des de la plaça de la Font.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Tothom passa en 3 minuts de les 4 de tarda d'aquest divendres 28 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres, aquí a Arrandemar. Començarem parlant d'actualitat. Coneixerem de primera mà una...
uns projectes que duran a terme aquí al Mar Mediterrani per la seva conservació. La Federació Catalana de Pesca ens portarà les últimes notícies. Passejarem pel port de Vilanova per veure quina iniciativa han engegat i obrirem els fogons per cuinar amb el nostre xef de confiança, Adrià Ceritxol. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Ens embarcarem al vaixell d'Openans que aquests dies és pel port de Tarragona.
Parlarem de la sal i acabarem el programa d'avui com ho fem habitualment els divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica. Els comandaments hi ha la Sílvia García des de Radio Delta.cat, hi ha la Cel Prieto, en Sergi Corral des de Radio L'Escala, en Guillem Pérez i en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio, l'Oriol Leó des de Radio Arenys i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Ho tenim tot a punt, així que comencem a Rambamar.
Ara volem parlar de dos projectes que s'han engegat, que són nous, coordinats per reforçar la protecció del mar Mediterrani. Tot està sota el marc per fer front a la contaminació i el canvi climàtic. I els volem conèixer de primera mà, parlant-ne amb Carme Alomar, del Centre d'Oceanoagrafia de Balears. Molt bona tarda, Carme. Molt bona tarda, moltes gràcies.
Anem a PAMS. Primer de tot, el Mediterrani és un dels mars més afectats per l'activitat humana, podríem dir? Sí, es podria dir que la mar Mediterrani, degut a les seves característiques, que és una mar semipancada i que té una població costamera molt elevada, és un dels mars més contaminats del món.
ja sigui per basures marines, espècies invasores, també contaminants emergents, canvi climàtic, tota aquesta pressió sobre les costes, també relacionada amb el turisme i les embarcacions fan que aquesta marge sigui altament impactada. I per això entenc que, entre altres projectes, hi ha aquests dos projectes que tireu endavant ara.
Sí, nosaltres des de l'Institut Espanyol de Scenografia estem tirant cap endavant i som partners, socis, del projecte Miramar. L'altre projecte és MetroH, sí que és un projecte que se fa a nivell europeu i en aquest projecte l'Institut Espanyol de Scenografia i el Centre Scenografia de Balea no està implicat, però sí que estem implicats en el de Miramar. En què consisteix perquè la gent ho entengui?
Sí, el projecte Miramar és un projecte interreg que està financiat per la Unió Europea i és un projecte que té veus socis de diferents països de la Mediterrània, des d'Itàlia, des de Croàcia, Gràcia, Espanya...
I l'objectiu principal és avaluar l'estat de l'agradació i l'estat de l'ecosistema, de la salut, de diverses àrees marines, tant àrees marines protegides, zones d'interès per les aus, i avaluar l'estat d'aquestes àrees enllaçant indicadors, indicadors de pressions humanes, indicadors sobre l'estrader de cosida bioceànica, indicadors també sobre espècies claus, indicadores...
i aigua moll. Què s'ha anat perdent aquests últims anys al Mediterrani? Entenc que esteu en aquest procés d'avaluar, però que teniu una petita idea d'allò que s'ha anat perdent aquests últims anys. Sí, a nivell de l'Unió Europea, estan les estratègies marines, que estan fent una evaluació, s'ha fet l'evaluació inicial de l'estat de totes les mans i aigües d'Europa, incluint el Mediterrani, i tenim dades d'unes bases, ja partim d'unes bases, i amb l'estat que va
Tenim una evolució de com poden veure que hi ha una pàrdua de biodiversitat, fragmentació també dels hàbitats, escandes de contaminació, concretament indicadors de microclàstics i macroclàstics, que aquí és on el grup de recerca ha impactat, sí.
Té un lideratge prou fort. Podem observar que en funció d'aquests indicadors ponen una degradació a la mà mediterrània i que el 98% dels punts de mostrejos no tenen un bon estat ambiental en funció de la contaminació per microplàstics en superfície. Què suposa? Vull dir que un 98% dels punts de mostrejos no tinguin bona avaluació ambiental?
Això suposa que, si estem mostrat ja uns 100 punts durant d'avui...
no arriben a alguns límits de garantia que tenim un bon estat ambiental ecològic. En el cas dels microplàstics, que això no pot implicar. Els microplàstics poden estar sudant en superfície, també se'ls poden anar degradant i depositant en sediment, i tot aquest plàstic, no només sinó les partícules, sinó tots els contaminants que estan oferrats en els plàstics, se'ls poden anar regalant a la xarxa tròpica de marina.
És a dir, que poden tenir implicacions a nivell fisiològic per a les espècies marines que troben i que finalment els humans consumim. Aquí volia arribar allò, que si un 98% dels punts no segueixen aquests paràmetres, això té incidència directa a la biodiversitat?
L'incidència indirecta és la biodiversitat i és per això que necessitem aquestes avaluacions per poder focalitzar on tenim el problema, quines mesures hem de prendre com a humans per poder anar aturant aquesta degradació de la biodiversitat.
Quines mesures podem començar a prendre. En alguna ocasió en aquest programa hem parlat de les àrees marines protegides, però companys teus i també gent d'altres organitzacions ens diuen que està molt bé protegir àrees marines, però el que s'ha de fer és una protecció efectiva.
Efectivament, tenim àrees marines protegides. Hem de pensar també que les àrees marines protegides també s'han creat en part per augmentar la biodiversitat i augmentar també les zones de pesca costaneres al voltant d'aquestes àrees marines protegides. Hem de fer mesures efectives, controlar realment aquestes àrees marines protegides, controlar que no s'estigui pescant aquí a dins d'aquestes àrees en part de la contaminació.
Nosaltres, com a grup, hem observat que moltes àrees marines protegides tenen millors quantitats de plàstics i de microplàstics, tant a fundària com a superfície, que són amb una millor creació humana, i tot això és perquè els corrents transporten els plàstics des dels seus ponts fins als punts d'estri. És a dir, necessitem unes mesures integradores que integrin tota la part del Mediterrani, tota la costa,
que siguin efectives. Hem de pensar també que totes, ara, que tenim un ambient de canvi climàtic cada vegada, tenim tempestes més fortes i no sé quan. Totes aquestes tempestes envien aigua cap a la mà, augmenten nutrients, microglasses, en classes. Necessitem unes mesures tan efectives a les zones terrestres. Controlar i limitar totes aquestes pressions que estan...
que tenim com el separat del Mediterrani. Els dos projectes que s'han tirat endavant tenen continuïtat en aquesta iniciativa Plastic Boosters, per tant, tenen molta relació amb els plàstics.
Efectivament, d'aquests dos projectes surten un consargi de ja fa 2016 i 2008, que era un consargi que a nivell mediterrani estudiava l'impacte de les esbesures i els plàstics d'àrees marines protegides. I aquí és on s'ha d'observar que les àrees marines protegides, encara que estiguin protegides, presenten elevades quantitats de plàstics, tant a les zones costeres, a les platges com a la biodiversitat i a algunes espècies marines,
consumeixen grans cantits de microplàpids en comparació amb unes zones més impactades. I hi ha alguna explicació perquè hi hagi aquesta diferència o no se sap? Les diferents, bueno, les corrents, les corrents que tenen un paper molt important, hem de pensar que una vegada que des de terra nosaltres els que tirem de manera deliberada, o si els plàstics a la mateixa, una vegada que una partícula
Està de dins la mà, ja hi ha un paper molt important, aquestes dinàmiques oceanogràfiques, i les corrents, els girs, la Mediterrània té unes corrents molt marcades que transporten aquests microplàstics d'una banda a l'altra. Així que ens poden donar els casques, que són els casques, són els
enfront de grans ciutats que esperarien que estiguessin molt contaminades i la de la contaminació en comparació amb d'àrees molt protegides sense cap impacte no és tan gran. Parlem de dos projectes. Com són aquests projectes? Quines diferències hi ha entre ells?
Sí, jo te puc parlar del Miramar, perquè és un projecte on nosaltres, el Centre Sonogràfic de Balears, estem participant. Sí, sí. El projecte Medproact té un altre consorti que nosaltres, com l'Institut Espanyol, no està implicat. Sí que el víncul comú és que s'estudien les prevedes de Posidònia,
amb el subjectiu d'avaluar el seu estat i quins indicadors millor reflecteixen l'expressió dels humans en aquest ecosistema i dur a terme mesures de bones pràctiques, un catòleg de bones pràctiques per moure, per aturar aquesta i mitigar els impactes humans sobre l'expressió de la cocinònia.
Ara, si mos anem més cap al Miramar, aquí se'l estudien, en funció de diferents indicadors, les expressions humanes d'una manera comunitiva. És a dir, no només estudiem els impactes dels microplàstics, o els impactes dels contaminants emergents, o els impactes de les aigües residuals, sinó que s'estudien aquests diversos impactes d'una manera integradora.
Al final, les praderies de Posidònia, en aquest programa també n'hem parlat en més d'una ocasió, són molt importants per nosaltres, pels humans, també. Sí, les praderies de Posidònia són part del món, dels oceans, i són protecció, són el canvi climàtic, augmenten la producció primària, són les zones marines, són vitals per la mà mediterrània.
I per això és vital protegir-les i saber en quin estat estan, entenc.
Sí, hem de poder conèixer en quin estat el seu funcionament, les seves dinàmiques, per poder veure l'estat de l'ecosistema d'una manera holística, integradora, i per saber com hem d'actuar en un primer lloc, hem de saber com estan els nostres ecosistemes. Una de les àrees on actua aquest projecte és l'abadia de Puyensa, si no ho he llegit malament, no?
Sí, l'Avadia de Puyansa, en el Mediterrani espanyol, és el punt d'estudi, sí. I per què s'ha triat l'Avadia de Puyansa? No sé si hi ha alguna explicació. Sí, l'Avadia de Puyansa té tres hàbitats, ecosistemes que es volen estudiar, que són els preterers de Posidònia, a part més d'algunar, bons, wetlands i espècies protegides, espècies claus,
I també és una veia que té un paper molt important perquè és una veia semiltancada on actuen diversos agents. Tant tenim una part turística, també tenim una part de l'advocador...
una part d'una àrea de marina, de port, i és una avalia molt interessant des d'aquest punt de vista de com les activitats humanes, entre elles, poden interactuar i influir en l'estat d'una avalia amb un valor ecosistèmic ric. En aquest aspecte, a més de l'abadia de Puyensa, també estudiareu altres punts?
Aquí el primer punt de mostra serà la Bahia de Poyanza, Espanya. Després aquest punt s'acompararà en altres zones, de França, d'Itàlia, i en un primer pas dels projectes o contempla només la Bahia de Poyanza. Això no vol dir que els resultats punts de mitigació puguin ser extrapolades i adaptades a altres llocs d'interès.
Ja per anar acabant, més enllà d'això, també aquest estudi comptarà amb un catàleg de bones pràctiques? Sí, aquest estudi és un resultat final, un resultat més important.
que l'objectiu és que arribi als diferents gestors, als ajuntaments, també a la societat civil, perquè tinguin unes pautes a seguir per mitigar tots els efectes humans en aquestes zones costaneres desagradades. I aquest catàleg hem de pensar que
que ha d'estar un catàleg dinàmic que se vagi millorant amb les temps i de manera que quan se'n vagin estudiant diferents àrees se pugui adaptar a cada zona d'estudi, de dir, el marc del projecte Miramar. Fins quan teniu previst o fins quan està previst que duri aquest estudi? Aquest projecte té una duració de 36 mesos, va començar per abril i la part pràctica d'anar a mostrar ja començarà ara per abril. Ara estic en una
hi ha diferents rollantes que s'estan aguantant ara per una feina d'apoyança d'un volcat d'informació per començar a fer aquesta estratègia de mostratge. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda, Carme Lomar, del Centre Oceanogràfic de les Illes Balears. Moltes gràcies. A vosaltres.
Amb temps i una canya. L'actualitat de la pesca a Catalunya amb la Federació Catalana de Pesca. Com cada dues setmanes arriba el moment de parlar amb la Federació Catalana de Pesca. Sergi, què ens porten avui?
