Title:

Ports, pesca sostenible i alfabetització ecològica

## Panorama inicial del programa **Arran de Mar** inicia l’episodi amb el format habitual: connexió amb diverses ràdios locals de la costa catalana, previsió de **pluges intenses** i situació de **trànsit complicat**. Es destaca el caràcter marítim i de servei del programa, amb especial atenció al temps i l’estat del mar. --- ## Bloc 1 – Actualitat de la costa catalana ### Prevenció d’incendis i gestió del territori • **Cadaqués** reforça la prevenció de focs forestals amb una *franja de trànsit* al Coll de Perefita i la carretera d’accés, actuant sobre **26.000 m²** i aclarint massa forestal entre Roses, Cadaqués i Port de la Selva. • L’objectiu és evitar la propagació de foc cap a muntanya i alhora **potenciar espais oberts i biodiversitat**. ### Identitat local i participació ciutadana • **Palamós** celebrarà un **referèndum** el 23 de novembre per decidir si el municipi passa a dir-se *Palamós i Sant Joan*. • Es tracta de recuperar una denominació perduda durant el franquisme (1942) i reconèixer la història compartida. • L’Ajuntament ha reeditat estudis històrics i una publicació (20 €) per **informar el vot** i contextualitzar el procés. ### Adaptació al canvi climàtic al litoral i al Delta de l’Ebre • El projecte europeu **Impetus**, coordinat per *Eurecat*, impulsa pilots al **Delta de l’Ebre** i a la costa catalana: - **Aiguamoll artificial** per tractar aigües residuals dels arrossars: filtres naturals, vegetació aquàtica, **reutilització d’aigua** i foment de biodiversitat. - **Restauració de dunes** a Sant Pere Pescador i Calafell; fins i tot retirada parcial del passeig marítim per recuperar la *dinàmica natural de la platja*. • El Departament de Territori remarca que la costa és **front prioritari** davant l’emergència climàtica. ### Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre • El **COPATE** tramitarà l’ampliació de la **reserva de la biosfera** per incloure tots els 52 municipis ebrencs, incorporant set municipis abans exclosos per la presència de la central nuclear. • Part d’Escó, Flix i Riba-roja quedarien fora per proximitat a la nuclear. • Es reclama **més recursos** i múscul institucional perquè la reserva sigui un autèntic **motor de desenvolupament sostenible** fins al 2030 (ambiental, social i econòmic). ### Esport nàutic i projecció internacional • A **Vilanova i la Geltrú**, Copa d’Espanya d’**ILCA 4** amb 140 regatistes i condicions meteorològiques favorables; domini clar dels esportistes valencians. • Es destaquen campions per categories i l’impacte positiu per al **Club Nàutic Vilanova**, que vol acollir més proves d’alt nivell. • A **Arenys de Mar**, el jove regatista **Lucas Garrido** guanya una regata internacional a Cap d’Agde (França) entre més de 220 participants. El Club Nàutic d’Arenys subratlla: - El seu **alt potencial esportiu** i projecció internacional. - El valor de ser un esportista **“100% sortit del planter”** del club. ### Fauna salvatge i convivència urbana • **Calella** activa un pla especial per gestionar la presència de **senglars** dins del municipi, arran d’albiraments a prop d’escoles i zones infantils. • Mesures: - Neteja i desbrossament de parcel·les municipals on s’hi haurien establert. - Coordinació amb Agents Rurals i societat de caçadors per **control sinèrgic** als entorns naturals. - Campanya de recomanacions: no alimentar senglars, gossos lligats, assegurar contenidors. ### Crisi de dies de pesca a la demarcació de Tarragona • La **meitat de les barques d’arrossegament** de la demarcació de Tarragona han esgotat ja els dies de **quota anual** i no podran sortir a pescar fins l’any vinent. • El sector disposava de **100–130 jornades** segons la mida de l’embarcació, cosa que implica treballar **un de cada tres dies** com a màxim. • El secretari de la Federació de Confraries, **Xavier Domènech**, denuncia: - Que el sector ja sabia que **no arribarien a final d’any**, però l’Estat els va demanar que pesquessin amb “tranquil·litat” mentre buscava una solució. - La dependència d’una ampliació de dies per part de la **Comissió Europea** o bé d’avançar dies de l’any següent. • El sector defensa que, amb l’actual volum d’embarcacions, caldria garantir **almenys 180 dies** de pesca anuals. ### Gestió d’aigua i infraestructures hidràuliques • L’**Agència Catalana de l’Aigua** licita més d’1 milió d’euros (fons FEDER) per modernitzar els **desguassos de mig fons de la presa de Siurana** (Priorat): - Substitució d’equips hidromecànics i vàlvules. - Millora de regulació del *cabdal ecològic* del riu Siurana. - Renovació d’automatització i telecontrol. ### Meteorologia i trànsit • Secció de **predicció marítima**: pujades de maror, canvi sobtat de vents (xaloc, ponent, mestral, tramuntana) i **tempestes severes** previstes. • Servei Català de Trànsit informa de **retencions importants** a AP-7, C-33, A-2, C-32 i rondes de Barcelona per accidents i intensitat de trànsit. --- ## Bloc 2 – Economia blava: ciutats portuàries al Perú ### Ciutat-port i governança territorial • L’economista blava **Anna Alonso Tambó** conversa amb **Gustavo Puma**, especialista peruà en **planificació urbana i territorial de ciutats portuàries**. • Es presenta el seu projecte de *catastro urbano territorial portuario* per al port d’Islay–Matarani, finalista a la **Biennal d’Arquitectura del Perú 2024**. • Idees clau: - El port s’ha d’entendre com a **sistema integrat amb la ciutat**, no com un element aïllat. - Cal un model de **governança col·laborativa**: sector públic, privat, societat civil, acadèmia i col·legis professionals. - L’objectiu és reduir **conflictes socials**, ordenar el territori i promoure **economia circular** en l’entorn portuari. ### Consells ciutat-port i referents llatinoamericans • Gustavo Puma defensa la creació de **consells ciutat-port** com a espais estables de cogestió. • Chile es cita com a **referent llatinoamericà** en aquests consells de coordinació. • Al Perú encara manca un **marc legislatiu específic** per institucionalitzar aquests espais. ### Descarbonització i noves rutes comercials • Es comenta el paper de l’**Autoridad Portuaria Nacional** del Perú en l’estudi i planificació de rutes que ajudin a la **descarbonització dels ports**. • Es posa com a exemple el **Port de Chancay**, peça clau de la *ruta de la seda* entre - Port de Shanghai (Xina) - Port de Chancay (Perú) - I la connexió amb Amèrica del Sud (Brasil, Bolívia, Xile) i Europa. ### Crítica al cas Chancay: creixement sense planificació urbana • Malgrat la importància estratègica del port de **Chancay** (hub portuari, industrial i tecnològic per a la Xina i la regió), Gustavo Puma denuncia: - Que **un any després de la inauguració** encara no s’ha aprovat el **Pla de Desenvolupament Urbà de Chancay**, en el qual ell va participar com a coordinador general (equip d’unes 70 persones). - Que això suposa **un any perdut de planificació** per a la ciutat i genera **pèrdua de legitimitat** política. • S’assenyalen també les **inestabilitats polítiques** del Perú (molts presidents en pocs anys) i els interessos territorials que dificulten l’aprovació d’aquest instrument. ### Xarxes de ciutats portuàries hispanoamericanes • A partir de l’experiència de l’AIVP (xarxa internacional de ciutats portuàries), s’obre el debat sobre: - Crear una **xarxa específica de ciutats portuàries d’Hispanoamèrica**. - Enfortir la **cooperació Europa–Amèrica Llatina–Àsia** a través de ports com Barcelona, Hilo, Matarani, Callao, Salaverry i ports fluvials peruans. • Es destaca la necessitat de mirar més enllà de la connexió Xina–Perú, i garantir que les mercaderies de Sud-amèrica arribin també **a Europa**, tot aprofitant el “triangle” econòmic. ### Dret a la ciutat i desigualtats al voltant dels