Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 1 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre. Passarem per Vilanova i la Geltrú.
a Nenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Coneixerem de primera mà el projecte Resmet a la Costa Brava. Remarem el delta de l'Ebre. Ens explicaran en quina situació estan les peixateries i què és allò que més demanda té últimament.
Coneixerem en què treballen des del grup d'acció local pesquer. Remarem un altre cop, però anant fins a denys de mar, i acabarem el programa d'avui parlant d'alimentació, però de les tonyines. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, feliç desembre! Tres dies i Nadal!
Hem començat a desembre preocupats pels porcs, per la festa africana. Ostres. Sí, sí, és tota una alegria, festa major. Els pollastres, els pollastres. Entre la grip aviar, el porc. Alguna cosa a veure amb el salmó, peixos, així en general. No ho sé, no. Haurem de menjar, aquest Nadal haurem de menjar... Ah, sí, estaria bé. Només torró. Oh, torrer de xocolata tot el dia. Veus? Ho compro. A més d'aquells...
Compro, compro. Com si fossin d'arròs. A favor. Doncs vinga, ja està. Adjudicat. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé de dilluns, podria estar millor, però començant la setmana amb ganes, començant el mes amb ganes, d'aquí 24 dies estarem celebrant Nadal i, bé, en il·lusió, la veritat. Tres dies i vacances, tu has de pinta així. Correcte, correcte. Anem a saludar en Sergi Corraldeix de Ràdio en l'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Diuen que farà fred aquests dies.
Bé, no menys que la setmana passada. I per la setmana vinent, què? Molt de vent? Marxes molt lluny, marxes molt lluny. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Molt bona tarda, doncs començant setmana, la veritat, començant mes, i ja encetant, per fi, aquest calendari d'advent, i amb els ulls posats cap al Nadal ja. Amb els ulls posats amb el Nadal, amb l'adactes que hi haurà aquest Nadal, i també anem a saludar l'Oriol Leodés de Radio Arendt. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs bé, també, content perquè ja som desembre i, sí, sí, d'aquí a poc, Nadal, les festes, vacances, això és molt important. Sé, Marina, que també les estàs desitjant amb candeletes igual que jo. I res, doncs bé, contents. Doncs això és l'important. Si esteu contents, això és el més important. Ens deixem de pestes porcines, ens deixem de tot això. Vinga, va, anem a començar el programa. Avui qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Hot.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que sos Costa Brava alerta de les mancances als espais naturals protegits de la Costa Brava. Sergi.
Doncs sí, ho diu a través d'un informe que va ser presentat a Girona i elaborat per Albert Albertí, on es posa sobre la taula l'estat de protecció i gestió d'aquests espais naturals de la Costa Brava. L'informe reflecteix de forma concisa les deficiències que existeixen en parts naturals, com el del Cap de Creus, els aigamolls de l'Empordà, el Montgrí i Illes Medes, però també en d'altres espais d'especial interès natural o altres inclosos a la xarxa Natura 2000.
Alerta en primer lloc sobre els problemes administratius de gestió i ho fa assenyalant la manca de plans especials, plans de regulació d'usos, òrgans gestors específics o bé una delimitació definitiva. Només el Parc Natural de Cap de Creus i Castell Cap Roig compten amb plans especials de protecció i tan sols el Cap de Creus i Illes Medes compten amb un pla regulador d'usos i gestió aprovat en data de 2025. Escoltem Rafel Derribot, advocat de Sos Costa Brava.
És a dir, delimitació definitiva, pla especial de protecció, pla rector d'ús i gestió, pressupost i òrgan gestor. Sense aquests cinc elements no hi ha cap mena de gestió correcta, efectiva i mínima d'un espai natural. No és que ho digui Sos Costa Brava, és que ho diu la llei, no?
I imagineu dels nous espais de la Costa Brava que cap d'ells conté el compliment d'aquests 5 requisits mínims per fer una política d'espais naturals efectiva. Més enllà de les deficiències evidents en la gestió, l'informe assenyala de ple les amenaces més importants, com ho són l'impacte del turisme desmesurat...
el fondeig incontrolar, les activitats extractives dins els límits de l'espai protegit, els planejaments urbanístics i les espècies invasores. Però tenim les praderies de Posidònia que resulta que no estan, en la realitat, no estan protegides perquè el fondeig continua practicant-se i no hi ha cap mena de prohibició. Si no tenim cap prou, excepte el de les Illes Medes i excepte el de Cap de Creus,
banda marina que s'acaba de provar el juliol, la resta d'espais és igual que una part de Muntanyes de Begú tingui una protecció marina sobre el paper, si és zero, si no hi ha cap prohibició concreta.
Com a mesures més urgents, tant l'informe de SOS Costa Brava reclamen la necessitat d'ampliar l'àmbit protegit per garantir la connectivitat ecològica entre els espais de Natura 2000 del litoral gironí, així com també completar els instruments pendents de planificació i dotar els espais d'òrgans gestors i pressupostos reals.
La mínima, en aquest cas, petició de Sos Costa Brava és que es compleixi la llei, que es desenvolupi el PEN, el Pla d'Espais d'Interès Natural del 92, i que es compleixi la llei d'Espais Naturals Catalana de 1985.
Aquesta llei requereix el pla especial i requereix el pla rector d'ús i gestió, i requereix pressupost per fer polítiques, i requereix un òrgan de gestió. Aquesta és la mínima reclamació per salvar un dèficit que dura ja més de 33 anys. Per altra part, l'entitat continua reclamant l'aprovació definitiva de la llei del Conservatori del Litoral, una eina de protecció essencial per protegir el litoral de nous plans urbanístics.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Les confraries de pescadors consideren indignant la proposta de la Comissió Europea de reduir al 65% l'esforç pesquer. Cimarina, la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, denuncia que la proposta de la Comissió Europea per al Pla Multianual de la Mediterrània, que preveu una reducció del 65% de l'esforç pesquer, és indigna i posa en risc la continuïtat del sector.
El text de Brussel·les deixaria la flota catalana amb només 9 dies de feina a l'any ampliables com a màxim a 130. El sector ho considera inviable i reclama almenys 180 dies per embarcació i l'eliminació de la quota de gamba vermella, que segons els informes científics es troba en nivells sostenibles.
El president de la Federació, Antoni Abad, denuncia que la proposta no té en compte la recuperació dels estocs ni l'esforç fet per la flota catalana en mesures de selectivitat, vedes i millores tècniques. Asegura que la comissió fa anys que posa Catalunya com a exemple de bona gestió, però ara presenta un plantejament que podria condemnar el sector a desaparèixer.
Aquesta crítica del sector català coincideix amb la posició expressada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, que considera que la proposta de Brussel·les està desconectada tant de les dades científiques com de la realitat socioeconòmica de les comunitats pesqueres catalanes.
El govern català demana al Ministeri que lideri un front comú mediterrani per frenar la proposta si no incorpora les demandes del sector. Mentrestant, el govern espanyol destaca que el nou informe de la Comissió General de Pesca del Mediterrani confirma una recuperació clara dels recursos, amb menys pressió pesquera i més biomassa. Tot i això, el sector català insisteix que la proposta de Brussel·les
ignora aquesta evolució i reclama que el Consell d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea de la setmana vinent reconegui els esforços de la flota. El nou informe de la Comissió General de Pesca del Mediterrani sobre l'estat de la pesca al Mediterrani i al Mar Negre confirma una recuperació notable dels recursos.
La pressió pesquera s'ha reduït un 50%, la biomassa ha augmentat un 25% i les poblacions en situació no sostenible han passat del 73% al 52% en una dècada. L'Ajuntament de l'Ampolla ha posat en funcionament el nou centre d'entitats, un espai destinat a donar servei i suport als clubs i associacions del municipi.
La iniciativa respon a les demandes de les entitats locals i té com a objectiu millorar l'organització i la dinamització del teixit associatiu del poble. El nou equipament, ubicat al carrer Codiners, substitueix l'antic espai que compartia dependències amb l'Escola de Música en Harmonia. El canvi d'ubicació permet oferir unes instal·lacions més modernes, adaptades i funcionals, preparades per acollir activitats diverses. Meritxell Faiges és la primera tinent d'alcalde de l'Ampolla.
L'Ajuntament de l'Ampolla ha posat en funcionament recentment un nou centre per a poder acollir totes les associacions, clubs i entitats que tenim aquí al poble per tal de facilitar-los el seu dia a dia. Este centre està destinat per a poder mantenir reunions i poder desenvolupar la seva tasca vital aquí a la nostra població. Este centre consta d'una sala gran
per tal de poder fer reunions amb més gent i, a més a més, hi ha dos despatxos per a poder fer reunions així de forma més íntima, diguem. A més, també s'ha disposat en este nou centre de tot un seguit d'armaris per tal que cada associació, club o entitat pugui emmagatzemar tot el necessari, ja sigui material, papers...
Entre els nous serveis destaca la recuperació d'un espai propi per a la Creu Roja, que disposa d'un àmbit adequat per atendre usuaris amb privacitat i amb tots els recursos necessaris. S'ha destinat un dels espais a la Creu Roja,
que feia un any que no tenia lloc on atendre els seus usuaris, ara, novament, a l'ampolla, la Creu Roja, podrà disfrutar, podrà gaudir d'un espai en totes les condicions necessàries per tal de poder ajudar els usuaris d'aquesta entitat.
El centre d'entitats també integra la nova oficina d'atenció a la ciutadania, un punt d'atenció proper i accessible que facilita tràmits i consultes als veïns i veïnes. L'Ajuntament preveu, a més, incorporar pròximament millores com nous equips audiovisuals, mobiliari i altres serveis que amplin la funcionalitat de l'espai. Des de l'Ajuntament creiem que era una necessitat poder habilitar aquest espai
per a totes les associacions i clubs, perquè creiem que la tasca que fan és vital per al teixit social del nostre poble. Amb aquesta actuació, el consistori reafirma el seu compromís amb el moviment associatiu i el seu paper clau en la vida cultural, esportiva i social del municipi.
Anem ara fins a les costes del Garrafa Covelles. Demà tornarà a sonar el sistema d'avís acústic del pla d'emergències de l'embassament del Foix. Guillem.
Doncs sí, es tracta d'un sistema d'avís acústic a la població en cas d'un trencament de la presa del foix. Demà només s'activaran les quatre sirenes instal·lades al municipi Covellenc en una nova fase de validació del sistema i de la seva configuració. Les sirenes no sonaven des de mitjans d'octubre quan es van dur a terme els primers tests.
Aquestes proves formen part del procés d'implantació del sistema d'alerta, que encara continuarà amb més activacions controlades. Segons el calendari previst, tot el desplegament hauria d'estar completament enllestit abans d'acabar el 2025. Durant la prova, no caldrà fer cap actuació ni trucar al 112. Serà un test intern per garantir que el sistema funciona correctament quan sigui necessari.
Èxit de convocatòria un any més a la fira de Santa Llúcia de Canyelles.
Doncs sí, la 23a Fira de Santa Llúcia de Canyelles ha tancat amb un balanç de 113.000 visitants, superant l'edició de l'any passat. Són dades de l'Ajuntament de Canyelles i que constaten com la Fira ha tornat a tenir l'èxit de convocatòria de les edicions anteriors. Com cada any s'han pogut resseguir o comprar productes entre una oferta de més de 350 parades amb productes nadalencs i tradicionals, artesania i alimentació.
Enguany s'han ampliat les casetes de fusta amb la voluntat de garantir la qualitat d'una fira familiar. Una de les novetats més importants d'aquesta edició ha estat la transformació del castell en una gran exposició per acollir la fantasia dels contes màgics. Després de sis anys d'acollir una recreació de Harry Potter, la màgia del món Disney ha omplert els espais amb recreacions de personatges de conte.
Consolidada com la segona Fira de Nadal de Catalunya, la Fira de Santa Llúcia de Canelles aspira entrar al circuit de mercats nadalencs europeus i de moment s'ha presentat la candidatura a l'espera de tenir el resultat del 2026. Un dels actes destacats és aquest piromusical nadalenc que ofer un any més la pirotècnia igual i així es tancava la jornada de dissabte.
