Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda aquest dimecres 5 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambó, ens portarà a les últimes novetats. Anirem a pescar, però sempre de forma responsable amb l'Associació de Pesca Responsable.
i dedicarem tota la segona hora del programa al medi ambient, a saber si som analfabets ecològics. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, una mica refredada, però si me tornes a fer la pregunta aquesta que acabes de fer, la resposta és sí.
No sé quina pregunta t'he fet. No me l'has fet així en general, que si som una mica, que no estem educats. Ah, analfabets ecològics. Seguríssim. La resposta és sí. Si teníem algun dubte, la desvetllo. O sigui de cas, eh? Ja has fet spoiler. Ja has fet spoiler. Me catchin. Jo que pensava... Bueno, si no heu vist la pel·lícula Titanic, també us he de dir...
Estim barrejant aquí. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, bé, molt bé aquí. Fa... Quin temps fa haver-te a Tarragona, avui? Avui? Doncs feia bon dia i ara està a punt de ploure.
Sí, aquí igual s'han capotat el cel i sembla que s'estigui fent fosc ja i encara no ho saps. No, encara queda una estona per fer-se fosc, però Sergi, anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Estem amb alerta gairebé mig Catalunya, Sergi.
Bona tarda, sí, sí, estem en alerta. Bé, un canvi... No sé, això és com quan era el Joan Gaspart del Barça. Voleu que parli com Cedic Urral predictor o aficionat? Les dues coses. Potser de les dues bandes. Com a aficionat. Bé, un canvi molt xulo. Feia molts dies i setmanes que no es movia l'atmosfera i el canvi de demà pinta guai.
A nivell predictiu, alguna de les tempestes pot ser intensa, violenta i passar amb força. Per tant, sí, alertes més que justificades. Si són alertes més que justificades, i ho diu el nostre meteoròleg de confiança, farem cas. Anem a saludar també l'Oriol Leudes de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, doncs aquí ja plou, eh? Aquí ja ha començat a ploure una miqueta i sí, sí, estem a l'espera d'aquestes pluges fortes de cara a demà. Aquí al Maresme sembla que l'avís el tenim des de les 6 del dematí fins a les 2 del migdia. Després ens diuen que de cara a la tarda la cosa ja pot continuar plovent però ja no serà tan intens. Però vaja, que sí, que sí, que veurem aigua manta demà pel que es veu.
Beurem aigua manta, no sé si per tot, ja sabeu que això de la pluja és irregular, no cau sempre igual per tots els llocs, i esperem que no passi res, així que a seguir les indicacions que donin les autoritats. Anem a començar el programa d'avui, estarem pendents d'aquestes pluges, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que cada ques es protegeix del risc de foc forestal amb l'arranjament d'una franja de trànsit, Sergi.
Doncs sí, Cadaqués es situa en un punt especialment crític pels focs forestals als peus del Pení, envoltat de muntanyes, i en un territori on la tramuntana li va elevar el risc de foc forestal cada estiu. El Departament d'Agricultura, els bombers i el Parc Natural del Cap de Creu s'han posat d'acord per dur a terme uns treballs de prevenció de focs forestals, concretament al coll de Perefita i a la carretera de Cadaqués, per evitar que el foc pugui escampar-se a muntanya amunt.
S'ha creat una franja de trànsit de dos metres d'amplada a continuació dels treballs de manteniment. Aquestes franges s'han ampliat al llarg de la carretera, tant a rectes com a curbes. En total s'han actuat a gairebé 26.000 metres quadrats. El treball en aquestes franges ha anat acompanyat de treballs forestals per esclarissar i obrir l'espai forestal en tot aquest encreuament estratègic entre Roses, Cadaqués i Port de la Selva. Aquests treballs també garanteixen potenciar els espais oberts, que són una garantia de biodiversitat.
Palamós farà un nou referèndum per escollir un nou topònim per la vila.
Doncs sí, serà el 23 de novembre, quan Palamós decidirà si es canvia el topònim a Palamós i Sant Joan o es manté l'actual. La consulta popular, que es farà ara, precisament, surt d'una iniciativa ciutadana que fa temps que reclama que Sant Joan aparegui al topònim del municipi, una nomenclatura que va desaparèixer en època franquista i ha quedat oblidada fins avui. I ara, precisament, l'Ajuntament hi ha la voluntat unànima d'impulsar-la, perquè el desembre de l'any passat tots els grups del consistori van aprovar una moció
que precisament recollia l'objectiu de celebrar aquesta consulta. A la votació hi podran participar totes les persones que estiguin empadronades a Palamós abans del 23 de setembre i que tinguin 16 anys o més. Per poder dipositar la butlleta a les urnes caldrà identificar-se amb el DNI, el passaport, el MIE o bé el carnet de conduir.
Per fomentar la participació a la consulta sobre aquest topònim i fer que la ciutadania tingui el màxim d'informació possible sobre aquesta qüestió, l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Palamós ha publicat una nova edició de dos estudis que es van presentar el 2023 i que parlen dels orígens de Palamós i Sant Joan. Unes aportacions que també aprofundeixen sobre el procés d'agregació de l'any 1942 que va convertir les dues localitats en un sol municipi. Escoltem Núria Boteller,
que és la regidora de Participació Ciutadana de l'Ajuntament Palamusí, en declaracions a Ràdio Palamós. Per tant, primer de tot, incentivar la participació. I a partir d'aquí també informar-se una mica de quins són els motius d'aquesta reivindicació històrica, que penso que potser hi ha gent que ho desconeix i que no entén el per què s'ha de fer aquesta consulta. Llavors, o sigui, hi ha documentació, hi ha un estudi molt extens fet que està a disposició de tothom.
La publicació que ara es posa a disposició de la ciutadania, com ha dit la regidora, inclou els dos documents esmentats, així com una introducció del doctor en història Joaquim Nadal. Es pot comprar a la botiga del Museu de la Pesca a un preu de 20 euros. Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre, precisament, i la costa catalana són escenaris clau d'un projecte europeu que busca fer front als canvis del canvi climàtic cel·l.
Simarina, el projecte europeu Impetus, coordinat pel Centre Tecnològic Eurecat, ha impulsat actuacions pilot a la costa catalana i al delta de l'Ebre per adaptar el territori als efectes del canvi climàtic. El programa, que finalitzarà el desembre, aposta per solucions tècniques i naturals per reduir l'erosió costanera, millorar la gestió de l'aigua i reforçar la resiliència dels ecosistemes.
Al Delta de l'Ebre s'ha dissenyat un aigua moll artificial multifuncional per tractar aigües residuals agrícoles dels arrossars. El sistema, basat en filtres naturals i vegetació aquàtica, permet millorar la qualitat de l'aigua i reutilitzar-la, alhora que afavoreix la biodiversitat i redueix la petjada ambiental.
A la costa catalana, Impetus ha impulsat la restauració de dunes a Sant Pere Pescador i Calafell per protegir el litoral de l'augment del nivell del mar i les tempestes. En aquest últim municipi, fins i tot, s'ha retirat part del passeig marítim per recuperar la dinàmica natural de la platja.
El Departament de Territori destaca que aquestes actuacions han millorat la biodiversitat i el volum de sorra acumulada. Durant la jornada del Coneixement a l'Acció, celebrada a Barcelona, el secretari general Jordi Terrades ha subratllat que la costa és un front prioritari davant l'emergència climàtica i que el seu futur dependrà de com s'actui des d'ara.
El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre reclama més suport a les administracions superiors per fer gran reserva de la biosfera.
El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre presentarà tota la documentació per ampliar la reserva de la biosfera al nord de la ribera d'Ebre abans d'acabar l'any. Aquest és un primer pas que s'allargarà fins a mitjans 2027 quan el comitè científic decidirà si avala la proposta. La gestora de la reserva, Marga Estorac, ha apuntat que en cas de fer-ho s'inclourien els set municipis exclosos inicialment per la presència de la central nuclear.
Administrativament ja tindríem els 52 municipis de Terres de l'Ebre dins de la reserva actualment, encara que 7 estaven fora igualment, nosaltres totes les actuacions que hem fet, tant de marca com altres actuacions en el que fos, els hem tingut en compte, però clar, a nivell líbids no estaven.
La proposta inclou tots els municipis, però no la totalitat del territori. Una part de la superfície d'Escó, de Flix i de Ribarroja quedaria fora per la proximitat a la nuclear. Així s'ha traslladat als més de 40 representants institucionals, agents socials, econòmics, culturals i científics que s'han reunit en una nova jornada participativa per actualitzar la reserva, 12 anys després de la seva aprovació.
El president del COPAT, Ivan Garcia, ha aprofitat per reclamar a les administracions més recursos per fer gran aquesta reserva. Crec que la reserva de biosfera, a dia d'avui, passats aquests anys, hauria de ser un motor molt més potent del que és avui en dia i aquest motor només s'aconsegueix posant recursos i posant múscul a la casa per poder treballar i poder treballar com ara s'està treballant, un fons de transició nuclear de 1,2 milions d'euros
i subvencions com aquestes podríem assolir-ne moltes més, però per això han de lliure administracions superiors que es creguen el territori, que es creguen la marca i a partir d'aquí crec que el territori avançarà en tots els sentits.
Amb aquesta actualització es busca definir el futur de la reserva per al període que s'allargarà fins al 2030. L'objectiu és recollir una visió compartida del territori que impulsi la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de les Terres de l'Ebre.
Anem ara cap a les costes del Garraf. La Copa d'Espanya ha dit que 4 s'ha celebrat aquest cap de setmana a Vilanova i la Geltrú. Carles.
Doncs sí, Marina, Vilanova ha estat la seu d'aquesta competició nacional que ha plegat fins a 140 dels millors regatistes d'Ilca IV, de tot el territori espanyol, per competir per les classificatòries que sumen punts pel campionat europeu. Ha estat un cap de setmana amb unes condicions pràcticament perfectes, ja que han acompanyat per poder-se disputar totes les proves. Ens ho explica Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova.
La veritat és que hem tingut molta sort amb el temps. Sí que és veritat que divendres i dissabte, que eren els dos primers dies de competició, vam poder fer totes les proves previstes, però sí que va faltar una miqueta de vent. Estàvem amb 6-8 nusos, suficient, però a la gent normalment li agrada navegar amb una mica més de vent. I el diumenge, la veritat és que vam tindre una aponentada forta que va fer que tothom pogués marxar amb un sabor de boca, però bueno...
El resum és que gràcies a la Meteo, que va ser batlligna amb nosaltres, vam poder celebrar totes les proves previstes i això sempre és un èxit de cara als campionats. Els clars dominadors han estat els valencians que arribaven com els clars favorits i ho han demostrat damunt del camp de regates. Blanca Ferrando, del Real Club Nàutic de València, que també va liderar el podi de la categoria sub-18 femenina, va ser la campiona absoluta.
Cal dir que aquesta regatista és la vigent campiona del món d'Ilca 4. En la categoria sub-16 van vèncer Mònica Oixa del Real Club Nàutic de Palma i Jaime Díaz del Club Nàutic Marina Corunya. Pel que fa, en categoria sub-18 masculina, Iker Mujica del Club Nàutic Cambrils van portar-se la primera posició.
Al final els resultats han sigut una mica allò esperats. Catalunya, el llevant espanyol a Catalunya va a Comunitat Valenciana, Morcia i Andalusia, Balears, sempre són tradicions molt fortes i al final els resultats una vegada més es queda reflexant. Però crec que València sí que en aquesta ocasió ha tingut un punt més que potser la resta de comunitats.
pels regatistes locals que hi han participat per primera vegada, ja que l'equip de regates DILCA 4 de Vilanova és el primer any que competeix en aquesta categoria, els ha servit per tenir un primer contacte i viure de prop com es viu una Copa d'Espanya i a quin nivell estan. L'esdeveniment s'ha celebrat amb total èxit i des del Nàutic de Vilanova ja es planteja en presentar-se per acollir noves grans proves del calendari esportiu de regates de cara als propers anys.
Fem aturada ara les costes del Maresme. El jove regatista del Nàutic d'Arenys, Lucas Garrido, ha aconseguit la victòria a la regata internacional de Cap d'Aigse a França. Va ser el millor de més de 220 regatistes de 5 països diferents d'Europa Oriol.