Doncs ja estem aquí, un nou divendres, i un nou divendres que ho fem amb la Federació Catalana de Pesca. I ja sabeu que a vegades en Pedro Terol, que és el nostre col·laborador habitual, es fa acompanyar de pescadors i companys de la Federació. I avui estem amb el president en funcions de la Federació Catalana de Pesca, en Quim Vinyals. Benvinguts els dos, Quim i Pedro a la Randa Mar.
Hola, bon dia. Bon dia, moltes gràcies. Aviam, Pedro, ens volies presentar... Esteu de novetats a la Federació, ja ens ho vas explicar, amb aquesta reestructuració, però també amb projectes, amb feines, amb tasques, amb treballs. I avui ens vols presentar un nou projecte que acabeu d'arrencar de l'àrea marítima. Quim o Pedro, expliqueu-me com anirà el tema, de què es tracta i, sobretot, una mica els antecedents. Així...
Ho posarem millor davant els oients. Bueno, bon dia. Mira, no és un projecte nou, el Truitacat, és un projecte que ja porta treballant uns 4 o 5 anys.
però està centrat en tot el que és la pesca del salmònic, és a dir, la part alta de la pesca continental dels rius. El projecte per aquest any és aquest sistema de treball que ha funcionat perfectament amb la truita, poder-lo ampliar a pesca continental i portar-lo també a pesca marítima.
Aquells esportistes que hi ha a la federació, aquells pescadors que tenen una experiència molt dilatada i uns competidors de tot l'aspecte, tant nacional com internacional, i que amb totes les seves sortides
aportin tota aquella informació que siguin capaços de recollir, no solament sobre el peix, sobre la quantitat de peix, sobre el tipus de peix, sinó també sobre l'estat dels rius i de l'estat de les mars, dels ports i de tot allà on ells acesseixin l'esport de la pesca.
En principi això és el que voldríem fer arribar i intentar ampliar aquest projecte que ha funcionat amb Salmònids en aquestes dues altres àrees, tant l'àrea de mar com l'àrea de pesca continental.
Estaríem en un punt d'això que se'n diu ara, o se'n podria dir fins i tot, de Ciència Ciutadana, que la gent, que en aquest cas els vostres associats, siguin els encarregats d'apuntar tota aquesta informació. On van aquestes dades, Quim? O sigui, acaben... Què en feu, la federació? Per exemple, les passeu a instituts mediambientals, a universitats, a científics, o com ho feu, això? Sí, ja.
No, de moment tot aquest recull de rares que hem estat fent amb salmònits han anat a pesca continental per completar tots els estudis que ells, per la seva banda, recullen d'universitats i de tècnics i de científics que col·laboren també amb ells. És una mica completar aquest treball...
més científic, més tècnic que poden fer ells amb aquell treball de més d'observació, de més presència, de més de contacte en els espais naturals. I quan t'heu previst aplicar-ho a mar? O sigui, com anirà una miqueta el programa? Explica'm com ho desenvolupareu.
Bé, ara el projecte és una vegada consolidat a Pesca Continental Salmoni, que ja fa una història de quatre anys que està en marxa i està totalment consolidat i amb acords a l'àrea de Pesca Continental de Generalitat. Tenim reunió ara aproximadament a finals d'aquest mes, a principis del que he dit, a la preparació de concursos del 2026 a març,
On presentarem també aquest projecte, la Direcció General de Pesca Marítima, perquè creiem que és molt interessant constatar com estan les platges. No només anem a fer un concurs, sinó que els pescadors no estan federats, tant si siguin de concurs com les seves sortides particulars, que puguin informar, fer un estudi de com troben les platges, com troben els ports...
una mica en general, el que has dit tu, una mica d'informació ciutadana que aporti alguna cosa a l'administració per prendre les mesures que siguin necessàries. Això ho havíem vist ara amb el cap, el projecte és fins ara el que hi havia, per exemple, del Data Collection, que era allò de mesurar els peixos i que s'enviaven les fotografies a l'Institut de Ciències del Mar, al CSIC.
Bé, això no és ben bé un data collection de mesures, sinó és una cosa més general. Tratar de testar com és l'estat de les nostres àrees de pesca, tant siguin merítimes com siguin continentals, no només a les especies, com t'ha dit el Quim Vinyal, sinó...
També l'entorn, creient que és tan important cuidar l'entorn on anem a pescar, com cuidar les espècies i fer una informació fidedigna de què s'està pescant, què t'està sortint, quines sorpreses de trobes de peixos que apareixen per les zones i que l'administració estigui asseventada d'això, a part dels informes que fan per la seva compte.
En quatre anys, Quim, per exemple, d'aquesta pesca continental, d'aquest projecte truitcat, què heu aconseguit o per què us ha servit, encara que ens escapem una miqueta de territori de mar, però per posar exemples a la gent? Mira, dintre del que és tota la pesca de salmònits, ens ha servit a nosaltres particularment per completar el nostre coneixement,
per tindre una visió molt clara de com estan els rius, com estan els deputats, com estan les zones de pesca, i sobretot per portar a terme una formació amb esportistes més joves, que també han estat col·laborant en el projecte,
i que d'aquesta manera han rebut una formació no solament amb tècniques de pesca, que amb això la reben constantment si no és per part de la federació majoritàriament per part dels familiars dels pares, sinó també en el coneixement dels rius. És important que quan ens acostem a un riu
i jo crec que també és molt important quan ens acostem a zones marítimes, tant siguin ploetes com forts, no solament coneixem els peixos que anem a trobar, no solament coneixem els peixos que anem a pescar, sinó que sapiguem en quines condicions ens hi hem d'acostar. És a dir, quin respecte hem de tindre pel medi, de quina forma hi podem anar i de quina forma no hi hem d'anar, i sobretot, de quina forma l'hem de deixar quan marxem.
Això és important i intentem treballar més amb esportistes joves que més endavant siguin ells els que transmetin aquests coneixements als nous esportistes que puguin venir. Avui tenim reunió amb el Departament de Territori de la Generalitat. És un departament que fins ara no havien tingut cap trobada.
però arrel de diverses queixes d'Ajuntament dient que els concursos de pesca havien de tindre permís de territori i pagar la taça corresponent d'ocupació del territori, ens hem vist obligats a demanar la reunió perquè la llei expressament diu que la pesca, igual que el que el passejar i fer unes certes activitats, estan assentes de tindre un permís de territori i pagar una taça de territori.
Però al final l'única manera que els ajuntaments s'adonin que no hem de fer aquest tràmit és vindre a territori i dir-li, fem un document, fem algú i informem els ajuntaments que estem exentes d'un tràmit més i una tasa més. I això veus que pot donar bons fruits? O sigui, estan receptius a poder solucionar aquest tema?
Bé, no sé si és tan resistiu o no, però el que és clar és que l'article 31 de la llei de territori et diu que un dels suposats que no tenen que demanar ni permís ni vegataxes és la pesca. Per tant, creiem que no hi ha molta de fulla. És una de les activitats que està exempta d'aquests permisos i aquesta...
Però millor sempre que el territori ho posi sobre un paper per poder servir-lo davant dels elements que tinguin aquesta actitud exigent aquest permís. Deixa'm aprofitar que tenim en Quim per preguntar-li sobre la presidència. Com encara aquesta presidència de moment en funcions, aquests canvis que hi ha hagut a la federació?
Doncs la veritat és que amb el recolzament dels companys que sempre han format PAP, amb els que hem estat treballant aquests últims anys, amb la voluntat d'aportar, amb la voluntat d'establir col·laboracions amb tots els departaments i amb la voluntat de continuar amb la competició, de continuar amb la participació en els campionats d'Espanya i aportar el màxim d'esportistes
aquests campionats, i no solament aquí, sinó després, més enllà dels campionats d'Espanya, portar el màxim d'esportistes als campionats mundials. La part més important és entablar, estar sempre en contacte amb les administracions i demostrar i fer-los arribar la nostra voluntat de col·laboració i de protegir el medi ambient que el Camp de Vall és el nostre camp de joc, el nostre terreny de joc.
Hem parlat amb el Pedro en altres programes, en altres ocasions, de totes aquestes normatives, no? Estem en una època de molts canvis legals, tant de la nova llei que va entrar ara a la Generalitat de les Aigües Interiors, primer a la Costa Brava i després a la resta del litoral, i després això de la notícia que va saltar fa poques setmanes, que també en vam parlar d'aquesta aplicació del registre, que aquí sí que és on hi ha una mica més de follon i encara està molt per determinar, no?, això.
Sí, de fet, la Federació Catalana és una de les entitats que ha presentat al·legacions a la llei o al projecte de resolució de les declaracions perquè entenem que és un projecte que l'hem presentat a correcuita, que està totalment verd i no està gens estudiat. Tampoc tenen l'aplicació, no s'han previst tots els temes de la protecció de dades. Nosaltres...
No s'ha perdut res. Com van comentar, em sembla que l'altre dia és un projecte que hem presentat a correcuita perquè la Unió Europea se l'exigia, però no l'han madurat ni està ben pensat. Té moltes mancances de protecció de dades, d'obligacions de portar dispositius de geolocalització. En fi, està molt bé i no sé si això sortirà endavant o si són els problemes que tindran de denúncies que tindran per tot arreu.
Quim, això el que suposa segur és més burocràcia i més feina per la federació, tot plegat? Evidentment, i no només per la federació, tot ha posat en el cas de gent que tingui 70 anys que surti a pescar i que tingui que portar un dispositiu de geolocalització, un dispositiu per declarar captura, que les té que declarar en el mateix moment que les pescats.
És complicat, és posar moltes trabats, quan ja tenim, segons quina edat, ja tenim problemes per anar al caixer, imagina't, hem de declarar les captures. Anem acabant. Volia preguntar-li també al Quim com encara aquest final d'any i com es presenta l'any 2026 a la Federació.
Bé, al final d'any amb la sensació que la feina està feta, que hem participat a tots els campionats d'Espanya, hem aconseguit uns bons resultats i de cara al 2026, amb ganes, amb la il·lusió que transmeten els companys,
i amb ganes de seguir fent coses, de seguir establint resultats i de seguir aportant nous pescadors i nous esportistes a tots aquests campionats. De cara als departaments de la Generalitat amb els quals hem de tindre relació amb ganes de col·laborar, amb ganes de ser una estructura més, amb ganes de poder arreglar i ajudar a arreglar una mica el nostre entorn
I poca cosa més. La veritat és que estem acabant de fer els calendaris de l'any 2026 i amb la visió d'aquests calendaris plens de competicions i plens d'activitats i això és el que ens fa bellugar, això és el que ens fa seguir treballant cada dia.
Doncs moltíssimes gràcies als dos, Pedro, Quim, per estar aquí a la Ronda Mar i fins d'aquí dues setmanetes. Que vagin molt bé aquestes reunions i aquesta aposta a punt de cara al 2026. Molt bé, bona tarda i gràcies per donar-se bé. Adéu.
Aquesta és una cançó per abans d'anar a dormir, perquè descansis convençuda que ets feliç de ser aquí. Que fas bé deixant sortir els teus comentaris espontanis, que tens raó de deixar els mals oblidats al soterrani. Corre, salta, brinca, bola i ves pel carrer cantant. Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant.
Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant. Ara encara ets petitona i no entens ben bé què et dic, perquè com que ets petitona segur que ja ho fas així. Però quan creixis, si ens ho pegues o algú et trenca el cor, promet-me que seguiràs sent, la que res no li fa por. Corre, salta, brinca, vola i vés pel carrer cantant. Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant.
Fins demà!
Això t'ho dic, suposo, perquè no et passi com a mi, que en alguns moments el créixer m'he oblidat de ser així. Jo el que vull és que els teus ulls dolços brillin sempre com tresors i que dormis ben tranquil·la i sense preocupacions. Corre, salta, brinca, vola i ves pel carrer cantant. Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant.