Anem fins a les costes del Maresme. Barcelona ha presentat al programa la programació del Nadal al port, que creix fins al moll de les Drassanes i es consolida com el gran esdeveniment marítim de les festes Oriol.
Doncs sí, aquest cas Costa Barcelona i n'ha arrencat aquest Nadal al Port des del 28 de novembre i s'allarga fins al 6 de gener al Port Vell amb un programa d'activitats totalment renovat. Hi haurà batejos de vela gratuïts o recorreguts nocturns amb una golondrina tematitzada. Fins al 6 de gener, els barcelonins i els visitants podran viure el Nadal més salat en un espai únic
on la torre de Jaume I es converteix en el gran arbre de Nadal del port. L'ambient festiu també arriba fins al portal de la Pau, amb la façana de l'edifici de l'autoritat portuària il·luminada i un estel de llum de 17 metres que llueix el centre de la plaça. Un pòrtic de 12 metres d'alçada, fet amb contenidors marítims, dona la benvinguda als visitants a un Nadal on el mar és el protagonista.
Els batejos de vela, com dèiem, impulsats per la Fundació Barcelona Capital Nàutica, conviden el públic a pujar a bord per descobrir la ciutat des del mar i comprovar que navegar també pot ser una experiència sostenible, inclusiva i accessible. Tampoc hi falten els vaixells històrics del Museu Marítim, com el Santa Eugàlia, o el Far Barcelona, oberts al públic a bord del Pailot Santa Eugàlia,
Una bústia reial esperarà les cartes dels més petits, que també podran visitar la carpa del museu per escriure-les. I per tercer any, l'embarcació de l'ONG Open Arms torna al moll de Barcelona. Tampoc hi faltaran els clàssics. La Copa Nadal del Club Natació Barcelona, el primer bany de l'any impulsat pel Club Natació Atlètic Barceloneta, o la regata de l'Oles, organitzada pel Reial Club Marítim de Barcelona. També espais emblemàtics del port, com el Mare Magnum, l'Aquàrium, el Museu d'Història de Catalunya...
o el World Trade Center, s'hi sumen amb concerts i activitats pròpies. Per als més petits i no tan petits, hi ha el Fan Box, un parc inflable, que és el més gran del món, que torna al pla de Miquel Taradell. I enguany s'hi sumen dues noves atraccions, Energy...
i un arbre de boles accessible. I els dies 3 i 4 de gener, el Moll Oriental es transformarà en el centre d'operacions dels Reis d'Orient. Els infants podran entregar les seves cartes, participar en tallers i descobrir com s'organitza l'arribada més esperada de l'any gràcies al Port Vell de Barcelona i a la Comissió de Festes de la Barceloneta. Un trenet nadalenc gratuït, ofert per Marina Vella, connectarà els principals punts del Port Vell amb el tinglado reial ubicats als tinglados del Moll Oriental del Port de Barcelona.
I no deixem de parlar de Nadal, perquè una trentena de persones han participat aquest diumenge a la setena trobada de Pathwork, organitzat per l'entitat Cosi Marenys. Tots inscrits han pogut elaborar un personatge nadalenc durant la jornada que s'ha fet a la sala 1 d'octubre del Calisai.
Doncs sí, una trobada de patchwork organitzada per Cosim Marenys. Gemma Pou, una de les responsables de l'entitat, Cosim Marenys, explica que l'objectiu d'aquesta trobada és doble. Per una banda, mostrar la feina que fan des de l'associació i, sobretot, engrescar més gent a descobrir el món del patchwork. En aquesta edició, petits i grans han creat un nom, un ninot, de Nadal.
Molt contenta. És una trobada que cada any preparem amb molta il·lusió. És una manera, per una banda, d'ensenyar el que fem a la nostra associació, i per una altra, d'anar animant a tothom, que és començar a aficionant aquests treballs de costura, de fil i agulla. Hem fet una proposta d'un nom, un nadalenc, amb una tècnica inspirada amb el Long Cabin, que en el món del pàjo és un dels blocs potser més senzills de fer, però és que comencen.
i tots els participants marxaran d'aquí amb aquest nom que a més a més el percep i que el podran posar a casa seva per decorar aquest Nadal. Al marge del taller, els visitants han pogut veure una exposició amb diferents treballs realitzats per membres de Cosí Marenys. L'associació es reuneix cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre per cosir plegats i al llarg de l'any organitzen altres activitats com un taller de patchwork al juliol per infants i joves i una trobada especial emmarcada en el Dia Mundial del Càncer de Mama.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el Port de Tarragona s'assuma a la campanya solidària de Nadal Llum per la dignitat de Càritas Tarragona i compra 300 garlandes de llum solars. D'aquesta manera, referma el seu compromís amb les iniciatives socials que treballen per fer una ciutat més justa i integradora.
La campanya de Nadal Llum per la Dignitat, impulsada per Càritas Interparruquial de Tarragona, té com a objectiu obtenir finançament pel projecte socioeducatiu Som-hi Tots mitjançant la venda de garlandes de llums nadalencs que funcionen amb energia solar i que poden utilitzar-se a l'exterior.
L'autoritat portuària és una de les entitats del territori que s'ha sumat a la campanya i ha adquirit un total de 300 garlandes que repartirà la seva plantilla i també altres col·laboradors i col·laboradores de la institució. El president del Port de Tarragona, Santi Castellà, explica que la pobresa és una problemàtica que s'ha d'abordar cada dia i que la solidaritat és molt important per la nostra societat.
És una campanya destinada al Nadal a col·locar llum per recordar la igual dignitat de totes les persones i, per tant, que l'exclusió per motius econòmics, que la pobresa, és un problema que hem d'abordar cada dia i que la solidaritat entre veïns, l'acció que desenvolupa, entre d'altres càritas, és important per la nostra societat.
La iniciativa Recapta Fons per Recapta Fons pel projecte Som-hi Tots, que garanteix el benestar d'una cinquantena d'infants de la ciutat que es troben en situació de vulnerabilitat i exclusió social. Ofereix acompanyament i suport amb els deures a nens i nenes de 6 a 12 anys fora de l'horari escolar.
I el butllet oficial de l'Estat ha publicat aquest dilluns la formalització del contracte per executar les obres del camí de ronda entre les platges de la Sabinosa i la Rebassada a Tarragona. El projecte està impulsat per la Diputació de Tarragona i avalat per la Direcció General de Costes de l'Estat. Els treballs els durà a terme Serranco S.A.U. per un import de 789.900 euros.
Precisament aquest dissabte, més d'un centenar de persones es van concentrar per demanar que les obres no es facin. Convocats tots per la plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona consideren que el projecte atempta contra el medi natural i posa en risc l'espai, ja que es preveu construir una pista de 5 metres d'ample per vianants i bicicletes.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació molt plàcida i força calmada, la que esperem a gran part del litoral al llarg del que queda d'aquest lluns. Per tant, ha començat el desembre ja sense temporals i, de moment...
Amb vent feble, dominant del sud o del sud-oest, només queda una miqueta de tràngol mar endins amb aquesta mar de fons del nord-est o de nord a la costa brava. Ja diem el vent feble, més aviat dominant de Garbí, de Llaveig o de sud, i amb un ambient força agradable.
a totes les platges. Pel que fa al dimarts, aquest vent es reforçarà una miqueta una altra vegada. Sobretot serà a la Costa Daurada, vent de Ponent o, més aviat, amb estrelat. Ja durant la tarda i vespre del dimarts es reforçarà més entre el Baix Ebre, el Baix Camp i la comarca del Tarragonès. I també a darreres hores del dimarts entrarà la tramuntana al nord de la Costa Brava. En general, però, estarem entre Marajol i Maró, com a molt dura la tarda a la costa del Baix Ebre i del Montsià.
N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Comencem destacant que l'autotista P7 i Oncrel obert per circular llinars del Vallès en sentit Girona, per un accident i retencions des de la Roca del Vallès. També retencions de Santa Profeta de Mogoda, Barbera del Vallès, en sentit Tarragona, la B30, lateral de la P7, Iacua, Barberà, en tots dos sentits. A la 6.58, l'autotista del Vallès, Iacua, de Barcelona, Moncada i Reixac, en sentit nord, en sentit Terrassa, per un vehicle variat,
que tallau un carril a l'altura de Montcada i Reixac. A les C58 i a les C33, a més, hi ha retencions de Montcada a Barcelona en sentit sud. A la porta nord, a la veu d'Illaturades de Barcelona a Barcelona en sentit sud. A la dos hi ha retencions entre Sant Joan d'Espí i Cornellà en sentit Barcelona. Un cop a Barcelona, a la ronda litoral, hi ha retencions d'Esmadria de Barceloneta en sentit Llobregat i de Poblen a Olnus de Trinitat en sentit Besòs. I a la ronda dalt hi ha retencions entre Pedralbes i Sant Gervasi en tots dos sentits, sobretot en sentit Besòs.
Tot és el Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
Les profunditats de l'actualitat. I avui a la rendemà ens volem posar el dia d'un projecte molt interessant. És el Resmet, una investigació sobre el moviment i comportament dels peixos que ens descobreix dades molt sorprenents, Sergi.
Sí, Marina, dades que permeten, per exemple, als científics entendre molt millor la vida dels peixos i les estratègies en el seu dia a dia. En parlem un cop més amb el seu director, l'Alma Mater del projecte, el biòleg Bernat Areu. Bernat, benvingut a la Randa Mar una altra vegada. Hola, moltes gràcies. Bernat, ara feia temps que no xerràvem al voltant del resmet, potser un parell o tres d'anys. Primer de tot, en quin moment es troba ara el projecte?
Bueno, doncs està en un molt bon moment perquè vam fer aquest primer projecte, el Resmet, que vam estar treballant i vam treure moltes forces dades.
i quan es va acabar, perquè són projectes que tenen una durada determinada, que eren quatre anys en el seu moment, després del 2024, vam demanar la continuació d'aquest projecte, són projectes europeus, i els va agradar i vam poder renovar aquest projecte i continuar amb el que ara anomenem el Resmet Plus, però van aconseguir bàsicament la mateixa filosofia del projecte i augmentant el nombre d'espècies, etcètera.
Recorda'ns una mica o fes memòria les quatre directrius bàsiques o les quatre o el desenvolupament bàsic d'aquest resmet. Sí, mira, una mica la idea del projecte era, i en base a l'experiència que teníem aquí a la Costa Brava i a la Costa en general, era que hi ha poblacions de peixos que tenen un gran interès comercial i un interès per conservar aquest recurs,
i paral·lelament hi ha una gestió que s'està fent a través d'àrees marines protegides, de gestió de pesca fora de les àrees marines protegides, etc. Però sí que vam identificar que aquesta gestió està una mica fragmentada o compartimentalitzada, de forma que les reserves gestionen les reserves i prou, o sigui, no hi ha prou coordinació, creiem, amb la gestió pesquera, després hi ha Espanya i França, que són països diferents amb normatives diferents,
I una mica la idea que ens van plantejar va ser donar-li la volta, és a dir, plantejar-nos.
com es mouen els peixos, quins hàbits fan servir, com es mouen al llarg de l'any, etc. I a partir d'aquí, a partir d'entendre quina és la necessitat especial dels peixos i com es mouen, replantejar una mica les mesures o avaluar una mica les mesures de gestió per intentar millorar la gestió, optimitzar els recursos que dediquem a la gestió i millorar la conservació d'aquests recursos.
Bernat, portàvem o vau començar, o en la primera fase del projecte partíem d'uns 94 receptors acústics i no va xerrat. Aquesta xifra l'heu ampliat? De quants punts de control compteu ara mateix?
