orientar **mesures de gestió integrades**. - **Projecte MedProAct** (no hi participa el centre entrevistat, però és complementari): • Se centra en **praderies de Posidònia** i indicadors del seu estat. • Pretén elaborar un **catàleg de bones pràctiques** per mitigar impactes humans (fondejos, contaminació, usos costaners...). • Les praderies de **Posidònia** són descrites com: - Fortament *protectoras davant el canvi climàtic* (segrest de carboni) - Claus per a la **producció primària**, la biodiversitat i la protecció de costa ### L’Abadia de Pollença com a cas d’estudi • L’**Abadia de Pollença** (Espanya) és l’àrea principal d’estudi de Miramar: - Espai semi tancat amb **alta riquesa ecosistèmica**: • Praderies de Posidònia • Aiguamolls / zones humides • Espècies protegides i hàbitats diversos - Gran **complexitat d’usos humans**: • Turisme • Àrea portuària • Abocadors i altres pressions terrestres • El projecte hi desenvoluparà: - Mostrejos intensius (a partir del proper abril) - Avaluació d’impactes **combinats** - Un **catàleg dinàmic de bones pràctiques** destinat a ajuntaments, gestors i societat civil, adaptable a altres zones mediterrànies. --- ## 2. Pesca esportiva, ciència ciutadana i regulació ### Projecte *Truitacat* i expansió al mar • La **Federació Catalana de Pesca** explica el projecte *Truitacat*, en marxa des de fa 4–5 anys en **rius de salmònids**. • Idees clau: - Pescadors federats i esportistes **recullen dades** sobre: • Espècies i quantitats de peix • Estat dels rius, ports i zones de pesca - Les dades complementen la recerca **científica i tècnica** oficial (universitats, administració). - Ha servit també per **formar joves pescadors** en: • Tècniques de pesca • Coneixement ecològic dels rius i respecte pel medi • Ara es vol **ampliar el model**: - A tota la **pesca continental** - A la **pesca marítima**, amb col·laboració de la Direcció General de Pesca Marítima. ### Ciència ciutadana i objectius ambientals • El nou pla vol implicar: - Pescadors de **concurs** i **no competitius** - Recollida sistemàtica d’informació sobre: • Estat de **platges, ports i mars** • Espècies que apareixen (noves presències, anomalies) • És una forma de **ciència ciutadana** que ha de: - Ajudar l’administració a **prendre decisions de gestió** - Enfortir la **cultura de respecte ambiental** entre pescadors, especialment els més joves. ### Relació amb l’administració i càrrega burocràtica • La Federació explica diverses gestions en curs: - **Reunió amb el Departament de Territori** per aclarir • Que els concursos de pesca **no han de pagar taxa d’ocupació** del domini públic, segons la llei. • Es busca un **document formal** perquè ajuntaments deixin d’exigir tràmits i taxes indegudes. - **Al·legacions** a la nova normativa del **registre i geolocalització de pescadors recreatius** demanada per la Unió Europea: • Consideren que el projecte està fet **a corre-cuita** i “verd”. • Denuncien problemes de **protecció de dades** i de viabilitat (obligar gent gran a usar dispositius de geolocalització i declaració immediata de captures). • Es tem **més burocràcia** per a: - La federació - Pescadors d’edat avançada i col·lectius menys digitalitzats ### Futur de la Federació i competicions • El president en funcions, **Quim Vinyals**, afronta el càrrec: - Amb suport de l’equip anterior - Amb voluntat de **mantenir la competició** (campionats d’Espanya i del món) - I de **col·laborar amb l’administració** com a “estructura més” en la protecció del medi. • Ja treballen en els **calendars de 2026**, plens de competicions i activitats. --- ## 3. Cultura