Doncs sí, aquest resultat de Wilkes Garrido és un pas endavant més en la seva carrera i en l'assoliment del seu objectiu per aquesta temporada. Aquesta fita no és altra que arribar al Campionat d'Espanya infantil optimist i fer-hi un bon paper. Així ho destaca Mònica Azón, directora esportiva del Club Nàutic d'Arenys de Mar.
Denota el bon estat de forma amb el que es troba ara a l'actual campió de Catalunya, que a més a més fa dues setmanes també ja va guanyar la primera puntuable a la regata de Blanès, i reforçar el seu posicionament com a esportista a tenir en compte...
al proper Campionat d'Espanya, perquè al final l'objectiu que s'ha posat l'esportista i el que ens agradaria des del club és que tingui un bon resultat al Campionat d'Espanya de la classe infantil Òptimis, que és el que li donarà portes per poder classificar algun campionat, tant sigui europeu o mundial.
Des del Nàutic d'Arenys valoren els bons resultats de Lucas Garrido, ara per ara l'esportista amb més projecció de l'entitat i posen en valor no només els campionats aconseguits, sinó també el fort lligam entre l'esportista i el Nàutic d'Arenys. Des del Club Nàutic d'Arenys de Mar i com a directora esportiva i també en nom de la junta directiva del club, realment estem molt contents amb els resultats que el Lucas Garrido se'ls està donant a la nostra entitat.
Per nosaltres realment és un èxit molt important, però més enllà dels resultats realment estem molt contents, molt satisfets de com ha quedat i de com està representant i sempre amb el nostre escut i sempre recordant que és un esportista 100% sortit del plan T i això realment per nosaltres una entitat com el Club Nàutic d'Arenys de Mar ens reforça amb la nostra línia de treball.
A França, al llarg de cinc dies, els regatistes van navegar per les aigües del llac Dach. El fort vent va impedir que es realitzessin diverses proves durant el cap de setmana. L'Ajuntament de Calella ha activat un pla especial per controlar la presència de sanglars dins del municipi arran dels diversos albiraments registrats al Parc d'Almau i altres zones properes.
Sí, la proximitat d'aquests espais a centres escolars i àrees infantils ha motivat la posada en marxa d'un paquet de mesures preventives. De fet, aquesta mateixa setmana s'han iniciat les tasques de neteja i desbrossament de parcel·les municipals on s'han detectat alguns exemplars que podrien haver-s'hi instal·lat de manera permanent, segons informen.
El pla també inclou la coordinació amb els agents rurals i la societat de caçadors de calella per dur a terme accions de control sinergètic als entorns naturals més propers amb l'objectiu de reduir la població d'aquests animals a l'exterior del nucli urbà. A més, el consistori ha difós recomanacions de seguretat a través de les xarxes socials
I amb cartells informatius al parc del Mau, a la zona que hi ha més incidència, entre els consells hi ha no apropar-se ni alimentar els sanglars, mantenir els gossos lligats i assegurar correctament els contenidors de brossa per evitar que hi tinguin accés.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant una problemàtica que ja n'hem parlat en aquest programa en altres indrets del territori. La meitat dels pescadors de l'arrossegament de la demarcació de Tarragona ja han esgotat els dies de quota que tenen per treballar i no podran sortir més a la mar fins l'any que ve.
Són dades de la Federació Territorial de Confreria de Pescadors de Tarragona que agrupa les nou entitats del litoral tarragoní on hi ha unes 90 barques d'aquesta modalitat. A principis d'any la Comissió Europea va atorgar unes quotes que, en funció de la mida de les barques, oscil·laven entre 100 i 130 jornades, una xifra que el sector considera insuficient i que fa que, com a màxim, puguin treballar una de cada tres dies.
Ara confia en que la Comissió Europea, de forma imminent, atorgui més dies en base a un estudi que indica que el Mediterrani s'ha regenerat. El secretari de la Federació Territorial de Confereries de Pescadors de Tarragona, Javier Domènech, afirma que aviat la gran majoria de les embarcacions hauran esgotat els permisos
fet que les deixarà sense marge per treballar per Nadal, que és quan el peix es paga millor. Domènec, en part, responsabilitza el govern espanyol. Comenta que des de l'Estat se'ls va dir que, malgrat les quotes pesquessin amb tranquil·litat i normalitat, perquè es miraria d'arreglar el problema de falta de dies. Defensa que, si les regles del joc haguessin estat unes altres, la gent hauria estat més prudent i s'hauria repartit més els dies.
Sí que ens va dir que deixessin treballar el govern, que donessin de temps fins al setembre perquè pesquéssim amb tranquil·litat i normalitat que s'amiraria d'arreglar aquest problema de la falta de dies, perquè eren matemàtiques. Nosaltres sabíem que si pescàvem els dies els acabaríem al setembre, a l'octubre o al novembre, però que no arribaríem a final d'any era segur, no?
Sí que és veritat que d'altres anys al final han obert els dies de pesca i s'han pogut pescar més dies dels que teníem assignats i pensàvem, potser sí, a veure si ja aconseguim, perquè nosaltres ja vèiem que el mar està millor.
assenyala que amb el poc volum de barques que hi ha actualment almenys s'hauria de poder pescar 180 dies cada any. Fons del govern estatal han indicat a l'Agència Catalana de Notícies que durant els propers dies hi pot haver una flexibilització de la situació. La primera via és que sigui la Comissió Europea la que concedeixi més dies de permís, o bé que sigui el mateix executiu estatal qui autoritzi els pescadors a consumir ara dies de compte de l'any vinent.
I l'Agència Catalana de l'Aigua, la que licita el projecte per renovar i modernitzar els desguassos de mig fons de la presa de Ciurana al Priorat. L'actuació preveu substituir els equips hidromecànics, modernitzar les vàlvules amb unes de més segures...
netejar les reixetes de presa del desguàs de mig fons i renovar els blindatges dels conductes de sortida. També s'instal·laran dues vàlvules de pas per regular amb més precisió el caval ecològic del riu Ciurana i els cavals de rang baix i es renovarà el sistema d'automatització i telecontrol. El pressupost de licitació del projecte supera el milió d'euros i està cofinançat pels fons europeus FEDER del programa de Catalunya 2021-2027. Es poden presentar ofertes fins al 13 de novembre.
Gràcies.
I ara volem saber quin temps farà la nostra man. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Molts núvols ja a gran part de la costa i, de fet, al llarg de les immediates hores hi anirà plovent. On més possibilitat tindrem d'algun xafeg més intens és a la costa barcelonina. I, de moment, tot just arran de costa, amb vent que serà més feble, per tant, amb marajol, però ja a Manendins, aquest vent del sud o de xaloc serà més intens. Un vent que serà més notori, si de cas, a la costa brava.
I atenció el dijous amb els canvis de vents sobtats també de velocitats i d'estat de la mar. Durant el matí el vent s'imposarà de sud o de xaloc, però ràpidament anirà entrant el vent de ponent o de mestral a la costa d'Aurada. Això farà que hi hagi maró. A la costa barcelonina passarem del xaloc al vent de mestral o ponent. I durant la tarda ja és quan entrarà la tramuntana amb moltes ganes al nord de la costa Brava. Tot plegat farà que hi hagi de maró a forta maró generalitzada
I a més a més amb tempestes que al matí i migdia acabaran sent severes en algun cas. Precaució. Us seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit. Volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit on hi ha la Mireia. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Situació complicada en algunes vies. L'autopista P7 hi ha l'Antitud i aturades entre Mollet i Barbora del Vallès en sentit a Tarragona per un accident que ocupa el Voral en aquests moments. A la 7.17 hi ha Qua de Parets de Mollet en sentit sud. A la 7.58 hi ha l'Antitud a Sant Quirge del Vallès i a Ripollet en sentit sud. I més endavant retencions de Montcà de Barcelona en sentit sud. A més també hi ha Qua de Montcà de Ripollet.
en sentit nord. A les C33 hi ha retencions de Montcà de Barcelona, en sentit sud. A l'National 2 hi ha un carrel tallat a Martorella, en sentit Lleida, per un accident i això provoca retencions en aquest tram. A l'autovia 2 hi ha cua de Cornellà, Sant Joan d'Espí, sobretot en sentit Lleida. A les C32 hi ha intensitat de Viladecans a Cornellà, en sentit Barcelona.
La B-23 va carregada de Molins de Rei al Papiol i a la 6.60 hi ha quart Gentona en sentit Mataró. Pel que fa referència a les rondes de Barcelona, a la ronda de dalt hi ha retencions entre Espló i la Vall d'Hebrona en sentit Besós i Dord a la Vall d'Hebrona en sentit Llobregat. I a la ronda litoral hi ha retencions de Zona Franca a la Barceloneta i a Bonpastó en sentit Besós i intensitat a la Barceloneta en sentit Llobregat. És tot el servei català de trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
És dimecres, i els dimecres són sinònim d'Economia Blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels ports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna. Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els audiants, també. I avui ens parlaràs de ports ciutats, podríem dir-ho, però fent referència, sobretot al Perú, en Gustavo Puma, que també el tenim aquí nosaltres. Molt bones tardes, Gustavo.
Muy buenas tardes con todos ustedes y un gran saludo a todos de Hispanoamérica. Un saludo también a Hispanoamérica. Ana, endavant.
Sí, hola, muy buenas tardes, Gustavo. Muchas gracias por volver a estar entre nosotros. Y como especialista en Planificación Urbana y Territorial de Ciudades Puerto, también destacar que fuiste finalista en la Bienal, en la 20 Bienal de Arquitectura. Es como los Oscars de Arquitectura Peruana, porque es muy importante la unión puerto-ciudad, ¿no? Eres especialista, casi un Oscar semifinalista, ¿no?
Bueno, sí, gracias por la deferencia. Ana, muy buenas tardes. Muy buenas tardes. El año pasado fue un proyecto que tiene mucha relación con el tema de Ciudad Puerto, como bien lo habías comentado. El año pasado se hizo para un puerto de Perú que se llama Islay Materani, el catastro, si se puede decir, el catastro urbano territorial portuario,
y fue uno de los finalistas en la Bienal de Arquitectura 2024 como una propuesta innovadora, disruptiva, utilizando esta herramienta que se llama El Catastro y también planteando una plataforma Yisweb y temas de gestión territorial en el tema de lo que es Ciudades-Puerto.
Claro, porque en este sentido, desde el visor web, sobre todo, así es hincapié, en la transparencia y en la participación ciudadana. Si en la participación, que es la cohesión ciudadana, se decía que solidaridad, que podríamos decir orgánica, como decía Emil Burgen, no existe esta conexión puerto-ciudad, nunca va a ser viable.
Sí, creo que el tema de participación ciudadana no solamente es que la sociedad civil esté inmiscuida en el tema, sino también considero que debe ser la planificación colaborativa. En el Perú tenemos prácticamente estos últimos años...
el desarrollo, como bien tú lo sabes, del tema de los puertos en el país, pero también nos están faltando normas legislativas que nos permitan entender que el puerto es un sistema y que no tiene que estar distante del sistema de la ciudad.
Por eso es que hablamos de las ciudades puertos que deberían ser un sistema único e integrado en donde el sector privado, el sector público, la sociedad civil y la academia juntamente con los colegios profesionales tienen que estar sentados en una mesa para poder definir el diagnóstico, la problemática y las soluciones
que giran en torno a este sistema ciudad-puerto. Es un modelo de gobernanza territorial colaborativo que va a permitir aminorar el tema de los conflictos sociales, que va a permitir planificar de manera pertinente el tema del territorio y que también, como tú sabes, se pueden plantear propuestas de economía circular.
Entonces, eso justamente es lo que, de alguna manera, trato de definir qué son los consejos ciudad-puerto, que acá también es bueno referir que en Latinoamérica, Chile es un referente en el tema de los consejos de coordinación por ciudad-puerto. En el Perú nos está faltando todavía llegar a ese marco legislativo.
