Title:

Resiliència marina, pesca i rem al litoral català

## Resum general del podcast **Arran de Mar** ofereix un recorregut complet per l’actualitat marítima catalana: des de la **protecció dels espais naturals i la gestió de la pesca**, fins a la **vida de les peixateries**, els **projectes europeus de recerca marina** i el **creixement dels esports de rem** al territori. Tot plegat, amb un fort accent en la **sostenibilitat**, el **teixit social local** i el **pes de la cultura marinera**. --- ## 1. Actualitat a la costa catalana ### 1.1. Manca de gestió efectiva als espais naturals de la Costa Brava • L’entitat **Sos Costa Brava** presenta un informe que alerta de **greus mancances de gestió** en espais naturals protegits com el *Cap de Creus*, *Aiguamolls de l’Empordà*, *Montgrí i Illes Medes* o altres zones de la *xarxa Natura 2000*. • Principals **deficiències administratives**: - Absència de *plans especials de protecció*. - Manca de *plans de regulació d’usos i gestió*. - Inexistència d’*òrgans gestors específics*. - *Delimitació definitiva* pendent en molts espais. - Pressupostos insuficients. > "Sense aquests cinc elements no hi ha cap mena de gestió correcta, efectiva i mínima d'un espai natural. No és que ho digui Sos Costa Brava, és que ho diu la llei." • Només el **Parc Natural del Cap de Creus** i **Castell–Cap Roig** tenen pla especial, i només **Cap de Creus** i **Illes Medes** disposen d’un pla regulador d’usos aprovat. • **Amenaces principals** sobre aquests espais: - *Turisme desmesurat*. - *Fondeig incontrolat*, especialment sobre les *praderies de Posidònia*. - *Activitats extractives* dins de zones protegides. - *Planejaments urbanístics* agressius. - *Espècies invasores*. • Reivindicacions clau de Sos Costa Brava: - Complir el *Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992*. - Aplicar la *Llei d’Espais Naturals de 1985* (plans especials, plans rectors, pressupost i òrgans gestors). - Aprovar definitivament la **llei del Conservatori del Litoral** per frenar nous projectes urbanístics a la costa. --- ### 1.2. Fort rebuig del sector pesquer a la reducció d’esforç a la Mediterrània • La **Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors** qualifica d’**indignant** la proposta de la **Comissió Europea** per al Pla Multianual de la Mediterrània, que planteja una **reducció del 65% de l’esforç pesquer**. • Impacte de la proposta: - La flota catalana quedaria amb només **9 dies de feina l’any**, ampliables a un màxim de **130 dies**. - El sector reclama **mínim 180 dies per embarcació**. - Demanen eliminar la *quota de gamba vermella*, que els informes científics situen en nivells sostenibles. • El president de la Federació, **Antoni Abad**, denuncia que Brussel·les **no té en compte**: - La **recuperació dels estocs** pesquers. - L’**esforç fet** per la flota catalana (selectivitat, vedes, millores tècniques). • El **Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació** de la Generalitat coincideix: considera que la proposta **està desconnectada** de les dades científiques i de la realitat socioeconòmica. • El **govern català** demana al Ministeri un **front comú mediterrani** per frenar la mesura si no incorpora les demandes del sector. • Dades de la **Comissió General de Pesca del Mediterrani**: - La *pressió pesquera* s’ha reduït un **50%** en una dècada. - La *biomassa* ha augmentat un **25%**. - Les poblacions en situació no sostenible han passat del **73% al 52%**. ⇒ **Tensió de fons**: el sector i la Generalitat defensen que ja hi ha una recuperació clara i que cal **reconeixement als esforços** de la flota, no noves retallades dràstiques. --- ### 1.3. Teixit social i equipaments locals al Delta de l’Ebre i Garraf #### Nou centre d’entitats a l’Ampolla • L’**Ajuntament de l’Ampolla** inaugura un **centre d’entitats** per donar servei a