Sí, mira, doncs hem ampliat bastant aquesta xarxa en diversos sentits. En el primer projecte ens vam centrar a la zona que anava des de l'abadia de Pau fins a Banyuls, fins a la reserva marina de Banyuls, a França, i...
i cada cop que hem anat augmentant aquestes escales, ja fa temps que estem treballant amb això, però ens hem adonat que se'ns quedava curta aquesta escala especial, o sigui, que hi havia peixos que anaven més enllà d'aquesta xarxa. Llavors, aquest nou projecte ja hem augmentat les escales, i ara tenim hidròfons fins al deute de l'Ebre, o sigui, a tota la costa catalana, el que passa que no amb la densitat que tenim aquí a la costa Brava, o sigui, tenim en punts estratègics,
i en total ara devem tenir entre 110 i 120 hidròfons al fons. Però és que, a més a més, estem en contacte amb investidors francesos de CET, que era un institut molt potent de l'IFREMER, i aquesta gent també està treballant amb el mateix a tota la costa del Golf de Lleó i tenen hidròfons a tot el Golf de Lleó fins a Marsella. I nosaltres estem en contacte, compartim la informació perquè els seus hidròfons capten els nostres peixos
i nosaltres que captem els seus teixos i a través d'aquesta European Tracking Network, que som tots els investigadors europeus que estem connectats i compartint dades, doncs podem compartir aquestes xarxes i actualment tenim des del Delta de l'Ebre fins a Marsella els més de 500 quilòmetres de costa coberts per aquests hidròfons. I en tots aquests anys, Bernat, què és el que us ha sorprès més del que heu pogut veure o del que ha sortit a la llum a partir d'aquests hidròfons, d'aquests punts de control?
Bueno, mira, aquest projecte ha sigut molt divertit perquè cada cop que marcàvem una espècie diferent, doncs ens sortien sorpreses, no? Primer de tot, una mica...
que és el que ens esperàvem, hem vist que hi ha moltes estratègies de moviments diferents. Hi ha espècies que són molt residents, que són precisament les espècies que les rògides marines afavoreixen més, perquè no es mouen més. Hi ha altres espècies que sí que es mouen, són residents però fan moviments extraordinaris, que poden córrer molts quilòmetres d'un moment donat, normalment associats a la reproducció. Després hem vist espècies que estan en zones que no són rocoses, que estan a les badies de...
de pals i de roses, les preveres aquestes de Cimó de Serra, i per tant hem identificat aquest hàbitat com molt important, com un hàbitat essencial per moltes espècies, perquè estan allà, s'hi alimenten, etcètera. A més a més, hem vist que aquest hàbitat el fan servir com a corredor ecològic. O sigui, hi ha moltes espècies, com els espets, o sèrbies, o trencants, que...
van de medes a cap de creus i poden tornar d'un mateix dia, però sempre passen per sobre aquestes preveres de chimol de fea, de gram, que la fan servir com a connector ecològic. Després hem vist això, espècies que poden córrer centenars de quilòmetres, les horades, per exemple. Els franceses aquests de l'IFREMER han marcat horades per sobre Montpellier i han passat per aquí i han vingut a les medes i després li han tornat cap amunt. O van marcar salpes...
que van passar per aquí, per tota la costa, i després les van detectar a Barcelona. O sigui que estem veient que hi ha moviments realment molt grans i que ens trenquen una mica els esquemes de pensar que tots els peixos més o menys estan per allà mateix, però hem vist que no, que hi ha moltes estratègies diferents i poden córrer centenars de quilòmetres.
Això dels corredors biològics és molt interessant, perquè en ecologia ho teníem present a nivell terrestre, de les connexions entre les àrees de bosc o les àrees de muntanya, però fer veure que això dintre el mar també existeix, suposo que a nivell de conservació també és importantíssim.
Sí, és una de les coses que hem trobat que tenen probablement més interès i més aplicació directa a la conservació. En temes marins anem molts anys enrere l'ecologia terrestre, entre altres coses perquè...
a terra. És més fàcil treballar en el sentit que no hi ha la limitació d'estar sota l'aigua. Els animals que es mouen, ocells, etcètera, es poden detectar amb GPS, sota l'aigua no.
i la cartografia, n'hem tingut fins fa poc una cartografia dels hàbitats ben definida. Ens ha mancat sempre molta informació i metodològicament era diferent. Hi havia conceptes molt bàsics, molt clars, com la connectivitat o corredors ecològics, que són conceptes que estan molt clars en ecologia terrestre, però que en ecologia marina no estan tan clars. I ara se suposa que sí que passen,
Però una de les virtuts d'aquest projecte és que estem demostrant, estem posant dades sobre la taula, estem posant mapes que mostren efectivament que tots aquests processos s'estan donant en aquestes escales especials, no?
La importància, Bernat, en quant a un equip multidisciplinar, perquè vosaltres us feu servir també, o molta part, de pescadors que són els propis que marquen aquells peixos o que els hi posen el marcatge que després detecten els hidròfons. Sí, efectivament. A veure, aquest projecte, o sigui, els pescadors, tots els actors del territori, pescadors professionals de pesca artesanal, pescadors recreatius també,
També participen els gestors dels parcs naturals i de pesca. És un projecte que des del principi vam intentar incloure tots aquests actors, perquè d'altra manera hauria estat impossible. Concretament, sense els pescadors, hauria estat impossible perquè, és el que dic sempre, jo soc biòleg,
però soc un viola que ens passem el dia al despatx, a l'ordinador, i en canvi són els pescadors que estan al camp i que beuen les coses, i que pesquen els peixos i que saben pescar, i en aquest sentit ens han ajudat moltíssim. Sense ell hauria estat impossible avançar com han avançat. Realment ha estat una interacció molt bona, i a més per les dues parts. Jo crec que per les dues parts. Nosaltres, ja només per la part logística,
però si no després també per la informació que hem obtingut dels pescadors, perquè és el que dic, o sigui, ells són els que estan cada dia al mar, veuen coses, veuen patrons que nosaltres desconeixem, i aquesta interacció ens ha fet molt interessant el projecte, no? I nosaltres també els proporcionem tota la informació que anem tenint d'aquests peixos, d'aquests moviments, etcètera, també els anem transferint, no? I realment ha sigut molt interessant en aquest sentit, no?
Hi ha dos peixos que m'agradaria que ens parleixis una mica. Primer de tot, per la importància especial i per tot el que se'n parla, amb el marcatge de tonyines també hi col·laboreu? En el cas Resmet també té la tonyina com un peix del qual el segueix? Doncs mira, no. La tonyina és un peix que no hem tractat.
perquè és complicat. A més, és un peix que està protegit, etcètera. Tenim tots els permisos, evidentment, per treballar-hi, però no ens hi hem ficat massa perquè, a més, també té una part molt pelàgica. I nosaltres treballem, per la metodologia que tenim, aquests hidròfons que estan arran de costa, treballem sobretot amb les espècies que són més costaneres. I amb tonyines no hi hem treballat.
L'altra espècie, que pel que em dius, no sé, jo diria que tampoc és en el cas, però sí que havíem vist, llegit o escoltat que s'havien fet sessions de marcatges, els de les tintureres, per exemple, aquí al Cap de Creus. Sí, amb tintureres sí que hi hem treballat, perquè precisament un altre objectiu nou del projecte Resmet Plus...
és mirar els hàbitats que es creen al voltant d'aquests canyons submarins, el canyón de cap de creus i el canyó de vegús,
perquè són hàbitats tendents, tot i que són pel·làgics, són molt determinats, perquè el fet d'haver-hi aquests canyons creen afloraments d'aigua fonda, són zones més riques, i sí que s'ha dit que hi ha agregacions d'aquestes espècies. I en aquest sentit hem estat treballant amb el projecte de taurons de Sotomar, de Cadaqués, que ja fa temps que hi treballen, també amb l'Institut de Ciències del Mar,
Hem estat treballant conjuntament per marcar precisament tintureres i a més tenim hidròfons, hem instal·lat hidròfons a fundària al voltant d'aquests canyons per intentar detectar aquests peixos. Veure una mica l'objectiu de veure l'estacionalitat i la permanència d'aquests individus en aquesta zona d'aquí. De moment no tenim dades, no tenim moltes dades o dades concluents per
poder definir un patró d'aquests resultats. I el futur, Bernat, cap a on esteu encara en aquesta segona fase, aquest Resmet Plus, i el que vindrà a partir d'ara, per exemple? Estem a punt de tancar un 2025. Quins deures teniu per l'any vinent? Doncs una mica és acabar. Ara hem marcat aquest any, hem marcat també noves espècies,
Portem cap a 30 i alguna cosa espècies marcades diferents. Això és interessant perquè, com et deia, cada espècie té un patró diferent i estem mirant quin tipus de moviment o quines categories de moviment hi ha. I ara el que ens interessa sobretot és poder analitzar en profunditat aquestes dades
que ho farem aquest proper any. Estem treballant també per fer models de visualització d'aquestes dades. És a dir, estem intentant fer mapes interactius o gràfics que facilitin l'observació i l'interpretació d'aquests resultats. Això ho pengem a la pàgina web perquè tothom pugui consultar aquests resultats. Són molt intuitius.
Estem treballant també amb forts perquè arrel dels primers resultats del projecte Resmet vam veure que moltes espècies utilitzen els forts esportius o els forts de
d'embarcacions on són hàbitats, que hi ha peixos a dins, hi ha fart, hi ha guis, etcètera, però també molts peixos a fora, molts pesadors, entren a dins dels ports, que alimenten i surten, i també volen veure una mica l'interacció d'aquests nous hàbitats. Estan incorporant, a més de noves espècies, nous hàbitats, i amb l'objectiu final sempre de tenir el màxim d'informació de com funciona a nivell ecològic tota aquesta zona,
i poder guanyar eines de gestió més efectives. Una altra cosa que estem fent, aquest any estem incorporant la part genètica. Estem agafant mostres genètiques
d'aquestes espècies per després ens podrem determinar quines poblacions o com s'estructuren aquestes poblacions. És a dir, si són poblacions que són molt petites, són molt locals, o al revés, són poblacions molt grans que ocupen molt d'espai i això també és molt rellevant a l'hora de gestionar. Si deien que són poblacions molt petites, potser una gestió més local ja és efectiva perquè aquestes poblacions locals
si és una població molt extensa, doncs aquí sí que s'ha de coordinar diferents esforços segurament entre països per protegir tota aquesta gran població. Doncs Bernat, moltíssimes gràcies per passar per la rendemar. Anirem seguint el projecte, anirem seguint les novetats, totes aquestes novetats que ens has dit per l'any vinent i enhorabona i endavant amb tot plegat. Molt bé, doncs moltes gràcies a vosaltres pel suport i estem en contacte.
A reveure. Moltes gràcies, Sergi, i moltes gràcies, Bernat, per apropar-nos a aquest projecte.
Continuem parlant de projectes, però ara anem cap al port de Vilanova i la Geltrú, on s'han celebrat unes trobades per donar a conèixer una feina, la feina que es fa des del grup d'acció local pesquer Costa Central. Per saber més detalls de tot això, allí hi tenim el Guillem. Guillem! Doncs avui estem aquí al port de Vilanova, on parlarem amb Alfons Garrido, tècnic del món marítim d'Arca. Bon dia, Alfons! Bon dia!
La primera pregunta per a la gent que no conegui, què és l'ARCA?
ARCA és l'Associació d'Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya, que a fi al cap és una xarxa que agrupa tant els grups d'acció locals rurals com des de fa un parell anys també els marítims, i que treballa per dinamitzar, potenciar, enfortir i donar visibilitat i valor a la feina que fan aquests grups alrededor del territori en el camp del desenvolupament local tant de l'àmbit rural, del món rural, com de l'àmbit marítim.
Avui estem aquí al port de Vilanova. Per quin motiu? Què celebra avui? Aquesta visita s'emmarca dintre d'unes jornades que estem celebrant a Barcelona, sota el títol de Cooperar per Transformar, que té per objectiu...
aplegar una trobada de tots els grups, tant rurals com marítims, de l'euroregió, tant de Balears, catalans com occitans, i també de la resta de l'Estat, amb l'objectiu, sobretot, de trobar-nos, de plantejar els reptes comuns que tenim, de trobar projectes concrets en què puguem cooperar i, sobretot,
donant valor i donant visibilitat a la feina que fan els grups a l'hora de dinamitzar i potenciar les comunitats rurals i marítimes. Per què heu escollit Vilanova? I també què us ha tret del Galp, en aquest cas, per dinamitzar una mica les activitats d'avui?