Sí, porque en ese sentido Perú busca crear nuevas rutas comerciales para avanzar en la descarbonización también de los puertos. La Autoridad Portuaria Nacional desde el año 15 ya está en el estudio de planificación y ejecución de estas estrategias. ¿Se puede decir que la Autoridad Portuaria Nacional tiene que dar un paso más y ver la realidad de la importancia que tienen sus manos del desarrollo económico y del futuro social?
Definitivamente la Autoridad Portuaria Nacional como ente rector del sistema de planificación portuaria en el Perú, creo que...
Tiene que ser el que lleve la batuta respecto a estos temas de Consejo Ciudad-Puerto. Y algo que tú habías comentado era que no solamente tenemos que ver desde el desarrollo económico, desde el desarrollo tecnológico, desde el desarrollo portuario, entendiendo que Chancay...
amb el tema del puerto de Chancay el Perú seria un hack portuario y no solamente seria el hack portuario para América sino también el hack portuario industrial y tecnológico pero algo que tenemos que entender es de que el desarrollo económico no solamente es el tema del desarrollo portuario también tiene que estar relacionado al desarrollo social al crecimiento y desarrollo de las ciudades y de las personas
Eso es, en definitiva, lo que nos lleva al índice de desarrollo humano de cómo mejoramos la calidad de vida en este entorno donde se encuentran enclavados los puertos.
Claro, porque solo faltan 10 días para celebrar el primer año de la inauguración del puerto de Shanghai, que es la ruta de la cera que conecta Asia, del puerto de Shanghai, China, con Shanghai, Perú. Entonces, en este sentido, es importante, por ejemplo, lo que decías tú, por ejemplo, la conexión vial, este túnel que se va a hacer, este túnel portuario,
que desconfeccionará el tráfico. También la conexión portuaria que está en planificación o el desarrollo de conexión económica también, junto con la región, que está también en proyección. Si no está todo esto en conjunto, ¿por qué? ¿Un puerto solo no tiene sentido? Sí, mira, Ana, me alegra muchísimo de que estés bien informada de que estamos a unas semanas de la... Sí, la verdad que quien te habla...
Ah, sí, a diez, ¿no? Y tú eres, tú eres, tú eres, has hecho, claro, por eso te lo digo. Has hecho la tarea, has hecho la tarea, entonces está muy, mira, muy bien que me hayas hecho recordar porque estuve presente justamente en la inauguración del puerto de Chancay.
donde llegó el presidente chino por la importancia en la inauguración de este tema portuario. Ha pasado un año, pero también es bueno hacer crítica y autocrítica en el tema de Chancay, porque ha pasado un año y todavía no se ha aprobado el plan de desarrollo urbano de Chancay.
en la cual participé como coordinador general de la planificación con un equipo de aproximadamente 70 personas en el tema de estos instrumentos de planificación.
permitirían de mejor manera ordenar, planificar, gestionar y gerenciar el territorio. Entonces es lamentable decirlo también en todo lado, en el Perú también se cuecen habas y es increíble que este instrumento de planificación tan importante para la ciudad-puerto de Chancay aún no está aprobado por la Municipalidad Provincial de Guaral.
Y eso significa también un año menos de poder planificar el país y entendrás también la situación política por la cual pasamos hace que de alguna manera se pierda legitimidad.
Comentaste la última vez que estive usted aquí, que yo no digo que sea un Estado fallido, pero hay elecciones en el 26, ya llevan siete presidentes. Pues claro, yo creo que también las elecciones en este sentido no son suficientemente fuertes para hacer frente al poder estatal que se coge con pinzas, yo creo.
Pues se está a tiempo, ¿no? De Chancay, se está aún a tiempo de manejar este error de planificación. ¿Estamos a tiempo? Yo creo que no, porque en realidad la planificación del tema de Chancay...
Bona nit.
es uno de los puertos de conexión más importantes con el cual China teje el tema de la ruta de seda. Por eso yo decía, en una parte hay que hacer crítica y autocrítica también a las autoridades. Al final, pues tú sabes, este instrumento de planificación en el tema de Ciudad Puerto de Chancay también tiene un tema político y, por qué no decirlo también, de intereses en el tema territorial.
El puerto de Barcelona, bueno, tú estás trabajando en ello para poner en contacto el puerto de Barcelona con el puerto de Shanghai. Yo creo que esto le puede dar un impulso y ver la importancia que tiene no solo a través de Asia, sino también de Europa, como una puesta de entrada de todo lo que tiene desde el Brasil hasta el Teres. Esa es una mirada muy interesante. Claro, aquí estás tú, aquí es tu trabajo ese.
Es mi trabajo. No, mira, aquí hay una mirada muy interesante. Sí. Claro, esto puede ser un impulso. Claro, yo creo que con lo que hemos venido trabajando, bueno, te comento, hace una semana o dos semanas aproximadamente recibimos la visita.
de la doctora Zaba Sari. Es un referente mundial en el tema de ciudades puertos a nivel mundial. Estuvo en el Perú. Es mi mentora. Ha sido mi profesora. Y también... Zaba ha estado aquí también. La hemos entrevistado. Entonces, creo que...
Exactamente, ¿no? Entonces, como te decía Ana, yo creo que hay mucho por hacer. Yo creo que no solamente debe ser la mirada de la Ciudad de Puerto del Perú, sino también debe ser la mirada de la Ciudad de Puerto de Latinoamérica. ¿Cómo hacemos o cómo tejemos ese engranaje con la Ciudad de Puerto de...
de Europa, de España, de Portugal, de Francia y hacemos un trabajo que toma su tiempo pero de alguna manera tenemos que ya empezar a hacer ese engranaje entre los países para un mejor desarrollo económico mundial.
Claro, yo creo que sí, porque esta interfaz de Puerto Ciudad ya viene de la estructura, ya viene de la IBP desde el año 88. También teníamos el otro día aquí a Roma Gosa, que es el antiguo director del Port de Barcelona. Él estaba presente.
El puerto piloto era de Leabre, Barcelona estaba, Santander estaba y también estaba Valparaíso. Pero yo creo que ahora hemos de dar un paso más allá y dar la unión, yo creo que de toda Latinoamérica, toda la habla española tiene que ser esto. Si no estamos unidos yo creo que corremos el peligro.
Bueno, aquí es algo interesante porque se me está ocurriendo una idea. Sería interesante plantear... Mira, ya que estábamos hablando de las uniones, que yo sepa todavía, no lo sé, a menos de repente que esté equivocado, sí sería importante ya ir trabajando un tema de Ciudades Puerto de Hispanoamérica, que probablemente...
Tendría que tener otra mirada cómo entre esta propuesta que puedo lanzar de Consejo Ciudad-Puerto o de Ciudades-Puerto en Hispanoamérica permitiría de alguna manera como objetivo desarrollar las economías de los países de América, bueno, de Hispanoamérica y sobre todo fortalecer la unión comercial...
Bona nit.
Entonces, pero no es nada loco plantear una red de ciudades puertones en España, yo creo que ahí hay una gran tarea, como de repente también Barcelona, junto con España, que le dé una mirada al puerto de Hilo, al puerto de Matarani, Callao, Salaberri, y también, por qué no decirlo, a los puertos fluviales que tenemos en el Perú.
Claro, porque después la IBP ya Europa, ya después de 35 años, asocia más de 180 miembros de 45 países. En este sentido, si Chiang Kai une a Asia con el Pacífico, también se tiene que estar representando Europa, porque todos los propietarios que vendrán de Brasil, Bolivia, Chile, vendrán a Europa de una manera u otra, no solo se tiene que quedar en China. Yo creo que es una oportunidad, es el triángulo a tres, y yo creo que se tiene que aprovechar en esto.
Y otra cuestión, ya que tenemos aquí una cuestión, la cuestión que decía Henry Lefebvre, que tú eres muy amante de Henry Lefebvre y ser un seguidor, podemos decir que la ciudad también influye en la modalidad también de puertos,
Porque, por ejemplo, la ciudad, entendida como ciudad-puerto, y también integrada dentro de la ciudad de los 15 minutos que se quiere establecer aquí en Europa, ¿aquesta integración social es vital? Entendiendo que la integración de la ciudad-puerto no solamente ve todas las aristas de manera transversal la ciudad, yo creo que también...
¿El derecho a la ciudad? Ah, bueno, sí, definitivamente. Claro, claro, el derecho a la ciudad, claro, ¿no? Sí, sí. Mira, y tú sabes que ese es un término del año... Es un término que Henry Lefebvre lo utilizó en el año francés, en el año 68, donde justamente habla del derecho a la ciudad. Y yo creo que en el tema de Ciudad Puerto definitivamente tiene una connotación muy importante...
Porque suele pasar, en este caso, por ejemplo, en el Perú, que los puertos, si bien toman un desarrollo económico, tecnológico, se amplía el puerto con sus obras de infraestructura, pero alrededor donde se encuentra la ciudad...
En el caso del Perú no vemos ese desarrollo social. Se supone que si el puerto crece económicamente, entonces la ciudad debería crecer económicamente y no debería estar excluido. En muchas ciudades del Perú todavía existe analfabetismo, no tienen sistemas de agua y desagüe, no hay acceso a la vivienda, no hay parques industriales o zonas económicas que se puedan desarrollar.
Entonces, eso, el hecho de no existir es justamente el derecho, así como existe el derecho a la educación, a la salud, y que lo dice la Constitución del Perú, también es importante plantear el derecho a la ciudad que nos permita por lo menos tener una mejor calidad de vida. Lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias, Gustavo, por atendernos esta tarde aquí en Arrandamar.
Bueno, muchísimas gracias por la entrevista. Un gran saludo a todo Hispanoamérica, a Ana, a tu persona y a Radio Amamar. Un saludo desde el Perú y gustoso de estar nuevamente en otra conversación interesante para el desarrollo de Hispanoamérica. Muchísimas gracias. Muchas gracias y muchas gracias a tú también, Ana.
Sí, moltes gràcies, Marina, i moltes gràcies al doctor Guillem, i moltes gràcies, Gustavo, és un privilegi tenir-te aquí, amb tus idees, aportacions i treball, que és activa. Moltes gràcies. Molt bona setmana, Blava.
Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. Els dimecres també toca conèixer més secrets de com anar a pescar de forma responsable i avui dediquem aquest espai a la Tonyina, Sergi. Doncs sí, Marina, un dimecres més. Estem aquí amb la pesca responsable i amb el nostre convidat habitual, resident, em podríem dir, que és en Fede Valls. Fede, benvingut un dimecres més aquí a la Randa Mar. Bona tarda.
Aviam, tenim un dels treballs que porteu vosaltres i que ens en parla sovint aquí en aquesta secció, és el científic Angler Taging Tour, que justament el dia 15 i 16 de novembre fa la seva quarta missió a l'atmella de mar, en aigües de...