clubs i associacions. • Objectius: - Facilitar el **dia a dia** de les entitats. - Enfortir el **teixit associatiu** i social. • Característiques de l’equipament: - Sala gran per a **reunions i activitats col·lectives**. - Dos **despatxos** per trobades més reduïdes. - **Armaris** per emmagatzemar material de cada entitat. • Relevància especial: - Recuperació d’un **espai propi per a la Creu Roja**, que feia un any que no disposava de lloc per atendre usuaris amb privacitat. - Integració d’una **oficina d’atenció a la ciutadania** en el mateix centre. > L’Ajuntament considera **vital** la tasca de les entitats per a la cohesió social, cultural i esportiva del municipi. #### Proves del sistema d’avís de la presa del Foix (Garraf) • A **Cunit i Cubelles**, es reactiven les **proves de sirenes** del pla d’emergències de l’embassament del Foix. • Objectiu: validar el **sistema d’avís acústic** a la població en cas de trencament de la presa. • Característiques de la prova: - S’activen només les **quatre sirenes** del municipi. - **No cal fer cap actuació** ciutadana ni trucar al 112. - Forma part del desplegament del sistema, que es vol tenir **enllestit abans d’acabar el 2025**. --- ### 1.4. Fires i Nadal: economia, turisme i cultura marítima #### Fira de Santa Llúcia de Canyelles • La **23a Fira de Santa Llúcia de Canyelles** tanca amb **113.000 visitants**, consolidant-se com la **segona fira de Nadal de Catalunya**. • Elements destacats: - Més de **350 parades** d’artesania, alimentació i productes nadalencs. - Ampliació de les **casetes de fusta** per garantir qualitat i ambient familiar. - Transformació del **castell** en una gran exposició: de 6 anys dedicats a Harry Potter a recreacions de la *màgia Disney*. - Objectiu d’entrar al **circuit de mercats nadalencs europeus** a partir del 2026. - Tancament amb un **piromusical nadalenc** de la pirotècnia Igual. #### Nadal al Port de Barcelona • El **Port Vell de Barcelona** acull el programa **“Nadal al Port”**, que s’estén fins al **Moll de les Drassanes** i es consolida com a **gran esdeveniment marítim de les festes**. • Activitats principals: - **Batejos de vela gratuïts** impulsats per la *Fundació Barcelona Capital Nàutica* per mostrar que navegar pot ser *sostenible, inclusiu i accessible*. - **Recorreguts nocturns** amb *golondrina* tematitzada. - **Vaixells històrics** del Museu Marítim (com el *Santa Eulàlia* i el *Far Barcelona*) oberts al públic. - Bústia reial i carpa per escriure cartes dels infants. - Presència del vaixell de l’ONG **Open Arms** per tercer any. • Iconografia i espai públic: - La **torre Jaume I** es converteix en el *gran arbre de Nadal* del port. - Façana de l’Autoritat Portuària il·luminada i un **estel de 17 metres** a la plaça del Portal de la Pau. - Un **pòrtic de 12 metres** fet amb contenidors marítims dóna la benvinguda als visitants. • Tradició esportiva i activitats familiars: - **Copa Nadal** del Club Natació Barcelona. - **Primer bany de l’any** del CN Atlètic Barceloneta. - **Regata de l’Oles** del Reial Club Marítim de Barcelona. - Participació d’equipaments com *Maremagnum, Aquàrium, Museu d’Història de Catalunya, World Trade Center*. - **Fan Box**, parc inflable gegant, i noves atraccions (Energy i arbre de boles accessible). • Reis d’Orient i mobilitat: - El **3 i 4 de gener**, el Moll Oriental es converteix en el **centre d’operacions dels Reis**. - Activitats, tallers i entrega de cartes. - **Trenet nadalenc gratuït** de Marina Vela connectant els principals punts del Port Vell amb el *tinglado reial*. #### Patchwork nadalenc al Maresme • A **Marenys de la Selva**, l’associació **Cosim Marenys** organitza la **7a trobada de patchwork**. • Contingut de la jornada: - Participants elaboren un **ninot de Nadal** amb tècnica inspirada en el *Log Cabin*, un dels blocs més senzills del *patchwork* clàssic. - Objectius: - **Mostrar la feina** de l’associació. - **Engrescar nova gent** al món del *patchwork* i la costura creativa. - Exposició de treballs de les sòcies i informació d’activitats anuals (taller d’estiu per a infants i joves, trobada pel Dia Mundial del Càncer de Mama). --- ### 1.5. Solidaritat i infraestructures a Tarragona #### Port de Tarragona i campanya “Llum per la dignitat” • El **Port de Tarragona** se suma a la campanya de Nadal **“Llum per la Dignitat”** de **Càritas Interparruquial de Tarragona**. • Acció concreta: - Compra de **300 garlandes de llum solars** que es repartiran entre la plantilla i col·laboradors. - Objectiu: recaptar fons per al projecte socioeducatiu **Som-hi Tots**. • Missatge del president del Port de Tarragona, **Santi Castellà**: - La **pobresa** i l’exclusió econòmica són problemes que s’han d’afrontar **cada dia**. - Reivindica la importància de la **solidaritat veïnal** i del paper de Càritas. • El projecte **Som-hi Tots**: - Garanteix el benestar d’uns **50 infants** en situació de vulnerabilitat. - Ofereix **acompanyament i suport escolar** a nens i nenes de 6 a 12 anys fora de l’horari lectiu. #### Polèmica pel camí de ronda a la costa de Tarragona • El **BOE** publica la formalització del contracte per a les obres del **camí de ronda entre la platja de la Savinosa i la platja de la Rabassada** a Tarragona. • Dades del projecte: - Impulsat per la **Diputació de Tarragona** i avalat per la **Direcció General de Costes de l’Estat**. - Execució a càrrec de **Serranco S.A.U.** per un import de **789.900 €**. • Conflicte ambiental: - Més d’un centenar de persones es concentren per demanar que **no es faci l’obra**. - La plataforma **SOS Costa i Camp de Tarragona** i entitats ecologistes com **GATA** alerten que el projecte **atempta contra el medi natural**. - Crítica principal: previsió d’una **pista de 5 metres d’ample** per a vianants i bicicletes que podria generar **massificació** i impacte sobre un espai tranquil i de gran valor paisatgístic. > Reclamen **alternatives menys lesives** que permetin gaudir de la costa sense degradar-la. #### Altres titulars de ciutat • **Tarragona Ràdio** informa de: - Compromís municipal en la **lluita contra la SIDA**, amb dades de reducció de la incidència del VIH a la demarcació. - Voluntat de l’**Ajuntament de Tarragona** de **pintar totes les escoles públiques** el 2026 i millorar equipaments esportius, amb una partida d’1 milió d’euros. --- ### 1.6. El temps i el trànsit • **Previsió meteorològica (Luis Mi Pérez)**: - Situació **plàcida** a la major part del litoral: vent feble de sud / sud-oest, ambient agradable. - Dimarts: reforç del vent de **ponent i mestral** a la Costa Daurada (especialment *Baix Ebre, Baix Camp, Tarragonès*). - **Tramuntana** entrant al nord de la Costa Brava a últimes hores. - Estat de la mar entre *marejol i maror*, amb mar més agitada al Baix Ebre i Montsià. • **Trànsit (Servei Català de Trànsit)**: - Incidències i retencions a l’**AP-7**, **B-30**, **C-58**, **C-33**, **A-2** i rondes de Barcelona per accidents, avaries i volum de trànsit. --- ## 2. Recerca marina: Projecte Resmet / Resmet Plus ### 2.1. Objectiu i evolució del projecte • El **Projecte Resmet** és una investigació europea sobre el **moviment i comportament dels peixos** al litoral català i al Golf de Lleó. • Entrevista amb el director, el biòleg **Bernat Areu**, que explica l’evolució cap al nou programa **Resmet Plus**. • Durada i continuïtat: - Primera fase de **4 anys** (fins al 2024), amb resultats molt rics en dades. - Renovació europea del projecte amb el **Resmet Plus**, mantenint la filosofia inicial però **augmentant el nombre d’espècies** i l’escala d’estudi. ### 2.2. Plantejament científic • Diagnòstic inicial: la **gestió pesquera i de les àrees marines protegides (AMP)** és sovint **fragmentada**: - Les reserves gestionen només el seu espai. - Manca coordinació amb la **gestió pesquera general**. - Diferències normatives entre **Espanya i França**. • Pregunta clau del projecte: - **Com es mouen realment els peixos?