Des de la seva creació, Galp Costa Central ha estat un Galp que s'ha especialitzat o que s'ha caracteritzat sobretot per la seva caràcter innovador. I donar que també la proximitat de Barcelona i dels projectes interessants que s'estan desenvolupant aquí, vam pensar que seria una bona oportunitat d'aportar gent que no coneix moltes vegades el món marítim, que ve del món rural, a que conegui el que s'està fent des de l'àmbit de desenvolupament marítim. I per això hem pensat que Vilanova era un punt...
molt important i molt representatiu de la feina dels grups. Què espereu? Quin resultat espereu d'aquestes xerrades? Sobretot és posar en contacte gent que generalment no es troba. És sobretot un punt per generar intercanvi d'idees, per generar
Reptes de com abordar reptes que són comuns tant en l'àmbit rural com en l'àmbit marítim, posem el rellot generacional, el tema alimentari, de com donar valor al producte, de com aconseguir donar visibilitat al sector primari en general i també les tasques i feines que es fan dintre dels grups de veure com es poden optimitzar, com es poden millorar i com es poden compartir amb la voluntat d'optimitzar-les.
Finalment, un cop feta hi ha aquesta xerrada aquí a Vilanova, quins projectes de futur teniu i si teniu a Vilanova com a punt de referència de cara a pròximes edicions?
Bé, el nostre treball d'arc amb els grups de locals pesquers s'ha de potenciar, tenim ganes de treballar amb ells per enfortir sobretot el que és la cooperació entre ells, i clar, Vilanova, amb aquesta voluntat sempre cooperadora que ha tingut i d'obrir-se a tots els projectes que s'impulsen, és un punt de referència que és d'ara i segurament serà també en el futur. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies, Alfons. A vosaltres.
Doncs també tenim per aquí Xavier Sòcies, gerent del GALP, Costa Central. Bona tarda, Xavier. Hola, bona tarda. Si ens poguessis explicar una mica les activitats que s'han dut a terme durant avui, la visita aquí a Vilanova i la Geltrú. Bàsicament, les activitats que hem portat a terme han sigut dues. La primera ha sigut un esmorzar amb producte local,
perquè han arribat relativament d'hora i vam pensar que els havíem d'acollir consumint producte de quilòmetre zero, producte local, etcètera, etcètera, que de fet és una de les finalitats dels grups d'acció local de pesca, que és reivindicar i valoritzar el producte local pesquer. Per tant, què millor que poder fer un esmorzar aquí a peu de llotge, cuinat per uns pescadors.
I la segona activitat ha consistit en visitar tres projectes representatius dels que impulsem, o els que s'han impulsat fins a data d'avui des del Galp Costa Central. Si ens podries explicar una mica en què consisteixen aquestes tres visites, aquests tres projectes que estan duent a terme aquí al Galp?
Sí, a veure, de fet, s'han triat tres projectes bastant diferents per poder mostrar una miqueta el ventall de possibilitats que oferim a l'hora de buscar promotors per poder finançar projectes, ja que, tot i que l'objectiu principal del GALP és donar suport al sector pesquer,
Això implica atendre-ho des de diferents prismes. Llavors, en aquest cas, han sigut tres projectes. Un primer, que és un projecte de pesca turisme, que consisteix... És un vaixell que tinc aquí darrere. Consisteix en un pescador que vol diversificar la seva activitat i que, per això, ha fet tota una sèrie de modificacions al seu vaixell per poder tenir clients i poder portar-los, embarcar-los i sortir a fer pesca
En aquest cas, no tota la jornada pesquera, sinó adaptada perquè gent de carrer pugui tenir una jornada pesquera adaptada i poder tenir l'experiència del turisme pesquer, pescaturisme. És la primera embarcació a nivell del port de Vilanova que fa aquestes adaptacions. Després, canviant de registre, però també...
centrat en el tema marítim, hem tingut el projecte de l'UPC, de la Universitat Politécnica de Catalunya, que durant dos anys seguits s'han finançat projectes per mirar de repoblar i fer observació de la predera de Posidònia que hi ha davant de les costes de Vilanova. Aquesta predera és un hàbitat per les espècies, és un regenerador de la biodiversitat i, per tant, necessita...
fer-li un seguiment i fins i tot mirar en la mesura possible repoblar-la. Per tant, dos projectes consecutius, 24 i 25, un d'ells va ser unes instal·lacions en forma d'aquaris, carpes, etcètera, per poder experimentar com es podria repoblar la Posidònia, i un segon, que en aquest cas seria el projecte de...
a través de tres vehicles, un vehicle de superfície, que és un vaixell, un robot, bàsicament, un vehicle immers sota l'aigua, que és també un robot, però en aquest cas que va sobre la superfície del fons marí, i després un dron que des de l'aire també pot fer aquestes observacions. I el tercer projecte, que en aquest cas és un projecte de cooperació dels grups d'acció local de Catalunya, dels pesquers de Catalunya,
que consisteix en un projecte de formació pels orientadors laborals per donar eines i informació sobre entendre la possibilitat de la pesca com una sortida professional.
El GALP, en aquest cas, en quina condició entra en tots aquests experiments? Perquè són, ja ho comentaves ara, portats per gent externa, ja sigui l'OPC o, en aquest cas, un pescador. En quina condició entra el GALP? A veure, el GALP, en aquest sentit, el primer que fa és que nosaltres, com a GALP, grup d'acció local pesca, tenim un full de ruta, que és una estratègia, aquesta estratègia té diferents objectius estratègics.
Nosaltres mirem de detectar possibles, com bé has dit, promotors que vulguin tirar endavant projectes relacionats amb algun dels objectius estratègics, ja sigui recerca, sostenibilitat, activitats pesqueres, valorització del producte, relleu generacional, el que sigui.
Un cop els detectem, els acompanyem en la redacció del projecte perquè puguin presentar-se les línies d'ajuts que nosaltres també gestionem o ajudem a gestionar per tal que siguin beneficiaris d'aquests ajuts i puguin tirar endavant aquests projectes. Finalment, quin impacte espereu que des del GALP tinguin aquestes xerrades?
A veure, de fet, avui l'impacte que tenim, bàsicament, són els assistents, són grups d'acció local, gerents de grups d'acció local, per tant, i sobretot també de l'interior, perquè això forma part de les jornades que operarà per transformar, que organitza ARCA...
I, per tant, aquí el que busquem és, sobretot, generació d'idees, sinergies, intercanvis, perquè qui ve aquí són gent que es dediquen al mateix que jo faig, en aquest cas, a nivell costaner, però en territoris d'interior. Visibilitzar la feina que es fa des del grup d'acció local, visibilitzar els impactes del territori en concret amb els promotors, i després, com he dit abans, generar aquestes sinergies i aquest coneixement compartit.
Perfecte, doncs moltíssimes gràcies, Xavier. Moltes gràcies a vosaltres. La vida passa igual.
És l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les stars siguin el far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobi sigui part que ha de passar.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randa Mar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu?
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Que sigui per què ha de passar.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Ter Ortega. Tarragona referma el compromís amb la lluita contra la SIDA en el Dia Mundial contra aquesta infecció. La demarcació arriba a l'edat amb una reducció de la taxa d'incidència dels nous diagnòstics de VIH. Es tracta d'una disminució progressiva i sostinguda.
Al llarg del període 2010-2024 s'ha passat de 12,6 casos per 100.000 habitants l'any 2010 a 7,8 casos el 2024, la qual cosa representa una reducció mitjana anual d'uns 4 punts. En la lectura del manifest a la plaça de la Font, l'alcalde Rubén Vinyales ha insistit en la prevenció. Un dia per recordar, per conscienciar i per actuar. Recordar les persones que ens han deixat.
conscienciar sobre la importància de la prevenció, el diagnòstic precoç i la lluita contra l'estigma. A més, en el que portem d'any, l'Associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona, a Sexorect, ha efectuat 150 proves ràpides de VIH i sifilis, on s'han registrat quatre positius.
El butllet oficial de l'Estat ha publicat avui la formalització del contracte per executar les obres al camí de ronda entre les platges de la Sabinosa i la Rebassada Tarragona. El projecte està impulsat per la Diputació i avalat per la Direcció General de Costes de l'Estat. Precisament aquest cap de setmana, més d'un centenar de persones s'han concentrat per demanar que les obres no es facin. Lluís Marçal, portaveu de l'entitat ecologista Gata, diu que hi ha projectes menys lesius amb el medi natural.
Perquè, esclar, una pista de 5 metres d'amplada representa que hi entraria bicicletes, patinets, i això, doncs, tanta massificació de gent per un lloc que és tranquil per passejar gaudint de les vistes de la mar, doncs és contraproduent. Els treballs per dur a terme el projecte els dur a terme Seranco per un import de 789.900 euros.
I l'Ajuntament de Tarragona pintarà totes les escoles públiques a la ciutat durant el 2026 i destinarà una partida d'un milió d'euros inclòs al pressupost municipal. Una xifra aproximada anirà a parar a la millora d'equipaments esportius. Ho ha explicat a Tarragona Ràdio la consellera d'Hisenda Isabel Mascaró. A l'estiu, per exemple, vam acabar amb la pintura de tres escoles, gran manteniment, però aquí la intenció pel 2026 és pintar totes les escoles. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de randamar. Una segona hora on parlarem del pell, parlarem de peixateries. Ens acostarem a elles per saber què és allò que més es demanda aquests dies. Després anirem a remar al delta de l'Ebre. No deixarem de remar, però en aquest cas...
des del Maresme. I acabarem el programa d'avui parlant d'alimentació, però no de la nostra, sinó de les tunnyines vermelles. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
És dilluns, moment ara de saber què podem trobar a les nostres peixateries del nostre territori i per això en volem parlar amb una persona que no té una peixateria ben bé, sinó que reparteix peix. Ho parlem amb l'Artur Bodesca, gerent i copropietari de l'empresa de Tarraco Sifon. Molt bona tarda, Artur.
Hola, bona tarda. Primer de tot, com esteu vivint vosaltres? Que no us afecta de forma directa, però sí de forma indirecta, aquests dies tota la problemàtica de la pesca de l'arrossegament, què estem veient? Bé, sí que ens afecta directament. Nosaltres tenim una venda al detall, la tenim a Reus, dintre del Mercat Central de Reus, i a banda som distribuïdors als principals restaurants de la província de Tarragona.
ens afecta en l'aspecte que no podem subministrar amb tota la regularitat que volem el producte d'aquí, de platja, de casa nostra. Això et volia preguntar, no sé si això d'alguna manera fa que hagueu de subministrar productes que no són d'aquí, del Mediterrani, que potser són d'altres llocs.
No, a veure, hi ha producte del Mediterrani, el que passa és que hi ha d'altres ports perquè hi ha diferents ports que, per exemple, per el temps o perquè no hi ha hagut tan mal temps o hi ha hagut més mal temps tenen dies encara de pesca i podem subministrar d'altres ports d'aquí del Mediterrani. Però, a banda, també com a distribuïdors hem de portar sempre, hem hagut de portar peix de fora, d'altres llocs d'Espanya i també d'Europa.
Us preocupava, nosaltres aquests dies quan parlàvem amb els pescadors de la pesca de rossegament, els preocupava sobretot la campanya de Nadal. No sé si això també era una de les vostres preocupacions. Home, sí, ho és perquè si el dia a dia també és important tindre el peix de casa, que la gent sempre ho busca com a producte de qualitat,
el que està clar és que sobretot de la Gamba i l'Escamarlà és el que més esperes per Nadal, per fer la campanya Nadal sobretot el tema dels pescadors ells saben que l'esforç de sortir a pescar li és molt recompensat aquestes dates de Nadal que se multiplica per dos moltes vegades el preu de la Gamba o de l'Escamarlà Com veieu tota aquesta problemàtica amb el sector? Vosaltres que ho veieu una miqueta més des de la distància d'alguna manera?