marítima, llengua i ports de Catalunya ### Exposició “Als ports de Catalunya, un mar de paraules” • Reportatge des del **Port de Vilanova i la Geltrú** sobre una exposició itinerant que combina: - **Lèxic portuari en català** - Difusió de la **cultura marítima i portuària** - Sensibilització pel **medi ambient** i la relació port-ciutat ### Objectius lingüístics i culturals • Impulsada per **Plataforma per la Llengua** i el **Departament de Territori / Ports de la Generalitat**. • Objectius principals: - **Preservar i difondre el lèxic tècnic portuari en català**. - Fer reflexionar el públic sobre l’ús de paraules **habitualment dites en castellà o anglès** tot i tenir forma catalana. - Reforçar el **prestigi i l’ús del català** en l’àmbit professional marítim. > «Moltes vegades la gent identifica aquests elements amb paraules en castellà o anglès… i això fa reflexionar en veure que en català hi ha aquesta paraula amb referent propi.» ### Continguts de l’exposició • Consta de **8 panells il·lustrats** que presenten: - Parts i tipologies de **ports** - Activitats **pesqueres, esportives i comercials** - Aspectes **ambientals** i de sostenibilitat - La **integració del port amb la ciutat** • El **Port de Vilanova i la Geltrú** hi té un paper central: - Serveix de **model real** per al dibuix del port - S’hi destaquen les seves **pràctiques de sostenibilitat** i diversitat d’usos ### Reaccions locals i continuïtat • **Ports de la Generalitat** veuen el projecte com un doble instrument: - De **difusió lingüística** - De **coneixement de l’activitat portuària** (econòmica, ambiental i social) • **Plataforma per la Llengua** destaca: - La necessitat que els professionals del sector **dominin el català com a llengua de treball**. - El desconeixement general del vocabulari portuari, tot i el seu pes econòmic. • L’**Ajuntament de Vilanova i la Geltrú** valora: - L’orgull de tenir una exposició **basada en el seu port**. - La idea d’afegir un nou panell amb **expressions típiques dels pescadors locals**. - La possibilitat que l’exposició **acabi quedant-se a la ciutat** un cop acabi la itinerància. --- ## 4. Gastronomia marinera: escabetx de barat ### Recepta tradicional “de iaia” • El cuiner **Adrià Ceritxol** presenta una recepta clàssica de **barats en escabetx**, molt pròpia dels **barris mariners** i pensada per a la **conservació del peix**. ### Ingredients principals (per a 4 persones) • 4 barats, **eviscerats i filetejats** • 1 ceba (de Figueres o blanca) • 1 pastanaga • 1 cabeça d’alls sencera • 2 fulles de llorer • 3 branquetes de farigola • ½ litre de **vinagre de vi blanc** • 200 ml de **vi blanc** (moscatell o vi “de cul d’ampolla”) • 1 cullerada sopera de **pebre en gra** • 300 g de farina • ½ litre d’oli d’oliva ### Procediment bàsic • Sofregir **suau** (sense daurar) en una cassola: - Ceba i pastanaga laminades o tallades fines - Cabeça d’alls, llorer i farigola - Amb l’oli d’oliva que després serà base de l’escabetx • En paral·lel, **enfarinar i fregir** els filets de barat i **reservar-los**. • Quan la verdura ha “caigut” però **sense agafar color**: - Afegir el **vi blanc** i el **vinagre** - Deixar **evaporar l’alcohol** i el fortor del vinagre - Tast per ajustar dolçor i acidesa (es pot variar tipus de vinagre i vi). • Incorporar els **barats fregits** dins l’escabetx, fer un parell de minuts de **xup-xup**, apagar el foc i **deixar reposar**. ### Trucs i variacions • **Reposar com a mínim 24 hores** (millor 48 h) a la nevera: és un plat de *conserva* que guanya amb el temps. • No cal afegir aigua si s’ajusten bé vinagre i vi; però