** - Quins **hàbits espacials i temporals** tenen al llarg de l’any? • Objectiu final: - Entendre la seva **necessitat espacial** per **replantejar i optimitzar** les mesures de gestió i conservació. ### 2.3. Xarxa de receptors acústics i àmbit d’estudi • S’utilitza una extensa xarxa d’**hidròfons (receptors acústics)** al fons marí. • Evolució de la xarxa: - Inici: uns **94 receptors** entre l’**abadia de Pals** i la **reserva marina de Banyuls** (França). - Actualitat: entre **110 i 120 hidròfons** repartits per tota la **costa catalana fins al delta de l’Ebre**, reforçant punts estratègics - Col·laboració amb investigadors francesos de l’**IFREMER** i altres grups mitjançant l’*European Tracking Network*. • Resultat: una **xarxa conjunta de receptors** que cobreix **més de 500 km de costa, del delta de l’Ebre fins a Marsella**. ### 2.4. Descobriments principals sobre el moviment dels peixos **Diversitat d’estratègies de moviment** • S’han identificat **moltes estratègies diferents**, trencant la idea que els peixos són sempre molt locals: - Espècies **molt residents** (es queden en àrees reduïdes), que són les principals beneficiàries de les AMP. - Espècies residents que fan **moviments extraordinaris** (desplaçaments llargs associats sobretot a la *reproducció*). - Espècies que viuen en **fons no rocosos**, especialment a les **badies de Pals i Roses**, on les *praderies de Cymodocea nodosa* (i altres fanerògames) es revelen com a **hàbitats essencials** per alimentació i refugi. **Corredors ecològics submarins** • Gran aportació del projecte: demostració de l’existència de **corredors ecològics marins**, un concepte clàssic en ecologia terrestre però menys documentat sota l’aigua. • S’ha vist que: - Moltes espècies (com *espets, sards, certes espècies de depredadors mitjans*) es desplacen **entre les Illes Medes i el Cap de Creus** passant sistemàticament sobre *praderies* de fanerògames. - Aquestes praderies funcionen com a **“autopistes biològiques”**, connectant espais de gran valor ecològic. > Ara no només es planteja que existeixi connectivitat marina, sinó que el projecte aporta **dades i mapes concrets** que ho demostren. **Moviments de llarg abast** • S’han detectat moviments de **centenars de quilòmetres**: - **Orades** marcades al nord (zona Montpellier) detectades a les Medes i retornant cap al nord. - **Salpes** registrades des del Golf de Lleó fins a **Barcelona**. ⇒ Aquests resultats obliguen a **replantejar l’escala de la gestió**: moltes poblacions **no són locals**, sinó compartides per amples trams de costa i **diversos països**. ### 2.5. Col·laboració amb pescadors i gestors • El projecte té una forta dimensió **multidisciplinària i participativa**: - Implicació de **pescadors professionals d’arts menors** i **pescadors recreatius**. - Participació de **gestors de parcs naturals** i responsables de **gestió pesquera**. • Paper clau dels pescadors: - Són **indispensables** per capturar i marcar peixos. - Aporten **coneixement empíric** de patrons i canvis al mar. > El biòleg destaca que, sense els pescadors, “hauria estat impossible avançar com hem avançat”. • Intercanvi bidireccional: - Els científics reben informació de camp. - Els pescadors reben **retorn de dades** i coneixements sobre moviments i ecologia de les espècies. ### 2.6. Espècies tractades i nous focus (tintoreres i canyons) • **Tonyina vermella**: no es treballa directament en el marc de Resmet, perquè és una espècie **pelàgica**, molt mòbil, i la metodologia de receptors costaners s’adapta millor a espècies litorals. • **Tintoreres (taurons)**: - Sí que s’han inclòs al **Resmet