Bé, a veure, el problema en si és un problema genèric que ja ve de fa molts anys amb les diferents polítiques que s'han emès des d'Europa. El problema és que crec que no les han sapigut explicar mai. No sabem exactament què és el que busquen, què és el que es vol trobar i com es vol fer. El problema és que han canviat sempre. Tinc uns de raó, tinc 53 anys...
Jo em dedico a això des dels 15 o 16 anys, però a Montse ja baixava el magatzem, perquè és una empresa familiar, jo soc la quarta generació, i el programa sempre l'han tingut. I el problema és que no ens han vingut a explicar què és el que volen fer i què és on han d'arribar. I aquest, jo per mi, és el principal problema, és aquest.
És aquest, és saber què és el que volen aconseguir, què és on volem arribar. Fan referència sempre a la preservació del Mediterrani, però parlant fins i tot amb científics, ja no només amb gent del sector, diuen que allò que demanen està segur, està preservat, per tant, vosaltres tampoc ho heu acabat d'entendre mai, pel que dius.
Nosaltres no ho entenem perquè, com te'n repeteixo, no ho han explicat mai. Sí, tothom sap que és per la preservació de l'ecosistema...
del Mediterrà, però no s'ha explicat el que. O sigui, aquí hi ha vingut un culturalment, el meu avi era pescador, i el meu avi anava a una barqueta darrere que podia pescar certs peixos, molts eren immadurs, i nosaltres la cultura nostra era el llocet, la mullicada, tot això, a casa sempre n'havien menjat, perquè era el que agafaven les barques, igual que el pupet.
Jo entenc que amb la indústria, amb els barcos nous que hi ha, culturalment això es fa de pedra, perquè si no, no respectes ni litorals ni respectes mires dels peixos. Jo això ho entenc. Però hauran de donar una alternativa a alguna cosa. Hauran de dir, haurà d'haver una transformació i haurà d'haver una transformació global. El que no es pot fer és dir certes coses que quan les has complert tampoc t'han servit, després te'n tornen a canviar. Si jugam als escacs, encara no pots dir que la meitat de partida és per així.
I això crec que nosaltres hem tingut el problema, perquè la mateixa problemàtica que tenen els pescadors, ells viuen directament d'això, i nosaltres també, nosaltres com a peixater, també viuen d'això. Nosaltres sembla que sempre hem sigut els dolents a la pel·lícula, però nosaltres som els que comprem i els que li donem valor afegit a aquest producte. Nosaltres som els que anem al final, al producte final, o sigui, al consumidor final, tant a restauració com a la venda del detall.
La venda al Mediterrani, supermercats no en compren, els que compren pleguen, no queden residuals. No, aquí s'ha de fer una gran, gran, gran propaganda de mercadones, no sé què, no sé quantos, però no. Al final, el dia a dia, el que porta això són els peixeters de tota la vida, els que tenim la venda al detall, al mercat, a les botigues petites dels pobles, que és el que fem arribar a la qualitat de la gent.
Però nosaltres no podem canviar. Hi ha botigues que es dediquen només i exclusivament al pes de platja. Què han de fer? Quin futur tenen aquestes botigues? Ho expliquin? Sí, sí, aquí volia arribar, tu comentaves que amb 15-16 anys ja estaves relacionat amb la professió, que ets la quarta generació, una professió, les peixateries, els peixaters, que ha canviat molt, sobretot ha canviat en termes del consum, de la forma de consumir de la gent. Sí, ha canviat...
perquè se li ha donat valor als supermercats, el problema és endèmic. Vull dir, la generació anterior, la dels meus pares, ells fent els esforços o, bueno, culturalment les dones no treballaven, no estaven incorporades tant com estan ara a la vida social, a la laboral, llavors ho podien dedicar molt més a lo que és anar a comprar. Ara hem hagut de canviar això.
Els mercats, perquè no hem tingut les possibilitats, perquè som empreses petites, som empreses que tenim molta despesa per el que nosaltres traiem d'aquells metros quadrats, gent que, per exemple, el mercat de Tarragona obre de 8 a 8, molt bé. La gent ha d'estar treballant, els amos són els mateixos, nosaltres no tenim la possibilitat de tindre doble torc. Tot això s'ha fet que els supermercats se vagin emportant pràcticament el 90% de la venda, el que és el detall.
Ells tenen unes formes d'actuar i de poder competir, sobretot davant també de les administracions, traient avantatges i traient subvencions i traient molts diners que nosaltres no els podem treure. I aquest és el problema que tenim. Llavors, clar, això ha canviat. Però si tu vas a un supermercat de peix de platja, per exemple, no en trobaràs. No en trobaràs. El que trobaràs és peix de viver, peix filetejat, peix no sé què, que està molt bé, perquè tu pots anar i agafar una bandeja i no dir que no sigui bé.
Però el que busques específicament, això ho trobaràs a les peixatries. Què trobaràs a les peixatries? Igual que la gent va a les carnisseries o a les verdoleries. Sapiguer el que és atemporal, el que està en òptimes condicions, el que sapiguer quan és el millor preu per comprar. Això en un supermercat no ho tindran perquè la gent no està preparada. No tenen gent preparada. Ara, quin és el peix de temporada? Què és allò que més se us demana tant en restaurants com a la venda el detall que teniu vosaltres?
Bé, nosaltres ara el que està de temporada sempre, quan comença sobretot finals d'agost i tot el que és el setembre, octubre o novembre, és el tema del calamar. Ara hi ha molt de calamar, de platja ha fluixat una miqueta més, però hi ha molt de calamar, ara estem també una miqueta amb el rap, ara començaran les galeres. Tots aquests peixos són peixos que estan a un preu que estan molt bé.
i suposo que ara ja de cara a més Nadal el que va agafant més importància també és el marisc
De cara al Nadal, però no per una qüestió de temporalitat, sinó una qüestió perquè ara Gambe, amb les noves barques que hi ha, abans sí que era molt més cíclica, perquè hi havia 3 o 4 anys que agafaven Gambe i 3 o 4 no, perquè no arribaven a les profunditats que s'està agafant. Pensar que les Gambe ara s'estan agafant de 400 a 500 metres de fundària. Abans era impossible poder arribar les barques amb aquests fondos. Les barques d'aquí s'anaven a Mallorca a buscar-les.
Llavors, ara n'hi ha de sempre a la gamba. Què és el que es busca a Nadal? És aquella exclusivitat que has de menjar maris per Nadal. Però no perquè sigui que no se pesqui més perquè sigui ober o estiu. És simplement perquè és una cosa cultural. Per tant, no és el que sigui més de temporada. No, no, no. Ara, t'ho dic, fora de la gamba la trobaràs a tot l'any. Tot l'any.
La gamba de Tarragona, la gamba vermella de Tarragona, la trobaràs tot l'any. I ara, per exemple, se n'està agafant per als clàmbits climàtics o perquè hi ha invasions d'altres espècies que no són d'aquí. Està fallant l'escamarlà a la platja, però en canvi hi ha molta gamba blanca. Abans gamba blanca no se n'agafava, només se n'agafava molt el març, l'abril...
Jo me'n recordo quan era jovenet que feien per Madrid, de la gamba de Hulva, que diuen que era la gamba blanca, que se feien diferents tries i la grossa anava cap a Madrid, però sortia allò durant 15 dies o 3 setmanes i poc per les temperatures, perquè arribava i n'hi havia alguna cosa. Però ara, per exemple, cada dia, cada dia, cada dia, ja és part nostra, ja és la gamba blanca, ja és una part...
de la pesca sostenible que hi ha aquí, per exemple, entre l'Atmella, Sant Carlos, Tarragona, tot el Cambril, que és on nosaltres comprem directe, doncs aquí n'hi ha sempre, i és part de la nostra cultura, com pot ser llus, o la maire. No sé si vosaltres, que també serviu a restaurants, s'adapten també a les temporalitats i s'adapten a la temporada. Sí, sí, els restaurants, nosaltres una de les coses que fem és assessorament als restaurants,
Nosaltres podem dir que servim a 5 estrelles Michelin de la província de Tarraona, entre altres, i nosaltres sempre ens pregunten la temporalitat, quin producte ara podem trobar, què és el que podem trobar, no tan sols d'aquí, sinó també de fora, és part de la nostra fenya, saber quina és la temporalitat i quan és la millor...
Econòmica i després també amb l'esplendor del producte, quan està millor, quins mesos és. Per exemple, ara començarà la galera, que la galera és com el calçot, quan comença el fred va la galera a la carxofa. Sí, sí, de fet a Cambrils fan les jornades de la galera cada any. Sí, fem les jornades de la galera cada any.
que també les fan a la cala, per exemple, que abans no les feien, doncs a l'atmella de mar també les fan i segurament a alguna banda més també les van fer, doncs ara és un marés que s'ha posat molt de moda, que és molt bo, que era econòmic, que ara ja quan a les jornades se dispara, però que és un producte que, clar, es pot menjar tot l'an si, el que passa que en l'òptima és quan comença el fred, és quan comença el fred, però igual que el lluç, ara hi ha molt de lluç,
Hi ha molta lluç, la mare falla una miqueta, però lluç n'hi ha moltíssim. Menjar lluç de platja, que aquí encara no hi ha ni saquis, esperem que aguanti per molt de temps, i això, doncs, això és moment de menjar lluç a les nostres peixateries. Hi ha algun restaurant... El producte de platja és molt complicat. Ser...
és ser rentable per a un restaurant. Primer perquè cada vegada n'hi ha menys i puja més el preu. Per exemple, el calamanxí, que és un tipus de calamar que no creix més, que sempre és invadur, doncs el calamanxí està a 40 i escaig d'euros a la subhasta. És un producte on abans, sempre la gent fa 40 anys o 35 anys, sempre menjava normal perquè tenia un preu molt més normal. Ara hi ha molt més restaurants i molt menys productes, llavors s'ha de substituir això per un altre.
però hi ha el calamar, que sí que és rentable pels restaurants, sobretot gambes dels camerlans, amb la gamba blanca ara se fa molt de carpatxos i molts de tartars amb aquesta gamba, quan és a l'hora del llagostí, però, per exemple, el lluç no és un... en algun restaurant sí que el poden posar de menú i tal, però no és un peix rentable pel restaurant, en canvi sí que és un peix rentable per la peixateria, o sigui, per el que és la gent de casa. Per nosaltres el dia sí, però amb les mermes que té,
Perquè normalment els peixos són petits. Llavors, un restaurant, com més gran és la peça, més rentabilitat li treus. Perquè té una proporció més petita el que és la merma d'aquella peça. O sigui, quan tu vas a un restaurant, per què se fa la sucrema si es fan estalls? Perquè amb un llobarro de 3 o 4 quilos, per exemple, li treus més rendiment que amb un llobarro d'un quilo. O sigui, el que és la carneta per començar-la o per ració, te surt més econòmica, encara que el peix sigui més car d'un peix gran que d'un peix petit.
I com que aquí pràcticament tot és petit, el que tenim, els lluços, no pot ser un gogote d'aquí, perquè aquí no hi ha lluços de palangre que facin dos quilos i mig. I si n'hi ha hagut algun, en alguna temporada, que hi havia quatre o cinc barques que anaven al palangre, sortien a preix a preu desorbitat. Veu que no està sorrentable. Llavors, és complicat. Al mediterrani, nosaltres, si perdem aquí el que és el pupet espamarlà, la gamba blanca i la gamba vermella,
poc rendiment li podem treure en un restaurant, fora dels quatre pops que pots fer o dels quatre calamans quan toquin, el resto no és rentable per un restaurant. En aquest sentit, et volia preguntar, nosaltres quan parlem amb els pescadors a moltes ocasions es mostren preocupats pel canvi climàtic, per l'escalfament del mar Mediterrani, entenc que aquesta preocupació també és compartida, com el que parlàvem al principi.