Deixem la pesca, anem cap al port de Vilanova i la Geltrú, que s'ha convertit aquests dies en un espai de divulgació i descoberta del vocabulari marítim català, amb l'arribada d'una exposició itinerant que vol apropar la llengua, la cultura portuària i les activitats marítimes a tota la ciutadania. Anem cap a Vilanova, on el Guillem ens ho explicarà amb més detall. Doncs sí, Marina, es tracta de l'arribada a Vilanova i la Geltrú, de l'exposició als ports de Catalunya, un mar de paraules.
L'exposició, formada per vuit panells il·lustrats, presenta paraules i conceptes vinculats a diferents àmbits portuaris. Una exposició que estarà a la plaça del Port de Vilanova i Llegi Altru fins l'1 de desembre.
Per saber-ne més d'aquesta exposició, el dia de la inauguració vam poder parlar amb tres protagonistes que estan molt vinculades amb aquesta exposició. Bé, estem amb la senyora Esther Roca Isart, directora general dels ports de Generalitat. Com va sorgir aquesta idea de crear l'exposició d'Un mar de paraules?
És una iniciativa promoguda per la plataforma per la llengua, però també pel Departament de Territori, que van considerar que hi ha una necessitat de preservar la llengua en aquells aspectes més professionals. En aquest cas, vinculat a la infraestructura portuària, ens va semblar que era un bon espai en el qual hi ha un èxit molt propi i que calia posar-ho en valor i també intentar fer-ne difusió i preservar-lo. Va ser...
un cúmul d'interès per les dues parts, tant del Departament de Territori, d'Aports de Generalitat com de Platforma per la Llengua, de treballar conjuntament, en aquest cas, pel lèxic portuari marítim. D'acord. Què creieu que aportarà aquesta mostra cap al públic general i a les comunitats portuàries?
Jo crec que aportarà també una certa reflexió sobre el lèxic propi català en elements que són molt comuns i que la gent que viu en una ciutat en la qual hi ha port són elements que sovint els veu, els gaudeix i serà una reflexió de veure com és en la llengua catalana alguns d'aquests elements que són referents en tots els ports.
Hem constatat que moltes vegades la gent identifica aquests elements amb paraules en castellà, en anglès o inclús amb altra terminologia i això fa reflexionar, veure-ho amb el disseny i veure-ho amb l'explicació, doncs també donar-se a compte que en català hi ha aquesta paraula amb referència pròpia i per tant creiem que pot enriquir i fer reflexionar sobre el nostre llenguatge.
Aquesta exposició neix també potser d'una situació, d'una problemàtica que ens trobem avui en dia.
És evident que també neix per una preocupació per un cert desús de la llengua catalana i, per tant, intentem facilitar el coneixement a tothom d'aquelles paraules que també poden, en català, que poden fer un referent d'elements que són molt comuns en totes les zones portuàries. Per tant, sí, neix d'una preocupació per l'ús del català i, per tant, també és una manera de fer campanya per fer difusió i per donar suport a la llengua.
Creieu que aquestes iniciatives culturals com aquesta poden ajudar a fer més viable la tasca que feu des de Ports de la Generalitat?
Sí, jo crec que a part del tema lingüístic, evidentment, també fa una difusió del que és l'activitat portuària, perquè realment es fa una explicació de tots els àmbits, inclús més enllà del pesquer i el nàutic esportiu, que són més coneguts, també posa èmfasi a l'activitat comercial, a l'activitat de divulgació, també hi ha un apartat dedicat al tema mediambiental i també un dedicat al tema d'integració per ciutat, i per tant...
No només l'activitat econòmica, sinó també la integració del port amb la ciutat i tot el tema de les mesures ambientals que també són necessàries per contribuir a la preservació marina i del nostre medi natural. Per tant, és una part de coneixement del que són els ports i la infraestructura lligat a l'ús de la llengua. Com imagina el futur dels ports catalans en relació amb la seva obertura a la cultura i a la llengua?
Jo crec que hem d'anar de la mà i que el futur passa per això, que des de la pròpia infraestructura i l'activitat donem valor a la nostra llengua i puguem parlar amb el nostre idioma, amb tota la riquesa del lèxic que té i poder-lo preservar i difondre. Per tant, des de la pròpia activitat portuària, crec que hem de contribuir amb aquest lèxic i amb la seva difusió i manteniment. I ja per últim, per acabar, hi ha la voluntat d'impulsar més projectes culturals d'aquest tipus?
La veritat és que en aquests dies que hem tingut exposició ja hem tingut un cert retorn de llocs i col·lectius que voldrien tenir aquesta exposició. Per tant, deduïm que hi ha un interès per contribuir a la difusió de la cultura des dels diferents espais portuaris, tant oberts com tancats.
Creiem que és un bon punt de sortida, que sortiran més iniciatives en torn d'aquest element de difusió cultural, però també difusió del coneixement de les nostres instal·lacions portuaris i de la nostra llengua. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies. Doncs avui també tenim a l'exposició la senyora Ruth Carandell, directora tècnica de la Plataforma per la Llengua. Ruth, quin ha estat el principal repte a l'hora de donar forma a aquest projecte expositiu?
Doncs el primer repte ha estat trobar una manera d'acostar aquestes paraules, aquesta terminologia portuària a l'espai públic d'una manera entenedora i que les pròpies paraules es definissin mitjançant el seu propi dibuix i trobar també un port que ens ho expliqués tot. Per exemple, aquí podem veure que és el port de Vilanova, que té tot allò que ha de tenir un port per poder posar totes les paraules i la terminologia que té el català sobre els ports.
Ara destacaves Vilanova com a punt de ruta en aquestes exposicions. Per què és important el port de Vilanova en aquestes exposicions?
Bé, el Port de Vilanova, quan vam treballar a l'exposició, era el model d'allò que realment conté tot un port i d'una manera fàcil. Per exemple, en aquest dibuix, quan parlem del panell que parla del port, s'inspira aquí i ens permet veure tota mena d'arsenes, tota mena d'activitat portuària. I, a més, el Port de Vilanova també té...
diríem, un compromís amb la sostenibilitat i fa que també un altre dels plafons que tenim, que parla de sostenibilitat i la manera de treballar diferent ja a l'indústria naval, doncs també s'inspiri aquí. I, per tant, va ser, diguéssim, és una mica l'element que connecta la descripció de l'exposició i és l'element que ens ha servit també d'inspiració per la gent que ha dissenyat l'exposició.
Per què és important posar en valor la llengua catalana a través dels ports?
Bé, ens hem trobat que la terminologia portuària és bastant desconeguda. És desconeguda inclús la mateixa activitat als ports i tot allò que fa... l'activitat econòmica, quan és una activitat que treballa molta gent a Catalunya, de pesquera, però també hi ha dels ports comercials i també tota la part, hi ha, a més, el port i la ciutat i tota la gent que passeja i els negocis que estan al voltant d'això. I sí que hi ha molta gent, molta activitat econòmica...
I nosaltres tenim molt clar que la gent que treballa de poder dominar la seva llengua de treball. I des d'aquest punt de vista, acostar aquesta llengua perquè puguem mantenir el català, perquè coneixem les paraules, doncs per nosaltres és bàsic, tant per prestigiar la llengua com per afavorir el seu ús. Com ha estat la col·laboració entre Plataforma per la Llengua i els ports de la Generalitat?
Doncs diguem que ha estat una relació fluïda en el treball. Nosaltres vam preparar l'exposició, però la vam acabar de tancar perquè ells coneixen més la indisocràcia de cada port i la vam treballar amb ells i després hem tingut també tot el seu suport per aquest desplaçament de l'exposició de port a port que hem començat des del mes passat i que fa que el port de Vilanova i la Geltroia sigui el tercer port on hem presentat l'exposició i que continuï el seu viatge.
I creieu que aquesta exposició pot obrir portes a nous projectes conjunts? Esperem que sí, perquè, de fet, aquesta idea de l'exposició ja va venir a donar detecció de necessitats que vam fer amb els ports ja fa temps, i segur que a partir d'aquesta exposició ens han sortit també més idees i més iniciatives que esperem poder fer als propers temps. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies.
Doncs també tenim per aquí la regidora de Cultura i Llengua, la senyora Eva Bolanyo. Eva, què suposa per la ciutat acollir una exposició com aquesta?
Per la ciutat és molt important que hàgim pensat en nosaltres i no només això, sinó que a sobre està basat en el nostre port, aquests plafons, aquests 8 plafons, i no només això, sinó que a sobre hi haurà un nou plafó que seran les expressions típiques dels pescadors de la nostra ciutat. I que la possibilitat que aquesta exposició es quedi, a banda que ara ha d'anar per altres localitats de Catalunya, quan s'acabi es quedi a Vilanova i la Geltrunt.
Quina creu que serà la resposta del públic local davant d'aquesta mostra? Doncs penso que els agradarà molt. Crec que està fins a l'1 de desembre aquí. Hi ha una sèrie de paraules que són del nàutic o que són del port o que és un bucolabulari comercial que no el coneixem bé. L'hem sentit però potser no sabem ben bé què vol dir i aquí podem estar una bona estona mirant aquestes paraules que són interessants per tots els vilanovins i vilanovines.
Perfecte, doncs moltíssimes gràcies, regidora.
Moment ara de posar-nos davant els fogons i cuinar una miqueta. Obrim secció de gastronomia marinera mediterrània de la nostra costa i ho fem de la mà una setmana més del cuiner del Bar Alpadrí, Adrià Ceritjol. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda.
Escolta'm, vam parlar, tu ja hem parlat, de l'estofat de sípia, del pastís de lluç amb patata. L'estofat de sípia és calent, el pastís de lluç amb patata era així més fresquet, més d'estiu. I avui què ens portaràs? Avui us porto un altre fresc també. Al final això s'acaba menjat fresc. Són uns barats en el que veig.
Amb el peix hi ha molta opció, eh?, de fer coses així més fresquetes. Sí, bueno, fresquetes i conserves. Al final també partim que la nostra cuina ha sigut... Bé, als barris mariners no hi havia molta pel·la, llavors el menjar s'havia de conservar com pogués, és com el tema de les anchoves. I a les barques també s'havia de conservar com pogués. Correcte, sí, sí, d'acord. Recepta de la iaia, també?
Bueno, sí, una miqueta recepta bàsica de totes les iaies, sí, sí. Tonejada per tu? No l'he tonejat, sóc que porto un parell de truquets per millorar una miqueta, fer-ho més modernillo, si volguéssiu, però porto la bàsica, la que es faria de totes les cases de mariners. Continuem fent un homenatge a les iaies, aquí som molts anys, sempre. Sempre fem un homenatge a les iaies. Per tant, cuina catalana 100%. Sí, senyora. I mediterrània. Mediterrània, sí.
Quins ingredients necessitarem per tot això? Jo comptar per 4 persones, els ingredients seran 4 barats, ja demanats, com sempre dic en cada programa, esbissarats a la paixateria i si pot ser ja filetejats, això ja seria la bomba. Una ceba, una ceba de figueres o una ceba blanca, la que sigui, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de lloret, tres rames de farigola, mig litre de vinagre de vi blanc, 200 miligams de vi blanc mosquatell o blanc qualsevol, el típic culet d'ampolla que tenim per la nevera,
una cullerada supera de pebre en gran, 300 grams de farina i mig litro d'oli d'oliva. Això avui ja són més ingredients que la resta de dies? Són més ingredients, però al final també... Ens hem d'espantar més? No, al final tres remetes de farigola, les trobes per casa, o sigui, no hi ha res que no tinguem a la base o a qualsevol rebost.
Fer latejat a la peixateria en dedica moltes ho fan. Vull dir que la gent si ho demana moltes ho fan i que ho demanin. És un servei més que donar a les peixateries. És el que té a la peixateria i no comprar-ho segons quins supermercats. Com ho farem aquest escabeig?
És molt simple. Al final no té molt de misteri. Una cassola, farem un sofregiret de la ceba i la pastanaga, que entrarà tot juny. No ens interessa sofregir-ho, que agafi color. És només que caiguin una miqueta. Que perdi l'aigua. Sí, que no arribi a agafar color. Al final no ens interessa molt durats. Per una altra banda, mentre anirem fent aquest sofregit, amb una cassola fregirem els barats, enfarinats i fregits. Llavors els reservem.