Plus**. - Objectiu: estudiar els **canyons submarins de Cap de Creus i Begur** com a *hàbitats rics* per aquests depredadors. - Col·laboració amb el projecte **Taurons de la Costa Brava** (Cadaqués) i amb l’**Institut de Ciències del Mar**. - Instal·lació d’hidròfons a profunditat al voltant dels canyons per veure **estacionalitat i permanència** de les tintoreres. - Encara **no hi ha prou dades concloents** per definir un patró clar. ### 2.7. Futur del projecte i aplicacions de gestió **Nous objectius del Resmet Plus** • Ampliació del nombre d’espècies marcades (ja superen la **trentena**). • Línies de treball per al 2026: - **Anàlisi profunda de les dades** acumulades per categoria de moviment. - Desenvolupament de **mapes interactius i visualitzacions** intuïtives per publicar al web del projecte i fer els resultats accessibles. - Estudi dels **ports esportius i pesquers** com a nous *hàbitats artificials*: - Molts peixos entren dins dels ports a alimentar-se i tornen a sortir. - Volen entendre la **funció ecològica** d’aquests espais humanitzats. **Genètica de poblacions** • Es comencen a prendre **mostres genètiques** de les espècies estudiades per: - Determinar la **estructura de les poblacions** (locals vs àmplies). - Si les poblacions són molt locals, es poden gestionar amb **mesures locals**. - Si són poblacions àmplies i compartides, cal **coordinació internacional** per a la seva gestió. ⇒ El projecte apunta a una **gestió adaptativa** basada en ciència: protegir **corredors ecològics**, ajustar **límites d’AMP** i definir regulacions coordinades entre països. --- ## 3. Sector pesquer i peixateries: pressió reguladora, mercat i futurs ### 3.1. Distribució i venda de peix a Tarragona: la visió d’una empresa familiar • Entrevista amb **Artur Bodesca**, gerent i copropietari de **Tarraco Sifon**, empresa familiar de **quarta generació** que: - Disposa d’un punt de **venda al detall** al *Mercat Central de Reus*. - Subministra peix a **grans restaurants de la província de Tarragona**. ### 3.2. Impacte de les restriccions a la pesca d’arrossegament • L’empresa se sent **directament afectada** per les noves restriccions a la **pesca d’arrossegament**: - Tenen més dificultats per garantir **regularitat i volum** de producte local de platja. - Tot i això, encara poden abastir-se d’**altres ports mediterranis** i també de ports d’Espanya i Europa. • Gran preocupació per la **campanya de Nadal**: - La gamba i l’escamarlà són clau en aquestes dates. - Els pescadors esperen multiplicar per dos el preu de gamba/escamarlà a Nadal per compensar l’any. ### 3.3. Crítica a la política europea de pesca • Artur considera que el problema **ve de lluny** i és **estructural**: - Les polítiques europees **van canviant constantment** sense un objectiu clar comunicat al sector. - No se sap exactament **què es vol aconseguir ni com**. - Reivindica que s’expliqui **on es vol arribar** i quines **alternatives** hi ha per a pescadors i peixateries. > “Si juguem als escacs, no pots canviar les regles a mitja partida.” • Accepta la necessitat de **protegir ecosistemes** (per exemple, evitar la captura massiva d’immadurs), però reclama **planificació i transició justa**. ### 3.4. Canvi de model de consum i competència dels supermercats • Descripció del canvi social: - Abans, moltes dones no treballaven fora de casa i podien **anar al mercat diàriament**. - Ara, amb jornades laborals llargues, la gent es decanta pels **supermercats**, oberts més hores i amb més múscul econòmic. • Efectes sobre les peixateries tradicionals: - Pèrdua d’un gran volum de **venda al detall** (estima que els supermercats controlen prop del 90% de la venda de peix al detall). - Les peixateries, però, continuen sent el lloc on es pot trobar **peix de platja de proximitat** i **assessorament expert**. • Crítica als grans distribuïdors: - Als