en el cas de fer escabetx de **musclos**, es pot incorporar **aigua de cocció dels musclos** per donar gust marí. • Es pot afegir **gingebre fresc** ratllat per donar un toc més actual. • Es pot fer el mateix **escabetx base** amb: - Tonyina, sardines, musclos, altres peixos blaus… ### Maneres de servir • Com a **plat fred de taula compartida** (“ranxo” al mig de la taula). • Com a **aperitiu** o tapa. • En **entrepà fred** (barat en escabetx amb pa cruixent). • Conservació: ben cobert d’oli i vinagre, aguanta **fins a una setmana** a la nevera. --- ## 5. Actualitat de Tarragona i publicitat local Durant la pausa central del programa s’escolta part de la programació i **falques publicitàries** de **Tarragona Ràdio** i serveis locals: ### Butlletí informatiu • **Tàrraco 25** dispara les visites als **monuments romans de Tarragona** (Amfiteatre Romà, recintes del Museu d’Història…). - Més de **700.000 visitants** fins al 31 d’octubre, unes 160.000 més que tot el 2024. - El cap de setmana es clou la commemoració dels 25 anys de la declaració de **Tàrraco** com a patrimoni mundial. • Aprovació del **pressupost de la Diputació de Tarragona per al 2026**: - Creix un 6,8% - 48 M€ pel **Pla Impuls Dipte** - 20 M€ per projectes socials, culturals, esportius i econòmics - 14,5 M€ per **xarxa viària** - Més de 2 M€ per **gestió del cicle de l’aigua** • Tarragona prepara l’**encesa de llums de Nadal** a la **Plaça de la Font**, amb més de **200 actes** nadalencs previstos. ### Falques destacades (Tarragona i entorn) • **Pla Tarragona 26** – nou pla de ciutat per millorar recollida de residus i **neteja viària**. • **Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona** al Moll de Costa. • Obres de millora de la **xarxa de clavegueram** (EMATSA), amb tècniques no invasives. • **REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona**, 25 anys, amb projeccions al Serrallo i espais urbans. • **ICIQ** (Institut Català d’Investigació Química) al Campus Sescelades, referent en processos químics sostenibles. • Promoció del **Moll de Costa** i del **Port de Tarragona** com a Rambla cultural vora el mar. --- ## 6. Open Arms al Port de Tarragona i crisi humanitària ### El vaixell d’Open Arms a Tarragona • El **vaixell d’Open Arms** torna al **Port de Tarragona** (tercera vegada, segona en un any). • Objectius de la visita: - **Sensibilitzar la ciutadania** sobre migracions i rescat al Mediterrani. - Fer **xerrades amb centres escolars**: els infants visiten el vaixell i veuen **espais i condicions reals** de treball. • A bord s’hi mostra: - Una **exposició** amb la feina feta al llarg dels anys - *Tractats i convenis internacionals* sobre: • Protecció de persones migrants, refugiades i asil • Obligacions de **rescat al mar** ### Mortalitat i invisibilitat al Mediterrani • Open Arms denuncia que **més de mil persones** han perdut la vida al Mediterrani el 2025, i que la xifra real és **molt més alta**: - Les rutes són **irregulars i no monitoritzades**. - No se sap quantes embarcacions surten ni quanta gent porta cadascuna. • Moltes morts **no queden registrades**. ### Com funciona el rescat • Quan es detecta una embarcació en perill, es fa una crida **Mayday** i: - Totes les embarcacions de la zona tenen **l’obligació legal** d’acudir-hi. - Open Arms opera amb: • El seu vaixell gran (visitant a Tarragona) • **Llanxes ràpides** per acostar-se a les pasteres • Coordinació amb altres ONG’s i **flota civil**, incloent avions d’observació • Denúncia clau: molts **vaixells mercants i estats europeus** **no compleixen** aquesta obligació de rescat. ### Origen de