Sí, perquè al final tot surt del mateix lloc. Vull dir, nosaltres s'han de vestir d'aquí. D'on nosaltres anem a buscar el peix és a les llotges. I la problemàtica, clar, jo entenc que ells tenen molt més problemàtic perquè ells no poden agafar la barca i anar-se'n a pescar a Passajes, o anar-se'n a Ondarroa, o anar-se'n a Vigo. Nosaltres sí que podem comprar peix a fora. Ells no, ells viuen del d'aquí.
Ells viuen d'aquí, viuen d'aquest amar d'aquí davant i viuen d'això d'aquí. Per això te dic que estan molt lligats de mans i braços perquè és què han de fer. Simplement complir o intentar complir totes les lleis, que a vegades és impossible.
Ja per anar acabant, tenint en compte, ara parlàvem d'aquest canvi de consum que hi ha hagut en termes generals, ja no només passa amb el tema del peix, passa també amb molts altres sectors. Com veieu vosaltres el futur? Bé, jo especialment, jo el veig com una especialització. Perquè al final nosaltres som els que sabem, som els que...
Ho hem treballat de tota la vida. Ja t'ho dic, jo en quatre anys vaig comprar la primera caixa de peix perquè jo anava quan la venda era veu i mon avi m'apretava a l'ombro i jo feia així i m'adonava la caixa de peix. Jo en quatre anys vaig comprar la primera. Tota la vida, com jo, la gent que ens dediquem tants anys amb això ho hem vist de petits i el que fem és intentar especialitzar-nos.
I és l'única manera que veig de competir fent les coses diferents dels altres. És molt complicat, és molt difícil, però és l'única manera que hi ha. Igual que en altres els de la verdura o els de la carn. S'han d'especialitzar. Han de donar, sobretot, un assessorament i que la gent, quan vingui, no enganyar la gent, explicar específicament el que és, tindre molt clar les etiquetes, la procedència i tot, a la parada que la gent pugui vindre i pugui confiar del que està comprant...
I l'única manera de saber el que està comprant és dir la veritat. Si és del nord, és del nord. Si és d'aquí, és d'aquí. I dir per què el del nord té aquest preu i per què el d'aquí té aquest preu. I que la gent pugui escollir. No tothom pot menjar per Nil de Jabugo. No passa res. Has d'explicar el per què. Per què té un preu de 125 i per què té un preu de 35. I no passa res.
I això crec que nosaltres és el que hem de fer. Hem de fer aquesta gestió d'educació i hem de deixar de perdre la por. El que passa és que nosaltres cada dia s'han de guanyar la vida. I és molt complicat.
És molt complicat afrontar tots els canvis generacionals, els canvis del que dius tu, del canvi climàtic, els canvis de personal. Fa set anys enrere ningú parlava de les 40 hores fixes, del no sé què, i ara sí les tens. En cinc anys el sou base d'una persona ha passat de 800 i escaig a 1.200 no sé què. Tot això se nota, i tot això repercuteix directament en el dia a dia del treball
i del treballador i de l'empresari. I tot això s'ha de veure. Perden aquesta quantitat de venda que perdem davant dels supermercats, podem assumir el tindre no sé quants treballadors per tirar endavant la nostra fenya? Són uns canvis globals que nosaltres també hem d'incorporar dintre de la fenya. Estem en moments de canvi, sempre n'hi ha, les empreses porten, però és que ara tot va molt ràpid, va molt més ràpid que abans.
Abans els canvis es veien, però ara és brutal. Ara, en un any, t'ha canviat les regles del joc. I és el que et deia al començament. Si m'adius de jugar als escacs, perfecte. Però a mitja partida de jugar al part 6 has d'estar molt preparat per poder-ho fer. Especialitzant-se. Entenc jo que... Perdona, eh? Sí, sí, sí, endavant. És especialitzant-se. S'han d'especialitzar. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Artur, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rendemar. A vosaltres. Moltes gràcies.
Deixem la pesca, ara anem a remar i fem pare del Delta de l'Ebre per parlar sobre el Club de Rem Delta. La companya Cel Prieto, des de Delta.cat, parla amb una component del Club de Sant Jaume d'Enveja i amb la directora tècnica i entrenadora de l'entitat Cel.
Sí, Marina, Noa Quinquilla del Club de Remdelta va sortir escollida com la millor esportista de l'any a la onzena gala de l'esport de Sant Jaume d'Ambeja. És per això que parlem amb la jove atleta i amb la seua entrenadora i directora tècnica del club, Maria Alonso. Xiques, benvingudes a Randemar. Hola. Hola. Noa, fa poc va ser escollida millor esportista de l'any a la gala de l'esport de Sant Jaume d'Ambeja. T'esperaves rebre este premi?
No, per res. És que hi havia molta gent allà. Sí? Entre tots els candidats no t'esperaves sortir la guanyadora? No, no. Llavors te va sorprendre? Sí, molt. I què va significar per a tu rebre aquest premi? Doncs... un orgull molt gran, no? Rebre aquest premi per a mi va ser que tot l'esforç i dedicació que li poso val la pena. Vas pujar a l'escenari nerviosa? Molt. És que sóc molt vergonyosa. Sí? Sí.
Bueno, però, clar, este reconeixement, lo de la Gala de l'Esport de Sant Jaume, la millor esportista, va ser donat... Crec que votaven les mateixes entitats esportives del poble, és a dir, les entitats esportives eren qui oferien l'esportista, no?, i després les mateixes entitats eren qui votaven, no es podien votar en elles mateixes, clar que no, però eren qui votaven l'esportista. Llavors, va ser reconeguda per les altres entitats esportives del teu poble. Sí. Això, bueno, significa per tu...
Què significa per tu? Per un valor molt especial, no? Perquè és gent que em coneix, saps? És gent que sap tot l'esport, els gilipolls i tot. Clar, vull dir, estàs contenta en aquest sentit, eh? Sí, sí, molt. Molt bé. Meri, tu ets la seva entrenadora, no? Sí. Què mos pots explicar d'ella? Avui, però avui, sí. Avui, però avui. Què mos pots explicar d'ella? Perquè, clar, d'ella, parlant per ella mateixa, potser no mos dirà el mateix, no? Tu. Què mos dius d'ella?
Bueno, és una noia que ja fa temps que ve al REM, la veritat. I des de ben petita, no? Farà dos o tres anys? Cinc. Cinc? Doncs m'he imaginat, cinc. Ojalà, dos, s'han passat menys anys.
És una noia que, bueno, des del primer dia, primer que tot, que és molt treballadora, la importància al final del REM és la constància, és el treball, i Nua té tots aquests factors, i a part té un factor que ja és, no sé com dir-ho, si és genètic o el que sigui, és bona. És bona. Sí.
Des de estos 5 anys que fa que Noa practica l'esport, que ets tu la seva entrenadora? Sí. Fa 5 anys, doncs. Sí. Molt bé. I, claro, la competició és on se veuen los resultats, però detrás hi ha molt d'esforç que són los entrenos, no los entrenaments. Com funciona un entrenament? Qui ho explica, jo o Noa? Qui volguésser-ho? Noa. Me toca.
Depèn del dia, no? Nosaltres tenim un horari que els dilluns fem sèries a l'ergo, els dimarts i els dijous fem peces i els dimecres i els divendres sortim a remar i els dissabtes faig doble entreno de peces i sèries a l'aigua. És a dir, entrenes cada dia? Sí. Menys el diumenges? Sí. Quantes hores, més o menys?
Dos, així, dues hores. Dos hores al dia. Clar, són moltes hores ficades. Sí, si volem... A veure, al final... Et vas regint una miqueta per quan vas a competir. Si l'altra gent entrena al final de la setmana dues hores més que tu,
Al cap de l'any, si sumem aquelles dues hores a la setmana, són moltíssimes hores que porten més d'entrenament. I això després se nota, no? Se nota a l'hora de competir. És una exigència, és un esport que és exigent, la veritat. Està reconegut com un dels esports més complets que hi ha. Dins els Jocs Olímpics se va reconèixer que és un dels esports més complets que hi ha. I la veritat que entre la tècnica, entre la condició física...
Mil coses. Factor, mils. Factors externs, interns, tot. És una cosa que mai hi haurà una regata igual a una altra. A vegades, com les regates són fora a l'exterior, menys les d'argòmetre, que vam estar ara fa uns mesos atràs, tot el més hi ha mil factors. I la veritat, entre els entrenaments, els nervis, tot compta. I els entrenaments, al final, els fas estar a totes les situacions possibles. Hi ha dies que hi ha mal temps,
I també els faig sortir a l'aigua, per si de cas. Perquè no saps aquell dia el que pot arribar a esperar-te. Gent que la setmana abans agafa un costipat o el que sigui.
No, a vegades no tens que deixar entrenar per estar bé. També te pot passar la competició. És exigent, la veritat que és un deport exigent, però la veritat és un deport molt bonic. És sa, bonic, sense conflictes mai, un esport d'equip individual, com ho vulguis dir-ho.
Molt bé, englobem molts factors. Clar, a la vista està que treballeu molt el físic, la part mental, el que diem abans, que digues tu, nervis, no? Això també treballar-ho en totes les situacions possibles també va bé, perquè el cap al final també te pot jugar amb les passades. El club ara mateix està treballant ja en tindre algunes xerrades psicològiques, unes coses d'alimentació...
ja començar-los a crear des de ben joves i per almenys donar-los una informació. Han acabat ja quan s'iran desportistes del rendiment, perquè nosaltres som un club, anem a parlar que som un club, però no diem que sortiran aquí desportistes del rendiment que sapien més o menys que quan els venen aquesta gent sàpiguen per on van els tiros. Molt bé. I el club està treballant des d'això fa poc i la vida que és una cosa que ho estem agafant amb moltes ganes.
Molt bé, es tracta de fer aquest acompanyament als vostres esportistes. Noa, com dèiem, fa cinc anys vas començar en lo REM. Per què? Què et va motivar?
No, jo vaig començar el REM perquè jo tinc escoliosis i el metge em va dir que fes natació o REM i natació al meu poble, doncs, només anem a l'estiu i vaig voler provar el REM, ja que tinc un club pel poble, doncs, ho provo. I l'ho vaig provar i em va agradar molt i, bueno, doncs, ja aquí estic. Molt bé, però vull dir, abans d'això, perquè el metge t'ho va dir per fer salut, no? Al final estàs fent esport també per fer salut. No, vull dir, el REM...
Sabies que hi havia un club al poble i ja està. No, no, és que jo no sabia ni que hi havia un club al poble. Quan m'ho van dir, ma mare diu, hi ha un club al poble. Jo dic, mare, doncs ho sabia. I ho vaig voler provar i m'hi va agradar molt. Molt bé. Entenc, Noa, que estàs estudiant, Noa, encara. Sí, quart d'ESO. Estàs a quart d'ESO. Claro, estem dient que vas pel matí a l'institut, entrenes cada dia dues hores, caps de setmana inclòsos, després si competeixes. Això, com ho gestiones, no?, l'estudi en l'esport?
Home, jo també faig institut de tarda. Ah, de tarda? Sí, sí. Els entrenos es comencen, per exemple, jo tinc problemes els dimarts i els dijous. Jo l'institut l'acabo a les 5 de la tarda i tinc entreno a les 4. Llavors, quan jo acabo l'institut ja me'n vaig directe a l'entreno i entreno. Mare, no feu jornada intensiva a l'institut. Bueno, si acabés a quina hora m'has dit? A les 5 de la tarda. No.
Jo acabo a les dues i mitja, vull dir. No, acabo a les dues i mitja els dimecres i els divendres. Els dos dies que acaba tard. Els dos dies que acaba tard per fer un descans per a dinar, suposo, al migdia. És un compromís que tens al final en el club, l'esport és el que t'agrada i fas salut, estàs fent per tu al final, Noa, i aquest sacrifici mereix la pena.