ports • Es cita el pensador **Henri Lefebvre** i la seva idea de *dret a la ciutat* (1968): - La ciutat-port ha de garantir **integració social** i serveis bàsics. - No té sentit que un port creixi econòmicament mentre la ciutat que l’envolta continua amb **altes taxes d’analfabetisme, manca d’aigua potable, habitatge i serveis bàsics**. • Gustavo Puma denuncia que en molts entorns portuaris del Perú: - No hi ha **desenvolupament social proporcional** al creixement portuari. - Falta planificar **zones industrials i àrees econòmiques especials** que reparteixin millor els beneficis. --- ## Bloc 3 – Pesca recreativa i recerca sobre la tonyina ### Científic Angler Tagging Tour i pesca responsable • Espai amb l’**Associació Catalana de Pesca Responsable** i **Fede Valls**. • Es presenta la 4a missió del **Científic Angler Tagging Tour** els dies 15 i 16 de novembre a l’**Ametlla de Mar** (aigües de Tarragona), darrera parada de la temporada. • Característiques de la missió: - Unes **10 embarcacions** i 50–60 pescadors recreatius de diversos punts (Balears, Mataró, Barcelona, Blanes, País Basc, França, Salou, Delta de l’Ebre...). - Objectiu d’implantar **30–40 marques electròniques** i recollir **mostres biològiques** de *tonyina vermella*. - Es fa al novembre per estudiar **exemplars grans que no migren** a l’Atlàntic després de reproduir-se. ### Paper dels pescadors recreatius i bones pràctiques • Les missions es fan sempre en col·laboració amb associacions de **pesca responsable**, que garanteixen: - Captura i **alliberament en bones condicions**. - Bon ús de les tècniques de marcatge. • Això converteix el col·lectiu de pescadors recreatius en **aliat clau de la recerca científica marina**. ### Per què al voltant de les granges de tonyina? • L’àrea propera a les granges de **Balfegó** és un punt estratègic on, en aquesta època, es concentren **tonyines salvatges**. • S’estudia tant el **comportament** dels peixos que ronden les granges com el dels que segueixen les grans rutes migratòries. ### Marcatge electrònic i migracions de la tonyina • Les **marques electròniques** registren: - Temperatura - Pressió/profunditat - Lluminositat • Amb aquestes dades es pot reconstruir el **trajecte migratori** i analitzar: - **Influència del canvi climàtic** en rutes i comportaments. - Diferències entre exemplars que migren a l’Atlàntic i els que es mantenen al Mediterrani. > S’explica el cas d’una tonyina marcada a Santa Pola que va recórrer **17.000 milles**, passant per Terra Nova, el Banc Saharià i retornant a prop del punt inicial, estudi publicat a *National Geographic*. ### Poblacions i genètica de la tonyina vermella • Es comenta la recerca actual (doctor Tristan Ruller) sobre: - Possibles **poblacions residents** al Mediterrani. - Diferenciació genètica entre la població mediterrània i la **població atlàntica** que es reprodueix al Golf de Mèxic. • De moment **no hi ha evidència concloent** d’una població mediterrània completament diferenciada i “autòctona”, però és una hipòtesi en estudi. ### Suport institucional i xarxa científica • El Tagging Tour treballa per **IFREMER** (institut francès de recerca marina) i, des d’aquest any, també amb **IMEDEA** (projecte Resmet, amb hidròfons). • A l’Ametlla de Mar s’inicia una col·laboració amb: - **ICATMAR** (Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i Catmar), vinculat a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i l’ICM-CSIC. - **SEO/BirdLife** (projecte *Mar a Vés*) per a formació i sensibilització sobre **aus marines**. - Activitats de **plastic fishing** (recollida de plàstics durant la pesca). ### Formació i retorn del coneixement • Es fan sessions formatives prèvies per a pescadors (en dues parts) i un **webinar** posterior a la missió. • El webinar d’enguany servirà per celebrar el **3r aniversari** del Tagging Tour, amb: - Balanç de **10 missions** i més de **100 