les persones migrants i rutes • Les embarcacions surten principalment de **Líbia** i **Tunísia**, però: - Les persones provenen de **múltiples països**: • Banya d’Àfrica • Àsia i Orient Mitjà • Són gent que fuig de: - **Guerres i conflictes armats** - *Emergència climàtica* i pèrdua de mitjans de vida - Persecucions polítiques o religioses - Violències de gènere i *mutilació genital femenina* (en el cas de moltes dones) • Moltes han fet **milers de quilòmetres** abans d’arribar a la costa. ### Màfies, deutes i destins • Cas extrem: un jove del Camerun va dir haver pagat **20.000 €** per la ruta, hipotecant el futur de diverses generacions. • Aquests diners solen implicar **endeutament amb màfies**, amb risc per a la família si no es paga. • El destí desitjat acostuma a ser **França, Bèlgica, Alemanya o Regne Unit**, però per la ruta del Mediterrani Central la realitat és l’arribada (si sobreviuen) a **Itàlia o Malta**. ### Travetes polítiques, ports segurs i externalització • Open Arms denuncia: - Dificultats creixents per **desembarcar** en ports segurs. - Pagaments de la Unió Europea a **països tercers** per **externalitzar fronteres**. - Cada cop que es tanca una ruta, n’obre una altra **més perillosa**. • Critiquen la **manca de vies legals i segures** i una gestió basada en: - Blindar fronteres - Deixar morir persones al mar i en rutes impossibles ### Diferències de tracte i racisme • Es contrasta el cas de l’**acollida ràpida a persones ucraïneses** amb: - El tracte molt més dur a persones africanes o asiàtiques. • Open Arms parla obertament de: - **Racisme estructural** - *Aporofòbia* (aversió a les persones pobres) • Es posa l’exemple del **Port de Tarragona**, envoltat de **iots de luxe d’estrangers rics**, una immigració que **no molesta** i fins i tot encareix l’habitatge, mentre es rebutja la immigració més vulnerable. ### Genocidi a Gaza i drets humans • L’entrevistada fa una reflexió molt dura sobre el **genocidi a la Franja de Gaza**: - Parla d’una “**caiguda en picat dels drets humans**”. - Denuncia que cap estat no hagi **bloquejat relacions amb Israel** o el comerç d’armes. - Acusa Europa de **còmplice**: de cara enfora condemna, però per darrere continua comerciant. > «Aquest any jo el batejaria com el final dels drets humans. Hem de començar de zero.» • Expressa una **manca total d’esperança** que la situació millori si polítics i estats no actuen amb contundència. ### Futur immediat d’Open Arms • El vaixell es pot visitar a **Tarragona** fins diumenge: - Tardes (de 16 a 18 h) per al públic general - Caps de setmana: matí i tarda • Després: possible retorn a **Barcelona** i, quan sigui tècnicament possible, **sortida de nova missió** (ara frenada per avaries a dos motors). • Activitats permanents: - **Projecte educatiu** (xerrades i tallers) tot l’any - **Projecte “Origen”** al Senegal --- ## 7. Saltafoni: la sal salvatge de la Mar d’Amunt ### Què és la “Saltafoni” • Conversa amb **Lluís Regincós**, enginyer tècnic agrícola i observador meteorològic, que es presenta com un **“intermediari entre la natura i la cuina”**. • La **Saltafoni** és una **sal marina natural** que es forma de manera espontània a la **Mar d’Amunt** (entre Colera, Llançà i Port de la Selva), en: - *Esquists i pissarres* erosionats pel vent i la tramuntana - Forats naturals a la roca anomenats **tafons** (del cors/italià *tafonare*, perforar) • Procés natural: - Els **temporals** omplen els tafons d’aigua de mar - El **sol i la tramuntana** evaporen l’aigua - Es formen **cristalls de sal** molt purs i brillants ### Característiques i composició • L’anàlisi