No? Sí, sí. Noa, després parlem ara de les competicions. Alguna victòria que tingues així aguardada que et sigui més especial per a tu? El campionat d'Espanya de la temporada passada a Sevilla, que vaig quedar segona, sent cadet de primer. Segona d'Espanya? Sí. Clar, això va ser una competició podi...
Cap a suposar, però tu. Segona d'Espanya, estem parlant. Molt orgullosa, no m'ho esperava. Llavors, a part d'estar del campionat d'Espanya a Sevilla, quines altres competicions tenen més al cap? El campionat d'Espanya de llarga distància, que vaig quedar tercera. Tampoc no me l'esperava per resistir. Perquè estem parlant llarga distància, clar, aquí hi ha diferents competicions, si em pots explicar una mica?
La de llarga distància vaig fer 6 quilòmetres i la que vaig quedar segona vaig fer 1.500 metres, que són les distàncies oficials. I això és individual? Sí, individual. Però també dins del REM hi ha col·lectiu? Col·lectiu, sí. Tu competeixes sempre individual o fas les dues? No, normalment faig individual, però hi ha campionats que es pot fer amb vots d'equip i també competeixo amb vots d'equip.
Molt bé. Meri, tu li veus potencial, no a Noa? Sí. Noa té... Bueno, si ella vol, té un gran futur. Si ella vol continuar treballant-ho, que de moment ho està fent, no? Exacte. La clau la té ella. Jo estic aquí per apoyar-la, igual que l'altre entrenador també del club, que no l'hem nombrat abans, però que també és un paper important del club, que és Andreu.
I, bueno, anar-nos amb vostè per ajudar-li en tots aquests aspectes, per poder triomfar, i ja està. Però la clau de les intensitats dels entrenaments, saber gestionar unes regates importants o el que sigui, la clau la té ella, o sigui...
El camí que portes és correcte, perquè el dia de demà tinguéssim nova per rato. Clar, nosaltres des del club figueu tots els avantatges possibles i després són els esportistes qui decideixen què fer o què no fer. Ara està una època molt bonica, ella. Està una època molt bonica, que és molt jove i tal.
L'any que ve i l'altre ja és una època una mica més complicada, és més adolescència que al fin i al cap. El que me n'he adonat és que si ets bo continues i si no, te'ho deixes perquè te'n vas amb els amics i te'n vas cap aquí i cap allà, que és el més normal, que jo ho entenc. Jo també he sigut jove i ho entenc. Però la gent que té aquestes capacitats, al final he de posar una miqueta de la balança, que...
que la vida la pots disfrutar en qualsevol moment. Sí, sí. Si hi ha moments del deport que agafes el tren en aquell moment o s'ha escapat. Ja no torna a passar. Exacte. I, Meri, en general, el club de Remdelta sempre ho deixeu a molt bon lloc, a les competicions que aneu, sempre porteu el nom de Sant Joan i d'enveja a tot arreu i, vull dir, teniu molts bons resultats. Sí, sí. El club fa uns dies vam estar a una entrevista i ho vaig comentar, que...
El principal era assolir un club, era un club des de zero, que ens ha costat moltíssim en tema de material, que és molt car i tal, però ara mateix jo em considero una persona molt competitiva.
I sabeu que també ho transmeto. I la veritat que a mi m'agrada anar als campionats i per lo menys. No queda bé com a club, sinó que els crios se'n vaiguen contents i diguin aquell esforç que he fet ha valgut la pena. Jo ja he remat, jo ja tinc les meves medalles. Les medalles que ara fa el club són d'ells, dels deportistes. Meus no, són dels deportistes.
Molt bé. Noah, quins objectius tens aquesta temporada? M'agradaria quedar primera d'Espanya. Primera d'Espanya, bueno, vull dir, és totalment possible i ho pots aconseguir. Ara que Meri parlava de Clara o estàs a quart d'ESO...
l'any que ve continuaràs estudiant, que faràs batxillerat, arribi a batxillerat, després aniràs a la universitat, tot això, però tu veus que t'ho podràs gestionar bé? Sí, jo trobo que sí. Hi ha molta gent que ho pot fer, jo també puc fer-ho. Molt bé, molt bé. Aquesta és l'actitud de Meri. Totalment.
Molt bé, així que t'agradaria, evidentment, continuar i arribar a un any. L'objectiu és primera d'Espanya, després el que vingo, no? Sí. Molt bé, molt bé. El REM, a part de ser l'esport, crec que també Meri diu que trasllada la seva competitivitat. Tu també ets competitiva, no? Sí, sí, molt, molt. Però a part d'això de la competició i el que suposa rebre medalles i tot això, a part, què és el que t'agrada del REM?
M'agrada molt l'exigència física i mental que te dona, tipus los entrenos durs, a mi tot això m'agrada molt. T'agrada? Sí. T'agrada que la Meri te foto canya? M'agrada arribar al meu límit, saps? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Doncs perfecte, vull dir, escoltar-te a tu, Noa, dona gust.
La Meri segur que està d'acord amb mi, perquè al final és el que dèiem, estàs a una edat, 15 anys, ets adolescent, les coses es poden canviar o no, i pots continuar en el camí que estàs, i això és el que esperem. I des d'aquí, des de l'Altaveu, des de Delta.cat, motives a qualsevol persona que es vulgui sumar en aquest esport i al club? Sí, sí, és un esport molt bonic, i que el vinguin a provar.
Motives a qualsevol... Vull dir, qualsevol persona pot practicar aquest esport. Com tu, no fa falta ni que conegues el club del poble, que ja ho donaran a conèixer el club. Vull dir, no fa falta cap coneixement previ. Pots anar des de zero. Pots vindre des de zero. Hi ha embarcacions que no volquen, que són especials per aprendre el moviment. I una vegada aprens el moviment...
Bueno, jo només tinc que el dir que la meva mare ha remat, la meva germana ha remat, i ara estic en la fase que vull que mon pare aprengui a remar, en 70 i escaig d'anys, però ho aprendrà. És que mai estar, no, diuen? Sí, sí, total. Perfecte, xiques. Doncs no res, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa, i moltíssima sort en la temporada i molts d'èxits. Gràcies.
Doncs Marina, al nostre territori tenim una joia del REM. Ella és Noa Quinquilla, i recordeu el seu nom perquè sonarà de fort. L'intentarem recordar i intentarem continuar parlant amb ella. Moltes gràcies, Cel.
I és que m'agrades molt.
Cada cop que tu em mires no vull ser el teu amic, saps que tu ets molt més per mi. Porto dies preguntant-li al xat GPT com bé que et fixis amb mi, com bé que et fixis amb mi. Ai, mama, com ho faries, com m'ho expliques, si ni l'intel·ligència artificial m'ajuda.
Fins demà!
Perquè el nostre món i els nostres costums les vivim arran de mar. Recte final de l'Arran de Mar d'aquest dilluns 1 de desembre i ara volem parlar de la Lliga Catalana del Llegut de Rem que ha acabat i ho ha fet Arenys de Mar aquest diumenge. Ens interessa saber com ha anat i sobretot descobrir com es munta una regata d'aquest tipus. Ja ara ho sabrem, Oriol.
Doncs sí, efectivament, aquest cap de setmana s'ha disputat aquí a Arenys de Mar un nou capítol d'aquesta Lliga Catalana de Llegut. I bé, el que volem fer és parlar-ne amb la presidenta del REM d'Arenys, la Núria Rosales. Núria, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, Núria, com ha anat aquesta regata? Doncs molt bé.
Els resultats de les tres tripulacions que ens van presentar, molt bé, vam mantenir el tipus, vam mantenir la posició, vam entrar les tres a la final A, que era el que ens interessava per poder optar primer, segon, tercer. El mixt va quedar quart, però no va baixar en relació a la puntuació de la Lliga General o Civil, de la puntuació final final.
amb la qual cosa els tres van fer podi, veterans van aconseguir la segona posició, tant a la regata com a la general, les veteranes van mantenir la tercera posició a la regata i la tercera posició a la general, i el grup mixta, que era la seva tercera regata a competició,
Van aguantar, van quedar quarts, però van mantenir la tercera posició, la general. O sigui que, contenta? No, molt contenta. I tant, home, i més a casa, no? Això encara ha de ser més alegria, fins i tot. Sí, sí, sí, la veritat és que sí. Vaig anar una mica de bòlit tot el matí, vaig poder participar de la cronometrada, que és la prova que ens va classificar per entrar a la final A,
Ja li vaig dir a en Dani, que és el nostre entrenador i timoner, que preferia quedar-me a terra a la regata per donar pas a una altra bugadora que també havia vingut. I la veritat, molt bé. Vam disfrutar moltíssim. El temps ens va acompanyar.
i tot va sortir rodó. No, és que això és important, perquè moltes vegades quan parlem de diferents proves, de diferents jornades de competició, a vegades el temps, el mar, com estigui l'aigua, fa una mala passada. En aquest cas, per això, aquí a Arenys, aquest cap de setmana, ha anat perfecte. Sí, la veritat és que sí. El que eren els pronòstics, un dia ens donava vent, l'altre dia ens donava pluja, l'altre dia ens donava la pluja a partir de les 3 de la tarda...
i la veritat és que res de res, o sigui, va entrar una miqueta davantet cap allà a les 11, una cosa així, però res, de seguida es va tornar a calmar tot, i, bueno, fins al final, el mar perfecte, a veure si que hi havia una miqueta d'onadeta, però la veritat és que molt bé, vam disfrutar tots, o sigui, totes les tripulacions...
els bugadors, els jutges, els àrbitres, vull dir, tot va anar perfecte. I aquesta Lliga Catalana de Llegut, Núria, ja ha arribat al final o encara queda alguna competició? Doncs ara ja ens queda, la Lliga en si ja ha acabat i ara ens queda el Campionat de Catalunya que es farà el cap de setmana de 13 i 14 aquí a Mataró.
El dia 13, aquest dissabte, tindrem les eliminatòries, que són les que ens donaran pas per poder anar a semifinals i finals el diumenge. I esperem que tot ens vagi bé i ens puguem classificar. Clar, i aneu amb les tres tripulacions, aquí també hi porteu el mixto? Sí, sí, sí, anem amb les tres tripulacions i ja a veure si fem la campanada i a veure què passa. Home! Però sí, sí, anirem els tres. Clar, a veure...
Per què no, no? Si amb aquesta lliga, de fet el Mixt era la primera vegada que competia, ho deies, Núria, doncs amb tres regates que s'han pogut fer, doncs molt bé, per què no? Doncs si la lliga ha anat tan bé, per què no el Campionat de Catalunya ja pot ser la consegració de l'equip? A veure, a veure, ganes en tenen. La veritat és que m'he divertit molt amb ells, els he portat el timó, els he anat... Bé, el que m'han ensenyat a mi els he ensenyat amb ells,
he disfrutat moltíssim amb ells, m'ho he passat molt bé, i ganes en tenen, i a veure què passa. A veure si fa bon temps també, perquè això també és important, estem a tardor, finals, gairebé hivern, no sé si és la millor època de l'any per fer aquest tipus de campionat, suposo que sí, perquè si es fan ara, deu ser perquè és quan va bé.
Sí, bueno, la federació ens ha anat canviant el tema del que són regates. Totes aquestes regates de llagut català es feien sempre de mitjans de juny fins a mitjans de setembre. Però amb tot el tema aquest del canvi climàtic, onades de calor, la gent que s'hi agafa cops i tal, van anar reduint, reduint, van anar...
tancant fins juny i juliol, sí que fèiem potser algun cap de setmana d'agost, però de mica en mica van anar reduint i al final van decidir passar-ho a la tardor. No sé si és la tercera temporada que disputem...
el que és la lliga del llegut català a la tardor. Però sempre s'havia fet a l'estiu. Clar, però és que ara, als estius, és veritat que amb aquestes calors que tenim, difícil poder-se posar al mig del mar a remar com remeu vosaltres.