supermercats difícilment s’hi troba **peix de platja**. - S’hi ven sobretot peix de viver i productes filetejats i en safata. - Denuncia un **desequilibri de poder**: grans cadenes amb ajuts i facilitats vs petites empreses amb molts costos fixes. ### 3.5. Temporades, productes i adaptació dels restaurants • Temporada actual i productes destacats: - **Calamar** (especialment a la tardor: setembre–novembre). - **Rap**. - **Galeres**, que comencen amb el fred (equiparades als *calçots* com a producte típic d’hivern). • Situació de **gamba i escamarlà**: - La gamba vermella de Tarragona es pesca **tot l’any** gràcies a barques més modernes que arriben a **400–500 m de fondària**. - L’escamarlà de platja **està fallant** (possiblement per canvi climàtic i invasió d’espècies no natives). - En canvi, hi ha molta **gamba blanca**, abans molt estacional i ara present quasi diàriament. • Relació amb la restauració: - Tarraco Sifon serveix a **restaurants d’alta gamma**, inclosos **5 estrelles Michelin** de la província. - Ofereixen **assessorament personalitzat** sobre: - Temporada òptima de cada espècie. - Millor relació **qualitat–preu**. - Producte local vs producte d’altres zones. • Dificultat de rendibilitzar peix de platja en restauració: - Molts peixos són **petits** i amb molta merma. - Per a un restaurant, és més rendible treballar **peix de gran mida** (llobarros, etc.), que permeten racions amb menys percentatge de rebuig. - Això fa que peix com el **lluç de platja** sigui ideal per a **peixateries** però menys atractiu per a **cartes gastronòmiques**. ### 3.6. Canvi climàtic, regulacions laborals i futur del sector • Els pescadors alerten del **canvi climàtic** i l’escalfament del Mediterrani; les peixateries ho noten de forma **indirecta** en la disponibilitat i canvi d’espècies. • Artur assenyala també canvis **laborals i de costos**: - Augment important del **salari mínim** i obligacions laborals. - Dificultat per mantenir plantilles en un context de **caiguda de vendes** i **dura competència**. • Estratègia de futur que proposa: - **Especialització** de les peixateries: - Posicionar-se com a **experts de confiança**. - Oferir **informació clara** sobre origen, temporada i diferències de preu. - Explicar, per exemple, per què un producte local costa més que un d’importació, igual que es fa amb el pernil de qualitat. - **Honestedat i traçabilitat**: - Dir sempre d’on ve el peix (del nord, de casa, d’importació). - Educar el consumidor perquè pugui **triar amb criteri**, no només per preu. > Defensa que el **valor afegit humà** (consell, proximitat, coneixement) és l’única manera de resistir davant la gran distribució. --- ## 4. Esports de rem: des de la base fins a la competició catalana ### 4.1. Club de Rem Delta (Sant Jaume d’Enveja) i la trajectòria de Noa Quinquilla • Entrevista a **Noa Quinquilla**, jove remadora del **Club de Rem Delta**, i a la seva entrenadora i directora tècnica **Maria Alonso (Meri)**. ### 4.2. Reconeixement i palmarès • Noa és escollida **millor esportista de l’any** a la **Gala de l’Esport de Sant Jaume d’Enveja**. - El premi el decideixen les **mateixes entitats esportives del poble**, fet que li dóna un valor especial. - Noa confessa que **no s’ho esperava** i que és un gran **orgull** que reconeguin el seu esforç. • Resultats esportius destacats: - **Subcampiona d’Espanya** (2a) en el Campionat d’Espanya de 1.500 m, sent cadet de primer any. - **3a d’Espanya** en el Campionat d’Espanya de **llarga distància** (6 km). • Objectiu actual: - Noa aspira a ser **campiona d’Espanya (1a)** en la pròxima temporada. ### 4.3. Entrenament, exigència i compatibilitat amb els estudis • Noa fa **quart d’ESO** i combina estudis amb entrenaments intensius. • Rutina d’entrenament setmanal: - **Dilluns:** sèries a l’ergòmetre. - **Dimarts i dijous:** treball de *peces* (sèries