mostra: - **Més potassi i magnesi** que una sal convencional - **Menys sodi** • Lluís ho atribueix al fet que la sal es forma **sobre roca mineral** (esquists, faldespat, mica, quars), absorbint-ne part dels minerals. ### Collita i temporades • Temporada de formació de sal: aproximadament **maig–setembre**, depenent de: - Insolació - Vent de tramuntana - Absència de pluges (la pluja redissol la sal) • Accés als illots: - En **caiac**, quan la mar ho permet - Nedar-hi quan no es pot anar amb embarcació • Collita: - 100% **manual** amb espàtula, **sense rascar la roca** - Es recull només la **flor de sal** dels tafons més grans - Després s’asseca al sol a casa i es **neteja amb lupa**: • Es retiren algues, insectes cristal·litzats, etc. • Producció molt limitada: - En una temporada bona: **3–4 kg en total** - Si plou sovint (com al juliol d’aquest any), la collita pot quedar gairebé arrasada. ### Comercialització i usos • Lluís comercialitza quantitats petites: - Pots de **30 g de ceràmica** fets per un ceramista de Breda - Subministrament a **restaurants de la zona** que la fan servir com a sal de toc final • És un producte fortament **territorial**: - Segons ell, només es forma així a la **Mar d’Amunt**; al Baix Empordà la roca és diferent (granítica) i no es dona el mateix fenomen. • També hi ha referències similars a les Balears (**“sal de cocó”**), però és un producte poc conegut i poc explotat. --- ## 8. Càpsules del mar: el sífid de Cuvier Secció divulgativa en col·laboració amb l’**Associació Cetàcia**, dedicada avui al **sífid de Cuvier** (*Ziphius cavirostris*). ### Morfologia i alimentació • Gran **cetaci amb dents** (odontocet), de **6–7 metres** de longitud. • Característiques distintives: - **Aleta dorsal molt petita** i situada molt enrere - Coloració clara, sovint **ataronjada o ocre** en adults (sobretot femelles) - Només **dues dents frontals** a la mandíbula, que **no s’usen per mastegar**. • Alimentació: - Principalment **cefalòpodes de grans profunditats** (calamars) - S’alimenten per **succió**, no mossegant. ### Comportament i rècords de busseig • A la superfície: - **Poc actiu**, natació lenta, pocs salts • Sota l’aigua: - És l’**estiraci conegut que arriba a més profunditat i durant més temps**: • Immersions d’alimentació de **més de 2.000 m** • Fins a **3 hores** de durada - Després fa: • Sèries d’immersions **mitjanes** (uns 20 minuts) • Pauses de **pocs minuts a superfície**, moment en què es pot observar • És un dels **cetacis més difícils de veure**, per la poca estona que passa a superfície i la distància. ### Distribució al Mediterrani i al Garraf • Present a **tot el Mediterrani**, amb més abundància a: - Mar d’Alboran - Mar Lígur - Mar Tirré - Sud de l’Adriàtic - Aigües gregues, sobretot en **canyons submarins profunds** • A la zona del **Garraf**: - Observacions **esporàdiques** - Sovint lligades a **profunditats > 1.100 m** - Relacionat amb els **canyons del Foix / Sant Salvador i de Cunit–Covelles** - Es veu sobretot a la **primavera**, segons les dades d’Associació Cetàcia. ### Amenaces principals • **Contaminació acústica submarina**: - Especialment **proves militars navals**, sonars potents, etc. - Pot causar **lesions internes** i la mort per **síndrome de descompressió**: • Sorolls forts fan que pugin massa ràpid a superfície • Es formen bombolles de gas a la sang i teixits (com en bussejadors humans) • **Estat de conservació desconegut**: - Falta d’observacions i dades quantitatives suficients. ### Bones pràctiques d’observació • Normativa d’aproximació a cetacis: - Zona d’exclusió de **com a mínim 60 