Un cop tenim la ceba i la pastanaga que ja ens ha caigut, amb la cabeça d'alls, perdona que no ho he dit, també fiquem la cabeça d'alls sencera. Un cop tenim així, tan simple com... Bé, amb el sofregit el farem amb tot l'oli que he dit, eh? Vull dir... Després tirarem el vi blanc i el vinagre, que vagi evaporant. El sofregit? Sí, sí, tal qual. Que vagi evaporant i ja quan fiquem el nas i... Hosti, que no és allò que et tira enrere del vinagre, tastau també, sobretot, perquè no ens quedi molt dolç... Això t'anau a dir, que sigui una miqueta dolç?
A mi m'agrada. A mi m'agrada. Jo, per exemple, nosaltres fem servir un vinagre que és molt bo, que és el vinagre de casa de fòrum, i el fan amb xardoner. El xardoner blanc està molt bo, reduït, que li dona una dolçó molt bona. Si féssim això, també seria interessant que si féssim servir aquest vinagre que no fiquéssim el vi mosquatell. Perquè si fiques dolç en dolç, quedarà massa dolç. Llavors, si fem servir el vinagre aquest fòrum, xardoner, el que diguéssim, ficaríem un vi blanc normal.
Llavors, un cop evaporat l'alcohol, evaporat també la furtó del vinagre, allò que el tastes i dius, hòstia, ja no té aquest gos a l'alcohol, llavors afegirem els barats dintre del mateix escabetx, ho remourem una miqueta i ho deixem reposar. Aquesta recepta és superfàcil. No ha de fer ni xutxup ni res.
Bueno, o sigui, un cop ha fet ja el xup-xup en els cabells, o sigui, el que hem de ser la base de les cabells, que és la ceba i la pastanaga, tirem el vi i el vinagre, i quan ha vaporat allà, ja ha fet el xup-xup. Llavors, el que ens interessa és ficar el barat, que ja la tenim fregit anteriorment. I que agafi el gust. Correcte, deixar-ho allà i que reposi amb ell. La farigola, el llorer i això, òbviament, va dintre del sofregit, o quan arrenquem amb la ceba i la pastanaga, eh? O sigui, es tira la ceba i la pastanaga i hi ha la farigola i tot això. La cabeça d'aix, tot dintre, sí, sí.
Per tant, recepta, podríem dir que bastant assumible per tothom. Jo crec que sí, eh? Jo crec que això és molt fàcil. Ens sorprendrien. La gent sorprèn. La realitat supera la ficció. Ja ho diuen a Crims a Catalunya Ràdio. Ens sorprendrien. Alguna cosa, algun pas que no ens puguem saltar?
No, aquí sí que és, home, crec que de lo fàcil que és per mi, jo crec que no es pot saltar res, no, bàsicament perquè no, aquí no es pot saltar res. Podem afegir coses, això sí, per exemple, podríem afegir gingebre fresc, ratllat, talladet a trossos, també incorporar-lo dintre de les cabets, li donaríem un toc, una niqueta així més modernillo, li podríem dir, no?
podríem canviar els vins, depèn de com vulguessis, ficar una miqueta d'aigua, i a mi no m'agrada ficar-li, no és molt partidari, ficar-li aigua, perquè al final t'ho igualeix una miqueta, i és una tonteria, perquè ho fas evaporar, no t'ajuda gaire. Sí que és veritat, hi ha moltes receptes que et demanen aigua, però si fiques quantitats justes de vinagre i de vi, tens set, no cal ficar aigua.
Com ens ho podem menjar, això? Vull dir, també seria com un aperitiu. Sí, sí, bàsicament. També s'ha de dir que, almenys, no sé totes les cases, però jo a casa meva des de petit sempre, que és molt català, no té cadascú el seu plat. Sempre s'han ficat sapates al mig de la taula...
El que diem tapejar, menjar tapes, això s'ha de dir menjar tapes. Més que tapes, jo ho considero més com un ranxo, allò de ficar 3-4 coses a bates a la taula i així no cal anar aixecant cada rato, ara el primer i ara el segon. Ja deixes el primer i el segon a la mateixa taula, l'escabet seria un dels freds, i al costat, no sé, podries posar qualsevol peix, o com si vols posar cart, també, al final. També va molt bé l'escabet per prendre l'excursió.
Te'l fos en un tàper amb una barreta de pata, fas un entrepà de barat amb escabeig. Això t'anava a dir, fer entrepans també es fa molt d'escabeig. Sí, està boníssim. I pots fer escabeig de barats, pots fer de musclos, pots fer de sardines, del que vulguis. La tonyia també en escabeig està molt bona. Al final la base seria l'escabeig i a partir d'aquí la gent que jugui amb el que vulgui, amb el de peix.
O sigui, avui has comentat el barat, però si en lloc de barat la gent hi vol posar tonyina, seria exactament el mateix? Sí, exactament el mateix, l'únic canviant el peix, òbviament. I una gualla també s'hi pot posar, no cal que sigui només de peix, també li podries posar una gualla, el que vulguessis.
I la recepta és exactament la mateixa. La mateixa. L'únic que canviaria és, potser depèn de quins peixos no cal fregir, però jo soc partidari d'enfarinar i fregir, perquè així reté tota l'aigua dels gustos del peix, te'l reté dintre del propi peix. Però si ho fas de musclos, entenc que això no es fregeix. Però el musclos no es fregeix, els obres a banda, els pots pelar, o sense pelar, depèn de les ganes que tinguis de treballar. Tants gustos de cada un...
El fotpalau no, però sí que, per exemple, quan obreixis els musclos podries reservar una miqueta l'aigua dels musclos i a l'hora de fer els cabells, això que havíem de posar aigua, fotre una miqueta aigua a musclos, aquí sí que m'agrada la idea, veus? Ja li donaries el puntet de sal i el gust a aquest marí.
algun secret que ens puguis revelar d'això? És molt senzill. Suposo que molt, molt secret no deu tenir. Jo no, però el secret suposo que és prestar atenció amb el vi i el vinagre, que les quantitats siguin... Jo ja ho he posat que sigui mig litre de vinagre i 200 mil·lígrams de vi. Pots jugar amb una miqueta més de vi, també. Perquè el vinagre, depèn de quin vinagre... Les àvies feien servir el vinagre més baral i dolent que trobessin, eh?
Això és veritat, eh? Hi ha un restaurant que es diu Lera, que és d'una estrella Michelin, i és d'aquests restaurants que la iaia ho diu, no, no, el vinagre passes cabell, lo más malo que encuentres, eh? Com el vi, també utilitzaven el vi per cuinar, era el vi més dolent que trobaves al súper. Sí, però això que jo tinc a casa una ampolleta, que tots els culs d'aquests que et van sobrant quan ve algun amico a vos...
el vaig reomplint, vaig reomplint, i al final ja tinc l'alvi per cuinar. No cal que sigui vivó. És com el vinagre, això dels escabetges, al final acaba evaporant, el que li dona gustet és el vi blanc. Si no, no és sorprenentment, i també et diré, com més dolent ha sigut el vinagre, més bo ha quedat l'escabetge.
Però si és un vinagre bo, li dona més gust, entenc jo. Depèn de quin pot ser que li doni massa gust, perquè al final de les cabells també el que t'interessa és que notis el gust del peix, no t'interessa que sigui només el gust aquest del vinagre, però si amb un vinagre de vi blanc ja fem, qualsevol. Fem un repàs dels ingredients i així per sobre de les passes a seguir perquè la gent se'n recordi.
Vinga, els ingredients, això el que dèiem, serien els 8 barats esmissarats i filetejats, una ceba de filigres o blanca, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de llorer, tres rames de farigola, mig litre de vinagre de vi blanc, 200 mil·lilitres de vi blanc moscatell o vi qualsevol, una cullerada de supebre de pebre en gra, 300 grams de farina i mig litre d'oli d'oliva.
Llavors els passos serien al mateix temps que estem fregint els barats, que els fregim i els reservem, en una cassola, en una altra cassola, comencem a la base dels cabets, que seria l'oli, amb la ceba i la pastanaga. Podem afegir la cabeça d'alls, el llorer i la farigola, tot cap dintre. Un cop ha caigut, sense que no agafi color la ceba, important, tirem el vi blanc i el vinagre, deixem que evapori, que evapori, ho tastem i quan veiem que ja està bé de curs, afegim els barats fregits, treu un minutet o dos que afegi, xup, xup, i ho deixem reposar.
Aquest pla sí que és important, deixet-lo reposar un dia.
Podries refredar i menjar-te'l, però els cabells sempre estan millors el dia següent. Vam dir que no t'ho havia preguntat. Millor deixar-los reposar 24 hores... Sí, sí, i si te'l fos el cap de dos dies encara està més bo i tot. Això també t'anava a dir, tenint en compte que és un plat d'aquests que ho dèiem al principi, de conserva, això a la nevera et deu aguantar. Sí, sí, això pots aguantar una setmana tranquil·lament a la nevera, i el ser vinagre, si li has fet una bona reducció a això, el vinagre ets el conserva. Bueno, vinagre i oli, que al final són dos conservants bàsics, antics, molt antics.
Perfecte, moltes gràcies, Adrià, per venir una setmana més, ens veiem d'aquí uns dies. A vosaltres, moltíssimes mercès.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Rendemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Sant de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Vull cridar t'estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap barca que em duir cap lloc millor.
És la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sals siguin al mar.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega, Tàrraco 25 dispara les visites als monuments romans. Fins a 31 d'octubre, més de 700.000 persones ja havien passat pels recintes del Museu d'Història, unes 160.000 més que durant tot el 2024. Aquest cap de setmana es posarà el colofó amb la clausura dels actes al voltant de l'aniversari de la declaració com a patrimoni de la humanitat. Precisament, el conseller de Patrimoni de l'Ajuntament, Nacho García, ha explicat a Tarragona Ràdio que l'activitat generada...
ha tingut molt d'impacte. Això demostra que hi ha hagut un augment important de visitants i que, per tant, tota l'activitat que hem generat des del Tarraco 25 ha tingut un retorn cap a la ciutadania i després satisfets perquè tancarem aquest any 2025 amb notícies històriques a nivell de patrimoni. Dissabte es farà a partir de les 6 de la tarda l'acte institucional de Cluenda.
Ha aprovat el pressupost de la Diputació de Tarragona per el 2026. Laura Casas. Esquerra, PSC, Junts i el Partit Popular han dit sí a un pressupost que creix un 6,8% respecte al d'enguany i que té com a partida més destacada...
els 48 milions d'euros per al Pla Impuls Dipte. També recull 20 milions d'euros per projectes socials, culturals, esportius o de promoció econòmica 14,5 per al manteniment de la xarxa viària o més de 2 milions per a la millora de la gestió del cicle de l'aigua. La presidenta de la Diputació, Noemi Llaurador, recorda que des de 2012 el pressupost s'ha duplicat.
Aquesta eina, que des del 2017 hem augmentat amb 100 milions d'euros i des del 2012 hem duplicat el nostre pressupost, evidentment té una finalitat, que és millorar les condicions de vida de la gent que vivim en aquestes 10 comarques. La sessió plenària s'ha iniciat amb la lectura de la declaració institucional del 25N.
I Tarragona ja ho té tot a punt per donar el tret de sortida al Nadal. Serà amb una festa a la plaça de la Font. Avui, a partir de dos quarts de set de la tarda, la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adán, diu que a la festa no hi faltarà res. Seran més de 200 actes que se celebraran i que es viuran al carrer.
Novetat d'enguany, l'encesa. I ho farem aquí a la plaça de la Font. L'any passat la rambla se'ns va quedar petita, és estrany dir-ho, però se'ns va quedar petita per aquest esdeveniment i volem portar la llum des de la plaça de la Font.
de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on ens embarcarem amb el vaixell d'Open Arms. Després parlarem de la sala, anant fins a la Costa Brava i acabarem el nostre programa d'avui, com ho fem habitualment els divendres, fent un repàs d'actes i d'activitats que hi haurà arreu del nostre territori durant aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
Ja sol passar cada any per aquesta època el port de Tarragona acull al vaixell d'Open Arms. Avui és el primer dia que hi és, ha obert les seves portes a les 4 de la tarda. En volem parlar amb la responsable d'educació d'Open Arms, Àngeles Chager. Molt bona tarda, Àngeles. Molt bona tarda, què tal? Segon cop, segon no, diria fins i tot tercer cop que torneu a Tarragona, però segon cop en un any. Sí...