Tarragona, evidentment, que és l'última parada de la temporada. I Ferenc, volies parlar una miqueta de posar en context aquesta última parada de l'any. Explica'm una miqueta com anirà tot plegat. Sí, doncs aquest any serà la darrera i quarta mesió de l'any. Sabeu que el científic anglès Tagging Tour és una plataforma permanent de marcatge que treballem per Itzemers.
i que en totes les edicions que fem, ho fem sempre en col·laboració de les associacions de pesca responsable. Les dues que fem a Catalunya les fem en col·laboració amb la CPR, la Societat de Pesca Responsable, la que fem a València amb l'Associació Valenciana i la que fem a Ceuta amb l'Associació Andalusa. I és així, i ho voldria destacar, perquè la gran majoria, un percentatge molt important dels pescadors que participen en els marcatges
són pescadors socis i simpatitzants d'aquestes organitzacions que, com tu saps, tenen una llarga història en tot això de la pesca responsable, amb la captura dissolta, etc. I, per tant, amb això garantim una bona praxis per part dels pescadors que penso que és molt important. Bé, doncs, dit això, per lligar-ho una miqueta, a l'Ammella de Marc,
tindrem unes 10 embarcacions amb uns 50-60 pescadors recreatius de Balears, Mataró, Barcelona, Blanes, País Basc, França, Salou, Delta de l'Ebre, diferents llocs. L'objectiu és implantar entre 30 i 40 marques electròniques i prendre mostres biològiques d'exemplars de tonyina vermella. Aquesta emissió la fem al novembre,
perquè en principi al novembre tots els peixos grans que ja s'han reproduït ja han migrat. I el que busquem aquí és trobar a prop de les ranxes de Valsegó grans exemplars que no hagin migrat. Per estudiar-nos el comportament d'aquests peixos, anem a dir que aquest any o que mai migren a la migració atlàntica. També marquem peixos més petits, és a dir...
en aquesta línia d'anar augmentant el coneixement sobre la tonyina, no? I per què Fede us poseu aquí al costat del que diríem que és les granges de la Valfegó? Perquè és un punt on s'hi acosten també les tonyines, podríem dir, salvatges? Sí, ens posem aquí al costat de Valfegó perquè és un lloc on en aquesta època de l'any les tonyines salvatges estan als voltants, d'acord?
quan vam plantejar-nos a quin lloc buscar en època invernal tonyines amb una concentració suficient com per poder fer els marcatges que fem vam estar estudiant diferents llocs i la veritat és que vam pensar en aquest vam parlar amb els biòlegs diferents vam parlar amb el Febó que en tots moments ens han col·laborat i ens han obert les portes i per tant aquest ha sigut el
També és interessant que també analitzem el comportament d'aquests peixos que estan al voltant de les Anges, que moltes vegades la gent creu que estan sempre allà i són peixos que hem vist que migren igual que els altres, essencialment. Es basa fer de tot plegat, que ja ens has comentat més d'alguna vegada, en aquest marcatge electrònic. Amb això s'estudia bàsicament el moviment o el comportament, si no ho ha xerrat.
Sí, el mercat electrònic ens proporciona dades de temperatura, de pressió barra fundària i de luminositat i amb això podem calcular el trac pel camí que ha fet la tonyina. Això ens permet veure aquesta migració, veure la influència també del canvi climàtic en aquesta migració i anar establint patrons. Hi ha vegades que la gent pregunta què diu cada marca. Cada marca no diu res en si mateixa, és l'associació de moltes de les marques
les que van generant pels científics patrons. Vam presentar, ara no fa molt, una marca que va sortir publicada al National Geogràfic, d'una tonyina marcada a Santa Pola, que va migrar, va fer 17.000 milles, va migrar fins a Terra Nova, va estar 3 mesos a Terra Nova, quan va baixar molt la temperatura a Terra Nova se'n va anar al Banco Saharian, va estar 2 mesos menjant, i va tornar a entrar a la fase de reproducció, i es va llibre la marca i la vam recollir,
a 50 milles d'on la vam marcar. És un dels peixos que s'ha, anem a dir, instrumentat, que s'ha recollit dades amb més freqüència, de millor qualitat d'aquests que han fet tota aquesta gran migració, no? Això que nosaltres, anem a dir, pel món de la pesca recreativa, doncs és una cosa que entra més en el món de la curiositat i
i de l'ampliar el coneixement a nivell científic sí que té grans repercussions.
Deixa'm comentar-te una cosa a nivell científic, perquè amb això hi ha molta confusió. Vaig estar llegint diferents temes que toques, o sigui, s'ha demostrat que hi hagi una població més o menys, o algunes tonyines que estan més de temps a la Mediterrània, vol dir que no hi ha pas una població diferenciada encara genèticament dels estudis aquests que s'estan fent?
Anem a veure. Les tonyeres que neixen a la Mediterrània, per exemple, al Mar Balear, acostumen a residir al Mediterrani fins que són exemplars adults, meduls, i que es reprodueixen i que tenen una mida més o menys de més de 1,60 m. Quan ja són grans reproductors i tenen més d'aquesta mida, marxen al Mar Atlàntic, després de l'època de reproducció, perquè...
troben més menjar. El Mediterrani no és un mar ric. El Mediterrani és un mar molt divers, hi ha molta diversitat. Biològicament no és un mar ric, no és un mar molt productiu. Aquestes toñines marxen a Terra Nova, marxen a la part d'Irlanda, al nord de França, a menjar i tornen després a reproduir-se.
ja fa molt de temps que es parla d'exemplars que poden tindre una genètica diferent i que resideixi al Mediterrani. D'aquest tema, és un dels temes que està treballant el doctor Tristan Ruller, ara mateix no hi ha evidències finals, però n'hi pot haver. I també que hi ha altres poblacions de Tonyina en altres llocs, tenim aquesta població atlàntica que es reprodueix al Gols de Mèxic i que circula per l'Atlàntic però que no acostuma a entrar mai al Mediterrani. Avui en dia...
Hi ha aquestes dues grans poblacions genèticament diferents, sembla ser que hi ha una tercera, però que també s'està estudiant, però certament no podem avui dir, i això els científics ho poden explicar millor que jo, que hi hagi una població autòctona mediterrània totalment diferenciada i estudiada, i anem a dir d'alguna manera sense cap mena de dubte.
Fede, aclarit això, també volies destacar, o també es destaca, evidentment, que és un treball, aquestes sessions, aquesta campanya que feu a l'Atmetlla de Mar, no només del científic Angler Tour, no només de l'associació de pesca responsable, sinó que a nivell institucional, tant científica com administrativa, en podem dir, teniu tot el suport.
Sí, per organitzar aquestes jornades, òbviament, la Ciutat d'Anglès treballa per IFREMER, una institució francesa de recerca. Aquest any hem començat a treballar també amb IMEDEA, que també estem posant marques, amb el projecte Resmet, amb uns hidròfons, però volem destacar que aquí a l'Amella de Mar iniciem una col·laboració
amb l'Institut Català de Recerca per la Governança del Mar i Catmar. Sabeu que Catmar és una òrgan de cooperació amb autonomia de gestió entre la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, de la Generalitat, el GESIC, a través d'Indultats Ciències del Mar, i aquesta col·laboració s'orienta a la transferència de coneixement mitjançant la participació de biòlegs de Catmar en les jornades del científic àngler, acompanyant la feina diferent.
Això, que ho iniciem a l'Amèlia, s'estanà durant el 2026. I també, com ja vam iniciar a principi d'any, l'equip de Sea Overlife, a través del projecte Maravés, anem fent temes de formació i de sensibilització de sobre les aus marines, que és un tema molt interessant. I, a més a més, el plàstic fishing. Evidentment, a més a més el plàstic fishing. Sempre recollir tot allò que trobem del mar...
I en aquest cas també, per la dinàmica que ens havies presentat a les altres jornades, també ho diferencieu entre alguna jornada prèvia d'allò que fèieu xerrades, fins i tot algun taller o nivell social i les jornades de mercatge? Bé, aquesta vegada, aquesta darrera emissió, hem fet un canvi. Fem la formació pels pescadors dilluns de la setmana vinent, el divendres fem la segona part de la formació...
Però el webinar que fèiem sempre abans de marcatge, que està abans o el fem abans, el farem després. I per què el farem després? Perquè, com estem celebrant el tercer aniversari del Tagging Tour, volem fer el webinar quan haguem acabat aquest Tagging Tour per poder fer una actualització de marques, d'activitats, d'opinions... Volem fer un repàs que ens sembla que tres edicions, tres anys de Tagging Tour...
10 missions i més de 100 marques ja donen per fer una xerrada en format webinar convidant a tothom, veient una miqueta els resultats de tot plegat, convidant els científics que han participat, alguns pescadors, etc. I per això aquest any el webinar, aquesta edició la farem passada, ja us tirem el dia.
Molt bé, doncs Fede, donar-te les gràcies un cop més per estar un dimecres més amb nosaltres i desitjar-vos que vagi molt bé la jornada d'aquest novembre i ja ens ho explicareu a la tornada. Molt bé, una abraçada ben forta. Així acabem aquesta primera hora de rendemar. Nosaltres ara fem una petita pausa darrer cinc minutets i tornem aquí fins les sis de la tarda.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona-Marida. T'hi esperem!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5.
Us parla Tere Ortega. Urbacer ja treballa a Tarragona. El primer que ha fet és començar a desplegar un pla de xoc per solucionar l'acumulació de brossa dels últims dies. Tot és conseqüència del traspàs d'empreses. L'Ajuntament demana disculpes mentre recorda que la situació...
S'enormalitzarà substancialment a les properes hores. Un dels canvis inicials i més visible és la retirada dels contenidors soterrats. L'alcalde, Rubén Vinyolès, ha recordat que a Tarragona comença una nova etapa després de 64 anys. Ha portat maquinària d'altres contractes d'Urbacer a tot Espanya i s'ha posat a reparar maquinària que, si em permet, no s'havia reparat.
Hi ha, per exemple, una màquina que es diu la decapadora, que és la que neteja, pica el terra, per netejar de manera més intensiva, doncs, els últims tres anys, espanyada. A la seu d'Urbacera, al Polígon Francolí, els 290 treballadors ja subrogats han recollit la nova indumentària després de fer un curs de prevenció de riscos i conèixer com funciona la nova concessió. La plantilla encara el repte amb il·lusió i esperança.
Per ocupació al sector pesquer, la meitat de les barques a l'arrossegament de la demarcació de Tarragona ja han esgotat els dies de quota que tenen per treballar i no podran sortir més a la mar fins l'any que ve. Xavier Domènech, secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona.
Que pesquéssim amb tranquil·litat i normalitat que se miraria d'arreglar aquest problema de la falta de dies, perquè eren matemàtiques. Nosaltres sabíem que si pescàvem els dies els acabaríem el setembre, l'octubre o el novembre, però que no arribaríem a final d'any era segur, no? Aviat es quedaran sense marge per treballar per Nadal, que és quan el peix es paga millor.
Ja en esports avui hem escoltat per primera vegada la veu de Cristóbal Parraló, que ahir a la tarda va dirigir el primer entrenament amb el Nàstic. Diu que ve amb il·lusió a Tarragona, que el Nàstic es mereix estar en categories professionals i que té ganes d'assolir aquest objectiu. Muy contento y muy feliz de unirme a este proyecto. Estoy en un gran club que, bueno, creo que debería estar en el fútbol profesional, pero a veces el fútbol tiene estas cosas, estas circunstancias...
Y bueno, vengo con la máxima ilusión, las máximas ganas de intentar conseguir el objetivo. Me imagino que como muchos otros equipos de esta categoría que también son muy fuertes y hay que competir con ellos.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passa en 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora d'Arran de Mar, una segona hora que la dedicarem bàsicament a parlar de l'analfabetisme ecològic, a saber si som analfabets ecològics. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Arran de Mar.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum. És dimecres i els dimecres són sinònim de medi ambient, per això ja tenim aquí amb nosaltres el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendo. Joan Ramon, molt bona tarda. Bona tarda, fidel presentadora. Com estem? El dia que no hi sigui ho veureu tots. Ah, trobarem a faltar, això segur. Sí, avui està tot al teu gust, avui per fi no hi ha cap queixa...
Avui hi ha una càmera que m'enfoca, és mi càmera, està allí, hola. Bé, no, no hi ha cap queixa encantat de la vida de poder estar aquí. A més a més, avui, com cada dues setmanes, amb la companyia, agradable companyia.
Magnífica companyia del Toni Ferran. Toni Ferran, molt bona tarda. Bona tarda, bona tarda. A veure, què és això? Som analfabets ecològics? Doncs sí, aquest és un argument que anirem desenvolupant al llarg del programa, no? Ja veureu que té moltes cares, no? I res, com sempre fem, per començar, fem referència a la piulada, i en aquest cas, a la piulada que es fa del programa prèvia, no? Hi ha una imatge d'una revista, que és també d'una actualitat, si algú l'ha mirat de la imatge...