marques**. - Participació de científics i pescadors. --- ## Bloc 4 – Especial “Som analfabets ecològics?” ### Punt de partida: una revista de 1997 • Joan Ramon Mendo i Toni Ferran obren el debat amb una revista del **Departament de Medi Ambient** de l’any 1997 titulada sobre *alfabetització ambiental*. • Es constata que, gairebé **30 anys després**, moltes reflexions continuen plenament vigents. > «La humanitat ha substituït l’aprenentatge per ser part de la natura per l’aprenentatge que ens capacita per adquirir i competir.» ### Què vol dir “analfabetisme ecològic”? • No es tracta que la ciutadania sigui experta en ecologia, sinó que **manca sovint el nivell bàsic** de: - què és un *ecosistema*, - què és la *biodiversitat*, - què és una *espècie invasora* vs. *espècie exòtica*, - com funciona l’**equilibri ecològic**. • Joan Ramon recorda que molts d’aquests conceptes els va aprendre **només a la universitat**, no a primària/ESO. ### Exemple de coneixement positiu: noves espècies • Per equilibrar el discurs catastrofista sobre extincions, es recomana el blog **novataxa.blogspot.com**, dedicat a: - noves espècies descrites per la ciència, - espècies fòssils, - redescobriments d’espècies suposadament extingides. ### Economia i ecologia: el cas d’un restaurant • Toni Ferran empra el **menjador d’un restaurant** com a metàfora: - Un bon gestor intentarà **minimitzar el malbaratament de menjar** perquè això té un **cost econòmic**. - Sense parlar explícitament d’ecologia, ja està aplicant **estratègies de prevenció de residus**. • Es defensa que la **variable econòmica** és una porta d’entrada potent a l’ecologia: molts estalvis econòmics són alhora **estalvis ambientals**. ### Ecologia domèstica i estalvi • S’esmenten exemples d’*ecologia domèstica*: - Cadena de roba entre famílies i cosins. - Reaprofitament d’aliments, reducció de malbaratament. - Estalvi d’aigua, energia i millora d’aïllaments. • Moltes persones apliquen aquests criteris per **necessitat econòmica**, tot i que no els etiquetin com a “ecològics”. ### Recursos finits i colls d’ampolla ecològics • S’introdueix el concepte de **coll d’ampolla** en ecologia (relació depredador-presa, models Lotka–Volterra): - Quan el recurs escasseja, la població del depredador **es redueix** fins que es restableix l’equilibri. • Es trasllada aquesta idea a: - Recursos hídrics (restriccions d’aigua), - Energia (apagades i crisis), - Conflictes humans (guerres com a colls d’ampolla socials). ### El paper de l’educació ambiental • Joan Ramon subratlla que, davant l’analfabetisme ecològic, la resposta ha de ser **educació ambiental per a totes les edats**, no només per a infants. • Es critica que moltes iniciatives se centrin en **P3–P4** i activitats simbòliques, però **no transformen hàbits** de la ciutadania adulta. • Es proposa **replantejar l’educació ambiental** des dels currículums escolars fins a la formació universitària i professional. ### Institucions, lleis i responsabilitats • Debat viu entre Toni i Joan Ramon sobre el pes de la **política i la normativa**: - Joan Ramon defensa que sense **lleis clares, directrius europees i normes municipals** és molt difícil generar canvis estructurals (porta a porta, gestió de residus, urbanisme sostenible, etc.). - Toni insisteix que no es pot esperar passivament l’acció política; la **societat civil, empreses, escoles, entitats** han de prendre la iniciativa i *arrossegar* l’administració. ### Models de recollida de residus i psicologia social • Toni aporta dades recents (2024): - **272 municipis** catalans amb model **porta a porta** i **50** amb **contenidors tancats/intel·ligents**. - Recollida selectiva mitjana: **78 %** (porta a porta) i **67 %** (contenidors tancats). • Es remarca que els **sistemes voluntaris oberts** rarament superen el 30–40 % de recollida selectiva. • Quan hi ha **tutela i control** (porta a porta, contenidor amb