De fet, és la tercera vegada que venim per aquestes dates, però sí, sí. L'objectiu de tot això és una miqueta conscienciar la població, no?,
Sí, sensibilitzar la població i poder treballar amb els centres escolars. De fet, pels dematins estem fent xerrades concertades directament des de l'Ajuntament amb els centres escolars i per la tarda estem oberts a la ciutadania, o sigui que qualsevol pot venir a visitar-nos. Entenem, per tant, que els centres escolars visiten el vaixell, no aneu vosaltres a les aules, sinó que són els infants que venen al vaixell i podeu ensenyar una miqueta com funcioneu i la tasca que feu.
Tal qual. Venen aquí i aleshores fem la mateixa feina que fem a les escoles, però dintre del vaixell, perquè aleshores poden veure l'espai i palpar una mica quin és l'ambient que nosaltres vivim aquí a bord. Què veuen les persones que visiten aquest vaixell? Per si hi ha algú que no ha vingut mai, què s'hi trobarà?
Es trobarà una miqueta d'exposició sobre la feina que hem fet en aquests anys i després aquest any com a cosa nova hem posat tots els tractats i convenis internacionals en quant a la protecció de persones.
que estan postmigrant en situació de refugi o d'asil, i tots els convenis internacionals que parlen del tema de la protecció de les persones a les rutes marítimes, en el mar. Enguany, vosaltres ja heu denunciat que s'han perdut, encara no hem acabat el 2025, més de mil vides al Mediterrani.
Sí, moltes més vides s'han perdut i moltes més que no tenim notícia, que no tenim constància, perquè com sabreu aquestes rutes són rutes irregulars, no se saben el nombre d'embarcacions que surten al dia ni el nombre de passatges que hi va a bord de cada embarcació, amb la qual cosa són xifres aproximades de persones que s'han trobat i han portat a terra, però les xifres es disparen molt més.
Per a la gent que no ho conegui, explica'm una miqueta com funcioneu vosaltres quan us avisen o quan veieu una embarcació d'aquest tipus a la deriva, el que feu, a part d'anar amb el vaixell que es pot visitar aquests dies a Tarragona, és anar amb les vostres llanxes des del vaixell a rescatar aquestes persones.
Sí, tal qual. De fet, no només nosaltres rebem aquests avisos, sinó totes les embarcacions que estan a la vora d'aquesta barca que es troba en perill i aleshores quan s'envia un Mayday s'envia totes les embarcacions de la zona i el que sigui més a prop té l'obligació d'anar a protegir les persones, els nàufrags que quedin d'aquesta embarcació.
I nosaltres en els últims anys, a més a més, funcionem coordinats amb altres entitats, amb tota la flota civil que treballa a la zona, que dos d'ells tenen avionetes.
I després hi ha un telèfon que és l'organització de l'Arfont, que ret també avisos d'embarcacions que es troben en situació de perill. I com deia, qualsevol embarcació que sigui a la vora té l'obligació de no fer-ho, cosa que no s'està complint. Això t'anava a dir, en la majoria d'ocasions vosaltres heu denunciat més d'una vegada que això no es compleix.
Sí, no es compleix ni per part dels països, dels estats membres europeus, ni es compleix per part de molts vaixells que passen per la zona, principalment mercants, que no fan aquesta tasca de protecció de les persones i ho haurien de fer. Vosaltres actueu sobretot al Mediterrani Central. Per situar-nos una miqueta, explica'ns on és. És la zona que queda per sota de Malta i d'Itàlia. És aquesta zona sart, en aigües internacionals, és on treballem nosaltres,
I són les rutes que surten principalment de Líbia i també de Tunísia. I de Líbia i de Tunísia, no? Són les principals rutes? Sí. D'on provenen les persones normalment que rescateu? Les embarcacions surten de Líbia i de Tunísia, però aquestes persones no vol dir que siguin de Líbia i de Tunísia, i més tenint en compte que hi ha persones que per arribar a l'embarcació primer fan milers i milers de quilòmetres.
Sí, de fet, són persones que surten de molts països de tota la banya d'Àfrica, però també de països d'Àsia, de l'Orient Mitjà.
I aleshores són persones que estan fugint per situacions molt diferents, però aquí el que deixem clar durant les xerrades és que són situacions que no han provocat aquestes persones, però que no troben una altra sortida que ficar-se en aquestes embarcacions precàries i són viatges que no han començat tampoc el dia que es fiquen a les embarcacions.
sinó que poden suposar que són mesos o anys abans de poder arribar a la costa i ficar-se en una barca. Ara ho comentaves, són persones que surten de situacions que elles mateixes no han provocat. Quines serien les principals situacions? Entenc que situacions d'extrema pobresa, però també hi ha situacions de guerra.
Sí, situacions èliques, després el canvi climàtic, l'emergència climàtica, després de diverses violències per temes econòmics, per temes de persecució política o religiosa, en el cas de les dones o el maltractament, la mutilació genital... Els temes són molt diversos. Ara mateix, principalment, són els conflictes armats i l'emergència climàtica, però ens hem trobat persones que fugien...
Per motius, això, variopintos, molt diferent. També comentaves que les embarcacions en la majoria d'ocasions són rudimentàries i aquestes persones a vegades han pagat molts diners per poder-les agafar. Sí, de fet, pagant milers d'euros. Aquí, en aquest vaixell, ens van arribar a dir...
que un noi que venia del Camerún que havia arribat a pagar fins a 20.000 euros. No vol dir que tingui els 20.000 euros, sinó que ha hipotecat la seva família a diverses generacions, segurament, amb la qual cosa té una deute que serà infinita amb una màfia i aquesta persona es passarà la vida treballant per pagar aquesta deute si la seva família corre el risc
que la mati directament. Què és el que busquen per sortir d'aquestes situacions, però a quins són els destins on van o on volen arribar? Bé, la gent el que vol és sobreviure, principalment, i buscar oportunitats i tenir oportunitats per poder donar-li una vida millor a la seva família. El destí no és el país on arriben,
principalment són països, depèn d'on hagin sortit, moltes vegades volen anar a Anglaterra o a Bèlgica o a França, però si agafen aquesta ruta acaben arribant a Itàlia, si tenen la sort que algú es rescati, si no en molts casos ho pagaran durant el camí. I de vegades són persones que més tenen família a altres països, no sé, com potser el cas d'Alemanya.
i volant trobar-se amb la seva família, en els casos. En aquest sentit, vosaltres també heu denunciat en alguna ocasió que després d'algun rescat heu tingut problemes per poder desembarcar aquestes persones en algun port segur. Sí, de fet, cada vegada s'han posat traves administratives més grans. En els últims anys, a més a més, hem vist com Europa li paga a tercers països perquè s'esternalitzi una frontera
i es tanquin aquestes fronteres o aquests ports de sortida, i això significa que cada vegada que es tanca una ruta que més o menys tenia un flux migratori regular, s'acaba obrint una ruta cada vegada més perillosa. La solució no és tancar o blindar les fronteres, sinó que la solució seria...
Si fóssim una mica intel·ligents, a nivell econòmic ens interessaria que vinguessin persones joves que es formessin, que treballessin, que portessin a la economia, i aquests diners haurien d'estar enfocats a fer aquesta part de la cultura.
digne. Tancar fronteres no té cap sentit. O sigui, és signar sentències de mort directament. En aquest sentit, hauríem de gestionar tot això millor l'arribada de nouvinguts?
Sí, i tant. De fet, ho vam fer molt bé en el cas d'Ucraïna, quan va començar la guerra d'Ucraïna, però no ho hem fet bé en altres casos, en casos de persones que venen, com deia, de tota la banya d'Àfrica o de països de l'Àsia. Aquí no ho hem fet bé, no ens interessen.
Aleshores tenim unes polítiques molt cíniques, molt terribles i completament partidistes i ens interessen unes persones i les altres deixem que es morin directament en aquestes rutes migratories. Per què creieu que hi ha aquesta diferència? Per un tema d'aporofòbia i de racisme.
Per exemple, aquí al port de Tarragona és molt curiós perquè tenim la maria aquí al costat dels Cinglados i estem envoltats de llots gegants i que són de persones a fora, principalment, i aquest tipus de migració no ens molesta. Aquí sí que hauríem de mirar una mica d'on han sortit els diners d'aquestes persones, perquè aquestes persones arriben a la ciutat i fan que els preus de tot pugin...
inclús venen aquí i es poden comprar pisos d'un milió o dos milions d'euros i aleshores el que fan és encarir el tema de l'habitatge que hauria de ser alguna cosa per a tothom i aquest tipus d'emigrant no ens molesta ens molesta la persona vulnerable pobre o que creiem que això que és més diferent a nosaltres de ser d'una altra ètnia o no tenir el mateix poder adquisitiu
tenim un continent molt racista i aporafòbic. Com definiríeu aquest any, referent a les vostres tasques, a la feina que desenvolupeu aquest any 2025, que queda un mes, una miqueta més d'un mes perquè acabi? Com el definiríem? A nivell mundial? Sí, sí, sí. Caida en picado dels tres humans, diria, amb el tema de...
del genocidi a la Franja de Gaza, hem vist com estem en quotes de violència mai vistes en el món. Hi ha molts conflictes actius i la violència ha anat increixent. Hem vist com s'han vulnerat tots els convenis i tractats internacionals, totes les lleis possibles en el tema de la protecció de persones o dels drets de les persones. I clar, estem en aquesta situació de violència tan...
tan gran que se'ns passen per alt moltes coses. I la violència també pot ser verbal en el nostre dia a dia, amb la qual cosa hem de tallar també amb les microviolències perquè després normalitzem la barbària.
En aquest sentit, això et volia preguntar, com veieu l'actual situació a Gaza? Vosaltres hi heu tingut molta relació, ho heu denunciat en diverses ocasions. Ara, actualment, com veieu aquesta situació després d'aquest tractat de pau, si se'l pot anomenar així? Bé, és que no n'hi ha cap tractat de pau. De fet, no hi ha cap país que s'hagi plantat realment per fer un bloqueig a l'estat genocidat d'Israel.
Cap país ho ha fet. Als nostres ports continuen entrant vaixells que carreguen armament. Per la porta de davant estem criticant el genocidi i per la porta de darrere ens estem lucrant i estem col·laborant amb aquest genocidi. S'hauria de bloquejar completament qualsevol tracte amb aquest estat. Són uns assassins.
Sí que té nom. Anava a dir que no té nom, però no, sí que té nom. Són uns assassins i hem passat per sobre de qualsevol dret bàsic de les persones i no ho estem parant. O sigui, jo, que no... Nego cruces. La meva àvia no m'ho
que això estigui passant. És un malson retransmès 24 hores pels propis agredits. I no es fa res. L'altre dia, de fet, mira, vaig anar a la presentació de la pel·lícula de la veu de l'Agil. Sí. Vaig sortir amb un atac d'ansietat. O sigui, no t'ho pots creure que això estigui passant. Sembla ja com una pel·lícula i està passant cada dia.
I no fem res i la població surt al carrer però no se'ls escolta. Aleshores, aquí els mandataris catalans s'han de posar les piles, això s'ha de parar allà. No quedarà ningú. Han arrasat amb absolutament tot. Ja et dic, aquest any jo el batejaria com el fin de los derechos humanos. Hem de començar de zero. Entén per les teves paraules que poques esperances, que la situació millori. Absolutament cap.