específiques) al gimnàs o a terra. - **Dimecres i divendres:** sortida a **rem en aigua**. - **Dissabte:** doble sessió (peces i sèries a l’aigua). • Carrega aproximada: **unes 2 hores al dia**, 6 dies/setmana. • Meri destaca que el rem és un dels **esports més complets** reconeguts als Jocs Olímpics, exigent tant **físicament** com **mentalment**: - Cada regata és diferent per factors externs (vent, onatge) i interns (nervis, salut, forma física). • El club treballa per incorporar: - **Xerrades psicològiques** per gestionar nervis i pressió competitiva. - Orientació en **alimentació** per a joves esportistes. ### 4.4. Accés al rem i salut • Curiositat: Noa comença al rem per **recomanació mèdica** a causa d’una **escoliosi**. - El metge li va recomanar *natació o rem*. - Com que al poble només hi ha piscina a l’estiu, opta pel **rem**, descobreix el club i s’hi queda. • Missatge inspirador: - El rem li ha permès **millorar la salut**, créixer esportivament i descobrir una gran passió. - Noa anima **qualsevol persona** a provar-ho, encara que parteixi de zero. ### 4.5. Filosofia del club i estructura • El **Club de Rem Delta** aposta per: - Un ambient **familiar i d’equip**, combinant modalitats individuals i de grup. - Formació a mida i embarcacions **estables per a principiants** que no volquen fàcilment. • Meri subratlla que: - Ella ja té el seu bagatge esportiu; ara les **medalles són dels esportistes**. - Vol que les regates siguin **experiències positives** perquè els joves vegin recompensat l’esforç. • El club vol donar eines perquè, si algun dia els remadors passen a **alt rendiment**, ja tinguin una **base sòlida** en hàbits i mentalitat. --- ### 4.6. Lliga Catalana de Llegut i organització de regates (Rem Arenys) • Entrevista a **Núria Rosales**, presidenta del **Club de Rem Arenys**, que explica com ha anat la darrera regata de la **Lliga Catalana de Llegut** celebrada a **Arenys de Mar** i què implica **organitzar** un esdeveniment així. #### Resultats esportius • Arenys presenta **tres tripulacions**: - **Veterans masculins**. - **Veteranes femenines**. - **Mixt** (tercera regata que disputen com a equip nou). • Tots tres bots entren a la **final A** de la regata. • Classificacions finals a la regata i a la general de la Lliga: - Veterans: **2ns** a la regata i **2ns** a la general. - Veteranes: **3es** a la regata i **3es** a la general. - Mixt: **4t** a la regata però mantenint la **3a posició** final a la general. ⇒ El club es mostra **molt satisfet**, sobretot tractant-se d’una regata **a casa**. #### Properes fites • La Lliga Catalana de Llegut ja ha acabat; ara toca el **Campionat de Catalunya** a **Mataró** (13–14 de desembre): - Dissabte: **eliminatòries**. - Diumenge: **semifinals i finals**. - Arenys hi participarà amb les **tres tripulacions**. #### Organitzar una regata: logística i dificultats **1) Muntatge del camp de regates (la part més complexa)** • Cal instal·lar **morts (pedres)** al fons marí amb boies per delimitar: - 4 **carrils** de competició. - Boies de gir i boies per a la **cronometrada de 500 m**. • Cada mort pesa uns **80 kg**. • Tasques clau: - Tirar les pedres al punt exacte, segons *GPS*, respectant la **distància de 25 m** entre boies. - Alinear els carrils perquè siguin **justos i segurs** per a totes les tripulacions. • Problema principal: **recuperar els morts** un cop acabada la regata. - No poden quedar al fons; cal **treure’ls**. - Es necessita una **embarcació amb maquineta** (normalment barques petites de pesca) per anar-los aixecant. - La part crítica és **treure la pedra de l’aigua i pujar-la a la barca**, tot i que a l’aigua pesen menys per la flotabilitat. • Si es retarda la recuperació i ve un temporal: - Les pedres queden **colmades de sorra** i són molt difícils de treure. - El club ja ha **perdut morts** en temporades