Sí, sí, bueno, va ser una decisió que va prendre la Federació, i la pega és aquesta de que a la tardor, si fas les regates a mar, que és on les hem de fer, estem molt al que és la climatologia. Això mateix.
Ens pot venir una llevantada, es pot aixecar una nada, ens pot venir una tempesta, drons, llams... Són un tipus d'embarcacions que als llams no va bé perquè tot és fibra.
Llavors, clar, no podem estar a l'aigua. Però, bueno, es va decidir així. La pega és que ara se'ns anula una regata perquè fa mal temps, l'altra perquè fa vent, i, bueno, és el que ens trobem. Sí, sens dubte. Bé, doncs què hi farem? En qualsevol cas, el calendari ara està fet així, doncs s'ha de ballar pel ball que toquen, eh, Núria?
Sí, sí, sí. Vull dir, també ara començarem el mes de gener amb el tema dià del lleut mediterrani. Sí. I els tres primers mesos també és el mateix. Entre les minves de gener i també la miqueta de temporal que pugui entrar, vull dir, estem igual. I tant. Bé, dintre de tot, el bo és que hi ha regates que es fan a riu que normalment onada no s'aixeca.
I després les del Canal Olímpic. El que passa és que el Canal Olímpic a mi no m'agrada. Personalment a mi no m'agrada anar a remar al Canal Olímpic. És molt sols. Clar, anar a dir massa pla, no? Un riu encara, mira, té certa corrent, però un Canal Olímpic no té res. Jo, amb perdó dels bugadors, és com una xarca. Sí, no? Com una bassa. Sí.
Sí, sí, però bueno, si volem fer-ho, si volem anar, si volem competir, allà on ens vegin. Sí, no, no, està clar, les proves s'han de fer allà on estan programades, doncs s'han de fer, i una d'aquestes, la que dèiem, la d'aquest cap de setmana, que s'ha fet aquí a Arenys de Mar, Núria, aprofitant la benentesa, aprofitant l'ocasió, també et volia preguntar,
Quina complexitat hi ha per organitzar una regata, en aquest cas, de la Lliga Catalana de Llegut? És a dir, porta molta feina, que és el que heu hagut d'estar pendents aquest cap de setmana.
Doncs el que més feina ens porta és muntar el camp de regates, perquè s'han de tirar nou pedres, s'han de tirar nou morts, que aquests morts són els que aguanten la boia. La regata consisteix en quatre carrils, aquests quatre carrils han d'estar senyalitzats amb un mort, amb una boia...
Després tenim també la prova de 500, que és la cronometrada, que també va amb un mort i amb una boia de la Federació. Una cosa és tirar-los, que tot quadri, que siguin ben alineats. Ahir diumenge vam tenir feina perquè la boia verda no hi havia manera que s'acabés de alinear amb les altres tres, però al final ho vam aconseguir. És paciència.
Perquè, clar, una cosa és tirar el mort, el punt senyalitzat que et diu el GPS per poder fer la distància de 25 metres entre boia i boia, perquè han de girar les embarcacions, i la problemàtica ens ve ara, que ara s'han de treure aquests morts. No podem deixar-los a l'aigua, els hem de treure de l'aigua, i la cosa és trobar una embarcació, que ho hem fet sempre amb embarcacions petites de pesca,
que porten maquinilla per poder enganxar el cap i poder-la pujar amb la maquinilla, perquè cada mort pesa uns 80 quilos. I la cosa no és aixecar-lo, sinó treure-lo de l'aigua i pujar-lo a la barca.
Clar, perquè llançar-lo a l'aigua, clar, des de qualsevol embarcació, més o menys ho deus poder fer perquè el deixes anar i ja està. Aixecar-lo deu ser el problema, no? Sí, sí, aixecar-lo. Aixecar-lo és el mateix que tirar-lo, però una cosa és que tu deixes el mort i l'altra cosa és després treure aquesta pedra de dins l'aigua, perquè sí que la vas pujant.
però arribar a un punt que de vora de l'aigua a pujar-la a la barca és el que més costa. Clar, mentre està dins l'aigua, deus anar fent, però clar, que ja la tens fora l'aigua, aixeca 80 quilos, això costa. Sí, això d'aquí ho hem de fer ja, aquesta setmana ho hauríem de fer, perquè només que et vingui un temporal, les pedres ens queden colgades. Llavors, clar, aixecar la pedra amb la sorra a sobre...
ja és una odissea. I són vostres aquestes pedres? Són vostres de la Federació? Sí, sí, sí. No, no, no. Les pedres que tirem a l'aigua són nostres. Ja fa... Abans de la pandèmia ens vam dedicar a fer morts, agafant el motllo d'un pneumàtic de camió. Un cop tenies ja la pedra feta, tallaves la goma i et quedaves amb la pedra.
I n'hem perdut bastants perquè hi ha vegades que hem tardat massa a treure'ls de l'aigua i més d'un està per baix. Allà s'ha quedat, però bueno. A veure si aquesta setmana podem i ens estalviem fer morts de cada l'any que ve si volem tornar a fer una altra regata. Intentar conservar els que teniu fets, almenys aprofitar-los.
Sí, sí, sí. I la resta, a veure, el tema de terra és molt ràpid, perquè el material, a part de les boies que te les porta la Federació, el material que fem servir a terra ens el deixa l'Ajuntament i res, amb tres quarts d'hora ho tenim tot muntat i quan s'acaba tot, en mitja hora, com que hi ha més gent del club, ho tenim ja tot recollit i endreçat.
Això, feina logística, diguem-ne, és pim-pam, és ràpid, en aquest cas. Sí, sí, sí, sí. És a terra, o sigui, és a l'aigua que tenim el problema. Però, bueno, sempre ens n'hem sortit i suposo que aquesta vegada també...
Segur, això per descomptat. Has estat bé poder-t'ho preguntar perquè a vegades quan veiem una prova parlem dels resultats esportivament, que és el que ens interessa, però també està bé conèixer la feina que hi ha al darrere i en aquest cas no m'esperava que la feina més important fos aquesta, justament la de posar i sobretot treure en aquest cas les marques del camp de regates. Això és important i no se sap, això a vegades no...
Això la gent no ho sap, que hi ha aquesta feina. Sí, això d'aquí és el que més costa. Nosaltres, per exemple, a l'hivern, quan fem els entrenaments i hi ha mala mare a fora, el que sí que fem és agafar una pesa de 10 quilos del gimnàs, lligar-li una corda, posar el cap, lligar una de les boies que tenim, que en tenim un parell, per senyalitzar una sia boga per poder practicar el gir dins l'aigua. I clar, això d'aquí ho
Si ho treus en un moment, però clar, els 80 quilos...
No, no pots. No, en un moment necessites tenir alguna màquina, alguna espècie de mecanisme que et permeti poder-los aixecar, està clar. Sí, sí. Però tot això val la pena, organitzar una regata, és a dir, esteu contents que Arenys de Mar sigui la seu d'una d'aquestes proves, que tampoc són tantes, no se'n fan pas 25 tampoc de proves, per tant és important que Arenys en sigui una.
Sí, sí, sí, a veure, nosaltres sempre que hem fet convocatòria, sempre ens hem apuntat, sempre ens n'han donat una per fer, i a cada assemblea que es fa a la federació, quan fan tot el memoràndum de tota la temporada i tal, Arenys i altres clubs ens feliciten perquè és que tot va rodat, o sigui, si la prova ha de començar a les 9, comencen a les 9, si s'ha d'acabar a les 2, s'acaba a les 2,
potser s'acaba una mica abans, però sempre hem anat allò amb tots els temps. El que marca la federació és començar i acabar, i sempre ens han felicitat. Perfecte, doncs això són bones notícies. No sé si tindrem d'aquesta lliga de Mediterrani, que comença a partir de l'any que ve del gener, tindrem prova a Quirenys o en aquesta competició no?
Doncs no ho sé, a veure, em sembla que la majoria de seus estan ja concedides, es fan dues proves a Daltebre, dues proves al Canal Olímpic, i no sé si queda alguna, sí, no sé si, però bueno, a veure...
Si s'ha d'anar, s'ha d'anar. No sé si queda alguna vacant, no sé si algun club s'ha ofert a fer una de mediterrani, però clar, l'embarcació és molt més lleugera. I trobar-te un dia a monades amb un mediterrani a fora de port...
L'any passat es va intentar fer una lloret, que em sembla no sé si era la primera o la segona regata de la Lliga, de Mediterrani, i es va haver de suspendre perquè hi havia un onatge que, vamos, amb aquelles embarcacions no es pot, perquè la quilla és molt plana.
no és ni traïnera ni és llegut català, és molt pla. Sí, clar. I no, no, aquestes es suspenen, a la que hi ha una mica d'onatge ja està. Clar, això ha de ser, això, en el canal o en riu, aquí hi ha més garanties que es puguin fer.
Sí, jo crec que aquí, entre la miqueta d'onada que podem tenir les barres de sorra, potser aniríem a fer surf i aniríem a petar al mig de la riera. Pot ser, pot ser, pot ser. Ves a saber com aniria això. Doncs mira, potser va més no arriscar-se i aneu a competir allà on toqui. Allà on toqui, sí. Exacte. Amb una regata en tenim prou.
Sí, exacte, doncs mira, fantàstic ha anat tot bé, ha anat perfecte doncs ha sigut el final d'aquesta lliga a més a més amb molt bons resultats per als tres equips del Rem d'Arenys que hi han competit, Núria doncs ens alegrem moltíssim, felicitats per els resultats, per l'organització de la regata, sort també de cara als propers campionats i bé en seguirem parlant, eh, en seguirem parlant aquí en el programa de les diferents proves que feu, però vaja, avui moltes gràcies per haver-nos atès aquesta estona Moltes gràcies a vosaltres per trucar-nos
Bona tarda, vagi bé. Bona tarda. Gràcies. Així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dilluns 1 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. S'activa el Pla Tarragona 26.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Del 3 al 8 de desembre arriba el Rec, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona reafirma el seu compromís en la lluita contra el SIDA. Aquest dilluns s'ha fet lectura del manifest davant les portes del Palau Municipal. Es demanen més investigació i més recursos en la lluita contra la malaltia. L'alcalde Rubén Vinyuales diu que aquest 1 de desembre és un dia per recordar, conscienciar i per actuar. Ha remarcat la importància del diagnòstic precoç i la lluita contra l'estigma.
Un dia per recordar, per conscienciar i per actuar. Recordar les persones que ens han deixat. Conscienciar sobre la importància de la prevenció, el diagnòstic precoç i la lluita contra l'estigma. I actuar per garantir que tothom tingui accés a una salut digna, integral i lliure de discriminacions.
I l'Associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona, a Sexorat TGN, que ha factuat 150 proves ràpides de VIH i sífilis aquest 2025. S'han registrat quatre positius. Parlem d'unes proves, els resultats de les quals es coneixen en 40 minuts. Clàudia Vinyals és la seva responsable.
Home, no, les dades que tenim nosaltres d'entitats sí que són bons números. Sí? Sí, sí, però si sol·lem anar-hi des dels 150, 120 proves anuals, encara ens queda tot el mes de desembre, així que possiblement puguem arribar a les 160 i alguna cosa, però són bones dades en el sentit que, per exemple, veiem que les persones...
ens tenen com a referents a l'hora de buscar el cribatge, de poder repetir-les i que de tant en quant ens tenen molt presents a l'hora de fer el test. La taxa d'incidència de nous diagnòstics de VIH a Tarragona ha mostrat una disminució progressiva i sostinguda al llarg del període 2010-2024.
I el Departament de Salut que obre a partir d'aquest dilluns la vacunació contra la grip a tota la població. Es preveu assolir el nivell moderat en 15 dies. La incidència va a l'alça.
Bona nit. Bona nit.
al centre d'atenció primària de referència. Fins al 5 de desembre, els CAP també ofereixen horari de vacunació sense cita prèvia de dilluns a divendres. Des del 22 de setembre, quan es va posar en marxa la campanya,