Jo, en el meu cas, cap esperança, amb el tema del genocidi del poble palestí. Cap esperança, però per culpa dels nostres polítics, perquè ningú està fent res. Aleshores, doncs, bueno...
el futuro es un descorazonador solitamente. Per anar acabant, perquè se'ns tira una miqueta el temps a sobre, fins quan es podrà visitar aquesta embarcació aquí a Tarragona i després quin és el vostre futur pròxim?
l'embarcació es podrà visitar fins al diumenge de fet portes obertes per la ciutadania tenim per la tarda de 4 a 6 i el cap de setmana dissabte i diumenge farem de 10 a 2 i de 4 a 6 les portes obertes el nostre futur diria que incierto de fet no sabem si de moment ens quedarem uns dies més aquí al Port de Tarragona o ja marxarem cap a
cap a Barcelona, que és on tenim la marre, i després l'estral havia de sortir de missió, però se'ns han espatllat dues màquines, tenim dos vaixers que són molt vellets i que cada vegada que sortim tenim algun problema. I l'activitat que continua i que no ha parat tant tot l'any és el tema educatiu i després el projecte que tenim al Senegal, que és el projecte d'origen. Són les dues activitats que tenim
permanentment funcionant. I després, cada cop que podem, sortim de missió. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda i ja ho sabeu, tothom qui vulgui pot anar al port de Tarragona i visitar aquest vaixell. Moltes gràcies per convidar-nos una vegada més i us esperem aquí, al vaixell.
La Randa Mar és un programa molt salat, ja ho sabeu, però avui encara ho serà més perquè ens n'anem a la Mar Damunt per descobrir un producte únic, la Saltafoni, Sergi.
Sí, Marina, i ho farem acompanyats del que podríem anomenar o podríem dir, no sé si el convidat estarà d'acord, ja m'ho dirà després, no avancem a conteixements, però jo l'he batejat com un pagès de la sal. Ell és en Lluís Regincós, és enginyer tècnic agrícola, a part d'això fa molts anys que ens coneixem perquè és observador meteorològic, és a dir, és del gremi. Bona tarda, Lluís. Què tal, Sergi? Bona tarda. Bona tarda.
Aviam, a mi em sobta que tota la vida mirant els núvols, ara et proposis anar a Collissal. Com ve això? Bé, doncs mira, això que deies del pagès, jo diria més intermediari. O sigui, jo el que faig és...
Soc un intermediari entre la naturalesa i el fruit que ens dona, que en aquest cas és la sal, i les cuines dels restaurants. Jo faig d'intermediari més que això, tot i que, òbviament, amb els meus estudis també em podries dir, pagès, que estic encantat, i per tant seria una altra definició.
Doncs mira, això ve que, sí, com tu dius, i ens coneixem fa molt de temps per el tema de l'observació del cel i dels núvols, però això és un altre camí, no?
Jo soc gironí i he tingut la sort que tota la vida he anat a llançar, ja els avis hi tenien casa i sempre des de petit he corregut per tot aquelles roques i per tot aquell tros de litoral. Bàsicament entre colera, llançar, por de la selva, totes aquestes zones. Bé, això se'n diu la mar damunt, perquè ens n'entenguem,
i té tres característiques molt especials que t'explicaré. Una, la salinitat. Si t'has banyat alguna vegada per aquella zona d'allà, quan surts a l'aigua, si et llepes una mica la pell, veus que té un contingut de sal bastant elevat. No vull dir que, per exemple, a la zona del Baix Empordà o la selva, el mar òbviament és salat, però no tant. Té un contingut de salinitat, la mar damunt, sigui per les corrents del Golf de Lleó, sigui pels vents, la tramuntana...
però té un contingut de sal més elevat. Una altra característica és les roques. Hi ha un tipus de roques, que se'n diuen esquistos, que tenen, composats per faldespats, mica i quarts, bàsicament, i també pissarres i tal, però aquestes roques tenen una característica. I és que amb l'erosió del vent, que les condicions meteorològiques seria la tercera característica d'aquí de la mar damunt,
El vent, amb els anys, fa que aquestes roques erosionin i hi ha uns petits forats, que no en direm més forats, sinó que se'n diuen també tafonis, i d'aquí ve aquest nom de la sal. Aquests forats, que també se'n diuen morfològicament alveols, d'aquests enquistos, també se'n diuen tafonis.
són, com et dic, els que s'ha format per l'erosió. Aquests tafonis, que ve del verb tafonare, que és un mot cors italiano, que vol dir tafonare, vol dir perforar, i en definitiva posa això en això, Sergi, perforacions de la roca. Exacte. Per tant, serien perforacions de la roca que produeix l'erosió fruit de les característiques meteorològiques que són molt adverses, com tu saps, perfectament allà dalt, no?
Aquests forats, no en diguem més, diguem tafonis. Aquests tafonis, què els passa? Que després d'un bon temporal, com hi ha allà dalt, aquesta zona de l'Empordà, de la mar damunt, queden plens d'aigua de mar. Què passa, llavors? Que entre el sol i la tramuntana aquesta aigua s'evapora i et queden uns cristalls de sal. Sal salvatge, sal natural, 100%.
que bàsicament es formen entre el maig i el setembre. Això és bàsicament perquè és l'època on hi ha més evaporació? Sí, correcte, i perquè el sol és quan pica més, com tu saps perfectament, com a observador meteorològic i bon professional que ets. També depèn molt de les pluges, és a dir, podem tenir un setembre molt càlid,
I per tant, pots encara trobar aquesta sal, la formació d'aquesta sal, o pots tenir un setembre molt plujós i llavors aquesta sal no es forma. És a dir, jo sempre dic que va des del maig, per dir-ho així, maig-juny sobretot, fins a setembre-octubre, però sobretot setembre depèn de la meteorologia, òbviament. Si és plujós, no n'hi haurà.
Quina particularitat té aquesta sal, Lluís, que puguem trobar, per exemple, en unes salines? Mira, aquesta sal té una particularitat molt especial, i és que està formada, està fabricada, dir-li com vulguis, en aquesta roca que et dic, que no deixa de ser un mineral, que, com et deia, està composada bàsicament per faldespat, mica, quarts, pissarra, tot això. És un mineral, i com la sal, que és un altre mineral, també agafa el formar-se...
perquè ho he fet analitzar, l'he fet analitzar, i al formar-se, al fabricar-se, agafa aquests minerals de la pròpia roca, que jo diria que aquí és el quit de la qüestió, no? I al fer-lo analitzar vaig veure que tenia un contingut de potassi i de magnesi una mica més elevadet,
perquè jo intueixo que és perquè al formar-se del mineral, que és aquest esquistus, aquestes roques, es tira dels minerals. I, per contra, té un contingut de sodi una mica més baixet. Per tant, jo tot això ho atribueixo a que es forma en aquesta roca que, ja et dic, no deixa de ser un mineral. Per tant, aquí és la característica que agafa i la particularitat o singularitat d'aquesta sal, no?
Has dit l'època que l'anaves a buscar, però explica'm una miqueta aquest procés d'anar-ho a buscar. Fins on has d'anar? O sigui, com hi has d'accedir-hi? I també com l'aculls? Mira, t'ho explico. Jo, com et deia, estic a la zona de llançar, bàsicament, però tot aquell tros de litoral és el que jo em conec i em recorro, que seria entre culera, llançar a Port de la Selva...
Tot aquest tall de la tros de la mar damunt té una sèrie d'illots que són els que jo vaig. Com hi accedeixo? Doncs mira, hi ha dues maneres d'accedir. Si la mar m'ho permet, hi vaig amb caiac. Jo tinc un caiac allà, en una de les plages, encorat amb una cadena, i el tinc tot l'any allà, i si aquest període de temps que et dic, si la mar ho permet, surto amb el caiac i vaig amb aquests illots.
Si no ho permet, hi vaig nedant. És a dir, jo tinc tota una sèrie d'aillots en els quals he observat que aquesta sal s'hi forma i, si no és, ja et dic, per mitjà del caic, doncs hi vaig nedant. No s'hi pot anar a peu. Això és el que està clar. Tampoc estan a quilòmetres, però ho dic que has de fer una bona nedada. Has de fer bona mar, eh? Però sempre és bo fer una bona nedada o anar amb el caic. I, per tant, hi accedeixo. Com la recullo? Bé, doncs, d'una forma que...
simplement respecto moltíssim el que és la roca, és a dir, ni la toco. La recollo amb una espàtula, és a dir, recollit totalment manual, de forma manual, amb una espàtula, com et dic, i sense rascar mai en cap moment la roca. Simplement recollo tota aquesta flor de sal, d'aquests tafonis una mica més grossets que puc trobar, i allà, un cop formada, doncs la recollo amb l'espàtula. Què faig llavors? Bueno, porto-t'uns recipients, me l'emporto,
i un cop a casa l'assecut. Per què? Doncs, bueno, perquè, clar, òbviament la treus molla, no? Llavors l'assecut durant un dia o dos al sol, i un cop seca, que hi ha els cristalls ja ben formats, que semblen com petits diamants, la veritat és que té un brillo espectacular, llavors el que faig és treure-li les impureses. Amb una lupa i una llum, doncs trec les impureses. Quines impureses? Doncs, mira, bàsicament trossos d'alga,
que el vent pot portar, i que en trobo't, eh? I també una curiositat, que després te l'ensenyaré, no la podem mostrar per aquí, però te l'ensenyaré en foto, mosquits. Trobo't mosquits, inclús alguna formiga he trobat, és que és molt curiós, cristal·litzats. Saps com l'àmbar? Doncs igual. Es troben cristal·litzats a la sal, i llavors, bàsicament, faig una neteja d'aquests possibles... que hi puguin haver-hi, no?,
Un dubte, Lluís. Aviam, no sé si és una mica escatològic, eh? Permet-me. Les roques són un punt de trobada de gavines, de cors marins, de diferents aus marines, no? També et pots trobar que, jo què sé, les aus facin les seves coses a la roca. O sigui, suposo que has d'anar al tanto, no?, també, en aquest aspecte. Sí, clar, clar. Jo ja tinc tota una sèrie d'ellots, com et dic, en els quals, doncs, primer el que faig és observar
i també ser més o menys els calesaus, perquè jo porto un temps hi anant aquí, ser les calesaus hi van o no. Llavors, el primer que faig és observar aquests tafonis i allà on et trobo aquesta sal purineta és on te vaig. Tot i així, a vegades tinc algun observador, algun corp marí d'aquests que m'està observant, alguna gavina...
que saps, deu pensar què fa aquest aquí, però sempre sol anar en llocs aquests i llocs on no hi ha cap d'aquests animals. Clar, tornem al concepte de pagès. No et diré els quilos de raves i cols i peres que agafes, però sí que posa'm una xifra, per exemple, de quant productiva pot ser, entre cometes, una collita, una temporada de saltafoni.
Bé, com et deia jo, això va molt en funció de la meteorologia que t'ho coneixes molt bé, no?, més que ningú d'aquesta zona. Una bona temporada, doncs igual puc recollir 3-4 quilos, no més, no més. Però, per exemple, et diré que aquesta, d'aquest estiu del 2025, vaig començar amb un maig molt fluix, el juny em vaig recollir...
Però el juliol va ser un desastre ningú. Va ploure molt, no? Va ploure, i a més a més, clar, li has de donar un temps de formació, aquesta sal. Per tant, si al cap de 4 o 5 dies, que és quan aniries a recollir, et plou, doncs te la dissol i ja no hi ha sal, que és el que em va passar al juliol. Va ploure 3 o 4 vegades, que tu ho saps molt bé, i em va tirar tota la collita, per dir-ho així, a terra, perquè la va dissoldre. A l'agost sí que em vaig recollir, no massa, però sí, i al setembre ja no. A partir de l'octubre res, i ara ja no n'hi ha.
Bé, la temporada és molt curta, i a més a més hi ha una altra cosa, s'hi ha d'anar. O sigui, clar, jo no hi vaig cada dia, i per tant, quan hi vaig, en trobo't o no en trobo't, si en trobo, fantàstic, i si no, doncs mira, faig esport, vaig amb el caia, quan faig un bon bany, i cap a casa. Per tant, la collita és molt petita, molt petita.
Anem a la cara B. Fins ara una cosa és molt maca, és anar amb el caiac, anar a fer-te un manyet, anar a recollir la sala, etcètera. La cara B. Abans ja m'has dit que tenia un procés de purificació, si el podem dir així, però on la fas anar, aquesta sala? O sigui, quina...