identificació), la resposta ciutadana millora molt, cosa que evidencia la dimensió **psicològica i de responsabilitat**. ### Exemples d’aigua bruta i contaminació • Es posa com a cas extrem la **Riera de Rubí**, encara fortament contaminada, que s’intercepta per evitar que arribi a la planta potabilitzadora del Llobregat. • Es pregunta retòricament si algú voldria beure “un got d’aigua de la riera”, per subratllar la importància de **no amagar el problema** (crítica a l’“estruçisme”). ### Educació superior i manca d’ecologia als currículums • Toni explica experiències a la **UPC**, on fa xerrades a futurs arquitectes, enginyers, economistes, etc.: - Detecta que fins i tot en entorns universitaris la recollida selectiva **es fa molt malament**. - Moltes carreres encara **no incorporen prou ecologia** ni sostenibilitat de manera transversal. • Es reivindica que el medi ambient ha d’estar **integrat en tots els àmbits de formació i decisió**, no només en un hipotètic Departament de Medi Ambient. ### Recuperar la política ambiental estructural • Es lamenta la desaparició del **Departament de Medi Ambient** de la Generalitat com a referent polític central. • Es defensa: - Recuperar un **departament fort** de medi ambient. - Però, alhora, garantir que **tots els departaments** (urbanisme, economia, educació, salut, etc.) incorporin la **variable ambiental** en les seves polítiques. --- ## Bloc 5 – Actualitat local de Tarragona i tancament ### Nova etapa en la neteja viària de Tarragona • **Urbaser** assumeix el nou contracte de **neteja i recollida de residus** a Tarragona. • Primera acció: **pla de xoc** per resoldre l’acumulació de brossa del traspàs d’empreses. • Canvis visibles: - Retirada de **contenidors soterrats**. - Reparació de maquinària avariada (per ex., una decapadora espatllada des de feia 3 anys). • L’alcalde Rubén Viñuales parla de **“nova etapa” després de 64 anys**, mentre els 290 treballadors subrogats reben formació i nova indumentària. ### Recordatori de la crisi pesquera i esport • Es reforça la notícia de la **crisi de dies de pesca** a la demarcació de Tarragona i la incertesa de cara a Nadal. • En esports, presentació del nou entrenador del **Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)**, **Cristóbal Parralo**, que expressa la voluntat de retornar el club al **futbol professional**. ### Tancament de l’episodi • La segona hora es dedica gairebé íntegrament al debat sobre **analfabetisme ecològic**, com a crida a: - *Repensar l’educació ambiental*. - *Integrar economia i ecologia en la presa de decisions*. - *Superar l’“estruçisme” i assumir col·lectivament la responsabilitat ambiental*. • El programa es tanca amb la voluntat que “a algú se li encengui una llum” i impulsi noves accions **a favor del medi ambient**.

['Arran de Mar', 'Economia blava', 'Ports', 'Ciutat-port', 'Port de Chancay', 'Ruta de la seda', 'Governança territorial', 'Perú', 'Port de Barcelona', 'Pesca responsable', 'Científic Angler Tagging Tour', 'Tonyina vermella', 'Migració de peixos', 'Canvi climàtic', 'Delta de l’Ebre', 'Adaptació costanera', 'Dunes litorals', 'Reservas de la biosfera', 'Terres de l’Ebre', 'COPATE', 'Pesca d’arrossegament', 'Confraries de pescadors', 'Quota pesquera', 'Mediterrani', 'Prevenció d’incendis', 'Cadaqués', 'Cap de Creus', 'Participació ciutadana', 'Topònim Palamós i Sant Joan', 'Calella', 'Senglars', 'Gestió de fauna', 'Aigua', 'Presa de Siurana', 'ACA', 'Esport nàutic', 'ILCA 4', 'Vilanova i la Geltrú', 'Arenys de Mar', 'Lucas Garrido', 'Educació ambiental', 'Alfabetització ecològica', 'Residus', 'Porta a porta', 'Contenidors intel·ligents', 'Recollida selectiva', 'Estalvi d’aigua', 'Estalvi energètic', 'Dret a la ciutat', 'Henri Lefebvre', 'Biodiversitat', 'Política ambiental', 'Departament de Medi Ambient', 'Urbaser', 'Neteja viària', 'Tarragona', 'Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)']