És una actualitat enorme, eh?, aquesta revista, ni més ni menys, que es va editar l'any 1997. És a dir, quasi bé farà com aquell qui diu... 30 anys. Exacte, d'acord? I en aquell moment, aquesta revista editada pel Departament de Medi Ambient, que és una revista que, de veritat, feia molta reflexió conceptual sobre temes,
Extingit. Extingit Departament de Medi Ambient. Efectivament, efectivament. Perquè potser aquesta lliçó d'alfabetització ambiental no la van aconseguir superar els polítics, diguem-ne, de l'època, i van portar, diguéssim, el Departament a la misèria, no? Correcte. Però, diguem-ne, ho dic per posar context, perquè no és una cosa nova, és una cosa que aporten molts anys aquestes reflexions al voltant d'aquest desconeixement
de molta gent, evidentment, i evidentment, l'audiència no ha de ser especialista en les coses, l'audiència, ja veureu, posarem exemples molt planers d'això, i molt senzills d'entendre, però després hi ha tot el tema polític, els responsables polítics de diferents governs, parlaments, etc., que fan lleis, no?, que sovint, sovint, sovint, tampoc coneixements de la matèria no tenen, no?, i aquí la cosa ja comença a ser més complexa quan es prenen decisions, diguéssim, sense tenir alguns coneixements mínims, no?,
Bé, posem aquest tema sobre la taula i el anirem desenvolupant al llarg d'aquesta horeta. Molt bé, jo volia, abans que res... Ah, és veritat que tens una cosa sorpresa preparada. Això se suposa que tu no ho havies de dir, perquè és una bala d'aquestes que es queda a la recàmera.
Segons per on vagi el Toni, la trauré. Segons com, no la trauré. Ah, em pensava que ja era ja. No, no, no. No has estat prou atenta. D'acord, perdó. El proper dia, doncs, copiarà 100 vegades. Estaré atenta a les converses prèvies. Bé, jo el tema d'avui...
Per una banda, m'encanta, m'encanta com a concepte, el concepte d'analfabetisme ecològic, igual que es parla, sense cap mena de pudor, de vergonya, d'analfabetisme digital, d'acord? Estem en una generació...
amb una societat que té un parell de generacions que s'han quedat una mica enrere en alguns temes. Un d'ells és la part digital. Per sort, hi ha alguns que ens hem pogut anar adaptant, anar evolucionant amb aquesta...
amb aquesta mateixa evolució a nivell digital. A nivell de coneixements en ecologia, això ho parlàvem fa un moment amb el Toni, a porta tancada, sense que tu ens assentissis, Marina. M'amagueu coses, què feu, eh? Bé, tu és que estàs molt ocupat, i això és bo. Llavors estàvem comentant el tema de l'ensenyament de l'ecologia, l'ecologia com a part de la biologia,
i la biologia com a part de la ciència als ensenyaments primaris i secundaris. Llavors, clar, jo contrastava la meva experiència amb el Toni, i és que AGB, que era aquella cosa que es feia abans i que ara en diuen educació primària, doncs teníem alguna assignatura que anomenàvem ciències naturals,
dins d'aquesta assignatura entrava tot el que podia ser biologia, geologia, hidrologia, totes les parts que defineixen el que és la natura, el medi ambient, etc. I sí que es tocava de refiló alguns conceptes bàsics d'ecologia, però lògicament no s'abordava l'ecologia com a una matèria troncal, com a una matèria imprescindible per a...
desenvolupar aquests coneixements al llarg del sistema educatiu i, posteriorment, a l'àmbit universitari. Jo vaig ser, de fet, a l'àmbit universitari, i això l'hi comentava el Toni, quan vaig descobrir el que significava realment l'ecologia, el que era un ecosistema, el que era un bioma, el que era un habitat... És a dir, podíem entrar aquí en un munt de definicions que no deixen de ser res més que definicions i que, lògicament, el ciutadà normal...
que no té tot aquest bagatge de coneixements, no ha d'aprendre. És a dir, no parlem d'analfabetisme en el sentit que la gent no és experta en ecologia, sinó, més aviat, aniríem a l'extrem oposat, que hi ha una porció important de la societat que no té ni tan sols coneixements bàsics d'aquests que dèiem DGB, de primària, al voltant de...
l'ecologia, què és un ecosistema, què és l'equilibri ecològic, què és una espècie invasora, com es diferencia una espècie invasora d'una espècie exòtica, n'hem parlat aquí alguna vegada. I jo només vull fer un apunt, i ja dono pas al Toni, i és que...
També, a nivell general, parlem molt de la disminució de biodiversitat, de l'extinció d'espècies, que normalment acostuma a ser a produir-se a nivell local. De fet, la majoria d'espècies són cosmopolites, hi ha moltes espècies que es troben no només en un lloc de veritat, però sí que és cert...
que les espècies que només es troben en un indret, que són les endèmiques, en una altra paraula d'aquest vocabulari, espècies endèmiques que només es troben en un lloc concret, sí que poden patir aquestes extincions. Per posar la part positiva, jo recomano un blog, fa molts anys que segueixo aquest blog, no el segueixo molt sovint, però sí que és molt interessant per a aquelles persones que tinguin aquesta curiositat de noves espècies
descrites per a la ciència és a dir, espècies que no es coneixien i que s'han descobert com a espècie nova tant que parlem d'extinció, doncs s'ha de parlar també descoberta d'espècies que estan apareixent aquest lloc és una pàgina web en format de blog i el seu nom és novataxa novataxa, tot junt punt blogspot.com
No em donen comissió per parlar d'aquest blog. A mi el que em sorprèn és que encara existeixin els blogs. Em pensava que això ja havia passat bastant. I més coses. I si entres a Reddit, descobriràs que els fòrums de fa 20 anys encara existeixen a Reddit, que és un altre app molt interessant. Bé, això és un blog. És un blog que parla exclusivament de noves espècies, també parla d'espècies fòssils descobertes per la ciència, d'espècies cavernícules, que no es tenia coneixement de què existien.
És a dir, tot un univers de no extinció, sinó de descobriment i de vegades redescobriment d'alguna espècie que es considerava extinta i que la ciència l'ha pogut redescobrir, retrobar en els llocs on havia estat citada o en llocs propers. Dit tot això, endavant, Toni, amb el teu plantejament, el teu guió, jo t'aniré seguint.
Molt bé, molt bé. Res, i anem obrint el focus, no?, perquè quan plantegem la sortida a l'inici del programa, no?, comencem parlant de si hi ha un desconeixement ampli, no?, si som analfabets des del punt de vista de l'ecologia, no?
O en alfabets ambientals, no? Aquesta mateixa revista que he fet referència, del 1997, del Departament de Medi Ambient, doncs el subtítol que li posa, no?, diu alfabetació ambiental i com a subtítol una educació per al nou mil·lenni, no?
Per tant, ja es veu, ja s'apunta, que 30 anys enrere hi havia unes ganes enormes de fer unes estratègies per fer arribar aquests coneixements a la societat en general. I això fer-ho amb una mirada nova, amb l'educació tan reglada com no reglada, de tot tipus, que es plantejava pel nou mil·lenni. Bé, 30 anys després ens trobem, malauradament,
que potser aquestes reflexions que es fa a la revista, 30 anys enrere, continuen sent absolutament vigents.
Hi ha una de les frases destacades de la reflexió que s'estava fent. Diu, la humanitat ha substituït l'aprenentatge per ser una part de la natura. Fixeu-vos, això és contundent. Ha substituït l'aprenentatge per ser una part de la natura per l'aprenentatge que ens capacita a adquirir i competir. És a dir, ens capacita a consumir com a folls, diguem-ne, no?
aquest viratge el podríem relacionar també amb la mirada que hi havia respecte al món rural i al món urbà, que ja l'han posat sobre la taula moltíssimes vegades. Però posem exemples perquè veureu que l'audiència, com sempre, és sàvia. Jo crec que les persones que ens estan escoltant, malgrat potser no són conscients dels coneixements en ecologia que tenen, perquè a vegades, potser com no te'ls han explicat prou bé, no n'és prou conscient...
Sí que estan fent temes d'ecologia cada dia, amb la seva vida quotidiana, prenent moltes decisions encertades, i gràcies a això anem avançant. I potser ho fem per unes altres mirades. Per exemple, posem el cas, molt senzill d'entendre, que imagineu-vos que nosaltres tres portéssim la cuina d'un restaurant i féssim menús.
Clar, i imagineu-vos que el nostre objectiu fos reciclar tota la matèria orgànica que diguéssim que la gent que ve a gaudir dels nostres menús, diguem-ne, doncs no s'ha menjat, no?,
Clar, jo crec que aquí començaríem a anar malament, i el nostre objectiu fins i tot econòmic seria que el menjar que es posés a taula fos menjat, no fos llançat. Entre altres coses, perquè aquesta merma de menjar que és posat i no és menjat...
ens la podíem estalviar també des d'un punt de vista econòmic de gestió del restaurant. Per tant, no té cap sentit que fem estratègies molt potents de reciclatge, quan el que hem de fer són estratègies molt potents de prevenció de residus. I estic segur que la majoria de cuiners i cuineres de Catalunya fan aquestes estratègies de prevenció sense donar-se'n compte, perquè intenten ajustar els menús...
intenten que a la cuina no els hi sobri gran quantitat de menjar, intenten que no es llenci el menjar. Per tant, d'una manera, diguéssim, potser inconscient o sense coneixement, sí que estan aplicant correctament les estratègies de prevenció en comptes de les de reciclatge, de recollida selectiva.
I, per tant, sí que hi ha uns coneixements que potser a través de l'economia acaben transformant-se en components també de coneixement ecològic. No de manera conscient, potser, insisteixo, però la seva pràctica, més enllà de molta xerramea que diguéssim política, per dir alguna cosa, la pràctica és que estan aplicant de manera correcta les estratègies de prevenció de residus com ningú. Amb aquest exemple que estem posant sobre la taula, no sé...
Fixa't que entre la paraula ecològic i la paraula econòmic només hi ha dues consonants de diferència.
I és molt interessant aquest exemple que poses, perquè realment és aquesta economia de supervivència, economia de sostenibilitat, que és una paraula que a mi no m'agrada gens, ja ho sabeu, però que permet visualitzar, en aquest cas amb un exemple que tots coneixem, un restaurant que té uns recursos limitats, que té uns proveïdors i que té uns clients, i que ha de lligar aquests tres factors per poder oferir
Un negoci amb unes garanties de benefici, amb unes garanties de poder seguir en aquest negoci de forma més o menys còmode. Ja sabem que el sector de la restauració, en alguns llocs, no és un sector fàcil, més aviat travessa certes dificultats, depenent de la temporada, depenent de l'any, de si plou, si no plou, si hi ha Covid, si no hi ha Covid.
Però, en tot cas, sí que és un bon exemple per parlar d'ecologia. Fins i tot podríem parlar d'ecologia domèstica, Toni. No sé si tu a casa teva, a nivell familiar, ho practiques. Però jo crec que hi ha moltes famílies que entenen aquest concepte d'ecologia domèstica, de fer les coses a casa més agradables, de tenir plantes, de tenir un entorn a dins de casa...
un entorn del que podem gaudir quan estem en aquell lloc segur, en aquell lloc protegit, i que, lògicament, també repercuteix en un estalvi econòmic, quan parlem d'aire condicionat, de calefacció, d'aïllament tèrmic, etc. Però deixem ofegir-hi un element més. Fixeu-vos que el camí que estem començant a obrir, a través d'aquest exemple, diguéssim, del menú i del restaurant, no?,
És el següent, és a dir, potser també estem davant del que és la famosa lluita de classes, és a dir, històrica, diguéssim, la gent, la menys majoria de la societat catalana, ja ho hem explicat altres vegades, amb dificultats d'arribar a finals de mes, que seria com a mínim el 50% de la societat,
Aquí podem afegir-hi potser un milió més, dos milions més de persones que es mouen per interessos ecològics, sis, i després potser podríem parlar d'un milió, un milió i mig, dos, de persones amb una capacitat de riquesa enorme, amb una capacitat de consumir enfollida, no?, i que són grans depredadors de recursos, no?,
I, per tant, curiosament, les estratègies, en aquest cas de prevenció de residus, sense que potser hagin passat aquesta lliçó a l'escola de prevenció de residus, s'estan aplicant correctament. Perquè, històricament, i a l'edat d'avui, també s'està fent molta cosa. Hi ha les famoses cadenes de roba de moltes famílies que fan, no? D'una roba que està en bon estat, que una la passa a l'altra. Jo, quan era petit, això a casa ho havíem fet, i donaven les voltes, i anaven a cosins...