A partir que l'aculls, a partir que fas tot el procés, cap on va parar? Mira, aquesta sal jo ja et dic que em vaig al final plantejar, perquè al principi la recollia, la tenia a casa, amb els amics la gaudíem i tal, i al final em vaig proposar fer la comercialització i el que vaig fer és buscar...
uns pots de ceràmica, petits, que em fa un ceramista de Breda, que és l'Antoni Major, i que són com uns petits gots de xupito, de ceràmica, i a partir d'aquí, això és el que jo comercialitzo, són petits pots de 30 grams, però a part d'això, per mitjà de l'Instagram, diversos restaurants, cuiners i tal, s'han posat en contacte amb mi,
I, per tant, aquesta sal també arriba a diversos restaurants d'aquí de la comarca. El que faig és això, bàsicament, quan es posen en contacte amb mi, doncs els explico i veiem si encaixa amb el xef, doncs amb la cuina, i els plats que fan, i és així com l'anem distribuint. Molt poca distribució i petita escala, és a dir, ja et dic...
Els pots són limitats, la sala és molt limitada, i per tant això no és un gran volum, sinó que és molt menys. També et diré una cosa, és una sala molt característica d'aquesta zona de la Mar del Munt,
perquè a partir del Baix Empordà jo no l'he trobada i també et diré que la roca no és la mateixa, com tu saps. És molt més granítica i, per tant, no és la mateixa. I jo, bàsicament, l'he situat aquí a la zona de la Mar de Munt.
per algun particular també hi pot accedir-hi? O sigui, també us pot fer demanar? Sí, sí, evidentment. A través de la web o a partir d'on es pot demanar? Hi ha la web que està en construcció, us he de demanar disculpes perquè l'estic fent, està en construcció, i és saldatafoni.cat,
o, si no, per mitjà de l'Instagram, amb un missatge directe o qualsevol cosa es posa en contacte i llavors que hi ha hagut alguna persona que ho ha fet i a partir d'aquí jo contacto amb ell i fem el que faci falta cap programa. Encantat.
Una curiositat, Lluís, ho havies vist a més llocs? Hem parlat que la costa catalana és una mica particular, però ho havies vist a més llocs això? O sigui, tens notícies que, per exemple, a altres llocs de la Mediterrània, Balears, etcètera, també és fàcil? Sí, sí, vaig veure un reportatge que feien en un programa molt bo que havien fet, segur que el coneixeràs, que es deia Talassa. Sí, home, i tant. Doncs hi havia uns pescadors que a la zona de Mallorca, als Balears...
anaven a recollir la sal de cocó. Allà en diuen sal de cocó. Els cocons són els forats de la roca, sí. Correcte, els cocons són els forats, que serien els tafonis. Els cocons d'allà són els tafonis d'aquí. Però vaig veure un reportatge molt curiós i ells, aquests pescadors jubilats, ens recollien i tal, però a partir d'aquí no en tinc coneixement. I de per aquí no sé, jo no ho conec.
Doncs, Lluís, moltíssimes gràcies per passar per aquí, per la Randa Mar, a presentar-nos aquesta sal d'Atafoni, aquest pagès molt salat que estàs fent últimament. Et poso un repte, o sigui, ja saps que aquí l'escala fem la festa de la sal al mes de setembre. Doncs, de sal a sal, aviam si et veiem per aquí també.
Ho tinc en compte i, si puc, no me la perdo, i més ara amb aquest tipus d'activitat. Per tant, Sergi, si tot va bé, doncs m'hi veuràs. O sigui que encantat i gràcies per convidar-me aquí. A reveure, que vagi molt bé. Les Càpsules del Mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàstia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serviran per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani, de fet, trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules.
Coneixerem els noms científics de cada una de les espècies, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del mar mediterrani els podem trobar. Per fer-ho comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia.
Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna de les càpsules. De fet, l'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el sífit de Cubier. Arnau, molt bona tarda i gràcies una vegada més per acompanyar-nos a les càpsules del mar. Molt bona tarda a vosaltres.
Primer de tot, quin seria el nom científic del Sifid? Doncs el seu nom científic seria Sifius cavirostris. I coneixem també, si et sembla, les seves característiques de la seva morfologia. Com el podem identificar? Sí, doncs aquest és un animal molt curiós i molt interessant. És un animal que pertany a la família dels Sifids.
I són animals que estan adaptats a les profunditats. També aquest és el gran desconegut del Mediterrani, molt poca gent el coneix, i poca gent coneix també que està aquí al garraf. I és un animal que medeix entre 6 i 7 metres de longitud, és bastant gran, i té una aleta dorsal, si havíem parlat d'error qual, que teníem una aleta dorsal petita, doncs aquest també és una aleta dorsal molt petita comparada amb el seu cos.
i també situada a la part posterior. Té una coloració més aviat clara, tot i que alguns adults poden agafar una coloració més ataronjada o ocre, tons una mica marronosos, també, sobretot en les femelles. Com a curiositat, tot i ser considerats estratègies amb dents, només en tenen dues, a la part frontal de la mandíbula,
I perquè aquesta reducció en el nombre de dents es deu sobretot a la seva alimentació, que es basa sobretot en cefalòpodes, en aquest cas sobretot calamars, i que ingereixen per succió. Per això aquestes dents no tenen aquesta funció per alimentar-se com a tal, sinó que ells el que fan és fer una succió de l'aliment. Coneixem també com es comporta, Marc, quin és el seu comportament.
Doncs és un estratègies poc actiu a superfície on mostra una notació més aviat lenta. També és un animal gran que quan el veia en superfície va lent i de forma molt excepcional pot arribar a fer algun salt. Jo personalment, això no ho he vist, aquesta poca activitat de la superfície es deu segurament al seu comportament sota l'aigua.
I és l'estrataci que té el rècord de profunditat i de durada a immersió. És l'estrataci que arriba a més profunditat, que s'ha registrat, fa immersions d'alimentació on poden superar els 2.000 metres de profunditat i fins a les 3 hores d'immersió per buscar aquests cefalòpodes a altes profunditats. I un cop a superfície fan una sèrie d'immersions menys profundes que solen durar uns 20 minuts, alternades amb una sèrie d'immersions superficials de pocs minuts.
Que seria llavors quan els podem veure. És més complicat veure'ls que algun altre? Sí. Jo diria que és l'animal més complicat de veure. És l'animal que hi ha menys dades i el que hem vist menys.
és un animal que al fer immersions tan llargues pràcticament està molt poc temps de superfície i si vols ara quan et comentem una miqueta sobre també sobre la seva distribució doncs veuràs que és un animal que és molt desconegut Abans però ho comentem ho has comentat una miqueta per sobre el tipus d'alimentació que té que menja cefalòpoles bàsicament Sí, exacte
La seva dieta es basa sobretot en cefalòpodes de grans profunditats. Per això és un animal que va cap a aquestes profunditats per a l'alimentació. A quines zones del Mediterrani el podem trobar? On es mou?
Doncs, degut a la seva adaptació a fer immersions profundes, el temps que passa en la superfície, com hem dit, és poc, i per això, com hem dit, es té molt poca informació de sobre el Mediterrani. Aquesta és una espècie que es trobeix per tot el Mediterrani, i és especialment abundant a zones com el Mar d'Alboran, el Mar Ligur,
al mar Tirré o al mar Idiàtic Sud. I les aigües gregues, sobretot en canyons submarins, que són aquestes zones d'altes profunditats. Això és en general mediterrani. I aquí el garraf és una espècie que veiem de forma esporàdica, com he dit, tenim molt pocs albiraments, i sobretot en aigües profundes, de més de 1.100 metres de profunditat, de mitjana, i sobretot lligades al canyó del Foix o de Sant Salvador i al canyó d'aquí de Cunit Covelles. Hi ha alguna època on se'l solgui veure més? A quina època se'l podria veure?
Doncs és una espècie que és resident al Mediterrani i, per tant, es pot trobar allà l'altre l'any. I el garraf, que és el projecte que, com hem dit, portem a terme des de fa 10 anys, hem pogut observar les peces al llarg de l'any, excepte els mesos d'hivern. Per tant, semblaria, tot això al final cala moltes vegades, com hem dit sempre, per poder establir patrons, però semblaria que la primavera seria l'època més propícia per veure aquesta espècie.
Com tots els animals dels que hem parlat, com tots els saracis que hem tractat, segur que té alguna amenaça. Quina seria la principal amenaça per la supervivència d'aquesta espècie? Doncs la principal amenaça, sobretot, seria la contaminació acústica. Aquesta contaminació produïda per sorolls forts, no com aquells produïts, per exemple, per les proves militars navals, que poden arribar a causar lesions internes.
i la mort fins i tot d'alguns individus ha deut a la símptoma de descompressió. Aquests animals surten ràpidament de l'aigua des de les altres profunditats i això els generarà un síndrome de descompressió, això quan surten de forma abrupta de les profunditats. Així, en estat general, el seu estat de conservació és desconegut degut a la falta de dades. Això passa en algunes espècies que no tenim suficients dades i per tant no podem catalogar-lo.
És curiós, no?, perquè potser a vegades l'impacte acústic al mar no som conscients, no?, de com pot afectar aquest tipus d'espècies. Exacte. Al final, al mar, aquí a la Terra, no?, el sistema acústic d'un aeroport, és un soroll molt fort, el notem, però aquests sorolls també afecten al món marí. Al final, l'acústica marina és una...
Una part marina també molt important, una... Sí, una part marina que s'està estudiant molt, l'acústica actualment, i s'està veient aquests grans impactes que tenen moltes activitats humanes, que al final no som conscients, i s'està treballant també per la conservació, també amb la part acústica.
Per anar acabant, Arnau, alguna curiositat sobre el cífit de Cuvier, no sé què ens en pots dir. Doncs sí, doncs mira, el cífit de Cuvier em van veure fa poc, farà ara no sé exactament, doncs fa poquet em van veure, també molt lluny a l'horitzó els van veure dos lloms amb maletes molt petites, amb aquesta coloració marronosa, no estaven molt segurs si eren o no eren, ens vam poder apropar i vam poder confirmar.
Llavors estaven també viatjant, estaven anant tranquil·lament en superfície i va ser molt ràpid perquè van aparèixer i van tornar a desaparèixer i els van tornar a veure. Però són animals també que quan els veus també impressionen, perquè com que ets conscient que són animals molt difícils de veure, doncs també et sents molt afortunat quan els veus. Poques vegades els poden veure. Sí, la veritat...
sobretot per aquesta poca estona que passen... Sí, és això, ells passen molt d'estona dins del mar i surten breument a la superfície, llavors justament que surtin a la superfície i que tu estiguis a prop per poder-los veure i que el mar també estigui bé per poder-los veure, doncs són moltes coincidències que no és fàcil que es donin i quan passa ens sentim afortunats. Recordem per això que potser us hi podeu apropar però no sempre s'ha de fer això.
Exacte. Recordem que hi ha una llei que ha regulat els apropaments amb cetacis. Hi ha una zona exclusió que és de 60 metres, que no ens hi podem apropar, a més d'aquesta distància. Nosaltres, a més, tenim un permís al Ministeri que ens permet fer-hi aquesta investigació. I sempre el més important, si veiem cetacis, respectar-los, gaudir del moment, no creuar la seva trajectòria i preuir velocitat, o fins i tot, depèn de quin cetacis sigui, també podem veure motor.
Doncs un cetàcia més que hem descobert avui aquí en aquestes càpsules del mar de la mà de l'Arnau i de l'associació Cetàcia. Arnau, moltíssimes gràcies un cop més i ens retrobem ben aviat. Exacte, a vosaltres.
Moment ara de fer plans per aquest cap de setmana, de fer un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori. Comencem una setmana més per la Costa Brava. Sergi, què hi farem? Doncs sí, Marina, acabem el mes de novembre, darrer cap de setmana, i aquí us presentem tota la varietat d'actes per fer en el territori Costa Brava. És un cap de setmana de Sant Andreu, 28, 29, 30 de novembre...
i si és Sant Andreu, a Tarroella estan de festa. És la Fira de Sant Andreu, del 28 al 30 de novembre, un conjunt d'actes, des de parades, comerços, mercat ramader, conferències, llibres, sortida de natura, etc. Un munt d'actes per ocupar tots aquests tres dies del cap de setmana, com cada any, de la Fira de Sant Andreu.