metres** - No tallar la seva trajectòria - Reduir velocitat i, si cal, **aturar el motor** • Associació Cetàcia disposa de **permís científic** per acostar-s’hi més quan cal, però per al públic general es recomana: - **Respecte absolut** i observació passiva --- ## 9. Agenda d’activitats al litoral català La part final del programa recull una àmplia **agenda de cap de setmana** per diferents territoris costaners. ### Costa Brava • **Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí** (28–30 novembre): - Parades, mercat ramader, conferències, sortides de natura… • **Encesa de llums de Nadal** a **Llançà** i **Roses**. • Activitats diverses: - Visita guiada *La vida secreta dels masos de Cap de Creus* (Cadaqués) - Taller de **nusos mariners** a l’Espai Gastromar de Llançà - Taller sobre el **corriol camanegre** (ocell protegit) a l’Espai Ter de Torroella - Xerrada sobre el controvertit projecte **Fluvià Nàutic** a Torroella de Fluvià ### Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre • Obra teatral **“No solo duelen los golpes”** (Pamela Palenciano) al Museu de Tortosa, vinculada al **25N**. • Jornada **“Tasta la cultura de l’Ebre: els sabors de l’oli”** a Santa Bàrbara, sobre l’oli d’oliva de la plana del Montsià. • Presentació de la revista **Rara** (número dedicat al *joc*) a la Via Verda de Bot. • Representació de l’obra **“Feminismes”** a Roquetes, amb lectura prèvia del manifest del **25N**. • Festival **“Muses al marge”** d’arts escèniques en femení a Amposta. • **Fira de Nadal d’Ascó** (16a edició) i 14a **Mostra del Cava**. ### Garraf • **Fira de Santa Llúcia de Canyelles** (23a edició): - Més de 350 parades i 140 casetes de fusta - Castell de Canyelles convertit en **“castell dels contes màgics”** - Parc Noel, Pare Noel, Patge Vibó, Arbre dels Desitjos, pessebres i exposicions - Presentació del llibre **“Canyelles, un poble actiu i ple de vida”** • Canyelles forma part del **circuit de mercats de Nadal de la Diputació de Barcelona**, amb candidatura a mercat europeu de Nadal el 2026. ### Maresme • **Enceses de llums de Nadal** a nombrosos municipis: Mataró, Arenys de Mar, Calella, Argentona, Palafolls, Cabrils, Montgat, Cabrera, Premià... - A **Arenys de Mar**: cercavila, entrega de tions als nadons de l’any, repartiment de vi i caldo calent. - A **Calella**: cercavila de capgrossos, presentació de la campanya “Nadal al cor” i espectacle infantil. • **Santa Susanna**: exposició de vehicles i pilots del **Rally Dakar 2026**. • **Bosc dels tions “Ruquimón”** a Dosrius: espai màgic ple de tions, obert fins al 21 de desembre. • Finca **La Soleia** (Canyamars, Dosrius): tria directa d’**arbres de Nadal** de plantació. • Festes majors de **Sant Andreu** a Òrrius i Sant Andreu de Llavaneres. --- ## 10. Tancament del programa L’episodi es tanca amb música de temàtica marinera i el comiat habitual de **Marina Pérez** des de **Arran de Mar** a **Tarragona Ràdio**, recordant que el programa torna **cada dia de dilluns a divendres de 16 a 18 h**, amb vocació de ser “**l’espai radiofònic més marítim de Catalunya**”.

['Mediterrani', 'contaminació', 'microplàstics', 'Posidònia', 'àrees marines protegides', 'projecte Miramar', 'ciència ciutadana', 'pesca esportiva', 'Federació Catalana de Pesca', 'Ports de la Generalitat', 'Plataforma per la Llengua', 'lèxic marítim català', 'Vilanova i la Geltrú', 'gastronomia marinera', 'escabetx', 'Open Arms', 'migracions', 'rescat marítim', 'Gaza', 'drets humans', 'sal marina', 'Mar d’Amunt', 'cetacis', 'sífid de Cuvier', 'contaminació acústica', 'Garraf', 'agenda cultural', 'Nadal', 'Tarragona Ràdio']