Arribaven per tot arreu. De tant en tant algú tenia la sort que se li comprava una cosa nova. De cosins o d'amics o amigues. A mi me passaven roba d'amigues de ma mare que tenien filles més grans i li passaven roba. Però això que estem parlant, aquests exemples, com molt casolans, no? Sense que la intenció fos la prevenció de residus, no? S'estava en aquest camí. És a dir...
Totes aquestes estratègies d'aprofitament, reaprofitament, i les polítiques de prevenció de residus, per què s'han de fer? Per què s'han de fer? És a dir, es fan, entre altres coses, per optimitzar els recursos que tenim al nostre abast. És a dir, aquesta mirada postmoderna, diguem-ne,
no? I és la reflexió que fa en part la revista, aquesta mirada postnoverna de, eh, que ara ja podem obrir la veda, que estem tant com vulguem, i els recursos naturals els fem, els utilitzem com si no s'acabessin mai, no? I aquí tenim un problema. Això ho hem parlat altres vegades, també amb el famós tema del decreixement, per exemple, no? A nivell acadèmic, aquí faré un apunt, però un apunt senzill, per entendre del que estem parlant.
A nivell acadèmic, quan es parla d'ecologia, hi ha un concepte que a mi en el seu dia em va resultar absolutament revelador. I és que amb una dinàmica de poblacions, és a dir, quan tu tens en un ecosistema un depredador o més un depredador i un conjunt de preses, que són l'aliment d'aquest depredador, s'estableix entre aquests dos elements de l'ecosistema
Una dinàmica determinada que es pot fins i tot arribar a calcular, crec que a través de les equacions de, com es deia, Lotka-Volterra o alguna cosa així. Bé, hi ha una fórmula matemàtica que pot descriure com quan hi ha abundància de recursos, el depredador...
augmenta la seva població i disminueix la de la presa. I arriba un punt que s'anomena el coll d'ampolla. Aquest és el concepte que a mi em té meravellat. Per què? Perquè quan arriba un coll d'ampolla no hi ha més recurs. Llavors, la població del depredador es regula
per si sola, perquè no té més menjar, perquè no té més recursos, llavors no es pot seguir reproduint al mateix ritme. Llavors, al disminuir la població de depredadors, paral·lelament augmenta la població de preses i es supera aquest coll d'ampolla. Clar, aquest coll d'ampolla en ecologia
és molt fàcil d'entendre i l'hem vist en moltes situacions i també és molt fàcil d'extrapolar. Amb aquest exemple que posava el Toni, a nivell de residus, a nivell de cicle de l'aigua, d'embalbertament d'aigua, a nivell de consum d'electricitat. Sí que és cert que hi ha d'haver, forçosament, un decreixement, però de vegades el decreixement...
s'autoregula, és a dir, passa com amb el concepte de depredador presa. Decreixement és quan ja no tens més possibilitats que decreixer. Llavors, és un exemple. Decreixes quan comences a passar gana, perquè no tens res que posar-te a la boca. Però sense arribar a aquest extrem, i continuant amb la reflexió que ens apuntava aquesta publicació, que va dient coses molt interessants, eh?
Diu, una cosa que s'ha de superar és l'astrucisme. Sabeu el que és l'astrucisme? Amaga el cap. Com l'astruç, no?, davant d'una dificultat, com si l'amago, no passa res, allò no hi veig, no ho sé, no existeix, però el problema hi és, i no se soluciona, i no s'aborda, no?
I aquesta manera de fer també està molt posada, diguéssim, sobre moltes taules, no?, a ignorar el problema. I petada endavant, anem fent, i, ui, el dia que ens despertem i traiem el cap i donem una mirada, potser ens esgarrifem de com van les coses, no?, de malament. I, per tant, diguéssim, això, tot això ho fem una mica de broma, per no ser molt dramàtics, no?,
però per entendre que hi ha moltes estratègies que s'estan fent en positiu, que potser el seu titular no és, diguéssim, política ambiental o política ecològica, o estratègia ecològica, o ecologia política, podrien ser els titulars, però que sense arribar a aquests titulars, el dia a dia de molta gent està col·laborant, i molt, amb aquestes estratègies ambientals. Canviem d'exemple, anem al tema...
de l'aigua. És a dir, suposo que ningú de l'audiència, ningú, jo menys no, ni nosaltres tres, no? Estaria, diguéssim, es quedaria tan tranquil, no sé, bevent un got d'aigua bruta, cada dia, plena de brutícia. Del Ganges. No, no, del Francolí, per dir-ho una cosa.
No, no, eh?, que doncs que li baixa neta, eh? Ara baixa neta. Ara ja la ens resol. Baixa poc, però baixa baixa neta. El que baixa molt malament de Catalunya és l'agriada de Rubí. Està contaminada fins dalt. Aquesta sí.
tan contaminada, ja ho hem explicat moltíssimes vegades, i ara recentment vaig tornar a agafar el tren, i vaig passar pel lloc on intercepten la Riera de Rubí. Qui no ho sàpiga, l'estratègia de l'Agència Catalana d'Aigua de... quina hora és? 17.24, de quin dia som avui, dia 5 de novembre de l'any 2025, continua sent, continua sent la mateixa. Interceptar tota la merda que baixa per la Riera de Rubí amb una mota de...
grava, desviar-la per un col·lector i evitar d'aquesta manera que la regina de Rubí arribi a la planta de captació d'aigua del riu Llobregat a la potabilitzadora que envia l'aigua a Barcelona. Però de moment, diguéssim, els deures d'endreçar la regina de Rubí...
com diríem, els més calents de la lligüera. Per tant, algú té ganes de veritat de veure un got de la Riera Rubí? Si algú té ganes jo et convido un dia qualsevol que faci un glob i potser serà la seva última cosa que farà, perquè no crec que en faci cap altra.
No, per tant, ostres, sí que s'estan fent coses, en molts llocs, aquí hem posat un cas extrem, no?, però sí que hi ha moltes iniciatives, moltes coses, de molta gent, a tots els àmbits, fora, diguéssim, dels estaments regulars, moïn ecologistes, accions de veïns, professionals de tot tipus, fins i tot, per citar una altra, TV3, amb els programes de cuina, moltes vegades, no sempre, però moltes vegades, també aprofiten i fan programes de reprofitament de coses.
Per tant, ostres, que potser la gent no sap algunes coses, però la pràctica diària de molta gent sí que està treballant i fent accions, si no conscientment a favor de l'ecologia, com a mínim a favor de l'economia, a través de l'economia arriba l'ecologia. Bé, aquí ja és quan es comença a embolicar la troca, quan estem intentant lligar molts conceptes, perquè si entrem en el que és...
la productivitat o l'economia de mercat, quan hi entrem en el que és exportació, quan parlem...
de geopolítica, en el fons, és quan hem d'aplicar aquests conceptes ecològics però a escala més social, més humana. Podríem dir fins i tot a escala municipal, però ja sabem que els ajuntaments no sempre tenim a les regidories o, com en diuen ara, conselleries, que jo no entenc perquè han canviat el nom, perquè de consells... Només a Tarragona.
De consells no en donen cap. De regir tampoc regeixen molt, però és igual. Les regidories de tota la vida han tingut aquesta mancança de persones capacitades. És a dir, no diré quin lloc, és un lloc proper, però teníem una regidoria de medi ambient encapçalada per una arquitecta. I, a veure, pot tenir uns coneixements mínims,
de medi ambient, d'ecologia, però no és la persona adequada per portar a terme mesures, com tan sovint diem, que canviïn el model, fins i tot a nivell municipal. Ja si pugem d'escala, la cosa encara es complica més, no? I us posaré un exemple molt ràpid. Aquests dies parlava amb una amiga que és Indonèsia, viu a Indonèsia, és nativa d'Indonèsia,
I estàvem parlant de menjar, i surt el tema del xocolata, no? I li dic, a tu et deu agradar molt el xocolata, no? I em diu, no, perquè aquí a Indonèsia és molt car.
I clar, jo em vaig quedar tot sobtat, dic, a veure com pot ser que sigui cara el xocolata, si precisament Indonèsia és un dels majors productors mundials de cacau. Cacau és la base del xocolata, no? Llavors, clar, ella tampoc no em sabia dir la raó, vaig investigar una miqueta, com sempre Marina, amb el XatGPT. Jo m'he passat al teu club d'investigar també amb el XatGPT. Molt bé, t'explicaré més clubs. El de Reddit també és interessant, però aquest és un altre tema.
Llavors, és xocant com un país productor, un primer productor de cacau, tingui preus del xocolata, que és el cacau processat, que no siguin...
assequibles per a la població que viu a Indonèsia, que és el país que ho produeix. No sé, és molt estrany. I li vaig fer fer al GPT la comparativa. Calcula amb el preu d'una barra de xocolata d'aquestes del 70%, per exemple, no direm marques perquè no ens paguen per fer publicitat, quan ens paguin ja d'allò.
Doncs dues marques molt conegudes a nivell de Catalunya, de tauletes, barres de xocolata, amb un 70% de cacau. I comparen el preu aquí a Catalunya amb el preu a Indonèsia. Doncs resulta que el preu és força semblant, tot i que...
Bé, a Indonésia hi ha alguna diferència amb la qualitat, potser el tant per cent no és el dels 70, és una mica inferior, però bé, parlarem del mateix tipus de producte. Doncs el preu és similar a Indonésia i a Catalunya, diferència que el poder adquisitiu a Catalunya és molt més alt que a Indonésia. Per tant, a Indonésia comprar-se una barra de xocolata és un luxe. A Catalunya és una cosa que poden fer pràcticament tots.
Sí, sí, a veure, evidentment, sempre hi ha les mirades locals i les mirades globals, eh? Però això encaixa molt bé tot el que estem parlant, perquè les coses no surten tampoc de qualsevol lloc, no? Això surt d'una declaració, que es diu la declaració de Tip Bilici, no?, que és a Geòrgia, que es va fer a Geòrgia,
I en aquesta declaració, una de les coses que es posa sobre la taula és la necessitat, i això és una de les coses que hem comentat moltíssimes vegades, de veure l'entorn com un recurs finit. Canviar aquest imaginari que els recursos són il·limitats.
I que, si no canviem aquesta mirada, això ens porta a un carreró d'edifici sortida. I aquí es posava molt en valor la necessitat de fer una transformació a través de l'educació. Quan parlem d'educació...
quan parlem d'ecologia, quan parlem de molts temes, són qüestions que s'han de fer de manera recurrent. És a dir, com la societat és canviant, les persones van canviant, arriben noves generacions i marxen les generacions més grans. Per tant, hi ha un trànsit de molta gent al llarg de la seva vida en diferents moments i en diferents aprenentatges. Moltes vegades sembla...
Dona la sensació que no es vulgui transmetre entre generacions els coneixements adquirits per la generació, diguéssim, més vella, no? I que la generació nova digui, no, no, jo ja faré el que hagi de fer, llavors es repeteixen infinitat d'errors, es cauen en paranys que els altres s'havien trobat, no? I sembla que col·lectivament no avancem, perquè avançant en ecologia no avança una persona, ni dues, ni tres, és a dir, ha d'avançar el conjunt de la societat, no?
I, evidentment, encara que pot ser una mica utòpic pensar que el conjunt de la societat global avança en ecologia, sí que hi ha moltes accions a nivell local que són positives. I quan dic a nivell local, imagineu-vos a nivell local a tot el planeta, perquè es fan quantitat i quantitat d'accions en positiu a favor del medi ambient. Però hi ha un tema central que és molt important tenir-lo clar,
Com a l'ABC bàsic, és a dir, nosaltres formem part del medi, no som aliens al medi, no? És com estrany, des del punt de vista de la biologia i ecologia, una espècie que ella... N'hi ha, eh? Si busquem exemples, trobarem exemples de quasi tot en el món de l'ecologia. Però és una mica estrany una espècie que ella mateixa es porti a l'autodestrucció.
I mai de cas estem parlant de l'espècie humana, que té una capacitat de portar-se a l'autodestrucció molt elevada. I l'educació és l'eina, i això apareix en tots els fòrums internacionals, també recents, si recordeu l'any passat,
vaig anar al congrés Smart City i ja es posava la necessitat de la col·laboració amb les estratègies locals a nivell global, també per fomentar aquestes mateixes reflexions que estem fent ara. Reflexions que no són noves. A mi sempre m'agrada posar context i dir el que estem parlant avui no és nou, ja fa moltes generacions, molts anys que s'està parlant i sembla mentida que costi tant no fer aquests canvis, no?