I, a part de ser Sant Andreu, el darrer cap de setmana de novembre, també cada cop agafa més regust de Nadal. I, per exemple, hi ha encesa de llums de Nadal el divendres al vespre, a Llançà i a Roses, per tant, i pobles que s'il·luminen ja per l'arribada, per donar una miqueta de caliu al Nadal.
Passem a dissabte i us oferim una visita guiada al voltant de la vida secreta dels masos de Cap de Creus. Això serà cada que és a dos quarts de deu del matí. A llançar a les onze, a dos quarts de dotze del matí...
i ha programat un taller de nusos mariners a l'espai Gastromar de Llençà, així que ja sabeu. I també dissabte, però diumenge a 30, hi ha un taller al voltant del Corriol Camanegra, d'aquest ocell amenaçat i protegit, a l'espai Ter, a Terruella de Montgrí. I el dissabte, a dia 29, a les 8 del vespre, a Terruella de Fluvià, hi ha una xerrada al voltant del projecte del Fluvià Nàutic, un projecte molt controvertit.
Doncs que passeu un molt bon cap de setmana de final de novembre. Ens hi tornem a trobar-hi ja el mes de desembre, el dilluns. A reveure. De la Costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre, on la cel també ens ha preparat diferents actes. Cel.
Sí, Marina, donem una ullada a veure que timim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Espectacle teatral no solo duelen los golpes que narra la vivència personal de l'actriu comunicadora i activista feminista Pamela Palenciano en la seva primera relació de festeig. Una relació que es va tornar violenta amb el pas dels sis anys que va durar. Aquest monòleg unipersonal amb pinzellades d'autoficcions es connecta amb la història universal de les violències masclistes
i la construcció d'estereotips que generen la desigualtat que permet exercir la violència sobre una altra persona a tots els nivells. El divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Museu de Tortosa. Jornada tasta la cultura de l'Ebre, els sabors de l'oli i l'or líquid de la plana.
activitat de turisme experiencial per gaudir del conreu de l'olivera, conèixer els seus orígens, el procés i l'elaboració de l'oli d'oliva a la plana del Montsià, en concret a la vila de Santa Bàrbara. Aquest producte ha estat un dels elements més importants del municipi i ha caracteritzat en especial des del segle XVIII els canvis socials, culturals i comercials de la mateixa localitat i així com els de les altres poblacions veïnes de l'interior del Montsià i del Baix Ebre.
El dissabte 29 de novembre a les 11 del matí al Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana de Santa Bàrbara. En el marc del microobert fiquem cullerada paraules que connecten del FES Rural, Festival de l'Economia Social i Solidària Rural, presentació del quart número de la revista Cultural en Paper Rara, dedicat a la temàtica del joc a càrrec de Neus Barberà. El dissabte a les 3 i mitja de la tarda a l'estació de la Via Verda de Bot.
A motiu del 25N, Dia Internacional de l'erradicació de la violència vers les dones, representació teatral de l'obra Feminismes, l'òpera prima de la companyia Sinergia. Una onada de crits, un clam de llum i també de reivindicació. Una obra de teatre de caràcter no convencional i performativa que combina diferents disciplines artístiques a càrrec d'Aida, Major i la Cachell.
Prèviament, lectura del manifest del 25N a càrrec de la regidora Cinta García. El dissabte a les 6 de la tarda, la biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes. Jornades d'art enviu en femení escèniques Vol 1, Muses al marge. Un festival d'arts escèniques que entrega el micròfon a col·lectius, associacions i artistes individuals que posen la dona com a protagonista principal.
Un espai que busca enfortir xarxes de col·laboració entre creadores i obrir un diàleg entre la pràctica, la reflexió i el públic, promovent una escena diversa, poètica i en constant transformació. Del 27 al 29 de novembre a la Sala B, Teatre d'Amposta.
Setzena edició de la Fira de Nadal d'Ascó, amb nombroses parades de productes i regals nadalencs, a més de tallers infantils, concerts i espectacles itinerants, entre d'altres activitats. La fira se celebra paral·lelament a la catorzena mostra del Cava, que té lloc els mateixos dies, dissabte 29 i diumenge 30 de novembre a Escó. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
Del delta de l'Ebre anem fins a les costes del Garraf, on en Guillem també ens ha preparat una selecció dels millors actes i dels millors esdeveniments per aquest cap de setmana, Guillem. Bé, doncs, com ja sabreu, s'acosta el Nadal i posem aquest cap de setmana el punt de mira al municipi de Canyelles, aquí al Garraf, on ja ho tenen tot a punt per donar la benvinguda al Nadal. Arriba l'esperada fira de Santallús i aquest cap de setmana, que transforma el municipi durant dos dies.
L'any passat hi van passar per aquí 110.000 visitants. El castell de Canyelles que fa una setmana es va ser donat al municipi i es transforma aquest any en el castell dels contes màgics i una carrossa de la Ventafocs a l'entrada donarà la benvinguda. Una nova exposició que s'estrena en aquesta 23a edició de la Fira de Santa Llúcia de Canyelles on s'hi esperen més de 350 parades i aquest any s'incrementen les casetes de fusta fins a les 140.
La Fira de Santa Llúcia de Canyelles tornarà a ser solidària amb diferents propostes i no faltaran els espais i reclams habituals de la Fira, com la tradicional degustació de l'Escudella, el Parc Noel amb el Pare Noel, el Patja Vivó als Jardins del Castell, l'Arbre dels Desitjos, els pessebres i les exposicions. Aquest any també s'hi presenta el llibre Canyelles, un poble actiu i ple de vida, que fa un recull de fotografies de la vida quotidiana de Canyelles.
La Fira de Santa Llúcia ha entrat a formar part del circuit de mercats de Nadal de l'àrea de comerç a la Diputació de Barcelona i manté la candidatura per convertir-se al mercat europeu del Nadal de cara al 2026. En aquesta 23a edició el convidat d'honor és l'alcalde de la IOR i l'ambaixador del Nadal, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull.
Les entrades anticipades per accedir al castell dels contes màgics del Patja Vibó i el Parc Noel ja es poden adquirir a través de la plataforma Entradiu. Ens veiem aquest cap de setmana a Canyelles. I acabem el nostre repàs d'agenda anant fins a les costes del Maresme. L'Oriol també ens ha preparat diverses activitats, Oriol. Doncs sí, Marina, som-hi. Anem a parlar dels actes d'aquest cap de setmana al Maresme. Mira, aquest cap de setmana és temps d'encesa de llums de Nadal, d'inici...
de fires i festes de tradicions nadalenques. A totes les poblacions es fa una festa o altra, més o menys gran, amb més o menys gràcia. Per exemple, a Mataró ja hi obren la Fira de Nadal, el bosc màgic del Tió. També hi ha actes a Argentona, a Palafolls, a Cabrils, a Montgat, a Cabrera, a Premià.
Però posarem, per exemple, dos exemples, perquè, clar, no ho podem explicar tot. Fa una horeta, més o menys, aquí a Arenys, s'ha començat la festa amb l'entrega de tions als infants nascuts aquests darrer any. I des de fa una mitja horeta la població va recorrent la vila, Riera Amunt, per anar encenent la il·luminació. La festa acabarà d'aquí una estona a la part alta. Hauran repartit vi calent, també caldo.
I un altre exemple d'encesa de llums de Nadal al Maresme, a Calella, per exemple. Això es fa demà, comença a la tarda, a les 6, a dos quarts de 6, amb una cerca vila dels Capgrossos, de la colla de geganters i grellers de Calella, i un cop a la plaça, cap a les 6, es farà la presentació de les activitats de Nadal, Nadal al CUP, que en diuen, i un espectacle infantil, la màgia del Nadal. També hi haurà l'encesa de llums, amb la seva pertinent parafernàlia, i també un repartiment de caudu calent entre els assistents.
Però tenim altres activitats aquí al Maresme aquests propers dies. A Santa Susana aquest municipi es converteix en el punt de trobada dels amants del motor i del Dakar, perquè aquest cap de setmana el torrentó de Can Gelat hi acollirà l'exposició dels vehicles que participaran al Dakar 2026.
La cursa considerada com la més dura del món que se celebra del 3 al 17 de gener pels deserts de l'Aràbia Saudita, doncs bé, tots els vehicles i, de fet, també molts dels participants dels pilots famosos que porten aquests vehicles estaran a Santa Susana aquest cap de setmana.
Més qüestions nadalenques. El bosc dels tions, el Ruquimón de Dos Rius. Un espectacle màgic ja està obert també aquest cap de setmana. De fet, ho estarà fins al 21 de desembre. Es pot visitar un petit bosquet del Ruquimón i poder trobar tants tions reunits com mai s'han vist abans, diu. Estan a dalt dels arbres, sobre les roques, entre verdir,
a la vora del camí, això a la zona de Dos Rius. A la mateixa zona, a l'àrea de Canyamàs, es pot anar a triar un arbre de Nadal a la finca La Soleia, directament de la terra cap a la llar. Es pot triar el que més agradi a tota la plantació i emportar-se'l a casa.
I per altra banda, aquest cap de setmana també és temps de festes majors Sant Andreu, i aquí tenim la festa major de Sant Andreu d'Òrrius, i també la de Sant Andreu de Llavaneres, amb diverses activitats programades. Per tant, ja ho veus, Marina, també tenim forces activitats que ja comencen a tenir aquest regostet de Nadal. Molt bon cap de setmana. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor.
Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallas, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les tardes...
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest divendres. Nosaltres ho deixem aquí, però tornarem dilluns, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Ens esperem a totes i a tots que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
No és amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les fars siguin el fan.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarraco 25 dispara les visites als monuments romans. Fins a 31 d'octubre, més de 700.000 persones ja havien passat pels recintes del Museu d'Història, unes 160.000 més que durant tot el 2024. Aquest cap de setmana es posarà el colofó amb la clausura dels actes al voltant de l'aniversari de la declaració com a patrimoni de la humanitat. També hi haurà jornada de portes obertes.
El conseller de Patrimoni, Nacho García, ha explicat a Tarragona Ràdio que l'activitat generada ha tingut impacte i que la ciutat ha reforçat la seva capitalitat sobre el món clàssic. Això demostra que hi ha hagut un augment important de visitants i que, per tant, tota l'activitat que hem generat des del Tarraco 25 ha tingut un retorn cap a la ciutadania i després satisfets perquè tancarem aquest any 2025 amb notícies històriques a nivell de patrimoni...
Destaca l'acte institucional de Cluenda, demà a les 6, amb el lliurament del Premi Tàrraco i l'espectacle Soc part de tu. A l'Auditori del Camp de Mart l'endemà al matí hi haurà una plantada de gegants i bestiari del seguici al passeig arqueològic i també...
en el marc de la clausura de Tarracó 25. Avui i demà l'amfiteatre cobrarà vida i hi haurà un mapping, un espectacle visual que també servirà per tancar el nou fest al Jardí Digital 2025.
I Tarragona, que ja ho té tot a punt per donar el tret de sortida al Nadal, la ciutat s'il·lumina a partir de dos quarts de set de la tarda amb una gran festa des de la plaça de la Font. Aquest canvi d'ubicació és una de les principals novetats. L'acte comptarà amb un espectacle previ. Recordem que tradicionalment es feia a la Rambla Nova. Montse Adán és la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç.
Seran més de 200 actes que se celebraran i que es viuran al carrer. Novetat d'enguany, l'encesa. I ho farem aquí a la plaça La Font. L'any passat la Ramla se'ns va quedar petita.
El pressupost d'enguany en il·luminació nadalenca és de 400.000 euros, llums que romandran enceses fins al 7 de gener. I aprovat el pressupost de la Diputació de Tarragona per al 2026, els comptes han rebut un ampli consens. Tots els grups hi han votat a favor, menys Vox, que s'ha posicionat en contra.
superen els 237 milions d'euros i són els més alts de la història de la institució. La seva presidenta, Noemi Llaurador, recorda que des de 2012 el pressupost s'ha duplicat. Aquesta eina, que des del 2017 hem augmentat amb 100 milions d'euros i des del 2012 hem duplicat el nostre pressupost, evidentment té una finalitat, que és millorar les condicions de vida de la gent que vivim en aquestes 10 comarques.