anteriors, deixant-los enterrats al fons. • Els morts són **propis del club**, fets artesanalment amb **motlles de pneumàtics de camió** plens de formigó (després es talla la goma). **2) Muntatge d’infraestructura a terra** • Més senzill: en **45 minuts** es pot muntar el dispositiu: - Carpes, taules, equip d’àrbitres i cronòmetre. - Molt material el cedeix l’**Ajuntament**. • Recollida ràpida: en **mitja hora**, amb ajuda dels membres del club, es deixa tot recollit. #### Canvi de calendari per canvi climàtic • Abans, la Lliga de Llegut es disputava **a l’estiu** (juny–setembre). • Per les **onades de calor** i el risc de cops de calor a bugadors i personal, la Federació ha mogut el calendari a la **tardor**. • Nous riscos a la tardor i hivern: - **Temporals de llevant**, onatge fort, tempestes. - Més regates suspendre’s o ajornar-se per mal temps. • Per a la **Lliga de Llagut Mediterrani** (gener–març): - Moltes proves es fan a **riu** o al **Canal Olímpic**, on no hi ha onatge. - Núria, però, confessa que no li agrada competir al Canal Olímpic perquè el troba "massa pla", gairebé com una bassa. ⇒ El rem català es troba entre la **necessitat d’adaptar-se al clima** i el desig de mantenir el **caràcter mariner** de les regates a mar obert. --- ## 5. Tancament i línies temàtiques principals **Eixos clau que travessen tot el programa:** • **Sostenibilitat i governança marina**: - Manca de gestió real en espais protegits de la Costa Brava. - Conflictes entre polítiques europees de pesca i realitat del sector. - Recerca puntera (Resmet) que aporta dades per a una gestió basada en *ciència i connectivitat ecològica*. • **Economia blava i territori**: - Impacte de restriccions en la pesca d’arrossegament sobre peixateries i restaurants de Tarragona i la Costa Daurada. - Iniciatives locals com el centre d’entitats de l’Ampolla o la campanya solidària del **Port de Tarragona**. • **Cultura i identitat marítima**: - Mercats i fires nadalenques lligades al mar (Nadal al Port de Barcelona, Santa Llúcia de Canyelles). - Rem com a esport d’arrel marinera: des del **Club de Rem Delta** fins al **Rem Arenys** i la Lliga Catalana de Llegut. • **Teixit social i comunitari**: - Associacions que treballen en àmbits creatius (Cosim Marenys) o socials (Càritas, Creu Roja) reforçant la cohesió de pobles i ciutats costaneres. En conjunt, el programa ofereix una **visió polièdrica de la vida arran de mar a Catalunya**, combinant **notícia, anàlisi, testimonis professionals i esportius** i mostrant com el mar continua sent **eix central** de l’economia, la cultura i la identitat dels territoris costaners.

['Costa Brava', 'Sos Costa Brava', 'espais naturals protegits', 'xarxa Natura 2000', 'protecció del litoral', 'turisme', 'fondeig incontrolat', 'Posidònia', 'pesca', 'pesca d’arrossegament', 'gamba vermella', 'Confraries de Pescadors', 'Comissió Europea', 'Mediterrània', 'Delta de l’Ebre', 'Ampolla', 'associacionisme', 'Creu Roja', 'Emergències presa Foix', 'Canyelles', 'Fira de Santa Llúcia', 'Nadal al Port', 'Port Vell Barcelona', 'Open Arms', 'Port de Tarragona', 'Càritas Tarragona', 'Som-hi Tots', 'Tarragona', 'camí de ronda', 'Savinosa', 'Rabassada', 'SOS Costa i Camp de Tarragona', 'GATA', 'canvi climàtic', 'Projecte Resmet', 'Resmet Plus', 'European Tracking Network', 'canyons submarins', 'tintoreres', 'connectivitat ecològica', 'pescadors artesanals', 'genètica de poblacions', 'peixateries', 'Mercat Central de Reus', 'Tarraco Sifon', 'gamba blanca', 'galeres', 'lluç de platja', 'restaurants Michelin', 'supermercats', 'competència comercial', 'relleu generacional', 'rem', 'Club de Rem Delta', 'Sant Jaume d’Enveja', 'Noa Quinquilla', 'esport femení', 'Lliga Catalana de Llegut', 'Rem Arenys', 'organització de regates', 'morts i boies', 'Garraf', 'Maresme', 'Cosim Marenys', 'patchwork', 'Nadal', 'Tarragona Ràdio']