A data d'avui tenim aquestes dificultats, però també volíem parlar una mica en positiu, sobretot per la gent que ens escolta, que no tinguessin un missatge negatiu, i que jo els hi volia demostrar amb alguns exemples, en posaré algun altre...
que estan fent coses en positiu a favor del medi ambient. Insisteixo, una porta molt important per entrar en els temes de l'ecologia, amb energia, amb aigua, amb mobilitat, amb residus, és entendre la necessitat d'aprofitar-ho tot i estalviar al màxim. Qui sap estalviar molt.
I estalviar molt no vol dir tornar a les cavernes. Això no ho està dient ningú. Jo no estic plantejant això. Perquè la societat sigui forta, perquè la societat catalana sigui forta, ha d'estalviar aigua. Si estalviem aigua, som més forts. Si no estalviem aigua i gastem l'aigua d'ojo, arribarà un dia que direm, oi, els estalvis, on estan, no?
Per tant, aquests estalvis amb aigua ens garanteixen el futur, els estalvis amb energia ens garanteixen el futur. Si anem fent un consum full d'energia, què hem de fer? Omplir des del delta de l'Ebre, diguéssim, el cap de creus, tot de plaques solars, i potser tindrem energia, però potser no tindrem res més, no?
Per tant, o entenem aquesta lògica d'estalvi, de reducció, d'eficiència, no? I que són conceptes que jo crec que m'atreviria a dir que el 95% de la població entén, malgrat potser no sap que està parlant d'ecologia.
Bé, he de dir que discrepo amb una de les teves afirmacions i aquesta afirmació, la que dius que l'espècie humana és l'única que porta l'autodestrucció, etcètera... N'hi ha d'altres, però... No, no, no, però és que no estic gens d'acord. Vull dir, l'espècie humana és una espècie més que té la capacitat d'utilitzar uns recursos, igual que totes les altres espècies, i, de fet, si et fixes, de colls d'ampolla, com el que explicava abans, a nivell humà,
N'hi ha hagut moltíssims. Una guerra, una guerra, i n'hi ha hagut milers de guerres al llarg de la història, una simple guerra ja és un coll d'ampolla en el qual moren moltíssimes persones, es passa gana, es distribueix de forma diferent la riquesa, de vegades queda a les mateixes mans, d'altres vegades canvia de mans. Llavors, això ja és un coll d'ampolla. A nivell energètic,
Bé, vam tenir un exemple fa uns mesos d'una apagada general que va durar més d'un dia. Això és un coll d'ampolla del sistema energètic. Colls d'ampolla del cicle de l'aigua també n'hem viscut. Però aquests colls d'ampolles es superen, eh? Quan hem tingut restriccions, lògicament, per les espècies que no són humanes, també es superen. Aquí és on vull anar.
Llavors, aquí hi ha un concepte del que no hem parlat fins ara, i jo crec que potser, en comptes de parlar tant d'economia i de recursos, valdria la pena desviar una mica l'atenció o el focus cap a l'educació. És a dir, quan tenim analfabetisme, quina és la solució? Educar. Educar en qualsevol àmbit de la societat. Quan parlem d'analfabetisme ecològic, analfabetisme ambiental,
Què hem de fer? Educació ecològica, educació ambiental. I, de fet, ja fa molts anys que es fa, però no es fa prou bé. I aquí és on anem, i potser hauria de ser el centre del debat, no? Per què l'educació ambiental a Catalunya, a Europa en general, no s'està fent bé? Per què les noves generacions viuen la majoria?
d'esquenes a la natura, igual que a nosaltres també, a la nostra generació, parlo de la meva, del Toni, doncs també hi ha molta gent que viu d'esquenes a la natura, és a dir, no ha hagut cap canvi en positiu a través de l'educació ambiental. Llavors, potser caldria un replantejament de què vol dir realment educació ambiental, perquè entre aules de natura, escoles verdes, hi ha una sèrie de mecanismes que estan
a nivell social, a nivell educatiu, però que no aporten aquesta cultura del medi ambient, aquesta cultura del reciclatge, com tu ho explicaves, Toni, aquesta cultura de l'estalvi. No s'està fent correctament. Què és el que fa allà? Jo sempre apunto cap a institucions, cap a polítics. Per què? Perquè és molt fàcil culpabilitzar el ciutadà i dir que el ciutadà no té interès, que el ciutadà té altres preocupacions. Però, en el fons, és un problema polític.
I si volem avançar com a país i com a cultura, s'ha de fer a nivell polític. Bé, amb això ja saps que discrepo també radicalment. Diguéssim, perquè si hem d'esperar que els polítics facin la feina, ens quedarem tots assentats i no farem acció. Canviem-los, canviem-los. Aquest és...
Jo crec que això és una fugida fàcil endavant, passar la pilota a la part política. La part política ha de fer la seva feina, no la fa, moltes vegades la fa malament, i moltes vegades no és que sobretot la faci malament, sinó que la fa en la direcció contrària.
M'estàs donant la raó, eh? Perdona. No, però una societat no depèn dels seus polítics per fer tan iniciativa. Això és un error. Home, és una part important, eh? No. La decisió, les lleis. Que els polítics no fan només política, fan lleis. Ja, ja, però la decisió...
Tornem a l'exemple del restaurant. De veritat, la decisió de gestionar de manera eficient un restaurant depèn, bàsicament, que el Parlament de Catalunya digui no sé què al respecte? Sí. No. No és cert. Si no hi haguessin lleis de residus, la gent seguiria malbaratant... Ah, sí? Segur? És a dir, tu, com a gestor de la teva microempresa de restaurant, faries un plantejament ruïnós en el qual compraries molta matèria primera, no?,
Potser no li donen sortida, però vol ser un menú molt complex i resulta que tu vols oferir un menú, m'invento, a 12 euros i resulta que per l'altre costat tens unes mermes de producció d'aquest menú del 70%. Aquest negoci al cap d'unes setmanes està tancat.
I no fa falta cap llei. Amb uns 70, sí, però això és un extrem. Jo et parlo, per exemple... No, no, però el que intento posar sobre la taula és que l'acció va acompanyada de moltes accions individuals, de molta empresa, de molts autònoms, de molts llocs. I, per tant, aquests canvis acaben arribant quan és una xarxa de decisions, evidentment.
Evidentment, si la part política no... És a dir, si un ajuntament, per posar un exemple, no posa els mitjans suficients perquè la gent faci una bona recollida, participi de manera correcta amb el sistema de regis, que vull dir, per exemple. També posem els extrems, que és més fàcil d'entendre. Imagineu-vos una ciutat de 200.000 habitants que només tinguin 50 ni 2.
Bueno, sí, aquesta és la dotació que fa l'Ajuntament de Torn, 52 per 200.000 habitants, què passarà? Que no hi haurà cap estratègia i tots s'aniran al barranc, perquè la gent en algun lloc tirarà els residus que generi, i s'aniran tots al barranc o s'aniran tots al mig de la plaça. Per què? Perquè el sistema que ofereix l'administració no és adequat per la magnitud de la cosa a gestionar.
Però moltes vegades els ajuntaments sí que posen els mitjans, i en comptes de posar 50 ni dos, en posen 50.000. I doncs aquí hi ha un altre tema, és si tu de manera voluntària fas servir el sistema o no. A data d'avui, el sistema majoritari a nivell de Catalunya...
de recollida de residus, era bàsicament voluntari. Era un sistema que tu podies fer bé, si volies, i si no, passaves de tot i ho feies malament. Si no volies reciclar res, i en canvi, i això enllaço amb una altra notícia que va sortir, que hi vaig anar, i més a més, hi vaig anar a la celebració dels 25 anys del sistema Porta a Porta,
I allà ja es comença a posar sobre la taula, no només el porta a porta, sinó el sistema de contenidors intel·ligents. I això enllaça amb un altre concepte ambiental molt important, que és un tema psicològic. És a dir, per quin motiu? Perquè no és un motiu de desconeixement de la gent. És a dir, com és que un mateix municipi, com és que una mateixa ciutat, amb un sistema voluntari que ho pot fer molt bé...
en general no ho fa, i s'arriba a un topall del 30-40% de recollida selectiva i prevenció de residus. I, en canvi, quan van un sistema porta a porta, la mateixa gent, amb una formació, diguéssim, petita, quan dic petita vull dir una campanya que ha durat sis mesos, passa d'aquests nivells de recollida selectiva a 70 o 80, i el mateix passa en sistemes de continuació intel·ligents. Què és el que ha canviat aquí? Què és el que ha canviat?
ha canviat que hi ha un canvi de paradigma psicològic. Per el motiu que sigui, la gent, en el moment que sent una pressió a fer un sistema porta a porta que sap que serà tutelat, diguéssim, d'alguna manera o altra, o un sistema de contenidor tancat que s'estarà tutelat, curiosament, a partir d'aquest moment,
els sistemes de recollida selectiva es disparen. I, en canvi, el mateix sistema sense cap tutela, sense cap tutela, no hi ha cap ciutat al món, fixa't, eh?, al món, que en sistemes sense tutela arribi a excel·lències del 70-80% de recollida selectiva. Aquí estem, en canvi, amb un plantejament psicològic.
Permet-me dos o tres minuts i ja et deixo la resta del programa perquè et puguis despleiar. Jo, de fet, anava a parlar del sistema porta a porta perquè podríem entendre que és un sistema que s'aproxima molt a l'ideal de com ha de ser la recollida selectiva i que no té una inversió excessiva en quant a educar la ciutadania per utilitzar aquest sistema, per adaptar-se a aquest sistema.
Quin és el problema del porta a porta? Que no és universal ni es pot aplicar a tot arreu. Perquè precisament la tipologia del municipi, del municipi, no de les persones, del municipi, és la que permet utilitzar un sistema eficient o descartar-lo amb un mes de prova. Clar, això no ho decideix el ciutadà. Això ho decideix el polític, en aquest cas l'Ajuntament, però al darrere hi ha d'haver...
una normativa que recolzi. Aniríem ja a una directiva europea, normativa de reducció de residus, de reciclatge, de reaprofitament, etcètera. És a dir, que darrere de totes aquestes decisions individuals hi ha d'haver sempre un paraigües normatiu que faci de trampolí, que faci de...
d'empanyador, de tota aquesta massa social que pot canviar la forma de fer les coses i que pot arribar a obtenir resultats com el que tu esmentaves, el 70% de reciclatge. Això, en els mil municipis, i aquesta és una dada que no tens, en els mil municipis de Catalunya, en quants s'està aplicant
la recollida porta a porta, i en volum, perquè tu m'ho pots dir, no, és que són 500 que ho fan, i ho fan molt bé. Sí, però el volum de residus no està als municipis petits, sinó a les grans ciutats. Llavors, tu saps perfectament que a les grans ciutats és molt complicat el porta a porta, i que només funciona en algun barri per perfil determinat, la tipologia que dèiem del barri, no de les persones que hi viuen, sinó del propi barri, que no tenen accés a contenidors, que els carrers són estrets, mil coses. Llavors, clar, aquest...
És un altre debat. No, no, deixa que amb això discrepo radicalment també. Només una frase i ja et deixo. Llavors, tornant al tema d'educació ambiental, jo crec que aquesta part és la que cal legislar, és la que cal innovar a nivell normatiu. Per què? Perquè estem aplicant, ja ho he dit molts cops, conceptes de P3, de P4...
a la ciutadania adulta. I no es pot fer educació ambiental només per nens de P3 i P4. S'ha de fer educació ambiental per a tot el conjunt de la ciutadania. Mira, anem a llançar, diguéssim, posem dades objectives sobre la taula, no? Per desmentir això una mica. Sistemes de models porta a porta en grans ciutats. Bueno, desmentir-ho tampoc, eh? Que no he fet cap a fermació. No, he dit que no he dit que de les grans ciutats. En les grans ciutats n'hi ha moltes que treballen en porta a porta. Potser Catalunya no, però n'hi ha.
Ah, vale. N'hi ha en Europa, n'hi ha en una colla. És que parlo de Catalunya. Es diu Catalunya, no, Marina? D'acord. Això diuen... Però fixa't, les últimes dades són... I les posaré a dades, diguéssim, ja... Si algú ha començat a fer-ho aquest any, no forma part d'aquestes dades, eh? És a dir, ha de ser un any complet amb sistema porta-porta, o un any complet amb sistema contenidor tancat. Doncs bé...
municipis en porta a porta a Catalunya i que evidentment no sigui un 10% de la població, que sigui com a mínim el 90 o 95 o 100% de la població. Si no, no té sentit. És a dir, que un barri de Lleida faci recollida comercial porta a porta està bé,
Però no és l'objectiu. Doncs bé, en aquestes condicions hi ha a data d'avui 272 municipis que fan porta a porta i 50 que tenen experiències de contenidors tancats. Les dades de recollida selectiva d'aquests municipis. Dades 2024, eh?
El model porta a porta arriba a un 78%. El model de contenidors tancats arriba a un 67%. Pensa que la majoria de llocs que s'estan posant contenidors tancats són llocs també d'alta densitat i alta complexitat des del punt de vista urbanístic i ciutats. Ah, perdona, Toni, he de marxar. Quan parles de contenidors tancats vols dir contenidors intel·ligents. Bé, és més fàcil entendre tancat. El contenidor no és intel·ligent, diguem-ne, ni no intel·ligent. Necessites una clau per obrir-lo. Val.
Ho dic perquè això es fa en molts llocs i és molt car. No, és veritat. Ja t'ho he dit jo, ara a data d'avui n'hi ha 50 municipis ja des del 2024 que porten un any. En nombre d'habitants. Sí, sí, en nombre d'habitants pensa que aquests municipis són ciutats, eh? Ja faré la llista. Però pensa això, que...
Hi ha moltes experiències que s'estan fent en positiu, d'acord? I que estem avançant encara que sigui de manera lenta. Jo el que no vull, diguéssim, que la gent es quedi amb la idea...
que només l'administració ha de fer les coses. Penseu una cosa, imagineu-vos ara que nosaltres anéssim enrere amb el temps i no tinguéssim aquí cap normativa ni europea, ni catalana, ni espanyola, ni de cap tipus que obligués un ajuntament a ser eficient amb el tema de residus. Perquè un ajuntament
perquè un municipi, de manera voluntària i sense cap normativa que l'emparés, hauria de fer estratègies eficients de residus. Però és una raó molt simple, perquè si és eficient i si fa bé les coses, els seus veïns pagaran també una taxa més petita.
Per tant, tornem al tema de l'economia. Penseu una cosa, jo al llarg dels anys m'he acostumat a introduir la variable econòmica dintre les decisions ambientals. Perquè moltes vegades, si tu fas solament una defensa dels temes ambientals des del punt de vista conceptual de l'ecologia, potser hi ha gent que no les acaba d'entendre. Quan tu és capaç d'incorporar la variable econòmica dintre la decisió ambiental, la política ambiental, en aquest moment la gent comença a ser més receptiva. I jo crec que tothom entén
que si en comptes de pagar 200 euros de taxa de brossa en pots pagar 150, ningú s'hi posarà, diguéssim, d'esquena, no? I, per tant, així hi ha moltes accions que poden fer acompanyament i fer grans coses. Evidentment, i això no cal tampoc dir-ho, és com una obvietat, si la normativa acompanya és més fàcil, si la normativa et recolza és més senzill, però hi ha moltíssimes iniciatives que es fan a casa nostra
que són de foment i són de suport a molts sectors i que no venen d'entrada recolzades per cap iniciativa, sinó per les idees, per les voluntats de diferents col·lectius, diferents persones, de fer les coses d'una determinada manera. Per exemple, un menjador escolar també pot ser portat amb molts criteris, però també pot ser portat amb criteris de...
compra de proximitat. De fet, n'hi ha alguns que ja comencen a fer-ho, això. Clar, però vull dir que això es pot fer per moltes vies, però també es pot fer per la via del foment i la via d'aquell col·lectiu, d'aquella escola, d'aquell grup de mestres, d'aquell grup de pares, desitgen fer una iniciativa nova.
I per tant, torno a insistir, és bo, és necessari que la normativa acompanyi, és bo i necessari que l'administració faci la seva feina. Però el que jo no estic disposat és esperar que l'administració faci la feina, ens quedem tots esperant que l'administració de torn faci la feina i que nosaltres ens quedem tranquils i no, que l'administració ja farà. No, no, nosaltres també hem de fer la nostra part, prendre la iniciativa,
I moltes vegades ser suplència de l'administració. I a vegades l'administració, a tranques i a barranques, acaba incorporant aquelles coses. Per què ho acaba fent? També és una obvietat política aquesta. Perquè si hi ha molta gent que li agrada fer una cosa, i aquí hi ha uns vots al darrere, potser l'administració decideix al final, no dir, hosti, potser si jo amb els veigutants vaig per un altre carril diferent, potser no em votaran ningú.
I, per tant, hi ha una suma de coses que fan que les coses vagin avançant, no? I aquí el que hem posat avui sobre la taula és la necessitat d'aquesta aliança estratègica amb l'educació. No li volem transferir, jo no soc de l'opinió, transferir-li, evidentment, la responsabilitat a les escoles.
perquè les escoles tenen una part de responsabilitat, però també tenim responsabilitat els pares i mares, també tenim responsabilitat l'educació no formal, també s'educa en un centre d'esplai, en un centre de colònies, en un centre esportiu, també s'educa en molts llocs, i per tant, tot això no és escola, i totes aquestes altres llocs també, una empresa, una universitat... Pensem una cosa, jo faig de tant en tant xerrades a la Unió Politécnica de Catalunya en temes de...
disseny de ciutats en tema de residus, i la primera cosa que els faig veure a les persones que m'estan escoltant és dir, mira, perquè ho faig expressament, quan arribo allà, cada any tinc el costum de fer una foto dels contenidors que tenen dintre de la universitat de recollida selectiva pels seus estudiants.
quedaríeu sorpresos, sorpresa a l'audiència, de lo malament que fan els futurs estudiants, són arquitectes, advocats, economistes, del reciclatge que han de fer a les aules del lloc on s'han d'aprendre o com fer ciutats més sostenibles. Jo els hi faig veure i dic, escolta, vosaltres d'aquí un temps esteu prenent múltiples decisions i podeu fer, si es plau bé, la recollida selectiva que en aquest cas la universitat ha posat als mitjans,
Doncs, si no es fa, és perquè no es vol, o per deixadesa o per desinterès. Jo crec que és més mandra, també, que cap altra cosa. Sí, però en aquest cas, fixa que estem parlant de persones que prendran decisions estratègiques. Quan els plantejo coses amb aquests grups classes que, a més a més, ve gent de tot arreu, perquè són uns màsters que venen gent a nivell internacional, es proveixen uns debats molt interessants
en veure de quina manera es van incorporant els criteris ambientals a la presa de decisions de com es va dissenyant una ciutat. I tot aquest conjunt de professionals que participen en la presa de decisions de com es dissenya una ciutat o una metròpoli són claus que tinguin les idees clares. Doncs, si és veritat que això és clau, també seria necessari que els estudis de...
arquitectura, que els estudis d'enginyeria, etc., incorporessin conceptes d'ecologia. Si nosaltres mirem, i ho vam fer un programa, si no recordeu, si mirem els currículums acadèmics de molta formació universitària a casa nostra, de moltes disciplines, l'ecologia d'Atauí encara està absent. Però ja comencen a incorporar una arquitectura? Normalment ja incorpora alguna... Alguna coseta, un crèdit d'unes poques hores. Però...
Per anar posant, diguéssim, col·lenda amb tot això, no és un tema d'unes poques hores. Aquí estem posant sobre la taula, i fixeu-vos que arribem a un carreró que posem sobre la taula, si necessitem un departament de medi ambient o no perquè tuteli tot això, la resposta és que sí, però també necessitem que tots els àmbits de treball i tots els àmbits de presa de decisions el medi ambient sigui present, perquè en un departament sol no es fa res. Imagineu-vos una indústria, no?,
que siguin 200.000 persones i un departament de medi ambient format per 10 persones. Si les 199.000 persones restants no col·laboren, aquelles 10 persones del departament de medi ambient poca cosa podran fer, no? Per tant, necessitem algú que tuteli la cosa, necessitem recuperar el departament de medi ambient, en aquest cas, políticament a la Generalitat, però també necessitem que tothom a tot arreu incorpori la variable ambiental i la variable de l'ecologia, no?
I això és una mica el punt on ens trobem i el punt que hem intentat posar avui sobre la taula, aquesta manca d'integrar els temes ambientals en totes les variables i en tots els episodis i fer-ho com a porta d'entrada, però no només a través de l'educació.
Doncs ho deixem aquí. Moltes gràcies, Toni Ferran, per venir una setmana més aquí a Randamar. Ens veiem d'aquí 15 dies. Sí, encantat de donar-nos-ho d'aquí 15 dies i esperem que alguna d'aquestes coses que comentem als diferents programes algú se li incengui una llum i faci alguna acció a favor del MediInvient.
I parlant d'això i amb aquest missatge d'incorporar la variable de medi ambient, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimecres 5 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Randa Mar. Que vagi molt bé!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.exe, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Urbacer ja treballa a Tarragona i ho fa desplegar en un pla de xoc per solucionar l'acumulació de brossa dels últims dies. Tot plegat, diu el consistori, és conseqüència del propi traspàs d'empreses. L'Ajuntament demana disculpes mentre recorda que la situació es normalitzarà i millorarà en les properes hores. L'alcalde, Rubén Viñuales, ha recordat que Tarragona...
Comença una nova etapa després de 64 anys. Ha destacat que els canvis es notaran aviat, com per exemple que a partir d'ara els diumenges es netejarà i també per la intensitat dels treballs. Ha llogat maquinària, ha portat maquinària d'altres contractes d'Uspacer a tot Espanya i s'ha posat a reparar maquinària que, si em permet, no s'havia reparat.
Hi ha, per exemple, una màquina que es diu la decapadora, que neteja, pica el terra, per netejar de manera més intensiva, doncs, els últims tres anys, espanyada. Ara està arreglada. Imaginis, imaginis el canvi que notarà la ciutadania. I repeteixo, només amb el tema de la maquinària es notarà. Però és que això, a més a més, té millores substancials com arribar a tota l'espace de la ciutat.
A la seu d'Urbacer, al polígon francolí, els 290 treballadors ja subrogats han recollit la nova indumentària. Després de fer un curs de prevenció de riscos entre la plantilla, es respira nervis i il·lusió. L'Estè i la Verònica portaven 26 i 25 anys respectivament treballant per Fomento.
S'han provat la roba i els que no t'anava portaves un altre cop i ja t'ho donem la roba sencera, tot a l'epi. Guants, pantalons, xaquetes, jerseis, molt bé, tot sencer. Sí, sí, la veritat que sí, una miqueta així, que no sabem què passarà, però sí, amb contents perquè és un nou canvi, jo crec que sí, que està tot bé. 25 anys.
25 anys en fomento. Sí, la verdad que bastante tiempo. Bueno, bien, de momento bien. A ver lo que nos espera. Esperemos que para mejor. Yo creo que sí. Yo creo que sí, hay que ser positiva. Un dels canvis inicials i més visibles que porta el nou contracte de la neteja és la retirada dels contenidors soterrats que encara hi ha Tarragona.
Durant els propers sis mesos s'eliminaran 106 illes que sumen poc més de 500 contenidors. Seran substituïts per altres de superfície. La consellera de neteja, Sònia Horts, ha admès que el sistema de contenidors soterrats no ha funcionat aquí, tampoc en altres llocs, perquè han esdevingut un cau de males olors. Indica que els contenidors de superfície aniran de manera general al mateix lloc on hi ha les illes soterrades.
No ha funcionat. Aquí hi ha molts llocs d'Espanya. Hi ha una problemàtica. Penseu que a baix, a tot el que és sota d'aquest soterrat, és on es cau tota la brossa, les pluges que filtren.